La tertúlia de Girona FM
Anàlisi i reflexió de l’actualitat de Girona, moderada per Jordi Grau
Subscriu-te al podcast
Canvi climàtic, sequera i incendis; Girona entre urbanisme, residus i immigració
Panorama general de la tertúlia
"Previsió, previsió, previsió" va ser la idea-força que va planar per damunt de tot el debat.
La tertúlia aborda amb profunditat l’impacte del canvi climàtic sobre el territori (onades de calor, llevantades que ja no arriben, sequera i episodis extrems), la creixent fragilitat dels boscos i els incendis de sisena generació, i com tot plegat interacciona amb el model urbanístic (construcció en zones inundables i infraestructures que no contemplen les noves recurrències de risc).
A nivell local, es fa balanç del mig mandat a Girona, amb focus en el projecte de transformar la Carretera de Barcelona en avinguda i el repte de retirar l’amiant. També s’analitza la crisi del model de recollida de residus, l’incivisme, la pressió del turisme i la realitat creixent de migració i sensellarisme a l’entorn de l’estació.
Canvi climàtic i medi ambient
Onades de calor i pèrdua d’estacions
- Tò del programa marcat per la calor i el “respir” tèrmic a Girona.
- Consens: hi ha canvi climàtic i és el ritme accelerat el que desborda.
- Testimoni d’un expert als Alps: el degel s’està produint a una velocitat prevista per a finals de segle, però que ja és aquí.
"És la velocitat" — el canvi s’ha accelerat i ha trencat l’estacionalitat.
Sequera, pluges i embassaments
- Record del temporal Glòria (va omplir i desbordar pantans) seguit de quatre anys i mig de sequera.
- Malgrat un episodi de pluges a la primavera que ha recuperat embassaments (~80%), es reclama mantenir la prudència i les restriccions.
- Crítica a la manca d’inversió en canonades i a les pèrdues d’aigua.
Gestió forestal i incendis
- Catalunya té “massa bosc” (Martí Boada) per l’abandonament agrari: més combustible, menys aigua als rius i sotabosc descontrolat.
- Burocràcia i permisos dificulten una gestió forestal activa; es demana recuperar mosaic agroforestal i pastura (franges tallafocs naturals).
- Aparició d’incendis de sisena generació: alguns “no es poden atacar”, cal deixar-los cremar i protegir nuclis; la prevenció és la clau pendent.
"Hem avançat molt en extinció; anem coixos en prevenció".
- Valor a les ADF i a la cultura tradicional del bosc (respecte, neteja, ús responsable), avui afeblida.
- Ironia històrica: "Quan un bosque se quema, algo suyo se quema, señor Conde" (Perich), per recordar la propietat privada de gran part del bosc i la responsabilitat col·lectiva.
Urbanisme, risc i inundabilitat
- Crítica al model de construcció en zones inundables i a infraestructures que no dimensionen la “vinguda dels 100 anys” (ara pot ser de 50 o 20).
- Casos esmentats: Biescas 1996 (tragedia del càmping) i efectes locals del Glòria (el Marroc canalitzat, Sant Pons i l’actual Devesa, espais en zona inundable).
- S’assenyala el conflicte entre interès econòmic i sentit comú.
"L’errada és que l’interès econòmic enterra el sentit comú".
Girona: projectes, governança i residus
Projecte de ciutat i Carretera de Barcelona
- Balanç de mig mandat: presentació de 50 mesures de futur i mirada llarga.
- Eix clau: transformar la Carretera de Barcelona en avinguda i desencallar naus entre Clínica Girona i Pericot; l’Ajuntament planteja enderrocar i passar factura als propietaris.
- Repte monumental: retirar l’amiant acumulat sota capes de formigó al vial.
- Es reivindica recuperar l’ambició de projecte de ciutat (record del llegat de Quim Nadal), amb continuïtat més enllà d’un mandat.
Crisi de la recollida i la neteja
- Model de contenidors intel·ligents: problemes d’obertura, freqüències insuficients, incivisme i “normalització” de la brutícia.
- Reaccions: més recollides d’orgànica i rebuig, més contenidors de vidre.
- Impacte econòmic: taxes disparades per al petit comerç i dubtes sobre relació cost–resultat.
- Reobertura de la incineradora de Campdorà: queixes veïnals pel soroll i debat sobre el flux de residus.
- Dilema estructural: abocadors a punt de clausura, auge del consum online i dels envasos de plàstic; es planteja el difícil debat del decreixement en ciutats que creixen per turisme i immigració.
"No és (només) un problema de Girona; és de sistema".
Societat: migracions, sensellarisme i gent gran
Migració i sensellarisme a l’estació
- Augment de joves migrants (especialment de Mali) dormint a l’entorn estació-Farinera per tràmits d’estrangeria lents; serveis socials desbordats, tot i dutxes i suports puntuals.
- Girona concentra recursos (la Sopa), i rep derivacions comarcals, la qual cosa satura.
- Risc polític: si els serveis no s’adapten a un país que passa de 6 a 8–10 milions, pot créixer l’extrema dreta.
Gent gran i cohesió
- Pensions baixes i necessitats d’atenció; es demana respecte i suport a qui “s’ho ha guanyat”.
- Canvi cultural: es percep pèrdua de respecte als avis i solitud creixent; cal replantejar models d’atenció.
Butlletí final de notícies (resum)
- Comitè “Girona més neta”: denuncia descontrol del nou sistema de recollida.
- Càritas: 3 de cada 4 famílies ateses viuen pobresa severa; habitatge, factor clau.
- Hospital Trueta: nou centre de simulació clínica.
- Escola Àgora: protesta per pacificar el vial després d’un atropellament.
- Girona Actua: 200.000€ en ajuts a la contractació.
- Cicle A Prop: tanca amb més de 2.000 assistents.
- Bàsquet Girona: fitxa Derek Needham.
- El temps: estable, fins a 28ºC.
Idees clau
- Canvi climàtic: menys estacions, més extrems, ritme accelerat.
- Boscos: excés de massa contínua i sotabosc sense gestionar; cal mosaic agroforestal.
- Urbanisme: no construir en zones inundables; dimensionar per vingudes més freqüents.
- Girona: ambició de projecte de ciutat + gestió del dia a dia (residus).
- Serveis socials: adaptar-los al nou volum demogràfic; abordar sensellarisme i gent gran amb recursos suficients.
Seccions de l'episodi

Obertura i meteorologia local: respir de calor a Girona
Benvinguda, presentació dels tertulians i conversa inicial sobre la davallada de temperatures, el descans nocturn i la calorada prèvia.

Canvi climàtic: evidències, velocitat i pèrdua d’estacionalitat
Debat sobre la natura antropogènica del canvi climàtic, la rapidesa dels canvis, l’exemple del degel als Alps i la sensació de desaparició de les estacions.

De la sequera als focs: embassaments, Glòria i risc estival
Record del temporal Glòria i dels quatre anys de sequera; embassaments recuperats però amb advertiment de prudència; entrada al tema del risc d’incendis.

Política d’aigua i ACA: restriccions, previsió i fuites
Crítica a l’aixecament generalitzat de restriccions; manca de previsió i d’inversió en canonades; paper de l’ACA en la gestió.

Bosc i incendis: gestió, propietat i sisena generació
Excés de massa forestal per abandonament agrari, burocràcia per gestionar el sotabosc, rol de les ADF, cultura del bosc i incivisme; perill d’incendis de sisena generació i èmfasi en la prevenció.

Urbanisme i inundabilitat: el que no hem après
Crítica a la construcció en zones inundables i infraestructures sense càlculs realistes de risc; casos històrics i efectes del Glòria a Girona; el xoc entre interès econòmic i sentit comú.

Girona a mig mandat: projecte de ciutat i eix Carretera de Barcelona
Mirada llarga del govern municipal: enderrocs, retirada d’amiant i transformació en avinguda; record del model de projecte de ciutat i la necessitat de continuïtat.

Crisi de la neteja i residus: model en qüestió, taxes i incineradora
Problemes dels contenidors intel·ligents i freqüències; normalització de la brutícia i incivisme; impacte de les taxes en el petit comerç; reobertura de Campdorà i debat estructural sobre residus.

Consum, decreixement i pressió turística/immigratòria
Dilemes del decreixement en un context de consum i turisme a l’alça; auge de plàstics i compres online; creixement d’expats i ús de l’anglès a Girona.

Desplegament desigual del model de residus als barris
Dificultats d’implementació dels nous contenidors a Sant Eugènia i Can Gibert del Pla, amb exemples d’incivisme i fallades tècniques.

Migració, sensellarisme i serveis socials; atenció a la gent gran
Joves de Mali dormint a l’entorn de l’estació per la lentitud de tràmits; serveis socials desbordats i derivacions comarcals; risc d’auge de l’extrema dreta; pensions baixes i respecte a la gent gran.

Tancament de la tertúlia i falques publicitàries
Comiat del programa i espai publicitari (ADN Gironí, reptes del Gironès, Reempresa).

Butlletí informatiu: titulars de Girona FM
Notícies: recollida d’escombraries (denúncia de descontrol), memòria de Càritas, nou centre de simulació al Trueta, protesta a l’Escola Àgora, ajuts Girona Actua, balanç del cicle A Prop, fitxatge de Derek Needham i la previsió del temps.

Promos i cloenda tècnica de l’emissió
Identificatius d’emissora i nova falca de Reempresa que tanquen el bloc enregistrat.
Bon dia, entrem en temps de Tertúlia Girona FM, com passen 100 minuts a les 10 del matí d'aquest 9 de juliol. El juliol avança, la calor ha baixat una miqueta, crec cosa que la majoria de la gent agraïm, però hi estem a l'última setmana de la temporada habitual de la ràdio, per tant, les tertúlies arriben amb aquesta setmana també al seu final fins que es reprenguin el mes de setembre, però encara ens queden dies per passar la vista a la ciutat, al país, el que ells vulguin, amb les 3 persones que m'acompanyen avui aquí als estudis del carrer Balmes. Bon dia, Eugènia Cros, com anem? Bon dia, millor, sense tanta calor. Sense tanta calor, eh? S'han estat dies complicats, no? Bé, almenys jo ho dic des de la meva, el tema personal, que a mi el de calor me mata i vam portar 10 o 12 dies que semblava un moment bé de plena canícola i que ens van arribar, diguem-ne, al juny. Al juny, sí, sí. Deu ser el canvi climàtic aquest que alguns neguen, no? Alguna cosa és, sí. Alguna cosa deu, bé. Encara que algú que t'hi caro. Molt bé, gràcies per ser aquí, com els hi donem també a la Sandra Florença, periodista. Què tal, Flora? Sandra, com estàs? Molt bé, molt bé, encantada. De fet, ets tu la primera que has dit que t'ho agraïes, que ens hagi donat una mica de treva. No és que ara no faci calor, fa calor però no fa allò insuportable que vam veure haver de viure durant 10 o 15 dies al dia. A més, es dorm bé, que dic, ostres... És que és insuportable i insaludable. Ara, que si no. No ho portem bé, no ho portem bé. No ho portem bé. No sé com ho porta, però en aparència molt bé, el senyor Narcí Genís, periodista també, en tipus que president del Col·legi de Periodistes a Girona. Què tal? Perfecte. Això que caiguin les temperatures 10-12 graus, en pocs dies, bueno, el d'un dia pel l'altre és fantàstic, perquè estem... Jo assignaria tot l'any amb una temperatura com aquesta. Matí una mica calorós, mig matí, després una mica d'aigua, una mica de pluja, airet, fresca, d'orons bé... Jo crec que estem, bueno, un temps agradable. De fet, no es pot dir... Seria un temps de setembre. Sí, l'ideal, l'ideal. De fet, no es pot dir que no, que s'està bé ara mateix a Girona, estem a 23 graus, que havíem arribat als 36, 37 i 38, a la punta del dia, que és insuportable. Però jo crec que bàsicament es nota també el vespre, perquè quan la mínima... Costava que baixés de 25 i no baixava fins ben bé a les 5 o a les 6 de la matinada, i baixava a 22, com a molt, llavors això feia insuportable el poder dur amb mi. Home, jo fins i tot hi ha hagut un parell de dies que he tingut el vespre fresqueta. O sigui, estàs en una terrassa o fora a l'aire lliure amb un espectacle en un lloc. Aquests dies que ha plogut. El vespre, entenia, gairebé fred. Ens queixerem de la fred d'aquí quatre dies. També forma part de la condició humana, tot això. No, però realment, si m'ho permeteu, li preguntarem a en Nisso per una raó, perquè ell, que va ser un dels ecologistes de primera hora quan es posaven davant de les màquines per evitar la destrucció dels aigüemolls i coses d'aquestes... També eren d'aquests. També eren d'aquests. També ho eres tu? No, no, jo era més joveneta. Ah, era més joveneta. Però ell va començar. El sentiment, eh? El sentiment era. Però recordo, sí. T'ha preocupat tot això, el canvi climàtic, d'una manera... És a dir, sempre ha fet calor, però el tema és que ara fa puntes de calor quan no toca i llavors això ens provoca llavors xàfecs com el que va caure aquest cap de setmana, que no va fer un excessiu mal, però que va provocar moltes molèsties i estem immersos en això. És a dir, que el que sempre havia estat el clima, tal com l'enteníem, primavera, estiu, tardor, hivern, s'ha barrejat i ara pot passar qualsevol cosa en qualsevol moment. Sí, sí, bueno, aquí hi ha un canvi climàtic, és claríssim, tot i que hi ha aquesta corrent negacionista, però, bueno, és evident, no?, amb aquests canvis de temperatura, a més a més, amb fenòmens extraordinaris que han tingut un glòri aquí, que ara als Estats Units també han tingut aigats terribles, que tenim, bueno, tempestes brutals, tot això. Aviam, aquest canvi climàtic, jo sempre, quan ara ja gairebé tothom ho accepta, encara ja algú ho nega, el que passa és que hi ha aquell corrent que diu, no, no, és que això és cíclic, és que si ens remuntem a uns quants segles també, doncs hi havia, i comencem a agafar llibres d'història, veurem que també quan no tocava hi havia galacions importants o gelades terribles i que, no ho sé, jo no sé si, no m'he remuntat a mirar profundament això, però el que sí que és claríssim i és evident és que l'efecte de la contaminació, l'efecte de l'home, influeix en aquest canvi, que pot ser cíclic, possiblement sí, amb una part important, el que passa és que es pot accelerar aquest canvi o es pot frenar. És un problema de dinàmiques, és possible que un any que és passat allò que diuen el 44, el segle passat va passar, és possible, però el tema és que ara, diguem-ne, que ja passa de manera habitual, que diguem-ne que canvien les condicions. No es produiria tan ràpid aquest canvi. Si fos cíclic, seria més lent, el veuríem a venir amb més temps, l'hauria, la societat, l'hauria, l'herenia assumint, el que passa és que, clar, això té una velocitat que, efectivament, que desborda, i això, jo crec que aquí té un pes molt important a tot el tema de la contaminació i de l'efecte de la petxada de l'home a la terra. Sí, sí. Sí, jo crec que els experts, potser comptaven amb aquest canvi cíclic, però el que no es compta és amb aquesta rapidesa tan brutal. Nosaltres vam anar amb una sortida sota els Alps i ens va explicar un expert, que precisament és d'aquí, però fa molts anys que és allà, com s'estan de gelant els Alps a una velocitat que no, que els ha sobtat, que es pensaven que això passaria a final de segle i està passant ara. És la velocitat. És que la sensació no teniu que ha vingut per quedar-se, o sigui, més que ser cíclic com que ens ha vingut tant de sobte, és com una sensació que hem perdut les estacionalitats també, perquè a la primavera, o sigui, amb el canvi de roba, que a vegades tenim aquesta sensació de dir sempre he de portar una jaqueteta tal, és com, bueno, és que gairebé no hi ha ni temps de posar-te la jaqueteta, és a dir, passem de la fred, hem passat quasi bé d'una fred una mica extrema, perquè nosaltres no estem massa habituats, no som a la muntanya i de com hem passat amb una calor també extrema, llavors aquests extrems és com una sensació que potser el canvi climàtic ens està dient nois, que allò d'abans ja no ho viurem, no?, quan érem petits, jo recordo els pares quan diuen a les fires de Girona estrenàvem... És clàssic, és clàssic això, estrenàvem l'abric i els guants i tot, els que podien. I no tenies prou roba, correcte, i no tenies prou roba per tapar aquells dies d'octubre amb màniga curta, posar-te alguna coseta més quan ja entra la humitat de la matinada i prou poc més. Això és curiós perquè ahir vaig anar a la presentació d'un llibre en Salvador Casas que ha fet la seva vuitena novel·la, és a dir, es va jubilar a la Caixa Jove i es va dedicar a escriure i escriu molt bé i fa novel·les de misteri i n'ha fet una centrada en una ciutat que no diu que és Girona però que és evident que és Girona, el primer assassinat acaba passant al carrer Cundero, per tant, és Girona, vull dir, encara que no ho dic, que diu que en la novel·la plou molt i que això el va preocupar un moment i que ho va intentar analitzar i és que el seu record de petit que ell crec que és de Santa Coloma, va tenir una malaltia, havia de venir molt sovint a Girona i la seva i sempre plovia, que el seu record era que sempre plovia, això ens passa una miqueta amb les fires, aquelles fires que sempre recordem la freda, la sota, anava a dir abans de la zona de barraques, quan la zona de barraques estava a sota la via del trenc per dir-ho aquella freda extrema, aquella pluja i en realitat devia passar una o dues vegades però se'ns ha quedat instal·lada a la memòria. A part era una pluja que a casa sempre expliquen que era com la llevantada, venia, entrava el llevant i llavors deien eren 20 dies de pluja, clar, això, quan verem tinguut 20 dies de pluja, bueno, catàstrofes, llavors ja passem a la part fer-ho malament, no? Realment el canvi climàtic es nota precisament perquè aquelles llevantades que hi havia cada any, a la fi, setembre, octubre, novembre, finals d'estiu, que a més a més podien ser emprenyadores eren vida, era la que ens omplia els pantans. I tant. Sobretot, sobretot a la zona l'Empordà perquè a Voladilla per omplir-se necessita llevantades. I després venia la tramuntana i equilibrava una mica tot. Ara això no. Ara pràcticament no hi ha tramuntana, pràcticament no hi ha llevantades, i en tot cas hi ha fenòmens extraordinaris que no tenen res a veure amb això. Sí que hi va haver-hi aquest any a la primavera sí que hi va haver-hi un episodi de pluriges que ens va ajudar a omplir els embassaments. Però fixeu-vos-hi, tenim els embassaments plens, l'any passat parlàvem d'embassaments fins que va començar a ploure, hem estat quatre anys seguits de sequera extrema, però que venien del Glòria. És a dir, els quatre anys de sequera venien després de les imuntacions del Glòria que van ser, diguem-ne, extremes, no? I aquesta vegada que no es parla d'aigua sempre passa això, ara estem parlant de foc, no? Perquè hem tingut ja grans focs. Sí, molt grans, ja diem, molt grans. Però jo, per exemple, jo estic molt preocupat amb el tema aquest que dius que hem patit una sequera llarga, vam aguantar una mica gràcies al Glòria, o el que sigui. No, el Glòria va omplir els pantans i els va desbordar, però després, quatre anys i mig van encadar zero. Bé, doncs ha passat aquests quatre anys i mig pràcticament amb una sequera terrible. Ara, tornem a tenir els pantans pel anys ben benó, però Déu-n'hi-do estan força bé. 80% Però jo el que, bueno, jo no sé les polítiques de perspectives que té el govern, de futur i de mirar endavant, perquè jo he vist que ha aixecat tot el tipus de restriccions. O sigui, no entenc com... La sequera no és d'un dia per l'altre. És a dir, la sequera no... És a dir, no plourà demà passat. Si hem tingut quatre anys de sequera... No podem ara... banigar amb la... És que és la manca de previsió, això n'hem parlat moltes vegades. No hi ha una previsió. Jo crec que hem de preveure la pròxima sequera, la sequera que tindrem, potser ara ens durarà quatre anys més, o tres o dos, no ho sé, no en tinc ni idea. Però a mi em preocupa que ara les polítiques del govern aixequem tot tipus de restriccions, aquí no passa res, el turisme que es dutxi quatre cops al dia, els camps de golf, etcètera, emplim les piscines... Jo no voldria portar... Això, això, això... No, no, o clar... No voldria portar de contrari a la Sandra, però ella diu manca de previsió. Jo crec que no, que està molt pensat tot això, és a dir, està pensat precisament perquè no volen posar en perill el turisme. però jo em referia a una manca de previsió... El turisme responsable també estaria bé perquè mira com tenim les platges, fan pena, però pena, eh? De brutícia i de porqueria perquè... No, no, jo em referia justament a aquesta manca de previsió, per exemple, a l'ACA, no? Que jo volia introduir un tema que és que, clar, si ens passa aquests extrems, llavors els experts et diuen sí, d'acord, clar, què ha passat amb les pluges, doncs, que la malherba creix, no? Clar, si t'agafes un sotabosc que portem 10 anys o 5 sense tocar-lo, què passa? Sí, està molt bé que les plantes creixin verdes, però és que si tu no tens aquesta regulació controlada i els pagesos van dient escolteu, deixeu-nos als costats de les Lleres dels Rius, deixeu-nos que els camps en els llocs, en els focs ho deien, no?, tenir camps de conreu a la meitat perquè fan de tallar foc, deixeu-nos fer com sempre hem fet i no tant posar... Sí, o gent que a vegades potser no hi entén lo suficient, no? És que ara has trucat un tema que és el de l'ACA que a mi m'preocupa perquè és evident... Sí, l'he tocat el tema... No, no, és evident que sempre que parles de l'ACA no acabes parlant molt bé perquè donen unes directrius que no a vegades els entens, però per exemple, i ara ja... Deixaré l'ACA molt aviat, no? És veritat que s'han de fer previsions i no s'ha de fer màniga ampla, però per exemple sabem que des de fa alguna dècada no s'han fet les inversions necessàries amb el tema de les canonades i es perd molt taig a les canonades. Sí, totalment, permanentment. Això s'ha arreglat d'una manera o d'una altra i aquest seria també una feina, és a dir, la feina de l'ACA també ho seria. Llavors, referit al tema del bosc que deia la Sandra, que jo hi estic absolutament d'acord, hi ha una cosa, quan hi ha un gran foc sempre surt algun portaveu oficial que acaba dient és que el 70 i escaig o el 80% dels boscos són privats. És veritat. D'acord. El que no diuen és que el nombre de bosc ha augmentat d'una manera brutal perquè s'han deixat de conrear moltes terres que s'han convertit en bosc. Catalunya té un excés de bosc, que això ho han dit, això ho diu enboada, això ho diu envertiguada. Envertiguada, sí. aquest excés de bosc fa que també tinguem molta menys aigua perquè xupa l'aigua dels rius, això també ho he llegit perquè jo no tenia ni dèiem per anar fent, però llavors quan es parla, per exemple, del sota bosc i tot això es diu és que no es cuida, no es treballa, no es treballen, diguem-ne, les explotacions forestals com es feia abans. És veritat. El que no diuen és el gran problema que hi ha per fer-ho, és a dir, que necessiten permisos i permisos i permisos i tot són condicionants i condicionants. Llavors, una cosa, estem en l'entremig de dues històries que un per l'altre acaba passant el que acaba passant i estem vivint, afortunadament no els hem tingut aquí, però ja portem dos incendis d'aquests que en diuen de sisena generació que són molt perillosos, on hi va haver-hi morts i aquest que hi ha en aquest moment a les Terres de l'Ebre és preocupant i s'està i ha entrat dintre dels ports, diguem-ne, que és un parc que ha protegit, que a mi em fa gràcia que ara algú diu fa 39 anys que hi hauria d'haver-hi un pla 39 anys hi hauria d'haver-hi un pla i la pregunta que jo em faig és si no hi havia aquest pla on tenen els que l'havien de demanar els que l'havien d'exigir perquè ara és molt fàcil senyalar i dir oh, és culpa d'aquests 39 anys que no s'han fet les coses i la sensació és que malgrat que ha plogut tant ha passat això que el sotabosc ha crescut i que tenim i tindrem focs i tenim focs i és molt preocupant per setmana des de fa dues setmanes i greus sí jo un petit apunt Jordi referent a això que comentem l'altre dia vaig descobrir una que ja fa molt que hi és però que es diu una ADF que són aquesta associació que s'han ajuntat justament les persones que tenen és a dir part de Bosc en diferents pobles sí, sí els ADFs que fa molts anys que estan fent feina i que tenen molts problemes diguem-ne amb els bombers i vaig escriure sobre ells i vam dir bueno clar, si fan força conjunta et fan venir i diuen escolta'm jo tinc tantes hectàrees de bosc què he de fer? vine explica'm deixa'm vull dir jo hi posaré diners però ajuda'm tu per la part que toqui per tant hi ha una voluntat de voler tenir aquests boscos una mica més cuidats és que clar tot és tan lent el que dèiem la roda és lentíssima a l'hora de quan entres en papers i burocràcia perquè llavors ens desborda com està passant vull dir hauria de ser més àgil aquest tema no sé si teniu la sensació quan va ploure tant em sembla que era el mes d'abril principi de maig que va ploure molt i va haver jo també ens ho partit com una mena de consciència tranquil·la de pensar que viuríem un estiu sense focs no sé si us va passar això però ens va passar fins que va sortir algun expert i ens va alertar de tot això ull perquè creix el sotabosc el sotabosc és el que després quan se seca acaba cremant no són els arbres que hagués dit tot el coneixement i la previsió després de 4 anys de sequera ara ha plogut molt però molt i molt i molt i no ha plogut suficient tot i que ha plogut molt perquè el terreny no està sec a més entresteix vas cap als àngels és un polvorí vas a aquests llocs els àngels mateix que dius allò agafa les gavarres hi ha una setmana que no plou i amb aquestes calors tan extremes és un polvorí hem de dir una cosa és a dir segurament hi ha més verd que altres anys és a dir la sensació que era de l'obert però llavors el problema està en el sotabosc i bueno el tema de les gavarres és un tema que és cíclic aquest dia llegia que l'últim gran incendi que es considera les gavarres allò que crema gairebé d'una punta a l'altra va ser el 1923 que va provocar que Roïra fes aquella obra famosa Sota les flames que explicava una mica totes aquestes històries i jo recordo haver amb caps de bombers com en Toni Güell que ja fa 40 anys alertaven de dir són boscos mediterranis els boscos mediterranis de manera cíclica aquests sí que es cremen i per tant algun dia pot passar per tant s'han d'extremar les precaucions què ha passat? que segurament en aquests moments ahir sentia que ho deia un responsable de un analista del món diguem-ne dels bombers que ho coneix bé que deia que segurament a Catalunya som un referent mundial amb extinció perquè s'ha treballat molt perquè tenim uns bombers molt molt amb els mitjans que tenim però que també alertava que els incendis han canviat que això que en diuen incendis de sisena generació comencem a tenir a Catalunya incendis d'aquells que no es poden atacar que s'han de deixar cremar i això és molt perillós perquè vol dir que depèn d'on succeeixin hi ha cases hi ha urbanitzacions i llavors això pot ser un autèntic desastre jo deia en el sentit de dir molt bé hem avançat molt en el camp de l'extinció segurament no estem tant a l'altura en el camp de la prevenció però clar prevenció què vol dir vol dir treballar els boscos vol dir portar gent a bosc vol dir fer unes feines que ara ja ningú vol fer m'ha vingut al cap quan parlava precisament que la major part del bosc és privat un acudit d'en Jaume Perich de fa 30 o 40 anys que deia quan d'un bosque se quema el gos suyo se quema el senyor Conde sí senyor Conde això anava lligat als anuncis que es feien en aquells moments a la televisió encara franquista perquè estem parlant diguem-ne de més anys diguem-ne dels que deies que eren uns anuncis llavors de les primeres entitats que hi havia que es dedicaven a això ADN o no sé qui era que els anuncis deien quan un bosque se quema el gos tuyo se quema i el que va fer Jaume Perich va ser el gos tuyo se quema senyor Conde és que és curiosíssim perquè hi ha zones que jo crec que realment hi ha famílies que potser ni saben que tenen aquest bosc és possible perquè a part han anat amb generacions que la gent jove no és el primer que ho va comprar o ho va adquirir i llavors a partir d'aquí és ah però jo tinc un bosc i dius nois sí que està bé que són boscos oberts serveixen pel gaudir ara que la gent va per la muntanya va buscar bolets va fer activitats esportives tot tipus caminar el que sigui en el bosc i són boscos que la gent no té consciència que aquests llocs que va són llocs privats i aquí a vegades això que no quan algú diu no no escolta'm ho hem de tancar-ho perquè la gent està enveïnt perquè embruten el bosc perquè no ajuden no ajuden gens precisament a netejar-lo però això forma part d'una qüestió també que us volia ahir jo segueixo per Twitter les dues persones que porten la web Pedres de Girona Fèlix Xuclà i tal i feia una reflexió que la vaig trobar interessant perquè és certa perquè també em passava és a dir fa 60 anys quan es n'ava a bosc hi havia famílies que sortien a buscar bolets per exemple a l'època de buscar els bolets molts dies si estàvem 6 o 7 hores i a la zona a la zona a les Gavarres al Mont Negre al nostre Mont Negre jo me'n recordo que nosaltres entravem per la part d'Arols el cantó de quart i pujaves i entraves i feies moltes hores la gent es portava la gent es portava botifarres i tal ensenien ensenien foc a bosc i no passaven no passava res perquè no passava perquè hi havia una certa consciència i respecte del que tu estaves fent i segona perquè el bosc estava més net perquè es treballava i no trobaves el que trobes ara perquè ara trobes molta gent que va a bosc però també això vol dir que ha augmentat les deixalles d'una manera exponencial és l'augment de població que s'ha desbordat també i la manca de consciència que provoca pris d'incendis i les famílies les famílies que anaven en aquella època fixeu-vos que ens educaven el bosc el bosc no s'hi deixa ni un paper tot recollit perquè és que no es notava que hi havies passat i tu quan en sabies un bosc el sabien encendre no parlo de mi perquè no en tinc ni idea el sabien encendre i el sabien apagar i no marxaven d'allà fins que allò estava absolutament apagat hi havia un contacte molt més simbiòtic amb el bosc no estic dient encara a tot això a fer barbacoles al bosc no estic dient això és una cultura que desapareix perquè jo recordo que anava amb una veïna a buscar bolets que se sabia als llocs jo quedava meravellada perquè deia aquí hi ha bolets les clapes o les claparades de cada any les sabia i després ens ensenyava com havíem de treure el bolet no havíem d'arrencar i llavors ara busca'ls aquestes clapes que estan d'estar rasades i la consciència encara en queden encara en queden algú deu saber-ho però vull dir que és una cultura que s'hauria d'haver perllongat perquè això també és cultura i la consciència que ells potser molt coneixement no tenien però deien escolta si tira una mica el vent depèn de quin hor és no es fa foc claríssim i es va d'entrepants ni foc ni històries quan no es pot fer no es fa cara total era el sentit comú hi havia un sentit comú que per exemple això ho feies però si hi havia vent ja no hi anaves i no ho feies no ho feies és a dir no hi hauré un sentit comú no hi hauré un sentit comú no hi hauré un sentit comú que era un sentit comú obert ara la sensació és a dir-te'n'hauré un sentit comú és a dir-te'n'hauré un sentit comú part que tenim és que és una bestiesa menys mal que tu has parlat Eugènia d'en Martí Boada perquè és veritat jo a ell li he sentit dir tenim massa bosque és a dir hi ha vegades que traiem pit i hem augmentat un 15% el bosc que tenim a Catalunya escolti això és un problema el que necessitaríem més diguem-ne hortes cultivades bàsicament perquè també servien com deia la Sandra de talla foc o els animals és el que es parla tant de tenir si tens una zona controlada hi havia els pastors podien portar les ovelles netejaven aquest sotabos d'una manera conscient també i s'obriu perquè va fer molts temes de la vaca d'olvera i de... com tenim la fauna ho havia fet molt això ara pensava perquè avui que tenim en Sánchez del Congrés dels Diputats i tot això i que veus que el monogràfic sobre corrupció sí i que pot haver unes eleccions tard o d'hora i que es pot es pot produir un canvi polític i clar i parlàvem del que parlàvem perquè l'altre dia vaig veure que el Partit Popular ja ha dit claríssim que quan governi farà les zones rústiques que es pugui construir és a dir una mica més és a dir que en tot cas mira perdrem zona de bosc perdrem zona de bosc i no el problema el problema és que segurament quan governin canviaran alguna cosa però durant uns anys quan van governar abans hi va haver-hi una certa negació del canvi climàtic que no se me'n feia la Conxita Barall perquè el dia que era aquí vaig treure el tema però encara me'n recordo en Mariano Rajoy parlant de su primo el primo aquell que deia que no hi havia canvi climàtic això és inegable i que hi haurà canvis a les polítiques també és inegable i que aquests canvis diguem-ne és a dir en una democràcia consolidada europea al Partit Popular li diríem als conservadors aquí encara els hi hem de dir la dreta a mi m'està venint molta calor perquè si ja anem ara jo ja no sé si miro en perspectiva però ara independentment dels colors del govern el que sí que no s'ha fet i no s'ha fet bé la feina és a dir veient aquest canvi climàtic veient que quan plou plou no plou no la cançó aquesta aquest país no sap ploure exacte el nostre país no sap ploure molts desastres ja no dic les rires del maresme molts desastres serien evitables si no els fessin jo crec a front de mar s'han fet s'han posat formigó construint urbanitzacions que no deixen córrer l'aigua que desemboca que aleshores doncs això crea inundacions desastres i això ho veiem cada dia i cada dos per tres quan es produeix un fenomen extraordinari doncs ens adonem que ho hem fet malament i que urbanísticament si no n'hem previst que que hi ha zones inundables que fins ara no ho eren però que que són inundables la història no ho eren ho han deixat de ser però és que ara no ho han i llavors això de les zones inundables abans era bueno clar com que plou molt el tanto que hem de tenir molt de respecte a les zones inundables però esclar vam estar uns anys que no plovia tant no passa res i són inundables i llavors aquí esclar aquest equilibri entra i jo dic ostres jo m'estimo molt l'ofici dels arquitectes i tal però dic home vigilem amb la banda ampla perquè estan passant catàstrofes o sigui molta part del que va passar a València era perquè estava construït malament però el que diem quant tocarà que passi el problema perdona és una qüestió d'edat Sandra sí que havia passat hi vam haver-hi unes grans inundacions a València amb 400 morts que van ser els anys 50 sí que hi havia un càmping aquí i allavors i allavors mira ara ho estava buscant va ser l'any 1996 per tant no fa tants anys dintre del cot que hi va haver-hi la desgràcia del càmping les nieves a Viesques que va ser un dia d'agost que va començar a ploure i va haver-hi parlem d'un centenar de morts parlo de memòria jo crec que més d'un centenar de morts però bàsicament perquè es havia construït en un lloc però encara es busquen responsables es havia construït en un lloc sí al final la justícia va fer allò que xiula i va passar pel damunt però la realitat és que es havia autoritzat a construir un càmping en un lloc diguem-ne que era de la vall el lloc de desaigua el lloc de València que ara es diu que no n'aprenem és evident que es va construir zones que no es podia construir i per tant la sensació és aquesta que no n'aprenem o no en volem aprendre perquè a l'hora hi ha grans motivacions econòmiques l'errada és que l'interès econòmic enterra el sentit comú totalment i el polític i els que s'ajunten en un xoc de sí però esclar en veres de fer diners val tot i ho trobarem és una cultura suïcida això totalment l'altre dia un arquitecte comentava que els tècnics tenen clar que ho havien de fer i no es compleix és sempre quan es fa una obra una infraestructura el que sigui un pont s'ha de pensar en la vinguda dels 100 anys és a dir que potser no plou no no però això ui això es va produir fa molts anys no torna pas a passar però has de calcular la vinguda és una mica el que deia la Sandra de la inundabilitat que per segons quines coses es parla de 500 anys que potser és exagerat però 100 anys no que no és exagerat però és que ara el tema és que aquella vinguda que pensàvem que es calcula dels 100 anys ara ja no és dels 100 ara podria ser 50 dels 20 i que es va reduint per tant hem de calcular que els problemes els podem tenir estem en una ciutat estem en un país estem en una ciutat que diguem-ne que és inundable i llavors a vegades segons quines coses s'utilitza per exemple amb tot el tema del nou troeta s'ha utilitzat molt el tema de la inundabilitat quan en realitat el Marroc és un riu que ja diguem-ne que ja no és riu que és un torrent que baixa molt de tant en tant que s'ajusta que està canalitzat i que no ho fa però per exemple tot el que és l'actual troeta les instal·lacions de Sant Pons tot allò està construït i totes les cases que hi ha tot allò està construït en zona inundable i això es va veure a la Glòria a la Glòria es va veure claríssim sí perquè portàvem portàvem 50 anys que no havia passat res perquè hi havien perquè s'havien fet els embassaments que la tenien l'aigua del Ter i no permetien que l'Unyà diguem-ne embotís per dir d'alguna manera i provoqués però quan la Glòria els embassaments estaven a tope i van haver de deixar la inundació estava cantada estava a caure sí per tant el que dèiem al principi previsió previsió previsió per l'aigua previsió pels incendis i previsió pel que pot passar el que sí que està clar és que hem avançat moltíssim a nivell tècnic per tant jo no em puc creure que si una zona inundable abans ja la vèiem fa 100 anys vèiem que era inundable perquè passaven coses com que quedava no sé a més a més és que la gent no sé és que jo em rebento molt a la gent de la pagesia em cansaven deien si surt aquest tipus de planta és perquè sota hi ha aigua per tant hi ha una deu o hi ha alguna història doncs ostres si ara tenim eines per poder estudiar aquest sota ja no tant el rieret aquell que passa per sobre que si un dia va gros doncs et pot passar però és que el de sota el tant tu perquè és el mateix una mica el meu pare s'estirava els cabells quan em feien les prospeccions per fer l'AVE que és el que ara està passant i ell ho va dir això és que un dia l'AVE el problema és que va acabar inundant tot allò bàsicament perquè no van tenir en compte el guell que se'n va anar perquè el guell que no hi passa aigua no hi passa aigua però de tant en tant quan ve una torrentada forta arriba i va haver-hi de tota manera allò per posar una nota d'humor hem de pensar que a Girona Ligre l'Institut Català de Recerca de l'Aigua el varen fer terreny inundable allà a la creueta vull dir que i això se sap i alguna vegada s'ha inundat vull dir que que per tant aquestes coses van com van i la ciutat com la veieu? estem a estem a mitjà mandat fa uns dies l'arcalde va fer una conferència a l'auditori que va marcar diguem-ne va voler fer una mirada llarga 50 mesures de futur per la ciutat d'aquí va fer unes quantes mesures de futur i va centrar-ho és a dir va fer una mirada llarga per parlar d'una ciutat plena de vida i no no és que passés pel damunt que hi va passar lleugerament de temes com per exemple el de les escombraries o el d'altrueta que em va parlar que em va parlar sinó que va voler fixar una mirada llarga de la transformació de la ciutat i va fer una cosa que jo la vaig trobar interessant que la verbalitzés precisament el cap de files de Guanyem que és que hi ha projectes de ciutat que han de transcendir en els consistoris i els equips de govern i per exemple va parlar la carretera a Barcelona que va dir no estaria on l'Ajuntament quan això s'acabi fent però és veritat que hi ha d'haver-hi des de la d'Avesa des de la d'Avesa el pont de Can Vidal l'Arlonda l'Arlonda Ferran Puig i tota la i tota la carretera a Barcelona aquesta transformació de carretera en avinguda que es vol fer comporta altres coses i s'ho tu que n'has fet temes i temes d'això treure l'Amiant que és perillosíssim treure l'Amiant que no és perillosíssim que s'haurà de fer però és una qüestió que s'haurà de fer i l'altre que va dir que va recordar de fet la carretera a Barcelona ja se n'en parlava o sigui era un dels grans projectes de l'alcaldessa pagans pagans eh què va passar va arribar la crisi econòmica del 2008 aquella empresa que ho havia comprat tot i que es havia de menjar el món que era Casballos se'n va anar a l'aigua allò va passar diguem-ne de banc en banc fins a haver-se a saber qui ho té els actuals propietaris de les naus perquè clar allà l'única cosa que s'hi ha fet és la clínica Girona en època l'alcalde Puigdemont que es va tirar endavant i jo crec que diria que afortunadament i ara el que va dir és que esclar que havien estat treballant perquè els propietaris de les naus que hi ha entre el clínica Girona i Peracord per entendre'ns els atiressin a terra deien que no tenien diners i el que farà l'Ajuntament i que va anunciar és que serà l'Ajuntament qui tirarà a terra i passarà factura esclar això estem parlant de molts i molts diners esclar i a partir d'aquí llavors la transformació diguem-ne que es construeixi allà que és el que es vol construir perquè Girona tampoc té tantes zones diguem-ne per construir que es construeixi allà i que comporti el canvi de carretera avinguda és una cosa que poden passar siguent generosos 10 anys tranquil·lament 10 anys sí, sí bueno jo crec que bufa ni s'ho bufa no, perquè és a dir no, està molt bé vull dir s'ha de fer un projecte s'ha de fer un projecte de ciutat a Girona hem tingut la sort que vam tenir un alcalde que va fer un projecte de ciutat 20-30 anys i hem viscut d'això fins ara però això s'ha esgotat i per tant el problema és que ara no tenim ningú que hagi fet un projecte de ciutat de fet el va començar fa 46 anys és que passa el temps d'una manera molt ràpida suposo que parles de l'alcalde Nadal que va ser escollit el 79 i va ser alcalde fins al 2002 si a darrere després no tens algú que faci un projecte de ciutat que miri també més enllà el que passa el que deia Betlló em sembla molt bé és molt interessant i tots aquests grans projectes però és clar això no ho pots fer amb un mandat de 4 anys és impossible n'hi ha dos i si hi ha un relleu que hi serà d'aquí 4 anys i no pots continuar no tens gaire clar que qui et substitueixi qui vingui al darrere assumeixi aquest projecte de ciutat sinó que desmuntarà el seu però hi ha una cosa que està clara és evident les naus industrials que hi ha en aquest moment han d'anar a terra i allò diguem-ne s'haurà de transformar que vol dir construir-hi llavors el tema és construir-hi bé i al mateix temps diguem-ne anar fent encara que sigui per trams tot el canvi perquè a la Carletra de Barcelona tu deies i a més feies feies un gest que per ràdio no es veu però que ha passat és a dir des que es va descobrir fa 40 anys que hi havia Mian i que la Mian era molt perillós el que s'ha anat fent és anar-hi posant formigó en el damunt de tal manera que en aquests moments la carretera és més alta que les voreres que això també perquè s'hi ha anat però no s'ha tret Jo us ho volia dir quan fa de l'Odo de l'Amián que s'ha dit escolteu és tòxic traiem-ho es fan campanyes d'aquestes per poder sensibilitzar i ajudar fins i tot ostres que passa que hi ha una cosa que s'ha de fer com que s'ha de fer per zona i la carretera de Barcelona és un eix encara viari vital ja no és la carretera nacional dos com era però encara segueix un eix viari bastant important i aixecar tota la carretera barcelonà és una feina d'anys de totes maneres jo quan he dit i ara una mica de broma si vols fent broma fent broma dic en Lluc que potser no serà el que podrà continuar el seu projecte de ciutat el problema és que quan tens la mirada tan llarga a vegades no veus el que tens davant i com que són escombraries cau i aquest jo crec que és l'acrúdic que hauria de fer mirar amb la mirada llarga s'entrevanca amb les escombraries que té davant dels nassos que és el problema que té en aquest moment aquesta junta de fet en les últimes tertulies n'hem parlat i no és un dels problemes és el problema d'aquest mandat perquè una mica el que deies de passar per sobre que ja ho dius però no no ho va dir el que passa que va voler fer però és evident a veure és evident que ara fa més o menys i si no ho fa falta molt bo fa un any que es va posar en marxa aquest nou aquest nou model que és un model que es havia signat en l'anterior consistori però que l'ha aplicat aquest i a més està tancat per 8 anys Sí, sempre són tancats i costa canviar el problema és que tothom començant per el propi equip de govern reconeix que la cosa no ha anat bé no ha anat bé i per tant s'ha de canviar de fet van anunciar fa poc les primeres mesures contenidors de vidre amb un 75% de la ciutat un dia més de recollida de la buig i de l'orgànica i la gran pregunta és si n'hi haurà prou si han de posar més contenidors a la pràctica vol dir que passarà que hi haurà el d'abans amb contenidors tancats els contenidors tancats intel·ligents alguns d'ells han sigut un desastre perquè no s'obrien jo ara ja no vull qüestionar el model però el problema en aquests moments de la ciutat de Girona és que s'ha normalitzat l'abortícia l'abortícia i la situació de Girona ciutat bruta i quan una ciutat normalitza aquesta situació diguem Nàpols per exemple però Girona estem aquí hem normalitzat aquesta situació i ara farem bans i mànigues i ens inventarem el que sigui gestionarem el model el torçarem però sortir d'una normalització d'una ciutat bruta costa molt perquè a més a més la gent s'acostuma a això hi ha gent que llavors ni targetes ni res ja passa de tot i l'incivisme creix i això és un problema greu hi ha un problema molt greu hi ha una cosa que volia dir amb el que has dit tu del projecte que estem en un moment diferent de l'època de l'alcalde que dius que és que la ciutat humanament i socialment s'ha transformat molt però i molt veloçment en tots els sentits tot el tema que ha comportat els pisos turístics gent que ha vingut humanament ha fet un canvi en 10 anys tan valós que fer un projecte a llarg plaç quasi no hi som a temps perquè és que la ciutat està molt transformada humanament i això mateix de les escombraries potser també n'és una part perquè com controles tota la gent que ve de fora que s'està dos dies com ho llença la gent que no és d'aquí que passa la ciutat està molt canviada però trobi la paraula que diu la Sandra previsió això ja ho sabien la gent que estava a l'Ajuntament que van negociar aquest pendèl i que l'estan aplicant però clar la firma de pisos turístics desbordada l'arribada de gent que es necessitava perquè té una infraestructura els pisos turístics hi ha gent que els neteja hi ha tota una infraestructura que també hi és però el que no és normal a mi em dóna la impressió i us ho vull preguntar és a dir per una banda diguem-ne si tothom diu que no ha anat bé és que no ha anat bé si tu veus contenidors plens de bosses al carrer perquè perquè la targeta no ha funcionat que això ha passat aquests dies ha funcionat ha estat per les xarxes un vídeo que no sé si era d'ara o de fa uns mesos de zones de Santa Eugènia que en franquesa que era que no hi havia hagut l'acollida avui mateix en els diaris el comitè d'empresa parla que hi ha un descontrol absolut que diuen ells que jo diria bueno l'empresa i els seus treballadors alguna responsabilitat tindran perquè estem parlant de molts diners i aquí hi ha un problema que és que al final acabarà acabarà jo crec que hi ha explotat que és aquest que és per una banda i la gent no sé si n'és del tot conscient tothom és a dir els que tenen establiments botigues i així potser ho és més els altres potser no ens hi hem fixat ha projectat molt la taxa recollida molt és a dir ho podrem pagar perquè dèiem anem a augmentar anem a augmentar perquè clar jo el petit comerç que era la part que volia introduir el petit comerç m'està dient és que no sostenrem no s'aguanta són gairebé més cares les escovries que els lloguers jo també volia comentar això que el cost que té econòmic i el resultat què passa aquí no té res a veure no no clar és evident una botiga et diu jo genero cartró i genero per dir alguna cosa un vent orgànic si em quedo a dinar i llavors no no agafen tot l'estol de les quatre les quatre coses però és clar si tinc vidre per tant ja no el puc tirar però és que si l'agafo la taxa se'm dispara brutalment sí sí però i el cost que té tota la tota la infraestructura de la neteja per el resultat que hi ha aquí alguna cosa que no funciona no ha funcionat i llavors segurament és a dir tirar enrere és complicat per el que dèiem perquè hi ha un contracte firmat que dura molts anys i i algú que a les xarxes és molt fàcil dir les coses i algú que diu el que s'hauria de fer és treure el contracte bueno sí però la bessura s'ha de treure cada dia i per tant vol dir que hauries de buscar que aquesta mateixa empresa continues fent-ho durant perquè muntar un contracte nou poden passar dos o tres anys que aquest és un dels altres drames que té en aquests moments l'administració tot en general i la municipal també en particular no? i el tema és aquest que les coses no estan anant bé però també hem vist que jo crec que hi ha hagut gent que n'ha fet com una opció política el tema de les bessures no podem dir que només sigui això però de repente han començat a aparèixer cadires i llits i matalassos i en valums que dius escoltar alguna cosa no valora no? Sí hem normalitzat una situació ja només faltava que ara entra en funcionament l'incineradora de Can Dura i avui també veig que al diari de Girona veig que els veïns ja es queixen del sorell dels camions és obvi perquè durant molts anys ha estat tancada però que esclar que fins que no acostumin i a més hi havia gent aquesta m'ha fet gràcia perquè hi havia gent que deia és que a més a més han anat a mirar i està tot barrejat sí perquè l'incineradora el que fa és cremar l'abuts per tant el tema és aquest però també parlàvem dolors i de esclar tenim hi ha una altra cosa que durant molts anys potser els ciutadans no n'hem estat conscients que és que diguem-ne que la merda es retira cada dia amb perdó per l'expressió i durant molts anys ens l'hem portat fora de la ciutat a grans advocadors pagant molts diners però aquests advocadors s'han de clausurar aquests advocadors s'han de tancar i algun dia i algun dia haurem de pensar en el decreixement i és una bestiesa parlada de decreixement ja però és una bestiesa parlada de decreixement en un moment que molta gent que parla de decreixement són els primers que després comencen a comprar coses per internet que tinunden la casa de cartrons i plàstics o anant al supermercat que hi ha més plàstic que mai és que jo tinc una visió potser una mica potser no segur una mica romàntica però és donat a aquesta situació tan estranya ostres d'alguna manera podríem recolar i una mica com el que deies anem a mirar quanta gent ens entra amb quins pics ens entra doncs tenim tots aquests turistes tenim aquesta població augmentat en tot això que és una mica el que ens passa amb els cotxes amb la contaminació que parlàvem al principi de tot per tant ostres i si posem damunt d'una taula ja sé que estem parlant d'un Girona que això no és un poble petit però anem a mirar tot el que rebutgem perquè hi ha tant de plàstic que volta perquè això torna a ser l'etern debat ha de ser preixer el plàstic això abans de la pandèmia es havia dit però després amb la pandèmia es va tornant amb el plàstic vull dir jo dir ostres és que després de la pandèmia s'ha desbocat tot s'ha tornat a desbocar tot aquest és el tema que s'ha desbocat els viatges els vols tot està desfermat desfermat però trobeu que hi ha gent que a vegades fa discursos això sobre la petxada de CO2 i després te n'enteres que van a l'altra punta de món o com alguns amics nostres nisso que ara no direm noms perquè algun d'ells venen a les tertúlies que són gent d'esquerres extremadament ecologista i que agafaven un avió un cop o un mes i anaven a fer un cafè a l'home això ho havíem fet ara és que a qui és el que parlem vivim en contradicció no ho dic per ells ho fem tots perquè és que veníem d'un canvi climàtic extrem o sigui parlant dels extrems i fixeu-vos que nosaltres ens hem viciat d'aquests extrems però aviam parlem del decreixement i dius el decreixement com és possible Girona Girona com apliquem com la política la idea del decreixement quan estem abocats al consum quan comprem més que mai per internet quan quan el partit 2 me deixes dir una cosa només que és que no no no és que per incidir és a dir parlem de Girona perquè estem vivint a la ciutat de Girona no és un problema de Girona que el podia reclar l'ajuntament de Girona això també ho hem de dir no cito Girona però Girona com la ciutat que amb aquest decreixement com podem afrontar-lo quan quan el nivell d'immigració que ha vingut a la ciutat és brutal brutal de fora i es necessita el turisme sí sí no no també però esclar el turisme és brutal hi ha hagut un creixement turístic d'això i acompanyat amb la immigració i això i els i els expats que diguem que no sé què si és immigració és turisme no sé què que també és un fenomen de Girona espectacular espectacular eh sí tan espectacular que algú un dia em diu és que saps que Girona la segona llengua que es parla després del català és l'anglès tindríem dubtes de si és el primer el català o el castellà és l'anglès no no és que és veritat tot això com pots afrontar el decreixement amb una ciutat que està creixent tant amb tants aspectes a veure que dona molta vida que dona molta vida ho hem de tenir i que vingui turisme de qualitat sisplau però ho hem de gestionar però ho hem de gestionar ho hem de gestionar però és el que us deia jo i l'educació per exemple deien que havien posat contenidors nous a tota la zona aquesta del Güell la part de bé no només els barris exactes però vull dir en tota una zona que no n'hi havia hagut mai d'aquests intel·ligents o no en sabien o no funcionaven perquè tot està a la terra ha estat més complicat tu diria jo ha estat més complicat l'aplicació d'aquest tipus de coses a barris com Sant Eugènia i Can Givera del Pla que no el que va ser en l'Eixample tot i que en l'Eixample també hi ha hagut mostres d'incivisme bastant importants perquè durant un temps tampoc han funcionat els contenidors intel·ligents que també hi és això sí no no és un tema i ara que parlàveu deixeu-m'ho dir un tema perquè torna a sortir de fet en Nisseu viu per la zona de puc dir-ho no de la d'Avesa Güell torna a haver-hi molta gent jove i mirar-nos de Màlia a la zona de l'estació que com que dormien a sota les vies i allò s'ha tancat s'ha tallat ara dormen ben bé a la plaça davant de la farinera la torre Girona i l'estació de l'Ave amb una imatge a veure aquí hi ha dos temes un ara parlo de la imatge que jo crec que no ens la podríem permetre en una societat l'altre és que curiosament estan atrapats perquè són gent alguns d'ells que venen de Mali que necessiten diguem-ne que l'antic govern civil que la subtelegació del govern els comenci a tramitar però això és molt lent i mentre no els tramiten no els poden ajudar i mentre no els poden ajudar han de viure al carrer malgrat que diguem-ne que els serveis socials de Girona els faciliten dutges els faciliten però aquí hi ha dues qüestions una la imatge no em quedaré només amb la imatge que jo crec que és bastant lamentable sinó en el patiment de tota aquesta gent i la pregunta com és que gent de Mali que alguns han entrat a Europa a través de l'Empedusa o altres a través de les Canàries hagi arribat precisament a Girona vol dir que d'alguna manera ha arribat perquè algú els hi ha portat o els hi ha fet venir no? Sí, sí no crec que sortim de Mali amb el plano de Girona a la butxaca això està claríssim vull dir que algú que ha cobrat el viatge ja us ho dic jo o hi ha un interès polític ah no, no, no que aquesta gent a més a més molts d'ells han perquè hi ha alguns que venen els que venen de Mali venen de zona de conflicte i que s'han gastat tot el que tenien perquè hi ha màfies que guanyen molts de diners a transportar-los tampoc ho hem de negar-ho tot això l'altre tema l'altre tema és aquest els tenim aquí i se'ls ha d'assistir però també és allò que passa no la cosa aquella fixeu-vos-hi que jo mateix a desgrat meu he parlat primer de l'imatge que donaven que era dolenta quan en realitat estem parlant del patiment d'unes persones però també ens hem de fer preguntes és a dir com és que han arribat aquí qui els ha portat i per què no se'ls atén bé que segurament esclar el que diuen és s'ha de comprovar un per un si realment el que diuen és veritat perquè no sigui allò allò un un domen d'home però en el mentrestant com se gestiona això és que hi ha un dia a dia és el que parlem hi ha un dia a dia hi ha una gent que dorm al carrer hi ha gent que dorm al carrer i al barri vell també n'hi ha molta massa però és que això perdoneu per si agaféssim tots els ocupes i aquesta gent que dorm al carrer és que esclar com gestionem tot això és que parlem de les escombraries perquè hi ha un altre problema molt greu de col·locació no sé com dir-ho jo crec que els serveis socials de Girona jo crec que estan desbordats sí absolutament desbordats que jo no sé si és que l'Ajuntament de Girona els serveis socials són els que han d'assumir exclusivament aquest tema no jo crec que no hi ha altres administracions que són les responsables Girona té la sopa quin és el problema que l'única sopa que hi ha tota la demarcació de Girona de totes les comarques de Girona és a Girona i el que fan des d'altres punts diguem-ne de les comarques és enviar-los cap aquí saturat i que no i que dona per més per tant no és un tema de l'Ajuntament és a dir l'Ajuntament hi participa perquè li toca de ple però no seria només un tema de l'Ajuntament és un tema de i Susana també es queixava fa uns dies d'aquesta situació que no poden amb tot i que els hi és complicadíssim poder ajudar perquè té un problema seriós perquè tenim serveis de la Catalunya pujoliana els 6 milions som més de 8 i la consellera de Paneca va dir que en poc sempre s'arribaríem a 10 si no canviem els sistemes això explosionarà explotarà i si això explota ja sabeu el que vol dir vol dir pujar a l'extrema dreta vol dir i llavors hi ha una altra cosa gent que ja no pot més i que explota també és veritat que hi ha una altra cosa que és veritat l'atenció a la gent gran tenim molta gent gran nostrada que té pensions molt petites i que requeriria ajudes que no arriben perquè es necessiten per altres coses i aquest és un peix que es mossega la cua que el que fa és que el que incrementa diguem-ne és llavors l'odi el diferent per ignorància per ignorància a vegades o pel que sigui i empobreix d'una manera la societat tampoc ajuden determinats discursos que fan com alguns d'aquests autonomenats sindicats que diuen habitatge lliure per tothom llavors hi havia gent que deia molt bé doncs escolti posi els meus fills a la cua el discurs de dir no tot gratis i per tothom o la nostra gent gran com diem la gent gran qui l'ajuda escolta'm són gent que han treballat tota la vida amb oficis i tal i crec que s'han guanyat el respecte però és clar és el que us deia com posem això dins un mateix si és que es pot posar i com es pot ajudar aquesta gent o regular-ho el canvi social i la mentalitat és que s'ha perdut el respecte a la gent gran vull dir era una cosa que de les nostres generacions sempre hi havia un respecte pels avis i ara això s'ha perdut totalment no i per dir hi ha una altra cosa que és indubtable també la gent gran de fa 60 o 70 anys a la nostra edat ja era molt i molt gran i ara nosaltres no ens hi considerem parlo per això i per mi encara que a ell no el poder no li agradi i el tema és aquest que tot això s'haurà replantejar perquè evidentment els recursos s'han de ser a gestionar gent gran depenent que vivia a les cases i que es corridaven a casa que això ha canviat moltíssim ha canviat del tot com tota la situació i la pròpia societat escolteu m'agradaria continuar parlant però hem arribat a les 11 moltíssimes gràcies gràcies Sandra Florença Eugenia Cross nosaltres si tot va bé la tertúlia torna demà ara són les 11 ADN Gironí ADN 92.7 la ràdio de Girona El Gironès Gaudí de la natura té premi participa en el repte dels cims del Gironès Sant Grau Sant Miquel Els Àngels Sant Roc Rocacorba i així fins a 10 rutes a la teva disposició si en completes un mínim de 5 cims i penges la foto a Instagram t'emportaràs un petit obsequi consulta les condicions a turismegironès.cat desafia't i conquereix la comarca una iniciativa del Consell Comarcal del Gironès Vols comprar o vendre una empresa a Girona? A Reempresa posem en contacte persones que volen vendre el seu negoci amb persones que volen iniciar una empresa sense haver de començar de zero Oferim assessorament personalitzat i suport financer gratuïts gràcies a la col·laboració amb la Diputació de Girona Visita'ns a reempresa.org Girona FM Els titulars de GironaFM.cat arriben també a la teva ràdio És dimecres 9 de juliol i aquesta és l'actualitat del dia us parla Pau Villafany El comitè de Girona més neta denuncia descontrol absolut i desorganització pel nou sistema de recollida d'escombraries En un comunicat la intersindical remarca que des del setembre del 2022 hi ha hagut un canvi de paradigma significatiu en la gestió de les deixalles però que això no ha anat acompanyat de les eines adequades per la plantilla El comitè defensa que la plantilla surt cada dia a complir amb la seva feina sense els recursos adients i critiquen que tant l'empresa com l'equip de govern intentin minimitzar les seves responsabilitats 3 de cada 4 famílies ateses per Càritas Catalunya el 2024 vivien en pobresa severa és una de les dades que es desprèn de la memòria que l'entitat ha presentat a Girona l'entitat ha exposat que una de cada dues llars ateses no disposa d'un habitatge digne i que per fer front a les despeses d'habitatge és gairebé impossible per 6 de cada 10 llars El Truet estrena un centre de simulació on els professionals assagen intervencions en un espai realista i controlat compta amb un quiròfan un box de crítics i sales d'habilitats tècniques per fer recreacions que després s'avaluen l'objectiu és l'aprenentatge i millorar les habilitats professionals la instal·lació ocupa uns 200 metres quadrats de l'Hospital Trueta que s'han reformat i equipat entre els equips hi ha un simulador de pacient d'última tecnologia que és com un maniquí que respon automàticament els tractaments i intervencions Nova protesta a l'Escola Ágora de Girona per reclamar que l'Ajuntament pacifiqui per sempre el vial del centre El consistori ha tallat temporalment el passeig Ramon Berenguer II després que divendres passat un cotxe atropellés un menor que sortia del casal d'estiu De moment l'Ajuntament mantindrà el tall del vial fins al 31 de juliol i de cara a la tardor vol definir una proposta per limitar l'accés de vehicles motoritzats durant la resta de l'any Les famílies i l'AFA però que no és el primer cop que es manifesten reclamen solucions definitives L'Ajuntament de Girona obre la convocatòria d'ajuts a la contractació del programa Girona Actua uns ajuts als quals aquest any es destinen un total de 200.000 euros L'ajuda té com a finalitat fomentar la incorporació al mercat de treball de persones en situació de risc de vulnerabilitat Les empreses poden presentar les sol·licituds a partir de dijous fins al 10 de setembre El cicle a prop tanca la sisena edició amb més de 2.000 assistents El cicle s'esteix per tot Girona amb un total de 21 propostes de talent emergent de proximitat el que representa un 77% d'ocupació mitjana I en esports Derek Nidham nou jugador del bàsquet Girona El jugador nord-americà en passaport Montenegri signa per una temporada procedent del Besiktas equip amb el qual va disputar les dues últimes temporades a la Lliga El base d'un 80 metres d'alçada ve de disputar 27 partits de la Lliga turca I pel que fa el temps d'hi avui estable amb alguns núvols sobretot durant el matí que deixaran pas al sol de cares a la tarda en una jornada on es poden arribar als 28 graus de màxima Això és tot Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper GironaFM.cat La ràdio de Girona vagis on vagis Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona GironaFM GironaFM Vols comprar o vendre una empresa a Girona? A Reempresa posem en contacte persones que volen vendre el seu negoci amb persones que volen iniciar una empresa sense haver de començar a la nostra