La tertúlia de Girona FM

Anàlisi i reflexió de l’actualitat de Girona, moderada per Jordi Grau

Horari d'emissió
Dilluns, Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres
10:00 - 11:00
Dilluns, Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres
16:00 - 17:00
Dilluns, Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres
20:00 - 21:00

Subscriu-te al podcast

Títol i resum generats per IA

Calor i turisme desestacionalitzat, pantalles i IA a l’escola, i la crisi de les escombraries a Girona

Introducció

Tertúlia a Girona FM amb tres veus del teixit gironí sobre tres grans blocs: canvi climàtic i turisme, educació i tecnologia (mòbils, pantalles i IA), i gestió urbana a Girona (escombraries, males herbes i projectes).

"Som refugi climàtic" — sobre els centres comercials en onades de calor

Canvi climàtic i turisme: cap a la desestacionalització

Idees clau

  • Onades de calor més primerenques i temperatura del mar rècord (23–24 ºC a l’Estartit; fins a 30 ºC en punts de Mallorca) alimenten tempestes i canvien hàbits.
  • Desestacionalització: juliol i agost podrien esdevenir temporada baixa en 5–10 anys per excés de calor; qui pot viatjarà en mesos més temperats.
  • Comportament del visitant: menys massificació, cerca de destins més frescos; juliol guanya pes davant l’agost.

"Fer vacances al juliol i l’agost serà de qui no es pugui permetre fer una altra cosa."

Escola, calor i calendaris: el “meló” de la climatització

Punt de partida

  • Aules a 31–33 ºC: últimes setmanes de curs percebut com a dies perduts (baixa atenció, cops de calor), especialment en horaris d’ESO i batxillerat.
  • Infraestructura: la majoria de centres sense climatització; paradoxalment, barracons amb aire condicionat.
  • Conciliació: famílies atrapen entre calendari, casals i feina; AFAs assumint despeses (pantalles, forns...) i temor a haver d’assumir també l’AC.

Propostes implícites

  • Revisar calendari (setembre i juny), climatització eficient i protocols de calor.
  • Més informació i suport institucional, no carregar-ho a AFAs.

Pantalles, mòbils i salut: atenció, son i addiccions

Diagnosi

  • Les xarxes socials i apps d’oci funcionen amb algoritmes de captació i retenció d’atenció (mecànica d’addicció similar a drogues).
  • Llum blava de nit: senyalitza “és de dia” al cervell, perjudica el descans.
  • Estrès i ansietat associats al consum compulsiu i la recerca de reconeixement.

Respostes i canvis

  • Restricció de mòbils a centres: “abans i després” positiu un cop superada la síndrome d’abstinència.
  • Importància d’educar en higiene digital i ús crític.

"És exactament el mateix mecanisme que la droga."

Tecnologia a l’escola: equilibrar eines i bàsics

Tendències i dubtes

  • Implantació precipitada d’ordinadors sense pla pedagògic clar (hores, usos, objectius) i ara correccions (tornar a llibres i paper en alguns centres, línia nòrdica).
  • Preocupació per competències bàsiques: lectura, escriptura a mà (psicomotricitat i estructuració del pensament), càlcul sense màquina.
  • Els “gurus” tecnològics porten els seus fills a escoles sense pantalles.

"El problema no és l’eina, sinó l’ús que en fem."

IA a l’aula i a la feina: usos, límits i avaluació

Ús responsable i eficiència

  • La IA generativa pot estalviar temps i millorar processos (docents, continguts), però cal criteri humà i fer tutorització, feedback i tasques insubstituïbles per la persona.

Avaluació i detecció

  • Detectores de IA a l’aula; treballs clònics penalitzats.
  • Tornar a l’oral i a l’escrit a mà com a via de control i de desenvolupament de l’expressió.

Polítiques i prudència

  • Plans d’IA a l’administració encara immadurs; convé claredat d’objectius i formació.
  • Missatge central: no negar l’existència de la IA, sinó integrar-la amb context i ètica.

Educació mediàtica i periodisme: criteri, fonts i honestedat

Alfabetització imprescindible

  • Educar en algoritmes (què mostren i per què), dades personals i control d’atenció.
  • Retorn als bàsics de la comunicació i el màrqueting: producte, mercat, preguntes rellevants.

Periodisme i desinformació

  • Reivindicar honestedat (més que “neutralitat” buida) i verificació de fonts: WhatsApp i xarxes són canals, no fonts.
  • Consum crític: llegir amb criteri d’autoria i fiabilitat.

"Si els mínims no estan coberts, no em vinguis a parlar de les altres coses."

Girona: escombraries, males herbes i prioritats de ciutat

Escombraries: diagnosi i canvis

  • Model de recollida no funciona com s’esperava (reconegut pel govern municipal). Efectes:

- Taxes: pujada notable; sensació de servei insuficient. - Incivisme i desviació a municipis veïns (Salt). - Vidre: reciclatge a la baixa amb contenidors intel·ligents.

  • Mesures en curs: més recollides, reintroduir contenidors de vidre a molts punts, flexibilitzar apertures d’emergència (orgànica), millorar comunicació.

Males herbes i “renaturalització”

  • Frontera difusa entre renaturalitzar i deixadesa: herbes tapant carrils bici, senyals i parcs; casos al voltant del Trueta.
  • Efecte en percepció de ciutat i ús d’espais públics; risc de plagues.

Prioritats i projecte Carretera Barcelona

  • Debat sobre el “timing” de la Carretera Barcelona: cal primer assegurar bàsics (neteja, manteniment) per guanyar legitimitat de grans projectes.
  • “Mirada llarga” necessària, però el ciutadà prioritza funcionalitat i ordre del dia a dia.

Tancament

  • Consens en la necessitat de bases sòlides: ciutat neta i endreçada, educació adaptada als reptes digitals i ús responsable de tecnologia i IA.
  • Continuarà el debat sobre escombraries i manteniment urbà el proper curs.

Seccions de l'episodi

Introducció i presentació

Introducció i presentació

0:00

Benvinguda a la tertúlia, to de finals de temporada i presentació dels participants (David Martí, Pau Jordà i Vanessa Manyi).

Calor, canvi climàtic i desestacionalització del turisme

Calor, canvi climàtic i desestacionalització del turisme

2:22

Onades de calor primerenques, mar molt càlid i efectes en el descans i l’oci; els mesos punta (juliol-agost) podrien perdre pes. Es consoliden vacances en juny-juliol i la cerca de destins menys massificats i més temperats.

Escola, calor i calendaris; climatització i conciliació

Escola, calor i calendaris; climatització i conciliació

8:37

Aules amb temperatures extremes; últimes setmanes de curs de baixa productivitat; manca generalitzada d’AC; càrrega sobre AFAs; dilemes de conciliació i de calendaris (juny-setembre).

Pantalles, mòbils i salut: addicció i son

Pantalles, mòbils i salut: addicció i son

13:44

Algoritmes de captació d’atenció similars a mecanismes d’addicció; efecte nociu de la llum blava de nit; estrès i ansietat; valor de restringir mòbils als centres i educar en higiene digital.

Tecnologia a l’escola: paper vs digital i competències bàsiques

Tecnologia a l’escola: paper vs digital i competències bàsiques

18:50

Crítica a la digitalització precipitada sense pla pedagògic; retorn parcial a llibres i escriptura a mà; importància de lectura, càlcul i psicomotricitat de l’escriptura; referències a models nòrdics.

IA a l’aula i a la feina: usos, límits i avaluació

IA a l’aula i a la feina: usos, límits i avaluació

24:28

IA com a eina d’eficiència si es manté el criteri humà; problemes de plagi i treballs clònics; detectors d’IA; proposta d’avaluació oral i escriptura a mà; evitar negar l’existència de la IA i integrar-la amb ètica.

Educació mediàtica i polítiques públiques d’IA

Educació mediàtica i polítiques públiques d’IA

33:43

Necessitat d’alfabetització sobre algoritmes, dades i atenció; plans d’IA a l’administració encara verds; crida a claredat d’objectius i formació; tornar als bàsics de la comunicació i el màrqueting.

Periodisme, desinformació i criteri de fonts

Periodisme, desinformació i criteri de fonts

36:59

Defensa d’un periodisme honest i verificació de fonts; canals com WhatsApp o xarxes no són fonts; importància d’autoria i credibilitat; exemples de rumors i cadenes virals.

Girona: crisi de les escombraries, males herbes i comunicació

Girona: crisi de les escombraries, males herbes i comunicació

40:04

Model de recollida amb problemes reconeguts; pujada de taxes i sensació de mal servei; incivisme i desviació a Salt; menys reciclatge de vidre; mesures correctores (més contenidors/recollides, emergències orgànica) i necessitat de millor comunicació. Debat sobre renaturalització vs deixadesa i impacte en l’ús d’espai públic.

Projecte Carretera Barcelona i prioritats de ciutat

Projecte Carretera Barcelona i prioritats de ciutat

50:36

Discussió sobre el moment d’impulsar grans projectes; cal cobrir primer els bàsics (neteja i manteniment) per obtenir legitimitat i comprensió ciutadana; ‘mirada llarga’ vs urgències del dia a dia.

Cloenda

Cloenda

54:05

Agradiments i desig de bon estiu; previsió de reprendre el debat sobre escombraries i manteniment urbà la temporada vinent.