La tertúlia de Girona FM del divendres 12/9/2025, amb Martí Terés, Joan Miró i Germà Capdevila.

. Hola, bon dia. Entrem en temps de Tertúbia Girona FM quan passen 8 minuts a les 10 del matí d'aquest 12 de setembre, l'endemà de la Diada Nacional, i per parlar de la Diada Nacional, de la ciutat i el que ells vulguin, tenim avui 3 convidats que m'agradaria saludar. Senyor Joan Miró, molt bon dia. Bon dia del demà. Molt bon, del demà, exacte. I demà també bon dia. Com ha provat aquest estiu, que ja que és la primera Tertúbia, ara estem fent allò de preguntar com ha anat una mica l'estiu. He tingut algun problema. No he pogut estrenar l'Abric. Home, seria poc convenient que en ple agost hagués estrenat l'Abric. I he hagut de guardar els esquís, sense estrenar-los. Veu que bé. Té una facultat, el senyor Miró, de desconcertar-me sempre amb les seves respostes. Això no ho puc pas negar-ho. Bon dia, Martí Terés, què tal? Molt bon dia. No li pregunto ni pels esquís ni per l'Abric perquè hem tingut un agost, diguem-ne, amb força calor, amb una mica de pluja el mes de juliol, però ha estat un agost d'aquells que hem parlat poc d'aigua perquè n'hi havia i hem parlat poc de foc perquè el vèiem lluny, diguem-ne. Sí, afortunadament aquesta vegada hem passat lleuger, no?, tant en un tema com en l'altre. Estàvem bastant acostumats, no?, als últims estius a situacions de sequera, restriccions d'aigua. Afortunadament, doncs, ara no ens trobem en aquesta situació, tot i que això no vol dir que no ens hagi de seguir preocupant, eh? Jo crec que ens hauria de seguir preocupant i molt perquè un dia o altre tornarà a passar que tindrem foc i sobretot tindrem manca d'aigua. Germà Capdevila, tercera pota d'aquesta tertúlia, molt bon dia, què tal? Germà? Germà Capdevila no el tenim avui aquí en directe, sinó que està a Barcelona per qüestions, diguem-ne, de feina i fins ara estàvem parlant amb ell, però sembla que hi ha algun petit problema, en tot cas intentarem resoldre'l i continuem nosaltres a la tertúlia. Jo us preguntava per l'estiu perquè és veritat que hi ha hagut, diguem-ne, efectes noticiables, però ha donat l'impresió que aquest estiu a Girona ha baixat una mica, sap que s'ha continuat a parlar una miqueta de residus, però no, però no tant com abans de les vacances i en certa manera, diguem-ne, ha estat un estiu que ha passat. Hi ha hagut gent, s'ha vist gent, no sé com l'heu vist vosaltres. Martí? Depèn des del punt de vista que ho analitzem, però diríem que potser ha estat l'últim estiu de tranquil·litat en el cicle polític local, m'imagino, és a dir que ha estat una pausa per agafar energia i a partir d'ara ja comença els ulls posats en les properes eleccions municipals per part de molts grups que estan a l'Ajuntament, és a dir que estem a menys de dos anys de les properes eleccions, això vol dir que ara pràcticament ja tot el que es faci és amb la vista posada allò que pugui passar en aquell moment. I evidentment això afecta a moltes qüestions quotidianes, no?, aprendre bé el pols de la ciutat en relació, doncs, a això, a temes que comentaves, no?, com el tema dels residus, el tema de l'aigua, bé, tot un seguit de qüestions que evidentment es farà bé d'aprendre el pols i veure, doncs, com poden afectar, doncs, això, les properes eleccions. Tornem a fer una prova, no sé si ens sent, germà. Sí, sí, jo us escolto perfectament. Val, és que quan t'hem donat entrada l'altra vegada no ens havies respost i ens pensàvem que teníem algun problema tècnic. Primer de tot, gràcies per ser-hi, els hi he preguntat en en Martí i en en Joan com havia anat l'estiu o com l'havíem vist, dèiem que era un estiu que s'ha parlat poc d'aigua perquè en teníem i que s'ha parlat poc de foc perquè el foc ha afectat i molt altres punts de la península però que, en certa manera, aquesta vegada, diguem-ne, no ha estat... Jo us estava sentint, jo us estava sentint, bon dia. Bon dia. Sí, no, jo crec que, com deia en Martí, hem tingut sol. Bon dia, em sentiu? Sí, sí, te sentim, germà. Te sentiu? Sí, te sentim, germà, te sentim. Sí, que us deia que, evidentment, hem tingut un estiu que ens ha donat una mica de treva però els senyals són, evidentment, preocupants i el que no ho podem fer és relaxar-nos. Exactament el mateix que deia en Martí, en Martí Terés. Tu com ho veus? Ja estem amb Joan, estem, Joan, germà els dos. Martí deia que estàvem ja en un moment en què, de manera inevitable, segurament potser deixarem passar les fires però que ja tot es mirarà amb clau local, amb el pensament posat a les properes eleccions municipals que arribaran ja falten menys de dos anys. De fet, falten uns quants mesos menys. Em sembla que en germà no ens acaba d'escoltar i és complicat mantenir una... Sí, sí, no, no, us escolto, us escolto, Jordi. No sabíem si m'ho demanaves a mi o... Sí, sí, t'ho preguntava tu, t'ho preguntava tu, germà. Sí, no deixa de ser... A mi estic d'acord amb el que deia en Martí, que és evident que s'ha acabat la pau i ara comencem un altre cicle electoral, però a mi no em deixa de provocar sempre un cert malestar aquesta campanya permanent, perquè falten dos anys per les eleccions. És mig mandat, però inevitablement tots, tant el govern com els partits de l'oposició, estaran ja amb la mente posada en les properes eleccions municipals. És una miqueta això, no, Joan? 20 mesos queden? Jo fa molts anys deia que les campanyes duren 4 anys, però són 4 anys d'accions de govern o d'oposició. Això ha passat constantment, l'únic que l'ambient polític ha anat derivant més aviat cap a la baralla i l'insult, et dóna la impressió. No sé si guanyarien un concurs d'oratòria als nostres polítics actuals, però sí que guanyarien un concurs de com atabalar, com insultar a l'adversari. La setmana passada ja hi havia una manifestació pre-electoral aquí a Girona. Vaig veure uns que comencen amb B baixa, que es manifestaven amb automòbil. Contra la zona de baixes emissions. Contra la zona de baixes emissions. Per aquest que va de color verd, eh? Penso que et refereixes. I que devien venir de la zona de Girona Est. No ho sé exactament. Crec que sí, que venien d'allà perquè passaven pel carrer del Carme, eh? No més ho dic per això, eh? Sí, sí, sí. Jo els vaig veure pel carrer Barcelona. Automobilitzats, eh? Però... Diguem-ne que... certament a Girona hi ha hagut tranquil·litat, però no a la resta del país. L'Estat ha estat molt animat, acusant-se tots uns dels altres del foc i no recordant què és el que havien de fer abans per evitar que hi hagués el foc. Perquè jo recordo els pagesos que em deien que per combatre el foc s'ha de preveure abans. Però la deliva de l'agricultura ha fet oblidar els tallafocs, eh? Recordo això, algun pagesos dir, no, no, el foc està cremant. Bé, que cremi fins que arribi de la carena i allà el pararem. Però no... no és el que hem vist aquest estiu. Bé, bàsicament també perquè, diguem-ne, evolucionant molt les tècniques d'extinció i, diguem-ne, durant un temps es van oblidar totes aquelles coses que, diguem-ne, que quan no hi havia bombers formalment es feien, diguem-ne, en els boscos. També és veritat que tenim més boscos que mai. Això algú ho va dir i algú, en certa manera, em va fer mofa, però el problema de tenir més boscos que mai no és necessàriament una virtut, perquè vol dir que s'han perdut moltes terres conreades i, per tant, que hi ha molts més problemes, no? Diguem-ho d'una altra manera. has de tenir boscos i ramats de cabres. Sí. No, no, i s'han de conservar les pastures perquè tenen també la seva funció ecològica, no? I, lògicament, allò, aquella frase tan coneguda, no?, que és que els focs s'apaguen a l'hivern i, per tant, que s'ha d'anar combinant les diferents accions de prevenció i tal. Quan estava a l'Ajuntament, per exemple, una de les qüestions que tenien relació amb la meva àrea era l'Associació de Defensa Forestal, en la qual l'Ajuntament hi té un representant a la Junta i intentàvem, doncs, tenir-hi una bona coordinació per fer feina. Però amb què es troben les ADFs, per exemple, no? Doncs que hi ha molts propietaris de bosc que ni tan sols saben que són propietaris d'un tros de bosc. És a dir, tenim el bosc en mans privades majoritàriament. Aquí, en el cas de Girona, jo el primer que vaig preguntar és quants boscos municipals hi ha. N'hi ha poquets. La gran part de massa forestal en el terme municipal de Girona, que agafa fins al Puig de Sant Miquel i, per tant, té gairebé la meitat del municipi a dintre de les Gavarres, quant a superfície, doncs són propietaris privats. I aquests propietaris privats sovint no saben ni què són, perquè potser era una propietat que era del Besavi, que han anat passant d'hereus, que no s'han arreglat els papers, que no sé quants hereus hi ha d'aquella finca, i, per tant, quan l'ADF anava a buscar propietaris per dir-los que us podem gestionar unes ajudes per fer neteja el sotabós, perquè hi passi un ramat de cabres que llogarem entre tots, el que sigui, perquè vam parlar amb la Fundació Pau Costa, que tenen un projecte, justament, de ramats de foc, coses molt xules, però és que no trobes ni tan sols els propietaris, perquè, realment, com que ha perdut interès econòmic, si fossin habitatges al centre de Girona, tothom sabria si té un habitatge o no, i, en canvi, d'un bosc, hi ha gent que ni tan sols ho sap, però que ho sap i no fa res, perquè, lògicament, no té cap mena de rendiment econòmic. Per tant, és un peix que es mossega la cua, i això va en detriment de la mala qualitat dels nostres boscos, que no es gestionen, que no se'n fa un aprofitament econòmic, i que, per tant, són més susceptibles que s'hi generi un bosc i un foc, i, per tant, la feina que es feia, bàsicament, era fer algunes franges, mantenir les pistes en bon estat, perquè el dia que hi puguin passar els camions dels bombers hi puguin passar i circular, senyalitzar-les, és a dir, que sí que es feia molta feina, però les gavarres fan patir, perquè tothom ho diu, i és molt probable que algun dia o altre algun foc, doncs, les pugui afectar. En aquell dia veurem si tot això haurà servint per alguna cosa. Les gavarres fan patir, eh, germà? Sí, a mi em sembla important el que estava explicant en Joan, i a mi penso que és un tema d'acceptar que Catalunya al segle XXI és diferent, així com hem d'acceptar que demogràficament el país és un altre, el territori rural, el territori de Catalunya també és un altre, ja no és un territori de cultivos, sinó que és un territori de boscos, i això és una realitat que hem d'acceptar i adaptar-nos a tot nivell per gestionar-ho, perquè és la realitat que no la canviarem. Acaba de dir també, aquest és un tema, diguem-ne, que es treballa, que nosaltres tenim un bon equip, nosaltres dic, me'n refereixo al país, té un bon equip de prevenció i extinció d'incendis, però és evident que tenim boscos mediterranis i sabem que aquest any, diguem-ne, en certa manera hem passat l'uix, deixeu-me'l dir així, però que hi haurà un any que no serà així i que això se'ns ha alertat. Però ara, en Germà d'aix, hi ha una cosa que també volia dir, perquè diu, estem canviant, no? I estem canviant tant que ja som d'aquells 6 milions de l'època pujoliana ja som 8 milions i 100 mil persones i el govern, la consellera de Pàneca hi va parlar de que s'ha de treballar en el mar de la Catalunya els 10 milions, abans han de venir els 9 milions, però és evident que tal com van les coses, en 10 o 12 anys es podria arribar a assolir aquesta fita. Estem preparats, diguem-ne, me'n refereixo ara ja a institucions, però sobretot en el tema dels serveis, estem preparats, diguem-ne, per assumir-ho, és un tema que és delicat, que és delicat perquè és molt fàcil, diguem-ne, entrar i parlar de la gent que ve, no estem parlant això, estem parlant d'un creixement exponencial que alguns diuen que necessitem, però que altres pateixen perquè si es creix en població s'hauria de créixer en nombre de serveis. Bé, i jo crec que hi ha una qüestió prèvia que és que s'hauria de créixer en habitatge, és a dir, al final hi ha una crisi d'habitatge per què? Bàsicament perquè la població ha augmentat, d'aquells 6 milions famosos de l'època d'en Pujol als pràcticament 8 que estem ara i en canvi el parc d'habitatge no ha augmentat en aquesta proporció i a més a més hi ha hagut un fenomen més social que és que jo, no ho sé, quan jo era petit a casa érem 6, 7 quan hi havia el meu avi, per tant 7 en un pis de 100 metres quadrats i en canvi ara la major part d'habitatges estan ocupats per 1, 2, 3 persones màxim o ja fa algunes famílies que en tenen dos fills, quatre, d'acord, però vull dir la proporció, la densitat per a habitatges s'ha reduït i ha augmentat la població i el parc d'habitatges ha crescut però no en aquestes proporcions per tant tenim una mancança d'habitatge que és flagrant, reconeguda pels governs, el president ella va dir que es farien 50.000 habitatges però això no arriba i per tant pensar en un creixement de la població sense tenir d'entrada el més bàsic que és un sostre per poder-los acollir no és viable i a part després venen tot l'altre que són els serveis etcètera però jo crec que això és més gestionable però l'habitatge no. Germà, és un debat necessari però és un debat incòmode, no? Sí, sí, naturalment naturalment però com deia abans crec que el primer pas és admetre una realitat que tenim davant dels nassos és a dir podem ara veus segons quines posicions polítiques per una banda rebutjant la idea dels 10 milions que no això ho hem de frenar no els necessitem perquè els portem hem de tancar les fronteres se dilueix el país podem fer un debat filosòfic sobre això però la realitat és que la tenim davant desassos i amb l'estructura econòmica i social que té aquest país no ho podrem frenar no ho podrem frenar perquè a més a més és un constant històric que la gent de les zones més afavorides del món intenten arribar a les zones més afavorides buscant un futur millor per ells i les seves famílies o sigui que jo crec que el debat hauria d'estar com ens preparem per gestionar-ho de la mateixa manera que abans dèiem en reemplaçar les terres de cultiu per boscos i és una realitat com ens adaptem per gestionar-ho com ho fem per el que deien Joan que els propietaris d'aquelles famílies que han heretat una terra i l'han abandonada i ara són boscos i ni saben que les tenen com ens adaptem a aquesta realitat com fem per gestionar-ho abans que sigui massa tard Joan en política preveure no és el més afavorit no és el preferit o sigui els polítics estan fent coses perquè la gent ho vegi i els voti preveure vol dir que no fa res durant un temps que estàs mirant més enllà i no es veurà fins passats vuit anys posem per cas és freqüent com jo deia que almenys per valorar una acció calen dues legislatures però és això el que hauríem de fer és a dir podríem tenir un sector que de la de la burocràcia política encarregada de preveure què és el que ens podem trobar perquè tancar les fronteres és irutí sempre sempre són permeables d'altra banda mirem que la feina que necessitem els treballadors que es necessiten la població actual envellida en certa part la del temps del Pujol donaria per treballar les coses que ara es requereixen necessitarem treballadors necessitem salvar vides de gent que en el seu país està amenaçada i això ens pot afavorir ens pot afavorir perquè els que treballen són els que pagaran les pensions del demà del demà doncs mira asseures posar-se d'acord clar aquesta és el gran inconvenient posar-se d'acord per dir això és un problema de tots doncs anem i tots i si em permeteu és un del això que apunteu és una de les baules febles de les democràcies occidentals hem iniciat la tertúlia parlant que ja estarà tothom pensant en les eleccions municipals d'aquí dos anys com fem per exigir als polítics que pensin d'aquí cinc a vuit o deu anys és impossible perquè el curt termini s'atrapa no m'agrada sempre m'agrada molt els discursos del senyor Joan Miró tot i que a vegades em desconcertin també ho dic perquè està bé això que deia és a dir s'hauria de planificar avui deu, quinze, vint anys això és evident i s'hauria de parlar però tu també deies que les coses importants ho diré a la meva manera amb les coses importants s'haurien certament d'anar a la una i posar-s'hi a parlar-ne amb bona voluntat veient el que està passant diguem-ne a l'Estat veient el que està passant en altres països d'Europa veient el que pot passar a casa nostra d'aquí quatre dies evidentment les discussions el curt terminisme està a l'ordre del dia però sobretot no hi ha aquella voluntat de treballar pel comú en certa manera per treballar pel ciutadà en general sinó que sembla que diguem-ne que el partidisme ha passat per damunt de tot i això ens ha portat a creixements de partits és a dir jo crec que aquest és un debat que s'hauria de tenir amb molta tranquil·litat però també amb un punt d'urgència i en tot cas l'urgència no l'acabo de veure i la tranquil·litat ha desaparegut del tot no i a més jo crec que el que ens cal és una ciutadania que sàpiga exigir concreció en algunes proclames que són simplistes no i per tant que quan hi ha partits que proposen doncs això trencar fronteres expulsar població immigrada i tal els digui escolta'm tot això aquestes proclames tan simples com les penses portar a la pràctica què penses fer allà on governes ara què has fet per exemple perquè al final tot això són paraules buides que d'acord poden funcionar des d'un punt de vista de comunicació més emocional i connectar doncs amb un sentiment que una part de la població pot tenir però som ciutadans adults i per tant hem de saber exigir en els que fan aquest tipus de propostes que les detallin que ho concretin i que se'ls exigeixi responsabilitat també allà on estan governant per veure si realment això que proposen és factible o no és factible perquè jo crec que no ho és i per tant estan enganyant a més a més aquesta deriva per exemple amb l'habitatge ja es veia es podia sospitar que podia passar perquè de fa anys ens trobem que hi ha barris dormitori i pobles dormitori la gent la gent viu en un poble i treballa a 13 quilòmetres a la ciutat pròxima doncs aquesta evolució ja se sospitava ja es podia sospitar que passava i em fa gràcia el rebuig als immigrants de determinades formacions que a més a més es diuen cristianes quan jo recordo que a l'Evangeli de quan era petit es deia que per què em condenes doncs perquè anava perdut i no em vas acollir aquest estiu justament en Joan Planelles que havia sigut l'arcabisbe de Tarragona l'arcabisbe de Tarragona però que havia estat el lector de Jafra diguem-ne exacte i de moltes altres poblacions de comarques gironines havia estat a Sant Narcís per exemple bastant més jove però va dir que no es pot ser un bon cristià i ser xenòfob per tant està bé que hi hagi veus i també d'altres líders polítics o socials o religiosos que vagin recordant que les coses s'haurien de plantejar d'una altra manera i si em deixeu afegir una altra capa aquesta que apunteu vosaltres si hi ha un poble o un país que no ens poden permetre ser xenòfob són precisament els catalans mireu jo arribo ahir he arribat d'uns dies a la ciutat de Rosario Argentina on se celebrava la trobada cultural d'entitats catalanes de Sud-amèrica hi havia més de 500 fills i nets de catalans que els seus avis o pares van haver d'emigrar per motius polítics sobretot en aquella banda del món i que van ser acollits per Argentina Xil Uruguai Brasil Ecuador Perú i van refer les seves vides van fer les seves famílies mantenen les seves arrenes la seva llengua la seva vinculació cultural en Catalunya i són històries de dolor que es van reconvertir en històries de futur i d'esperança i nosaltres que això ho hem viscut perquè no hi ha família que no tingui un tiet un avi o algun familiar que va haver d'emigrar per la guerra civil o per motius econòmics de la postguerra jo em faig creus que no tinguem aquesta memòria i no tinguem la mateixa actitud d'acollida que van tenir aquells països pels centenars de milers de catalans que van haver de marxar tu ets un exemple vivent diguem-ne d'aquestes famílies germà vull dir i per tant saps perfectament de què parles però el que dèiem no que que en aquests moments diguem-ne no és un debat sinó que és una discussió que estiren que estirem uns als altres al capdamunt i hauríem doncs de planificar pensar en aquesta Catalunya dels 9 milions i després en la Catalunya dels 10 milions però per exemple en Martí en Martí Terés acaba de dir un tema que es pot parlar de tot però que l'habitatge és evident en aquests moments estem en un problema ell també hi ha en relació amb les famílies de fa 70 o 80 anys que tota la família podia haver-hi 3 o generacions difícilment 4 perquè en aquella època diguem-ne no vivíem tants anys però hi havia 3 generacions en un mateix pis ara no només això no passa sinó que a més a més per tal com ha avançat la societat diguem-ne ara hi ha moltes famílies monoparentals o que hi ha hagut diguem-ne divisions i per tant es necessita més habitatge i tothom ho té clar però tothom mira l'altre és a dir des d'un punt de vista per exemple a l'Ajuntament de Girona es poden fer coses però és evident que no és un tema d'Ajuntament només ni molt menys sinó que és un tema diguem-ne de generalitat i d'Estat sí sobretot jo diria d'Estat que és qui pot tenir els recursos econòmics per fer més habitatge social o promoure canvis de sol que permetin la creació de més habitatge és a dir s'ha de generar més oferta d'habitatge no és l'única solució perquè no està demostrat que crear més oferta d'habitatge ajudi a reduir el preu que és una de les altres problemàtiques que hi ha pot ser que hi hagi més habitatge disponible i el preu segueixi creixent això ho vam veure amb la bombolla però pot passar per altres motius però sí que és veritat que falta més habitatge en el cas de Girona Ciutat per exemple a més a més el planejament ja està tot està tot desenvolupat pràcticament és a dir queda l'últim sector que és el pla de domenys de baix que és el que té una major possibilitat de creixement i després un creixement intern d'habitatges que es tiran a terra que es fan de nous però ja són petites zones és a dir que ja pràcticament hem arribat al topall d'habitatge amb possibilitat de construir ja és cert que l'administració sí que fa alguna feina de planificació i en aquest sentit es va fer un pla supramunicipal amb previsió d'habitatge i a l'àrea de Girona evidentment hi ha uns sectors de creixement bastant grans tant en el municipi de Vilablarets com en el que ja està bastant desenvolupat com en el de Sal que està pendent d'uns canvis no? la zona del Trueta va lligat del nou Trueta fins pràcticament al final del municipi allà hi queven 20.000 habitatges més és una passada per tant vol dir que encara hi ha un cert marge de creixement però evidentment si va lligat el Trueta vol dir que encara queda que queda uns certs anys això que es fa tot a curt termini jo crec que sí que s'intenta fer-ho a curt termini però evidentment l'administració té els seus ritmes i per tant el Trueta es farà ves a saber quan l'habitatge que va lligat al Trueta doncs potser es fa abans perquè si depèn de promotors privats doncs potser s'accelera una mica més però vull dir que en realitat tot això són canvis que veurem en els propers anys dècades m'atreviria dir sí però en paral·lel en paral·lel això que dius Martí encara tenim centenars de pisos buits dels bancs que van cobrar el rescat bancari i es van quedar amb els pisos buits tenim milers de llicències de pisos turístics que es van retirar del mercat de l'habitatge hi ha ciutats d'Europa i del món que han prohibit els lloguers de curt termini i això ha provocat un descens del 30 o 40% dels preus dels habitatges perquè tots aquests habitatges van tornar al mercat del lloguer normal i aquí com que el turisme és la vaca sagrada que tots volem munyir i ningú s'atreveix a tocar-la però això també són elements que s'han de posar sobre la taula i algú hauria de tenir la valentia de dir tenim aquest problema d'habitatge hem de tocar aquesta vaca sagrada perquè la solució passa per aquí però sembla que són temes que són delicats l'altre dia i vaig llegir que a Madrid ha aprovat una normativa en què ja no hi haurà més habitatge i crec que no renovaran llicències d'habitatge d'ús turístic a tot el sector centre i a més a més només podran ser en habitatges o sigui en blocs dedicats a això amb un excessi independent tot una normativa i a Barcelona tenim decomissionat el professor d'Onaire que ho dic professor perquè és professor de la Universitat de Girona però ara està decomissionat amb el govern d'en Collboni justament per portar a terme un compromís electoral de l'alcalde Collboni que era això mateix eliminar deixar de renovar totes les llicències d'habitatge d'ús turístic i per tant eliminar-lo de la ciutat de Barcelona jo crec que quan veiem aquestes dues experiències veurem a veure quina és la tendència així una mica en general perquè són les dues principals ciutats del país que tenen aquesta problemàtica més marcada de fet el professor d'Onaire que ja havia sigut diputat al Parlament en el seu temps però que bàsicament ha fet una interessant carrera diguem-ne universitària té un discurs sobre aquest tema que si l'aplica voldrà dir que anem cap aquí perquè realment el discurs que ell feia no m'agradaria posar-li en boca però que s'acostava en certa manera al que en dèiem el decreixement en el sentit de dir determinades activitats Girona per exemple compleix amb les normatives que té les seves pròpies lleis és a dir els pisos turístics al barri vell i el mercadal estan molt allindades en el topall però encara estan dintre del tant per cent es va fixar un topall del 15% que era pel barri vell i per cada un dels diferents barris que evidentment en el barri vell ja no es poden bueno ja s'hi havia arribat i per tant ja no es poden donar més llicències i a la resta de barris doncs clar n'hi ha que no tenen interès i per tant no hi arribaran mai i n'hi ha algun altre que s'hi apropa però que encara li falta i un esforç cultural pisos compartits per la gent gran per exemple o potser per la gent molt jove també la gent molt jove en determinades poblacions i ho dic diguem-ne per experiència pròpia ja ho fa ja ho fa per necessitat vull dir gent que està al voltant dels 30 anys i que ja treballa no li dona per gaire res més que continuar compartint pisos com si fossin com a l'època d'estudiants i lloguer el lloguer a Girona diuen que és car hi ha una miqueta de tot no? però pisos de lloguer diuen que Girona costa no sé hi ha poca oferta és veritat hi ha poca oferta per tant hi ha una normativa Girona és ciutat és un mercat tensionat que se'n diu una zona d'habitatge tensionada i per tant hi ha uns topalls són preus que en principi estan recolats els preus del lloguer normal no sé com ara no em surt la paraula vull dir el que no és de temporada en el cas del lloguer de temporada doncs bueno la normativa encara s'ha d'acabar d'afinar per dir-ho així i funciona una mica diferent el problema és que els preus diguem-ne de l'habitatge els preus del cos de vida han anat pujant com en certa manera algú diria que és lògic en els últims anys però germà el que no ha pujat són diguem-ne les capacitats que tenen gent més jove però no només els més joves que treballen que treballen bé però que treballant i a vegades fins i tot treballant dos persones en una mateixa unitat familiar difícilment poden sortir-se'n sí aquest és un fenomen que si hem de ser honestos no és només un fenomen gironí o català sinó que és un fenomen transversal a nivell mundial si mires les estadístiques de creixement dels ingressos de les persones de la renda de les persones i el preu dels lloguers i dels habitatges de compra bueno és que el que ha passat en els últims anys o dècades és bestial és a dir mira hi ha una novel·la molt divertida de l'Albert Forns no el cineasta sinó l'escriptor que ell va trobar unes llibretes d'una mena de diari personal d'un treballador de la telefònica dels anys 70 i en base a això va fer una novel·la costumista molt interessant però jo sempre tinc gravat una pare en què ell explica que en quatre pagues obles es comprava un pis per assegurar-se la jubilació en el futur dels anys 70 a Barcelona és a dir i aquesta persona s'havia jubilat d'un lloc no directiu sinó de mitja de mitja rang de telefònica i tenia tres o quatre pisos amb els quals completava la seva jubilació avui un jove de 30 anys plantejar-se això no sé quantes quantes nòmines necessita un jove per accedir a un pis de compra és a dir això és un un problema seriós greu com a societat i molt difícil d'abordar jo recordo que el consell que em donaven era procura que el lloguer que paguis perquè jo vaig viure un temps amb lloguer procura que el lloguer que paguis no superi el 10% de la teva nòmina imagina't imagina't això és impensable sí sí perquè hi ha molts casos que supera el 50% i que i que fa molt complicat diguem-ne tenir un futur i això també porta a una certa esperança que podria que es podria explicar també per tot allò que que la gent més jove en certa manera s'ha no parlem de tots però que les estadístiques en diuen que la gent més jove són la que està donant en aquest moment suport a polítiques més ultradretanes diguem-ho així i aquest és un problema que el tenim aquí al davant i que no sé si si som capaços diguem-ne no sé si dir de combatre'l o com a mínim d'analitzar-lo amb prou cura jo crec que hi ha dos dos factors que expliquen aquesta jo crec que majoritàriament els joves no votaran partits d'ultradreta és a dir que sí però sí que és veritat que en el sector de la franja poblacional on aquests partits tenen més facilitat de creixement és en aquesta franja malgrat que afortunadament no és la majoritària ni de lluny per què? d'entrada perquè la gent jove acostuma a votar partits radicals i per tant radicals en les seves propostes i plantejaments siguin del caire que sigui i aquesta és una certa propensió que pel fet de ser jove en una època la gent votava partits comunistes després els joves votaven partits independentistes alguns encara els seguim votant però ja no som joves i d'altres més en l'actualitat se senten atrets per això uns partits que són radicals en els seus plantejaments però totalment escurats a l'altre dreta i l'altre és perquè tenen un missatge fàcil i simplista que els fa més atractius al final si tu vols donar resposta a una problemàtica com pot ser la de l'habitat o així l'explicació real és complicada hi ha mil coses i no és fàcil no hi ha solucions fàcils a problemes difícils i en canvi això quan aquests partits fan aquestes proclames doncs ho simplifiquen molt i no és veritat al final pensar que un problema molt complicat té una solució fàcil doncs diu poc de qui s'ho creu a veure són radicals en el discurs i conservadors en el plantejament polític sí recordo haver vist haver llegit el programa bueno el programa el full programat hem de recordar que en Joan Miró és aquella persona que es llegeix tots els programes polítics i el programa era un parell d'idees una era Espanya està en peligro i l'altra la culpa és de del xatxatxà que diria aquella estàs parlant de partits verds diguem-ne no no però el discurs és aquest escolteu parlem d'això i no voldria canviar però m'agradaria parlar un moment lligat a tot això d'una realitat ahir 11 de setembre a Diada Nacional de Catalunya es temia que poques persones sortissin al carrer a Girona en van sortir moltes 12.000 persones en una manifestació de la Diada Nacional a la ciutat de Girona diguem-ne són moltes persones i el que m'ha comentat molta gent ha sigut la seva sorpresa de veure que també hi havia molta gent jove sí sí sí potser estem en un cert punt d'inflexió jo espero com sempre que sigui la societat qui faci el primer pas per dir-ho així és a dir si s'havia de passar un dol espero que ja l'haguem passat no? i que per tant sigui la societat qui es comenci a mobilitzar per posar sobre la taula uns objectius polítics no? en aquest cas doncs si parlem de la manifestació d'ahir vinculats a la independència i que després els partits imaginin pensin busquin estratègies o objectius a mig termini a llarg termini per poder-ho fer factible però ha de ser la societat qui primer sigui qui es mobilitza perquè si no encara estaríem en el pujolisme per dir-ho així en el pujolisme sociològic o polític que dels 80 i per tant si es van fer passos cap a diferents objectius i sentits és perquè la societat va apretar perquè això fos així vull pensar que anem revertint aquesta situació causa provocada per la repressió i que la societat es torna a reactivar mica en mica i que en uns anys veurem nous objectius polítics que jo crec personalment que han d'anar lligats a nous lideratges segurament també en el camp independentista i ara marx sí ara pensava en el en el aquest relat brevíssim de Monterroso que diu quan va despertar el dinosaure encara estava allà no aquí han donat per mort a l'independentisme tantes vegades que ahir més d'una ha quedat sorprès encara la capacitat de mobilització evidentment es pot comparar amb els moments àlgids això ho sabem tots però ara tu deies 12.000 persones en una manifestació de la diada a Girona jo diria 12.000 persones en qualsevol convocatòria social o política a Girona és una passada i això és un termòmetre Joan jo el relat de Monterroso tenia una continuació pensada que era que es desperta el dinosaure està allà i llavors el dinosaure em va preguntar com es va a Nova York però bueno no no va continuar així jo ahir em vaig a veure la família ahir va anar a Barcelona i jo em vaig quedar i vaig voler anar a la manifestació de Girona perquè pensava que necessitava que hi anés gent i al veure la manifestació la majoritat és que em vaig emocionar era més nombrosa que altres anys l'any passat vaig anar a Barcelona i per tant no puc assegurar-ho però aquí hi havia una certa optimisme en la gent que es manifestava i vaig veure això gent de totes les edats i per sort l'únic ball de bastons que vaig veure era el folclòric exacte algun dia va haver-hi de ball de bastons més a Barcelona no pas a Girona diguem-ne no que que va lligat una mica a tot això el que parlàvem el fet que diguem-ne de les grans discrepàncies i de i de per mi ara faig un anàlisi personal un dels grans problemes que va tenir en el moment àlgil l'independentisme que és que jo crec que els partits o alguns partits van posar per davant això el partidisme que no el bé comú d'anar a la una però aquest és tot un altre anàlisi sí no realment jo crec que encara ens falta digerir tot el que va passar vull dir que encara és tot és tot molt recent falta falta evidentment hi ha qui en germà deia hi ha qui enterra l'independentisme sovint i també hi ha qui dona per calmada no per sossegada allò del sociego centrada centrada no i tenen la normalitat no totes aquestes coses ho diuen molt sovint i amb molta imprudència perquè això no és així encara hi ha gent que pateix la repressió que està a l'exili que estan inabilitats que estan amb penes de presó complint o no però és igual que estan condemnats o pendents de judici vull dir que la repressió segueix funcionant la llei d'amnistia no s'ha aplicat i és evident i per tant ho s'ha aplicat doncs afavorint majoritàriament els policies que van exercir aquesta repressió és a dir encara hem de digerir tot el que va passar en els seus moments els errors que hi van haver estratègics partidistes no ho sé ho hem de digerir normalment els països que han fet referèndums o com en el cas del Canadà del Quebec perdona o d'Escòcia després tarden uns anys en resituar-se i tornar a plantejar nous objectius polítics que evidentment d'això n'haurem après en podíem haver après més si haguéssim anat una miqueta més enllà segurament estaríem en una situació semblant no ho sabem però d'això se n'ha d'aprendre i per tant quan es plantegin nous objectius s'haurà de tenir en compte tot el que ha passat saber que Espanya és un estat represor que no és el mateix que el Regne Unit o que el Canadà sense que siguin tampoc sants de la meva devoció però en tot cas Espanya és molt menys democràtic que qualsevol d'aquests estàndards i per tant pensar que es podia plantejar un referèndum en una Catalunya dins de la Unió Europea Europa ens mira i tot això doncs la propera vegada suposo que no ho direm que Europa ens mira espero i enmig de tot aquest procés que de dol que encara estem superant l'Estat s'encarrega de recordar-nos que dins de l'Estat espanyol hi ha coses que són impossibles com per exemple una llengua catalana en situació de normalitat el mateix dia abans de la diada se'n van encarregat de recordar-nos és curiós que fos el dia abans de la diada sí casualitats poques en aquesta vida però jo crec que són coses buscades per recordar qui mana i recordar qui està sotmès jo crec que ells de veritat que pensen que això ja està d'alguna manera en vies de solució i el que estan és intentant els arrels que podien quedar i un d'ells és la llengua a l'ensenyament és a dir hi havia coses que al nacionalisme espanyol l'obsessionen un eren els mitjans públics que també estan en vies de domesticació i un altre és el català a l'escola que el nacionalisme espanyol està convençut que una de les fonts de l'independentisme era l'adoctrinament escolar que per algun misteri d'insondable se vehiculitza a través de la llengua catalana es veu que no pots adoctrinar en una altra llengua i ells és un dels serrells que els hi queda per solucionar és el tema del català a l'escola i no pararan fins a aconseguir-ho això de la doctrina i la llengua ho diuen per experiència? sí sí segurament exactament perquè ells ja ho han provat més que sobradament sobradament home no que hi va haver un rei que va dir que nunca el castellà no fue lengua d'imposición ja com com com conèixes bé el tema del català de tota manera és aquell tema que diguem-ne que reiteradament va sortir i que els tribunals espanyols van tirant pel damunt del que és la voluntat diguem-ne política i de la política del Parlament de Catalunya jo diria que ciutadana d'una majoria dels ciutadans d'aquest país però ells ells hi van per marcar però hem de recordar que les grans manifestacions del a partir del del 2012 diguem-ne van tenir una genesi que va ser que es carreguessin aquell estatut i un altre tema diguem-ne el mal funcionament diguem-ne de serveis bàsics estem en un punt bastant similar en el sentit que l'atac a la llengua és total constant i brutal però que sembla que ha nascut diguem-ne com almenys a mi em sembla com que hi ha molta gent que diguem-ne que s'ha despertat i que fa un mantingue el català o que pensa que la llengua s'ha d'utilitzar i que torna i que torna tenir amb la llengua la base una miqueta de tot l'altre però després venen les altres reivindicacions l'autopista és un desastre lo de Lies no funciona les llistes d'espera es van es van allargant t'adons compte que aquella sanitat pública tan preuada que teníem realment com varen dir aquells dos ximples se l'han ben carregada i tot plegat pot ser diguem-ne la base d'una nova embranzida ara em venia al cap aquella estructura pedagògica de Paula Freire que era el pedagog de la revolució per dir-ho així i que deia que el primer pas en qualsevol procés és la presa de consciència la conscientització és a dir prendre consciència que hi ha un problema i aquest és el primer pas després ja vindrà la sensibilització l'organització la mobilització la transformació però el primer pas ha de ser aquest prendre consciència i certament hi ha alguns problemes que s'en pren consciència a vegades però jo crec que no es canalitza bé l'energia és a dir per exemple el drama de Rodalies que afecta una gran part de la població de l'àrea urbana la macroàrea urbana de Barcelona però ningú li fa veure no tinc la sensació que els milers d'afectats d'aquest problema i tal vegin que això és fruit d'un maltractament sistemàtic per part del govern espanyol cap al nostre país la manca d'inversió però no és una manca d'inversió perquè mira perquè no hi ha més recursos no no és una manca d'inversió sistemàtica l'ha reconegut fins i tot els ministres espanyols finalment per aprofitant a sobre diu que ferrocarrils és un tren de joguina al costat dels ferrocarrils de la Generalitat que funcionen i que estan bé i que d'acord tenen menys extensió de via que bàsicament perquè que ens han deixat que hi hagi més i a sobre diu que són uns trens de joguina per poder reconèixer que a sobre ells no han fet el que tocava però no tinc la sensació que aquesta població que pateix aquest greuge identifiqui on està la base del problema perquè segueixen votant majoritàriament partits socialistes que són els que governen aquí allà i més enllà i per tant no ho sé algú potser hauria d'intentar ajudar a veure on està a la base del problema jo he sentit la gent dir voto aquests que són els meus encara que m'hagi de tapar el mas és això són els meus i això és una deriva del règim anterior aquesta frase aquesta manera de fer política són els meus que passa que ara diguem-ne han nascut nous partits a Espanya aquell partit verd que dèiem que diguem-ne que les enquestes diuen que pugen molts i molts vots i aquí tenim diguem-ne a sortir del bolet deixeu-me-ho dir així el bolet d'Aliança Catalana que tothom tots els analistes diuen que pujarà i que pujarà molt i que en certa manera condicionarà els suports que hi pugui haver per formar majories per formar majories en el Parlament de Catalunya i la segona és que jo de vegades els trobo poc hàvils aviam quan l'estatut el tribunal decideix de moment la polèmica de l'estatut ja va ser exemplar tota una campanya dient no deixem que els catalans en fi la campanya l'eslògan de les campanyes era que Catalunya no tingui aquest estatut l'estatut la decisió del tribunal afectava uns de vintena amb una mica menys d'articles molt bé doncs davant d'això el que has de fer és lleis de rang inferior que diguin el mateix que tu volies si no pots constar en un estatut en una llei de rang inferior potser pot passar i si no que els tribunals continuïn ficant la pota però al final el tema l'acabes plantejant tu amb altres paraules el tema de la manca d'inversió és perquè aquesta es decideix a Madrid i el tema del dèficit fiscal és perquè cada ara ja no m'atreveixo a dir una xifra perquè alguns parlen de vint altres de vint i dos i alguns ja de vint i quatre mil milions a l'any és un expòli amb tota regla és un expòli amb tota regla que bueno recordo un mica el llira que que ho diu que és allò del tren que surt cada dia en direcció a Madrid i aquest no falla mai que porta 70 milions d'euros cada dia que se'n van cap allà i que no tornen però és que continua el mateix panorama és a dir que prefereixo que no em perdonin el deute abans que el perdonin els catalans abans que beneficien els catalans això ha passat ara jo el que em pregunto si el nucli dur de l'independentisme s'està preparant per un escenari de futur molt probable que tenim a tocar que és un govern de dreta i d'ultradreta majoria absoluta que vindrà a Catalunya amb els bulldozers acabar d'arrasar lo poc que considerin que ha quedat i que s'ha d'arrasar és a dir venim del tema del 2017 que sabem que no ha anat bé i en una estratègia de confrontació que no ha acabat de funcionar ara estem vivint una etapa en què tornarem a comprovar per enésima vegada que l'estratègia de negociació tampoc serveix perquè totes les promeses i fins i tot el cobrarem per avançat pràcticament han quedat en res salvo alguna cosa puntual com la possibilitat de parlar català al Congrés de la resta pràcticament tot el que s'havia promès no s'ha aconseguit res ni s'aconseguirà i en el proper segle electoral és molt probable que aquests nous partits que deia Jordi i del bracet del PP tornin a un asnar majoria absoluta a dos que vingui a pacificar definitivament Catalunya si no tenim escenaris de conflicte preparats les passarem magres de veritat doncs hi hem de pensar doncs hi hem de pensar i hem de pensar i tots i en tot cas tothom que faci la feina que li pertoca moltíssimes gràcies per aquesta tertúlia que diguem-ne que hem tingut aquí en aquesta primera setmana de tertúlia el nou curs polític una notícia darrera hora que acaba de sortir Jaume Barai diputat i regidor a Girona deixa la presó Girona FM els titulars de Girona FM puntcat arriben també a la teva ràdio és divendres 12 de setembre i aquesta és l'actualitat del dia us parla Pau Villafany unes 12.000 persones clamen que hi ha més motius que mai per la independència a la manifestació de la diada a Girona això segons xifres de la policia municipal la marxa va començar puntual a les 5 i 14 minuts de la tarda a la plaça Catalunya va acabar la copa connectant amb la lectura del Manifest a Barcelona els manifestants reconeixen que l'independentisme està desmobilitzat però confien que la diada d'aquest any hagi servit per reprendre la unitat entre les organitzacions polítiques i les entitats La defensa del català va centrar els discursos en l'acte institucional de la diada d'aquest any a Girona una reivindicació enfatitzada després de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya d'aquest dimecres que tombava part del decret que blindava el català a l'escola l'alcalde de la ciutat Lluxelella es va reivindicar la importància de tenir un govern que no renuncia a defensar la llengua en tots els àmbits en la mateixa línia es va expressar la consellera de Territori Sílvia Paneque que va reivindicar el català i va destacar que Catalunya és una nació inclusiva amb drets i deures per a tothom Girona votarà dilluns que ve la modificació del pla general que ha de permetre construir el nou Institut Armazenda aquesta modificació és un pas imprescindible per fer possible el nou centre ja que un cop s'aprovi definitivament només faltarà que tiri endavant el projecte d'urbanització i de reparcel·lació pas imprescindible també per poder cedir la parcel·la a la Generalitat i facilitar així la construcció de l'Institut Protecció Civil Última els detalls de la prova és alert canviarà el 16 de setembre a comarques de Girona i centrals des del govern demanen màxima col·laboració per part dels veïns per tal de poder avaluar l'efectivitat de la prova l'avís serà a les 10 del matí i es rebran a totes les persones que en aquells moments estiguin en alguna de les dues demarcacions La policia local de Sal imposa 30 multes per ús prou dolent de targetes de mobilitat reduïda Segons els agents els casos més habituals de picaresca detectats continuen sent l'ús de fotocòpies de la targeta o la utilització de la targeta autèntica sense que la persona titular sigui present al vehicle Les sancions per aquestes infraccions van dels 300 als 6.000 euros Presentada a Girona la primera bienal de punta contemporània una mostra que és el resultat de les relacions internacionals i del treball de les puntaires de Girona que van començar a gestar la idea des de l'any 2017 quan van participar a temps de fos per primera vegada però tot a primera hora de la tarda en tot cas tot amb 23 graus de màxima Això és tot Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper GironaFM.cat La ràdio de Girona vagis on vagis Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM Estem escoltant els millors moments de la temporada dels Quatre Rius Escolta el que diu Girona Sent el que passa a la ciutat Els Quatre Rius amb saïd es bai Una finestra tot el que passa per sobre al Güell L'Unyà el Galligans i el Ter Sintonitza el 92.7 Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials Girona FM La teva ràdio La Gironina I amb el cotxe encara al garatge Carles Ribas Bon dia i bona hora Bon dia Saïd Què tal? Tu ets gaire de com fa el cotxe em sembla que no No, no gaire Sóc gais que es mou a peu si pot si pot Tu rai Tu rai, Carles