La tertúlia de Girona FM del dilluns 15/9/2025 amb Neus Vila, Joan Ventura i Narcís Genís

diferent dels últims. Diferent, deixem-ho aquí. Joan Ventura també ha estat diferent, perquè com a mínim has voltat força i has anat a llocs en els que no havies trepitjat encara. No, exactament, jo que Europa la tinc bastant trepitjada, però he estat a Albània, que, bueno, és un país que és una llàstia perquè és molt bonic, però se l'estan carregant a marxes forçades, ja que tota la costa la tenen en permanent urbanització, i, clar, el president a l'interior també és molt maco, perquè tenen molta muntanya, així, però a la costa, clar, tenen platges guapes, així, però, esclar, el problema és que hi ha una cosa que aquí no toleraríem, que és que cada platja que està davant d'un poble o d'un hotel o d'un restaurant està tot ple de tombones i sombriles i, per tant, per posar-te allà has de pagar. Nosaltres, com que per principi no volíem pagar, ens vam veure quedar amb una franja d'un metro, un metro i mig, entre les tombones i l'aigua. No, no, saps, no hi havia ni un espai per quedar-te, és una cosa increïble, no? Ara, és un país molt emergent, en aquest sentit, vull dir que, que no sé, algú deu portar diners allà, perquè, per exemple, vam fer un túnel que abans havies de pujar tota una muntanya baixant cap al sud, un túnel de més de 7 quilòmetres, tot nou, de trinca, doble carril, perfecte, vull dir, jo no sé qui ho paga, això, perquè, clar, no són pas de l'Unió Europea, no? No. O, per tant, no sé, i a Tirana, a la capital, al centre hi ha uns edificis nous, de gratacels, diguéssim, molt alts, però fets amb una certa classe, vull dir que hi ha un arquitecte o un urbanista que allà està pensant què estan fent, no? Ara, això no vol dir que estàs a la via principal, com ara aquí, un carrer més o menys normal, i l'hotel és aquí darrere, vale, gires la cantonada i comencen a baixar fils i portes i parets sense allò de mou, de... un desastre, vull dir, clar, encara combinen el desastre. Però, bueno, és un país que si podia anar, suposo que he estat ben anària fa 10 anys, però ara ja és una mica, ja... Això d'afanyar-se vol anar. Ens queixem de tot, Joan, ens queixem de tot. Sí, no, no, clar, és veritat. Narcís Genís, molt bon dia. Molt bon dia. Què tal aquest estiu? Com ha anat? Bé, jo no he tingut la sort aquesta de viatjar per les Europes i tal. Bé, m'he quedat per l'Empordà, per Girona, i... Bé, per mi un desastre el tema de la calor, em passa molta calor, em passa molt malament, i a més a més... La gent gran té això, que vas fet molt la calor. Sí, sí, sí, sí. I a més a més també hi ha gent, la quantitat de gent, no? L'overbooking que tenim... Ara ja el tenim pràcticament tot l'any, però és que ja els mesos d'estiu ja és insuportable. Entre la calor i la gent, jo, la veritat, em vaig quedar molts dies a casa, que era on s'estava millor de tot, eh? Sí, sí. En realitat, crec que... Això és curiós. I va venir un dia que vaig haver d'anar a Figueres, i era un dels pocs dies que va fer una d'aquelles tempestes importants, que va ploure molt i molt, i Figueres estava a petar de gent. I parlant allò amb gent que vaig trobar, sentia dir una cosa que l'havia sentit de Girona 30 anys abans. Només tenim gent quan fa mal temps. Ja, ja, això passava aquí, sí. Clar, i en aquella època ens queixàvem que només era així, i ara és veritat, hi ha hagut molta gent aquest estiu a la ciutat. Sí, bé, a Figueres concretament, els dies que fa mal temps, i els francesos acaben de baixar fins a Figueres. Les restes quedaven a la Jonquera, a la Gran Jonquera, que diguéssim que és el que ha enfonsat totalment tot el comèix de locals de Figueres. A la Gran Jonquera, on de qui és? A l'Escudero, un senyor que havia sigut president del Girona. M'has fet una afirmació de tota manera? Te la pregunto, eh? Perquè has dit, ha enfonsat el... Totalment el comerç local. No està veient sola? És a dir, hi ha ajudat o...? Home, hi ha ajudat, però definitivament. Vull dir, hi ha marques com Zara o marques importants que han marxat de Figueres per instal·lar-se a la Jonquera. Han marxat, els marques. Han marxat, sí, clar. Bueno, ja els trobes a per tot, no? No, no, l'efecte, diguéssim, és brutal. Doncs haurà de reinventar aquest de Figueres. Haure de fer bonament. Bueno, això és el de sempre, quan apostem, posem tots els ous en una mateixa cistella, ja ho sabem, que quan caus les cistelles es trenquen tots els ous, i això és el que li ha passat a Figueres. I a Girona s'està passant per altra banda. I a Girona anem per aquest camí també. Però, sí. Voleu dir que anem malament? És a dir, no hauríem d'estar contents d'estar bé, que hi hagi gent a la ciutat, que els comerços estiguin plens, que els restaurants s'omplin... Però només han de viure d'això? No, no, jo no dic que hagin de viure d'això, però dic si no hauríem de fer-ho. Però, no, el tema és, esclar, indústria tampoc en voldríem, segons quin tipus d'indústria. Bé, el tèrmol municipal de Girona és molt petit, tampoc n'hi hagués gaire bé. Per això mateix ho dic que... Oiga, la Nesle no sé si està a Franja de Sant Gregori o... Sant Gregori. No, és Girona. És Girona, actualment és Girona. I va haver-hi... Abans que has estat... Era Sant Gregori. Quan va néixer, quan es havia d'instal·lar, era de Sant Gregori. Llavors hi va haver un alcalde, que no sé com s'ho va negar, va negar perquè la Nesle estigués al tèrmol municipal de Girona. Sí. En canvis de termes i coses d'aquestes. Perquè tota la part de Domèn i una gran part de Sant Gregori, per exemple, hem de pensar que el trobeta era Sant Gregori. Jo crec que va ser en temps de l'alcaldecaula, Sant Gregori, crec que diguem-ne que es van canviar els termes municipals. I Girona va créixer. Heu de pensar que abans de la incorporació de Girona, de Santa Eugènia, Palau Sacosta i Sant Daniel, Girona era la capital de província, en deien així, espanyola, amb el terme municipal més petit i més reduït. Va créixer molt amb Sant Daniel, amb Palau Sacosta i amb Santa Eugènia. I després amb Salia i Sal. Després amb Salia i Salia acabaren tirant l'era i després va tornar a créixer, diguem-ne, amb aquesta incorporació d'una part de Sant Gregori, diguem-ne, tot el que és de Domèn, no? Diguem-ne. Exacte. Que abans tota aquella zona era Sant Gregori. Neus, dona'm alguna alternativa positiva. Siga més optimista. Tu has treballat en el món del turisme i coneixes molt aquest món. A veure, ha sortit Figueres, ha sortit Girona. M'ha fet pensar, quan a Nissu deia, que quan jo era petita, el comerç de Girona era molt minso, no n'hi havia gaire, i hi havia una tendència que la gent de Girona anàvem a Figueres a comprar, perquè Figueres tenia un comerç gran, de qualitat, diferenciat, que va ser una de les potes que va ajudar també a tot el que és el Museu de Lli, que avui en dia pràcticament de 10 persones no ho van a Figueres només pel Museu de Lli, o ara també per la casa, no? De la Mésra de Lli. Que hem de pensar que és ajuntament, que no és fundació, que és tota una història. Està molt bé la casa natal. És un altre malló. Crec que l'hem vist plegats, no?, amb algú de vosaltres. Sí, sí, sí. A mi em va sorprendre, però jo em pensava que seria ben vella una... Ah, la casa natal. La casa natal. La casa natal. Jo l'he vista, però no pas amb vosaltres. No, amb vosaltres no, però la casa natal. A mi particularment em va agradar molt perquè vaig veure que allò estava pensat i ben treballat. Ei, és la meva idea. El museu també està realment molt bé, però continua passant una miqueta a Figueres, és que això no ho dic, però per les diferents converses que vaig tenir aquell dia, que encara no són capaços de retenir. Tu deies de cada 10 que van a Figueres 9 pel Museu de Lí, aquests 9 els hi costa retenir. És a dir, són turistes que arriben i se'n van. Això era allò dels autocars aquí a Girona, que venien. Hi ha anys que venen autocars, però venien a les 9 i marxaven a les 12. Vull dir que això... Però és perquè se n'anaven a les 12 perquè se n'anaven al Museu de Lí i continua passant, eh? No ho sé, no ho sé. Continua, continua passant. Però aquí no hi estaven. i ara, en canvi, com a mínim... És diferent. Però el problema és que aquí hi ha molta gent establerta. Vull dir, jo camino força, vas pel carrer, vas passar amb Daniel, parelles de noies, d'homes, tothom parla en anglès, saps? Vull dir que tenim una gent instal·lada aquí. Aquests no són passà volant. Hi ha molta gent... Els expats. No, però aquests... Són els expats, que en diguem. Aquests no són turistes. No són, no. Són expats. Vienen aquí... Viuen a Girona. Viuen, els seus fills han nascut aquí. Sí, sí, però no s'integren a la ciutat de Girona. És una afirmació molt gran, eh? Jo no hi estic d'acord, eh? Jo penso que n'hi ha que s'han integrat molt i n'hi ha que no, com podríem parlar dels espanyols que varen venir quan no, o en Degús, els altres llocs. Jo soc defensora de que primera cosa per integrar-te en un territori, i aquest és un dels temes, és la llengua i les tradicions, no? I aquí podríem obrir un mola del català, també. Obra, obra, els seus fills. Però jo penso que n'hi ha... Jo n'he conegut, eh? I és veritat. Ahir passejava una estona per Girona i va haver un moment que vaig pensar estàs sentint més anglès que català? A mi això em fa mal el cor. Quan penso com a turista, penso, sí, però com que veia, i dic, no, no, que no són turistes. Bé, aquests n'hi ha uns que estan aquí perquè aquest cap de setmana hi ha la Ciòter i Euro, que és molt important. Aquesta setmana de la Ciòter, que és molt important. És molt important. Porta moltíssima gent. Des d'un punt de vista econòmic és molt interessant. Correcte. I també va ser un dels motius pels quals Girona va tenir resò internacional amb el món de la bicicleta. Però hem de pensar que es fa Girona perquè en el seu moment un grup de professionals del Patronat de Turisme van presentar la candidatura i hi havia altres candidatures a Europa. És a dir, que hi ha coses que sí, hi ha coses que no. Ara jo també soc partidària de que tothom ha de fer un esforç per integrar-se cada vegada més a la cultura on estem. I per això està fent un canvi al turisme i per això és que estem en el sector que parlem que el turisme ha d'integrar, que ja tocava, a la població local i és molt important, no? Perquè hem tingut masses episodis de turismofòbia. Però tornant amb el que dèiem de Figueres i del comerç, no m'agrada estar en contra teu, ni ho estic en ni sou, perquè saps que t'estimo molt. Però penso que l'Escoredó, aquí l'hi tinc a pressa, penso que fa una cosa perquè té molt clar que els francesos ho demanen. I entre que comprin a França i comprin aquí, el que passa és que donen oportunitat a tot el comerç local de Figueres i Vuittà que s'instal·li en el seu espai i Figueres és veritat que queda, sí, una mica, sí, sí, tota la raó. Un monopòlic. Això es podia haver fet a Figueres, algú podia haver-ho tirat endavant. Figueres han nascut grans empreses, el grup Miquel, per exemple, per dir-ho, alguna d'elles. Per tant, vol dir que en certa manera suposo que tots els empresaris, jo soc dels que penso que els empresaris tenen dret, diguem-ne, a buscar-se la vida i guanyar-se'l. La inversió que ha fet la Junquera-Escudero també és molt bèstia, no? Vull dir, molt important. El turisme, el turisme aquest de cap de setmana o d'unes hores de baixar, de baixar des de, diguéssim, a la Catalunya Nord o de la Costa Vermella i bàsicament els mesos d'estiu que després baixen tot l'any a comprar a l'Empordà ho han fet tota la vida. Sí, correcte. Tota la vida. I ara, home, jo crec que a l'Escudero no els hi fa cap favor. El favor se l'està fent ell que està fent el negoci perquè el que fa és fer una barrera perquè aquesta gent no acaba de baixar. És a dir, no acaba d'arribar a Figueres, no acaba d'allò a Girona. Es queden... Però ja ho feien això, eh? Com tu has dit. No, anaven a baixar fins a Figueres, compraven alguna cosa, després es quedaven o dinaven a Figueres o a qualsevol dels pobles de l'Empordà, buscaven, se'ls coneixen tots, lloc per menjar, van a passar el dia i després se'n tornaven... Bé, o d'altres... I tenen casa, d'altres no, però molts després se'n tornaven a baixar. Te'n recordes? Perdó. Escolta'm, és que és brutal, jo de veritat, jo us convido un dia, intenteu anar un cap de setmana a la Jonquera i veureu que... Bé, és que l'altre dia hi havia un concert, hi va haver un concert interessant que van fer a la Jonquera, que hi havia la Big Bang de l'Alt Empordà, amb en Mandado, etcètera. Jo tenia interès d'anar-hi... En Mandado a Sant Traí. Sí, en Mandado a Sant Traí, tot això. A més a més, tinc un conya que toca amb la Big Bang de l'Alt Empordà i volia anar-hi. Vaig agafar el cotxe, vaig anar allà. Me'n vaig passar una hora i mitja fent cua per arribar de Figueres a la Jonquera. Vaig arribar tard i, evidentment, després havia de venir a Girona, vaig agafar l'autopista i vaig tornar. Vaig perdre el concert. Però és que això, ho vaig preguntar, passa cada cap de setmana. És brutal el moviment de tot el que genera aquesta història. Però això no es diu l'autopista, estàs callat. No, l'autopista ho queda encallada perquè els caps de setmana tots els camions que no poden passar a la frontera perquè els francesos amb això són bastant més intel·ligents que aquí i els caps de setmana no deixen circular els camions perquè la gent ha de treballar els caps de setmana o té dels d'emergència i, per tant, les carreteres queden pels moviments de cap de setmana. Aquí no ho fem i llavors es col·lapsa tot els camions, queden unes cues immenses fins que obren a les 10 de la nit la frontera de la Jonquera. que això no té res a veure amb l'altre tema de l'Ena 2 i del moviment aquest dels francesos. Això provoca l'atlet de la Jonquera, ho tenim claríssim perquè ja és... Però jo penso... Perdó, un segon, Jordi. Quan érem petits, perquè jo ho havia fet amb els meus pares, anàvem un dia a Andorra i el que fèiem era marxar a un altre país per un motiu de compra a banda de passar un dia. I amb molts francesos que és aquest l'objectiu d'anar... Sí, sí, sí. Encara hi ha molts ironics d'anar... I encara de tant en tant això d'Andorra passa que ara moltes coses que anàvem a comprar Andorra ja ho tenim aquí, no? És a dir, que ja hi és. I és veritat que aquests francesos, dic perquè jo recordo campanyes de promoció que havíem fet quan no estava obert la Junquera a l'Atolet i te n'anaves a Narbonne, te n'anaves a Montpellier, Girona, Girona... És a dir, coneixíem fins a Figueres i per tant se'ns coneix molt més a la zona de París o a altres zones que a la zona de ciutats així intermitges, tot i que sóc conscient que s'està treballant i ha anat canviant. Però crec que hi venen per un motiu de compra, eh? Sí, sí, venen de compra. Precisament el que passa que ara ja els hi hem posat a la botiga ben bé a la Junquera i ja no... És a dir, aviam, jo no culpo en el senyor Escudero que tingui un gran negoci i faci molts diners amb aquesta història, sinó que culpo els governants de la ciutat de Figueres dels últims 20 anys que han estat incapaços de crear una cosa atractiva a la ciutat perquè la gent vingués a... anés a Figueres i no és que des de la Junquera com ha passat perquè amb la Junquera ha anat creixent, creixent i creixent i anirà creixent i en canvi Figueres estan tancant totes les botigues el comerç s'enfonsa totalment clar, Figueres era la ciutat comercial tu ho has explicat la solució tampoc era fer la sala i deixar-me fer-hi una planta de 7 o 8 plantes no, no, no la solució tampoc era aquesta que era el que volia fer l'Escudero no, però en tot cas aquí hi ha greus errors no, no, segur no, però gent que està allà no hagués quadrat el centre de Figueres deixeu-me fer una mica de punyatero perquè per un moment heu dit que trobava qui havia massa gent a Girona però tu altra vegada la cosa cap aquí cap a casa sí, clar, perquè marxem marxem, marxem i per altra banda i per altra banda hem parlat molt de Figueres que ha perdut una oportunitat cosa que reconeix absolutament jo diria absolutament tothom de tots els colors polítics de la ciutat de Figueres ho reconeix per tant això deu voler dir que alguna cosa deu haver fet Girona que ha estat capaç és a dir Girona va fer un gran canvi amb l'alcalde Nadal amb el canvi diguem-ne del barri vell i tota la zona de les cases d'Alunyà i això va anar molt bé i després quan es van acabar els diners deixeu-m'ho dir així i va haver-hi una miqueta a l'època l'alcalde Puigdemont el joc aquell de fer Girona Ciutat de festivals Girona Ciutat és a dir que el Girona 10 per exemple que va ser una iniciativa que va donar i la veritat és que en aquests moments a Girona hi ve molta gent no? vull dir fins al punt que hem començat gairebé queixant-nos d'aquí hi havia massa gent aquest estiu sí, sí bueno jo ja ho he dit ara em pensava que vosaltres contestaríu és a dir és la sensació aquella del voldre jo ja jo sempre ho heu dit altres vegades vull dir la Girona d'avui és la Girona dels 20 anys de Nadal vull dir això em sembla que no n'hi ha cap dubte pel bo i pel dolent que pugui haver-hi que alguna cosa també podríem discutir però la ciutat va quedar molt estructurada amb serveis equipaments totes les negociacions que havien de fer el que passa que van deixar-me introduir una del meu barri no? per exemple Nadal després em volia parlar el teu barri però Nadal va aconseguir per exemple que el Castell de Montjuïc i tot l'entorn fos municipal no? que ha passat però que mai més s'ha fet res tampoc no? i ni Nadal ni a la Pagans ni en Puigdemont ni a la Madrenes ni ara per descomptat encara menys l'equip de govern actual que que és l'època que potser Montjuïc està més deixada no? aquí el tema és que jo recordo ja l'Ajuntament de la Pagans el 2007 bueno amb la crisi més o menys no? que parlant amb en Joan Casanovas que ja no hi és que havien de fer no sé quina història i el tio m'ha explicat hòstia és que no tenim un duro no sabem com ajudeu-vos el diari no sé quin programa alguna cosa que havien de fer vull dir que el problema de l'Ajuntament de l'Ajuntament de molts diners ja ve de fa anys ja ve d'abans en Puigdemont però això és perquè perquè va coincidir amb la crisi del 2007 a l'època a l'època Nadal hi va haver una cosa que no critico senzillament exposo al contrari jo crec que en aquell moment va estar molt bé que diguem-ne que en Nadal com que no hi havia diners a les arques municipals va saber jugar molt bé amb el món privat per tal de portar coses l'urbanisme que trobó caire l'urbanisme que trobó caire que ho van batejar en el punt certament hipercord que va ser potser el primer gran però allà és a dir els que coneixem aquest cas i el coneixem bé en contra del que alguns vulguin dir allà hi va haver i diguem-ne unes històries que ara serien impossible de fer però que diguem-ne que van beneficiar la ciutat gràcies a allò es va comprar es van comprar talents es van fer classes les coses s'han fet i estan bé però aquest moment d'èxit que vivim ara aquest dolç moment d'accés d'assistència turística o de gent que ens ve a veure jo no sé a nivell municipal en què es tradueix això vull dir si això realment o és un benefici també per la gent del món de la restauració de l'hostaleria i tot això o també l'Ajuntament de qui en treu algun rendiment hem de suposar que aquesta gent paga impostos i paga la tasa turística però aviam no el que tu has dit aviam Girona és veritat que fa 30 o 40 anys algú va pensar la ciutat per 20 o 40 anys endavant i fins aquí hem arribat i estem tirant d'aquesta persona o d'aquesta idea de ciutat em sap greu són 46 i els anys de Canadà el va cercar no no ja no va pensar en una ciutat per 40 va pensar en una ciutat per 20 o 30 anys en portem ja 46 algú més hi ha algú més que hagi pensat una ciutat de Girona per d'aquí 20 anys aquesta ciutat per què no jo crec que el problema és aquest què estem fent ara Girona estem convertint Girona en lo que era Figueres una ciutat exclusivament comercial i turística esclar quan s'acaba la veta com el dia passat s'ha acabat el tema aquest perquè s'ho ha quedat la Junquera i Figueres s'està enfonsant Girona està molt bé que tingui turisme tu has parlat de turismofòbia jo crec que no hi ha turismofòbia hi ha gent emprenyada a vegades per determinades coses però no existeix són casos molt petits el de les pintades aquelles que hi va haver i concrets en uns determinats sectors molt minoritats jo crec que s'ha de saber gestionar ara gent emprenyada en un moment determinat per una situació que hi ha accés de gent o que algú o que algú que va amb biciclet ha fet alguna cosa que no toca el tema de l'ocupació per exemple els espais públics totalment ja determinats espais de la ciutat ja no són dels ciutadans de Girona això també és veritat han quedat absolutament ocupades per terrasses desmejorades és a dir l'encant que tenia entrar ara poso un exemple entrar a la plaça Independència i gaudir d'una plaça maca i agradable com era que continua siguent-ho però tu t'acostes entres al vespre a la plaça Independència i jo de veritat m'afon una bufetada que surto per l'altra banda perquè l'abús de gent allò és excessiu allò no pot ser ha perdut l'encant no ha perdut tot no me deixis no me diguis que defenso res o no jo senzillament vull dir vull constatar que 40 50 anys enrere la plaça de la Independència la plaça Sant Agustí ja està a plena de locals de restauració sí no mostra res però no però no amb les tabasses que hi ha i amb la dimensió perquè allà començaves des del Boira el Gims la Bodega el Lloret el Marina el Revuelta el Coliseu el Gran Dia la cosa és absolutament desmesurada Cala Marieta i vivíem de la gent del comarca bàsicament però ara jo crec que la cosa és desmesurada i en tot cas jo crec que el tema és hem de repensar o hem de pensar una ciutat que es va construir en una universitat es va crear una ciutat es va muntar una ciutat molt encantadora molt maca que però que en aquests moments està desbordada hem de pensar una cosa que també us heu de posar al damunt de la taula per parlar-ne si voleu ho vaig llegir aquest dia l'any 1970 1970 per tant estem parlant de fa 55 anys Girona arribava als 50.000 habitants després de l'anecció de Sant Eugènia a Palau i d'això 50.000 habitants després va va pujar pel tema de Salí Sarri i va tornar a baixar però ara estem ja 107 108 que en realitat jo crec que són 120 perquè hi ha molta gent que viu a Girona i no està empadronada com per exemple tota la gent de l'universitat és a dir la posta de l'universitat va ser bona o dolenta jo crec que va ser boníssima boníssima i tant però és això que ha portat gent i ara el problema que potser està tinguent no Girona sinó tot Catalunya tot el país és que hem passat a la Catalunya els 6 milions d'en Pujol a 8 milions 100 mil la consellera que va anunciar la dels que anava cap a la Catalunya els 10 milions però en 10 o 15 anys tindrem la dels 9 milions aquí i la sensació és que ni les carreteres han augmentat ni la sanitat ni tenim més hospitals ara se n'estan construint evidentment però que els serveis no han millorat i que per tant si hi ha més gent i els mateixos serveis les costures rebentaran i és quan la populació se sent una mica ofegada perquè dius jo no que ve molta gent a veure no podem comparar i com dic molta gent abans ningú pugui dir és a dir no estic parlant sí que estic parlant de la migració és evident que hem de parlar de la migració que és una d'aquelles coses que sempre he de posar el damunt de la taula que s'ha de parlar amb seny i no d'una altra manera però migració també és per exemple tot això dels expats que tenim que s'han instal·lat aquí i quan diguem expats són aquests els que no sé expliqueu bé què vol dir expats i hi ha gent que viu a Girona els expats són la gent que ve de fora que continua parlant l'anglès o la seva llengua aquí que no li interessa per res tot el que passa a Girona i la societat gironina ni el català ni la societat ni res i viuen el seu món amb el seu ordinador que connecten treballen online al seu país i es viu molt bé a Girona i ja està després hi ha un altre sector que són gent que fan el mateix però que s'han integrat i que aquest segeix jo considero que són gironins que són estrangers que s'han integrat a Girona i s'han convertit en gironins però hi ha un sector que és bastant important d'expats que d'aquí 4 o 5 anys seran fora i en vindran uns altres i fins i tot els comerços que el tema ha saltat en les xarxes als diaris per tot això però jo també vull trencar una llança com deia la Neus abans que no són tots és una part hi ha gent en canvi que ha entès molt bé sí sí no no no que ha entès molt bé el joc aquest per dir-ho d'alguna manera és que si no tinguessin un poder adquisitiu elevat com la majoria el tenen potser ja no parlaríem d'expats dirien no són migració i el poder econòmic hi és a veure d'aquests expats és veritat que alguns han vingut per uns anys molts ja porten bastant de temps aquí el que passa que ara com que és nombrós el nombre no només a Girona Barcelona en altres llocs ja se'ls anomina els expats fins i tot s'han fet alguns programes especials amb això i n'hi ha que s'integren alguns bastant qüestionables sí correcte n'hi ha alguns n'hi hauria un de TV3 que a mi no em va agradar gens perquè realment mostrava és allò que passa com parlen de casa teva mostrava un desconeixement total de la realitat gironina de la realitat gironina no sé ara bueno estàvem que n'hi ha molts perdoneu però això això nosaltres també que som tan exigents o volem ser exigents amb el tema del català i tant tant pel sac que ens donen però clar aquí ja fa anys ara penso en un cas no ha de res a veure però té a veure com un escriptor reconegut com en Tom Sharp no? que va viure aquí els últims anys els seus quants anys i mai va parlar una punyetera paraula no de català ni de castellà no? de castellà i al costat de casa i al costat de casa la llagostera hi ha la meva mare hi ha una parella anglesa que fa ja 3 o 4 anys que viuen allà i ben just que són simpàtics fan així amb el cap però ben just que els arrenquis una hola una hola però ni un buenos dias ni un bon dia i són aquí i no tenen cap necessitat depèn de una punyetera paraula de nostra i això també nosaltres si anem allà collons a cap de dos dies deixem good morning how do you do no sé què i diràs 4 coses bàsicament perquè si no no te'n surt no te'n surt i ells aquí no fan ni el mínim i en Tom Sharp és un exemple d'això i això aquests que en dius expats que no se ve ni a conceder n'hi ha com aquests que viuen al costat de casa allà una parella hi ha de mitjana edat gran però que no fa 3 anys allà i encara les d'ara si les trobes dius bon dia o buenos dia m'acaba així no saps de dir bon dia però aquí la feina perquè si són anglesos els hi dius good morning els hi dius bon dia però aquí Joan jo penso que no buscarem culpables buscarem solucions però som nosaltres que ja fa masses anys que ho haurien d'haver fet i no vam fer-ho perquè clar amb això que som bilingües o molts trilingües sempre ens hem adaptat amb ells i jo penso que aquí és l'esforç de dir et pargo et pargo en català i poc a poc m'entendràs no? sí, sí perquè els hem facilitat perquè tu ho dius ens anem a una sala a Londres ens anem a Anglaterra allà a Alemanya o anem a França i intentem parlar francès però la nostra actitud ja serà diferent i anem a Itàlia i anem a Itàlia i intentem com que ens sona més allò italià bueno jo al Bani sí que era difícil parlar amb el venès però en canvi mira entre anglès i italià t'entenies mira em fas pensar en una conversa i quan passejava pel barri vell hi havien cinc nois i allò que a vegades fas que tu vas caminant però escoltes una mica recordo que la meva fill em va dir mama què estàs escoltant i em dic és que és una conversa interessant cinc nois dos em penso que van dir que eren de Teruel i d'un altre no sé si era de Saragossa i estaven aquí per estudiar universitat no havien aconseguit plaça i l'havien aconseguit aquí i n'hi havia dos que deien que ja tenien afluència una mica en català perquè estiguejaven a la Costa Brava i un li deia diu que ho deien en castellà i ho deien en català és una ciutat molt bonica no només per estudiar jo és que amb un poc que conec d'una setmana és que penso és una ciutat petita de dimensió genial per poder-hi quedar-me a viure el problema que veig és el català i l'altre li deia home el català però per què és qüestió que l'aprenguis ah però és molt difícil el català per una persona de és que no sé si va dir Segòvio de Terueu i l'altre li deia no és qüestió diu jo venia als estius i anava sentint i m'anava integrant perquè vaig conèixer gent d'aquí al final és qüestió de voluntat i jo pensava un déu per aquest de la voluntat però hi ha l'altre ja la reticència era la llengua i si en vas a Alemanya i si te'n vas aquest és un tema que amb la història de l'estat hem tingut aquí quanta gent escolta que s'ha integrat que viu aquí i tal però que va arribar fa 60 anys i no parla ni un borrall de català a mi no em molesta els que no parlen en català a mi em molesta els que no volen parlar en català i no volen entendre no et volen entendre no sé dit així és que l'exigència és a la feina moltes feines no t'exigeixen i aquí ha estat i aquí ha estat penso-te una mica l'inici de tota aquesta problemàtica Niso serà la llengua la punta de llança diguem-ne de tot aquest rearmament d'un món diguem-li digue-li catalanista nacionalista independentista o com ells en deien separatista és a dir no sé és que l'únic que ens queda és a dir en aquests moments no hi ha cap ambició política no l'hi veig vull dir estem en vores baixes l'independentisme i tota aquesta història vull dir que també està fatal i llavors ens queda la llengua que és de les poques coses que ens queda i cada vegada ja totes les operacions d'estat i polítiques i de Vox i de bueno Estic de Tarno ja va fer la seva feina que per cert la van fer molt bé home i tant que l'han fet bé tot això el que abans en dèiem el partit taronja encara no es podria dir això del partit taronja perquè es confondríem amb Esquerra Republicana que ha agafat un eslògan de la tronja és curiós això és curiós però no no aviam com que han vist que l'únic que ens queda en aquests moments és la llengua van a saco contra la nostra llengua i utilitzant com sempre des de fa uns anys el braç judicial que aquest és el drama que patim on queda la llei i amb tots els fronts és que amb tots els fronts i a més a més el que estàs veient jo no sé jo he viscut i em vaig guanyar la vida i per tant tota la vida he pensat el meu objectiu era viure en català al meu país no es pot viure en català en el teu país és gairebé impossible és molt difícil és una lluita constant de cada dia si ho vols fer i amb això hem anat enrere però com els crancs i accelerats vull dir que per tant jo crec que hi ha d'haver una contraofensiva amb el tema de llingüístic aviam les lleis de normalització llingüística del pujolisme s'han incomplert des del primer segon no es van aplicar mai i a l'escola no es van aplicar mai a les escoles no s'han aplicat enlloc ni al comerç sabem que hi ha escoles que no s'ha practicat no llavors sents que hi ha sentències que volen obligar un tant percent no estem parlant de comarques gironines no no no però estan intentant que han d'imposar que es parli més castellà perdona però si el que s'ha de fer és complir la normativa i després queixen però s'han complert totalment s'han imposat el castellà els patis de les escoles no hi juguen en castellà i a comarques gironines i a Girona també està passant potser ningú més tard però ja ha arribat i el tema de llonga per mi és gravíssim perquè tu ara ja no has d'anar a Barcelona a Barcelona ja no en parlo que si no parles castellà et perds però és que tu ara ja vas a Girona i entres a molts comerços no determinats no a molts comerços i no dic la majoria però a molts que són Déu-n'hi-do i t'atenen en castellà i exclusivament en castellà això està passant a Girona jo ho trobo greu gravíssim i no sé què s'ha de fer però les polítiques de moment dels governs no serveixen per res jo també estic d'acord igual que hem parlat abans dels anglesos o us parla anglesa perquè hi ha molts que són americans o que són australians no els holandesos tenim que tot el que és comerç xinus ha anat baixant però tenim vietnamites tenim supermercats que els estan agafant com etxin no ha baixat sí estan tancant molts i ara s'augmenten els indults i paquistanesos amb comerços han agafat totes aquestes franquícies de consum dia i no sé quines marques més com etxinus i vietnamites amb temes d'estètica i ungles i tot plegat és a dir que tenim que ja hi ha una sèrie de negocis que si nosaltres si anem no els hi parlem en català com que viuen molt amb els seus entre cometes guetos potser no per mi és també un problema i això que a Girona tenim no regidoria del català però hem de fer i fan coses i fan coses i fan coses i intenten o a Núria jo crec que està fent coses això tornant amb el meu col·legi jo ja això vaig o sigui que els meus fills ja tenen 30 anys només i als anys 90 ja estava va començar a passar això que els patis de l'escola els nens jugaven en castellà l'escola de Montjuïc i i aquell moment d'immigració encara aquell moment hi havia dos o tres nanos d'origen magrebí i encara no hi havia ni res era una cosa molt menor els lletins encara no havien arribat etc per tant imagina't tu cap de 20 anys com s'ha transformat això això que deia que no es pot viure al 100% en català que és veritat és a dir et trobes que en moltes botigues no no la gent et parla castellà però com a mínim aquí encara jo crec que accepta casos molt puntuals la gent diguem-ne fa l'esforç d'entendre que jo crec que és una d'aquelles coses que hauríem de de marcar una miqueta jo li preguntàvem a la Neus i ara t'ho pregunto tu i Joan és a dir el tema la llengua serà el que possiblement ens tornarà a unir amb la defensa del país? mira hauria de ser-ho perquè si no estem ja estem dient tots anem de cap per avall però jo la veritat en tot el procés des de l'1 d'octubre que ara mira aviat farà uns anys ja el 2017 mira 8 anys 8 ja com si fos ahir vull dir clar jo veig que aquesta incapacitat estupidesa per l'enclat dels nostres polítics o de la gent que porta en aquests moments o que dirigeixen els partits a Catalunya que són incapaços de no vull culpar ningú sempre penses que un té més culpa que l'altre però això és com les parelles quan hi ha una separació en una parella i dius és culpa d'una és culpa d'una que té un rotllo és igual però al final la parella és el 50% i si són 3 posem-hi el 33% per cap i si són 4 doncs el 25 però la culpa sempre s'ha de repartir i aquí s'ha fet molt malament no sabem bé per què per quines històries i avui a 8 anys més tard de l'1 d'octubre continuem pitjor del que estàvem els anys següents perquè encara van fer un govern d'unitat etc això s'ha perdut tot i no veig cap possibilitat ara per ara de com els líders que hi ha que es puguin posar d'acord de fet hi ha poques institucions que tenen un govern que es diu independentista al davant l'Ajuntament de Girona és una d'elles és una de les poques sí sí però tampoc com que tenen altres mal de caps tampoc es nota gaire en la política municipal o es nota que és un govern independentista no ho sé què creus jo crec que no però no sé tu jo crec que s'han fet alguns passos però que és veritat que el dia a dia és a dir el dia a dia allò del receptar i el prendre que havíem dit és a dir com tu te trobes al capdavant del govern veus que hi ha coses que diguem-ne que el sentit comú diu que ens podríem fer d'una manera però que la normativa la burocràcia i tota la punyeta t'ho impedeixen fer-ho tots els ajuntaments tenen molts problemes l'Ajuntament de Girona més en aquest sentit sabem tots que el funcionament interno és complicat però bé ja sabem que la justícia sempre treballa a favor del bé dels ciutadans per exemple avui acaba el termini perquè per exemple un tema capdalt importantíssim que és que s'ha de posar la foto del rei al saló a plens això és molt important és que estem amb això com dèieu que l'hi posin però de cap per balla aquí va venir la demanda d'aquell del partit verd però sí, sí que és l'única cosa que deu haver fet per dir-ho l'única cosa que els preocupa que abans dels ciutadans els preocupava el tema de la llengua i miren el mal que han acabat fent vull dir que això això no ens oblidem que ve de fa molts anys vull dir el tema de la llengua la guerra que no comença ara comença els anys 90 nosaltres vam estar escolaritzats en castellà sí, sí els quatre que hi ha aquí tres segur sí, però vull dir que ara no recordo els noms però quan vam començar allò el foro Babel tot això això hauria de fa molts anys els atacs contra la llengua i al foro Babel hi havia gent que estava molt lligada a sectors d'esquerra sectors del PSC no, no, jo sé claríssimament els sectors del PSC que han estat lluitant contra el català i noms que que eren escriptors il·lustres i gent coneguda etc, etc això no jo crec que aquí comença el mal i no se sap neutralitzar i hem arribat fins aquí el problema és que ens hem cregut o alguna vegada ens vam creure que això del bilingüisme era bo el bilingüisme el defensen bàsicament els que són monolingües sí no, exactament el defensen els que són monolingües bàsicament i a més a més s'ha de saber que totes les experiències del món on hi ha hagut bilingüisme el bilingüisme el bilingüisme