Tornada a la rutina, onades de calor i memòria col·lectiva: residus i mobilitat a Girona, i una Diada desinflada

Com estàs? Molt bé, Jordi Grau. Me n'alegro molt que estiguis aquí, ja ho he dit. Què tal l'estiu? Gràcies per convidar-me una altra vegada, un altre curs. Què tal l'estiu? Bé, bé, bé. Ara en parlarem. Si m'ha permès, saludaré en Miquel Riguera, també periodista, també un home del punt avui durant molts anys, escriptor ara. Què tal, Miquel? Molt bé, molt bé. Ha fet un gest, volguem dir escriptor, home, algú que ja té llibres publicats i que n'està escrivint de nous, s'ha de considerar escriptor, no? Sí, no ho sé. A mi no... Jo em considero un periodista, un periodista que escriu. No un escritor, ja ho vaig dir en el seu moment. Tot i que és evident que si escrius una novel·la ets un escritor, no? I si n'estàs preparant una altra, doncs també. I si a més, doncs, resulta que aviat per Sant Jordi segurament sortirà un recull d'articles que faig sobre temes de, que em dic a vocació de Tarroella, la revista Emporium, el digital Emporium, doncs podria ser un final, no? Però jo no me'n considero. Doncs deixem un periodista de moment. El que passa és que això de periodista i escriptor vesteix molt, eh? Vesteix molt, sí, sí. Alguns l'utilitzen i ho poden utilitzar, perquè si han fet periodistes i han fet i escriuen llibres, doncs mira, periodistes i escriptors. També ha escrit molt el senyor Àngel Guirado, però no sé, ell l'hauríem de dir, diguem-ne... Bé, té moltes vessants, no? Però bàsicament en aquests moments president del Col·legi de Psicologia de Girona. Què tal? També pregunto com ha anat l'estiu. L'estiu ha anat bé. No em puc queixar. Doncs està bé. Bé, bé, bé. És una definició clara. Escolta, perdona que t'utilitzi, diguem-ne, com a psicòleg que tu dius. Tu dius els canvis afecten a les persones. El canvi de temps afecta a les persones. Afecta a les persones, això. La sensació aquesta que se'ns està, encara que tu vagis avui de blanc immaculat, se'ns acaba l'estiu, com aquell qui diu, el meteorològic. Em penso que s'acaba el dia 21, però en realitat amb la tornada a les escoles, amb l'acabament, la majoria, la gent de les vacances, ara els que fan vacances i en saben, els faran al mes de setembre, diuen. Es nota? Hi ha un canvi, hi ha un canvi d'humor, hi ha un canvi, diguem-ne, de costa, diguem-ne, tornar-hi? Sí, sí. Sí, està comprovat que aquest període, aquest temps, és un temps de crisi emocional, bàsicament per la ruptura amb totes les diràniques a l'estiu, que normalment són ritmes de vida absolutament diferents, horaris diferents, alimentació també a vegades canviant, companys i i activitats també molt diferents, a vegades fora de rutines, són unes altes rutines, no?, per tornar a treballar a la realitat dels 11 mesos que queden, doncs, sotmesos a horaris, sotmesos a responsabilitats, obligacions, que no podem defugir, i això, aquest canvi fet d'una manera sobtada, com passa d'estar fent vacances, a posar-se ja a treballar darrere d'una taula, a veure, de respondre a correus electrònics, i responsabilitats que tens assignades, tot de cop, això el cervell encara no ho capta, i per tant, això es produeix d'una manera un poc normal, però que ho hem de considerar com un fet ja habitual, i que ens hi hem d'anar acostumant, això és així, i en pocs dies, el segon o el tercer dia, ja sentim allò típic de ja no me'n recordo les vacances, allò cada any sempre sentim la mateixa cantarella, però bé, dient tot això, aquesta situació que patim de deixar unes coses per fer-nos nosaltres, més ordenades, més sistematitzades, més d'obligació, i amb l'alegria de les famílies de veure com els seus fills ja comencen la vida quotidiana, la rutina habitual, etcètera, i queden una mica alliberats d'aquella carga que han tingut durant els mesos d'estiu, doncs tot això fa el seu ritme, i torna a treballar de la normalitat, superar aquesta dificultat, és una superació relativament fàcil, perquè ens hi ajuda tothom, ens hi ajuden els companys de feina, que ho parlem, i entre tots socialitzem aquest malestar, i al final ho superem al cap de pocs dies, sempre si algú té problemes ja sap on anar a buscar ajuda, en principi. doncs està bé aquesta definició, no? Per algú que, diguem-ne, que ja no està en primera línia, diguem-ne, en primera línia, me'l prefereixo que té una feliç jubilació, com és el teu cas, diguem-ne, Miquel, és una feina, una manera diferent de treballar, no? Sí, també entres de nou en certes rutines, eh? Vull dir, com per exemple, venia aquí a la Tertúlia, hi ha molts més actes, moltes més coses a la ciutat, tens més possibilitat de... de sembla que també hi ha un canvi, però és evident que és igual que sigui dilluns, com dimarts, com dimecres, com dijous, vull dir que no d'això és, i això també costa a vegades acostumar-s'hi, eh? Jo conec altres... Són altres rutines. companys de jubilació, que això, el fet de no tenir un horari, o de no tenir uns compromisos, i després també va bé, doncs, avui anem a mercat, avui fem això, avui fem l'altre, tenir una certa rutina també va bé, no? I les rutines dels que estan en actiu, Gemma? Les rutines dels que hem treballat a l'agost, no varien massa dels que... Bé, és el que has dit abans, no? Que les vacances, els periodistes moltes vegades preferim fer-les a setembre, a octubre, quan... Bé, aquestes... Estem com moltes vegades avasats a... a fer unes dinàmiques diferents, no? De les rutines de... No sé si d'una gent normal, no? Però d'altres feines, amb altres horaris, no? Però... Però bé... I jo en tinc una consulta pel psicòleg, que no sé si... S'ha parlat molt aquests dies de l'eclipsi, no sé si l'eclipsi afecta els estats d'ànim o no? Aquest terme més de... No ho sé, però ser un llunàtic té connotacions negatives, no? Per tant, jo penso que sí. Dicen els canvis de temps, els canvis... Els canvis de temps segur, que ens afecten, amb la pressió sanguínea, amb l'estat d'ànim, tot això afecta, no? A la lluna, doncs la lluna té una incidència molt important en la vida de les persones, eh? He fet aquest exemple de ser un llunàtic, però el cicle de la lluna està representat en la vida, no? Per tant, en la... en la no sabria pas és tampoc entrar en més detall com els nostres pares, això que dius de la lluna, mirar on la lluna... Bueno, la lluna era molt important pels pagesos. Pels pagesos era bàsic. Per sembrar, per sembrar, per segar, per... Bueno, i el mar també, sabem, doncs, que té menys... Sí, hi ha pujades i baixades... I els hospitals, els dies que hi ha lluna plena, tenen més parts, no? El llop, i el llop, i el llop. Bueno, aquest... El llop, que és el simbolisme. Ja és que hi ha molt de simbolisme a l'entorn de la lluna. Sí, però no, hi ha aquest simbolisme, però no sé si científicament, hi ha el... Aquest any hi haurà... Aquest any, el mes d'agost de l'any que ve, hi haurà un eclipsi solar molt important, que aquí veurem una mica d'esquillentes, s'haurà d'anar una mica més avall, s'ha d'anar a partir de Tarragona i fins gairebé a Lacan, allà es veurà molt bé, i també a la península, tota la península, i serà un eclipsi total que hauríem d'esperar després sent no sé quants anys, vull dir que si no aprofitem aquesta ocasió... Sí, ho tindrem fotut. Ho tindrem fotut. Això que dius a la ciència, no ho sé, la veritat és que la ciència es basa normalment en constatacions, i dir, en observacions que ens criden l'atenció i que volem buscar una raó, una causa. Que la lluna afecta, això és evident, ho veiem en el cicle de la lluna i ho veiem també en el comportament de determinades persones, ho veiem a la natura, com la lluna, si és nova o la lluna plena, canvia, i això, els pagèsos ho saben perfectament, les dones també tenen la regulació en funció del cicle lunar, etcètera, que té una relació bastant directa, si els estudis que hi ha els desconec, segur que n'hi ha, i molts, que relacionen la lluna amb el benestar de les persones. Ara entrarem en temes com l'inici de curs i coses d'aquestes, si us sembla, però us volia fer una pregunta perquè a vegades, diguem-ne, pels que hem tingut la sort de fer vacances i en certa manera hem desconnectat mínimament informativament, m'ha donat l'impressió que ha estat un estiu que ha passat, diguem-ne, hi haurans grans incendis però han estat a altres punts de la península, no hem parlat de sequera perquè hi havia aigua, la sensació ha estat una miqueta aquesta, si no fa per la normalitat, és a dir, rodalies que no ha funcionat i les autopistes que anaven plenes i que són cada vegada més perilloses, diríem que ha estat un estiu tranquil informativament. Sí, jo destacaria les dues onades de calor molt fortes que va haver-hi al juny i a l'agost, que jo crec que començarà a ser una mica el pa de cada dia i no haurien de ser-ho, jo he buscat unes dades, és el segon estiu més càlid, més dos graus respecte al segon estiu més càlid des que hi ha registres, que això és, respecte, l'altre més càlid va ser el 2022 i l'altre el 2003, i més dos graus respecte a la mitjana, en 1991-2020. És a dir, hi va haver-hi 16 dies a Catalunya, estic parlant, superant els 40 graus de temperatura, això. Ara ens sembla habitual arribar als 40 graus o als 35, però això no ho era gens, eh? És a dir, la normalitat al mes d'agost o al mes de juny era 33, o algun dia excepcional 34, 35, però superar els 36, 37, 38, 39 com van tenir algun dia al mes de juny, això era absolutament excepcional, eh? I per tant és canvi climàtic, no? Va haver-hi 36 nits tòrides, és a dir, per sobre dels 25 graus, no? I el record és la temperatura a l'aigua del mar que després, com que va fer aquell juliol a 6 mes d'això, es va baixar, però va arribar a 26,8 a l'estartit al mes de juliol, que això és moltíssim. I a Girona també va haver-hi... també s'ha de destacar, a Girona, no? Puntes de calor. Sí, 8 dies van màximes per sobre els 35, no? I a l'aeroport de Girona es van mesurar només 3,1 mil·límetres de precipitació al mes de juny, no? I això no és normal. I va haver-hi 19 nits tropicals, és a dir, per sobre dels 20 graus. No sé si se les recordeu, aquelles nits de mal dormir, que era la 1 a la nit, obries l'aire i no es movia res. Això t'ho has dit, jo recordo bàsicament les de juny, les d'agost, me'ls vaig estalviar, diguem-ne, però les de juny... El juny va ser molt excepcional. I tot i així, podem estar contents, perquè ara ho també heu mirat aquest matí, els pentans estan gairebé al 80%. Les conques internes són al 80%, Susqueda està al voltant del 80%. 70 alts, no? Sí, no ho recordo d'ara exactament. Susqueda està al 79,9%, pràcticament al 80%. Vull dir que no ens trobem que un dia d'aquests hi hagi molta pluja i hagi de desempassar. Susqueda ja ho sabem que en aquest país nostre no sap ploure i la prova l'hem tingut aquesta nit, que Déu-n'hi-do els petacs que ha fet. Aquesta nit ha plogut amb molta intensitat durant una estona. No sé si ha estat arreu de les comarques girones, però la ciutat de Girona com a mínim ha plogut. Sí, sí, hi ha hagut uns moments que plovia mal. El matínat a Banyoles també ha plogut. Això és bo, vol dir que d'aquí vint i pico dies hi haurà bolets. Bueno, fa una tardor, no? Bueno, un final de... Sembla que el temps climatològicament també acompanya, no? L'inici de curs, el canvi, no? De les rutines que deia l'Àngel Guirado, no? Aquesta nova incorporació a la vida, no? Que sembla que deixem l'estiu, les calors... Ara hem de veure si no passa allò que ha passat els últims anys que gairebé no hi ha ni primavera ni tardor i que ara ens trobarem que ara pot continuar aquesta calor més o menys vint i vuit, vint i nou de màximes, que Déu-n'hi-do, i ens podem trobar, doncs, que això seguim així fins a fires i després, plum, ja entrem a l'hivern, no? I que pràcticament no hi ha estacions de transició com vivia abans tan clares, no? Entre temps, no? Entre temps, no? I això podria ser, això ha passat els últims anys i podria ser que passés. Tant de bo tinguem un any normal, per dir-ho d'una manera, d'una vegada, no? Què vol dir normal? Normal voldria ser que a la Tarduara ja comences a fer una mica de refrescada, hi hagués pluges a l'octubre i al novembre i després, a partir del novembre, comences a fer més fred i després, digués, una primavera com cal. No sé, que als anys 80-90, com era la meteorologia en aquest país, que això era, no en som conscients, però això ha canviat i estem al 2025 i això ha canviat. I esteu d'acord amb això que deia de tota una manera que havia estat un estiu, diguem-ne que altres vegades havien tingut grans incendis, aquesta vegada... Sí, amb això sí, amb això estaríem d'acord. Varen passar fluxos, vull dir, me prefereixo, tot i que hi va haver-hi, tot i que va començar i la sensació és que podia passar perquè algun gran incendi hi va haver-hi al país, però després la veritat és que potser perquè en els altres llocs han estat molt pitjor, però aquí la veritat és que ha passat una miqueta tot. Jo crec que hi va fer molt el juliol que vam tenir, que el juliol fos de plusiós, això va ajudar moltíssim als bombers. Àngel, no, no, en general, va estar un estiu tranquil? L'estiu? Des de quin punt de vista? Ah, des del punt de vista. El meteorològic? No, no, en general, que no... Bueno, han continuat passant coses a nivell de política, és a dir, a nivell de política espanyola han passat... A nivell de política espanyola han parat. Sí, però... el president Puigdemont continua, diguem-ne, a l'exili, juntament amb el conseller Puig, hi ha una gran divisió, diguem-ne, en el món independentista, ara que s'acosta l'11 de setembre, després en parlarem, si voler, divisió. Com a mínim, no unió. Continua una guerra, una guerra, una guerra a casa, a Ucraïna... Heu cregut que ja va a Gaza i Ucraïna i per tant, i en Trump ha fet de president amb la qual cosa ja està gairebé tot dit, no? Aquell oàs i l'estiu en què trenques amb tot i vius un altre model de vida en què et relaxes... Bueno, si que ho tinc l'estiu jo, clar, puc parlar-ho per mi, no? i com que m'estic a Sant Feliu de Guixols, mira, l'estiu de Sant Feliu de Guixols és l'estiu que comparteixes amb alta mainada perquè és un turisme molt familiar, poc turisme estranger, poc, i si ben bé és francès, s'ha perdut molt l'amor aquell de la Costa Brava de la dècada dels 70 i dels 80, aquell de l'amor... No serà que tenim més edat nosaltres i el treball ha faltat. No, per 900, no ho veus a la premsa que tal personatge doncs ha passat la nit a la discoteca i tal i bueno, es mou el voltant de tot allò, no? Aquelles nits a discoteques dels anys 70 i 80 amb grans figures internacionals, ara les figures ja no venen, si venen a Carloge o Portaferrada venen per actuar i marxen i ja no es queden, no? Tot el famosé o tot el... Sí, tot això, no? Està més a Mallorca o Ibiza, Formentera, el Pol... Està més allà, sí, i allò que tu un dia comentaves amb una de les teves cròniques sobre l'independent que tenia aquí, a Girona tenia una seu però venia motivat bàsicament pel turisme francès que venia aquí i que també se'n feien ressò de les festes que es feien a la Costa Brava, no? És a dir, tenia un glamour de la Costa Brava que jo crec que ha baixat una mica d'intensitat. que per cert s'ha fet un llibre dels anys de l'independent aquí que hi ha participat entre altres en Xavier Castelló en el nostre company periodista que coneix molt bé la nit i les fotos són magnífiques i te n'adones d'una època que no tornarà perquè ara allò que dèiem les grans estrelles ni els aveus ni els costes i en canvi abans veies Salat o Johnny Holiday o Julio Iglesias o Benitats de Plata veies allò amb gent que estava normal parlant amb la gent a dintre discoteques coses que ara serien absolutament molt importants i la premsa també està més a sobre tots els diaris tenien enviats especials enviats especials o periodistes que cobrien l'actualitat de la Costa Brava i ara jo crec que no ho té ningú i tampoc hi havia tants filtres com i ara ha parlat de Pablito Pablito va ser un dels grans personatges de la Costa Brava molt centrat a Platja d'Aro ell mateix era un personatge perquè és veritat que treballava en aquell moment pel diari i també per l'independent però que bàsicament era un personatge en si mateix i en queden d'aquest tipus de fotògrafs home tenim molt bons fotògrafs però aquell reporterisme que es feia jo crec que ara s'ha perdut i no és nostàlgi és senzillament constatació ara diguéssim tot això s'ha traslladat potser a les xarxes el fet de l'Instagram que l'usuari en si mateix és protagonista d'ell mateix del seu projecte i ells decideixen com fan les notícies i això que deies també l'accessibilitat dels personatges famosos no? aquestes imatges que ha recollit i també les històries que hi ha dintre aquestes fotografies que en Xavi Castellón ha descobert diguéssim algunes joies per estirar fils m'explicava un dia algunes d'aquestes m'hivern d'arxius perquè clar havia de contextualitzar totes les imatges d'un fons d'un fons que és una joia no? en fons són una joia però hi ha un problema que si que si triguem excessius anys diguem-ne a posar i revisar peus de foto deixeu-m'ho dir així la gent no acabarà coneguent gent de molt primera magnitud que va estar aquí senzillament perquè els hi passaran desapercebuts la importància dels peus de foto de la premsa oi tant de les fotografies i de tenir un arxiu i del valor dels arxius i amb aquest fons de l'independent és molt important som certament uns privilegiats perquè tant diguem-ne l'arxiu de Girona que ha fet una feina genial com l'inspai de la Diputació tenen han recollit i no es perdrà perquè hi va haver hi havia la possibilitat que fotografies es perdessin ara mateix que hi ha grups que es dediquen a fer-ho tenim sort de fotògrafs que hi va haver com Martí Massafón o Salvador Crescenti que ens permeten saber com era aquella Girona als anys 40 i 50 que si no diguem-ne ens passarien desapercebuts i són fotografies per exemple Pellito va entregar tot el seu arxiu però jo us puc assegurar que més de la meitat del seu arxiu senzillament va desaparèixer perquè no se'n va preocupar ningú en el moment que tocava és a dir que sort que tot això va arribar perquè en aquell moment jo me'n recordo al principi del punt no es guardaven el fotògraf no se'n cuidava de guardar-se allà amb una carpeta els negatius i de portar ells se positivaven en un període de fotos que són les que sortien i aquestes a vegades anaven a l'arxiu i es guardaven allà amb una carpeta on ni això no es guardaven i l'altre és el procés d'arxivar-les correctament perquè per exemple fa 20 anys jo em puc recordar d'haver cobert una història determinada no buscar l'arxiu i no trobar-la i dic si jo hi era i els van fer i els van publicar la importància aquesta d'una feina que no es dona valor però els que hem fet recerca i els que per exemple les fotografies d'en Salvador Crescenti m'han ajudat molt a l'hora de contextualitzar una girona de la guerra civil per exemple i dels anys 30 vull dir que és un patrimoni i també no només per fets històrics sinó per retratar una determinada quotidianitat i amb això de la costa brava del fons de l'independent és el que deiu aquesta platja d'Aro aquesta costa brava emergent que ara en blanc i negre però i que et dona una idea de lo que va ser i això les fotografies t'hi ajuden molt i també com jo hi veig un valor també de transmissió generacional d'explicar com encara tot diguéssim tots els influencers per dir-ho d'alguna manera tots van a a formenter en barcos a navegar i a fer-se fotos allà i tot el pols diguéssim periodístic de la crònica més social està allà però la costa brava diguéssim va tenir un moment molt àlgid i jo crec que i això no hi ha el llibre de l'Inspire i d'en Xavi Castelló però hi hauria d'haver-hi potser algun altre projecte per reivindicar aquesta història de no fa tant fa 50 anys no sé Àngel tu mateix t'ho pregunto tot i que ets diguem-ne no ets tant de l'ofici un dels problemes que podem tenir és que per exemple ara en aquests moments tenim aquestes fotografies que s'han conservat perquè bàsicament hi va haver gent que ho va fer i en el seu moment les va donar en l'arxiu de Girona o en l'Inspire que allà s'han encarregat de protegir-los i nosaltres dèiem aquí el problema és saber els peus de foto perquè comença a desaparèixer gent a vegades veus fotos dels anys 30 i la gent fa comentari i diu aquest era tal no era tal amb el tema les noves tecnologies ara que es pot guardar tot potser ens trobarem que es guardaran menys coses per exemple jo alguna vegada he pensat d'aquí 30 anys o 40 anys no es podran fer llibres de cartes que es vien a intercanviar grans personalitats perquè no sé si els correus els correus electrònics es guarden és un canvi d'acultura molt important no? no perillot això jo ara mateix estic pensant m'ha vingut a la memòria els arxius d'un personatge molt conegut a la Costa Brava de Santa Cristina d'Arra concretament que es diu Xevi Sala Marc Xevi aquest senyor té un arxiu de més de 40.000 documents i els té en capses i penses què s'ha de fer amb això? és a dir digitalitzar 40.000 documents no sé quant de temps faran falta no sé quins són els importants i els que no no sé com estan en condicions si ho estan o no ho estan però allà hi ha la vida d'un personatge i també la vida de la Costa Brava perquè aquest senyor aquest mag doncs va popularitzar també la Costa Brava a través de les seves intervencions en festes totes les sales de festa necessitament i va anar i recollint perquè també ha fet tot un museu que no sé si hi heu estat o no hi heu estat té un museu i ha publicat uns llibres de màgia i ara està acabant un altre llibre que també sortirà ben aviat però aquest home té ara 82 anys i tot el més calent ja està a l'Higuera no hi ha ningú que se n'enpreocupi d'un llegat tan important i jo crec que és jo crec que és el museu de la màgia més important aquí al món possiblement perquè fins i tot en David Copperfil li està demanant si li vol vendre coses l'altre diu que no o no perquè se l'estima molt aquest museu ell voldria que això es quedés aquí i que no n'és a l'estranger aquí com en altres casos és com el museu del cinema per exemple aquests tipus de fons suposo que hi ha d'haver algú amb alguna administració que s'hi interessi o des del mateix l'Ajuntament de Santa Cristina és l'única manera jo crec que ha de ser superior però són coses són coses molt complicades i superior a l'Ajuntament ho dic bàsicament perquè això ella ha tingut la voluntat aquesta de tirar-ho endavant també és veritat que això llavors haurà de passar per mans diguem-ne d'experts és a dir que desgrani que triï el gra de la palla perquè una cosa és guardar-ho tot i no tot és necessari guardar-ho però en canvi és veritat i això que has dit és a dir ara la gent diguem-ne de menys de 60 anys potser coneixerà en Xèvi el Mag com aquella persona que un cop a l'any fa uns concursos de màgia o que té oberta el deixó però no recordarà coses que va fer que en el seu moment van ser espetalans com aquell per exemple va ser el primer conductor que amb els ulls tapats va conduir de Montserrat al centre de Barcelona o del centre de Barcelona sí els peus de Montserrat també monistrol em penso que va ser és a dir que va fer coses absolutament increïbles vull dir que a part de fer trucs de màgia era una persona que també tenia una part de mentalista o d'això de conduir amb els ulls tapats ara ens ha donat la impressió però era complex fins i tot en aquests moments que hi havia menys cotxes però tornem al que deies tu a part d'aquests grans gent que guardi moltes coses jo crec que hi haurà molt d'arxiu familiar que es perdrà perquè molta gent el té en el mòbil i no el té ben guardat o el té en el núvol de Google i després no sé el teu amic i això jo intento tenir-ho una mica ordenat i ho tinc posat en un document on està tot però tot això no tens la certesa que els que venen després a tu tot això ho guardin com que no està imprès no té la ho tenim tot molt guardat però ho tenim també molt fàcilment que es perdi tot i ara per exemple ara he recuperat l'agenda física per apuntar coses que jo considero importants perquè fent neteja vaig trobar un dia una agenda de fa poder 10 anys i tenia notat coses que poden semblar accessòries com els llibres que havia llegit aquell estiu i em va fer gràcia recordar aquesta història és a dir doncs ara recuperaré fins i tot allò he quedat amb tal persona per fet vull dir a vegades aquestes coses que és la història que queda és com la la història de Mac Xevi és patrimoni si tu vols de la història o d'aquesta cosa que queda els records no es transmeten sinó és a partir de la memòria ara que parlaves d'això i havia en Miquel també volia dir el teu amic Antoni Martí de l'Avisbal no és ben bé l'Avisbal però l'Avisbal ho és de Fonteta ha fet una tasca de recuperació de pel·lícules familiars que són les úniques que ens expliquen com era aquella costa brava o com eren aquells trens o com eren després ho van fer vosaltres tot el que van filmar els trens 80 i 90 dels remats que feien els remats que feien la transhumància o les històries del tren que ja s'havia posat molt moltes durant els anys 80 moltes van treballar molt per hotels pel patrovent de turisme van filmar molt la Costa Brava en aquell moment per tant tot això Antoni ho té ben guardat i estava acabant de parlar a veure si això perquè tot això va d'anar amb algú lloc altre en algun moment però en el cas són cintes de vídeo s'ha de digitalitzar tot l'arxiu de Girona va fer una sèrie va fer una crida fa un any un any i mig demanant a la gent de Girona que tingués això no tu vas fer informació d'això arxius familiars i per exemple què grava la gent per exemple quan nevava fets excepcionals i veus per exemple nevades a Girona als anys 80 als anys 70 i és això aquest document diguéssim familiar però que té un valor sí però és que abans diria algú que tenia una càmera super buit cada 200 famílies o 600 famílies o 1.000 famílies ara a cada família tothom té mòbil tothom té mòbil i tothom està guardant vídeos i aquests vídeos fas una foto s'avaporaran a les 24 hores d'unes històries d'Instagram desapareixen i al final això tenim moltes possibilitats de tenir molta memòria però tenim també moltes possibilitats de perdre-la i us explicava aquesta anècdota dels llibres que vaig llegir aquell estiu que em va fer gràcia però també a l'hora de fer recerca i història el llibre que he publicat el de les matriòxques per exemple si una de les protagonistes no hagués anotat i no hagués guardat en un paper res així és com com si fos una llista de la compra quan va passar a França va apuntar anotat dia any dia mes i any els llocs on passava del seu exili republicà i s'acaba el 45 a Tolosa a Tolosa de Llenguadoc clar jo fins aquí no hauria sabut res d'aquesta història d'aquesta dona vull dir la importància d'aquesta de tenir guardat no això dietaris cartes correspondències i ara i m'has fet recordar això no de les cartes una noia de Banyoles que conec que és cartera precisament li vaig escriure un reportatge perquè és una història bastant curiosa des dels 11 anys s'escriu cartes és això del post-crossing és a dir en l'època digital o l'època dels menys hi ha gent que escriu cartes a mà i però és tot un art eh allò pensa el paper de cartes diguéssim podem dir-ne així és bonic no i fa dibuixos i fa i posa cenefes i posa com ho decora i té com no sé té unes té poder 12 o 15 capses plenes de cartes això sí que es guardaran que s'escriu amb gent des dels 11 anys que va començar a escriure cartes i em deia això i té una amiga que viu a Londres una amiga de l'Institut de Banyols de tota la vida que sí que es podrien escriure a dir com et va no o què has fet avui per whatsapp però és molt fàcil no trucar al teu amic que viu lluny i ara la mantenir el contacte és molt fàcil però tenen es tenen dit que s'escriuen cartes i li envio un missatge per exemple a Mònica t'he enviat una carta diguem si l'has rebut i vaig trobar com una història com molt bonica a l'època aquesta de que i el mail a tu l'escrius em sembla molt sovint en presses perquè moltes vegades el tenim associat a això amb coses de feina amb el cap de premsa que t'envia ara hi ha molta gent que els fa escriure en el xat GPT i els diuen respon-me això segons això i el xat GPT no és molt malament perquè entra la intimitat sí, sí entra la intimitat de l'intel·ligència artificial i per això considero que escriure cartes és això no com un acte de rebel·lia i no sé si el psicòleg estarà d'acord que és també una manera de pausar-nos de la vida tan accelerada i aquesta no m'ho explicava això perquè un mail el fent de qualsevol manera i a vegades ni repassem i tirem en canvi una carta necessitaves pensar el que volies escriure ella que diu això jo m'hi poso un diumenge a la tarda agafo una carta penso l'escriure a la Gemma doncs què li diré què li posaré pensa fins i tot el matassegells el dibuix que hi posa bé és estat un art amb Miquel i jo que som els que ja tenim una certa edat dels tres periodistes que estic aquí encara et recordaré aquella època una època que a vegades amb l'Àragó fèiem bé la broma perquè l'Àragó en feia poques de bromes però era l'època aquella que quan escrivíem a màquina a màquina d'escriure estàvem obligats a pensar el que volíem escriure abans de fer-ho ara et poses davant d'un ordinador i et deixes anar és a dir la sensació aquella que abans sabies que havies de fer una columna o un text que havia de durar que havies de dir tot i per tant havies d'estructurar-lo mentalment abans de posar-t'hi i ara tot això s'ha perdut o fins i tot a l'hora d'escriure una carta que queda molt lleig si has de posar-hi típics saps també això i a vegades em meravella quan llegeixes cartes antigues o trops això correspondents en arxius la pulcritud de la lletra de la gent que escrivia les cartes la línia recta que feia servir i jo no sé si és per defecte professional que sempre fas comprens notes encara jo sóc de les que van les rodes de premsa amb llibret i boli i no amb ordinador bueno no això que fas que no que és això tens la percepció que no estructures i que vas una mica escrit que em dóna la impressió que ha passat sempre i tornarà a passar jo crec que ara ens passarà més que és que es perdran joies és a dir que hi ha hagut gent que ha fet coses molt valuoses en aquest sentit i que si no ha tingut la sort de poder-los col·locar en una institució o així corre el risc de perdre ahir va haver-hi un cas tristíssim que l'heu publicat al Punt Avui que la va treure la Maria Palau en col·laboració amb l'Albert Velasco que és que per res poques setmanes pocs mesos després de la mort del periodista Joan de Sagarra doncs la seva urna funerària ha prescut els encants dius ostres ostres si ha passat amb l'urna funerària què pot haver passat amb altres coses que havia guardat suposo que que és aquella ens encants hi ha moltes vides i moltes ens molesta la memòria Àngel que hi hagi gent que es a la traï és a dir hi ha gent que pot haver conservat coses tota la vida i que i que pels fills o pels nets o pels hereus sigui senzillament un un ordenou i una feina de deslliurar de tot allò com i estem parlant d'una vida és clar una cosa és parlar diguem-ne dels vestits o de les camises o de l'arroba que pugui tenir l'altre és que hi ha gent que havia conservat tota una vida doncs determinades coses que havien format part de la seva vida una cosa té la memòria és que té la capacitat d'esborrar-se no podem recordar tot el que hem viscut i tot el que hem fet ni tot el que volem recordar necessàriament necessitem esborrar és com un disdur que de tant en tant s'ha de fer neteja i s'ha d'anar eliminant allò que té menys importància per nosaltres però sí que és cert que amb el tema que heu comentat que és allò de la memòria hem guanyat en quantitat i hem perdut en qualitat és a dir volem conservar-ho tot com si tot fos igual d'important i no ho és llavors el servei sí que funciona selectivament el servei sí que acaba recordant allò que realment ha estat important per nosaltres del que no ho ha estat ho fa desaparèixer o ho posa en un espai molt ocult que ni ens no en recordem però nosaltres els humans en una època d'abundància de vaques grasses doncs ho volem tenir tot mantenir aquests dispositius mòbils que pots fer mil fotografies i no sé quants vídeos i els poses al núvol pensant que el núvol és una cosa màgica i el núvol no deixa de ser uns potents ordinadors que un dia poden fer un pet i tot això que hi ha allà posat doncs desapareix doncs ve el Super 8 i tot això aquelles cintes que s'havien de comprar i que per tant havíem de vagilar què fèiem perquè clar no podíem fer-les molt bé per tant mirar molt bé què filmàvem o les fotografies de 36 o de 24 havies de calcular molt bé ara no tot això ha anat a l'abundància clar, tot això fa perdre qualitat en la memòria per tant la nostra memòria física en la mental té una funció molt concreta que és la supervivència gràcies a la memòria recordem el que ens convé fer i el que no ens convé el que ens posa en perill i el que no i per tant actualitzem la informació per prevenir-nos per d'alguna manera salvar-nos per sobreviure i per fer les coses millor de com les hem fet fins ara la resta el que fem nosaltres amb la part material tant de documents com d'imatges fotos etc. tot això en l'època de l'abundància hem perdut en la qualitat i al final haurem perdut aquesta memòria perquè no sabrem seleccionar el que és important del que no ho és perquè ho hem posat tot en el mateix sac això el cervell no ho fa el cervell sí que selecciona en funció de l'interès que nosaltres tenim i de la importància que nosaltres li donem inicialment per la nostra supervivència i per la nostra adaptació en l'entorn on estem aquesta és la funció de la memòria i aprendre no deixa de ser això aprendre vol dir utilitzar la informació per nosaltres sobreviure i per sobreviure bé i adaptar-nos i ser cada vegada millors però és aquesta la funció cosa que no té tota la resta o que ha perdut una part d'objectiu hem parlat una miqueta de tot per començar jo anava a dir però també m'agradaria parlar una miqueta de la ciutat de Girona d'aquest inici de curs com ha estat un estiu també teòricament tranquil a nivell de ciutat han baixat els grans temes que parlàvem al final s'ha parlat poc de l'hospital sí que s'ha parlat de residus i d'aquests canvis importants que diguem-ne que el govern va anunciar en realitat el que van venir a dir és que en pocs mesos tornarem a tenir contenidors de tota oberts oberts no contenidors de totes les diferents que es podrà tirar cada dia i que això sí funcionaran amb targeta és un estiu que no sé heu vist gent a la ciutat jo crec que que ha funcionat i que ha estat bé però és veritat que ha estat en aquest sentit fins i tot informativament parlant ha estat un estiu la sensació que ha baixat una mica el sofler que escolteu no us preocupeu a partir l'11 de setembre tot això tornarà a pujar i tornarà a sortir coses sí el tema dels residus és evident que hi ha hagut una millora és evident que en molts barris aquelles grans deixalles que hi havia ja no hi són suposo que tot això ha ajudat aquesta una mica obrir no ser tan restrictiu i obrir i obrir una mica la mira per poder perquè la gent tingui més opcions a l'hora de llançar i per tant ara el següent pas és el civisme de la gent és a dir que no pot ser que l'altre dia a Montjuïc allà s'obre un contenidor d'aquests que has d'anar i et pots anar a tirar resta o orgànic si no et pots esperar els dies que toca doncs a dalt de tot estava ple de bosses de bessura vull dir que dius nois teniu una targeta obriu el contenidor veus alguns murals anant cap a Can Durà doncs alguna bossa de bessura per allà vull dir que dius ostres no l'alcalde va denunciar fa uns dies una gent que des d'una furgoneta baixaven unes fustes hi ha deixelleries estan estan obertes unes quantes fustes va dir que havia iniciat el procés de denúncia cosa que em sembla absolutament lògica perquè allò eren ganes diguem-ne de no perquè vas a la deixelleria esclar que hi has d'anar en unes hores i unes condicions però una cosa que he constatat aquest estiu perquè hem fet neteja a casa i hem hagut d'anar a la deixelleria és que les deixelleries de Girona i la de Sarrià són com la nit i el dia és a dir la deixelleria de Girona està absolutament desbordada s'ha fet petita en faria falta una altra però ja està col·lapada és a dir pràcticament no hi ha control si et demanen la targeta ja és molt no te diuen ni què portes ni res pots anar allà molts contenidors d'aquells estan fins i tot te trobes dient avui no podeu tirar paper perquè això està ple no podeu tirar això i en canvi te'n vas a Sarrià i te fan que sembla que és del Consell Comarcal i te fan un control existiu de tot el que portes la deixelleria està endreçada hi ha lloc per llançar les coses vull dir no ho sé és una cosa que em va sorprendre molt i que penso que suposa que l'Ajuntament de Girona és conscient que la deixelleria allà al Matxirgo s'ha fet petita i antiga i no està ben gestionada ara mateix vull dir i fa una certa besarda s'han recuperat les deixelleries mòbils que durant un temps no havien funcionat una certa besarda d'anar-hi el tema dels residus de les escombraries és molt complex de gestionar i us veu sobretot a Girona en una ciutat que potser sempre pagues 300 euros i pico cada any sí sí paguem més ara i l'altre és el que deies tu Miquel l'actitud de la gent és a dir tens moltes facilitats per deixar els residus que tu generes de manera controlada i ordenada i això trops moltes vegades jo he vist cabanyoles i no tenim recollida selectiva però també tens una deixelleria que per exemple ara teniu porta-portes selectiva ai perdó porta-portes porta-porta i clar vas deixar jo per exemple vaig deixar les escombraries i trops allà mobles a vegades i dius però bueno si és això si tenim una deixelleria bueno això se'n diu incivisme o molt de mosso això s'ha de veure molt al principi amb el turisme aquest d'escombraries que se'n deim gent que se'n anava al pont o gent que se'n anava encara hi ha gent encara hi ha gent ara està més limitat perquè ja no hi ha llocs ara ho pateix sal perquè com que sal té els contenidors oberts i sense targeta doncs la gent de Can Givert o de Sant Eugènia o d'altres punts que aprofita i ho posa que és un problema jo he concedit tres coses amb el tema dels residus ja que sembla que és un dels temes de patata calenta que té la Junta de Girona tres coses la primera és que aquesta aquest disbrat diguem entre cometes del que suposa passar d'un model a un altre d'una manera tan directa i sense una feina prèvia ben explicat bé a peu de contenidor si es vol o a través de molta informació a les bústies dels domicili etcètera ha generat un petit desori que molta gent ho ha fet de la manera que ho ha respost de la manera que ha considerat que li anava més bé els seus interessos tenim una diversitat a la ciutat que no hi era fa 25 anys aquesta diversitat cultural de gent que prové d'altres països i d'altres cultures i que tenen una altra cultura respectiva però això no hauria de ser excusa però és cert això que és una constatació que molta gent diu i això què s'ha de fer amb això t'ho pregunten no? doncs això posar-ho aquí dintre però i com ho posis està tancat dius que hi ha d'haver una targeta ah jo la targeta tampoc en tinc qui m'ho ha dit però van fer assemblees a barri però hi ha jo crec hi ha la segona aquí encara deixem una crítica i et torno a la paraula immediatament crec que hi ha un tema que és que estem en un moment en què tothom es pensa que penjant una cosa al web o penjant o fent una assemblea a la que hi van el 0,5% dels veïns dona per fet que la comunicació ha estat bona i la comunicació no ha estat bona si no és efectiva però perdona que t'he tallat eh Àngel no i ja dic que també hi ha molts residents que són llogueters i aquesta gent no els hi arriba a la targeta el propietari potser sí però no llogueter i que van canviant molt sovint jo ho dic per aquí per aquesta zona de per aquí que hi ha molt de llogueter però al cap d'un mes o dos ja en veus uns altres llavors aquesta rotació de gent fa pràcticament inviable que puguin tenir una actitud de digua continuïtat allò que se li demana a la ciutat com a ciutadà una altra cosa són les actituds personals que aquí és on entra l'incivisme és una altra cosa constatada que dius bé el ciutadà revela contra doncs un criteri de dir que només doncs el paper o el plàstic doncs un dia a la setmana per exemple i diu com pots que jo me guardi un plàstic que ha tingut peix o altres productes que deixen anar un olor més a l'estiu doncs què faig doncs jo no me'ls quedo a casa jo no el faig de deixelleria jo el que faig és si està tancat vam ho deixo allà i ja es fotaran aquests altres això també és aquest tipus d'incivisme jo crec que aquestes qüestions tant de diversitat que tenim això el que fa és incrementar un plus més aquestincivisme que hi ha però molt altres per desconeixement i un procés de recollida selectiva potser no ajustada a la realitat o a la necessitat si ho comparem amb altres municipis que recullen cada dia i són contenidors separats oberts sempre no em puc passar sal no veig a terra que hi hagi bosses escombraries perquè cada dia passen cada dia passen i si són tan intel·ligents aquests contenidors i cívics n'hi ha per tot fins i tot en llocs així si són tan intel·ligents aquests contenidors només cal que el contenidor tingui algun tipus de senyal per dir que ja està ple i per tant aquell dia es va i es recull per tant jo crec que el model ara tornem a l'anterior mig mig s'ha fet un procés d'actualització d'anar a la realitat i jo penso que això és més coherent amb el que una ciutat necessito com Girona però és el que deies tu de fet el govern que ja porta més de dos anys va recollir de l'anterior govern un model però va ser ell qui el va aplicar i el va voler aplicar d'una manera que alguna cosa no ha anat bé ho mostra el fet que han fet s'ha dissimulat molt bé però en realitat han tirat enrere en el canvi és a dir tornar a haver-hi contenidors a per tot excepte en determinades zones com el barri vell el que passa que encara es manté tot el tema de la targeta seran contenidors tancats aquí el tema aquest tu abans parlaves que diferents cultures això serveix diguem-ne per la gent diguem-ne de més baix nivell adquisitiu que és el que alguns pensem però també els de més alt nivell adquisitiu per exemple pisos turístics que hi ha gent que diu escolta jo per 4 o 5 dies que estic aquí que a mi què cony m'han d'explicar ho tiro i l'aparició de bosses de bassura amb papereres i així ho veieix és a dir per tant que és un problema greu que serà el problema del mandat i que es tornarà a reactivar ara a la tardor però que es tornarà a reactivar quan arribin les eleccions municipals perquè és evident que serà el gran tema amb el que uns i altres intentaran ara entrem ara entrem en els nostres últims anys no? sí sí i hi som ja hem passat de llarg però no és un problema d'en Sergi Cot que no és un problema d'un regidor ni d'un partit no el govern pot ser que molta gent ho vegi així és un problema del govern no el seu conjunt perquè una vegada em vaig trobar aquí a la Gemma i vaig dir mira aquestes hi havia un metalàs aquí amb uns contenidors aquí a la vora i va fer com sí ja ho veig i no sé clar com si allò fos tot un altre que no és ella no? i dic bueno jo vaig pensar tu ets govern encara que estiguis amb altres partits no? ets govern i ets solidari amb els problemes de la ciutat no? no pots mirar cap per una altra banda i per toca amb una altra de fet el govern ha pres aquestes mesures aquests canvis diguem-ne de manera conjunta per dir-ho d'alguna manera i el que jo em temo és que sí que servirà diguem-ne de munició quan arribin les eleccions és una d'aquelles coses que tinc clar quan s'acosten les eleccions aquest tema serà el tema estrella a la ciutat de Girona i després sempre n'hi ha d'altres que sorgeixen com és el tema de la seguretat el tema de etcètera etcètera altres temes diguem-ne que són reiteratius els radars nous els radars nous que si no vigiles sí és no no jo ja he estat jo ja he estat d'acord però jo m'agradaria que hi hagués la senyal de que vas a 30 o que superes a 30 i després hi hagués el radar sí no al revés vens ja passa això sí passa això on? per avenció primer per avenció primer per avenció primer per avenció els maristes per dret avís primer de tot avís exacte ho estic d'acord tu veus que vas vostè va a 35 però el radar ja t'ha passat jo crec que no això no s'ha fet per en vànim recaptatori però és clar és el que pot passar a la mesura que fins i tot una persona que d'aquestes coses hi entén una mica com és el senyor Manel Nadal i Ferreres que és el secretari de mobilitat va expressar la seva sorpresa pels 30 per exemple el de padret diguent que a vegades diguem-ne baixar el nivell tant perquè és molt complicat anar a 30 és molt complicat i per exemple venia a dir que estava limitada la velocitat o vaig entendre jo que volia dir això que estava bé però que potser hi havia alguns 30 que no s'acabaven d'ajustar exactament en el cas de l'avinguda Terradella Josep Terradella és davant dels maristes per entendre'ns allà hi ha una cosa que a mi em sorprèn que és que és veritat que hi ha una escola però a la nit no hi és i anar a 30 a la nit com no hi ha ningú es fa difícil perquè el propi cotxe et porta i a més a més hi ha una altra cosa que és la que a mi m'atrontolla una mica hi ha semàfors i passos i passos d'avianants per tant amb els semàfors ja fas una certa regulació i en els moments que hi ha entrades o sortides de l'escola no pots anar més de 30 perquè està embossat de trànsit per tant però sí que és veritat aquests 4 que has dit són els nous són els noves i ara ja tenim la zona de baixes emissions i i és cert que això ha contribuït que tu vas per l'aquest de Barcelona i la gent va vas per per dret i la gent va però això no és necessàriament dolent el que passa és que has d'ajustar-ho bé és a dir jo que dintre de ciutat hi hagi les limitacions de 50 ho trobo bé les de 30 que n'hi ha dues és complicat és que jo crec que s'ha de tenir Sant Feliu n'hi ha de 20 de 20 20 al carrer Juli Garreta 20 a la zona aquella propera diguem-ne davant de la platja hi ha zones que són de 20 és impossible és impossible anar 20 sí pujant a Montju hi ha en 30 i no el compleix home el nostre estimat baixant baixant el nostre estimat exgovernador civil de Girona Pere Navarro director general de trànsit amb dues tongades amb Zapatero i amb Pedro Sánchez té al cap que s'enderrugui els accidents i aquest dia em va dir una de molt bona va dir que que si es prohibís anar als cotxes amb una sola persona segurament hi hauria menys cotxes i no va dir la que jo he sentit alguna vegada perquè també la diu la intimitat que és aquella que si no conduís si no hi hagués cap cotxe segurament no hi hauria accidents però clar això em dona la impressió que sí és una mitjera com han començat a posar amb algunes carreteres importants una mitjera amb jerseys amb aquestes espais que es diuen una mitjera doncs això impedeix que hi hagi xocs frontals per exemple sí bueno n'hi ha algunes que el que han fet ha sigut posar una doble és a dir en comptes d'una contínua han posat les dues ratlles amb allò és a dir a veure està bé intentar evitar el nombre d'accidents però jo també alguna vegada he pensat arreglar les carreteres també ajudaria perquè escolta l'autopista diguem l'autopista encara però jo no sé com n'hauríem de dir no és que sigui un escàndol és que és un drama i que ens mostra que com a país no ho hem fet bé però no estem parlant només l'autopista està fet un desastre a part que hi ha 3.000 camions etc o conduiria per l'autopista l'autopista és però perill és un perill no sé si es conduïu de nit molt sovint no només per l'autopista per carreteres comarcals per dir d'una manera anar fins a Banyoles anar fins a l'escala anar fins a Plage d'Aro a part que hi ha alguns clots i tot això és a dir la senyalització les ratlles blanques no es veuen no es veuen i ja no diguem un dia que plogui un dia que plogui ja és absolutament terrorífic el manteniment poden posar feina en els gestors sí està bé i els senglars que poden sortir exacte senglars n'hi ha molts senglars t'avisen amb un senyal que hi ha un cèrbol tot el cop a l'autopista tu trobes un senyal de cèrbol perill i penses cèrbols després ja entens que és animals salvatges etcètera etcètera em sembla que en Pere Aravarra estava plantejant canviar la senyal a cotes d'un cervo posar-hi un senglars ja tocaria perquè em sembla que han fet senyals noves sí sí també han fet senyals noves escolteu ens queden només dos minuts i per tant és una pregunta no hem parlat de l'11 de setembre diada nacional demà passat diada com ho veieu la diada és a dir amb poc trem tot i que hi ha gent que mantindrà el pavelló alt és una mica el que deies com l'estiu com molt de transició sembla que no acabi de començar tot fins que comença el nou curs polític amb la diada tens aquesta sensació d'una diada una fita més en el calendari però sense cap transcendència més enllà d'això de la manifestació de les programes polítiques però no és aquella efervescència de les diades procés no ja estem no post procés sinó hi diria post post post és evident és com una desmobilització mig minut està més dividit que mai i això no hi ajuda la gent està absolutament dividit no hi ha ningú que lideri ningú que que que que anem per aquí i anem per allà i els que ho diuen doncs hi ha moltes gent que no se'ls acreu la gent està molt crítica tant amb els que van marxar a l'exili i fins i tot amb els que porten l'assemblea etcètera etcètera vull dir que la diada sembla una constatació més un any més d'això està molt fluixa penso jo i la prova està que els que venen samarretes de la diada donen apenes d'en venut han venut molt poques tenen un estoc important si això és un indicador doncs pot apuntar que poden noves coses és una pena sí jo penso que sí i jo tinc l'esperança que hi tornarem algun dia si hi tornarà si hi tornarà perquè l'alcaliu no hi ha desaparegut i tu només has de mirar dades els 22.000 milions aquests que se'n van i cada són 30.000 sí sí que és una de les coses que tu sempre expliques que és el déficit fiscal que no ens permet i encara volem ser un país de 10 milions de persones aquest és un altre tema que en podrem parlar ben aviat i us volia agrair aquesta segona tertulia de la setmana la primera que he tingut el plaer de moderar moltíssimes gràcies Àngel Guirado moltíssimes gràcies Gemma Busquets moltíssimes gràcies Miquel Guiera i us vull donar una notícia perquè veieu que nosaltres estem en un procés Giro Knife