Antifeminisme juvenil i xarxes, polèmica d'El meu avi i reptes de Girona: neteja, sensellarisme i habitatge, amb agenda cultural d’estiu

Bon dia, benvinguts un divendres més aquí a la Tertúlia, un dia més a la Tertúlia de Girona FM. Com la majoria dels divendres li agafem el relleu, li agafo el relleu i obria el mas a en Jordi Grau, que els divendres, com sabeu, normalment no hi és. I avui és l'última Tertúlia de la temporada, és l'última Tertúlia d'aquesta temporada 24-25, a partir d'aquí, a partir de dilluns, ja canviem també la programació de Girona FM, ja fem la programació d'estiu, que ja durarà ben bé fins a finals d'agost, on ja deixarem de fer el primer cafè, mantenim l'informatiu, mantenim les notícies, mantenim l'actualitat, perquè tothom pugui estar ben informat del que passa a Girona i àrea urbana i comarques, però sí que el que és el primer cafè, la Tertúlia i els Quatre Rius, que ja fa uns dies que no els fem, doncs ja us emplacem a tornar-nos a connectar a partir del setembre, doncs per tornar amb la normalitat de la programació d'hivern i del dia a dia. Per tant, aquest mes i mig de vacances, que ens mereixem tots plegats, que en tot cas aquesta franja horària hi haurà l'Obert per Vacances, un programa que fem al conjunt de ràdios locals catalanes a través de la xarxa, on hi haurà també informació, entreteniment i divulgació d'arreu de Catalunya a través de les ràdios locals, que sempre defensem la seva importància. Avui, ho dèiem, última tertúlia, i última tertúlia també especial, perquè no és habitual tenir una tertúlia només de dones. I avui, mira, ha donat la casualitat que tenim una tertúlia 100% femenina. Neus Vila. Hola, bon dia. Gemma Busquets. Hola, bon dia. Marta Collell. Hola, bon dia. Periodistes, comunicadores, tot una miqueta, aquí tenim representats diversos temes, i per tant, ho dèiem, no és habitual, costa vegades, és més fàcil, a vegades ho diem, eh?, quan organitzem tertúlies, és més fàcil trobar homes que dones. Les dones són l'excepció, eh?, sembla, en aquest... Cosa, sí, tot i que ja hem equilibrat força, però, per exemple, no és estrany trobar tertúlies, que al final intentem sempre que hi hagi homes i dones, no?, però que hi hagi tertúlies que al final per agendes, etcètera, etcètera, doncs i cap a 20 només homes, només dones, ens costa. Costa, costa. Jo que vinc a fer tertúlia des de l'inici d'aquesta ràdio, ja fa 5 anys, penso que és la primera vegada, i és un honor, eh?, estar amb altres dues dones, perquè normalment ets la única, i algun dia extra hem estat dues, no?, que amb la Marta hem coincidit, però això de 3, bueno, és que és la millor manera d'acabar el programa, no?, exacte. La temporada. Tenim compte que som la meitat de la població, i les més trempades. No ens enganyem, sà greu, eh, Oriol. No, no, no, és molt... I podríem afegir que el futur del món o és en femení o el món s'acaba, per tant. Correcte. Això, ara estem aquí dient això, i abans de començar, que ha sortit precisament un estudi, a nivell català, penso que és, que diu que els joves són, que hi ha diversos... Portem un temps, eh?, que hi ha aquesta tendència, però vull dir que hi ha estudis científics, que ja ho van corroborant i ho van consolidant, que els joves, a partir dels 18, 20, 25 anys, són cada vegada més antifeministes, que es consideren agredits, que es consideren fora de tot el discurs feminista, i que, per tant, són anti. També hi havia alguna cosa de l'estudi, no ho sé, m'ho ha semblat escoltar, potser no ho he escoltat bé, que també deia que perquè ells ja consideren que... Bueno, hi havia els anti, evidentment, però després com que ja estem... O sigui, com ells consideren els joves que ja estem com a 50 i 50, que ja estan com... que ells consideren que la seva companya, o el que sigui de 19 anys o de 20, que estan en les mateixes condicions que ell. M'ha semblat que, quan explicaven el procés, i he pensat que sí, que potser quan parles amb jovent així de 19 o 20 anys, ells els sembla que ja... Bueno, que sí, jo pensava bé, potser no han pensat en el tema de sous, quan vingui, però ells, m'entens, ells ho parlen amb el seu àmbit d'estudi, o amb el seu àmbit de sortir, amb el seu àmbit de 19 a 20 i pocs anys, que no és encara amb feines, no és encara amb res. I creieu que és així? Jo crec que... Bé, perdó. Que està també relacionat amb aquest augment de l'extrema dreta, o de les dretes, ideològicament, per mi tot està relacionat, és a dir, podem considerar que consideren la igualtat ja solida, quan no és així, però després també hi ha actituds, actituds respecte a la companya, l'amiga, la nòvia, casos, per exemple, d'amics que conec, adolescents, noies que diuen no, no, no em trec el carnet de conduir perquè ja condueix ell. Comencem per aquí, comencem per aquí, i hi ha com aquest retrocés, és a dir, el cotxe és la independència, és a dir, estem tallant la independència de la dona en un àmbit com molt primerenc i comencem per no aprendre a conduir i acabarem que haurem de demanar, com feia a finals del franquisme, per demanar, per obrir una llibreta al banc, havies de tenir el permís del pare o del marit o del... Vull dir que aquí hi ha tot un retrocés que està lligat, per mi, amb l'augment de la dreta i de l'extrema dreta. I és curiós també com aquestes generacions que han tingut, diguéssim, accés a tot tipus d'informació de tot àmbit, fins i tot des del punt de vista sexual, sentimental, o tinguin aquesta visió tan retrógrada o tan enrere en relació a les dones. No ho sé. Jo ho veig relacionat, això, no? També ideològicament amb el tema de l'augment de les dretes i d'aquestes actituds conservadores, això, no? Dels joves que, teòricament, no? Són la generació com més rebel o la que ha de transgredir o la que s'ha de revelar a l'estatus quo, doncs, tenim aquesta involució. I hi ha, després, aquests fenòmens de l'Ínsel, no? D'aquest... O el de les Treadwives, no? Això, mirant a xarxes, la Neus potser ho coneix, el tema d'Instagram, no? D'aquestes Treadwives que són aquestes mestresses de casa, aquest augment, aquest auge, sobretot, que hi ha molt als Estats Units, que es dediquen a la casa i fan aquesta exposició pública o romantitzen actituds com rentar la roba, planxar, cuinar, tota aquesta estètica dels anys 50-60 dels Estats Units. I tot això, hi ha tot un boom a les xarxes en què les dones o almenys això, no? Es dediquen a la casa, tot temes de qüestions estètiques, no? Provar-se roba, maquillatge i no, per exemple, temes de treball o de, no sé, no? o fins i tot d'altres àmbits, no? O innovadores o innovadores científiques, no? Sempre hi ha el tema de les Estic, no? Doncs, jo veig els aparadors del jovent, que són TikTok i Instagram, que hi ha tot aquest fenomen que per mi tot està molt relacionat, no? No sé què en penseu. A veure, jo penso que hi ha els dos grups, és a dir, no sé fins a quin punt aquest estudi s'ha analitzat també tema cultural, entorn social, jo que sóc mare d'una filla de 19 anys, estic contenta que no ho pensen ni ella ni les seves amigues, al contrari, hi ha aquest esperit de dir les dones no necessitem a ningú per tirar endavant els nostres somnis o ho necessitem com qualsevol altra persona necessita, no? Jo el que sí veig és que les xarxes socials que has tocat el tema Gemma està influenciant d'una manera excessiva i potser hi ha una mica el fet que com que avui en dia molts joves valoren la persona, no tant com potser nosaltres, hi ha homes i hi ha dones i avui en dia el gènere ha prioritzat, no? És a dir, hi ha coses que a nosaltres ens ha costat potser més acceptar-ho perquè no ho teníem, no ho havíem vist i ells ja ho tenen com una cosa molt natural i per tant el gènere agafa més força que la persona. i clar, la persona homo-dona no ho valoren tant i per tant el feminisme com que està molt relacionat a la dona doncs les que ara tenim mínim 40 anys o més, que potser som aquesta generació finals de boomers i principis de la X em penso que som que estem al voltant dels 50 anys que ho tenim molt clar perquè hem vist que han patit les mares i les àvies i hem vist els canvis i jo penso que també és un tema molt de cultura de consciència familiar amb les excepcions que hi hagi però sí que és cert que a les xarxes torna a haver-hi aquesta moda que l'extern és l'important i llavors moltes tiktokers o moltes instagramers estan fent mal si l'opés és allò perdó el que escolten el que veuen el que es creuen però és preocupant que els estudis i més a Catalunya carai que és casa nostra passi això potser hem d'explicar o hauríem de fer pedagogia les dones que creiem com a feminisme bo mai com un extrem el per què defensem això perquè hem d'honorar penso jo sempre les nostres mares i sobretot les àvies i les àvies que són les que van començar aquesta revolució això és cert que la gent ho ha fet en molt llibre en els matrius que sobre sota les bombes quan mires això sobretot premsa dels anys 30 o no sempre s'ha estàs especialitzat molt en això sempre s'ha com és que cada vegada que llegeixo un article dels anys 30 em ressona tant a l'actualitat en molts casos recentment mira vaig anar no té res a veure i té a veure una xerrada que feien d'esperantisme a Caçada a la Selva que hi ha una una dona precisament que que és que havia sigut professora d'esperanto una de les més reputades i els seus alumnes la van fer com una exposició de de de l'esperantisme que era com també una tendència molt a l'alça Caçada a la Selva als anys 30 i es va fer com una una mena de xerrada hi havia com testimonis i un dels testimonis era la gent que s'havia esperant dels anys 30 clar es podia cartejar amb gent de tot el món era com una xarxa que clar era com un un facebook o un insta que et facilitava una mica més lent només poder-te cartejar amb gent de Japó d'Austràlia clar perquè l'idioma era una llengua franca no? i una una noia és que ara no estic intentant recordar els noms però tinc tants noms al cap que no me'n recordo una d'aquestes esperantistes deia en una d'aquestes cartes a un crec que era un japonès li deia algo així com ens volen hem d'estudiar l'educació és la base diu perquè sense educació les classes pobres ai no els rics continuaran manant i no volen que nosaltres pensem per nosaltres mateixos és a dir i aquí va en el fons tot lligant l'educació és la base en què s'apuntalen els drets les lluites si tu no si tu no si tu no si tu no ets capaç d'entendre ja no ja no llegi una novela estem parlant d'una carta una comunicació del banc una factura ja estàs creient el que t'arriba de discursos que tu no puguis tenir una anàlisi crítica i aquí va una mica tot i em feia això i sobretot tornant a la de les dones a la república va ser això va desenfeixar moltes dones durant els anys 30 i quan llegeixes articles o això sobretot més correspondència personal o d'aquestes qüestions més íntimes te n'adones del canvi que va suposar per elles i sobretot del canvi que va suposar la llosa del franquisme durant 40 anys i no fa tant és això les nostres àvies havien de demanar permís per obrir un compte o fins i tot per fer-se un passaport vull dir que que alerta amb aquests discursos d'igualtat que ja ho tenim tot guanyat els drets de les dones és el primer que es carreguen quan entren les dretes als Estats Units hi ha tot un debat sobre el dret a l'avortament el tema també dels drets de les dones vull dir que alerta amb aquests estudis que no són com menors és a dir que aquests jovents són els futurs votants i vull dir que que no sé quina és la solució si l'educació és bàsica els entorns els entorns sobretot i no sé fins a quin punt ara seré molt crítica també amb els governs amb aquest feminisme dels últims anys que potser ha anat a la contra totalment i han vist a la noi és a dir a la dona com l'enemic no sé un feminisme malentès o potser polítiques que per mi per exemple han sigut polítiques molt de parador molt de maquillatge que no solucionaven els problemes reals de les dones posant un cas per exemple el tema dels productes menstruals gratuïts per mi això va ser una política de parador i tant de maquillatge el que és bàsic és que tu tinguis una hora per una mamografia i la tinguis correcta l'hora i que no que no hi hagi retards o fins i tot en una citologia vull dir qüestions importants no sí populismes jo en aquest sentit vull dir que les polítiques d'esquerres que són les que haurien de defensar i tenir com a base principal sobretot això no la defensa dels drets de les dones que són els primers que cauen quan governa qui governa no sé a quin punt del camí hem errat no no sé no sé en quin punt s'ha errat però sí que realment no l'única però vull dir que sí que hi ha més o menys solucions com una mica el que deies tu Neus l'entorn per mi és bàsic perquè vull dir jo també saps que tinc l'hora de 19 i a les seves amigues i als seus amics fins i tot perquè clar anem en grup i fins i tot fan bromes de cosetes com al revés no aquella li té la soga a ell o sigui és com jo d'un minut a ell o no no ui aquella li té la soga a ella i és curiós i dic ostres amb relacions ells ja saben diferenciar una mica el que deies tu no condueixi ell no m'atrec el carnet perquè condueixi ell això jo penso que bé clar en el món gràcies a Déu que vivim nosaltres o de la manera que les hem educat o més o menys l'entorn en què vivim aquesta cosa tan tan masclista no gràcies a Déu potser no l'han viscut potser també hem tingut àvies i besàvies que han sigut molt fermes i aquelles al final és el que també han anat visquent a casa però sí que és veritat que la part aquesta això per exemple que deies que no ho vaig anar ni a buscar és que ho vaig trobar d'un horror vull dir he posat aquests de crema com qualsevol altra vull dir que per mi l'important és això que tinguis hora per fer-te la prova que sigui i això jo demano i en canvi de la salut pública i en canvi amb la salut pública potser amb totes aquestes nenes jovenetes que passen malament la regla que s'ha fet molta divulgació en aquest cas en aquesta part sí però en canvi després o vas a la privada o feines tens a portar una nena de 18 o 19 anys o 14 o 15 o 13 que té la regla que li expliquin per què cony li passa tot allò m'explico perquè no tothom ho passa bé i en canvi aquestes cosetes te'n quedes enrere i estem aquí donant tàmpacs o bueno tot el lloc que donaven no sé ja no m'ho vol dir que era però vull dir que que és com una mica absurd i que bueno jo penso que en el tema de la salut femenina exacte hi ha hagut com ara s'ha fet com molta divulgació s'han fet molts passos endavant sí però ara per exemple has vist no sé si l'heu vist bueno jo el trobo que està bé l'anunciet de ara no sé mira fixa't que m'he quedat amb la pel·lícula i no crec que és no sé si és d'anacol o és que ara no sé què és no voldria aquí ara fer propaganda tal que fan que la filla que l'home que tothom entengui la part menopàusica de la dona no? i els hi els hi posen com uns cascos i escolten escolten doncs com se sent aquella dona o tot el que està passant i entendran que quan treus un van o quan dius que tens calor o quan t'estàs una mica tonteria que ara aquest cony et passa no? doncs em passa perquè em toca tenir-ho exacte s'ha normalitzat tot el que abans comentaves només a l'amiga a l'amiga exacte i està bé que primer jovent fills filles tothom sàpiga perquè la teva mare està tonta o perquè d'allòs perquè està passant una mala temporada s'ha fet molta pedagogia en aquest sentit en aquest camp en aquest àmbit però per nosaltres mateixes només però no ho han transmès m'explico i és el mateix que poder pot passar amb grups d'ameinada jove que també estaria bé que sabessin perquè hi hagi generacions d'homes que sí que ho entenen i que sí gràcies ja són segurament els que hem triat però encara jo crec que falta com molta però encara falta encara falta perquè falta aquest pensament crític que tu fa un moment deies i si la majoria de joves sense voler els posar tots evidentment el mateix sac el que més escolten el que més es creuen és aquest món digital de xarxes socials que a més a més no agafen no es regalen temps de parar pensar escriure a mà que això és molt bo pel servei per tant jo que que ho veig amb joves que encara no estan a la universitat i altres que estan a la universitat que els faig classes que hi ha una gran o sigui són febles m'encansa amb el tema del pensament crític és a dir per un que dius uau n'hi ha 4 o 5 que no i per tant els ja els ha fet pedagòs i ha dit deixeu mòbils és a dir què en penseu vosaltres jo no que em pensen aquestes 10 persones que són influencers i influencers de què anem a veure el background perquè no és a dir és que clar hem après això influencer és un xarlatà tota la vida és a dir m'ho crec per què perquè ho diu aquesta que té mil seguidors o no sé quants seguidors que al final és el que és però ho veuen ja ho van veient jo penso que i no hi ha aquí també una diferència entre el que dèieu aquests estudis que indiquen aquesta tendència que hi és però a la vegada vosaltres ho dieu les vostres filles i al voltant de les nostres filles el que veiem en el nostre entorn no va en aquesta direcció majoritàriament i en canvi les xarxes socials sí que és tot imatge tot és postureo per entendre'ns podent aquí és el tallar el viatge però potser les famílies hem fet aquest esforç m'entens a casa s'ha parlat i a casa teva neus i bueno tu no et connecta però vull dir que tot ha estat normalitzat i no hi ha hagut diferència i tot i així vivim la força i l'influència que tenen les xarxes socials a qualsevol casa totalment perquè només has de sortir al carrer i veure 10 persones sí però no els hi hem fet entendre potser que no que una cosa és escoltar-ho i l'altra com ens passa a nosaltres jo depèn quin instant me surt penso mare meva de veritat no i tu ja saps diferenciar i marcar i dir això és una tonteria o això d'allò i segurament no potser també ens en col algun segurament també hem de començar a pensar que les xarxes és un món i el món i el món és un altre sí senyor el món és un altre sí sí perquè a vegades ja ho veuen sobretot els mitjans els periodistes també això és un punt d'autocrítica ens hem fixat més en el que passava en una pantalleta el que ens ve donat en una pantalleta i no ens hem fixat en el que passa en el nostre veí o preguntar en els nostres en els nostres amics com estan o com es troben o en el nostre entorn o en el nostre context perquè ho veiem el periodisme de tuit en quantes del periodisme de carrer correcte això també nosaltres els mitjans tenim com molta culpa en aquest sentit de moltes informacions o notícies que ens fixem més en el que veiem que diuen quatre tuits o el que és polèmic a Twitter que no és la polèmica que hi ha al carrer o que hi ha molta gent aliena a tot això no, no, hauria de ser signatura ja de gairebé ara ja veient com haurà de ser el nou temps i totes les noves vides ja crec que ja a P3 ja haurien de començar qui diu a P3 diu a primer però no alguna signatura de fer-los reflexionar de pensar de saber ser crítics de saber diferenciar de saber demanar opinió en els seus més grans i més en un món i sempre hi ha algun professor sempre hi ha algun professor que ja els hi fa jo sempre dic ja tenim sort ja hi ha gent que encara perquè si parlem de polèmiques i ara parlem també de mesures abans de mesures de parador deies tu totes tres també ara hem tingut aquí a mi com heu vist vosaltres tota aquesta polèmica del meu avi arran del documental de l'Anna Teixidor de TV3 i de la decisió posterior de l'Ajuntament de Palafragent de treure del final es va acabar cantant ja sabem tots el que ha passat i com que ens toca molt de prop com heu viscut això vosaltres a veure jo estava a casa mirant a TV3 pendent pendent que potser feia anys que no ho feia exactament exactament et noixo tots correcte valgui per totes anar-hi a cabella no sempre hi pots anar-hi no? ho mirava des de la televisió i jo deia l'han de cantar s'ha de cantar o sigui el meu avi d'acord hi ha un documental que ens diuen coses que un dia que vam quedar una mica tothom de dir ep però jo vaig dir l'han de cantar perquè hi ha una cosa que és molt important i és l'emoció de la cançó jo la recordo quan els meus avis al Cels Sigui me la cantaven i a més em fa recordar molt l'infància les avenires a casa sempre ens han agradat molt clar jo pensava valgui molt bé però de totes les cançons que hi ha en el món sabem a darrere de qui les ha escrit qui les ha produït quina vida han tingut perquè llavors no podríem escoltar res no podríem cantar res és a dir una flor fa estiu no està clar que no que ha estat bé saber-ho i que a més d'una els ha fet mal quan els ha tocat evidentment personalment però llavors hem d'equilibrar no és a dir és un cas que està judicialitzat i és un cas que està judicialitzat clar podem separar la part més judicial del que forma part de de la història del carrer no és fàcil però a mi em va semblar bé que la cantessin jo d'essa casa també la cantava jo també jo estic d'acord amb la Neus per mi la cançó transcendeix més que el que té més força sí que el que pugui ser el documental aquest i que bueno que segurament doncs ja sortirà tot no realment ja hi ha un judici no entès que hi ha la família que ha denunciat i que per tant la producció del documental sí sí bueno que no en dubto del documental d'entrada però bé tot al final s'ha de posar en el seu lloc i sigui el que sigui pues no tal la família bueno el senyor no perquè és mort però vull dir a partir d'aquí per mi la cançó passa per sobre perquè si no amb la meva vida hagués escoltat Mozart ni amb la meva vida hagués escoltat Michael Jackson que sincerament m'agrada i per tant no m'agrada el personatge o sigui mira feien broma l'altre dia aquí va haver el concert ara una anècdota però d'en Miguel Bosé no sí a mi en Miguel Bosé m'agradava no ell m'agradava les seves cançons com totes les hem ballat en la nostra època quan sortia allà amb les faldilles plantres grosor exacte i molt bé a partir d'un moment que ell va dir una frase que no la diré aquí perquè va coincidir que era a la feina meva i que no em va agradar perquè era precisament era masclista la frase que va dir per mi va ser un creu i ratlla com a persona ell com a persona però clar i no aniré a un concert o sigui no em gastaré 50 euros o 80 o els que valgui per anar a l'escoltar allà però si a mi em sona el bat dido doncs a mi m'agrada què vols que et digui i ja està i la meitat de les altres cançons en anglès que no m'he parat mai a saber la traducció exacta doncs tampoc sé ben bé què diu com la de l'Esting al final vull dir que tot plegat entre les lletres que quan les cantàvem no sabíem ni el que cantàvem fins que vam saber una mica més d'anglès etcètera etcètera doncs mira jo feia 5 o 6 de bàsica que quan va morir en John Lennon i també hi ha molts de llibres que he llegit que dius mare meva John que majo que eres i jo vaig plorar va venir l'hermana a les carmelites a dir-me Marta s'ha mort en John que era ja l'endemà però és clar no era immediat que ho sabíem aquell moment i em van deixar fins i tot una hora allà plorant que em van deixar no entrar a classe i tot vull dir que per tant tot això per mi passa d'allò no sé si calia que l'Ajuntament s'hi posés tan fort perquè potser li ha anat més en contra s'ha revolucionat més i que al final el meu avi era una tradició que fa mil anys que es fa i no sé i potser és l'única manera que tothom sap tota veient totalment és allò de diferenciar l'obra de l'artista totalment si no hauríem d'estar allà tot i no miris Picasso i no miris i els nostres començaríem per Dalí i seguíem tots tots han tingut moments foscos l'home Picasso sempre diu que Picasso era un geni però no era un bon pare el que passa que aquí jo trobo que la qüestió per una banda jo vull felicitar l'Anna Teixidor-Colomer per haver aprofundit en un tema tabú difícil per atrevir-se a fer-ho públic en un documental de TV3 el cas està a judici crec que Ortega el monasteri se'l va jutjar i el van ja hi havia com de judicis previs es van absolve també si haguéssim d'analitzar la lletra del meu avi parla parla d'una guerra colonial a Cuba és a dir aquí la qüestió és que es va fer un tema de país correcte amb la frase final amb la frase final quan no tenia ni que era un barco quan no tenia res a veure amb una qüestió de país sinó simplement la polèmica del net i per mi això l'Ajuntament primer van treure crec recordar una estàtua a Palamós una plaça una plaça amb l'Ortega Monasterio i després va haver-hi la polèmica de l'Avanera que clar és allò prohibeixes una cançó immediatament l'efecte contrari i a prohibir i a veure des de quan es prohibeixen cançons vull dir que estem és la veritat de com generar una crisi correcte és com generar sí, sí és de preliminar els comunicadors que gestionen la crisi hi ha una pauta a seguir com tapar la crisi per no per no per no per no per no per no per no per no per no per no per no per no per no per no per no per no per no per no per no per no per no per no polèmica potser perquè hi ha molt la necessitat amb allò que dèieu també de voler fer mesures que acaben sent més de parador que de contingut a vegades contraproduents a la causa i que això veiem tots els governs també municipals catalans espanyols veiem molt com l'anunci del titular del dia acaba marcant potser una miqueta sí però hi ha alguns que de lluny de lluny tens la sensació així com una mica anticatalanista perquè al final la gent vull dir nosaltres podem estar analitzant i tu ets periodista doncs has pogut seguir més però vull dir que al final la gent del carrer la senyora Maria per dir-ho d'una manera què li explica ser el català era un baix de Catalunya i un baix del català exacte és allò que surt de dintre el que dius tu cantava els nostres avis que sabien si un era d'allà en bas l'altre de no si era una guerra colonial d'Espanya què m'expliques que és el record és la memòria és la memòria i és aquell moment amb aquella força que es canti que es diu al final que Ortega Monasterio era un militar vull dir que potser la meitat de la gent serà assabentat ara de qui era la cançó a veure amb tot el carinyo vull dir siguem realistes clar i després per exemple hi havia altres efemèrides que van quedar diguéssim per sota d'aquesta de la polèmica per exemple justament la cantada d'aquest dissabte feia 15 anys que Sílvia Pérez Cruz havia cantat el vestir de nit amb el seu pare a Calella vull dir que hi va ser l'inici de la trajectòria de la Sílvia Pérez Cruz exacte vull dir que clar també diguéssim la polèmica va passar diguéssim per altres altres efemèrides que van quedar per sota per sota perquè després ja no es va que no es va recordar i vestida de nit diguéssim és una manera molt bonica i que potser també hagués tingut el seu moment el seu moment que també en aquest homenatge de Calella de Palafrugell que no es va donar vull dir no sé són i posats a analitzar cançons totes aquestes cançons tornem a lo dels joves i de conservadors tot aquest reggaeton tota aquesta cultura musical d'ara que molt feminista no és més aviat no més aviat no no sé però et contesten mama és una cançó és una cançó volíem dir que la cultura musical saps no me sí però la cultura musical té molt depòsit totalment però jo penso que i sobretot amb el temps potser no també però ja se l'adonarà sí exacte perquè al final sí que li donem tots també no perquè ballen reggaeton però després diuen ostres la música dels anys 90 que era la nostra no ell és la millor no bueno perquè ara la senten amb diversions i ara ara saben que existeix no gràcies a la diversió sí sí per recuperar la memòria no no no la memòria i Maribel i tots aquests clar els encanta i si són nanos que bueno com és a les meves que són de festa major doncs ara resulta que això però també ens va bé el reggaeton però també ens va bé jo crec que el tema de la música almenys per molts és que és tot el dia vull dir és que és el casco és vinga vinga com us les podeu saber totes perquè se'ls assaven i se'ls assaven totes i diuen o l'estona lliure igual és música música música música potser que llegiu una mica més fills però bueno ells ho han patit com nosaltres el bolígraf bic i la cinta tot tornarà tot tornarà tot tornarà tot tornarà tot tornarà tot tornarà ara tornen a estar de moda les càmeres analògiques molt joves se'n van de viatge amb la sí o si parlem de música es venen més vinils ja de fa un temps que no passen tot i que tanquen les botigues del carrer taller tot i que no hi ha prou volum però diguéssim el que es compra és vinil és el emocionista i no el febé més de coacció exacte és a dir a l'època més de connexió de xarxes socials el prestigi o torna el vintage l'objecte vintage el valor del vinil el valor et veies tret de sobre la torre aquella que tenies que hi havia el caset la ràdio i ara et pregunto a la teva filla i el toque discos on te'l tens dic uff Verge Sánchez jo que sempre va anar parada o està allà amb alguna saps allò que dius que no sé ni si on te la trobaríem els vinils els tens guardats però clar el que és l'aparell ja el vas desplaçar però sí si parlem de vosaltres ara a l'estiu què feu? perquè ara Girona té força més activitat cultural a l'estiu que fa un temps tu abans ho deies també Neus que torneu a fer el violeta si aquest dissabte com que és la festa major de quart tothom està convidat a més a més hi ha un bon projecte perquè és per una bona causa es fa taquilla inversa i és dissabte per tant demà demà demà a les 9 del vespre a l'estiu de les violetes és l'obra de teatre més divertida i més solidària de les comarques gironines no ho dic perquè soc una violeta que també sinó perquè tots els diners que recaudem perquè som actrius i alguns actors solidaris van per 5 entitats del tercer sector del territori va per Oncolliga per FEM per Sergi per Ramon Noguera i per Elna i per tant demà serà l'heu fet a Sant Narcís l'heu fet a Fornell i esperem que ho dic eh m'ho deixes dir no Oriol esperem que l'Ajuntament de la ciutat que més estimo que és Girona es posi en ordre i ens deixin fer l'últim boul al Teatre Municipal de Girona que fa temps que ho tenim sol·licitat i que això ja sabem que serà el 2026 per fer el tancament de tots aquests bouls en fet portem 29 bouls Déu-n'hi-do i recaudats jo crec que uns 26.000 euros però l'objectiu és 60.000 perquè cada cada entitat pugui recollir 12.500 ah molt bé per tant demà cultura i divertimento a quart hi ha molta oferta cultural a quart demà doncs en tenim un exemple festes majors etc però sí que és veritat que Girona els últims anys ja fa uns quants anys a la que ve no sé si us quedeu gaire per aquí o també és més d'anar a la costa però en tot cas l'oferta que hi ha aquí també és més fosent juliol i agost també sí però que això abans ara a vegades el calendari t'explota sí perquè tens apuntades allò tres coses i dius uf on vaig no no on vaig sí sí sí la agenda cultural de Girona de juliol cada dia ja bueno tens per triar com dotze moltes moltes activitats no només Girona jo també reivindico vinc de Banyoles també comarques no la quarta vull dir hi ha molta activitat sí a banda de festes majors també hi ha per exemple a Banyoles aquest juliol la biblioteca organitza un cicle que es diu lletres al claustre dedicat aquest any a la literatura medieval i dimarts passat al claustre de la monestir de Sant Esteve que és un entorn magnífic a dintre l'Antònia Carrepons va parlar sobre l'Espill l'Espill és un llibre de Jaume Roig que està considerat el llibre més masclista doncs el vam fer llegir aquest de la literatura catalana l'Espill o el llibre de les dones exacte i l'Antònia Carrepons va fer tota una dissertació perquè és una doctora en filologia catalana medieval i va explicar precisament que era el contrari que en un llibre bueno va explicar tot el context va ser una xerrada com molt divulgativa no gens acadèmica per ser una qüestió que pots pensar ui literatura medieval tirant-lo blanc no i ho va explicar d'una manera com molt divulgativa molt amena i posant èmfasi o destacant que era una obra com còmica no que en el fons Jaume Roig utilitzava un llenguatge com molt de camioner bueno amb això vull dir no que hi ha com molta activitat no només a Girona ciutat els pobles que això de de passar l'estiu a ciutat fins i tot és un bon plan a una opció doncs més massificada com poden ser bueno la costa els festivals els festivals clàssics d'estiu Cap Roig no Paralada aquest no hi podem anar tant Paralada el de Sant Feliu de Guíxols vull dir que que Girona també té moltes bones opcions i tant crec que ahir també al Calljo hi havia música moltes visites guiades moltes visites guiades sí sí sí i tant que és una manera també de fer de turista casa teva exacte de fer activitat que no faries d'altres maneres o de descobrir llocs llocs espais ara honorant el Consell Comarcal del Gironès que els 14 anys dedicats a l'entitat ara m'ha vingut al CAP perquè vaig en aquell moment vaig crear doncs aquesta connexió amb els productors del territori i justament els banys àrabs organitzeu uns tastos de vins al celler cotxe vaig veure sí sí sí que hi ha al Gironès a Sant Martí vell vull que al final la cultura és gastronomia són activitats i és veritat estàs a Girona i pots fer coses i fa 7-8 anys tampoc podem anar més enllà no hi havia gaire oferta i tots marxem sí més potser a la costa o a la muntanya no? perquè ja parlant de la ciutat va com la veieu vinga acabem la tertúlia acabem la tertúlia parlant més del més del dia a dia hem vist aquestes últimes setmanes com des dels diferents grups municipals govern i oposició doncs han fet els balanços de mig mandat de estem a l'equador del mandat el 27 a retocar eleccions per tant ara si ja la cosa començarà a venir de baixada evidentment doncs els discursos de l'oposició han sigut que res funciona els discursos de govern amb matisos no? és que evidentment doncs sí que s'estan fent coses i que s'estan fent bé no? llavors més enllà de les escombraries que és el que tot ho tapa no? no sé vosaltres com veieu la ciutat la paraula aquesta és tabú no no si a veure mira jo jo sóc una molt sempre ho he dit i ho seguiré dient fins al dia que no ho pugui dir m'estimo molt la ciutat de Girona i he viscut fa 28 anys però me la sento tot meva tot i que sóc nascuda a Salt i m'agrada passejar i m'agrada gaudir de tot perquè penso que és que penso que no hi ha una ciutat millor en el món en mil sentits el que passa és que te desagraden coses que passen i a vegades dius és que si jo fos l'alcaldessa és que si jo fos regidora és que si jo me n'és faria a vegades tens aquesta doble doble veueta evidentment és un tema que ja no tocarem perquè l'havíem tocat mil vegades que és l'escombraries i no es tracta de buscar culpables penso que es tracta de buscar solucions però com a persona que paga els impostos a la teva ciutat et doi moltíssim el que passa i a vegades és aquest incivisme de la gent i a vegades és una manca d'organització de l'Ajuntament o de les entitats vinculades amb aquest tema a mi ara hi ha un altre tema que em preocupa que és el tema de la quantitat de persones que dormen al carrer jo visc relativament a prop de l'estació amb dol amb dol veure aquell grup de 40-50 persones crec que són del Níger que dormen i estan dia i nit allà al parc estaven en un lloc que se'ls va treure però estan ara 300 metres al costat estan esperant uns papers són els que demanen asil i llavors demanen no papers no el que els fa falta és l'hora l'hora de la delegació del govern que els doni hora per poder tenir el mínim paper amb aquell paper aquesta gent ja podria anar a Creu Roja entre altres entitats i a partir d'aquí poder els distribuir hi ha joc o exacte repartir joc però clar si els estan donant hores per al cap de 6 mesos i 8 mesos és que ja porten quants mesos però fixa-t'hi que si te'ls mires van variant o van reduint o van variant o van variant o van variant o van variant doncs són gent que està demanant asil si tan sols dóna-li el paper i a partir d'aquí hi haurà el joc però és clar si el donem al cap de 6 mesos doncs costa molt i penso que com és possible que sé que a 21 juliol no hi hagi un govern competent dic govern perquè evidentment hi ha coses que no depenen de l'Ajuntament depenen evidentment de la delegació del govern hi ha coses que no tenim prou competències ni l'Ajuntament ni un Consell ni la mateixa Generalitat com és possible que no hi hagi un lideratge realment conscient que això no pot ser o sigui no pot ser per l'humanitat amb ells i no pot ser també per la imatge i per la sensació de por que hi ha algunes persones que tenen i a mi això m'ho han manifestat gent gran no perquè pensin que els han de fer però quan hi ha pobresa quan no hi ha les necessitats bàsiques del menjar a dormir la gent és més agressiva o tots són més agressius ja només quan tenim gana i no podem menjar ens surt aquell mínim d'agressivitat per tant això i aquests pobrets en principi agressius gens perquè saben que a la mínima que tinguin una denúncia però hi ha gent gran i veïnaves que tenen i l'efecte de tu baixar de l'estació d'un ave o d'un esgual que vinguis d'on te sigui i passes per allà fins i tot m'he equivocat de ciutat de sentiment i gent que viu per allà que els veu cada dematí diu tu te'n vas a dormir tu t'aixeques el teu balcó estàs fent un cafè i veus pobrir que allà amb aquesta calorassa per favor però si no fos això hi ha coses que t'agradarien més que altres però tampoc estem tan malament això és un cas ben curiós però també com arriben aquí a través de quins canals arriben aquí i la sensació aquesta que no passa res o sigui que l'administració no funciona en aquest sentit ja no estem parlant d'ajuntaments no estem parlant de l'estat és que és un problema de moltes ciutats que traspassa el problema a la pilota a l'administració primera que és l'ajuntament que ha de resoldre moltes qüestions que no li pertoquen o no li pertocarien estem parlant d'aquestes persones de sense sostre de sense sostre que és un fenomen deies abans que dèiem de l'activitat cultural com ha augmentat doncs aquest fenomen no el teníem ha augmentat molt també ha augmentat molt ha augmentat molt és a dir Girona crec que s'està transformant de petita de ciutat mitjana per dir-ho així a tenir problemes de ciutat tipus Barcelona parlem del trànsit sí entrar a Girona jo que vinc cada dia o o molt sovint de Banyoles entrar aparcar és a dir ja no és l'augment del trànsit les dificultats per accedir a la ciutat l'aparcament l'augment del sense sostre els canvis diguéssim a nivell de petit comerç l'altre dia per exemple el carrer Nou el carrer Nou ja no és el carrer Nou de fa 10 anys ens han canviat les botigues la capelleria Archer per una botiga de mòbils clar però quants barrets anàvem a comprar tots a la capelleria Archer correcte però era un tipus tot el carinyo venien a la botiga i tant és perquè s'han judicat i han obert una botiga una mica més avall però és igual però és un dir vull dir és un canvi de fasonomia fa uns anys en un viatge de premsa no recordo exactament a quina ciutat francesa em sembla que era Normandí o així un dels periodistes va fer un comentari passejar pel barri antic i va dir diu no us sembla que tots els barris antics s'assemblen de totes les ciutats mediterrànies al final perquè tots tenen el mateix comerç aquesta uniformització del comerç de ciutats que abans eren diferents que totes acaben sent com molt iguals i Girona crec que està en aquest moment ara no tinc les dades d'habitants que no ha augmentat també els cents d'habitants és una cosa així clar poder els serveis els serveis fins i tot amb les escombraries es deia que quan en el primer plantejament almenys no sé m'ho ha explicat algú estava com previst en base a una població però que resulta que a dia d'avui ja tens la població que es havia calculat per d'aquí a vuit anys o sigui aquest tant percent que es havia calculat que hi hauria al cap de quatre anys de començar el projecte és el que hauries de tenir d'aquí no sé si eren sis o vuit anys i ja el tenim ara i que t'índex a més llavors clar de complex que és tot i això repercuteix no només amb les escombraries evidentment però amb tot amb el funcionar amb el passejar amb el voltar que te trobes més gent amb patinets més gent amb motos més gent caminant més gent a per tot més difícil d'aparcar més difícil de tot i els serveis són els que són els recursos són els que són i potser també l'administració hi ha com molta burocratització en comptes de facilitar es dificulten molt això no resoldre segons quines situacions i això sí de l'estació és llestimós i al pàrquing hi ha un pàrquing allà sí, sí, correcte jo quan he vingut ara a la ràdio he sortit per una de les portes del pàrquing i allà hi havia tots els matalassos que això no, no i es tenen la roba i ho fan tot pobrec aquesta sensació de dir com s'ha arribat fins aquí per totes bandes i clar això deixa una sensació de degradació sí, de deixadesa de deixadesa Girona no hauria de deixar de ser la ciutat petita que érem clar aquesta ciutat hauria de ser com un mantra no no hem de voler créixer amb qualitat sí però no amb quantitat però clar és el que deies clar però és que resulta que tens un altre tema estatal diguem-ho així és que fins i tot a sota una pedra l'has d'empadronar clar aquesta és l'altra tu el del poble veí i l'altre llavors com no creixes si jo em puc empadronar aquí aquí sota aquí que hi ha aquest forat em puc empadronar aquí i ho has de fer estàs obligat llavors és difícil vull dir alinear amb tot plegat perquè hi ha moltes normes que s'han fet al principi de la incoherència i per tant totalment i dic que clar els ajuntaments doncs això han de resoldre com moltes moltes problemàtiques que els hi venen donades i que els hi sobrepassen diguéssim ja no només competències sinó recursos i gestió ja una cosa és la gestió del dia a dia l'altra cosa és la planificació i una capacitat econòmica també cada vegada menor perquè no haurem les lleis estatals en el seu moment porta el dèficit el pot fer l'Estat però l'Ajuntament si li sobra un euro va a reduir deute els ajuntaments ara mateix estan amb deutes del 40-50 és poquíssim quan l'Estat està i els impostos continuen pujant sí clar i llavors la població esplota s'enfada i sembla que no sigui humana no és que és humana i té sensibilitat i empatia per aquestes coses però també diu no hauria de passar no i després quan hi ha aquest desequilibri no potser entre el que és complicat veieu aquest xup xup a Girona diguéssim per sota diguéssim per sota el radar me'n refereixo a aquest tema d'això que deies tu ara Neus de la gent no entén la gent no vol la gent no sap explicar i per tant i després tornarem a venir si no després això bona determinats discursos sí totalment d'extremes dretes d'extremes dretes solucions molt fàcils que proposen solucions solucions inexistents perquè també hem de veure ara que moltes de les coses que s'havien dit fa 4 anys enrere ara no les poden portar a terme el senyor alcalde per dir que eren coses que ells havien discutit o havien retret de tota la vida i ara no poden per què? perquè te trobes les traves burocràtiques dels ajuntaments estatals i llavors si tu ara allà ho volies pintar verd podies anar retraguent que perquè no ho pintava en verd però és que resulta que pintar verd no es podia doncs jo trobo que és molt complicat que hauria de o sigui que l'ajuntament estava així que la cosa hauria de venir com una piràmide hauria de venir de més amunt perquè vull dir aquí Girona és Girona però ara des del Consell Comarcal també tots els ajuntaments però és que des del més petit és el de 200 habitants o el de de Sant Martí que són 120 exacte i tots pobres i dius ostres és que no m'estranya que costi vegades que algú es vulgui presentar d'alcalde perquè sincerament potser en un Girona la perspectiva et pot semblar més atrevida però en pobles dius vaja per favor que m'has de complicar la vida és complex i deixar-hi la vida hores mal rotllos i això no és la Girona de fa 20 ni de fa 5 anys ni pre-pandèmia ni de fa 10 anys una Girona això amb vies de transformació de ciutat de metròpoli no gaire no metròpoli però vull dir amb un àrea urbana molts veïns s'expulsa també del centre perquè no poden pagar lloguers clar adquireix problemàtiques que fins ara les havíem escoltat de Barcelona sí i passen també per exemple ara dèiem pobles més petits aquestes problemàtiques o Banyoles mateix tu ja m'ha quedat de Banyoles problemes d'accés de l'habitatge problemes de tot això a Banyoles per exemple tenim també s'ha replicat el fenomen ciclista per exemple de fet Banyoles té aquest punt amb l'estany de ciutat esportiva que per una banda hi ha un turisme esportiu emergent ja és lloc d'entrenament des de fa de sempre des de tota la vida diguéssim sobretot des dels Jocs Olímpics des dels Jocs Olímpics jo recordo Cambridge els remers venia a s'entrenar fora temporada i des de llavors han vingut i després han vingut després els ciclistes que hi ha també tota una infraestructura el tema lloguers també estem estem gairebé en la mateixa situació que Girona que que és difícil trobar trobar un un un lloguer assequible no? el que consideraríem un preu assequible clar perquè ja l'immoble ja és car ja perquè ahir bueno no sé si al sopar hi va haver algú que deia no sé si era aigua viva no sé què una casa dosada allò que tens que sents el veí quan es tocega l'altre cantó en teoria vull dir que no i parlaven de 600.000 euros que dius perdona una caseta com vols que que algú es pugui jovent o que d'allò bueno no ni nosaltres vull dir quan te vols comprar una casa de 600.000 euros bueno n'has de tenir molts vull dir és una bestiesa en un poble vull dir clar l'habitatge però es venen sí sí sí el gorrai el deu poder-ho pagar però tot i així sempre referixo que després clar el lloguer puja perquè és normal si jo l'he comprat i no ho sé per sort he tingut no sé la hipoteca però necessito anar cobrint sí és igual però vull dir els joves que es volen tornant els joves del principi no el tema de comprar-se el primer el primer habitatge no tenen perspectives no tenen perspectives perquè els sous són els que són correcte però arribem a on hem d'arribar els preus van pujant però els sous no s'equipen però els sous seus i els sous dels de la nostra edat sí perquè al final no ha pujat res saps què vull dir i tot puja i vas al supermercat i dius perdona no ho entenc com si això mateix abans em costava una quarta part o ho veus els que som vells quan vam passar de passeta a euro ja ho vam notar perquè no acabàvem d'entendre-ho no ens semblava que tot era com molt fàcil ah això val un euro era en aquell moment no 180-60 no sé quan era passeta costava jo tenia el meu pare que sempre encara comptava amb passetes si féssim l'exercici de comptar amb passetes encara ens em portaríem uns sustos un susto no comptem no comptem jo li deia papa no sisplau perquè em torno a neita però sí que és veritat tot que seria un bon exercici estaria bé però després ja ens quedem a casa ja no sortim ja no anem enlloc i no gastem res que tampoc es tracta d'això perquè al final es tracta de viure que sigui el que Déu vulgui que diuen escolteu moltes gràcies per aquesta tertúlia ben animada hem parlat una miqueta de tot per tant jo crec que ha estat també ben distreta també hem tocat temes més mundats i temes més serios també temes evidentment també de ciutat que és el que ens pertoca fer aquí a Girona FM per tant nosaltres ja tanquem la tertúlia d'avui Neus Vila Gemma Busquets Marta Codell gràcies per venir us esperem si voleu a partir de la temporada que ve i tant aquí estarem i serem i nosaltres podem fer una altra així totes tres sí sí la demanem ens la promets ens la promets amb en grau amb en grau pobra grau i tornarà el setembre també nosaltres hi tornarem a partir del setembre també amb la tertúlia amb tota la programació moltes gràcies per ser-hi i ara us deixem la repetició dels Quatre Rius i bon estiu a tots bon estiu bon estiu gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies