La tertúlia de Girona FM
Anàlisi i reflexió de l’actualitat de Girona, moderada per Jordi Grau
Subscriu-te al podcast
Havaneres de Calella i ‘El meu avi’; obra vs autor amb Josep Pla; Girona avui: escombraries, habitatge i noves centralitats (Campus de Salut i Carretera de Barcelona)
Resum executiu
Tertúlia de Girona FM (10 de juliol) centrada en tres grans blocs:
- Havaneres de Calella i la polèmica d’‘El meu avi’: tradició vs. programació municipal i debat sobre política de la cancel·lació.
- Obra vs autor, el cas Josep Pla: com llegim l’obra separadament de la biografia i la política de l’autor; conversa a partir de la biografia "Un cor furtiu" de Xavier Pla.
- Girona, dos anys de govern: balanç del tripartit, amb la crisi de les escombraries com a tema central (servei, contenidors intel·ligents, taxa i civisme) i una mirada de futur a les dues centralitats (Campus de Salut i transformació de la Carretera de Barcelona).
També hi ha un apunt esportiu, el comiat de temporada, i, fora de la tertúlia, un bloc de titulars informatius (lloguers, incendi a la Font de la Pólvora, ocupació, IA al CAP de Salt, senglars, IKEA Girona, patis escolars, bàsquet i el temps).
Temes principals
Havaneres de Calella i ‘El meu avi’
- Tradició vs. canvi: es repassa la cronologia popular d’‘El meu avi’ com a peça de tancament (1978-1980), mostrant la força de la pressió popular en l’evolució del ritual.
- Programació municipal: es recorda que l’Ajuntament té la potestat d’ordenar l’acte, i que canviar el programa pot desagradar però forma part de les seves competències.
- Entorn i polarització: es detecta agitació prèvia a xarxes (repartiment de fulls amb la lletra) i es critica la lectura binària (cantar o no cantar = posicionament polític).
"Les tradicions ho són fins que deixen de ser-ho."
- Televisió vs. plaça: la cantada televisada funciona d’audiència, però alguns enyoren el format de proximitat a plaça.
Obra vs autor: el cas Josep Pla
- Separar l’obra de l’autor: consens majoritari que és clau per evitar caceres de bruixes culturals; si no, caldria "retirar" masses pintors, llibres o músiques.
- Retrat de Pla: admiració per l’obra i crítiques a la persona (caràcter, oportunisme); es valora la lectura de "Un cor furtiu" (Xavier Pla) com a equànime, profund i molt llegible per capítols.
- Context històric i llengua: Pla escriu sobretot en català; els textos en castellà responen a constriccions d’època, amb catalanades com a “lliscaments” intencionats.
- Política i Cambó: Pla, catalanista conservador; la relació amb Cambó explica fases de col·laboració amb el franquisme i els aliats, llegides avui amb més perspectiva.
- Vigència de les idees: cròniques del 1930 sobre el catalanisme que encara interpel·len el present.
"On s’ha vist que per construir una cosa ens haguem de tirar els plats per sobre." (1930)
Girona, 2 anys de govern: polèmiques vs obra feta
- Tripartit i soroll: les polèmiques (escombraries, habitatge, bicicletes) tapen l’obra de govern; la gestió a tres bandes alentix decisions, però el 17/27 plenari funciona.
- Comunicació: molt de focus en petites actuacions a xarxes; es troba a faltar una línia d’actuació clara que ordeni el relat.
Escombraries a Girona: diagnòstic i camins de millora
- Servei i imatge: percepció de ciutat bruta; errades tècniques i ús dels contenidors intel·ligents generen bosses a fora i punts negres a molts barris (no només els de sempre).
- Taxa i normativa: la taxa puja (marc europeu: cost real del servei a butxaca del ciutadà). Es qüestiona el mantra "més reciclatge = menys taxa" per l’encariment tecnològic.
- Propostes: simplificar el model (p.ex. orgànica vs resta i tria en destí), augmentar recollides (resta, orgànica, vidre), i retornar iglús de vidre (menys contaminació d’impropis).
- Civisme i voluminosos: hi ha incivisme i fins i tot “boicot” puntual (matalassos, trastos a vorera), i turisme de brossa entre barris oberts; cal reforçar el servei de voluminosos i sancionar.
- Generació de residus: abordar la prevenció (embalatges, comerç en línia), educació i pressió a empreses per materials reciclables.
- Governança: canals amb associacions veïnals per adaptar solucions per barri i modular el sistema.
Projecte de futur: les dues centralitats (Campus de Salut i Carretera de Barcelona)
- Mirada llarga: es valora que l’alcalde exposi projectes que trascendeixen el mandat.
- Campus de Salut: nova centralitat que connecta barris i equipaments sanitaris, reforçant la cohesió urbana.
- Carretera de Barcelona: transformació en avinguda i nova centralitat a Sant Pau; reptes com l’amiant sota l’asfalt i enderrocs de naus (costos elevats).
- Trueta: govern cohesionat per tirar-lo endavant, tot i ser projecte a llarg termini.
Retorns finals i comiat
- Apunt esportiu: victòria del PSG (4-0).
- Crítica als ritmes de l’administració i a l’“inflacionisme legislatiu” ("feta la llei, feta la trampa").
- Cita prèvia: Aj. de Girona la retira en general (excepcions justificades).
- Comiat de temporada i retorn al setembre (fires, calor/sequera, escombraries i política estatal).
Seccions de l'episodi

Havaneres de Calella i ‘El meu avi’: tradició, programació i polèmica
Cronologia de com ‘El meu avi’ esdevé peça de tancament (1978-1980) per pressió popular; recordatori que l’Ajuntament ordena la programació; crítica a l’agitació prèvia a xarxes i a la polarització; debat sobre televisió vs. format de plaça.

Obra vs autor: Josep Pla, biografia i llegat
Consens a separar l’obra de la biografia de l’autor. Retrat matisat de Pla (virtuts literàries vs. caràcter i posicionaments). Lectura de "Un cor furtiu" (Xavier Pla) com a biografia completa i accessible. Context històric (llengua, Cambó, franquisme/aliats) i vigència de les seves reflexions (catalanisme).

Girona: balanç de mitja legislatura del govern tripartit
Les polèmiques (escombraries, habitatge, bicicletes) tapen l’obra de govern. Govern a tres bandes més lent però majoria operativa (17/27). Molt focus comunicatiu en petites obres; manca un relat d’acció cohesionada.

Escombraries (I): servei, taxa i percepció ciutadana
Diagnosi de ciutat bruta i servei amb errades (contenidors que no obren, bosses fora). Record que el model ve del mandat anterior. Pujada de la taxa i marc europeu. Promesa de millores (més freqüències, ajustos de contracte).

Visió de futur: dues centralitats (Campus de Salut i Carretera de Barcelona)
Exposició de projectes que superen el mandat: nova centralitat sanitària per connectar barris; transformació de la Carretera de Barcelona en avinguda i centralitat a Sant Pau; importància de pensar la ciutat a llarg termini.

Escombraries (II): costos, tecnologia, simplificació i prevenció
Debat sobre la taxa (més reciclatge no abarateix si la tecnologia encareix). Propostes de simplificació (orgànica vs resta i tria en destí). Enfoc en prevenció de residus (embalatges, comerç en línia). Retorn d’iglús de vidre, més recollides, sanció a incivisme i voluminosos. Coordinació amb associacions veïnals.

Apunt esportiu
Comentari fugaç sobre la victòria del PSG per 4-0.

Carretera de Barcelona i Trueta: reptes i calendari
Detalls tècnics de la transformació: amiant sota l’asfalt, costos, enderroc de naus (facturació als propietaris). Compromís de l’equip amb el projecte del Trueta; horitzó llarg.

Administració, lleis i serveis públics
Crítica als ritmes lents i a l’excés de noves lleis que es trepitgen. Cita prèvia: retirada general a Girona (excepcions justificades). "Feta la llei, feta la trampa" com a advertiment.

Comiat de la tertúlia
Tancament de temporada, cita a la tornada al setembre (fires, calor/sequera, escombraries i política estatal).

Titulars gironafm.cat (fora de la tertúlia)
Informatius: lloguers a màxim històric; incendi a Font de la Pólvora; ocupació rècord (impuls serveis); IA de veu al CAP de Salt; polèmica senglars a Roca Corba; obertura d’una gran superfície d’IKEA a Girona; patis escolars oberts com a espais veïnals; desvinculació de Durham al Bàsquet Girona; predicció de temps assolellat.
Bon dia, entrem en Temps de Tertúlia, Girona FM, com passen 7 minuts a les 10 del matí d'aquest dia, 10 de juliol. Estem ja encaminant-se cap a la meitat del mes de juliol. Han canviat els temes, ara ja no parlem que fa tanta calor, perquè fa uns dies que ens ha donat una mica de treba. Hem parlat de focs i no d'aigua com altres anys. Parlem de la ciutat i acabem parlant sempre d'escombraries. És un clàssic que no ens el podem treure del cim. I de la ciutat, del país i del que ells vulguin, en parlarem amb les 3 persones que m'acompanyen avui aquí, als estudis del carrer Valmes, al qual els agraeixo que ens hagin acompanyat. Senyora Tanclès i Està Eglès i Associats, molt bon dia. Molt bon dia, Jordi. Què? I companyia. I companyia, ja s'ha acabat tot el trasllat, aquesta cosa de... De les portes obertes que van fer. De les portes obertes que van fer la nova seu de la carretera Sant Eugènia. Sí, sí, ja s'ha acabat. Encara dic carretera Sant Eugènia, ja sé que és carretera Sant Eugènia, però... Dona, és que queda carretera o avinguda, a vegades, no? Fins i tot, a vegades, allò és avinguda Sant Eugènia? No t'havia passat? No, sempre la carretera Sant Eugènia és una mica com el carrer Barcelona, que ja li pots anar a dir, que al final és la carretera Barcelona per molts. Ja vam acabar, va anar molt bé, va vindre molta gent, prop de 200 persones, i va ser moments entranyables per ensenyar el nou espai, la nova marca i la nova direcció. I la nova direcció, perquè Toni Iglesias ha fet, com ho dius, això un pas al costat, perquè tu t'hi quedes, però en certa manera... Exacte. T'hi quedes per no ser-hi, la nova direcció és l'Anaïs Iglesias. Treballant en projectes concrets, però la direcció de l'agència i de l'estudi allà el porta l'Anaïs Iglesias, i ja es toca jubilant-se, no? O sigui, començar bé aquest pas al costat i anar més relaxats. Més mal que has mirat amb l'Arric Serra i no m'has mirat a mi, en Rick Serra, molt bon dia. Bon dia, bon dia. Periodista jubilat, però actiu encara, escrivint i fent coses, no? Sí, poqueta cosa, però sí. Què tal? Bé, content que hi hagi una treba en la temperatura de l'estiu, que el mes de juny ha sigut francament esgotador, i aquest juliol almenys el comencem amb una mica més d'ànim. Tot l'ànim del món és el que porta l'Amèlia Barbero. Molt bon dia, Amèlia, no? Bon dia, jo contentíssima d'estar aquí, ja saps. No, i nosaltres que vinguis, però vull dir que no pares. Ens explicaves que venies de no ser un per no ser quins projectes... Bueno, suposo que devia ser prevalentes i acompanyades, de la qual ets la presidenta, si no ho dic malament, eh? Perquè totes les entitats han de tenir un president, i coses d'aquesta, però en realitat, empreses petites, tothom treballa al mateix nivell, no? No és un tema de... El del Toni sí que està molt bé, això de poder fer un pas al costat, no? I que hi hagi continuïtat. I amb tranquil·litat. Exacte. I o sigui, poder continuar lligat a l'activitat, no? Sí, sí, sí. Això és una sort. Molta gent no acaba d'una manera més abrupta, no? Ha de trencar, o el que sigui, però penso que està molt bé. I si tens l'Anaïsa, més a més, ha de... És fantàstic. Sí, sí, sí. Doncs està molt bé que sigui així. Vas escoltar les havaneres, Enric? No, perquè tenia un compromís, i no vaig poder estar al cas ni en directe. Com algunes han deus haver fet, no? De veneres a Calella, perquè... Algunes han deus haver fet d'escoltar-les o d'anar-les a veure o d'haver-hi treballat en el seu moment fa molts anys, no? No, treballat, no. Bueno, he treballat informativament molt al principi, però, bueno, molt al principi no, perquè això va començar, si no recordo malament, l'any 66, i l'any 66 jo encara no treballava, diguem. Però... Però uns quants anys a l'Ajuntament de Palafrugiu, van ser-hi... Sí, però això ho portava més al patronat de turisme, i, per tant, jo no hi tenia gaire feina, a part de l'estricte del protocol, que sí que em tocava, diguéssim, però, bueno, a part d'això, tampoc és... És a dir, a Palafrugiu hi havia dos esdeveniments, diguéssim, que ens permetien adquirir una certa experiència amb el tema del protocol, l'una era les festes de primavera, i l'altra era la cantada de baneres. A totes dues havíem de lluitar contra una diversitat de personatges que ara mateix no m'ha ve el cap qualificatiu, però... Però que eren complicats de tractar, perquè sempre trobaves gent que no volia estar allà on li tocava, estar protocolàriament, i s'havien de fer mil i un paperots, sobretot si hi havia alguna autoritat de primera hora que venia, i que la proximitat a la fotografia, diguéssim, era important, però bé, molts anys, amb un se li va quedant la pell una mica de calàput, i em vam anar prenent. Però fora d'això, no gaire més feina, diguéssim. Ara, en Toni i l'Amel, i segurament la gent que ens escolta, em devien dir, perquè aquest tio ara parla de les abaneres, ho dic, bàsicament, perquè tu vaig llegir un bon article teu que en certa manera posicionaves sobre el que va acabar passant, la història del meu avi, la política de la cancel·lació, i tot aquest tipus de temes, per això t'ho preguntava, al final la gent va demanar al meu avi i es va cantar al meu avi, no? Sí, perquè tampoc hi havia cap altre, diguéssim, tampoc es havia de fer gaires escarafalls pel tema, diguéssim, no? A mi m'agrada matisar una cosa, i és que el meu avi és una abanera que s'incorpora a la cantada de abaneres una mica per pressió popular, diguéssim, més o menys l'any 78. L'any 78 s'acaba la cantada de abaneres i ningú ha cantat el meu avi i en aquell moment ja és una abanera popular i la gent s'escalfa, s'escalfa, s'anima, diguéssim, i reclama que la posin, que la cantin, que la cantin, no? I la canten, i la... Al final l'agafen i la canten. Va. L'any 79 l'Ajuntament diu, perquè no ens passi el que ens va passar l'any passat, posem-la al començament, perquè la abanera que tancava sempre era la vella lola. Fins a llavors havia sigut la vella lola. La posen al començament, la posen al començament, però quan arriben al final la gent vol que la cantin al final i la tornen a cantar. i l'any 80 ja es deixen estar a tonteries i la posen al final. Però, d'alguna manera, és la pressió popular la que fa que la posin, diguéssim, no? però que la abanera que tanca doncs tradicionalment sempre ha sigut la vella lola. Això jo crec que s'ha de tenir en compte. En primer lloc. En segon lloc. És que tu vas dir una frase que m'agrada molt que era que les tradicions ho són fins que deixen de ser-ho. Sí. Les tradicions ho són fins que deixen de ser-ho o per la pressió popular que deixa de balalse o per la pressió popular. Els primers anys, per exemple, no es cantaven abaneres en català perquè totes les abaneres tradicionals eren en castellà, diguem-ne. Fins que també es va canviar un dia i va entrar l'abanera en català i ara al contrari. Ara hi ha gent que diu és que es canten abaneres en castellà. És clar, és que les abaneres insalmenes eren en castellà. Sí. I llavors, bueno, que no hi havia... A partir d'aquell moment ja es va incorporar i a partir d'aquell moment s'ha donat com un fet, diguéssim, però s'oblida a vegades una cosa, diguéssim, és que l'Ajuntament té la potestat de fer la programació. No diuen els grups el que han de cantar, però sí que articula una mica l'acte de principi a final i decideix no sé què. Si l'Ajuntament en un moment determinat, aquest, per unes circumstàncies determinades, que si es vol, doncs tenen, poden tenir un punt de censura, però decideix canviar la programació, doncs decideix canviar la programació i agradarà més, agradarà menys i el públic té dret a protestar, evidentment, si no li agrada, com va fer, diguéssim, per tant, ni quina importància hi havia, no n'hi havia cap. La reacció popular, em sembla lògica i normal, si la gent volia que es cantés, doncs es va i es canta. Tampoc s'ha de tenir en compte que des de feia dies s'estaven escalfant les xarxes per portar-hi gent que anés a reclamar això, diguéssim, i que s'estaven repartint paperetes amb la lletra del meu avi perquè la gent la cantés i la reclamés. I per tant, també hi havia una part d'agitació que jo crec que també s'ha de valorar com a distorsionadora una mica de l'ambient normal i absolutament calmat, diguéssim, que sol haver-hi en aquest tipus d'actes. I punt. No cal que em parli més. No, però li preguntaríem a en Toni i a l'Amèlie. No, a mi, les Habaneres de Calella, segurament no he tingut la sort d'anar a escoltar-les a peu de mar, diguéssim, allà al costat, eh? I suposo que s'ha molt bé, però a nivell de televisió a mi m'agraden una de les Habaneres en la plaça d'un poble, saps què vull dir? O sigui, la gràcia que té les Habaneres surten grups molt bons i canten molt bé i tal i qual. Però ja no és allò de l'Habanera tan propera, no? El grupet, aquí en una plaça i tal i qual. I quan la veig així a la tele sempre penso, hòstia, està molt bé i per Calella és un punt important de resoldre. I a TV3 els hi deu funcionar perquè ja fa molts anys que ho fan i jo crec que té un bon seguiment d'audiència. Tot això va iniciar el nostre amic Sánchez Carcassés quan era el director i jo de fet aquest dia per estalviar problemes en allò, en l'Ajuntament que va voler fer una cosa innovadora que és que els propis grups de Palafrugell fossin els organitzadors que fossin els que dirigissin la cantada i el triessin deia és millor que hi hagi un director sempre és millor que hi hagi alguna persona que assumessi la... com a espectacle està molt bé però clar, és això és que jo com que sóc de... sempre dic que sóc tan gran les habaneres de quan jo era jove no? que era una cosa com a més sí però ara ja és com un espectacle i penso sí però sempre la miro eh? jo anant directe al gra i al tema al directe no l'he vist mai però m'imagino que Déu ser el tema aquest jo una mica com en Jordi Bosch ho vaig sentir l'amic Jordi Bosch que va dir que les coses s'han de parlar més clares que es parla molt de subterfugi realment hi ha una polèmica aquesta polèmica és si l'avi sí o no si la cantem o no la cantem i sembla com si haguessin uns posicionaments no? si la cantem ens posicionem en defensa d'Ortega Monasteria i si no la cantem doncs ens posicionem en un altre en un altre esclar quan arribes a aquestes polaritzacions és complicat no? perquè l'altre és el paper que fa cadascú quin paper fa l'Ajuntament i l'alcaldessa quin paper fan els grups no? i tot plegat llavors en el rerefons ja diguem-ne això que deia la política de la cancel·lació el documental el mur de silenci de TV3 que en aquests moments està judicialitzat perquè bé hi va haver un documental que el va fer la periodista s'hauria d'esperar que Ana de Giró en el qual deia algunes coses el que passa que és això que hi ha gent que ha tirat pel dret a l'espera el que passi els que ja tenim una certa edat i que perquè per exemple una de les coses que en el documental es deia és que Xavier Vinader havia estat investigant aquest tema i efectivament és veritat i no va publicar res i jo també penso que potser alguna cosa seria bàsicament perquè hi ha vingut aquí es barreja tot la Unió Militar Democràtica el Tribunal d'Honor i el Tribunal Suprem que va anul·lar aquell Tribunal d'Honor i al final unes acusacions que queden per allà vull dir en el rerefons hi ha tot això el que passa que hi va haver gent que va va actuar molt ràpidament i a vegades aquests temes un punt d'aprovació llavors és un altre tema que també és el que s'ha estat discutint aquests dies i després canviem de tema ràpid que no volia era aprofitant l'article que va fer l'article que em va agradar molt el tema de fons allò de l'obra i l'autor la separació i aquest és el tema sí, clar perquè comences a fer la llista comences a fer la llista dels autors i les seves vides al final dius quants pintors no haurien d'estar a museus quantes músiques no haurien d'escoltar quantes coses i quantes llibres no haurien de lligir llavors jo penso que és important separar l'obra de l'autor jo penso que és una línia correcta te diré una cosa que és com un pecat mortal jo per exemple en Josep Pla em sembla magnífic però com a persona Josep Pla trobo tens un delic un masclista un egoista una persona que no donaria cinc cèntims dius unes afirmacions en Josep Pla sí home ja has llegit ja has llegit perdona la broma perquè la gran biografia de Josep Pla que és de Xavier Pla un cor sportiu l'ha fet el teu nebot per això faig la broma si m'ho permets precisament no precisament no és un llibre que els recomano no perquè hagi escrit el meu sinó perquè és equànime o sigui que explica molt bé la vida de Pla no únicament la literària sinó també tota la política no és un molt bon llibre tinguent en compte que més a més que té 1.500 planes des de la sinceritat i des de l'objectivitat i per tant però a banda d'això que jo havia llegit moltes coses sempre és una persona que com a persona perquè era molt egoista no ni que a mi masclista era egoista o sigui i en el llibre aquest es recull moltes coses amics que l'escrivien i els contestava o sigui gent que s'interessava per ell i els contestava i anava per ell per això dic que l'obra a vegades i l'autor doncs millor no entrar-hi ara si m'ha escutat algú me matarà no ara que parles d'en Josep Pla jo si em permeteu faré també un incis durant molt de temps ara ja no diguéssim perquè ha passat molts anys i i emplaçar institucionalitzat diguéssim com el que realment és important diguéssim que és com una figura important de les lletres catalanes però quan això encara estava molt en qüestió que feia poc temps que s'havia mort o fins i tot quan encara era viu parlaves amb gent de Barcelona que llegia l'obra de Pla i dèiem però com pot ser que a Palafrugell no dongueu importància a tot això a Palafrugell coneixíem l'autor diguéssim clar Palafrugell coneixíem l'autor i encara que separis l'obra de l'autor diguéssim el coneixement personal d'un personatge peculiar amb un caràcter peculiar amb uns vicis peculiars etcètera etcètera també feia diguéssim que hi hagués com com un cert distanciament diguéssim és com aquella frase que ve lligada que ningú que cap senyor és un senyor pel seu servent diguem-ne perquè el coneix de prop no i el tema és aquest és a dir es podia apreciar l'obra de Pla però si coneixies el comportament i eres com era doncs podies entendre no sé per exemple que no l'haguessin donat el premi d'honor de les lletres catalanes per les bases del premi diguem-ne no per la seva obra o que per xerrar tu el devies no només conèixer sinó potser tractar i tot no? no jo li vaig fer un parell d'entrevistes i no hi vaig tenir no hi vaig tenir més tracte sí que coneixia molt el seu entorn el seu entorn d'amistats diguéssim el seu entorn d'amistats sí que els coneixia perquè eren gent diguéssim de Palafrugell que estaven vinculats a la cultura i que estaven vinculats a la revista de Palafrugell i jo també hi estava i per tant aquesta gent sí que els coneixia i tenia diguéssim aquesta aquesta proximitat intermèdia diguéssim però en ell directament no també el tenien posicionat com proper al règim franquista llavors això en aquell moment era important hi havia uns talis hi havia uns plats etc que estaven propers i avalant pràcticament el règim franquista llavors això provocava una que va ser un progressista d'alguna manera doncs no es repudies però renunciéssim a la seva obra no no és que ell va és que ell va col·laborar és que ell va col·laborar però a més a més amb uns i amb els altres que això també implica molt no perquè el que deia jo perquè clar algú pot dir va col·laborar amb els franquistes i és veritat i també es pot dir que va col·laborar amb els aliats que es veu que també ho és hauries de llegir aquest llibre un cor fortiu és molt bo explica totes aquestes coses jo el fill del sofer no però és que el que jo deia del tema d'elgoïsme inclús amb el tema aquest ideològic o sigui la seva col·laboració amb el franquisme després quan va estar a França que va estar bueno la seva parella o sigui li veus una fredor o sigui ideològicament no és que també que un bregués sinó que amb els seus interessos en aquell moment no li convenia doncs o sigui perquè hi ha persones que ideològicament dius mira s'identifiquen amb aquesta no aquesta política jo inclús amb això el tio va anava a la seva sempre i llavors bueno aquest llibre a mi m'agrada també per això perquè t'ho posa tal qual vull dir que amb això sí que perquè va ajudar amb els franquistes i va entrar amb els franquistes com aquell criador de la Vanguardia però en va sortir el cap de quatre dies va va mantenir el compromís amb la llengua però per escriure va haver d'escriure les revistes dels seus amics falangistes diguem-ne també és complicat mirar amb ulls d'ara el que devia passar just al 39 o al 40 després de la postguerra és el que passa que aquí al final s'ha acabat imposant diguem-ne l'obra a la persona el que passa ha tardat l'encant l'encant de la l'encant entre cometes encant de la persona també ha fet que diguem-ne que també li ha donat una certa volada a l'obra és més fàcil jo diria veure l'obra de Pla i el personatge des d'ara que no des d'aquells moments aquells moments tots estàvem més polaritzats amb els problemes que hi havia en el país i amb una dictadura i jo diria que ara realment podem tenir aquesta visió més llarga de valorar l'obra i valorar l'autor i l'autor ha escrit en català el 90% de la seva obra i l'època que va escriure en castellà és perquè no tenia més remei no? no es podien que a més a més en el llibre s'explica que quan escrivien castellà els enganxava catalanades a l'hora d'escriure i diu que els seus companys se'n parlaven amb ell perquè deien i era com una manera ho expliquen com una manera de posar la puteta de la part catalana dintre de les escrivies que feien castellà a mi m'ha interessat perquè aquestes petites coses no les coneixia perquè ell bàsicament era un catalanista de dretes i la seva col·laboració amb el franquisme s'explica a través de Cambó diguéssim i ell era un home entre cometes políticament enamorat de Cambó i en alguns durant una llarga etapa diguéssim treballant directament al seu servei diguéssim i per tant s'ha d'entendre a partir d'aquí a partir del moment que s'acaba el conflicte de la guerra civil i s'instaura la dictadura i ja pràcticament diguéssim ell ja se n'adona diguéssim que la situació no és la que la que hauria de ser i llavors és quan justament és quan per dir-ho d'alguna manera es refugia llofriu diguéssim no? n'han estat parlant molt amb la seva amb la seva parella mentre ho va cel d'anar-hi de no anar-hi no sé què tal i al final decideix doncs que hi va i es refugia allà i és una manera diguéssim d'apartar-se del món que a més a més lliga molt també amb la seva personalitat diguéssim si lligeixes l'obra d'en Xavier Pla ja veus diguéssim al llarg de tota l'obra ja vas veient que és un home d'impulsos que li duren poc diguéssim va fent coses i es desencanta d'això després es desencanta d'allò quan és un periodista acreditat per les cròniques parlamentàries després vol anar a l'estranger quan va a l'estranger després vol tornar és a dir és un home diguéssim que no un home inquiet diguéssim que l'única cosa que li preocupa és convertir-se en escriptor per això guarda tot el que escriu i al final doncs permet permet anar fent diguéssim l'obra completa diguéssim però és l'única cosa que ell és constant amb les altres coses no ho és no ho és amb les relacions amb les dones no ho és amb les relacions polítiques no ho és amb els amics no ho és amb ningú diguéssim per tant és la seva manera de ser i això jo crec que en el llibre d'en Xavier Pla es veu de principi a final ah que sí bueno de totes maneres el que és inversamblant és una persona que guardi bitllets de tren tíquets de restaurant o sigui això li ha salit molt o sigui perquè una cosa és que guardis a dos crios però guardar aquestes coses clar jo dic bueno és una personalitat una miqueta curiosa no i dona una sensació en el llibre perquè no sé això el que volia dient Xavier Pla que el tio és que tot ho feia ja pensant en el mateix en el seu futur que quan ell no hi fos que la gent o sigui una cosa una personalitat molt curiosa no sé jo el llibre aquest m'ha agradat això perquè havia llegit coses d'apla òbviament però he descobert coses que que vamos que ni me les imaginava no tenir una altra idea mira que s'hi ha donat la meva inocent pregunta sobre les habaneres que l'ell estem a la mirada del programa estem a la mirada del programa i hem parlat diguem-ne bé en marrera a fons d'això la política de la cancel·lació però hem parlat de les habaneres del meu avi i de Josep Pla que és bastant interessant de llegir i que s'ha de fer i una de les virtuts del llibre Un cor fortiu que és un llibre potent que és la la biografia de Pla és que a més a més es llegeix tan bé que diguem-ne i a més és un llibre que això amb en Xavier en havíem parlat ha funcionat molt i molt bé ha trencat les pròpies expectatives que tenia l'autor i l'editorial però a més a més és un llibre d'aquells diguem-ne serà un non-seller perquè és un llibre que es pot llegir tranquil·lament d'aquí 10 anys sense cap sense cap variació sí fa de Catalunya també m'explicava que hem fet una edició en castellà i també ha funcionat sí sí però la segona edició però més que tot perquè és un llibre diferent no és ben bé bueno ara em fa cosa parlar perquè com que és el meu nebot sembla que faci propaganda jo el tinc a sobre la taula per llegir ho explica el Xavier com que tu no sé si l'has llegit com que va per capítulos i tant te permet o sigui no l'has llegit o sigui jo per exemple no vaig començar pel principi vaig començar per una part que m'interessava més que era la política aquesta de Franco i després vaig anar al principi a la seva vida però que és això que és un totxo quan el veus veus allò així i dius però és veritat el pots anar llegint el pots anar rellegint pots buscar moments concrets i no perds el fil i a més a més està molt ben escrit que aquest és un altre perquè clar vas a poc a poc sobretot per mi que no no sóc un expert en segons quins temes però m'ha permès endinsar-me en profunditat amb el personatge aquest no únicament amb ell sinó en l'època perquè amb la meva hi ha molts personatges que surten que jo els havia conegut ha fet diguéssim que almenys parlo per mi diguéssim el llegir el llibre aquest ha fet que després m'hagi rellegit coses que ja havia llegit d'una altra manera i que en llegeixi d'altres que no havia llegit i que descobreixi coses com per exemple una crònica parlamentà bueno una crònica però sí una crònica que està feta diguéssim fent una mirada política a la situació del moment que em sembla que és a l'abril de l'any 30 en el que fa una sèrie de reflexions sobre el catalanisme sobre Cambó ell no entén per què tothom està en contra de Cambó i fa els seus arguments i tal però després fa una sèrie de reflexions que si les descontextualitzem una mica perquè ell evidentment fa reflexió en el moment en aquest polític en el que es troba en aquell moment però si les agafem i d'allò les podem aplicar el dia d'avui parla del catalanisme diu on s'ha vist que per construir una cosa ens haguem de tirar els plats per sobre i dius bueno seguim igual està escrit l'any 30 i gairebé un segle després estem exactament igual estem al mateix punt molt bé escolteu doncs sí ens hem menjat mitja tarda i és molt agradable parlar d'aquests temes però jo també us volia preguntar ara que hem arribat mitjà de mandat que fa uns dies l'alcalde va fer una conferència a l'auditori en el que va marcar una miqueta va fer la pas aquests dos anys però va marcar una mirada llarga a temes de ciutat que transcendiran segurament la seva alcaldia i el mandat i el mandat que té que té en aquests moments i jo us volia preguntar no tant per la conferència sinó una miqueta per la per el tema com està com veieu la ciutat dos anys després diguem-ne d'aquest tripartit que la mana aquest nou tripartit que diguem-ne que la mana hi havia hagut un tripartit però de gaire de gaire diferent diguem-ne en els dos primers tripartits hi havia hagut el PSC en aquest tripartit i a Junts jo diria que les polèmiques i guanyem però és clar que és qui té l'alcaldia és clar que és el gran canvi jo diria que les polèmiques tapen l'obra de govern les polèmiques superen molt de molt de molt l'obra de govern sobretot el tema de les combaties el tema de l'habitatge el tema que n'és polèmi però que es genera com a polèmica en les bicicletes o sigui jo diria que qualsevol cosa tapa tapa l'obra que pugui estar fent el govern de Girona realment no és per anar en el tema de les convenies però el tema de les convenies realment s'ha portat malament això estem aquí fes ho veiem cada dia reconeix el propi equip de govern que ha anunciat canvis que s'aplicaran ja i anunciarà alguns altres més que seran necessaris portant a la concessionària etcètera però esclar són coses que realment tapen quan tu tens una etapa de govern i un mandat en què hi ha temes polèmics d'aquest tipus doncs això es fa notar també diria que el governar en tres partits també no tens aquella tranquil·litat de decisions ràpides i sense consens que pot prendre un govern amb una majoria absoluta a canvi tens el 17 a 27 que funciona bé l'hora de votar diguem-ne que és el que passava que en els dos anteriors mandats això no havia succeït perquè es via i a nivell d'això hi ha un esforç de comunicació enorme veus entre tots els grups posant vidres a la xarxa sobre el que estan fent sobre la si s'arregla una cera una vorera si s'arregla bueno és allò que veus una mica que hi falta aquella jo diria aquella línia línia d'actuació que porti cap arreglat sobre tots aquests temes que tapen l'obra de l'overn Enric Meli Bueno el tema de les combraries és una realitat com una caça de pagès és un drama també val la pena dir que aquest projecte o aquest tipus de recollida es va aprovant en el mandat anterior vull dir que no és una cosa que s'hagi proposat des del nou govern però còpiament el govern que està tripartit ara han hagut d'assumir el tema les combraries jo no puc entrar perquè no estic al govern òbviament és molt complicat a tot arreu a les xarxes hi sortien de Barcelona l'altra sortia de Barresa els contenidors però la veritat és que el problema jo penso que això s'acabarà solucionant perquè s'hauran de fer modificacions i tal o sigui hi haurà un punt que no serà perfecta la recollida de les combraries perquè tampoc ho irà amb els altres contenidors o sigui jo sempre trobava punts que t'hi trobaves els contenidors buits o les bosses això continuarà passant però penso que s'arreglarà una miqueta perquè si no no podrem viure clar la imatge que dona Girona ara és una ciutat bruta i deixada escombraries i neteja i tot això va lligat perquè es diguéssim el mateix pat i llavors si no funciona la sensació que es dona però en realitat la llàstima és el que dius tu que sí que s'estan fent coses perquè encara que sigui un tripartit que no sigui un govern de majoria absoluta doncs en el moment que van constituir el govern tenien uns punts pactats 64 si no m'equivoco molts s'estan complint o sigui que encara que no es vegi el que dius tu aquesta unitat d'acció política i tal però bueno jo penso que sí que estan fent però sí que és veritat que per desgràcia aquestes polèmiques o sigui el problema dels normaments o l'habitatge o això doncs tapa moltes coses que no arriben un petit incís abans llavors hi ha un altre tema pels gironins que és molt dur que és el tema que se'ns va dir que el preu de les escombraries amb el nou sistema no posaria i ha posat de manera considerable pràcticament tothom sí, sí i si no recicla Toni no, no el rebut vull dir el rebut el rebut que arribem que parlem els ciutadans però si els indes de reciclatge no milloren no a Girona a tot arreu els preus de les escombraries a tot arreu continuaran pujant o sigui la normativa europea que deia que el cost del servei o sigui abans ha d'anar directament és a dir fins ara estava subvencionat d'una manera o altra ha d'anar directament a la butxaca als ciutadans el que passa que és més fàcil dir ara pugem però si reciclem molt i molt i molt ho acabarem baixant cosa que crec que no ho veurem també també ho penso perquè de moment pujat la but ha pujat i el problema és que fixa't en una cosa malgrat que ha pujat molt i molt i molt es parla més del servei que no del preu perquè el servei no ha anat bé clar no clar el problema si vines bé la gent home ningú li ha repagat parlàvem del preu però no seria tan polèmic però diries mira pago però resulta que la ciutat està neta de totes maneres ara ja s'han modificat un contracte d'aquestes característiques del preu que té i la durada tampoc és fàcil cada vegada que fas una modificació vol dir que el projecte s'encareix vol dir que has de pagar més però bueno jo crec que s'estan treballant pel que he vist mesures i tal que d'aquí a final d'anys sembla que es veurà una petita millora jo no dic una gran millora però com a mínim es veuran millores de totes maneres anant amb la conferència de l'alcalde tot el tema de les combreries és important jo crec que va estar molt bé sobretot el tema de parlar del futur i sobretot parlar de les dues centralitats que es desenvoluparan a Girona una serà la diguéssim d'altreta una miqueta també per sortir del que és el barri vell perquè al final sembla que Girona únicament és el barri vell i en canvi en aquella conferència doncs es va parlar de dues centralitats tot el tema on farà el troietal no? els camps de salut que tots aquells barris d'aquella part de Girona estaran molt més connectades amb l'àrea urbana o sigui modificaran millor és una zona que millorarà molt i després tota la part de la carretera de Barcelona projecta la carretera de Barcelona que serà una altra centralitat tal com van explicar tu hi eres també hi eres doncs tal com es van plantejar és un tema de futur l'alcalde va ser molt clar i molt sincer jo no ho veuré i ho haurà de desenvolupar els que vinguin a darrere però el projecte està molt bé perquè també és una altra centralitat de Girona el barri de Sant Pau ha crescut és una part de la ciutat que estarà molt important modificar tota aquella part de la carretera de Barcelona que també és com un tallafocs que també separa els barris no? el que fa l'avió del tren també ho fa una miqueta ara la carretera de Barcelona tots els equipaments que es van parlar i tal o sigui el plantejament que es fa jo penso que per Girona o sigui és una cosa important i crec que és bo que els que estan governant que ja saben que el millor demà i no seran no es limitin a vendre el producte d'aquí de 15 dies o dos mesos o un any sinó que pensen una miqueta en la ciutat del futur que és una miqueta el que feia també el Quim Nadal el Quim Nadal quan estava a l'alcaldia me'n recordo que llavors era regidora i sempre deia els regidors sempre ha de tenir projectes al calaix perquè la ciutat sempre ha de mirar cap endavant o sigui no és únicament el dia a dia que sí que és que l'has de treballar però s'ha de pensar sempre en l'avançament de la ciutat el futur i tal i qual llavors aquesta conferència doncs me va agradar particularment algunes coses no van sortir a mi potser m'haguéssim també agradat que sortissin però en conjunt vaig trobar que era una conferència va fer un petit balanç dels dos anys va reconèixer el tema de les combraries també el problema que hi ha però sobretot a parlar del futur perquè en realitat s'ha d'anar cap endavant Auric que has estat escoltant molt d'interès i molt callat sí perquè jo no sóc gironí de residència per tant no el meu diguéssim pas per la ciutat sempre és ocasional cada que sigui proper i per tant moltes d'aquestes coses sovint se m'escapen sobre el tema de la Girona del futur jo crec que és important que l'equip de Guanyem tingui clar diguéssim cap on ha d'anar evolucionant la ciutat i que ho expliqui i que vagi executant els projectes o les fases dels projectes que sigui capaç d'executar mentre tingui la responsabilitat de govern perquè jo sempre he defensat diguéssim que els els grups polítics que es presenten per aconseguir l'alcaldia d'un municipi han de tenir un projecte de ciutat i que aquest projecte de ciutat l'han d'explicar jo preferiria que l'expliquessin abans i abans normalment se sol fer campanya electoral què vull dir amb això vull dir que s'agafen quatre idees que segurament després es mantindran amb els projectes que es duraran a terme s'expliquen aquestes idees perquè les idees curtes i ben llançades diguéssim és el que acaba quedant a l'hora d'anar a votar diguéssim però jo prefereixo una altra cosa no és que no em sembla important fer això perquè la gent té memòria de peix i per tant quan ha d'anar a votar és important que se'n recordi del que li han explicat i els missatges curts són importants però jo crec que els missatges curts han de venir després d'explicar el projecte global jo preferiria que aquests projectes els expliquessin abans i no durant el mandat que ja m'està bé també que ho facin diguéssim però això a banda el tema de les escombraries el tema de les escombraries com has dit tu Amèlia abans no és un problema exclusiu de Girona és un problema exclusiu de molts municipis sobretot de municipis mitjans i grans no que tenen complicat i que per les dimensions que té diguéssim que sempre són dimensions importants però jo crec que això no canviarà i que no només no canviarà sinó que s'anirà encarint progressivament si es manté la mateixa línia que es manté ara és a dir ja hem fet l'esforç dels ciutadans d'aprendre a reciclar la majoria n'hi ha que no però la majoria sí ja sabem que amb un covell hem de posar unes coses amb un altre unes altres etc aquestes coses ja les sabem això ho fem a casa ho fem al nostre domicili llavors quan anem a posar a fora posem-ho fàcil vull dir que vist el resultat del que està passant a Girona quina diferència hi hauria si la gent ara sortís al carrer amb la seva bossa d'escombraries pre-reciclada per dir així o separada diguéssim els residus separats i els deixés tots allà mateix no? què passaria? no passaria res perquè ja està passant una diferència és que ara està passant a fora dels contenidors perquè els contenidors com més intel·ligents són més els costa entendre'ns a nosaltres que són poc intel·ligents diguéssim s'espatllen no s'obren tenen problemes la tecnologia és cara és a dir com més anem encarint més encarirem el servei més anirem en contra d'això que deia Antoni abans no? és a dir no s'ha dit a Girona que les escombraries la taxa d'escombraries seria més barata si se reciclava més ara s'ha dit de molts anys enrere aquí i a tot arreu i a tots els municipis diu si recicleu millor la taxa serà més barata és fals és fals perquè cada vegada la tecnologia per reciclar millor és més cara i per tant s'ha de pagar i qui l'acaba pagant doncs com ha dit en Jordi si hi ha una normativa europea que diu que ja no es pot subvencionar doncs l'acabarem pagant nosaltres en alguns llocs per exemple en alguns llocs d'Holanda només es fan dues diferenciacions l'orgànica i la resta i la resta estria estria estria estria en destí estria en destí diguéssim i s'envia el reciclatge que s'hagi d'enviar i no sé què per tant només i l'única no sé exactament com ho fan a l'hora de la recollida no sé si hi ha uns contenidors d'una manera o uns contenidors d'una altra però jo crec que l'important no són els contenidors l'important és el que tu fas a casa perquè jo què en faré jo diguéssim de separar les escombraries a casa si després quan les haig de treure les poso de la manera que vull allà on vull i de qualsevol manera què passa després no els recullen bueno si no els recullen queden al carrer per tant les has d'acabar recollint i com que les has d'acabar recollint encara que sigui en un camió escombra on van a parar després diguéssim per tant és a dir el dipòsit del contenidor jo crec que és el menys important què és el més important també en aquest procés les empreses concessionàries les empreses concessionàries fan molts de diners molts fan molts de diners també és veritat que estan obligades a invertir en maquinària amb equipaments amb camions i no sé què també és veritat que els camions diguéssim se'ls hi fan vells i a vegades diguéssim els han de treure perquè ja van directament al desguàs i no perquè s'hagi de canviar la tecnologia el que sigui però és igual però és a dir quan més gent necessites més abocadors has de fer servir més contenidors has de posar més intel·ligents han de ser més covells s'ha de repartir tot i això es van querint doncs jo crec que la clau està en simplificar el procés jo afegiria una cosa que no és el molt de l'os la generació de residus no la recollida la generació de residus també ningú parla a nivell d'Europa com a mínim ara sí que van actuar sí que es parla del tema del decreixement que s'ha basejat però per exemple quan els taps de les ampolles de plàstic amb un plis-plas com que es van veure que els taps quedaven sueltos ara resulta que tots estan lligats home que tu vagis a un supermercat que estigui tot en plàstic Feixos va queixar molt un dia precisament d'aquest tema el que passa que es va equivocar i va agafar una ampolla de vidre que el tap nau ha separat diguem-ne però bé no però la generació clar però la generació de residus és importantíssima o sigui el plàstic que trobem a casa que arribes a acumular tot i que vagis a complar al mercat que vagis amb la teva bosseta però és una cosa bestial o sigui tampoc és un plantejament de generació de residus educació a la ciutadania que vagi amb les seves bosses o sigui incidir també en aquestes coses que ajudin a que no hagin de recollir tant residus perquè és molt diferent acceptar i prendre perquè si no és un tema complicat jo he sentit discursos molt interessants en aquest sentit de gent que després es fa un fart de comprar per Amazon i comprar per Amazon o comprar per aquestes vol dir cartrons i plàstics a punta pal quants botiguers trobem a l'Aero & Merlin? un brand clar per això dic que són dues coses o sigui i havia tot l'Ikea que sembla que tindrem una Ikea davant del d'Aero & Merlin els botiguers tots pequem en aquest sentit però és un tema això és molt més fàcil obligar a les empreses a fer uns embalatges que siguin respectuosos amb el medi ambient que això ho pots fer tranquil·lament canviar el plàstic per paper o per elements o per materials reciclables tot això és molt més fàcil el que diuen l'Enric allà potser n'hem de fer-ho tots nosaltres potser hem d'agafar i reciclar el que ens hagi de reciclar a casa però després que se n'encarreguin de fer pot ser més fàcil fer una mica l'octria però per exemple ha passat una mica això amb el tema per exemple del vidre que ara tornaran en el 75% de la ciutat en el barri vell no tornen als contenidors de vidre es havien trobat que el dia que tocava vidre dintre els contenidors de vidre hi havia absolutament de tot és a dir que curiosament amb l'entrada en vigor dels contenidors intel·ligents havia baixat el tant percent de reciclatge de vidre a la ciutat de Girona que és allò de dir després va estar bé el regidor quan va dir és que aquests contenidors que tornarem a posar ja ho són intel·ligents perquè com que tenen la boca petita has d'anar tirant l'ampolla una per una és una manera de veure diguem-ne allunyada de totes maneres també hi ha un tema que és important sempre hi ha un percentatge de camberrisme o de mal combustible però s'ha greugiat perquè jo diria que també hi ha un percentatge de queixa que es mostra d'aquesta manera de gent que està enfadada de gent que està enfadada és com un boicot individual és un sistema de caçars ara no m'enterà ara fas això doncs li ara jo t'ho deixo la bossa aquí i clar no se'n donen compte que això també perjudica fins i tot passa una cosa ja torna a haver turisme a les combraries és a dir els barris limítrofes amb Santa Eugènia i Can Givert és a Dissal els contenidors estan farcits de gent que els hi va portar quina és la diferència? els contenidors són oberts però la gent deixa les bosses al cafè fora dels contenidors que dius quin sentit té tot això mira un altre tema un altre repercussió és que la deixalleria està plena quan vas a la deixalleria abans hi havien dos o tres persones o dos o tres cotxes vull dir ara trobem cua jo em trobo que en cua a vegades jo hi vaig sobir però també hi ha cues per deixar coses diguem-ne al cantó els contenidors perquè una altra cosa que jo crec que forma part de la protesta i que jo crec que té un punt polític al darrere és que sembla que tothom s'hagi posat d'acord per tirar trascos cadires matalassos i tal això és diferent això no escombraria això són voluminosos això si tu truques al telèfon a la nit no parlo dels que truquen per telèfon per això t'ho dic que no truquen per aquesta rebequeria de dir doncs ara entre cometes ajuntament et fots aprofitaré però això és tan fàcil com trucar i et diuen escolta treu el matalàs el dimarts a partir de la zona de la nit i ho recollim això va funcionar sempre depèn dels pobles abans no hi havia tants voluminosos o sigui fa dos anys hi havia escombraries i bosses però voluminoso jo no havia vist tant vas pels carrers i a més a més no cal anar ni a ni a les extremes de la ciutat estic parlant de l'Eixample també l'Eixample sí davant del local social que tenim nosaltres carrer Maluca Salvador esclar perquè també és veritat que ets la presidenta de la societat de l'Eixample no me'n recordava tenia uns contenidors i cada dos dies faig una foto l'altre dia vaig tenir una xerrada amb un veí molt content perquè me deia que bé que bé ha de castigar els meus veïns me deia han de castigar els meus veïns perquè miri jo porto la tarsa i porto la bossa clar el xiu obre el contenidor estava buit i totes les bosses i ell mateix me deia que l'Ajuntament havia de castigar els seus veïns perquè deia jo vinc per què no ho fan com lloc tinc la tarsa i no sé què i per què és un tema complicat també és veritat que hi ha hagut errades tècniques hi ha hagut llocs que els contenidors en dies puntuals no s'han obert sí però ja s'ha superat això encara en algun lloc passa i veus algunes imatges que et fan una mica de malcord perquè bé ara el que s'ha anunciat que entrarà en funcionament aquest mateix mes de juliol és això que posen un dia més recollida de la resta un dia més recollida de la orgànica i de vidre i el vidre que els hi posaran sempre però vaig entendre o em va semblar entendre que en vindran d'altres de mesures és a dir que al final possiblement tindran contenidors i tindran més contenidors al carrer que és el que es volia evitar aquí i hi hagués tants de contenidors al carrer però home la coordinadora de l'associació veïnals que també com a associació ens en formem part és un tema que també s'està parlant i crec que és important que l'Ajuntament escolti a les associacions perquè l'Ajuntament veu la ciutat però cada associació coneix el seu barri i jo per el que he vist hi ha diferents xerrades ja s'ha creat com un grup per anar parlant de tot això aviam quines mesures es poden anar implementant que potser són diferents a cada barri no han de ser iguals perquè cada barri té les seves característiques però bueno a l'hora d'això de la neteja i la bruta o és no sé no sé jo amb això sembla que l'Eixample i l'Eixample també uns punts negres que segons qui diria ah això és Sant Eugènia això és Rola Rivell això és font de la pòlvora això doncs no sé què i no o sigui que passa per tot passa per tot ho hauríem de felicitar el PSG no? ah mira 4-0 si no ets el Madrid si no ets el Madrid suposo que sí diguem-ne home va ser un va ser una bona demostraci de futbol sí no es pot negar es queden 4 minuts no hem pogut fer aquella mirada llarga i parlar de la carretera a Barcelona que de fet a la carretera a Barcelona és una cosa que ve de l'alcaldessa pagants perquè us en recordeu que en aquell moment teòricament a Casbaio va comprar tot allò per fer una gran promoció el problema és que la crisi econòmica es va carregar a Casbaio van encadar les naus la recalda va dir que les naus que s'havia instat als propietaris que els atiressin a terra que són perilloses i no ho feien perquè deien que no podien per motius econòmics que ho farà l'Ajuntament i els hi passaran la factura per dir d'alguna manera però també hi ha un altre tema que és que com es la planteja el canvi el canvi de mentalitat per convertir la carretera a Barcelona en una vinguda voldrà dir que s'haurà d'aixecar tot l'asfaltatge amb l'amiant que hi ha a sota que aquest és un dels problemes per als quals durant molts anys no s'ha anat fent gaire res a la carretera a Barcelona perquè s'haurà d'invertir molts diners pel tema de l'amiant i també es va parlar del Trueta en el sentit que l'equip de govern està cohesionat i que tiren davant tot el projecte seran temes que com tornem al setembre perquè demà continua 20 i tertulia la moderadora moderarà el director d'aquesta casa l'Oriol Mas per tant vol dir que ja no hi seré però fem diguem-ne el canvi de la temporada estival tornarà si tot va bé la tertulia i que ens trobarem la tertulia al setembre parlarem de la carretera a Barcelona parlarem d'escombraries parlarem d'en Pedro Sánchez i seran unada de calor unada de calor un Pedro Sánchez no sé si en parlarem de les escombraries probablement sí és molt probable sí hi ha temes que queden el campus de salut és un tema de futur la carretera a Barcelona que a mi me fa ràbia ser gran amb aquests temes perquè són temes molt interessants en el camp de salut com el tema del Trueta jo no ho veuré jo no dona no diguis aquestes coses no diguis aquestes coses són projectes de moment a mi em sembla que es faran sí però són projectes molt llars tens a saber perquè a més a més l'administració té uns ritmes que no té l'empresa privada perdona l'administració no té ritme però jo tindrem a reclar tant amb aquesta és la forma que volen fer l'administració al Parlament no ho reclarem sí la llàstima és això no deuran posar noves normatives i noves lleis que faran que que xoquin les lleis entre si i encara hi ha ritmes més lents jo cada vegada que diuen que faran una llei se'n posen els pells de punta és com quan s'anuncia una llei de la transparència que et pots fotre la mala cartera perquè segur que que alguna cosa hi perdràs pel mig sobretot transparència però hi haurà el tema aquest que el dret a l'autor del ciutadà vull dir que no se'l penalitzi la desaparició de la cita prèvia que l'Ajuntament de Girona ja ho ha fet excepte que sigui necessari per el millor funcionament amb la qual cosa feta la llei feta la trampa la sensació aquesta d'aquí hi haurà moltes coses a les que en podrem continuar parlant parlarem de focs o de sequera parlarem de calor o de fred parlarem de fires el setembre parlarem de fires ja estarem ja parlarem de fires estarem a les fires allà ja estic treballant per les fires ja ja fa mesos això sí que és una mirada llarga sí al hivern parlem de turisme nosaltres en tot cas tornarem a parlar amb això que des de les lleis us heu de fixar que fan lleis però mai de nogaranteriós o sigui és com una selva amazònica doncs escolta d'això en parlarem a les tertúlies del setembre si tots tenim salut per sèrie i parlarem segurament del que passa en aquesta ciutat esperem que tots tinguin un molt bon estiu i us el delitjo també a vosaltres Meli Toni i Enric moltíssimes gràcies i a tots vostès ja ho saben demà a les 10 tertúlia ara són les 11 ADN Gironí ADN 92.7 La ràdio de Girona Vols comprar o vendre una empresa a Girona? A Reempresa posem en contacte persones que volen vendre el seu negoci amb persones que volen iniciar una empresa sense haver de començar de zero oferim assessorament personalitzat i suport financer gratuïts gràcies a la col·laboració amb la Diputació de Girona Visita'ns a reempresa.org Girona FM Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio És dijous 10 de juliol i aquesta és l'actualitat del dia us parla Pau Villafany Els preus del lloguer a Girona soleixen el seu màxim històric amb 827 euros de mitjana el primer trimestre del 2025 Segons un estudi de la Cambra de la Propietat Urbana això suposa un increment del 22% en comparació amb l'últim trimestre del 2024 quan els preus se situaven sobre els 677 euros De tota manera l'últim període de l'any passat s'havia registrat una davallada en els preus de la capital gironina L'entitat assegura que l'increment demostra el fracàs de les regulacions de preu tot i que constaten que des del 2024 es produeix una desacceleració de preus i acaba suposant un increment mínim en el conjunt de la demarcació Nou incendi forestal a la font de la pòlvora de Girona Un incendi forestal declarat a la zona dels polvorins va activar aquest dimecres a la tarda 7 dotacions dels bombers L'avís del fog es va rebre a dos quarts de 5 de la tarda i les flames es trobaven a prop dels habitatges fet que va motivar una actuació ràpida El fog es va donar per estabilitzat en torn d'un quart de 6 de la tarda i va cremar 1,6 hectàrees La demarcació de Girona va assolir el 2024 una xifra rècord d'ocupació gràcies a l'expansió del sector serveis segons dades de la Cambra de Comerç de Girona Les afiliacions a la Seguretat Social van assolir un màxim històric de 344.000 afiliats un 2,8% més que el 2023 motivat perquè el sector serveis ha crescut un 3,7% El CAP de SALT prova la intel·ligència artificial de reconeixement de veu per fer els informes per l'historial clínic Aquest és un dels eixos del projecte de l'atenció primària de SALT com a centre de salut integral de referència que comencen a desplegar i que també inclou propostes d'atenció a la cronicitat salut comunitària millora organitzativa i disseny d'un programa de cribatge d'ull gandula infants Unió de Pagesos critica que Agricultura els ha revocat el permís per matar senglars a Roca Corba tot i que diuen que n'està ple El sindicat reclama que el permís estava aprovat fins al 27 de juliol i explica que en 3 setmanes han mort uns 80 porcs i assegura que queden molts més Des del departament però justifiquen la decisió perquè la majoria de camps estan cegats però recorden que qui encara tingui sembrats pot demanar autorització per defensar-los Ikea anuncia l'obertura de la primera gran superfície a Girona L'empresa de mobles sueca ho farà després que el 2021 obris la primera botiga al centre de la ciutat El negoci se situarà al número 61 del carrer Astúries just davant on hi ha l'Heroi Merlin De fet l'adreça que indica l'empresa és precisament el local que fins fa poc servia d'espai de jardineria de la cadena de bricolatge francesa L'espai d'Ikea Girona suposarà l'obertura de 1.470 metres quadrats comercials L'Ajuntament de Girona obre dos patis d'escoles de Santa Eugènia i Sant Narcís com a espais de socialització veïnal i de joc per a infants i joves Aquest servei s'ha posat en marxa davant la necessitat detectada per agents comunitaris educatius i veïnals que destaquen la necessitat de més espais als barris que siguin segurs i que es puguin utilitzar I en esports el Bàsquet Girona i Durham separen els seus camins El Bàsquet Girona ha fet oficial la desvinculació de l'escorta nord-americà que no continuarà a les files del conjunt gironí la propera temporada I pel que fa temps dia avui assolellat i estable amb alguns núvols que poden aparèixer de cares a la tarda i el vent a estones també serà present tot plegat en una jornada amb 30 graus de màxima Això és tot Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper Girona FM La ràdio de Girona vagis on vagis ADN Gironí ADN 92.7 La ràdio de Girona El Gironès Gaudí de la natura té premi Participa en el repte dels cims del Gironès Sant Grau Sant Miquel Els Àngels Sant Roc Rocacorba i així fins a 10 rutes a la teva disposició Si en completes un mínim de 5 cims i penges la foto a Instagram t'emportaràs un petit obsequi Consulta les condicions a turismegironès.cat Desafia't i conquereix la comarca Una iniciativa del Consell Comarcal del Gironès Estem escoltant els millors moments de la temporada dels Quatre Rius