La tertúlia de Girona FM
Anàlisi i reflexió de l’actualitat de Girona, moderada per Jordi Grau
Subscriu-te al podcast
Calor i turisme desestacionalitzat, pantalles i IA a l’escola, i la crisi de les escombraries a Girona
Introducció
Tertúlia a Girona FM amb tres veus del teixit gironí sobre tres grans blocs: canvi climàtic i turisme, educació i tecnologia (mòbils, pantalles i IA), i gestió urbana a Girona (escombraries, males herbes i projectes).
"Som refugi climàtic" — sobre els centres comercials en onades de calor
Canvi climàtic i turisme: cap a la desestacionalització
Idees clau
- Onades de calor més primerenques i temperatura del mar rècord (23–24 ºC a l’Estartit; fins a 30 ºC en punts de Mallorca) alimenten tempestes i canvien hàbits.
- Desestacionalització: juliol i agost podrien esdevenir temporada baixa en 5–10 anys per excés de calor; qui pot viatjarà en mesos més temperats.
- Comportament del visitant: menys massificació, cerca de destins més frescos; juliol guanya pes davant l’agost.
"Fer vacances al juliol i l’agost serà de qui no es pugui permetre fer una altra cosa."
Escola, calor i calendaris: el “meló” de la climatització
Punt de partida
- Aules a 31–33 ºC: últimes setmanes de curs percebut com a dies perduts (baixa atenció, cops de calor), especialment en horaris d’ESO i batxillerat.
- Infraestructura: la majoria de centres sense climatització; paradoxalment, barracons amb aire condicionat.
- Conciliació: famílies atrapen entre calendari, casals i feina; AFAs assumint despeses (pantalles, forns...) i temor a haver d’assumir també l’AC.
Propostes implícites
- Revisar calendari (setembre i juny), climatització eficient i protocols de calor.
- Més informació i suport institucional, no carregar-ho a AFAs.
Pantalles, mòbils i salut: atenció, son i addiccions
Diagnosi
- Les xarxes socials i apps d’oci funcionen amb algoritmes de captació i retenció d’atenció (mecànica d’addicció similar a drogues).
- Llum blava de nit: senyalitza “és de dia” al cervell, perjudica el descans.
- Estrès i ansietat associats al consum compulsiu i la recerca de reconeixement.
Respostes i canvis
- Restricció de mòbils a centres: “abans i després” positiu un cop superada la síndrome d’abstinència.
- Importància d’educar en higiene digital i ús crític.
"És exactament el mateix mecanisme que la droga."
Tecnologia a l’escola: equilibrar eines i bàsics
Tendències i dubtes
- Implantació precipitada d’ordinadors sense pla pedagògic clar (hores, usos, objectius) i ara correccions (tornar a llibres i paper en alguns centres, línia nòrdica).
- Preocupació per competències bàsiques: lectura, escriptura a mà (psicomotricitat i estructuració del pensament), càlcul sense màquina.
- Els “gurus” tecnològics porten els seus fills a escoles sense pantalles.
"El problema no és l’eina, sinó l’ús que en fem."
IA a l’aula i a la feina: usos, límits i avaluació
Ús responsable i eficiència
- La IA generativa pot estalviar temps i millorar processos (docents, continguts), però cal criteri humà i fer tutorització, feedback i tasques insubstituïbles per la persona.
Avaluació i detecció
- Detectores de IA a l’aula; treballs clònics penalitzats.
- Tornar a l’oral i a l’escrit a mà com a via de control i de desenvolupament de l’expressió.
Polítiques i prudència
- Plans d’IA a l’administració encara immadurs; convé claredat d’objectius i formació.
- Missatge central: no negar l’existència de la IA, sinó integrar-la amb context i ètica.
Educació mediàtica i periodisme: criteri, fonts i honestedat
Alfabetització imprescindible
- Educar en algoritmes (què mostren i per què), dades personals i control d’atenció.
- Retorn als bàsics de la comunicació i el màrqueting: producte, mercat, preguntes rellevants.
Periodisme i desinformació
- Reivindicar honestedat (més que “neutralitat” buida) i verificació de fonts: WhatsApp i xarxes són canals, no fonts.
- Consum crític: llegir amb criteri d’autoria i fiabilitat.
"Si els mínims no estan coberts, no em vinguis a parlar de les altres coses."
Girona: escombraries, males herbes i prioritats de ciutat
Escombraries: diagnosi i canvis
- Model de recollida no funciona com s’esperava (reconegut pel govern municipal). Efectes:
- Taxes: pujada notable; sensació de servei insuficient. - Incivisme i desviació a municipis veïns (Salt). - Vidre: reciclatge a la baixa amb contenidors intel·ligents.
- Mesures en curs: més recollides, reintroduir contenidors de vidre a molts punts, flexibilitzar apertures d’emergència (orgànica), millorar comunicació.
Males herbes i “renaturalització”
- Frontera difusa entre renaturalitzar i deixadesa: herbes tapant carrils bici, senyals i parcs; casos al voltant del Trueta.
- Efecte en percepció de ciutat i ús d’espais públics; risc de plagues.
Prioritats i projecte Carretera Barcelona
- Debat sobre el “timing” de la Carretera Barcelona: cal primer assegurar bàsics (neteja, manteniment) per guanyar legitimitat de grans projectes.
- “Mirada llarga” necessària, però el ciutadà prioritza funcionalitat i ordre del dia a dia.
Tancament
- Consens en la necessitat de bases sòlides: ciutat neta i endreçada, educació adaptada als reptes digitals i ús responsable de tecnologia i IA.
- Continuarà el debat sobre escombraries i manteniment urbà el proper curs.
Seccions de l'episodi

Introducció i presentació
Benvinguda a la tertúlia, to de finals de temporada i presentació dels participants (David Martí, Pau Jordà i Vanessa Manyi).

Calor, canvi climàtic i desestacionalització del turisme
Onades de calor primerenques, mar molt càlid i efectes en el descans i l’oci; els mesos punta (juliol-agost) podrien perdre pes. Es consoliden vacances en juny-juliol i la cerca de destins menys massificats i més temperats.

Escola, calor i calendaris; climatització i conciliació
Aules amb temperatures extremes; últimes setmanes de curs de baixa productivitat; manca generalitzada d’AC; càrrega sobre AFAs; dilemes de conciliació i de calendaris (juny-setembre).

Pantalles, mòbils i salut: addicció i son
Algoritmes de captació d’atenció similars a mecanismes d’addicció; efecte nociu de la llum blava de nit; estrès i ansietat; valor de restringir mòbils als centres i educar en higiene digital.

Tecnologia a l’escola: paper vs digital i competències bàsiques
Crítica a la digitalització precipitada sense pla pedagògic; retorn parcial a llibres i escriptura a mà; importància de lectura, càlcul i psicomotricitat de l’escriptura; referències a models nòrdics.

IA a l’aula i a la feina: usos, límits i avaluació
IA com a eina d’eficiència si es manté el criteri humà; problemes de plagi i treballs clònics; detectors d’IA; proposta d’avaluació oral i escriptura a mà; evitar negar l’existència de la IA i integrar-la amb ètica.

Educació mediàtica i polítiques públiques d’IA
Necessitat d’alfabetització sobre algoritmes, dades i atenció; plans d’IA a l’administració encara verds; crida a claredat d’objectius i formació; tornar als bàsics de la comunicació i el màrqueting.

Periodisme, desinformació i criteri de fonts
Defensa d’un periodisme honest i verificació de fonts; canals com WhatsApp o xarxes no són fonts; importància d’autoria i credibilitat; exemples de rumors i cadenes virals.

Girona: crisi de les escombraries, males herbes i comunicació
Model de recollida amb problemes reconeguts; pujada de taxes i sensació de mal servei; incivisme i desviació a Salt; menys reciclatge de vidre; mesures correctores (més contenidors/recollides, emergències orgànica) i necessitat de millor comunicació. Debat sobre renaturalització vs deixadesa i impacte en l’ús d’espai públic.

Projecte Carretera Barcelona i prioritats de ciutat
Discussió sobre el moment d’impulsar grans projectes; cal cobrir primer els bàsics (neteja i manteniment) per obtenir legitimitat i comprensió ciutadana; ‘mirada llarga’ vs urgències del dia a dia.

Cloenda
Agradiments i desig de bon estiu; previsió de reprendre el debat sobre escombraries i manteniment urbà la temporada vinent.
Bon dia, entrem en temps de tertúlia a Girona FM quan passen 5 minuts a les 10 del matí d'aquest 8 de juliol, un dia una mica rouful, un dia amb les temperatures més idònies pel que alguns esperem de l'estiu, és a dir, en contraposició sobretot als dies d'altes temperatures que vàrem tenir el mes de juny i estem aquí en aquesta última setmana a la temporada convencional per tal d'analitzar la situació a Girona, al país, el que ells vulguin amb les 3 persones que ens acompanyen avui aquí als estudis del carrer Balmes. Senyor David Martí, empresari, vicepresident de la FOEC i tantes altres coses. Què tal, bon dia, com estàs? Bon dia, bé, prop de bé. Prop de bé? Així m'agrada. Prop de bé i amb ganes d'acabar el curs, ja. Amb ganes d'acabar el curs, es preveuen algunes vacances. Sí, sí, es preveuen, es preveuen, però encara queda una miqueta. Encara queda una miqueta, és aquell esprint final. Aquell esprint final. Un esprint final que no sé si tindrà el senyor Pau Jordà perquè anava a dir que està en temporada alta, gerent de l'espai gironès, però jo crec que l'espai gironès està sempre en temporada alta, no? Molt bon dia. Aquí estem, treballant com sempre. Amb ganes de vacances també, com em deia en David, però encara ens queden ben bé quatre setmanes. Doncs quatre setmanes a picar pedra. Efectivament. No sé si parlarà de vacances amb la Vanessa Manny, que és la tercera pota d'aquesta tertúlia, empresària i futura escriptora, si m'ho permets. ho deia perquè, vull dir, estàvem parlant precisament de tot això, no? Anava a dir, moltes vegades t'he presentat com comerciant del carrer Ballestries, cosa que potser canviarà, no? Bon dia, sí. Bé, de fet, ja ha canviat, fins prou oficialment al setembre, i l'ho d'escriptora, que bé, jo porto, m'assembla que, sempre escrivim, però espero que fes anar alguna cosa d'això, no? I poder, ara és el moment, ja poder-te dedicar. I esperem que tot vagi bé. parlava una miqueta del temps, allò per començar, deia, bé, sembla que ens ha donat un cert respiro, no? Perquè van passar uns dies complicats. El que passa és que això també depèn de com funciona, perquè van ser dies que estar al carrer no molestava, perquè el sol, les temperatures eren molt altes, costava dormir a la nit, però després he vist anar en Pau i dic, bé, potser això els funciona bé en l'espai gironès, perquè allò sí que és una autèntica, diguem-ne, una zona que des d'un punt de vista climàtic s'hi està molt més bé que no passejar pel carrer. Som refugi climàtic. Exacte, no em sortia la paraula, ja ho has vist, no em sortia refugi. Està apunt de dir-ho bé, si no. Aparegem a la web de l'Ajuntament d'Estat com a refugi climàtic, malauradament, tant de bo no haguéssim d'aparèixer com a refugi climàtic, perquè seria una bona senyal el mes de juny que hem tingut. Jo comentava fa poc amb una persona, amb algú de fora, algú de Madrid, i deia, fixa't el que ens hem acostumat, que quan érem petits tenies 28 o 29 o 30 graus i deies, ostres, quina calor que fa, etcètera, etcètera, i ara en tens 35 i pensem, bueno, fins que no arribem a 40, 35 s'aguanten i no anem bé, no anem bé, tant de bo no fóssim refugi climàtic que a l'espai gironès, tant de bo no haguéssim de ser. Fa cosa de dues setmanes o tres participava en un debat que es feia en el sector turístic, al voltant de la taxa turística, etcètera, etcètera, i sempre que es parla d'això surt el tema de la desestacionalització, com el gran repte del sector turístic, i es deia que, per desgràcia, com deia en Pau, un dels aliats de la desestacionalització serà la crisi climàtica, perquè qui vol anar a una destinació turística on t'has de passar el dia tancat a l'apartament o a l'hotel amb aire acondicionat o en remull, perquè no pots anar a fer res, no? Llavors el juliol i l'agost arribarà una època d'aquí no masses anys que serà la temporada baixa, perquè la gent no voldrà venir. És a dir, qui s'ho pugui permetre vindrà de viatge en altres èpoques de l'any. I parles amb empresaris turístics i et diuen no és cap broma que el juliol i l'agost arribarà una època d'aquí 5-10 anys que s'hauran de fer ofertes perquè la gent vingui. Perquè si ara ja estem amb això, encara estarem més, no? Fer vacances al juliol i l'agost, per dir-ho així, serà de qui no es pugui permetre fer una altra cosa, probablement. Manesa, tu que ets per la mosina. Sí, el que anava a dir. Doncs abans, això ja fa un parell, tres d'anys, posem-li des de la pandèmia, una mica més, que al juliol es veu més gent. Abans era l'agost, no?, que era el bombazo, que, bueno, no podries casar-hi, és que les distàncies curtes es feien llargues perquè o tots pensàvem que anar al súper a la mateixa hora o tot, vull dir, era un caos. I ara, cada cop més, doncs, el juliol s'aprofita més, també. Perquè la gent també vol anar on estigui massificat, no? O suposo que s'amplia l'oferta, també, per sortir a destins que no estiguin tan massificats, inclús que no facin tanta calor. Perquè el juny que hem tingut, amb molts indrets, ha sigut rècord des que es prenen dades, deien. Avui, sí, ja, allò de la temperatura de l'aigua. L'aigua, sí, sí. Està a 23 graus a l'estertit, que això, si arriba... Ja fa dies que en Josep Pasqual, que és la persona que des de fa 40 i escaig anys, o potser més i tot, pren cada dia la temperatura a l'aigua i és un dels grans col·laboradors, diguem-ne, dels materiòlegs d'aquest país, alerta que s'estaven batent rècords, en aquest sentit, negatius. Crec que parlava de 24 graus. Sí, 23, 24. I això és una reserva de temperatura bestial i d'homitat per les tempestes. Sí, sí. I ahir teníem en Miquel Rieraí, que també és estudiós d'això, deia que segons quins punts de la costa de Mallorca l'aigua havia arribat als 30 graus. Sí, i no 30 graus. I malents. I això és... N'has de sortir per no coure't. I això és el que dius tu, que això, diguem-ne, això explica el per què ens estan passant coses com aquestes, és a dir, que l'onada de calor, aquella calor de canícula que dèiem ahir, de canícula, que era el 15 de juliol, el 15 d'agost, ja l'hagin passat al juny i que vés a saber què ens depararà a finals d'aquest juliol o mes d'agost. I és una cosa de les que deio, no? Per exemple, ara en David ha entrat molt bé en el tema, la desestacionalització del turisme, que ja s'està treballant des de fa molt de temps, que ja s'ha aconseguit en part, diguem-ne, a molt de temps, però aquelles puntes segurament, possiblement no seran el juliol i l'agost, no? I cada vegada, i això és cert, i això és des de fa dos o tres o quatre anys, et trobes amb més gent que comença a fer vacances a final de juny i al mes de juliol, quan fins fa cinc o sis anys, tots feien vacances, era assumit que tot feia vacances o un presentatge altíssim al mes d'agost. Des de fa dos o tres anys, sobretot, et trobes a gent que fa les vacances abans, i ho suposo que és, per dir, bueno, faig vacances quan encara pugui haver-hi una temperatura raonable amb la que pugui reposar o bé. I no estigui massificat tot. I no estigui tan massificat. I repartir més els dies, perquè al final, a mi m'agradaria fer vacances al juliol, però si jo intento fer vacances al juliol, vull dir, quan que estic en tants fronts, quan no serà una cosa, serà l'altra, llavors intentes fer dies. És una qüestió de feina, perquè a l'agost, molta gent, diguem-ne, tanca la barraqueta. L'avantatge que té el mes d'agost, o sigui, això que dius, Pau, jo havia notat més aviat que fa bastants anys enrere la gent es començava a distribuir millor, diferent, les vacances, però hi ha hagut com un retrocés, jo ho veig, per exemple, a la gent que treballa a Playbrand, que poden agafar-se les vacances més o menys quan volen dintre d'una finestra de juny-setembre. Va haver-hi una època en què molta gent feia el tema de repartir-se-les diferent, i en canvi, tothom les ha anat concentrant el mes d'agost, perquè al final dius és el mes en què pots desconnectar, però com que tothom ho està i qui no ho està fa veure que ho està, pots estar tranquil, i si te'n vas 15 dies a Nación no hauràs d'estar pendent de masses coses. Què passa que per aquest tema, ara entraré en un tema complicat, per el tema, per exemple, de les vacances i les relacionades amb aquest canvi climàtic, diguem-ho, perquè d'una manera o altra això està relacionat amb el canvi climàtic i amb canvis que hi ha, hi ha, per exemple, tot el tema de les escoles i els instituts, és a dir, el tema... Això és un pollastre molt gran, però és clar... És un meló molt gros. És un meló gros perquè quan s'ha intentat... Però és clar... Que ningú està disposat a obrir, no? Perquè és impecable. Exactament. Bé, quan ho va intentar el govern, que en realitat es tractava d'avançar 4 o 5 dies al començament de curs, el govern que llavors estava en mans d'esquerra, diguem-ne, se'n van portar amb bones patacades... Però això no va ser per un tema de la... No, no, no era el tema climàtic. No, no, no. Era un tema, diguem-ne, d'un canvi d'hàbits, per dir-ho d'alguna manera, mínim. I ja va haver-hi un pollastre. Però és clar, per altra banda, parles amb la gent d'escoles, d'instituts, i et diuen que els últims 15 dies de curs, amb les temperatures que hi ha hagut, i la no climatització de la gran majoria de les escoles i instituts, ha estat un drama. De fet, són dies, quan parles amb mestres, et diuen que són dies pràcticament perduts. Perquè és que, si hi ha l'horari d'institut, ja és inhumà, de 8 a 3, doncs qui fa classe? O sigui, qui té atenció plena d'una a tres, ni mestres, ni alumnes, quan no has dinat, si aquí sumes la calor, són 15 dies que poden ser més al llarg de l'any. 31, 32, 33 graus de dintre les aules és molt complicat. Són dies perduts. Nens en cops de calor. Jo considero que també és l'organització com a associació d'atenció, perquè clar, jo tinc un nen, si jo hagués treballat per un altre, clar, què fas amb el nen si no tens qui? No? Llavors, clar, tots volem, la conciliació familiar se'n parla molt, se sent molt, però és un eco, no? Perquè, però bueno, no sé si al final haurem de posar el turbo amb això, perquè, bueno, jo trobo molt bé que comencin a principi de setembre, inclús pels nens, no? Principalment per a ells, perquè aconsegueixo que també és molt de temps, però la primera quinzena de juny que és per complir el calendari de l'actiu, jo no soc jo, els rendiments i tampoc fan res. Són dies perduts. Estan per estar. I sobretot, en condicions no gaire bones, la majoria, no parlem dels nens que hi ha en barracons, perquè és que hi ha escoles en barracons. Sí, el que passa és que les escoles en barracons són les úniques que tenen aire condicionat, curiosament, vull dir, és... Perquè és més barat de climatitzar. Però la majoria no, no? I és un tema que s'ha parlat molt, no? també... Però aquest és un tema que s'haurà d'afrontar perquè, és a dir, donaríem per fet que amb determinats estaments oficials, deixeu-m'ho dir així, per ser una mica fi, hi hauria una revolta si, per exemple, s'espatllés l'aparell d'aire condicionat. Ui, i en canvi donem per fet que escoles i instituts doncs hi poden estar-hi i poden estar-hi algunes setmanes, perquè és a dir, no estem parlant d'un dia puntual, estem parlant de diverses setmanes. A més, anirà més. I a més, anirà més i per tant és una d'aquelles... Pel juny i pel setembre. I que tot s'arregla dient que no us preocupeu que quan tornem al setembre ja estarà arreglat i no ho està. Però cada any, perquè ja és un tema recurrent, cada any estem igual, els col·legis i els instituts o molts col·legis i instituts. Sí, no, fins i tot això que deia del moment aquest, és a dir, per la gent que ha de fer la selectivitat, els que han acabat segon de batxiller també són uns dies molt complicats i les proves d'accés a la universitat, jo recordo i com que m'ho van dir, crec que ho puc dir-ho, que la gent que li va tocar anar a sala a Eucès, per exemple, estaven encantats de la vida perquè era l'únic lloc que estava climatitzat. diguem-ne, perquè tots els altres llocs no ho estaven. és molt complicat afrontar allò hores, nervis, tensions, però esclar, aquest és, com ha dit en David, no sé l'expressió que ha utilitzat, un meló que ningú s'atreveix a obrir, complicat, perquè esclar, voldria dir, no sé, ara penses, no? climatitzar totes les escoles i instituts del país potser estem parlant de molts assèntims. Deu ser com fer un trueta. No ho sé, són molts diners. Però en canvi, per exemple, es van posar pantalles digitals i coses així que ara sembla que es la tiraran. Sí, de fet, a l'escola on va la meva filla s'estan retirant, però he de dir també que són pantalles que en el seu moment les va pagar les AFES, l'AFA nostra. Llavors, jo sempre que traiem el tema de l'aire condicionat penso, no parlis gaire perquè això ens ho tocarà pagar a les famílies perquè acaba que s'ha de fer alguna inversió mínimament gran a l'escola per no ser exactament quina mena de criteri però això que ho pagui l'AFA. S'ha de posar un forn nou al menjador que ho pagui l'AFA. Dius, bueno, no ho sé, d'acord, però si ens hem de posar a posar aire condicionat, no sé, jo crec que això és bastant impagable. No, no entra dintre dels criteris que d'això. Bueno, com amb tantes coses anirem fent la viu-viu. I en aquest tema tu que n'ets un especialista en això que ja fa uns quants anys em vàrem dir noves tecnologies que potser li hauríem d'anar canviant noves. Sí, ja no són gaire noves. Ja no són gaire noves. Sempre n'hi ha de noves que s'hi veu això. Però tu continues sigint especialista. Com ho veus tot aquest tema? És a dir, el tema de l'escola me'n referèixot i una mica, diguem-ne, la frenada que es fa, és a dir, hi va haver un moment en què donava la impressió que canviauen coses que tots havíem entès com normals. És a dir, el tema de la memorització, una manera determinada d'ensenyar matemàtiques que jo no puc explicar a la nova perquè no l'entenc. Jo tampoc, si et serveix de console. El fet, diguem-ne, que haguéssim de llegir o d'escriure o de fer examens manuals i de centrar-ho tot en la tecnologia i en aquell moment, és a dir, és una pregunta complicada, però per això te la faig tu. No, jo sempre he entès que les tecnologies noves o velles són eines. Les tecnologies són eines, per descomptat, el problema que tenen, al final, el tema de les xarxes socials i els mòbils i tot això no és un tema tecnològic, és a dir, perquè la tecnologia permet fer moltes coses i sempre la tecnologia ens ha millorat la vida. En el cas de la tecnologia aplicada a les xarxes socials, per dir-ho així, és el que són sistemes, són algoritmes, són procediments, són softwares que estan pensats per captar l'atenció i retenir-te allà dins. Llavors, això és una cosa que en mans dels adults ja ens és molt difícil de gestionar, de fet, molt sovint crec que no ho sabem fer i no ho fem bé i això ens porta a determinats punts d'estrès, d'ansietat, etcètera, ja no dic això en mans de la mainada, adolescents. Jo crec que hem viscut una època, tinc l'esperança, ho dic perquè la meva filla té 9 anys i per tant tinc aquella cosa de dir, bueno, amb una mica de sort encara ho salvarem, això, perquè això de tenir mòbil, que es donava per fet que la mainada devia tenir mòbil als 12, anar a l'institut i tenir mòbil, jo crec que això ara ja està molt en discussió, perquè ja comencem a veure casos molt flagrants de coses que han passat molt fotudes, però ja no dic només coses que podem llegir als diaris, que hi ha hagut una agressió sexual, que hi ha hagut no sé què, ja no dic aquestes coses greus que hi són, sinó en conductes, en trastorns de conducta i de comportament que es venen provocats per aquest sistema, és un sistema, insisteixo, que està pensat perquè tu t'hi quedis a dins i passis moltes hores. Llavors, això en mans de tothom, m'atreviria a dir, però especialment adolescents, és molt perniciós. Sí, jo vaig veure en 30 minuts, no?, que parlava d'això, justament de la llum blava aquesta, que la intenció, la finalitat última, no?, és distreure't. Quantes vegades no agafes el mòbil abans d'anar a dormir, ai, que mires un vídeo i has mirat 30... Mitja hora, sí, però i no has retingut, o sigui, no te'n vas en un concepte clar d'alguna cosa que has vist, com te pot passar quan has llegit un llibre o una sèrie o una sèrie o alguna cosa que dius, uau, que pots quedar impactat per alguna cosa, i clar, quan l'algoritme te l'adjecta, que és el que tu mires més, doncs, te dóna més de... És el mateix mecanisme exactament que el de la droga. Exacte. És exactament el mateix, quan a tu t'arrenquen el mòbil de les mans tens síndrome d'abstinència, quan fa dies que no el mires tens... Ostres, és el mecanisme exactament igual que la droga, el que passa que l'heroïna, per entendre'ns, deixava la gent tirada pel carrer amb una agulla punxada o el fentanilo, o aquestes imatges que veiem a vegades que et deixen esparberat i el mòbil no genera aquest efecte tan visual. Per tant, passa més per darrere, és més per la part de darrere. A mi m'explicava un amic, metge psiquiatra, parlàvem dels mòbils i de les addiccions i tot això i m'explicava l'odolent que és les pantalles de nit. Em diu, sobretot, diu, perquè una pantalla de nit, encara que a tu no t'ho sembli, l'estímul que li estàs enviant en el cervell és estic despert. I és de dia. Exactament. Llavors, clar, diu, això fa que quan te'n vagis a dormir, per molt que diguis, no, si jo m'apago la pantalla i m'adurmo de seguida però no reposes bé, gens bé. És dolentíssim. Diu, és extraordinari. Diu, veure la tele, encara estàs a distància, pot ser una hora, una hora i mitja, però una pantalla a dos pams de la cara o tres, diu, no t'imagines l'odolent que és pel cervell i l'efecte nociu que té de cara al descans. Això una, i després deia dos, tot el tema aquest de xarxes socials i tot això, diu, els algoritmes que fan servir són els mateixos que té, perquè et provoqui la mateixa sensació d'addicció que té el tabac o una droga. El mateix. El mateix. Perquè estiguis contínuament enganxat, contínuament buscant reconeixement, contínuament buscant satisfacció, contínuament, diu, és que és alguna cosa... Com és que no m'han contestat aquell missatge, per què m'han posat aquella reacció... Tremendo. És com una cosa paranoica, no? T'activar el lòbul, el prefrontal i frontal, vull dir, estàs com una alerta, com si estiguéss en un perill constant, no? Com si estiguéss en perill constant d'un atac d'un animal, no? Si estiguéssim a l'època de les cavernes. I després, el dels ordinadors a l'escola, jo crec que com tantes d'altres coses no es van pensar bé. Quan es van implantar i que a totes les... Perquè va ser una decisió una mica així, que totes les escoles tindran ordinadors. Molt bé, escolti, vostè ha pensat què faran amb aquests ordinadors? Vostè ha pensat quantes hores? No. No s'havia tingut en compte. I ara ens trobem amb què? Els ordinadors fora de les aules perquè són molt dolents. Escolti, és que hem perdut 10 anys. Els ordinadors que amb una capacitat des d'aquest punt de vista de provocar aquests efectes infinitament menor que un mòbil. Sí. Completament. Completament. A la Jambia també hi ha hagut la norma aquesta que teòricament no hi podrà haver imòbils. Quan tu parles amb la gent que està als instituts te diuen que hi ha hagut un abans i un després i que un cop passat el síndrome d'abstinència, perquè se n'ha anat parlant en aquests termes perquè és això, tot ha anat molt millor. Sí, sí. Jo, per exemple, amb un nen, per exemple, has de 13 anys, no? I a la seva escola sí que fan part en llibre, no? Part en ordinador, però i cada cop fan menys. També han començat a retrocedir una mica. Jo vaig anar, no diré el nom de l'escola, acompanyant la veïna meva que m'ha de dir acompanya'm a la reunió que explicaran, no? Com has gestionat el curs que ve i tal. Aquí Girona. I vaig dir, val, just havien sortit d'aquelles dades que Catalunya havia quedat només per darrere de Ceuta i Malilla en comprensió de text, no? Bueno, doncs, el super tema que hem desastrat total. Perdó. No, no, perdó, cap, no. I llavors, l'oferta d'aquella escola era que a partir del curs següent tot seria digital. Inclús, pels que tinguessin dificultats de lectura, hi havia un accés de play i tu, com si fos un audiolibro. Bueno, doncs, jo vaig pensar, caramba, hem sortit tercers per baix, no? Però la cua, sí, sempre pot baixar una mica més. Sí, en el sota de tu misèria, sempre hi ha un pis menys, no? Però, un pis més, però, jo també m'en preocupa, perquè la península escandinava, que sempre han sigut referents i pioners en educació, ostres, estan retirant tot això, no? És que quan aquí estàveu impulsant la llei i començaven moviments per treure. I a mi m'en preocupa, a mi que m'agrada molt escriure, però aquests nens, jo penso, si tot el ratxo estan amb l'ordinador, sabran escriure? No, però al final no sabran agafar un mòbil. I és una habilitat. Sabran calcular sense la màquina? És una habilitat menys que es té, no? I aprendre a escriure i escriure no és només un tema pràctic de dir sobre quin suport col·loco aquelles idees, sinó com endreço aquella agenda. Jo, a mi, mira, aquests dies tenia el debat encara a mi mateix de què fer l'any que ve si, o sigui, el meu últim reducte en paper és l'agenda. Ja a mi també. Llavors ja fa, cada any penso no, però cada any ja serà l'últim, perquè clar, si l'agenda no la tens a sobre i estàs un dia a casa i tens la gent de la feina llavors algú te diu quedem-te el dia i dius no puc perquè no tinc la gent d'aquí, no? I dius no, no pot ser. Doncs he tornat a decidir tornar a comprar agenda en paper. Perquè és que és l'únic moment en què escric, o això agafant notes en una reunió o el que sigui, no? Perquè és una habilitat, és una connexió psicomotriu amb el cervell, s'il·luminen abans que deies el lòbul prefrontal, s'il·luminen unes parts diferents del cervell. Clar, tot el que deixem de fer com a exercici són habilitats que ja no tindrem o que les estem perdent. No, hi ha hagut canvis, jo si me permeteu me'n vaig 40 anys enrere quan van sortir els primers ordinadors que van arribar en els diaris hi havia una dita que deien que abans quan escrivies a màquina d'escriure i que per tant havies de redactar un text tenies la bona costum de pensar que escriuries abans d'escriure-ho. Això va canviar perquè diguem-ne amb el processador amb l'ordinador diguem-ne va canviar i bueno el món del periodisme en podríem dir el que jo crec que és això és a dir que el problema no és mai l'eina sinó la utilització que en fem i la manca i la manca d'educació si m'ho permeteu ja que parlàvem d'aquest tema que hem tingut tots amb això perquè hi ha gent que està realment tots hem adaptat diguem-ne el mòbil per exemple i el que digui que no és que no té mòbil que també hi ha gent que no en té i deu sobreviure exactament igual però la sensació aquella que acabes mirant les coses abans t'havies de desplaçar fins a l'ordinador per mirar una web ara ara això ja no ho fas diguem-ne el dimendres te n'anaves a casa paraves a l'ordinador el correu electrònic quedava parat allà i el dilluns al matí quan tornaves enxegaves l'ordinador i miraves quins correus hi havia ara no i aquella sensació el dia que per alguna raó te'l deixes la sensació que el necessites jo quan més del mòbil he recolat automàticament a buscar-lo no soc capaç d'una altra cosa com qualsevol suposo et deixes el mòbil i dius em falta algú més endurrant jo encara conec algú que ho fa de dir més del mòbil ja recuperaré la tarda també vaig veure uns 30 minuts parlant d'això que parlava sobre aquesta dicotomia d'eines ordinadors a les escoles o paper clar l'ordinador t'ha de servir com una eina per millorar però clar tu has d'aprendre per tu mateix estudiar agafar la teva informació saber calcular saber memoritzar vull dir l'eina és la teva eina tu ja tens un servei incorporat ja tens una eina primària de base però cada cop la gent és més depenent si no tens l'ordinador jo a vegades amb el meu fill dic a veure carinyo la mama quan anava al col·le que ja sembla que parli de la prehistòria sí de la prehistòria doncs jo m'anava a l'enciclopèdia catalana el que hi havia a buscar no sé què i anava allà buscant i després copiant copiaves a mà i ara ostres jo a l'intel·ligència artificial el que passa el que passa que copiant a mà fins i tot fent xuletes t'obligava a llegir i intentar entendre el que escrivies sí, sí com a mínim i era una manera diguem-ne d'entrar fent xuletes era una manera d'aprendre perquè havies de fer tant d'esforç de síntesi que al final acabaves aprenent la cosa i ja no la necessitaves sí, sí per cert només heu de veure on porten els seus fills i filles els burús de Silicon Valley els porten a escoles on no hi ha ni ordinadors ni mòbils ni una màquina ni una màquina o amish quasi els amish que només paper i llapis i doncs si tu ets el que ha dissenyat l'algoritme basat en la dicció saps de què va i l'últim que voldràs és que el teu fill caigui per tant no, però amb el tema per exemple del paper per als joves aquí també hi ha hagut un problema un cert problema d'educació o de manca d'educació per part dels pares és a dir en un moment de terminar com arriben els mòbils intentes frenar l'accés el que passa que moltes vegades acabes cedint és a dir jo me'n recordo que el meu primer fill devia tenir mòbil quan va tenir 16 anys el segon devia tenir quan en tenia 15 i el tercer segurament ja quan en tenia 12 o 13 i la sensació és que encara vas estar dos o tres anys barallant-te perquè tothom en tenia a l'escola el tothom en té que és una miqueta perillós llavors ja d'altra banda que ja fa un cert temps que hi ha diverses associacions que alerten diguem-ne dels perills que hi ha de la utilització hem penjat la nostra vida en el mòbil els hem cedit les imatges i llavors com sempre hi ha gent que va molt més avançada que els altres i ho ha utilitzat per tema d'estafes per tema de quan fa 4 o 5 anys tots ens fèiem córrer aquella aplicació que et feies una foto de la cara i et deia com seràs quan siguis vell o com haguessis sigut si haguessis sigut una dona o un home etc. tots ens feien molta gràcia però allò eren sistemes d'entrenament de les IAs que ara ens estan donant imatges i generant imatges o aquella cosa de dir aquell vestit el veus blanc o el veus groc o el veus negre tot això són entrenaments d'aquests sistemes que per cert avui he llegit que no sé si és d'ahir o de fa uns quants dies Open Eye els responsables de XatGPT van haver de desconnectar per un moment la màquina perquè van detectar que s'estava fent una còpia de si mateix en un servidor extern i a més a més ho van parar a temps i quan li van preguntar a la màquina que què havia fet i tal va mentir per encobrir-ho o sigui bueno la rebel·lió de les màquines sí, sí ara ho sou pensant en pel·lícules i el robot Terminator etc. totes són anècdotes però clar tot això va molt més ràpid del que ens podem imaginar a mi m'agrada molt aquest avenge en moltes coses però també em preocupa perquè tu pots haver estudiat la carrera m'ho invento la que sigui i això t'ha costat un temps un esforç has tingut tot el que genera i ara ve i te vens al xat GPT i ja perquè te necessito però canvien però això també va passar perquè les empreses cada cop les estan introduint que els usuaris en sàpigues si no i tant però vull dir que al final això és com dir jo detecto per exemple molt companys de la universitat a vegades amb converses així informals te diuen home jo és que el xat GPT per preparar classes no el faig servir i penses bueno però per què si t'estem si els estudiants t'estan pagant un sou doncs tu les teves hores has d'intentar ser el màxim d'eficient si amb el xat GPT trigues una hora a preparar una classe i de l'altra manera trigaries cinc doncs has de fer servir una manera que et permeti fer-ho amb una hora i les altres quatre de dir que les ha fet tutories amb els alumnes o coses que només pots fer tu és que si no al final dius bueno l'Excel sí que el fas servir i en canvi abans que existís l'Excel feia servir una calculadora i abans feia servir el paper al llapis vull dir que jo que tampoc creiem d'anar a segons quins extrems però sí clar fa pensar tot això veig en Pau molt seriós no, no, no estic escoltant estic escoltant estava simplement pensant pensant una mica en tot això jo penso que hi ha una cosa que que la intel·ligència artificial mai substituirà del tot que és la intel·ligència artificial al final el que fa en molts casos és replicar situacions el que passa és que en replica milions en segons però sí que ja arriba un moment en què la capacitat humana que tenim de raonar i de raonar coses diferents i de la intel·ligència artificial mai arribarà del tot sempre estarà un punt per sota el problema és que ens conformem amb el que hi ha que anem a la intel·ligència artificial i que com que això ja m'ho soluciona jo segueixo tirant endavant i jo crec que poder aquí hi ha un greu error anem a l'ocòmode i ja ens va bé això com a eina de feina molt bé però per exemple al col·le del meu nen per exemple ell m'explica diu no mama és que hi ha un programa que és l'humanitzador que el profe moltes vegades utilitza per què per veure qui perquè jo te diu l'índex de bueno ha sigut un 80% d'intel·ligència artificial però estem parlant de nens de 13 cuidado que hi ha la contraeina per saber però això és evident que portarà canvis jo entenc en David com diu que per exemple es pot utilitzar d'intel·ligència artificial jo reconec que és un tema en el qual no en puc parlar gaire perquè com tothom he fet allò alguna prova i em dóna la impressió diguem-ne que per exemple a l'hora de fer un article o de presentar un treball o coses així és que realment encara falta un cert temps però que arribarà segurament però també comportarà diguem canvis abans que hem parlat molt del tema de l'escola comportarà canvis és a dir en el món universitari però també en el món hi ha dels instituts i ja comença a haver-hi aquestes eines abans abans miraven el rincón del vago ara ja deuen mirar perquè a veure sistemes per intentar fer-ho els hem tingut sempre i només faltaria abans eren més rudimentaris ara són més a l'abast però que pot comportar o comportar altra vegada canvis més profuns com per exemple que determinats exàmens ja es facin de manera oral és que és el que anava a dir s'hauran de canviar les maneres d'avaluar això s'ha de canviar o escrit o escrit a mà vull dir a mà això a la classe de la meva filla 14 anys i mig en aquest cas l'any passat n'hi va haver-hi uns quants que un treball que s'havia de fer el van fer amb xat GPT la professora va arribar va repartir les notes i la meitat de la classe li van posar un 4 i mig i clar diguem-ne que rebel·lionen les aules la propera vegada que feu servir xat GPT sigueu més originals perquè tinc la meitat dels exàmens el treball aquest que són tots iguals exacte ordineu-vos entre vosaltres o ja ho diré jo directament que es pot fer un xat GPT llavors ja posen un nou a tothom i s'ha acabat la història hi ha diferents eines vull dir tu fas servir el xat GPT jo faig servir el groc jo faig servir el Gemini vull dir fem servir eines diferents i així sortiran coses estàs dient paraules que no havies sentit a la meva vida vull dir el groc sí perquè és el del mas el Gemini és el de Google i és el que et dona els resultats que busques a Google quan et surt un primer resultat així amb fons gris i amb negreta i tal allò està fet a mi que és com un resum i a vegades segons que busques hi ha tota la resposta allà és veritat que és un canvi que envies això és ja i en aquest cas és molt útil perquè t'estalvia ja no ve d'entrar en lloc a buscar res en directament surts la resposta sí, és la prèvia sí, molt però però vull dir que al final clar l'avaluació s'ha de fer diferent de fet és curiós el cas de l'avaluació perquè la manera que tens així d'entrada ràpida i fàcil de resoldre aquest problema és tornar a l'avaluació com es feia abans i introduint una cosa que jo crec que és molt important fer que és l'expressió oral que és una cosa que també es perd i no veiés igual el pànic que tenen molts alumnes de sortir a parlar en públic encara que el públic siguin els seus companys de classe és terrible llavors això s'aprèn i és una manera també de dir si tu veus un treball que hi han participat quatre persones i surten a explicar i n'hi ha un que no sap de què va res és perquè no ha fet l'ou o la seva part l'ha fet vés a saber com i per tant ja ho veus però obliga a fer un petit esforç en aquest sentit el que sí que crec que és un error és fer veure que la IA no existeix fer veure que aquests sistemes no existeixen perquè si estan a l'abast la gent els farà servir i per tant el que no podem fer en tot cas és fer veure que no hi són això també és un error Déu-n'hi-do doncs veus sense gairebé pensar-ho hem obert el maró un altre meló que és l'utilització s'acabaran fent classes diguem-ne per explicar tot això és a dir com que sempre anem tard diguem-ne des del col·legi de periodistes encara parlem d'educació mediàtica i segurament ja ens ha passat pel damunt per dir-ho d'alguna manera però possiblement sí que serà necessari donar eines a la gent perquè sàpiga interpretar tots aquests missatges que li arribin perquè sàpiga el que són els algoritmes que sàpiga el per què està enganxat de, no sé jo com que som molt antic dir al TikTok que no el domino que no hi entro però que es veu que és una cosa vella això del TikTok que ja n'hi ha d'altres això que dius segurament seria el més important de tot educar la gent i dir escolta compte o vostè quan recorre aquí està fent això això, això i això li està afectant així, així, així les seves dades estan aquí, aquí i aquesta educació no la tenim i això seria molt important molt important fa pocs de poques setmanes jo no hi era però m'ho van explicar la Generalitat presentava un pla per introduir la intel·ligència artificial a l'administració que vaig pensar vale, bé, molt bé i dan per parts no, no, no llavors quan parlaves amb ells anava a fer una broma dic primer la intel·ligència i després l'artificial ho has dit tu això ho he dit jo ho he dit jo el millor d'això va ser el gag que em va fer el Poloni al cap de dos dies que va ser absolutament genial explica això no, no simplement per ganes de fer una broma diguem-ne no, no que simplement després de la reunió els que hi eren van fer una part amb la persona que va fer la presentació i li van dir bueno i això com ho veieu i tal i va dir diu la veritat diu no en tenim ni la més remota idea diu però alguna cosa hem de fer llavors aquest pla no saben ni per què servirà ni quina saben que hi dedicaran uns diners que faran una sèrie de coses i tal però una mica aquella cosa de dir no pot ser en aquest cas la Generalitat però podríem parlar igualment de qualsevol altra institució com que no sabem ni com posar-nos-hi però com que és un tema que està a l'hora del dia com a mínim hem de poder explicar que fem alguna cosa i com això tantes coses i així se'ns va però en tot cas això era l'anècdota era per la reflexió de dir no sabem el que passarà però és un tema que està clar que no el podem obviar llavors la gent que es dedica tècnicament a aquestes coses entre els quals jo no m'hi incloc perquè el meu enfocament jo no sóc un informàtic ni sóc tècnic aquests sí que han d'estar al dia de tot però la resta de la gent el que hem d'intentar és sempre ho dic és tornar als bàsics tu ara parlaves del periodisme doncs podíem parlar de la comunicació podíem parlar de tantes coses és a dir els bàsics com afectarà ja el màrqueting afectarà que tindrem una eina molt més potent que ens permetrà fer coses que abans trigàvem tres dies i ho farem en tres hores però la base és la mateixa el client ha de saber quin producte ven el client ha de saber qui són els seus clients els seus mercats objectius al final és allò de sempre no perdre de vista les coses les preguntes rellevants el criteri serà el mateix clar és que arriba un dia en la línia del que deia en Pau que com que la tecnologia sembla que ens ho fa tot ens conformem amb allò i ja no ens fem les preguntes és que tu què vols vendre aquest producte aquest producte ja no el vol ningú no és que l'EIA deixa l'estar l'EIA no no jo ara que has parlat de periodisme i comunicació que jo crec que van de la mà cada vegada més és a dir sempre defensat i segurament perquè ja soc un antic que una vegada més que el problema no és l'eina sinó l'autorització que s'enfada i que per tant la comunicació ha de ser honesta com ha de ser honesta el periodisme que ja no parlem allò les paraules aquelles que 50, 60, 70 anys es deien allò de dir imparcial que no ho era el periodisme no està mai imparcial ni neutral moltes vegades i a més jo defenso que no es pot ser neutral davant de temes com la guerra o com la gent que ho passa molt malament o com la fa amb el món és a dir es tracta de fer periodisme amb honestedat es tracta de fer comunicació amb honestedat i segurament els criteris que haurem d'anar a buscar són aquests perquè què vull dir amb això que hi ha periodisme deshonest o mai tant i comunicació deshonesta o mai tant no és ni periodisme no no és una altra cosa però no hem dit periodisme ho hem posat allà en el mateix paquet aquella cosa de dir acabo de llegir però qui ho diu ah no ho sé no a mi a vegades em fa molta gràcia això on tu has llegit o sigui algú diu una vejanada i dius però això on tu has llegit com ho hem dit de quina és la font i dius ah el whatsapp dic no el whatsapp és un canal no ho s'ho escriu ningú i qui t'ho ha enviat tampoc no és la font la font és on tu has vist llegit tu allò a mi m'està passant que depèn de quins articles els diaris parlo de diaris ja no parlo de diaris de Madrid DF parlo de diaris de diaris de Girona del Punt de La Vanguardia de diaris de qui depèn de qui signa l'article no el llegeixo directament o si el llegeixo bueno vale però saps que estàs llegint alguna cosa que compta perquè ho escriu i per tant anem amb el que dèiem això serà periodisme o no o no o serà una altra cosa el que deies tu Jordi diferent i per tant bueno sí sí és que el que dieu vosaltres dos és això de dir he llegit on Twitter és igual ja dic a TikTok que no sé si de TikTok em puc extreure algunes coses perquè és tot molt molt làpid i molt i molt destinat i en franquesa no jo no he sabut entendre-ho diguem-ho deixem-ho aquí però per exemple la història aquella de dir oh ho diuen però qui ho diu no és com allò dels grups de Whatsapp allò com en deien allò que anaven passant Whatsapp jo m'he recordat o encara en Pau riurà hi havia grans hipermercats en aquell moment no direm noms però és igual la Girona es deia la Hipercor en un altre lloc es deia l'Alcampo és a dir es deien absolutament de per tot la idea aquella acaben de segrestar un nen li han tallat els cadells han fet allò que deies i allò en un moment determinat ens feia anar de boli perquè intentaves comprovar no hi havia mai res del que passava i ara s'ha vist amb altres coses com per exemple el tema dels grups de Whatsapp amb temes més relacionats amb la ciutat com per exemple tot el tema de les escombraries que hem viscut falta un quart d'hora per les 11 i ha sortit el tema que hem viscut no que estem visquent perquè és un dur avui hem aguantat 45 minuts és una manera de dir-ho però de fer parlàvem dels grups aquests la sensació que tothom està en capacitat per dir qualsevol cosa és a dir aquí jo crec que hi ha dos debats que s'han de mantenir no separats és a dir perquè s'han de posar en el seu és a dir que la implantació del nou model de recollida d'escombraries a la ciutat de Girona no ha funcionat com tothom esperava és una cosa que ha reconegut el mateix equip de govern per tant i que la ciutat i que ja aquests dies estan circulant uns vídeos que realment que fan una mica de fredat perquè bé perquè no es deuen haver recollit per alguna raó i ja està que a partir d'aquí també s'ha utilitzat de manera partidista sense cap mena de dubte això també ho tinc clar sí el que passa és que també s'ha fet molt malament tot junt i s'està donant una altra cosa que ara afortunadament amb el foc ja no es dona però a finals dels 80 començaments dels 90 jo tenia dos amics dos bons amics bombers i em deien escolta és que en aquest país tothom sap fer dues coses que és apagar un foc i fer l'alignació del Barça del diumenge diu però bombers només som uns i Johan Cruyff en aquell moment només n'hi ha un i ara mateix amb les escombraries sí que és veritat que tothom s'hi atreveix a dir jo també penso que més enllà del projecte de la carretera Barcelona de la setmana passada parlem una mica de ciutat ara jo crec que l'Ajuntament ha de fer dues coses fonamentalment que és intentar resoldre el problema de la brossa una i dos tallar les males herbes i amb això jo crec que tindrà com a mínim el 65% dels ciutadans tranquils i després ja pensarem en la carretera Barcelona però és la meva visió com a ex-resident d'aquest barri aquí a la cantonada durant 35 anys has dit males herbes i això sol ja et posa sí les herbes les herbes és igual deixeu-me dir era aquesta generació espontània la naturalització també n'hem parlat molt aquí és veritat que ara per exemple estem aquí davant de la biblioteca que hi va haver durant una temporada unes herbes seques que jo crec que eren fins i tot perilloses que ara ja fa una setmana es van encegar però el tema de la naturalització que jo l'he acabat d'entendre diguem-ne hi ha una fina línia que separa la naturalització que per tant hi pots estar-hi d'acord no hi pots estar-hi d'acord però és el que s'ha decidit o descurant-se quan les herbes tapen carrils bicis o senyals de trànsit o envaeixen parcs que teòricament estan pensats perquè la gent els trepitgi doncs llavors aquest és un altre problema i això és un problema que segurament no se n'ha parlat tant perquè hi ha hagut el tema escombraries però són els dos grans temes que segur i això jo crec que l'equip de govern també ho té clar perquè ha anunciat canvis canvis que veurem si se'n fan prou per mi és tan important una cosa com l'altra i gairebé diria que és més important el de les males herbes que deia en Pau i de la deixadesa en general que hi ha a la ciutat que no el tema de les escombraries per què ho dic? perquè el de les escombraries saps que tard o d'hora es resoldrà l'altre no ho tinc tan clar perquè clar si amb l'altre tu ja tens més o menys la idea al cap que comencem amb els escossells que ja em sembla molt bé que estiguin renautralitzats i tal cap problema comences amb els escossells i no acabes llavors hi ha el tema i tota la resta i el tema de parcs i jardins que també pots entendre pot agradar o no pot agradar però pots entendre el que passa que llavors hi ha diguem-ne les males herbes aquestes que fan molt bé voreres que fan molt bé façanes també però miri fa un mes un amic nostre ha s'ha operat el Trueta com està moltes hores allà esperant allà fora tal hi ha un tros que hi ha com un parc també hi ha uns estres per fer esport home les herbes si tu la poses allà t'arribaven els un oi hi havia un banc que ni es veia el banc i la papelera tampoc home això és el que deia però imagina que en aquest cas és una família i t'has d'estar al Trueta el que sigui tens un nen i aquest espai i no em pots fer no ús que ens agafava parres ja és que ni entres ja ho veus així ja ni entres home és que fa cosa home fa por perquè tu no vamos i no és l'únic puesto no no no això és un exemple només dient tu això me'n venen al cap 19 és curiós a mi jo he tingut la mateixa sensació i veus una altra cosa que diguem-ne que fer una aposta per la biodiversitat que en teoria i amb la teoria hi estàs absolutament d'acord comporta altres coses com per exemple comporta que la biodiversitat és el que és diguem-ne i que hi pot haver hi pot haver en algun moment que es pot escapar hi pot haver algun tipus de plaga perquè i que hi ha més i que hi ha al barri jo visc a Fontejau i la meva ben està a l'associació de veïns i no són missatges alarmistes ni catastròfics però vull dir ja ens hem trobat més d'un cas de serps les corsons vull dir clar tot això al final renaturalitzar vol dir renaturalitzar en tots els sentits abans en Pau deia és que només que arreglessin això un 65% de la gent ja estaria calmada i dic estic d'acord però i penso i en quin moment ho van deixar de tenir clar això perquè és a dir un ajuntament el primer que ha d'intentar és que la ciutat estigui neta i endreçada si aconsegueixes això sigui perquè no hi era i tu has aconseguit fer-ho o perquè ja hi era i tu ho has mantingut la resta de coses que vulguis fer seran molt més enteses i molt més compreses al final el ciutadà de dretes o d'esquerres el que busca és que la ciutat sigui funcional estigui neta estigui endreçada i a partir d'aquí llavors totes les tot el que ens vulguem imaginar però si no tens aquestes bases complertes qualsevol cosa que intentis fer encara que estigui ben alineada i amb la millor de les intencions no serà compresa perquè la gent dirà què m'estàs explicant ara de segons quins exercicis i de segons quines coses si jo surto de casa i tinc la vorera aixecada els carrers estan per pintar hi ha un clot que fa setmanes que hi és que els camions s'hi foten a dins i el clot que va és més gran vull dir si no m'arregles això no em vinguis a parlar de les altres coses vull dir això és la piràmide de Maslow un cop tenim fetes les bases llavors comencem a parlar d'altres històries però primer la base el tema és en quin moment s'ha perdut això les escombraries des de la seva implantació ja es veia venir l'èxit que seria passa que quan es feia fred encara fa fred però quan vingui la calor que és el que està passant ara això també fa que proliferin i a més també és la imatge que donem al que ve de fora ens va en contra nostra perquè te sents una mica insolutat perquè tu pagues els teus impostos per uns serveis que són absents pagues una pujada de taxa d'estongueries molt mòbil que trobo que se'n parla molt poc exacte se n'ha parlat molt poc com 25,8 amb l'excusa amb l'excusa amb l'excusa no que és veritat és a dir que la Unió Europea ha marcat uns criteris en els quals diguem-ne som els ciutadans els que hem de pagar tot això s'ha pujat això és així s'ha pujat molt i la sensació és que han lligat perquè a veure insisteixo el propi equip de govern ha reconegut que han anat bé i està buscant canvis allò tornar a posar contenidors de vidre en el 75% dels llocs en el barri Berllí per exemple on el Mercadal no hi podrà entrar recolliran un dia més la resta i l'orgànica i veurem si en farem prou vull dir aquest és aquest és un tema bastant complex que la recollida de vidre ja venia d'abans però amb aquest nou sistema s'ha exagerat encara més s'ha reduït i la gent recicla menys vidre la gent recicla menys vidre que abans recordem que el vidre és el primer que es va reciclar quan jo era petit el primer lloc on es va llençar una cosa que no era un contenidor normal era el contenidor de vidre sí senyor un dels grans problemes que hi ha hagut amb això hem anat enrere un dels grans problemes que hi ha hagut amb els contenidors intel·ligents és que el dia que tocava vidre a dintre hi trobàvem de tot que hi havia menys vidre que avui també per exemple el diari de Girona Pública també és veritat que hi ha hagut un punt d'incivisme bastant gran es va gastar molts diners per netejar un solar que hi havia en el límit de Girona Vila-Balareig a la zona aquella diguem-ne que de la botonda que hi ha es va netejar que hi havia contenidors posats i torna a estar que fa fàstic això vol dir que hi ha gent que hi tira coses la gent veu contenidors que estan allà aparcats però la gent veu contenidors i hi tira la brossa perquè com que hi ha els contenidors allà doncs deu pensar però és aquella cosa una mica d'incivisme molt completament i també és aquella cosa una mica de dir com que és un sistema que no m'agrada me l'han imposat i tal ara jo hi ha una certa sensació que això està passant jo no però ens ha sortit una mica el punqui que portem a dint completament de dir no? ara vols arreglar això? fotre l'escombra allà aguantant de tapa perquè perquè no tanqui oi aquest hi ha llegia que Salt que no ha canviat el sistema d'escombraries ho està patint perquè els barris limítrofes o la zona que porta diguem-ne cap a determinades feines doncs es troben amb bosses que ja es deixen al carrer allà els contenidors són oberts però que les bosses es deixen al carrer i venen de Girona exacte perquè clar si tu menges peix avui i te l'has de quedar a casa dos dies amb la calor aquesta sí, sí però hi ha moltes coses que no se saben a Vanessa perquè per exemple això del peix tu et pots obrir 51 vegades l'any el contenidor d'emergència d'organic que és un cop a la setmana a la pràctica i de fet crec que ara ho ampliaran perquè hi ha coses que la gent també no ho sap i per què no ho sap? no ho sé perquè no se'n fa gaire difusió tampoc jo me'n vaig enterar perquè no sé on t'ho vaig llegir no, a veure la campanya de comunicació de tot el tema de les bessures no ha salt de millor del món això hi podríem estar-hi d'acord però també hi ha gent que no vol entendre les coses perquè no li venen de gust i ara hi ha una reacció ara mateix estem en aquest estadi i com es trenca això? perquè és evident que tothom coincideix que serà el gran tema del mandat sí jo crec que és un tema de costums com tantes coses jo segueixo pensant permeteu-me que torni a la xerrada de l'alcalde de l'altre dia de la carretera Barcelona jo crec que el de la carretera Barcelona no tocava o sigui jo crec que l'altre dia tocava fer un exercici de militat i dir senyors parem els projectes tenim un problema molt gros anem a solucionar aquest problema i necessitem la seva col·laboració senyors i senyores necessitem la seva col·laboració que són les escombraries que són les herbes que són tal i després i d'aquí sis mesos en farem una altra i explicarem però hem de perquè si no una mica en clau de ciutadà crec jo el que es veu és de dir bueno ara no i ara la carretera Barcelona no escolti si a mi el que em preocupa són les escombraries és que a mi la carretera Bessona m'és igual tot i que és un projecte que s'ha d'afrontar completament d'acord jo crec que l'imatge que va voler donar l'arcalde en aquest sentit era allò que de fet en un lloc ho va titular mirada llarga és a dir hi ha projectes que són que diguem-ne que que depassaran no aquest mandat sinó aquest mandat el proper i l'altre o que venen és a dir la gran la gran catxada la gran catxada de la carretera Barcelona ve d'un projecte urbanístic que se'n va a l'aigua amb la crisi econòmica el de la Casballo diguem-ho tot si va fer la clínica Girona que jo crec que va ser un gran què per dir-ho d'alguna manera per començar però per exemple aquest dia l'arcalde també ho va dir totes les naus que hi ha entre Hipercort i la clínica Girona que s'ha instat els propietaris de Ruils perquè són perilloses alguns propietaris diuen que no que no hi ha diners amb la qual cosa el que farà l'Ajuntament serà diguem-ne assumir-ho i passar i passar factura i aquest és un tema que va dir que començaria aquest mateix any però és que és veritat que són molts anys ja des d'aquell 2008-2009 que se'n va anar tot a l'aigua han passat molts i molts anys clar en un balanç de mig mandat quan encara queden dos anys clar has de projectar alguna cosa de futur no pots parlar només del que del que hi ha ara però estic d'acord la carretera de Barcelona és un tema més estratègic de visió de ciutat a més llarg plaç però jo no tinc clar que el ciutadà del Gironí sigui una de les seves prioritats de dir és que la carretera de Barcelona és molt important no ho he dit és que em sembla que ara mateix perquè els mínims no estan coberts perquè els mínims no estan coberts al final és una cosa tan simple a nivell de comunicació i de política municipal i de tot que dius si els mínims no estan coberts no li vinguis a la gent amb exercicis i pulcrituds i coses també feu autocrítica com a govern i posar-se a la disposició també de la ciutadania perquè el grup d'aquell del barri vell que estem és que treu foc amb el tema de les escombraries és voluntat és el tema és el tema però serà complicat de resoldre perquè van anunciar aquests canvis i que encara no s'estan aplicant alguns d'ells i jo crec que n'hauran d'anunciar algun més i és molt probable que sense voler tirar darrere el model perquè el model teòricament es fa per reciclar més segurament hauran de canviar i haurà d'haver-hi més contenidors amb la qual cosa vull dir s'acabarà tornant una miqueta allà on érem no ho sé al final per passar d'un 58% a un 70% ja sé que són els objectius de 20-30 de les Nacions Unides però el repte tampoc és tan sí, sí continuarem parlant segurament serà la temporada vinent perquè jo crec que encara tindrem el tema de les escombraries que deia no sé si esperarem 45 minuts com avui o ja entrem directament però en tot cas hem parlat d'altres coses que jo també s'agraeix molt o sigui que moltíssimes gràcies David Martí moltíssimes gràcies Vanessa Manyi moltíssimes gràcies Pau Jordà que tingueu molt bon estiu igualment i endavant nosaltres tornarem si tot va bé demà ara són les 11