Mòbils prohibits, residus i incendis: Girona en el retorn, civisme a platges i arrencada del curs polític

Bon dia, arrenquem un quartet d'hora tard aquesta primera tertúlia de la temporada 2025-2026. Té això, tornada a les vacances, té això que sempre els primers dies costa una miqueta més, a tots ens passa i com que la tertúlia al final, el que és, és un reflex del que passa a la ciutat i del que passa al món, doncs a la tertúlia també, tornem amb aquest quart d'hora de retard, diversos incidents que no hem d'imputar als nostres tertulians, però bé, comencem quart d'hora tard, però hi som i arrenquem aquesta tertúlia, aquí us parla Oriol Mas i a partir de demà, dimarts a divendres, com sempre en Jordi Grau serà qui conduirà aquesta tertúlia. Avui donem la benvinguda, tenim aquí a la taula nosaltres el geògraf i moltes altres coses sindicalistes, també ara mateix i moltes coses com és en Jordi Navarro. Jordi, benvingut. Hola, molt bon dia, què tal? Gràcies per venir. També ens acompanya la comunicadora, periodista, organitzadora d'actes també, moltes coses, autònoma també, eh? Sandra Florença, Sandra... Hola, molt bon dia. I la tercera pota que teníem que era en Joan Kerr, que hi era, i bé, ha tingut un petit d'allò i ha hagut de sortir, però per tant farem aquesta tertúlia, aquests tres que som aquí a la taula, com és l'Arnau Vila, que està aquí en el control tècnic, com sempre. Com ha anat l'estiu? Bé, jo, molt bé, encara estic allò gaudint dels beneficis de l'estiu, sí, sí, de vacances, d'activitats i tant. Jo he treballat a l'estiu però he tingut vacances i encara estic amb aquesta dinàmica, jo. Jo ja tinc la mateixa sensació, s'ha acabat l'estiu? Jo crec que encara no s'ha acabat. Correcte, i llavors em passa el mateix, que clar, com que hi ha gent que diu, oh, és que l'estiu, per exemple, els mestres i professors, no?, que pensem una miqueta amb ells i diuen ells, home, és que clar, l'estiu és molt llarg, i jo dic, en sèrio, llarg? Perquè quan treballes tens la sensació aquesta de... Bé, jo he anat fent dies, no?, d'aquests aixis que et deixen, permeten més coses al mes d'agost, principalment, però bé, jo m'agradaria que no acabés, no sé, no podem estirar-lo una miqueta més? Home, la sensació ja, això que he, també he pogut fer allà unes quantes setmanetes a l'agost, bàsicament, i la sensació que hi ha hagut una desconnexió bastant grossa en general, tinc la sensació que es torna a concentrar molt a l'agost, i com els últims anys poder la gent repartir a juliol, a l'agost, i aquí hi ha una tendència la gent a anar repartint el post-Covid, jo crec que gairebé fa que tothom una altra vegada es concentri tot una altra vegada i anem tots allà mateix les mateixes setmanes. Jo la veritat és que no sé si és a què ho podem, diguéssim, quina és la causa, quin és el factor que defineix o que explica això, jo no ho sé, si és el Covid, la dinàmica, no ho sé, però jo en tot cas, jo com a signe vital de la vida, a mi m'agrada d'agafar-me l'estiu, no només com unes vacances laborals i ja està, és que és un goig de vida per mi l'estiu, no?, som mediterranis, i les festes majors, la platja, les sortides, els tocs, els vermuts, va més enllà de les vacances. No ho sé, jo ara torno a treballar i encara hi ha festes majors, n'hi ha moltes encara per gaudir, no? A Girona, aquesta setmana tenim Santa Eugènia, tenim un juli... Sí, sí, sí, i a les comarques gironines, bueno, hi ha una explosió de festes, no?, i més enllà de les festes majors hi ha coses, no ho sé, vull... Venim d'altura... D'altura, i tant, vaig anar-hi el dissabte. Bé, doncs això, jo crec que va més enllà, no?, i l'estiu és per gaudir-lo, perquè dura poc, són dos mesos, dos mesos i mig i s'ha de gaudir. Sí, sí, a més les festes majors, és curiós perquè marquen una mica l'inici, jo que som de la banda de Caçada a la Selva, Llagostera, Llenvilles, no?, allà ens venen totes alineades i és com les portes de l'estiu, no? Clar, és veritat. Comences a finals de maig, principis de juny, i ara, aquí és una mica el desenllaç, però és veritat que encara n'hi ha, per tant, fixeu-vos que també va molt marcat, suposo, amb el tema del sol, de les tardes llargues, encara, és a dir, encara no hem tingut... Sempre diuen, a partir del 15 d'agost ja ho vas notant, dius, bueno, però ho vas notant, per tant, encara no... Tot i que aquesta setmana també amb el canvi de temps potser ens diran, no?, des del temps, ara sí que s'acaba l'estiu, però bueno, de moment... Sí, també és veritat que ha sigut un estiu meteorològicament mogudet, no?, hem tingut tempestes i ha plogut, qual cosa vol dir que hi ha beneficis, vull dir, començarà la temporada dels bolets, no?, i... Bueno, no ho sé, que l'estiu és... Ha anat bé, ha anat bé. Aquí també s'han acabat les vacances són els col·lectius docent, i després també, evidentment, els nens, que comencen avui, que és FOP, ESO, infantil i primària, els de batxillerat, penso que és divendres, que arrenquen. Avui veia allà el titular, que és el resum d'aquest inici de curs, que és menys alumnes, més complexitat, i evidentment sense mòbil a les aules. Com ho veu vosaltres, això del mòbil? Perquè aquest és un tema que tants caps, tants barrets, eh, també, vull dir que això en aquí, que... Jo, com a part que els meus els tinc ara, que començaran, ara començaria a arribar a l'època de mòbils, encara no, eh, d'aquí 3-4 anys, però els tinc a primària, però a mi em sembla bé que es comencin ja a limitar, totes també, no?, poder un cert abús digital que hi havia hagut a les aules, que vist, vist o la vista, diguéssim, no? No? En un principi semblava que era la gran penacea, que era una bona mesura, i amb el temps d'anar veient que els hem enganxat massa a les pantalles, no ho sé. Jo no puc parlar ni com a sociòleg, ni com a expert, ni com a docent, no? Només puc parlar, com a la meva pròpia experiència vital, com a pare, també, però sí que jo crec que és un fet, no?, que la societat actual, de la comunicació i la hiperconexió, potser estem fent un abús tots plegats, inclús més enllà de l'escola, no?, de les universitats, de les aules de secundàries, s'ha fet un abús, no?, de l'ús de les pantalles. Per tant, a mi, personalment, em sembla perfecte, em sembla perfecte com a pare i com a ciutadà, doncs que es posi un límit, que es posi un límit de l'ús de les pantalles, i tant, i si a vegades s'han de prohibir en alguns moments, doncs, i tant, són necessàries a vegades les prohibicions. És que jo crec que és una eina, jo crec que és una eina, ja, molt necessària, perquè la tenim aquí, forma part de les noves tecnologies i això no podem... I al final és una eina, anava a dir també, que crea, que crea, bueno, ens crea dicció, jo crec que una mica tots, no?, és a dir, xarxes socials, tothom és conscient que, bueno, com dèiem, una eina que la tens allà a l'abast i que tots ens creuen una mica d'allò. Jo és aquest potser el perill que li veig, no?, és a dir, esclar, una eina, com sempre diem, a mans d'algú que no té els coneixements encara per poder-la utilitzar com tocaria, doncs jo és que penso que, no sé, amb això tinc el punt de vista que ja arribarà, no?, jo quan veig nens o nenes amb 12, 14 anys o fins i tot més, és que l'altre dia tenia una nena al meu costat i aquesta nena no té ni 10 anys i anava amb un iPhone de primera generació dels que molts de nosaltres potser, no?, estàs allà com fent equilibris per tenir-lo i dic, ostres, clar, aquests pares han pensat en algun moment tota la part que no tan controlable que pot tenir, dic un iPhone i ara he posat marca, no?, que potser no tocaria, però és igual, és d'allò de... I dius, bueno, no ho sé, llavors, esclar, ens queixem de l'altre vessant, no?, de que són gent que tenen converses amb gent que potser no toca, clar, com ho controles? Llavors, jo aquest punt de descontrol el passaria que em sembla molt bé que quan s'està pel que s'ha d'estar per l'ensenyament i, a més, no es faci servir el mòbil. El mòbil, crec que en aquestes edats és una cosa, una eina d'oci, no?, per tant, és com, tranquil, ara estem estudiant, després ens anem i després ja el farem servir al llarg del dia, vull dir, no cal, és com la tele, no?, no tindria sentit que poguéssim estar veient la tele mentre estudiem. Per tant, a mi em sembla bé, em sembla bé, regulat de forma a les escoles. Aquesta és la gran novetat d'aquest curs, però, com dèiem, també és un curs on s'està posant èmfasi en poder una menor ràtio a les escoles, però amb més complexitat, tots els mestres també sentíem que de mentir aquí el primer que fa una petita entrevista que havíem fet a la Glòria Polls del sindicat USTEC, on t'explicava precisament això, que cada vegada és més difícil també la diferent procedència a les aules, als alumnes, també a mesura que avança el curs que entren alumnes nous, que hi ha, doncs bé, la diversitat que tenim avui en dia a la societat, com això és traslladar també a les aules, que fa molt més complex la gestió d'aquests grups. Per tant, aquesta complexitat aquí a Girona ara mateix també la tenim en les mateixes infraestructures només de sempre, però es queixaven que precisament el departament ha retallat personal d'integració social. Llavors, una miqueta aquí, no sé si el futur en aquí també ha de passar una miqueta per incorporar integració social a les aules o no, o això pot anar en detriment de la pròpia integració després de l'alumne que se senti diferent o no respecte als que hi ha. Jo no sé, aquí hi ha molts debats ara mateix que veurem també com... Bueno, no sé, torno-te a dir, jo no soc docent, parlo de la meva perspectiva en aquest cas també de sindicalista que simpatitzo amb les reivindicacions que fan els sindicats de mestres del món docent, però sí que és veritat que el pitjor per solucionar problemes és no parlar dels problemes. i hem estat molts anys negant realitats i fins que realment hem vist que la realitat és la que és i la realitat és complexa i tot va molt ràpid, no? La tecnologia evoluciona molt ràpidament i la societat actual és molt canviant. Muta d'una dècada a l'altra no... canvia tot, no? Llavors, esclar, sí que la baixada de ratios és una bona notícia. Però, esclar, si aquesta complexitat va en augment, les estructures del país no donen l'abast per respondre a aquesta complexitat. Solucions. Si entrem en el terreny de les solucions... Jo no veig malament, eh? El d'incorporar personal d'integració social no veig malament perquè la complexitat que hi ha a les aules ho desborda tot. Als mestres se'ls escapa les coses. i la prova és que cada vegada més, i això és una dada contrastable, és que hi ha moltes baixes. Els mestres no aguanten, no aguanten la pressió. Peten, acaben petant. Si n'hi ha un suport extern, els problemes seran més grans. Jo per mi també, eh? Jo penso que sí que és necessari. A més a més, a part d'aquesta integració social que tenim de tantes maneres, ara en feiu pensar, doncs amb nens també amb necessitats especials. Llavors, què passa? Amb tanta diversitat és el que diem, és normal que els docents petin perquè jo crec que se'ls escapa. És una cosa molt normal. És a dir, les persones ens trobem en molts àmbits que no podem arribar a tot. Per tant, jo crec que hi ha d'haver un suport. I una mica el que ens està passant a la societat ara és al revés, no? Avui, ara amb uns companys parlàvem de la intel·ligència artificial, que ens està com dient una miqueta, no? Que potser el futur serà més robots i menys persones. Doncs jo crec que justament aquesta part, allà on es necessiten les persones, ostres, apliquem-los i no? I crec que hi haurà una ajuda i poder aconseguiríem no haver-hi tantes baixes o tanta pressió per uns professors en concret, no? Ja, bé, en tot cas, només com va evolucionant tot el curs, vosaltres, a l'estiu, l'heu passat aquí a Girona, ja entrem en temes més d'aquí, més gironins, heu estat per aquí, heu sortit fora? Jo he fet molt de turisme comarcal, intercomarcal. M'he mogut per Catalunya i per comarques gironines. A Girona, la veritat és que hi he estat poc i el poc que hi he estat he estat molt desconnectat. Sí, però la sensació noia és que l'estiu ha sigut tranquil a Girona. No hi ha hagut cap gran... No? No hi ha hagut cap gran... Bueno, alguna tempesta política sí, no? Hi ha hagut, és normal, no? Que n'hi hagi alguna... Veniem de les bruges? Sí, sí, tempestes meteorològiques i alguna tempesta política hi ha hagut, no? A Girona la cosa està remoguteta, no? Aviam, però ara comencem un curs precisament que ja és l'últim curs que ja el sabem ja que el 2026, d'aquí un any, quan ens trobem aquí, ja estarem en precampanya electoral perquè les eleccions, les municipals seran el maig del 2027, per tant, és l'últim curs sencer, diguéssim, que políticament tindrem sense abans de les eleccions, per tant, no sé si les tempestes d'estiu les reproduiran ara de tardor, hivern, primavera, però sí que tots en treballem una miqueta que la cosa ara començarà l'estiu que ve encara, o sigui, a punt de més remogut que... Bueno, s'ha de gesticular molt, quan s'estan en precampanya es gesticula molt, a mi personalment em fa una mica demanar tot això, jo he estat en el món polític i jo crec que això de les precampanyes electorals algun dia s'haurà de regular perquè no pot ser que estiguem un any abans ja en precampanya, no? És bastant feixuc, no? A d'actuar estem en la campanya permanent. Segurament és permanent. Els comunicadors, i això és el pitjor. els politòlegs, ja estem en la campanya permanent. internament. L'endemà d'unes eleccions ja s'estan preparant les següents. Potser per això ens passa que els quatre anys, no? O sigui, abans era com molt marcat, o sigui, hi ha un alcalde, acaba de sortir i ara ja estem pensant en què passarà? O sigui, és aquesta rapidesa que portem, no? Mental, social, que tot passa tan ràpid, no? Vull dir que és una... Jo també, seguint amb la línia del que preguntaves, Costa Brava, Girona, no ho sé, venia molt de gust quedar-me per aquí. O sigui, he fet ball d'Aran, però no he marxat, és a dir, no he canviat de país, no? Que altres vegades et ve molt de gust marxar, no ho sé, i gent que t'explica he estat a Bali, he estat a... No sé, saps, han marxat lluny i dic, doncs mira, no sé, jo aquest any em venia molt de gust estar aquí, la veritat. I he estat molt bé, vull dir... La sensació, la tornada, vam acabar la primavera, vam començar a l'estiu amb el tema de les escombraries, que era l'estrella, diguéssim, i la tornada veurem si és perquè ja s'estan notant les primeres mesures que es van posar en marxa durant el mes de juliol, que era la recollida, o sigui, més opcions de recollida de la resta, de l'orgànica, més dies que pots tirar a les escombraries, veurem si s'estan notant, per tant, doncs, que aquestes mesures es noten, o si és que la gent no hi era, i ara que tornem tots es notarà, veurem si continuarà sent també tema estrega o no, o s'anirà mica en mica, s'anirà enfocant també el tema de les escombraries i també parlem d'altres coses. Aquest tema, bueno, jo crec que és un tema recurrent i el podem convertir en polèmica sempre perquè totes les... A veure, jo he viscut aquest estiu, no?, parlant de l'estiu unes quantes sobretaules animadetes, per dir-ho una mica eufemísticament, amb aquest tema, els residus, eh? Tothom apuntant cap a Girona, què foteu allà a Girona? Bé. Jo, personalment, la meva postura, diguéssim, és intermitja en tots els sentits i jo, tothom ho sap, eh?, soc ecologista tota la vida. Per mi, jo crec que l'equip de govern ha anat poc lluny, per mi, jo encara seria molt més agosarat i crec que una part de la ciutadania ha reaccionat d'una manera exagerada perquè no n'hi ha per tant. Crec que no n'hi ha per tant. Crec que no és tan difícil fer un petit esforç amb el ben entès que tothom tingui clar que els residus són un problema. Si la gent en general o la societat en general creu que els residus no són un problema, llavors, doncs, guita, enfadem-nos tots i, esclar, i tornem al sistema tradicional. jo llunço les convergies quan em dóna la gana, reciclo el que em dóna la gana i ja està. Si assumim que realment hi ha un problema i hem de fer un petit esforç com fan d'altres països, jo crec que no n'hi ha per tant. Vaja, que l'Ajuntament ho pot haver fet millor, i tant. O sigui, jo crec que s'ha apagat de, bueno, a vegades decisions precipitades, sobretot falta de comunicació, donar la cara, crec que un equip de govern que fa una cosa així ha de donar la cara, no?, i les associacions de veïns fer assemblees al carrer on sigui i donar la cara. crec que s'ha de seguir insistint. Que estem en un període de transició, que el que ha fet Girona és molt agosarat, però que ho han fet d'altres ciutats. Europa és el més normal del món, encara dintre una amiga que va estar a una zona de França i diu, Jordi, és que ara ens porten no 10 anys, poder ens en porten 20. És que estan, bueno, estan en una altra dimensió. Poder no podem, encara anar tan lluny, però, ostres, fer un petit esforç jo penso que no n'hi ha per tant. Vaja, és la meva postura. Jo dius això, jo he estat a París i amb un habitatge. Macrociutat, eh? Macrociutat. De 8 milions, eh? Macrociutat. Sí. Amb un barri, amb un habitatge, un home exchange d'aquests, per tant, no era un apartament turístic, sinó una casa. Sí. I havíem de llençar les escombraries al mateix bloc. Al mateix bloc tenia baix una sala amb 3 contenidors, un de paper, un de vidre i un de la resta. Hi havia orgànic? Hi havia orgànic, que aquest sí que el posaven el traiem més sovint, però ara s'hi era allà i després tu havies d'anar allà, deixar-ho allà. I quants veïns? Era una comunitat grossa, perquè allà funcionen molt en comunitats molt grosses, en molts habitatges, que són en patis interiors, etcètera, i no hi havia contenidors al carrer. I, per tant, no hi havia brutícia al carrer. Però és que està unificat la importància d'unificar-ho, no?, de tots uns. Per això preguntava quants veïns hi ha, perquè dius, home, ja no és cadascú, és a dir, cadascú s'ha de encarregar de portar-ho baix, no? Potser és més còmode, perquè és una mica el que dèiem abans, és que jo crec que, d'acord que l'Ajuntament pot haver fet coses millor o pitjor, i es podríem fer millor, perquè sempre podem fer millor, i mai ho faran a gust de tothom, perquè això ja... Claríssim. Si algú d'aquí vosaltres fos alcalde, doncs us passaria el mateix, no? Segur que no ho fas prou bé. Però a partir d'aquí, dient això, ostres, ens passen moltes coses, que les hem parlat aquí, a la tertúlia, a l'estiu, i no a l'estiu, a Girona, gràcies a... el que tenim també, és una ciutat molt turística durant tot l'any, per tant, també tens molts canvis, molta fluctuació, i molta gent que et ve de fora, per tant, bé 100% no ho farem mai. Però, clar, sí que és veritat, l'altre dia, un tuit d'un company meu, he sortit a córrer i mireu com estan les papereres de fora al carrer, és que s'han de buidar més sovint, d'acord, però el que parlem en comunicació, veient-ho, no sé, o anant més al carrer, és controlar tot, que si estan passant coses com les que no es poden deixar unes escombraries un dia i mig amb la calor a l'estiu, a davant de també uns altres companys que tenen un bufet d'advocats, diuen, clar, hi ha els restaurants a la zona d'allà on estem nosaltres, arribem a les vuit del matí del dilluns, i hi ha, doncs, totes les escombraries del dia abans o de dos dies abans quan hi havia allò que es feia amb menys periodicitat, no? Doncs, ostres, és poder-ho detectar tot plegat, però jo crec que sí que també hi ha d'haver un esforç de la ciutadania, que és més fàcil criticar, dir jo, que seleccionar el que has d'anar a portar a les escombraries i, per tant, jo crec que hem de posar una mica d'esforç cada un de nosaltres, eh? Jo vaig veure una vegada que vaig estar a la zona del País Basc entre Donosti i un altre municipi de més al sud, que allà el que hi havia amb la matèria orgànica van arribar en dos municipis ho feien que, diguéssim, a la pròpia ciutat eren pobles de, no sé, de 3.000 habitants, una cosa així, hi havia alguns solars i en aquells solars hi feien la matèria orgànica i els veïns, no un bloc, sinó de tota una, tot un, com es diu, una manzana, una illa de cases, d'habitatges, de pisos, doncs havien d'anar en aquell solar i ja estava allà tot allà preparat, fins i tot hi havia un monitor, un educador ambiental que dirigia una mica amb unes indicacions i tota la matèria orgànica anava allà i, a més a més, hi anava neta, que ja sé que és una paradoxa dir que la porqueria està neta, però, bueno, vol dir que no estava rejada, era matèria orgànica, sense plàstics ni res. Jo, allò de l'educador, allò de l'educador penso que és molt important, eh? Això són, aquí generalment, és per exemple, els llocs on més equiparables aquests pobles de 3.000, 4.000, 5.000 habitants, on això funciona molt bé, tot el porta a porta, etcètera, Sant Daniel ha funcionat molt bé, Sant Daniel, la illa de casa de Sant Narcís, algunes zones del Palau, perquè són zones de baixa densitat que és més fàcil. Zones de Montjuïa, que no canvien tant, el repte era fer-ho i per això jo crec que Girona ha sigut agosarada i valenta, tot i que ara, bueno, l'equip de Guana està patint, no? Però jo penso que amb paciència i insistència d'aquí a un temps veurem que va ser una bona decisió, encara que s'hagin de fer canvis, no? És el que dius tu, esclar que es poden millorar les coses, però tots hem de fer un esforç, l'han de fer els polítics i l'hem de fer nosaltres, la gent normal. I educació, el que no ho fa bé, ha de saber que no ho fa bé, com ho ha de fer de bé i si no, jo no tinc cap problema en multar una persona que al final és incívica, vull dir, ja saps que no fas les coses bé, per tant, si t'ho han dit deu vegades, a la onzena, jo, per mi no és cap problema que et sancioni, al final, tu saps que no estàs fent bé allò, no? Et sortia un dia un vídeo per les xarxes, un vídeo que va penjar l'alcalde, on es veia gent descarregant mobles a sac amb uns contenidors, com estem tan farts de veure, no? I, evidentment, aquesta gent se la multarà perquè se la va detectar, no? Però, el problema és... Els pobles que tenim, disculpeu, més zona buscosa, és que encara ens trobem, gent que hi va deixar una... Segueix passant. Segueix passant. O és igual, o una banca. A les Gavarres és molt habitual. És que a la zona de les Gavarres dius, per veure. O sigui, per això dic, si ja no entenem això, és a dir, evidentment que... Jo sempre ho dic, els grans contaminadors, contaminadors, perdó, són les grans empreses, és veritat, però també hi ha petits contaminadors, el típic que carrega la runa al cotxe i un dia al vespre, pam, pam, i aquest incivisme i aquesta manca de consciència. Si no hi haguéssim petits contaminadors, els mars no estarien com estan. La suma de tants petits. La suma de tants petits, per això dic que aquesta part d'educació ja no és només la gran empresa. Jo crec que si tots tinguéssim la consciència, que és que tampoc l'entenc. Una altra cosa, que expliqueu-m'ho, és a dir, una persona que va amb bicicleta, que és superecologista, que li encanta la natura, que passa pels pobles com el que visc jo, etcètera, i dius, no sé per què sempre està ple de llaunes, d'ampolles de plàstic, del paper de plata de l'entrepà. És molt fàcil. Això passa. Parar-se, fer-ho veure i vinga. Sí, jo m'encantaria tenir una càmera i dir, no per sancionar, però una càmera per veure el que fem. Llavors dir, si és un nen, doncs hi ha uns pares que li han d'explicar que allò no es tira a terra. I a més hi ha una motxileta que porten a darrere, que és per guardar les coses que porten. Llavors dic, no ho sé, és que a mi se'm fa una mica gros, de dir, segur que no ho podem fer més bé. Clar. Entre tots. També hi ha una cosa que aquest estiu, bueno, ho he vist que un mitjà de comunicació ha fet una mica de polèmica, que és sobre el tema de fumar o no fumar a les platges, perquè cada vegada hi ha més municipis que estan declarant, no sé si ara hi ha fumadors o no fumadors, entre nosaltres o entre la gent que ens escolta. Bueno, és igual. És un tema delicat, no?, perquè allò de la meva llibertat individual, jo puc fumar on vulgui. Bueno, però esclar, resulta que les platges estan plenes de puntes de cigarreta, plenes. i allò acaba a l'aigua i si no acaba a l'aigua acaba a les dunes i acaba perjudicant el medi, els animals que hi viuen. Algo s'ha de fer. Podem fer veure que no existeix, però la prova és que ja no sé quants ajuntaments són que han prohibit fumar les platges. És una mesura contundent i és evident que no es pot posar un policia al costat de cada banyista. Justament la prohibició, bé, d'això, és a dir, si jo fumo, també estaria bé veure si perjudico a algú. És que jo, per exemple, que no soc fumadora, vas a una terrassa i dic... Tot un tema. És que és un tema, pobres, que hem començat a les comparacions. I jo dic, no passa res, però és que ho esteu veient, que jo estic intentant no sé com respirar per no tenir... Molesta molt. A mi molesta molt. I bueno, i si dius alguna cosa, sóc jo la rara. Que jo dic, no dic res, a parto, no passa res, de malaire lliure. Però és que abans et trobaves en un lloc tancat. Però és que... Però jo et dic, si em manifesto, és aquesta rara... I ara també, com a ex fumador, ex fumador, al final, si hi ha algú que vol fumar a la terrassa, o en una terrassa, vigilar que no et molestis, etcètera, però al final també... Clar, fins a quin punt una terrassa allò és aire lliure, allò? Vas a un estanc i el compres. També en defensa de molts fumadors que van a la plaça amb el seu cendret, que això fa 15 anys no feia ningú. i ara molta gent veus el seu cendret que el paguen allà, se l'emporten i ho llencen on toca, no? Al final podria ser allò el punt també de l'incivi, de... Per això, que és un terreny relliscós, si apalhem al civisme de tothom, no? Bona gent, bona ciutadania, però hi ha una part de la ciutadania que no està pel tema i se li refor. Jo penso que la part d'aquesta individual està molt bé, és dir, jo vull fumar i puc fumar, estic a l'aire lliure, no ho prejudico a ningú, però simplement o sigui, no ho sé, mira, tingues un segon per pensar si puc perjudicar a algú. És el mateix que els gossos que es banyen a la mar, a mi m'encanten els animals i jo, per mi, podrien banyar-s'hi tots, però també hem d'entendre que si hi ha 20 gossos i dues persones, és un moment que les persones diguin em perdoneu, no tinc ni espai. Vull dir, jo crec que tot en la certa, tots hauríem de poder gaudir, no? El que passa és que, clar, on trobem aquest equilibri? Al final, veiem una embrieta, ara que traieu aquest dame i se m'acaba d'acudir, tu ara dius, els gossos que van a mar, dius, bueno, escolta'm, aquest estiu ha estat de moda, allò de cagar-se a les piscines, el challenge aquell, el challenge del TikTok o de no sé on t'ha sigut, van haver de tancar la de Sant Gregori, un dia, van haver de tancar, o sigui, per aquí hi ha hagut diversos casos, a Catalunya, comarques juvenis també, aquí hi ha hagut el de Sant Gregori i n'hi ha hagut alguna més de per aquí també, no sé si és una ciutat o... o poble potser, o poble de per aquí també, que també van haver de tancar la piscina un dia, perquè, bueno, hi ha aquest challenge de nanos de, escolta'm, 14 o 15 anys, que, clar, vull dir... Us aneu compte que repulem? Que poder el gos... Per això, és que el gos no ho farà segurament, o sigui, té una intel·ligència que dirà, no, no, jo vull allà ser, no ho sé, és que fixeu-vos que a vegades és com una mica el fet que tens l'ascensió que es recula, no? Sí. Amb certes coses anem enrere, és a dir, jo crec, ara entraré també en un terreny pantanós, perquè, perquè és el de, no sé, fills, no? Vull dir, els volem protegir tant i tal, tot ben fet, eh? Hem de fer pipí, a dins fem un nen, no? No vagis a fer pipí a la natura, anem amb un lavabo, no sé què, tens aquest punt de que els hem explicat tot tan bé, que ara és com es torna al revés, no? És a dir, fins ara hi havia el, no sé ni com es diu allò, que es tiren d'un balcó a la piscina, el balcónic, el balcónic aquest, no? Doncs del balcónic, ara hem passat a l'altre, potser el balcónic, el veiem perillós, diuen, hem de buscar alguna altra cosa, no? Per anar com al revés, no? Vull dir, ningú se li acudiria ficar com a una piscina, però ara és molt, molt, no sé, no? Es converteix a través de les xarxes, no? Ja tornem a poder-ho al principi, no? Del mòbil a les escoles, de l'educació mediàtica i de l'educació amb xarxes socials, etcètera, doncs... Totalment. Amb els problemes de salut que comporta salut pública, que va de tancar piscina, se va de netejar tota l'aigua, de... Bueno, i un cost econòmic, segurament, no? Segur, segur. Perquè s'has de buidar la piscina, per això, ostres... Bueno, i ecològic, i ecològic, és a dir, una sèrie d'epidèmies que podríem agafar allà, m'imagino, no? Si la gent que ha promocionat això volia que se'n parlés, ho ha aconseguit, eh? Sí, sí, perquè ha sigut un dels... Aquí estem amb el fenomen, no? De convertir-te en influencer, o una mica el que parlàvem al principi, eh? Tot és cíclic, és el que diem, esclar, tu tens totes unes normes socials o que et posen, no? Que et marquen a les escoles, no sé què, i esclar, i el món d'internet, el món de xarxes socials i tal, no? És la llibertat absoluta, per tant, potser tenim la necessitat, no? La gent més jove té la necessitat de tornar, depèn de quins moments en aquest món de bogeria... fer transgressió d'aquesta manera. No ho sé. Sí, exacte. I llavors poder es transgredir d'una manera més... Va, no ho sé, jo sempre... Sempre s'ha transgredit, però... Jo ho percebo la transgressió com a alguna cosa, no sé, revolucionària, rupturista, però és clar, perdoneu l'expressió, cagar-se en una piscina que té de... No? Literalment, que té això de... No ho sé, molt màgic, molt màgic no és, ecològic tampoc. Què aconsegueixes amb això, no? La transgressió sempre és per aconseguir alguna cosa, un objectiu, que és el vídeo de TikTok. Sí, sí. És objectiu, ja. Bueno, ha vingut el tema, doncs tornem a temes una miqueta més. Veníem de les escomeries, ha sortit el tema del fumar, també. Ha sigut una història, i per sort ens hem salvat d'incendis. Sí. Aquí, a la barres i així. Bon tema. Per exemple, amb el que hem vist... Jo tenia molta por i també podria dir que la paraula és ens hem salvat, no? Fa encara això fogor, no sé si els experts, crec que risc d'incendi, poder... I estem, no? Encara? No tan abaixat. Ha abaixat, però encara, evidentment, encara hi ha el risc que pugui haver-hi un incendi. La meteorologia pot canviar ràpidament, poden entrar una onada sahariana... Jo tinc preguntes. L'incivisme als boscos, perquè també molts dels focs, que hem sentit que hi ha hagut, no aquí, sinó al nostre entorn, molts provocats. Seguim amb un incivisme o són persones malaltes, no? Hi havia aquell punt de... Jo penso una mica... Si escoltem, per exemple, un dels màxims experts que hi ha a Catalunya, que és en Castellnou, el cap dels Graf, el grup d'actuació especial en tema d'incendis forestals, va més enllà de l'incivisme, el tema. És molt més profund i molt més complex. els incendis forestals en els països mediterranis històricament sempre han sigut una realitat i fruit d'una sèrie de causes, com és l'abandonament rural, el creixement de les ciutats... Doncs des de ja fa uns anys els incendis forestals que sempre hi havia hagut al Mediterrani, però que eren cada molts anys, s'han anat, diguéssim, tornant més freqüents. Però des de ja fa uns 15 anys o així, hi ha un fenomen que no es pot negar, que encara hi ha gent que el segueix negant, que és el canvi del clima, canvi en el règim de pluges, en el règim de temperatures, això està greujant, està greujant i molt el risc d'incendi. Que hi ha episodis d'incivisme, sí, que hi ha persones pertorbades que calen foc perquè, bueno, hi ha una sèrie de causes psicològiques, també, també és veritat, però la raó de fons és molt més complexa. És un tema de clima, és un tema de gestió del territori, un tema d'abandonament, un tema que ara precisament estàvem veient, no?, el 324 que estaven fent, bueno, TV3 fent un reportatge sobre el tema, que si hi ha massa bosca o hi ha poc bosca a Catalunya, el creixement de l'extensió forestal en un bosc que és de baixa qualitat, de densitats molt altes i que no hi ha arbres grossos, diguéssim, que la majoria són arbres petits, això encara afavoreix més que hi hagi incendis. No tenim ramats, no tenim gestió forestal perquè és molt cara, no consumim productes al bosc perquè tenim combustibles fòssils que fem, abans es treia llenya i era una manera que hi havia de rebaixar la càrrega de combustible. tota aquesta sèrie de factors ens han portat a dia d'avui que tot plegat és una bomba atòmica amb potència i aquí nosaltres tenim les Gavarres que és el gran polvorí que sempre s'ha dit, si comença a cremar amb una punta les Gavarres amb l'extensió que hi ha és clar, seria monstruós. Que és sempre la gran por i les Gavarres... És la gran por, sí. També els incendis tradicionalment aquí han sigut més forts cap a Cap de Creus, cap a aquesta zona és on hem tingut els últims anys incendis novetes més potents, a la zona hi ha més d'alberes, més de tot plat, però sí que... Els béns, que ho fan molt fort. El béns és un factor. És important, però sí que aquí Gavarres sempre és cada any... Un dia una persona que està a dir que amb això m'explicava diu, quina sort que tenim, deia que les Gavarres es van salvant. Bueno, diu, sort. Sempre hi ha un factor d'atzar, evidentment, però hi ha molta feina. Diuen, aquí a les Gavarres hi ha incendis cada any a les Gavarres. El que passa és que hi ha un grau d'actuació tan ràpid i hi ha una quantitat d'ADFs, de punts de guaita... Sí, hi ha tota una infraestructura de prevenció que actua i que diu, sort, sí, perquè evidentment t'enganxa un dia amb 20 X a les condicions Y i ja no té res a fer, però sí que hi ha hagut molta feina també des de grafs, bombers, etcètera, de prevenció i sobretot d'actuació ràpida perquè focs n'hi ha hagut sempre. I un nivell de consciència poder de tenir el sotabost també una mica controlat, no? És a dir, parlàvem que hi ha zones a vegades buscoses que gairebé ningú sap de qui és, no? Clar, llavors, aquesta no detecció perquè ha passat doncs que potser els propietaris anteriors s'han mort els fills o els nets o no hi ha descendència, vull dir, coses d'aquest tipus que fan que són uns boscos que com que diguéssim que ens hi fixem poc, no? el mateix propietari, el mateix propietari, clar, el mateix propietari, clar, tampoc té controlat d'una manera que hauria d'estar controlada que potser no li toca a ell, però vull dir, tot això fa que aquesta gestió de boscos que no... i que també de vegades han tingut moltes crítiques la part de l'aca, no?, de la part dels costats dels rius o de... perquè també passa, és a dir, els focs és un fenomen meteorològic, diguéssim, que ens afecta però també ho és l'aigua, no?, i també quan l'aigua la tenim desbordada tenim el mateix problema, per tant, clar, aquesta no... no sé com dir-ho, no? Deies tu com una mala gestió o poder una gestió no prou adequada als temps que tenim, ostres, no sé si això regulant-ho una mica més podríem... però no sé, és un polvorí, eh? Sí, és un polvorí i la cosa és que, bueno, hi ha molt de desconeixement a Catalunya de la realitat del territori, la majoria de la superfície forestal, del territori, estan en mans privades, és de petits propietaris forestals, això dificulta perquè els petits propietaris no són gent milionària, són gent normal que, mira, han heretat un tros de bosc, 10 hectàrees, 12 hectàrees, 3 hectàrees, 50 hectàrees i, esclar, és car gestionar el bosc, el que dius tu del sotabosc, rebaixar-lo, clar, s'ha de contractar personal i tal, i és car. A més a més, el pitjor que ens ha passat a Catalunya és que ja fa uns anys vam decidir aniquilar el nostre sector primari, ja no tenim pagesia, pràcticament. La poca que hi ha és... La pagesia tradicional ha desaparegut. Ara queden unes quantes explotacions agrorramaderes que sobreviu el que és més gros, però, en general, ja no tenim pagesos i pageses en el territori gestionant-ho, on tenim molt pocs i aquests pocs s'haurien de donar molt de suport. Jo, des del meu punt de vista i una mica escoltant el que han dit els experts i, bueno, i d'uns anys estudiant i veient això, és l'únic factor que tenim per gestionar això. Recuperar el nostre sector primari, que hi hagi ramats una altra vegada, que la gent del món pagesi forestal pugui viure mínimament de la seva explotació, si no és molt i molt difícil perquè els costos són ingents, són immensos. La Generalitat té els recursos que té, els ajuntaments no tenen recursos, s'haurien de fer moltes actuacions. i probablement, des del meu punt de vista, el pitjor que ens ha passat és que cada vegada som més població urbana, i hi ha molt poca gent que visqui en el món rural. I que se'ls deixi fer una mica, no? Perquè l'altre dia va sortir un tema aquest que va sortir un pagès a fer un tallafoc i quasi el crucifiquen. Si no, el fiquen a la presó, pràcticament. No, és que crec que anava a la presó, almenys el volien. I dius, escolteu, i aquest senyor, abans de posar-lo a la presó, el podem escoltar? Perquè potser ell t'està dient jo he de fer alguna cosa per salvar el meu. Clar, per protegir la meva propietat. Vull dir, potser és tot això, no? Que falta aquest punt de, no ho sé. Les grans coses que demanen a la pagesia és això, aquest accés de burocràcia. Ho sentíem també avui amb els sindicats d'educació, que demanen també més burocràcia pels propis mestres. La pagesia és un dels grans. És un dels grans. Segurament, el que hauríem de fer nosaltres, que està a les nostres mans, com a persones normals, jo sempre ho dic, és molt senzill, no, eh? Però sí que és senzill, per exemple, comprar formatge al territori. Això és senzill. Tu pots anar a un lloc i compres un formatge fet a la Garrotxa. I qui diu formatge diu d'altres productes, no? Comprar i consumir productes fets aquí, per gent del territori, doncs és una manera que tenen ells de viure. L'altre dia vaig estar mirant un reportatge molt interessant, que us el recomano, que s'han complert 20 anys de la creació del Parc Natural de la Pirineu, que ens queda lluny, eh? De Girona. Però aquí també en tenim un altre que s'ha creat fa poc, que és el Parc Natural de les capçaleres d'Alter. Esclar, la gent d'allà del Parc Natural de l'Alpirineu han creat tota una petita infraestructura i una xarxa de petits productors, de formatges, d'embotits, de productes forestals, i, bueno, esclar, ells viuen d'això i ho estan comercialitzant, amb dificultats però ho estan fent. Doncs jo penso que nosaltres, els ciutadani, hem de respondre a aquestes demandes i acostumar-nos a que una part de la nostra cissella de la compra baixi per aquí. És més car, sí, no podem negar-ho, és més car, però també té més qualitat i estem ajudant la nostra gent del territori i estem gestionant el territori, no? Aquí a l'estiu, a l'estiu precisament teníem aquí, vam entrevistar responsables de Girona Excel·lent, que és aquest segell de qualitat que primerment el que fa és defensar això, la producció de territori. I posar en valor, no? I posar en valor del producte de territori amb una visió. Clar. És també, doncs, de comercialització, de posar en valor el producte, però formatges d'aquí, etcè, etcè, i que són en tot cas mica en mica també cap on hem d'anar, però tot i així el tema dels boscos, no sé si al final amb l'estiu que hem passat, aviam si ara també es desperten algunes consciències, no? Més enllà de la batussa política, no? Sí, és que jo trobo a faltar més la part aquesta de prevenció, que ja que tenim un canvi climàtic i l'estem visquent i patint des de fa temps, ostres, prevenció, no? És a dir, no ens podem fer coses que ens serveixin per més endavant, no anar tant, no? apagar focs, mai tan ben dit, que és quan ens passa tots ens posem en alarma, no? Sí, és veritat. Aquest sistema de prevenció, no? De gestió i de poder ajudar-nos entre tots, crec que també l'hauríem de poder recuperar. És que posar més l'accent en la prevenció, no tant com en l'extinció, que també, no? Quan hi ha extinció, evidentment, s'hi han d'abocar recursos, però la prevenció és el que es diu sempre, no? Els focs s'apaguen a l'Idern, s'han de pagar durant l'any. Un dels agents que fan més prevenció i que és molt interessant, jo estava pensant fa temps en fer-me en voluntari o socis, són les ADFs. Les ADFs, bueno, coneixen molt bé el territori i fan estassades, per exemple, tot molt ben planificat i ben organitzat i crec que, bueno, pot ajudar molt a potenciar les ADFs. A Catalunya tenim una estructura de prevenció d'insertis i entrar ADFs, els propis bombers, evidentment, que són cor molt reconeguts i a nivell internacional també, el de Catalunya, que treballen molt bé totes aquestes... I tant, i replantar, i replantar una vegada han perdut terrenys que han quedat molt àrids així, que després hi entenen també perquè el que diuen, no?, millor un camp de sembra, després un bosc, no?, i poder... Un paisatge mosaic, sí. Home, ja que estem aquí a Girona, no?, si em permeteu, podem parlar una mica del tema dels boscos de la nostra ciutat, del nostre municipi, que tenim bastanta extensió forestal, eh?, tenim tota la zona de Gavarres, tenim la zona de Palau, que a la zona de Palau aquells boscos són magnífics, però estan bastant abandonadets, jo crec que els hi falta gestió, a part, que si aneu un dia a donar un vol, tu que parlaves abans d'incivisme, aneu a donar un vol pels voltants de l'estadi del Girona, allò fa pena, és increïble, és absolutament increïble, la regressió que hi ha hagut, no?, vull dir, llaunes, ampolles, molta cinta de plàstic que la policia, no sé si ho fa la policia o qui ho fa, però algú, diguéssim, delimita les zones on es pot aparcar o no es pot aparcar, aquella cinta es treu i acaba el bosc, jo estic fart d'anar per allà i collir-lo, hi ha gent del barri que a mi m'ha comentat, jo estic, què podem fer per evitar això, clar, si el bosc no està ben cuidat ni que sigui a nivell de deixalles, clar, això no ajuda a tenir deixalles al bosc. És que, és el que diem, o sigui, una cosa és anar-ho a recollir, però és que jo insisteixo molt en el no tirar-ho, és a dir, és que si no podem conscienciar. Aquí, tot el cas, com deiem, tenim boscos aquí molt macos, aquí Girona, per anar a visitar, també, per anar, allò, dintre de tots, ens som cuidant-nos també que estiguin nets i de fer també la nostra feina, el nostre granet de sorra per evitar després a l'estiu haver de córrer, que hem passat un estiu més salvant, salvant com i amb gabarres i entorn, aviam, toquem fusta, mai més ho he dit. Sandra Florença, Jordi Navarro, moltes gràcies per aquesta primera tertúlia de la temporada 25-26, nosaltres hi tornem demà, ja amb en Jordi Grau i nous tertulians per comentar els temes d'actualitat de la ciutat de Girona. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. que avui amb menys alumnes, més complexitat i amb la prohibició del mòbil a les aules. En concret, comencen els d'infantil, primària, ESU i FAP de grau bàsic amb una previsió d'1.040.925 alumnes, 12.013 menys. En aquest sentit, el Ripollès encapçala la caiguda d'alumnes d'I3 a Girona amb un descens del 29,8% de matriculacions en 10 anys, mentre que al gironès la reducció és del 21,5%. Aquest serà el primer curs en què mòbils i rellotges intel·ligents estaran prohibits a l'aula en l'etapa obligatòria. La portaveu d'Ustec, Iolanda Segura, ha explicat a l'ACN que al curs 25-26 s'ha d'aconseguir algun avenç en la millora de les condicions laborals del personal docent i educatiu. Segura, alerta, que si no veuen cap moviment favorable ni cap proposta sobre la taula en aquests àmbits, passaran a l'acció i no ha descartat una vegada cara al segon trimestre. Girona i Manacor creen el Comitè per avançar en l'agermanament. Les dues poblacions van fer aquest cap de setmana un pas decisiu en el procés del seu agermanament amb la Constitució del Comitè de Germanament, un òrgan mixt que impulsarà el pla de treball conjunt entre les dues ciutats, segons ha informat l'Ajuntament de la localitat mallorquina. Girona celebrarà els dies 16, 17 i 18 de setembre la setena edició del Waste in Progress, el Congrés de Gestió de Residus Municipals. Un esdeveniment que té com a objectiu principal esdevenir una eina i optimitzar la gestió dels residus i que reunirà a Girona empreses i administracions per compartir experiències. Enguany, la temàtica es centrarà en els models de gestió i contractació pública de serveis de recollida de residus d'alta eficiència amb identificació. Descobreixen la plataforma d'un antic temple romà el jaciment dels Sants Metges de Sant Julià de Ramis. Segons els investigadors, l'edifici es va construir entre els anys 130 i 120 abans de Crist, una data molt precisa que s'ha pogut establir gràcies a les restes del poblat i vertrobades sota l'estructura romana. Girona i la Sorellona impulsen un projecte d'aules de natura a tres barris per apropar la biodiversitat dels veïns, concretament els barris de Pontmajor, Tallalà i Can Givert del Pla. Cada aula s'ha muntat amb contenidors marítims reciclats i comptarà amb coberta vegetal, refugis d'insectes i materials pedagògics per a l'educació ambiental. I en clau comarques de Girona mor la conductora d'un turisme en un xoc frontal amb un altre cotxe a la G, 555 a Sils. Els Mossos d'Esquadra han rebut l'avís a les 6 del matí per causes que s'investiguen han col·lidit frontalment dos turismes. A conseqüència del xoc, ha mort la conductora d'un dels cotxes i l'altre resultat ferida greu. I en esports, el Girona B s'estrena a la segona federació amb derrota a Reus per un gol a zero. La vigent campió de tercera federació va frustrar l'inici de lligar del conjunt de Quique Álvarez en un partit gairebé inofensiu dels gironins els del Baix Camp es van imposant intensitat i efectivitat. Per altra banda, l'Olot va encetar la temporada amb un empat a un al camp del Barbastre. Una rematada del central Mar Fuentes en el temps de descompte fent de davant de centre va donar un punt més que ha merescut pels olotins. I pel que fa temps, dia avui que s'espera especialment ennubulat amb estones on pot sortir el sol i on encara persistirà la sensació de xafogor amb 28 graus de màxima. Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis.