La tertúlia de Girona FM
Anàlisi i reflexió de l’actualitat de Girona, moderada per Jordi Grau
Subscriu-te al podcast
Calor extrema, transformació urbana de Girona i crisi de les escombraries: Carretera Barcelona, Parc Central fotovoltaic, Marquès de Camps i nou Trueta
Resum general
Episodi coral amb tres grans blocs: 1) l’impacte de l’onada de calor en la vida quotidiana i els actes culturals; 2) la mirada llarga de l’Ajuntament de Girona sobre la transformació urbana (Carretera Barcelona, Marquès de Camps–Ronda Ferran Puig i el Parc Central amb pèrgola fotovoltaica); i 3) la crisi de les escombraries i el model de residus, amb un debat intens sobre incivisme, sancions, logística i pedagogia. Cap al final, es tracta el binomi nou Trueta vs. Clínic, i es clou amb l’ús de la Devesa, el bany al Ter i la manca de piscina pública.
"La sensació és que el que dona i treu vots són les escombraries".
1) Calor i vida quotidiana
Onada de calor i adaptació
- Nits tòrides i tropicals dificulten el descans i la productivitat.
- Ventiladors de sostre com a solució eficient i de baix consum; l’aire condicionat no és universal ni sempre viable.
- Actes culturals reprogramant horaris (cap a les 22 h) per fer-los més suportables; terrasses buides i interiors plens a la nit.
Infància, casals i escoles
- Preocupació per la petita infància: caminades al sol, jornades dures als casals.
- Escoles noves amb patis sense ombra (ex. Pericot): normatives de seguretat i d’al·lèrgens vs. sentit comú i sistemes passius d’ombra i confort.
- Debat sobre aire condicionat als centres i canvi de calendari escolar (poca voluntat política).
2) Ciutat i urbanisme: balanç de mig mandat
Mirada llarga de l’alcalde Lluc Salellas
- Eix prioritari: Carretera Barcelona → avinguda (de la Devesa al Mas Gri), amb focus en Marquès de Camps–Ronda Ferran Puig, zona més contaminada.
- Parc Central: projecte de pèrgola fotovoltaica i passadís ombrejat entre estacions per generar energia i crear refugi climàtic (debat: l’ombra d’arbres vs. pèrgoles).
Obstacles i primeres fites
- Amiant i reasfaltatge com a pas previ i poc lluït, però imprescindible.
- Plaça Espanya: desencallada (projecte de 2017); Poeta Marquina i pas sota vies (neteja d’assentaments).
- Dependències d’altres administracions (Generalitat, Estat) en equipaments: CAP, Institut, habitatge davant Hipercor.
Urbanisme tàctic i tempos
- Pacificació d’entorns escolars: manca d’urbanisme tàctic visible (ombres, bancs, pintura) i por a les "superilles".
- Aparcament dissuasiu (Next Generation) i Casa de les Matemàtiques: ritmes lents, incerteses.
- Recordatori del calendari electoral: risc d’obres concentrades a final de mandat.
3) Neteja i residus: el gran tema del mandat
Diagnòstic i mesures
- Contenidors xipats: disfuncions, impropis, i retorn del vidre amb contenidor clàssic per millorar reciclatge.
- Més freqüències i més dies de recollida anunciats; possible desplegament de nous contenidors (barrejant models).
- Barris amb porta a porta: millors índexs; barris amb contenidors tancats: reciclatge decreixent.
Incivisme, sancions i pedagogia
- Incivisme com a factor clau (bosses a terra, voluminosos fora de dia i lloc). Dificultat d’enxampar i cobrar multes; es proposa campanya dura i continuada.
- Deixalleria saturada per voluminosos; el sistema no absorbeix bé pics de residus.
- Consum d’envasos i take away al Barri Vell: externalitzen costos a l’espai públic; es planteja fiscalitat específica i més punts de reciclatge en comerços.
- Falta de campanya pedagògica potent sobre hàbits domèstics (espai a casa, calendaris, orgànica) i comunicació clara; analogia amb parquímetres que “no s’entenen”.
- Objectiu final: decreixement de residus i menys plàstic; però hi ha interessos econòmics en tota la cadena de residus.
4) Salut i grans equipaments
Nou Trueta vs. Clínic
- Compromisos recents del Govern, però persistència d’incerteses polítiques.
- Consens al voltant que el Trueta ha d’avançar pel seu propi recorregut i oportunitat estratègica per a Girona.
5) Verd urbà, Devesa i calor a l’estiu
Oasi urbà i usos ciutadans
- Pressió de calor a l’estació i a l’espai públic; necessitat de plantar més arbres (beneficis no només d’ombra, també de evapotranspiració).
- Devesa: debat sobre gestió de l’arbrat (talar i replantar quan toca) i ús intensiu de l’espai (cal·listènia, futbol, actes).
- Manca de piscina pública d’estiu: la gent es banya al Ter (èxode cap a l’aigua, però cal prudència amb el corrent).
Idees clau
- Calor: canvia horaris i hàbits; cal repensar equipaments i ciutat amb sistemes passius i ombres reals.
- Urbanisme: projectes de mirada llarga amb dependències supramunicipals; prioritzar actuacions factibles a curt termini i comunicació clara.
- Residus: combinar més servei, control, pedagogia i responsabilitat del consum; sancions visibles però eficaces.
- Salut i verd: accelerar el nou Trueta i invertir en arbrat i espais refrescants.
Seccions de l'episodi

Onada de calor: efectes quotidians i reprogramació d’horaris
S’intensifica la calor amb nits tòrides; canvis d’hàbits (ventiladors de sostre, menys terrasses a la nit) i reprogramació d’actes culturals cap a franges més tardanes.

Infància, casals i escoles: ombra, confort tèrmic i sentit comú
Preocupació pels casals i patis escolars sense ombra; debat sobre aire condicionat vs. sistemes passius i sobre normatives que dificulten plantacions; esment del calendari escolar.

Conferència de mig mandat: Carretera Barcelona i eixos prioritaris
L’alcalde planteja una ‘mirada llarga’ per convertir Carretera Barcelona en avinguda i actuar a Marquès de Camps–Ronda Ferran Puig; objectius a llarg termini, més enllà del mandat.

Obstacles i primeres peces: amiant, Plaça Espanya i pas sota vies
Es reclama retirar l’amiant i reasfaltar com a pas previ; s’anuncia l’impuls de Plaça Espanya i la gestió del pas sota vies i de Poeta Marquina, amb coordinació multiadministrativa.

Equipaments, aparcaments i urbanisme tàctic: tempos i expectatives
Aparcament dissuasiu (NextGen), Casa de les Matemàtiques i pacificació escolar: manca d’intervencions tàctiques visibles; risc de concentració d’obres a final de mandat.

Reaccions i autocrítica al balanç de govern
Alguns assistents troben a faltar autocrítica i més concreció en allò fet; es constata que el relat se centra en projectes futurs.

Crisi de les escombraries: model, mesures i reciclatge
Retorn del contenidor de vidre, promesa de més freqüències i dies; millor comportament al porta a porta, pitjor als contenidors xipats; logística i dependències contractuals.

Incivisme, sancions i pedagogia: de la deixalleria als hàbits domèstics
Incivisme i voluminosos fora de lloc; debat sobre sancions efectives i campanyes pedagògiques; necessitat de reduir plàstic i millorar comunicació municipal (analogies amb parquímetres).

Gran equipament sanitari: nou Trueta vs. Clínic
Es reivindica accelerar el nou Trueta; hi ha compromisos polítics recents però persisteix la incertesa; el Trueta ha de seguir el seu recorregut propi.

Verd, Devesa i estiu: ombra, bany al Ter i piscina pública
Necessitat de més arbrat i ombra; Devesa molt utilitzada però amb debat de gestió arbòria; manca de piscina pública empeny al bany al Ter.

Tancament
Comiat i síntesi: ciutat marcada per la calor, els reptes de residus i una transformació urbana amb mirada llarga.
Fins demà! La sensació de xafagó ha estat immensa, i no per parlar de la calor, o sí, si ells volen, tenim aquí els tres tertulians que ens acompanyen avui, tres periodistes, de molt primer nivell, que els agraïm que ens acompanyin aquí a Girona FM. Senyor Xiviapí, molt bon dia, què tal? Bon dia, bé, una mica calorat, però esperem que això ja comenci a remetre. Però m'han dit que ahir vas refrescar bastant allà la passera a la Font del Rei, amb l'aigua d'Alunyà i totes aquestes coses, no? Vaig a veure refrescar la tarda, sincerament, més que no pas al matí. Realment fa molta i molta calor. Mariona Ferrer, molt bon dia, delegada del Diari Ara Girona, què tal? Bé, amb calor, amb el cap una mica fregit, com comentàvem fa un moment, perquè costa bastant ordenar les idees i organitzar-se quan passes aquestes nits. I aquest dia jo soc de les que no tenim aire acondicionat, teletreballo, i els ventiladors de sostre són un gran aliat, però arriba un punt que ja comences a estar en bucle. Doncs ja veuràs d'aquí 35 anys quan te... com a més de tot això, tinguis l'edat al damunt. El que se la veu molt bé és la senyora Clara Jordán. Molt bon dia, delegada de Catalunya Ràdio Girona, com estem? Bé, jo soc calorosa, però molt per sota de la mitjana, eh? Ara, si jo dic que dorm una mica tapada i tot, em matareu, eh? I sense l'aire posat, eh? Sí, no passo calor a les nits, no? I a l'hivern no passo bastant malament. He tingut la sort de descobrir, com deia la Mariona, els ventiladors de sostre que han ajudat. Són un bon invent, eh? De fet, no és cap invent, és a dir, la gent d'abans ja ho feia, el que passa és que ho havíem eliminat tot en funció d'una modernitat, diguem-ne, però realment sí que funcionen. Home, han estat uns dies complicats, eh? Aquests dies n'anem parlant molt. La sensació és que sempre hi ha dies a l'any, a l'estiu, que fan unes puntes de calor. El que passa és que aquest any han arribat molts dies seguits, al mes de juny, i amb una sensació, diguem-ne, d'allò que els materiòlegs ja han batejat com nits tòrides i tropicals i coses així, la sensació aquella que la temperatura mínima no baixa i que, per tant, ho fa tot una miqueta dificultós, fins i tot el dia a dia. Dóna la sensació que caminar pel carrer, o fer actes al carrer, com el que dèiem ahir de la passera a la Font del Rei, o el que hi havia haver-hi dilluns amb una lectura de textos de Narcís Jordi Aragó a les 7 del vespre allà al jardí a la infància, la veritat és que s'ha de tenir una miqueta de moral, eh? I fins i tot, si t'hi fixes, les terrasses als vespres no estan plenes, el que està ple són els interiors, eh? El dimarts, ara fa un parell de dies justament, que vam anar a sopar i buscàvem locals on a dins s'hi pogués estar, no pas les terrasses, que a l'estiu semblaria que ha de ser a l'inrevés, però no s'hi està gens bé, gens bé. És una de les mostres de com està canviant el nostre calendari en base al que alguns neguen, que és el canvi climàtic, que jo crec que en setmanes com aquestes és més que evident, però després de molts anys viure a Madrid sí que allà s'allarga, perquè el tema horari fins a les 11 de la nit gairebé no pot sortir al carrer i no comença a baixar la temperatura o a la una de la matinada, i estava acostumada aquí una mica a la fresca a partir de les 9 del vespre, de poder ventilar la casa. Doncs estem trobant que per ventilar, realment fins a les 10 no tens aquesta possibilitat. Hi ha actes que es fan de tarda, com ara la cènit, que comencen a dos quarts de 10, el primer dia que era espectacular, que hi havia l'1 d'octubre programat a la plaça 1 d'octubre, però a dos quarts de 8 i, pobra, les noies de circ estaven suant i tot el públic, perquè el que sembla que seria una jornada ja cultural de vespre que baixa la temperatura, haurem de reprogramar-ho totes les 10 del vespre, que ja és molt més tard, però perquè realment comenci a circular una miqueta l'aire. Sí, sí, això que dius a actes d'aquests, mira, aprofitant que tenim aquí un il·lustre visitant, vaginant al musicant de Camp Llong, i també realment a dos quarts de 10 ja començava a estar-s'hi mitjanament bé, i el diumenge a les 8 del vespre me'n tomeu penya, que són els que vaig anar aquest any, però realment la sensació aquella de calor i de que feia calor. Sí, parlàvem l'altre dia també, els casaments, i que hi ha molta gent que està anant de casaments ara els caps de setmana, que els de tarda solen ser cap a les 5, més o menys la gent es casa cap a les 5 i diuen la calor que pateixen. Jo recordo, ben anat a un casament a Badajo de l'estiu, que allà els casaments són a dos quarts de 9, les 9 del vespre, crec que això s'haurà de portar cap aquí, que la gent, si es vol casar a l'estiu, de tarda, més aviat ho haurà de fer de nit. El que passa és que a vegades és una miqueta allò, allò per barrejar una miqueta tot i per anar aquí. Aquest dia sentia a TV3 que donaven com a grans idees de dir que segurament pels pagesos de Lleida parlàvem en aquell cas i deien, home, poder hauran de començar una mica abans, i dic, home, això és el que havia passat tota la vida, diguem-ne, els hortelans i els pagesos d'aquí, quan arribava la calor s'aixecaven a les 5 del matí i a les 10 feien una aturada i no hi tornaven fins a les 7 de la tarda que baixava una miqueta tot, no? Vull dir, que a vegades és allò que hem perdut coses que no han de sentir comú i segurament les haurem de recuperar. Totalment. Adaptar-se o... O no val més que una, diguem, l'altra. Queda l'adaptar-se perquè la... diguem-ne que l'alternativa és molt pitjor. Jo per qui pateixo molt aquests dies són per als casals, perquè si els adults tenim molt preparat l'espai, aires condicionats, o notem la calor d'una altra manera els més petits, amb aquestes caminades que fan fins a la piscina, ple sol, i els monitors, que són uns verdades herois, però realment és molt dura la jornada amb aquestes calors i el juliol, no sé si ens durarà treba, ara sembla que sí, no?, que hi haurà una baixadeta, però una baixadeta veurem com torna a remuntar. Però sí que moltes vegades la petita infància diem que a les escoles no es pot aguantar a les aules per la calor que fa el juny, però continuen les activitats al juliol i a l'aire lliure es pot fer poca cosa perquè a l'ombra estan a temperatures molt altes. Aquest és un plantejament que es va fer quan fa anys, de dir no posarem aire a cap escola ni institut, no sé quina va ser la idea, a banda de l'estalvi. És probable que fos idea dels mateixos que, diguem-ne, que van canviar algun tipus de regulació amb l'ensenyament. Però gent que, evidentment, que es notava molt que no havia trepitjat una sola aula. No, però realment, clar, i no és només... És com hem vist aquest mes de juny, justament, els que han anat a fer la selectivitat a la universitat, universitats noves d'aquí Girona, morts de calor, les escoles fent el que podien. Jo crec que les úniques escoles de Girona o de Catalunya que tenen aire són les que estan en barracons. Les altres, ni una. I això també és una cosa per plantejar-se de cara al futur. Cap on hem d'invertir? Cap ordinadors que ara hauran de llançar tots a la bassa? O cap a aires acondicionats? Això ens donaria per un prei de tertòries ben bones, eh? Perquè realment es va fer... És a dir, el que passa que jo quedo sorprès, permeteu-me, per una qüestió d'edat, que és que els mateixos que defensaven amb una vehemència total, alguns dels mateixos són els que ara diuen just el contrari. És a dir, perquè s'ha fet una gran inversió en tema d'ordinadors, en el tema de pantalles, en fons europeus també, en fons que no podien renunciar. I ara ens n'adonem amb compte que... Perquè, a veure, tothom deia, aquest dia vaig llegir les declaracions, lamento una recordada aquí, sobre el tema del nou, entre cometes, el nou ensenyament de les matemàtiques aquest que... L'innovament. que no funcionava i deia, bueno, però ara ja comencem a anar una miqueta... I dius, valga'm Déu, no? Diguem-ne, com a pare d'alumnes que ja no hauran de tornar a passar, diguem-ne, per l'escola ni per l'universitat, espero, la sensació és que hem... la sensació és que hem pres mesures equivocades i que no ho volen reconèixer. I el tema de les escoles... Jo, com a mare de dos alumnes de l'escola Pericot, que justament és la mateixa que porta els fills l'alcalde de Girona, les filles, i és clar, amb el cel, les temperatures que s'assoleixen al pati. I es va denunciar, s'intenta des de l'AFA, des de la direcció, i, generalitat, se renta les mans. També aquestes normatives tan tancades, perquè hi hagi elements de seguretat, ha de ser una escola feta de tal manera, que no té cap mena de sentit amb el clima que tenim a casa. Però entenc que no hi ha tendalls, arbres... No, és un pati en què absolutament no hi ha cap ombra. Ni un arbre, ni un tendall. Hi ha una olivera i dos arbres, però petits. És a dir, un pati que s'arriba als 50 graus tranquil·lament, tocant... I per què és això? Es va fer nova, eh, l'escola? Sí, sí, és nova. Faig la pregunta en tota la mala fe del món, no hi deu haver-hi arbres, perquè, esclar, llavors els nens podrien pujar a l'arbre i podrien prendre mal, no? Ah, i després no pots plantar qualsevol arbre perquè, segons quina al·lèrgia... Clar, i tenim arbres que la d'Avesa és un espai que realment hi pots estar ara i un refugi climàtic, en diem, però després, com que són un tipus d'arbres, els plataners, que generen tanta al·lèrgia, tampoc ho pots plantar a una escola. Em pensava que diries que són... que són una espècie, diguem-ne, reintroduïda, que no és autòctona i que, com les carpes de l'Unya, algun dia haurem d'agafar la serra i tirar... Però clar, no, però així ja no ho dic per l'Ajuntament, ho dic per les normatives que tenen tot vinculat a la infància, que són tan estrictes els elements de seguretat que després és contraproduent i no arribem al sentit comú. Perquè tenim aules que ara sud amb una quantitat de sol que no s'hi pot estar i són espais pensats per un aire acondicionat però que no s'hi ha posat aire acondicionat perquè l'aire acondicionat tampoc és l'únic sistema. Tenim sistemes passius, molt més econòmics i que tampoc cal tanta inversió. Però, clar, si no es planteja des de zero, des de l'agilitat, perquè aquí no és un tema només municipal, estem allò, anys rere anys, amb una escola nova que no té cap mena d'ombra i tantes a Girona. La Clara diu que sí, però és que dóna la impressió de què ha passat això, de que s'han pres moltes mesures en funció de moltes històries i a vegades penses que amb una mica de sentit comú n'hi ha hagut una mica prou. és evident que al Rizero no existeix enlloc i és veritat que possiblement no has de fer places amb elements que puguin cantalluts com els que hi ha a la plaça 1 d'Octubre que podíem provocar mal, això ja s'entén, però l'altre és pensar que s'ha de buscar al Rizero perquè llavors això també comporta altres problemes com els que dèiem, no vull dir que... Bé, el capdabella és el que dius tu, sentit comú i sobretot també escoltar la comunitat educativa, no? perquè clar, quan els pares t'estan demanant que els seus fills no poden estar al pati, alguna mesura has de trobar. Sí, però és el que deia la Mariona, que després això va a l'Ajuntament, l'Ajuntament ha de dir no sé què, convocar un concurs, una licitació, ha de venir l'expert de la dreta, de l'esquerra, de dalt, de baix, el de Medi Ambient, el de no sé què, i abans no s'arriba a la solució, han passat no sé quants cursos. Els nens que han començat a fer els nens ja estan a l'institut. Sí, sí, perquè no tenen massa mà per fer autogestió a les escoles. No, no, és un problema seriós. L'altra solució seria, diguem-ne, canviar el calendari escolar, però és que això no hi ha govern que s'hi vulgui posar, diguem-ne, alguna cosa d'aquestes. Hem avançat una mica i ja... No, ara ja no hem avançat. Ja no hem avançat. Un curs ho van aconseguir i ja tornem a estar allà mateix. Però després amb jornada intensiva teníem. Ja s'ho va aconseguir, però a mitges era tot molt complicat. Tot és molt complicat. Escolteu, parlem una mica de Girona. Fa dos dies, i presentat per la Mariona Ferrer, això es pot dir, no? Sí, clar, bé que hi era, no? En l'auditori de Girona, l'arcalde Lluc Salelles va passar, diguem-ne, va fer una conferència de mig mandat amb dos títols, a buscar allò, la ciutat ben viva per una altra, i l'altra, la mirada llarga, no? I allà va relatar, doncs, bàsicament, més temes de futur. Bueno, tu com ho vas veure, que després ho preguntarem en els col·legues, eh?, algun dels quals hi era. Les paraules de l'alcalde, jo vaig veure això, aquests dos titulars, per una banda, anant, perquè ell va fer-ho molt ampli, amb aquesta mirada llarga, però sí que parlava molt de carretera a Barcelona, de la conversió de carretera a carrer i aquesta transformació urbana amb aquesta mirada llarga, ara bé, cosa que no veurem en aquest mandat, per començar. També parlava de la zona de plaça Marquès de Camps i Ronda Ferran Puig, que és la zona més contaminada de Girona, i la possible alternativa, que fa temps que jo sóc conscient que l'urbanisme busca deixar que plaça Marquès de Camps sigui una rotonda i descongestionar, sobretot, l'arribada a la Devesa i que l'arribada a la Devesa sigui més amable. Aquí és un gran repte, potser això sí que veiem alguna cosa, aquest mandat, i el segon gran titular de la nit, bé, gran, tampoc era una sorpresa jo crec pels periodistes que érem allà, perquè sabem que ja fa molt de temps que hi ha negociacions en aquest sentit i és que el Parc Central, que s'havia parlat de fer un finger que unís l'estació que havia de ser provisional de l'avant, però que ja se'ns ha quedat allà de per sempre més, i l'estació de tren, aquest espai d'unió que s'havia de pactar amb la Generalitat i amb el govern espanyol, doncs fer un pas més i el que ha fet l'actual consistori és negociar amb l'Energètica, que és la companyia energètica diguéssim de la Generalitat, per crear, a part d'aquest espai, tot un passadís, tot una pèrgola que faci tot el Parc Central. El que avui en diuen, a partir de les paraules bastant comunitàries de refugis climàtics, no sé si a sota de generar energia segur i un espai, però igualment l'ombra d'un arbre no és la mateixa que l'ombra que fa una... Avui justament a la ràdio explicàvem una notícia que s'està demostrant que els tendalls aquests generen més calor que no ombra. Però això, els tendalls de roba, els que hem posat a Madrid, de sol... Sí, sí, sí, els tendalls aquests de toldos, que en diríem, que posem a casa, al final, si t'hi estàs a sota, generen més calor que no pas la temperatura que baixen per no tenir el sol que et ve directe. A Lleiar, sobretot a la zona del carril bici és la que estem parlant, de crear una gran pèrgola que uneixi aquests dos espais, diguéssim, de la Punxa o des de la Farinera Teixidor fins a Sant Narcís. I aquest és, jo crec, l'altre titular de la nit. Per la resta, era sobretot una visió urbanística que també és la introducció que jo vaig fer de com va estar Girona. Jo la vaig fer com a periodista més parlant de la segregació de la via del tren i dels barris i en aquest cas anava desgranant projectes d'una ciutat que porta més de 15 anys amb pocs nous equipaments i hi ha moltes promeses però, clar, queden només dos anys per complir-les. Sí, sí, jo el que dius tu és a dir, ell va posar aquesta mirada llarga i sobreplàno, no?, des de la d'Avesa fins a la zona del Mas Grí va dir com havia de ser aquesta transformació de la carretera Barcelona en una avinguda. Jo el que vaig veure és que hi havia moltes peces, algunes, bastantes de les quals no depenen de l'Ajuntament, també em va sobtar que, per exemple, ell parlava del nou cap i si t'hi fixes el nou cap que sempre s'ha dit qui era a l'Eixample el va situar ben bé el Marta Mata al final de tot. En teoria va aquí molt a prop hi havia un interrogant però estava la tercera diapositiva entre el cap i l'escola i l'escola i l'escola sí, en teoria es havia parlat aquí al costat de la biblioteca el vaig veure molt al sud de la ciutat també és veritat que al sud hi ha una demanda sí, sí, però el vaig veure molt al sud estava la tercera diapositiva que ja no era aquí al mig llavors, és a dir, jo entenc que a l'hora d'estructurar el que és carretera Barcelona i dibuixar quin és el futur de la carretera Barcelona es pugui diguéssim fer-ho de la manera que va fer ell de dir tenim tots aquests projectes a partir d'aquí jo també trobo que carretera Barcelona és un tema que s'ha posat tant a la boca de tants alcaldes i hi ha tantes coses a fer que en bastarem alguna cosa però no veurem acabat d'això ni en pintura sincerament home, jo crec que es necessita no un mandat sinó més d'un mandat molts més mandats he entrat a la ONS perquè, esclaro per una qüestió d'estricta memòria vull dir hi ha una cosa que es diu Amiant ni el va mencionar per una paraula que ni es va mencionar no, és que justament per això te deia per on es comença perquè jo crec que per on primer s'hauria de començar és per treure l'Amiant i reasfaltar perquè ara mateix és una muntanya d'asfalt una capa posada sobre l'altre com aquests pals que hi ha on es van enganxant els cartells de concerts que hi ha pel carrer i s'ha de començar per aquí que visualment no porta rèdits perquè la gent no veurà un edifici nou on no veurà que a terra estan les naus a curt termini d'acord però és que és per on s'ha de començar perquè és el que generarà més problemes tant de circulació com de seguretat si realment l'Amiant és tan tòxic com dius en teoria les naus van a terra a la tardor i el que es comença és plaça Espanya plaça Espanya jo crec que serà la primera peça que podran dir però clar apuntar-te que realment has desencallat plaça Espanya que és un projecte que està fet i tenim un render del 2017 el que has fet és desencallar és veritat l'acord em va dir però és un acord de mínims no has aconseguit tampoc com a molt un pas que fins ara hem tingut un campament allà sota les vies que no sé si n'éreu conscients de senzill sostre de gent migrant que busquen altres punts d'Europa allò s'ha desallotjat i és aquest pas que s'obrirà i desencallar que Poeta Marquina sigui teva però qui la pagarà Poeta Marquina és a dir la pagarà l'Ajuntament la gent no és conscient que si allà en bordes allò és perquè és del govern espanyol fins a poc desencallar el Bernúria però tot això no ho veurem de cap de les maneres jo crec que el que s'ha de començar és precisament amb el que fa referència a la iniciativa municipal i per exemple que si a costal allà crees un entorn segur va dir que cobriria la pista i està cobert per fer-ho per fer-ho per fer-ho per fer-ho per fer-ho per fer-ho això sí que depèn de tu clar l'Institut Armazenda bueno doncs dona-li la Generalitat però qui t'ho ha de fer és la Generalitat l'habitatge que es vol fer davant de l'hipercor tu li poses el celular i es posi a la Generalitat és a dir en el que fa referència a l'Ajuntament l'Ajuntament té molta feina perquè també el de Ronda Ferran Puig això és de l'Ajuntament llavors si durant aquests dos anys totes aquestes peces que depenen de l'Ajuntament tiren endavant home jo crec que ja es veurà que s'ha fet feina però s'ha de fer molta i no oblidem la Casa de les Matemàtiques que també està allà que es va anunciar bon buit plataret em va parlar poc jo crec que en la Casa de les Matemàtiques allà està no la van inmersionar perquè està aturat i era però no la va inmersionar jo he anat allà dos vegades està aturat jo he anat allà dos vegades ja a presentar la Casa de les Matemàtiques jo crec que no saben què fer no, però no volien tocar el projecte vull dir bàsicament tenien acceptaven el projecte que s'havia aprovat clar que era una cosa que cridava una mica l'atenció perquè un centre cívic el necessites en aquella zona i tenies un museu de tecnologia però això amb una punta de mala llet dic que no sabien què fer perquè crec que el projecte tampoc sabia cap on te volien portar tot això queda molt de com a nom però clar i llavors també hi ha la part de l'aparcament dissuasiu allà teníem un Next Generation que s'ha sentit una miqueta i hauríem de tornar a reprendre allò, no? sí, sí home, i és necessari perquè ara ja fa les funcions perquè sempre està ple però allò s'ha de pavimentar pavimentar organitzar una miqueta i tot costa per dir-ho d'alguna manera que potser és una d'aquelles coses que jo crec que ha estat una miqueta no sé si dir la gran sorpresa que s'ha trobat no diguem-ne aquest nou equip de govern però amb un arcalde de guanyem la sensació aquesta que tot costa i no vull mencionar cap programa esportiu però que costa molt que tots els tràmits són farragosos que la sensació que el tracte amb els tècnics és més complicat del que podem pensar i que aquella sensació de fer coses perquè ràpidament es vegi que s'ha fet alguna cosa doncs que han passat dos anys i no s'ha produït ara mateix tot el tema al carrer de la Creu que també es va mencionar s'han fet grans reunions amb veïns que ja estava bé fer reunions amb veïns i amb empresaris i amb el sector educatiu i tal però al final el sentit comú t'acabava dient i ara ho faran per etapes però al final el sentit comú era arreglar el començament i el final del carrer per aquelles estructures que hi ha que tenen un punt de perill però això no es toca eh Jordi però això és el que hauria de tocar i treure cotxes del mig el canvi més gran és el que es veurà des del xanfar del carrer Migdia fins al que va ben bé a la pensionera em sembla no al carrer de la Rutlla perdona que és on es treuen els aparcaments es desplaça al carril bici i es guanya una calçada per posar-hi les terrasses però això estem parlant que porta gent a pintar-te l'asfalt no estem parlant de res més jo crec que l'exemple més paradigmàtic de la complicada gestió al tempos i de què fas amb els espais i la modificació urbana que era una gran promesa de guanyem també cal dir-ho que hi ha hagut una persona clau en aquesta transició que ha marxat de l'equip de govern i jo crec que és la pacificació davant de les escoles es va ser molt ràpid en pacificar certs carrers parlàvem del que sigui a costal però també al costat del Bruguera però ni hem vist urbanisme tàctic en aquests espais no hi ha un lloc on pugui seure uns arbres que s'hagin posat tot el que va fer Colau sent molt criticat jo crec que aquí hi ha una por per part de l'executiu que se'ls critiqui per fer illes superilles perquè al final el que estàs fent és una forma de transformació urbana a partir de pacificació d'espais però ni pintar no s'han ni pintat aquests carrers per fer-los o que es facin una acció amb la canalla i si això ni s'ha aconseguit fer en dos anys penses ostres totes aquestes transformacions en dos anys més és que estarem anant a eleccions que potser tindrem obres a tot arreu però això sempre passa no seran dos anys seran un any i mig perquè tota la maquinària electoral ja es comença a engegar i un any abans de les eleccions ja va fer el seu balanç en paral·lel a Lluc Salelles dues setmanes abans i hi havia aquí maillats a la conferència el dilluns però no hi era pas la portaveu de Junts ahir de Junts a l'Ajuntament l'alcalde tampoc era la de l'Agell això també hi va cal dir-ho hi havia una noia Riquelme per part de Junts al T.I. sí, jo hi vaig ver-hi gent de Junts però no hi havia no hi havia la gent a l'Agell no no hi era clara tu no hi eres però sí que ho has suposo que ha hagut tota la informació sí, sí, sí l'has llegida hi havia gent us ho pregunto hi havia gent que sorpresa per exemple ahir mateix aquí a la reunió vam tenir el doctor Josep Maria Cervent que ell mateix diu que ha donat suport a Guanyem i tot això però que deia que havia vist que hi havia una mirada llarga cap al futur de coses que no es podran fer el que estàveu diguent ara vosaltres i que havia trobat una mica en falta diguem-ne alguna autocrítica de les coses diguem-ne que sí que s'han fet o que o que tenim al damunt de la taula d'aquests dos primers anys de mandat a mi em sembla que el que el que va plantejar és tot el que hem fet fins ara ja venia de darrere per tant a mi no a mi no me'n donguis les culpes i aquí evidentment amb titulars neons gran tothom li ve el cap tot i que es menciona poc les escombraries i ja pot dir que farà millores però és és el tema jo crec i sap greu però això és el que dona i treu vots això és el que dona i treu vots i tu ja pots anar a dir que no és el teu i que tu no vas ser la persona que va fer aquest contracte però tu ets va ser l'anterior va ser l'anterior govern de Marta Madrenes però també s'ha de dir que guanyem en aquells moments defensar el porta-porta total sí sí sí mira no sé si funcionaria bueno no no no no no ara estic pensant que no s'està afectant la calor no no però el que volia dir és que ja n'hi ha prou de dir que el contracte no és teu s'ha d'actuar perquè això i això i ho ha de tenir clar jo crec que si no ho té clar ja ho ha de saber que això és el que dona i treu vots que avui aquest vespre a dos quarts de nou siguin 10 o siguin 100 vagin veïns a portar milers de firmes a l'Ajuntament per demanar més millores en el servei d'escombraries i que es trigui les males herbes t'ha de fer pensar què vols dir les herbes de generació espontània sí bueno això la renaturalització aquest és un altre tema jo alguna vegada n'he parlat aquí a mi el concepte de renaturalització que no l'enteniu jo la conec jo tinc ja una edat i tal m'ho va explicar Martí Terès alguna vegada i he aconseguit entendre jo estic molt a favor i he aconseguit entendre'l llavors el tema que hi ha per tant l'accepto i puc arribar a entendre i entenc també per exemple les proves que s'han estat fent davant de la biblioteca de l'Aola amb aquelles flors altes que hi va haver-hi després ara ja ho he encegat però hi ha hagut durant un temps una sensació d'una certa descurança i perill perquè hi havia herba molt i molt seca i molt i molt seca llavors la línia la línia és a dir acceptant tot el tema de la naturalització la línia està on té la naturalització i on ja passa a ser una mica de descurança per dir-ho d'alguna manera és a dir i penso que tu ho havies dit estic d'acord quan diuen zones urbanes les herbes han de créixer però per exemple no poden envair els carrers bici o no poden tapar els semàforus o la vorera les males herbes han rebentat la vorera les males herbes han aixecat les llambordes llavors em sembla molt bé però no poden aixecar les llambordes no t'estan destrossant la vorera i necessites algú que estigui arrencant-les perquè si actualment perquè això ja va passar amb l'executiu de Marta Madrenes que ja teníem un problema d'herbes que és en el moment en què es prohibeix que tiri certs insecticides o com es digui sí, ahir van dir el nom però jo reconec que no quan fa temes ambientals sí, sí ens surten perquè abans el ruixava i no hi havia cap tècnic bueno, cap ningú de l'Ajuntament que hagués d'estar arrencant herbes una per una i és el que s'han de fer i sortien els vídeos que l'única manera que feien era assegar-les les que sortien a les juntes entre llambordes o entre clar, igualment allò t'ho rebenta necessites algú que les arrenqui de ce carrel però, activament igual que faries en el teu jardí o que vull dir clar, vol una feina molt més exhaustiva sí, sí i això no no ho estem veient i clar, que vas malmetent un espai públic que ja acaba de cop el terit més vell i falta de renovació urbanística i dona una imatge descuïta de tota manera la Clara ho deia el gran tema és les escombraries de fet s'han presentat ja, diguem-ne, canvis no? els canvis, diguem-ne de que un dia més es recollirà la resta i la i l'orgànica i que en el 75% de llocs el nou barri vell no es posaran contenidors de vidre com era allò? contenidors de vidre intel·ligents? segons els regidors són contenidors intel·ligents també explico això també van amb targeta, no? no no la cosa va ser a veure jo per mi el fet de retornar el contenidor de vidre jo tampoc que ho veig malament és a dir et permet generar més reciclatge d'aquesta fracció en concret i evitar que quan tu obris el contenidor xipat puguis tirar-hi vidre orgànica o el que sigui és el que estava passant a partir d'aquí jo crec sincerament que això és un pas enrere un pas enrere necessari d'altra banda però estem posant un tipus de contenidor quan ens hem gastat una morterada pels altres la pregunta en aquest cas va ser bueno aviam està bé que tornem a els contenidors de vidre de tota la vida aquests verds i tal però clar els contenidors intel·ligents posem una mica en entredit el model llavors l'alcalde va dir no no el model no es posa en entredit perquè els altres contenidors hi són i el regidor va dir bueno diu en certa manera aquests contenidors de vidre clàssics de tota la vida també són intel·ligents perquè la boca aquesta boca rodona de color negre on tu hi pots tirar les ampolles i els pots ja està pensada específicament només per tirar-hi això per tant en certa manera és un contenidor intel·ligent clar jo vaig pensar a veure una mica més si em cau al micro aviam o sigui aquest raonament el vaig trobar una miqueta allò agafat amb pinça que no pas tenir un dia pel vidre amb un boc tan gran clar és que estava mal plantejat de bones a primeres tu tiraves el vidre religiosament el dia que tocava i et trobaves allà de tot que és el gran drama de la gent que reciclem aquests dies passa amb el vidre passa amb el paper passa amb el plàstic amb els bolquers amb la resta passa cada dia quan obres el contenidor i prefereixes no mirar cap avall per no veure que o estàs fent tu el burro o el que fas no serveix per res si el pots obrir perquè un de cada tres no funciona o està massa ple ara últimament i almenys el que tinc a prop ja no està tan brut sembla que es va equilibrant però no sé si perquè la gent ha marxat de vacances i hi ha menys volum de personal perquè la comptabilització de residus sobretot el dia del plàstic no està pensada acumulem molt de plàstic on és la campanya de reducció del consum on és? tu no pots tirar endavant una modificació de residus d'aquesta manera sense tenir en compte la quantitat de plàstics i de consum d'envasos és cert que és una cosa del govern espanyol exacte és el que diran l'Ajuntament però tu pots ser una campanya igualment què passa al barri vell? hi ha més cartarons que mai i alguns dels que també fan discursos d'aquest tipus són els primers que després compren amb aquestes plataformes que porten les coses a casa plenes de cartró fins a dalt de tot o plenes de plàstic fins a dalt de tot i escolta si va al supermercat que jo sóc dels que hi vaig jo quedo esturat de la quantitat de plàstic innecessari jo crec que més enllà del supermercat un dels grans temes a plantejar és què passa amb els envasos d'un sol ús al barri vell cada cop tenim més negocis que no venen de portes en dintre sinó que venen de portes en fora és un gran lucre per aquests negocis i tu arribes al barri vell que hi ha encara menys escombraries que anys enrere per tirar la brossa i que si gelats que si va a beltear amb no sé què que qualsevol cosa per menjar a qualsevol lloc que això és ús de l'espai públic entrepans, iogurts, sucs hi ha un impost extra per aquest tipus d'envasos d'un sol ús que ve del govern espanyol però es paga per utilització de l'espai públic i de les escombraries municipals perquè ja no veig que tinguin escombraries per reciclar en aquests negocis això, aquest plantejament no tampoc bueno, suposo que generaria també tensions dintre del govern però al final tu veus una imatge del barri vell que no és generada pels veïns és generada per un tipus de negoci que fa el negoci és bàsicament vendre cap enfora i gelats és l'exemple paradigmàtic però és que molts més de cafès per endur d'aquests d'especialitat frapès tot això és plàstic acumulat o ara orgànic perquè també molts es fan amb la tamoro però que no hi ha cap mena de reciclatge va, la pregunta més fàcil de fer i més difícil de contestar n'hi haurà prou amb aquestes mesures per arreglar el tema a les escombraries de fet ja s'han anunciat més no no n'hi haurà però és el tema del mandat de fet s'està anunciant que no sé si el juliol en teoria la intenció és el juliol de portar una nova modificació del contracte per aplicar fins a finals d'any i a veure com es modifica perquè el que van dir és que serien més freqüències i més dies per tirar-la si tot això ho has de casar amb el fet que estàs lligat perquè això sempre ho ha dit l'alcalde estem lligats per un contracte hem de complicar el contracte això no es pot modificar les rutes estan establertes que si patapin que si patapam si tot això ho has de lligar amb l'altre jo l'única solució que se m'acudeix és allà on tenim ara el contenidor de vidre ni posarem un al costat que serà de plàstic i després un altre i un altre i un altre i potser els farem obrir amb xip perquè siguin intel·ligents i que jo continuo pensant i defenso que diguéssim el percentatge més alt en diferència del problema se l'emporten els incívics perquè això no passaria i jo continuo defensant i ho he dit moltes vegades que aquest model està pensat per països nòrdics o països amb una cultura cívica diferent a la cultura mediterrània que és a la que vivim nosaltres en què hi ha molt d'incivisme és a dir pot haver-hi els veïns que amb raó poden demanar que Girona està bruta i que s'ha de netejar més però és que jo només has de mirar les bosses que envolten les illes de contenidors això és incivisme pur no és algú que diu ai no sé què fer-ne de la bossa la deixo a terra perquè hi ha bosses a terra i obres el contenidor i està buit i per tant és gent que directament no li dona la gana jo he dit alguna vegada que jo crec que alguna cosa deu haver passat ens deuen haver tocat amb alguna vareta i tal perquè de repent tothom ha decidit treure grans envolums al carrer aquesta és l'altra penseu que hi ha hagut algun és a dir com que és allò una miqueta de totes les masses piquen és a dir que sempre que es pren una decisió que comporta canvis hi ha una certa reticència fins que t'hi adaptes i t'adones compte que la cosa funciona a mi em dóna la impressió que gent que reciclava ara no ho fa bàsicament per tocar els nassos pot ser mira jo tinc l'experiència d'haver anat a la deixalleria per no tenir tant jo m'he mudat hem fet obres però per no tenir nantes coses a casa he fet uns quants viatges a la deixalleria d'ençada a la implantació del nou sistema de residus la deixalleria està més plena que no pas al voltant de molts contenidors tu pots arribar que 4 dels 8 llocs de grans envolums estiguin plens i no els pots llançar i els has de llançar fora com si fos un contenidor al carrer quanta gent ha anat carregat a la deixalleria i ha tornat a casa carregat? anava a dir hi ha incivisme però jo no vaig tornar carregada em van dir deixa-ho allà davant però vaig pensar això encara hi ha més descontrol aquí dintre que no pas als contenidors del meu barri que també un flac favor a la gent que s'ho curre agafa el cotxe i va a la deixalleria i sol haver-hi bastanta gent a la deixalleria de Girona i no ho tenim massa en compte per tant pots tirar enrere i causen la tentació diguéssim de vinga va hi ha tanta brutícia que llenço més però hi ha gent que fa el pas i el problema és que el sistema no està preparat per absorbir la capacitat la quantitat de residus que tenim és que jo crec que abans ja ho feia la gent igualment el que passa és que com que els contenidors estaven oberts ho deixaven a dins el contenidor ara es veu més perquè no ho poden deixar a dins el contenidor però jo crec que ja ho feien igualment a qualsevol hora ara no pots sí però l'incívic l'incívic no el canviaràs el pots canviar amb una campanya agressiva hi ha una voluntat incívica política és a dir dirigida no encara no jo penso que no jo penso que no no no digueu-me molt mal pensat són els anys però jo he sentit molt de mal pensat sí sí però com que n'hem viscut unes quantes d'aquestes no la sensació a veure que és evident que el tema de les escombraries serà un tema que diguem-ne és el tema augmentat això hi estic d'acord amb vosaltres i serà un tema que diguem-ne que quan les màquines les maquinàries electorals comencin a funcionar que diguem que serà d'aquí un any però jo em temo que ja deuen estar funcionant ja estan funcionant doncs és evident que es buscaran es buscaran fórmules perquè aquest tema diguem-ne uns i altres és a dir que s'utilitzarà és que jo penso que a l'equip de govern el que li convé és apretar amb això i que quan sigui el moment de començar la campanya estigui solucionat encara que hagin anat endavant enrere endavant enrere en el sistema és igual que hagin fet la voltareta a la vertical pont és igual però que la gent no vegi bosses d'escombraries al carrer tenen un any l'altre dia per mi també va ser una mica paradigmàtic hi va haver un espontani que abans de la conferència va portar vuit bosses d'escombraries es va plantar davant de l'alcalde els va tirant els peus i els va dir te les deixo aquí te les deixo aquí perquè no sé on de llançar-les això ja t'ho has de pensar bé de fer això és a dir no és un espontani tu ja has pensat has de tenir una idea de fer-ho però si això no s'arregla jo no sé a quants mítings pot haver-hi gent portant bosses d'escombraries i l'altra cosa que per mi també és bastant paradigmàtica és que avui siguin 10 el que deies tu o siguin 100 els que estiguin a la plaça del vi estan portant aquí anava han recollit més de 6.700 signatures jo ho trobo una bestiesa jo no recordo a Girona haver recollit tantes signatures per algun tema sincerament llavors bueno jo crec que tenen un any de marge esperem que sigui menys que ho facin menys temps per arreglar tot això perquè si no realment les escombraries és el que deies tu Clara els t'alladaran a les urnes claríssimament és que això és el que dona i treu vots i a la meva ràdio em van parlar d'aquesta qüestió fa unes setmanes i una tertuliana va fer una declaració polèmica el regidor Sergi Cot es va enfadar i va entrar l'endemà i no pots entrar en tonteries el que has de fer és buscar solucions és a dir reconèixer que hi ha un problema que jo crec que l'alcalde ja ho ha fet ara ho han fet jo crec que hauran trigat una miqueta massa quan va començar a haver-hi el primer problema a Montjuïc jo crec que hi va haver-hi una voluntat o una certa sensació que s'amagava el cap sota l'ala i que des d'un punt de vista polític no tècnic perquè a mi allò que hi hagi tècnics que anessin a explicar no em serveix per dir-ho d'alguna manera i va haver-hi una certa amagar el cap sota l'ala durant un cert temps fins que vàrem veure que la situació era molt complexa i ara la situació és tan complexa que és el que deio que s'ha de buscar resoldre i segurament resoldre aquest problema voldrà dir no tirar enrere però fer altres coses com per exemple les que has dit tu posar més contenidors o més dies de contenidors per mi es tira enrere posar els contenidors que d'altra banda ho veig bé però per mi és un pas enrere perquè l'objectiu de tot això és tenir menys contenidors de peu de carrer efectes pràctics i després hi ha una cosa que aquí el girorí de peu està totalment totalment oblidat és que on te van els residus de Girona fins ara durant molt de temps la gent s'han oblidat que no anaven ni a les comarques gironines el que era el rebuig anava a Becarissa és el que pagàvem per portar com que som tan sostenibles i no volem residus a prop de la costa i no volem les deixalles a casa nostra no i els enviaven fora i ara sí que han tratat en funcionament l'incineradora no sé si això clar, després de tants i tants anys esperant aquesta planta home, aquesta incineradora em penso que s'ha canviat dos o tres vegades el projecte bàsicament perquè anaven canviant les normatives europees que obligaven a canviar el projecte això és el que em van explicar també hi havia gent que estava en contra l'incineradora però és veritat que si hi ha residus d'alguna manera s'han de tractar diguem-ho així la funció que tu deies Mariona de dir segurament l'objectiu final seria anar diguem-ne en aquella paraula que espanta tant que és una mica el decreixement és a dir decreixement en el sentit de generar menys residus cap aquí és allà on hauríem d'anar però a veure qui s'hi posa com s'hi posa i la manera que s'hi posa perquè també hi ha una cosa que a vegades ens oblidem i als propis periodistes ens passa es fa molt de negoci amb les escombraries molt de negoci els que les recullen els que els atracten es fa molt de negoci i fins que aquest negoci no vari jo crec que estem lligats de peus i mans amb tot aquest tipus de temes jo el que vull dir és que el que deies tu Mariona que amb el nou model es vol apostar perquè hi hagi menys contenidors al carrer sí és veritat per trobar una solució podríem dir més estètica però també una altra de les potes és millorar l'índex de reciclatge i això no s'està aconseguint i precisament s'ha tornat en el contenidor de vidre perquè el vidre ho va dir l'altre dia que funcionava bé funcionava bé ara ja no es trobaven una mà d'impropis allà dintre que feien viable reciclar-lo per exemple hi ha molts pobles que fan porta a porta i tenen contenidors de vidre és a dir que recullen tot menys el vidre hi havia uns contenidors i feien llavors això funciona per tant potser el que es tracta és a dir és de continuar endavant però però jo crec que s'ha volgut s'ha volgut exprimtar sense saber caminar sí però en el cas del porta a porta l'Ajuntament ho diu en els barris on s'està està funcionant molt bé està funcionant molt bé i s'ha incrementat no me'l faria a Girona com deia el porta a porta me'l faria a altres pobles jo ara et parlo de Girona Ciutat en els barris de porta a porta està funcionant molt bé i s'ha incrementat l'índex de reciclatge els barris on hi ha contenidors tancats és que jo per mi és que està decreixent l'índex de reciclatge avui també hem vist que em penso que és el diari de Girona que parla diguem-ne que el problema ja comença a tenir el salt perquè diuen de la Massana escolta però de fet hi ha una consideració amb la que no hi estic d'acord perquè diuen no la Massana que ja no està a tocar de Girona però és una via que surt molta gent és una miqueta el que els hi passava a Pont Major que a Pont Major no estaven fart de les escombraries que venien diguem-ho clar de Sarrià i de Sarrià perquè per què venien d'aquí molta gent que ha optat opta quin és el problema que són els contenidors estan oberts i la gent els continua tirant a fora que és una cosa que jo no puc entendre a mi em costa entendre que si tu si tu fas una cosa que és que emportar-te les deixalles i anar-los a tirar el poble veí com a mínim si el contenidor és obert tira-los a dintre no els atiris a fora sí, sí és això l'incivisme llavors en aquest punt l'Ajuntament insisteix les multes són tal, tal, tal, tal però és que això és com buscar una agulla en un paller és impossible n'enganxaràs a un com en uns contenidors nous que van posar a Jocs Olímpics a Palau no fa gaire perquè eren nous i van tenir la sort de trobar dues o tres persones allà però segur que mentre detenien aquests n'hi havia 63.000 llançant malament les escombraries als altres punts de la ciutat al final jo crec que potser el que s'hauran de plantejar és de fer una campanya bastant dura i restrictiva en matèria de sancions també és a dir és impossible trobar-los a tots però escolta-me ja però tu creus que les pagaran aquestes sancions ho dic de debò ho dic de debò tu creus que les pagaran o que la gent que llença voluminosos jo hi ha una illa de contenidors en el meu carrer carrer Saragossa cantonada carretera Barcelona que a l'altre costat hi ha l'hipercor que aquella illa de contenidors és és una meravella sempre està plena de tota mena i un tio m'hi vaig trobar l'altre dia fins i tot aquella illa aquella illa de contenidors és espectacular i he vist gent que deixa les bosses allà sense cap problema no m'he aturat a preguntar-los per què ho fan i no obren allà però tu creus que aquesta persona que potser l'enganxa la pare a la policia i li diu té una multa 200 euros deixarà de fer el que ha fet? creus que la pagarà aquesta multa? bueno escolta llavors a l'hora de recaptar-la hi ha els sistemes que hi ha no? ja bueno és més crear un efecte por clar escolta que aquell l'han multat vigila però va molt en contra a mi em sorprèn bastant veure un alcalde d'un color polític fent aquests tuits no? d'incivisme i de posar multes als ciutadans em sorprèn sí però és que al final com el controles si no? en teoria amb campanyes pedagògiques bueno ja no s'ha fet una campanya amb 40 campanyes pedagògiques no? sí la campanya ha sigut molt mínima a nivell de com gestionar aquest nou calendari i aquesta agenda principalment jo feia com que n'hem parlat ja tantes vegades del tema de residus però se'ns ha explicat d'alguna manera o se'ns ha ajudat i és veritat aquí hi ha hagut campanyes per reciclar prèviament però tu has de gestionar molt més de volum per exemple de paper de plàstic a casa si ets una família de quatre l'espai que tenies fins ara d'escombraries no és suficient has de tenir un espai on guardar no pensem ja en pisos en què viu una família per habitació tota aquesta campanya de conscienciació de com fer-t'ho un vídeo de com ho faig a casa o menjo hi ha famílies que ara mengen peix el dia que recullen l'orgànica o que l'Ajuntament animés això regalant o donant creant allò covells covells d'aquests multiespai que bé que han regalat altres coses regalaven aixetes i etapa i el porta a porta sí que també tenen ajudar però la resta no tenim tenim una targeta però no hi ha aquesta conscienciació ciutadana de què fas de portes en dintre o quins són els teus hàbits perquè clar ara també et canvia jo mai llançava les escombraries de bon matí se'ns havia dit molt que de bon matí no podies llançar les escombraries i ara amb aquest model si tens de 7 a 10 és el que acabes fent per tenir lloc per llançar-los vas a treballar i portes les escombraries és el que faig i ho fan tots els veïns perquè baixem tots amb les bosses abans d'anar a treballar que tampoc però era una cosa que no és impensable de fer fa un any sí, sí et deien no, no el vespre i has canviat aquest hàbit això jo no he vist cap campanya comunicativa més enllà de Girona ciutat circular que no s'entén jo crec que és un bueno era per preparar el terreny que som una ciutat verda però ha costat entendre és que jo crec que aquí hi ha un gran problema que hi ha gent que pensa molt en com emetre missatges però no s'en donen compte que llavors la gent no els entén no, no sempre hi parlo i n'he escrit és a dir és gairebé tan complicat com entendre com funciona un parquímetre en un lloc que no el tens que el tens per mà l'altre dia vaig trigar un quart d'hora em vaig sentir tan inútil jo em vaig trobar amb una cosa que no m'hi havia pensat que no havia pensat mai el dijous sant a més enllà recordo el dia dijous sant a l'allà de Montgrí perquè feien allò de la llibreria Cucut que fa vaig aparcar en un lloc que era zona blava i no me'n vaig donar compte amb la qual cosa quan vaig tornar em vaig trobar a l'ascensió què has de fer quan tens una cosa així és menjar-te-la vaig anar en el parquímetre hi havia un senyor que portava 5 minuts barallant-se i va estar 10 minuts barallant-se més fins que finalment va aconseguir poder anul·lar la multa pagant diguem-ne molt bé llavors ell em va ajudar a mi i fèiem exactament el mateix i no hi havia manera no hi havia manera no hi havia manera fins que vàrem descobrir que els parquímetres només podies utilitzar-los per anul·lar la multa en els horaris en els que hi havia fins a les 8 del vespre i com que hi eren a les 8 i 5 no podia sabeu què vaig haver de fer? trucar amb un telèfon aquellà posar-me una mica insolent i me van acabar acceptant que els envies una transferència per als 6 euros i mig que em penso que valia em vaig fer un article però llavors hi ha altres llocs en uns llocs hi has de posar la matrícula però em vaig trobar per exemple a Salt se m'enfadarà l'Arcala si ho sento a Salt vaig haver de trucar llavors t'expliquen i com que són nous aquí encara es pot llegir t'expliquen tots els passos però n'hi ha un que no te l'expliquen perquè diuen que ja és intuitiu escolti doncs miri no jo no sóc si no me l'expliquen no ho sé saps? és una mica aquella que tenim la sensació que parlem i diguem i llavors fem fem eslores que estan molt bé però el que es tracta és que la gent els pugui entendre els de Girona t'ho expliquen jo em vaig haver de pagar una i t'ho explica el parquímetre sí però jo per exemple els de Girona com que ja el tinc assumit perquè utilitzo molts parquímetres ja sé el que he de fer i per tant ho faig perquè hi ha un altre problema que els parquímetres també llavors amb el sol i tal a determinades zones no pots llegir les instruccions i a certes edats allò que deia o si t'has deixat les ulleres perdona perquè amb aquell tamany de lletra a mi m'ha passat més d'una vegada que o ho fas intuïtivament o no veig res escolta hem parlat que al retre de Barcelona una miqueta de la zona fotovoltaica perdó de la pèrgola que hi haurà el parc fotovoltaic ara el parc central s'ha de fer un parc fotovoltaic el parc central però ens hem quedat molt amb les escombraries i això demostra que serà el tema del dia també es va parlar el troet amb una certa contundència però va dir aquest projecte farem aquest projecte si va ser molt clar aquest és el projecte i veieu va posar el render veieu que aquí és més verd que el que hi ha ara i creem aquest passador verd però no va sortir d'aquí tampoc no va ser quan sabem que és un dels grans aspectes de futur si parlem de mirada llarga no s'hi va recrear gaire ell sí que va dir que havien aprovat aquest planejament precisament per no comprometre el calendari i perquè també això suposaria acabar d'endreçar va parlar d'una zona que estava com inacabada que és la ciutat inacabada la ciutat inacabada i que això suposaria acabar-ho jo sincerament ho vaig agrair perquè el tema del troeta l'hem amat tant durant tants de dies que de debò comencem ja a anar ràpid perquè doncs queden uns quants anys si tot va bé queden uns quants anys jo estic de veure em va agradar el terme de zona zona va dir o va-li inacabat inacabat em va agradar és una zona que jo la conec i que la trepitxo i tinc les meves idees que ja les he expressades aquí per tant no hi tornaré és a dir jo crec que aquí també hi ha un tema de lluita política i del paper que ha jugat una miqueta tothom vull dir no parlo o l'associació de veïns del pla parlo per exemple del paper que ha jugat el PSC que és un paper que a mi diguem-ne m'ha sobtat m'ha sobtat perquè jo crec que sí que s'ha posat en perill el troeta per davant del clínic que no és que el troeta hagi d'anar per davant del clínic és que li toca el clínic té el seu recorregut però crec que és una gran oportunitat si es fa bé és una gran oportunitat si es fa bé no sé el veurem el troeta abans del clínic sí home sí jo vull esperar que sí ara que aquí jo crec que l'alcalde poca cosa hi té dia aquí el que remena les cireres és el govern i el govern l'altre dia va venir el president i van fer fumata blanca no? sí en teoria també va venir el govern també va venir el president de la Generalitat a fer una cosa poc habitual que és un compromís de fer una cosa és a dir i el dia següent estaven com estaven i el dia següent estaven com estaven sí sí la cara d'en Xavier Pierre és un poema volguem dir que vés a sapiguer el que acabarà el que acabarà passant per aquí bueno hi ha altres hi havia altres temes la ciutat està en marxa estem tots amb aquella sensació que venen un temps de vacances que esperem que vingui molta gent o esperem o no que vingui gent de fora que que l'economia funcioni que tot vagi tirant que hi havia gent de fora i la sensació això sí mare de Déu de veritat nosaltres que tenim l'oficina davant de l'estació i van molt apurats l'altre dia es van posar una dins l'edifici i diuen perdó és que fa molta calor estem esperant que vingui un taxi queden dos minuts no passeu passeu però hi havia nens petits bueno aquest dia vaig llegir un article de Joan Vila de de la paperera que parlava per exemple de la necessitat de plantar arbres i explicaven als arquitectes el per què els arbres eren necessaris no només per fer ombra nosaltres en tenim d'arbres tot i que en cauen com els de la Devesa que també vaig llegir l'article de Narcís Monger que em va preocupar que parlava de qui hi havia és a dir Narcís Monger sempre ha dit el mateix que la gestió d'un parc com és la Devesa significa que de tant en tant hi ha arbres que s'han de tallar i que s'han de replantar i aquest és un tema també que és complicat perquè es parla molt de la Devesa ara que hem tornat a fer les lectures des de l'Aragó tornarem a parlar i tornarem a parlar molt de la Devesa i la sensació és que es van dient coses aquest dia amb un grup d'aquests de WhatsApp que hi ha algú amb molta conya i no tothom el va entendre deia doncs hi hauríem de fer-hi coses a la Devesa per exemple una pista d'atletisme una hípica un camp d'aeromodelisme un pavelló esportiu i algú li deia no, no, no era la broma tot el que es havia tret per dir-ho d'alguna manera a la discoteca a mi la Devesa jo penso que amb naturalitat jo crec que Déu n'hi do l'utilització que se'n fa jo vaig de pensar en la conferència que a la Devesa ja veus que diuen se'n fa poc ús poc ús per segons qui ho miri perquè ara aquests dies tant la piscina que no s'hi quep directament tenim un problema ens falta una piscina a Girona pública i com que sempre s'ha fet un flag favor diguéssim el Jack per les instal·lacions però crec que cal una piscina a l'aire lliure pública i si no la gent se'n va a banyar al Ter perquè és un fet i tornar a veure gent aquests dies al Ter el diumenge hi ha reggaeton i a maques és un espectacle anar al Ter davant de fontejar o no a Pla dels Socs al Pla dels Socs és brutal la gent banyant-se al Ter moltíssima davant de la Nestle un espectacle i com fa 60 anys sense reggaeton llavors no vull dir que abans la gent anava al riu quan hi havia molta més aigua i era més perillós que havia banyat el meu company m'hi diu t'has banyat a tots els rius de Portugal i no et pots banyar al Ter i m'hi vaig banyar sí és veritat que porta bastant de corrent s'ha de vigilar però hi havia molta canalla hi havia moltes famílies senceres és molt plural l'espai però l'Adevesa és un espai superutilitzat l'espai aquell de Calistènia o es diu així sí uns partits de futbol una quantitat de gent i bueno no sé molt més què s'hi ha de fer perquè després també fem actes privats com el Tirovier Anari Anari escolteu una gran tertúlia m'ho ha passat molt bé però ens ha passat molt ràpid hem parlat una miqueta de de la ciutat no una miqueta no hem parlat molt de la ciutat i ho hem centrat en la conferència de l'arcalde analitzant-la gràcies Mariona Ferrer gràcies Clara Jordà gràcies Xavi Apí ens tornarem a veure espero aquí ara són les 11