Onada de calor i salut, verd urbà a Girona, desinformació científica, incendis amb pirocúmuls i el pla per a la Carretera de Barcelona

Molt bon dia, entrem en Temps de Tertúlia, Girona FM, com passen 6 minuts a les 10 del matí d'aquest 2 de juliol, un 2 de juliol calorós, com els darrers dies, una mica espantats per aquests incendis que a l'altra punta del país, la zona de Ponent, estan cremant, i amb ganes de parlar de la ciutat, del país i del que ells vulguin, amb les 3 persones que m'acompanyen avui aquí als estudis del carrer Balmes. Senyor Carles Martín, empresari de Sisgrup, molt bon dia, què tal? Molt bon dia, prou bé. Com l'aguanta vostè la calor? Malament, en general malament, però la veritat és que les zones on em moc normalment estan acondicionades i per tant vas passant el dia, però la calor en general no... Sóc més de fred. Ahir en Quim Nadal deia que anava de zona on t'hi havia acondicionat, a zona on t'hi havia acondicionat, si podia, però és complicat. Jesús Badenas, periodista, què tal? Molt bon dia. Bon dia. Vostè la calor la porta bé? Bueno, sí, a casa que és fàcil d'acondicionar-se i amb molta aigua. Amb molta aigua. Això diuen que convé, que s'ha de beure molta aigua, és així? Doctor Josep Maria Cervent, metge investigador i ciutadà, com li agrada que el presentin? Com estàs? Molt bé, molt bé. Sí, efectivament, és molt important beure, però tampoc passar-se, perquè llavors baixen les salts i et mereixes també, vull dir que... Però refrigeració, cuidar-se del sol, vull dir que és tot... Els periodistes que necessitem, diguem-ne, poques indicacions i molt clares, és això, ens pensàvem que molta aigua era necessària, ara vostè diu molta aigua tampoc... L'aigua necessària. L'aigua necessària, ni més... Ni més ni menys. Veus, és una d'aquelles coses que no sabia que baixava. No, bé, és que veus anuncis, no?, que estan amb l'ampolla d'aigua sota el braç, no?, i tal, amb cossos macos i tal, no, no, perquè al final, quan tu veus molta aigua, l'aigua està baixa en soluts, en sodi, en potassi, i, evidentment, la concentració plasmàtica baixa també, i això provoca la hiponatrèmia, que és la baixada de salts, de sodi, provoca mareixos també, no saps si és la calor, si és l'aigua, i tampenxorrines, que deien al meu poble. S'ha de combinar amb cervesa. Anar fent una mica de cada, i llavors... Diria que la cervesa és isotònicament millor que l'aigua, isotònicament. No em dius res, eh, isotònicament. Però ja he après dues coses avui, que dec bé petit alguna vegada una d'aquestes paraules que soc incapaç de repetir, que alguna vegada, i això de la cervesa m'ho apunto, però em temo que encara que ho vulgui defensar davant el meu endocrí, no, no, no, no me n'acabarà, no me n'acabaré de sortir. Escolteu, he vist, si m'ho permeteu, Carles Jesús, que m'adreci primer a en Josep Maria, al doctor Cervent, perquè avui a la portada, per exemple, a La Vanguardia, parla que la calor ha provocat 400 morts al diari de Girona, parla de 9 i el doctor, com li he comentat, diu, no, 10. La gent és mort per la calor, què vol dir exactament això? Doncs sí, és un dels efectes més importants del canvi climàtic. No en fem cas, creiem que és l'hivern quan ens afecta la gent gran que ha d'ingressar als hospitals, no, porten infeccions respiratòries i acaben perdent la vida, però l'estiu és horrorós. Vull dir, hi ha l'estudi que és diari, no, de l'Institut Carles III, que és el MOMO, que és una estadística diària de mortalitat a tot el país, a Espanya, i que a Catalunya s'observa com hi ha hagut un augment dels morts en aquest període de juny, no, que ha sigut el més calorós, i s'atribueixen directament a la calor 43 morts a Catalunya, però han provocat 750 ingressos a urgències en excés. 750. En el mateix període l'any passat eren 200. I això és degut a la calor, però directament a la calor no. és que la gent que té malalties cròniques, doncs la calor... Imagina't, el cos està a 36 graus i mig, no? A fora hem estat a 38, 39, 40. Doncs hi ha una dificultat en dissipar la calor de l'organisme, no? Perquè no n'hi ha prou en suar. Hi ha tal diferència de temperatura que els òrgans treballen més forçats. El cor va amb més freqüència, no? Els ronyons funcionen pitjor. I un dels òrgans que més s'afecta, que actualment s'està veient, és el pulmó. El pulmó. El pulmó. Sense apreciar-ho nosaltres, ens fatiguem més, la transferència d'higis a la sang és menor, no? Clar, si tot això ho fas una insolació, com pot ser quan estàs treballant a pleno sol, doncs tens el que vam veure l'altre dia, que una treballadora de la neteja tal i qual, i diu, no, s'atribueix a la calor. S'atribueix a la calor. Segur que va fer un cop de calor. Això és l'expressió màxima de la insolació. Cops de calor. Se'n veuen, aquí a Girona, crec que en aquest període n'hi ha hagut dos, però no és freqüent. El cop de calor és com si diéssim els òrgans, se'ns couen. I un dels òrgans que es cou més ràpidament és el cervell. No regula la temperatura i el pacient pot arribar morint. I això és així, però és una cosa que no es coneix tant. I després la irritabilitat. Tu veus a la gent pel carrer i està irritable, que no... sí, sí. Això és efecte de la calor. Suïcidis, no sé què. Sí. És així. Aquest dia, en una presentació d'un llibre de novel·la negra, algú va preguntar si es matava més a l'estiu o a l'hivern. I jo vaig... La meva teoria, que no està sustentada absolutament amb res, ni tan sols amb l'experiència, és que hi ha obert un tipus de mortalitat atribuïble, precisament als trencaments de parella, a la violència de gènere, molt associada a la calor, però que es mata molt més... Amb el cap es mata més a l'hivern que a l'estiu. Jo crec que als països nòrdics potser sí, però jo aquí, aquí els grans problemes que has comentat són després de les vacances, eh? Aquestes vacances... Perquè veieu, hi ha un episodi que és d'aquest cap de setmana. Aquest cap de setmana han augmentat exponencialment els casos de violència de gènere. O sigui, ha sigut molt poc. Si ho mireu, és que jo li sorprenia, perquè jo ja em feia aquesta reflexió, és casualitat que hagi sortit el tema, però aquesta reflexió me l'ha estat fent aquests dies de fins a quin punt la irritabilitat ha fet que episodis que són ja de gent amb problemes s'hagin accentuat fins al punt d'arribar a matar. Que és una bestia de ser. No, no, que no és l'excusa. Però sí que és veritat que des de fa molts anys queda detectat que després de vacances, estiu, però també de Nadal, és com hi ha més trencaments familiars, eh? Vull dir que això sí que és estadística. Surten espurnes familiars, problemes, discussions. En Carles, avui tenim la sort de la Unió i tres tertulians que no es coneixien entre ells i que és la primera vegada. en Carles és una persona que, diguem-ne, que sempre em sorprèn. Ara tinc poc. I ara em vull dir que... Amb dades estadístiques o amb això. I he vist que feies que ara molt interessant que ho parlàvem tant de la calor com ara del... Perquè hi ha moltes coses que ens afecten de la calor i l'any que ve n'hi haurà més. Sense tampoc saber-ho molt clar, no? Però l'any que ve n'hi haurà més i l'altre més. I per tant, tot això que és tan greu que ens afecta la calor, l'any que ve serà pitjor. I no sé què estem treballant per gestionar-ho com a societat, com a país. Una opció és marxar. Perquè aquí anirà pitjor. L'altre és intentar arreglar una mica casa teva. I no ho estem fent. A nivell polític no s'està treballant això. No ho estem fent a els carrers de Girona. M'estan parlant de carreteres de Barcelona. I no m'estan parlant dels carrers que tenim fets més frescos. Posem arbres i reguem-los, sisplau. Mira, aquest dia... On són els arbres de Girona? Perdona, crec que vindrà aquesta setmana divendres en Joan Vila, que fa molts anys que fa articles al diari de Girona. És el que havia gestionat la paperera LC que està en aquests moments. Jo diria Besolú, i no sé si és ben bé terme de Besolú, però és igual, en tot cas està allà. I aquest dia feia un enfilall d'aquests de Twitter que a vegades fa, que deia exactament això, que es posava una miqueta, parlava de les places dures i dels arquitectes, diu que segurament les places dures són més barates i més fàcils de mantenir, però que es necessiten arbres. I explicau el per què es necessitaven arbres a les ciutats, que no era només per fer ombra, que hi havia, diguem-ne, una explicació científica a la necessitat que hi hagi arbres també. És que fan ombra, et baixen la temperatura, et netegen l'aire, que només produeixen oxígenes, tota la neteja de pol·lució que hi ha, i s'han de treballar aquests arbres, i s'han de posar, i estan, bueno, els arbres de Girona estan descuidats. De fet, tota la jardineria de Girona està descuidada. Menut, de fet, això, el que s'ha comentat, i curiosament s'ha comentat, quan els que estan ara al govern estaven a l'oposició, es parlava de les illes de calor, de les places dures que s'havien d'eliminar, de moment no se'ns sent a parlar ja de les illes de calor, han com desaparegut de les ciutats, dius, sense haver fet cap intervenció no desapareixen, el que ha desaparegut és del llenguatge, i ja està. I, evidentment, una plaçadura no només és que és més fàcil també de gestionar, sinó que és molt més fàcil de fer, molt ràpida, molt assequible per un polític que vol inaugurar ràpid. Això de ràpida, obre ràpida i ciutat de Girona són termes... No, no, però jo ja no em refereixo a Girona, sinó en general com a concepte, qui vol inaugurar un espai... Sí, sí, però el que vol inaugurar un espai ràpid i que es vegi que ha intervingut, plaçadura, perquè els arbres... De fet, els arbres, un dels problemes que tenen és que han de créixer. Sí, home, una de les intervencions que s'ha fet del Verament, que és a la plaça Joan Brosa, per entendre'n, sota la travessia, el Cabril, allà hi havia una zona d'aparcament i s'hi ha fet una plaça, i el primer moment em va donar la impressió que quedaria com molt dura. La veritat és que els arbres comencen a créixer, però necessitaran uns temps per fer la funció que... És sorprenent, eh?, perquè qualsevol plaça o qualsevol rotonda et foten una estructura de ferro que val milers d'euros, no? I llavors un arbre que l'han de posar de 30 euros, el més petit que tenen una olivera de pam que a sobre ha de resistir tot l'estiu aquesta olivera de pam perquè n'han plantat un monar d'arbres, eh? Qui els rega, aquests arbres? Això és llençar els calés, els nostres calés, en format d'arbre petit que morirà. No, plantar arbres grans, plantar menys, rega'ls. Mira, i em vaig emportar una petita alegria perquè vaig anar a l'auditori, després en parlarem, i vaig veure que s'estaven... Passava una miqueta d'aigua, s'estaven plegant els plàtans de l'Avesa, que és una de les necessitats que tothom ens alerta, que fa poc que setmanes va caure un plàtan de cinc, quants, cinc metres, i que la gent que hi entén diu segurament hi ha alguns fons i alguns problemes, però bàsicament és perquè hi ha un problema de sequera immensa. I en Narcís Montger, que és una de les persones que més hi entén d'aquestes coses, va dir que havien obert per plegar, i ens ho van explicar aquí d'una manera detallada, no? Van obrir, però com que està tan sec, obrir l'aigua durant quatre hores no va fer ni 100 metres d'això, per tant, s'hagués necessitat 20 vegades més perquè hagués arribat al final de l'Avesa, no? I el tema que també en vàrem estar parlant ahir, vi en Quim Nadal ahir, del tema de l'ACA, que com que la sequia baixa en menys quantitat, la captació d'aigua per anar cap a l'Avesa no ho aconsegueix. Per tant, el canal que volta l'Avesa està absolutament sec i no és un problema de despesa. Això no és nou, eh? No, no. Algú ho va dir senzillament en una empresa privada les obres per baixar el punt de captació trigarien dos dies. Però això que comentava el Carles que estem acostumats a funcionar amb reacció, no? Apareix el problema i llavors actuem, no? Això en medicina és un fracàs absolut. És a dir, quan tu ja esperes i actues en una cama que està isquèmica, necròtica, doncs la solució és tallar. Això és un fracàs. És a dir, hem de fer mesures de prevenció. I jo, amb la vida social i política, n'estic veient molt poqueta d'aquesta actitud preventiva, no? És a dir, bueno, està brut, neteixem, està... No, hem d'intentar per què s'ha embrut aquella illa de contenidors? Per què hi ha? Jo estava mirant, ara venint cap aquí i dius, ostres, doncs mira, hi ha cartrons, ostres, mira, aquí van descarregar un frigorífic i simplement van treure els cartrons i els han deixat aquí perquè els operaris no els han pogut posar dins del... Vull dir, has de fer un anàlisi de totes aquestes coses perquè passen i fer la prevenció. Mira, sobre la jardineria podem estar contents perquè ahir es va contractar un servei de manteniment. Per una part de la ciutat important, l'altra va quedar desert, però... Però em fa pensar a mi de dir i fins ara què hi havia? No teníem servei de manteniment? I l'altra va quedar desert? O està desert, per què? Perquè estem en uns preus i unes condicions que no toquen? Devia haver acabat la concessió i es devia tirar d'alguna manera... La concessió ja se sap quan s'acaba, eh? Si no es fa la feina amb temps te la trobes que ja s'ha acabat. Hi ha un tema més de fons que és el que podríem entrar, que és allò que... Bé, la renaturalització, és a dir, la decisió de deixar créixer un determinat tipus d'herba lliurement, és a dir, que no hi hagi aquells jardins cuidats com hi havia i això n'hem parlat molt i jo és un tema que desconeixia. Fa uns quants anys el que va ser regidor a Martí Terés, diguem-ne, me va explicar una miqueta el concepte i el vaig comprar. El que passa és que darrerament hi havia la línia fina que hi ha. A les voreres no cal deixar... Exacte. A les voreres no cal deixar perquè llavors les herbes, les males herbes, aquesta sí que ja m'ho permetrà el regidor Sergi, cop que digui, les males herbes, diguem-ne, són les que fan malbé les voreres i llavors aquella línia que és molt fina entre, diguem-ne, deixar créixer les herbes de generació espontània o la descurança que hi ha hagut tard. Per exemple, fa tres o quatre dies han tallat unes herbes que havien crescut excessivament davant de la biblioteca Raola, per exemple, que jo crec que és un lloc on s'estan fent diferents proves i que en canvi hi va haver una temporada que hi havia unes herbes grogues, altes, que d'això jo crec que s'estan fent diferents proves, però vull dir... En cap al Parc Científic, tota la zona de passeig lateral, allà hi havia unes herbes que allò era... T'ha vergonya, però és que a més a més el deixar créixer aquestes herbes, aquestes herbes fan unes arrels grosses i fortes. I s'acabaven. Han trencat la vorera. Aquesta deixadesa, qui la paga? perquè si jo amb la meva activitat professional tinc deixadeses, haig de tenir una responsabilitat civil. Si la meva responsabilitat civil no cobreix, qui ho cobreixo? Jo. Sòs jo que me'n vaig als jutjats. En canvi, quan entres en el món polític, pots fer el que et doni la gana amb aquest tipus de deixadeses i no passa res. Qui és el responsable que aquella vorera s'hagi trencat? Perquè la vaig pagar jo. Jo vaig pagar aquella vorera. I tu, i tu, i tu. L'heu pagat tots vosaltres. I resulta que algú per deixadesa deixa créixer unes herbes allà i se li caduca el concurs si és que tinc molta feina i tinc altres coses i es trenca la vorera. És el que dèiem. L'hem de pagar altres com nosaltres? Entre el que es pot entendre diguem-ne per exemple el tema dels escossells que pot agradar o no agradar però potser que va entendre però el que una cosa és això i l'altra és una línia fina. És una línia fina. Bé, clar, és que al final fent una mica la reflexió sobre això és ja no es fa per estalvi evidentment és el que dèiem que hi hagi una certa naturalització però en tot cas el que pots arribar a estalviar en jardineria ho has de pagar amb reparacions després de voreres i llavors clar és aquí exacte per exemple l'anterior consistori crec que va ser l'anterior o Fados o en tot cas no és aquest va decidir i ens ha greu ara no recordar-ho va decidir no utilitzar més aquell aquell insecticid clifosat això exacte que matava les herbes això porta conseqüències les herbes per tant s'han de treure d'una altra manera perquè no no els utilitzes a mi em sembla bé no utilitzar això diuen si realment és tan prejudicial ara aquí tots fem una certa cara que no ho sabem però clar llavors hi ha unes altres conseqüències que evidentment l'acció que feia doncs s'ha de treure d'una altra manera per tant si no es poden matar aquestes herbes s'han de treure d'alguna manera quines coses bé tenim temperatures tenim temperatures altes tenim calor tenim unes herbes que diuen deixem les naturals ja però que sapiguem que no són les herbes que hi havia abans per tant no esperis que tornin aquelles herbes que hi havia abans que te les carreguessis posant asfalt si vols que torni llou ho has de posar replantar i adequar perquè pots tenir un jardí més o menys salvàtic més o menys natural si primer saps què hi has fet saps quina terra hi has posat saps com l'has treballat saps quines plantes de costat han posat perquè hi ha plantes que de costat es fomenten que no hi hagi altres males herbes i de fet les males herbes creixen en llocs on no volen créixer bones herbes per tant si tens bones herbes allà plantades regades i adequades les males herbes en surten moltes menys és adequar els espais treballar-los una mica escolti després si us sembla parlarem de la conferència de l'alcalde però aprofitant que tinc en Josep Maria és un tema que jo suposo que en Jesús l'interessarà però estic absolutament convençut que en en Carles sí que l'interessarà perquè alguna vegada hem parlat una miqueta de totes aquestes coses que tu m'explicaves la aquesta aquesta aquesta enquesta que ara no recordo exactament quina era del que els ciutadans diuen que pensen sobre determinades coses i que m'agradaria que ens ho expliquessis per debatre-ho després una miqueta perquè jo he quedat una miqueta estorat sí perquè tu penses que de gent deixeu-m'ho dir així és estranya sempre hi ha un tant per cent el que no pensava és que el tant per cent fons tan tan tan gran i aquí totalment d'acord jo com a científic tinc els pèls de punta perquè cada vegada ho estic llegint més i mireu és l'enquesta de percepció social sobre la ciència i la tecnologia és una enquesta que es fa bianual és molt important no? molt important i fixeu-vos-hi el primer 41% dels enquestats creuen que els governs estan produint virus al laboratori per controlar la població però és el 41% segueixo 56% creuen que hi ha una solució ja per al canvi climàtic però ens l'estan amagant perquè estem aquí discutint perquè augmenti la mortalitat de la gent gran una miqueta utilitzar el canvi climàtic per controlar la població també el 33% creu que hi ha curació per al càncer però aquests cabrons de metges científics i tal ho tenen amagat perquè així quan ho treguin ho podran cobrar de veritat és així i el 24% estem parlant de 3% molt alts 24% que el govern ja sap que hi ha una relació entre les vacunacions i l'autisme però no ho diu a la població 24% i aquí hi ha això és veritat no però i tant aquesta no no no no no me fotis perquè me desmuntes totalment bueno i on s'informa la gent quines són les fonts d'informació doncs el 47% la televisió però aquí teniu youtube i tiktok el 38% és a dir que és així no apareixen els diaris impressos no apareixen o en un percentatge molt baix ni els digitals ni la ràdio és molt preocupant cuidado i aquestes aquestes opinions així tan bèsties les té sobretot els joves i amb capacitat socioeconòmica mitjana baixa és a dir que aquest aquí possiblement s'explica la deriva cap a posicions extremistes etc això ens explica altres tipus d'enquestes polítiques en relació a determinades capes de populació si voleu jo us enviaré l'enllaç aquest perquè ho pugueu estudiar però m'he quedat ben sorprès jo sempre que parlem doncs apareix extrema dreta dius hòstia hem de passar exàmens per moltes coses i per votar no hauríem de passar un examen un mínim no això com que no és la primera vegada que ho diu no és que és això hi ha algunes coses algunes de les que he dit crec que tenen peu que hi hagi discussió perquè tenen una base de eps potser sí i s'ha de mirar i no s'ha mirat prou bé i no s'ha explicat prou bé i com que no s'ha mirat ni s'ha explicat és normal que hi hagi gent que tingui dubtes però n'hi ha d'altres que són tan extremadament bèsties com que tenim resposta al canvi climàtic home sí plantant arbres a Girona la veritat és que ajudarem bastant però crec que no és el canvi que s'estan referint aquest percentatge de gent no? doncs hi ha gent si surt algú a nivell polític i diu jo trauré de la butxaca aquests malparits que tenen un artefacte per eliminar el canvi climàtic doncs hi haurà un percentatge de població molt bèstia que se'l creurà doncs no els deixaria votar jo però no per aquest tema sinó passant un examen et pot passar moltes coses que no puguis votar no i no estàs perquè ho atribuïm tot com mira arribes a 18 anys ja pots votar home no no fotem els 18 anys no et donen dret de fer coses et donen o sigui tu pots ser capaç jo dones per 3 tertúlies no per una jo dones per 3 però no és lògic hi ha gent amb 12 que pot si algú t'agafa el peu de la lletra et farà acusacions molt bèsties perquè sí però seran de democràcia un home un vot i totes aquestes coses a les que jo també crec sí sí ja ho sé ja ho sé però perquè entenc que tu vas una miqueta més enllà i el que fas diguem-ne és una home i m'agrada punxar una miqueta no no no i els que escolten també es punxin una miqueta ells mateixos que vegi el que dius diria home aquest tio que està dient que segons qui no tindria dret a vot això la paraula feixisme sortiria immediatament després i si fos xarxes socials es muntaria un debat que no vulguis però tu jo crec que vas més a l'arrel el tema de dir que aquestes enquestes es poden entendre en funció de coses que ens estan passant en aquests moments estem fent una societat que a través d'aquestes xarxes i ens interessa com a societat i això sí que és un interès que és claríssim interessa a la societat gent que no molesti gaire que no treballi gaire i que estic molt content de tenir el Netflix gratis ja li subvencionarem jo entenc el seu plantejament però jo el que faig és una visió en molt llarg termini o molt enrere diguéssim i això és l'evolució natural de la il·lustració fins ara vull dir la il·lustració no va trencar res sinó que ha sigut una evolució i llavors aquesta gent que abans creia amb els amb les fades amb els nomos amb els déus ara crego doncs que com que la ciència té unes dades i tot això fan el mateix a l'inrevés jo et dono les meves dades que et demostro científicament que no és científicament però demostro científicament que el que tu estàs dient no és veritat i per exemple trobes la contradicció de gent que et diu que no hi creu en les farmacèutiques però que els dolents són els governs perquè estan amagant les solucions que tenen les farmacèutiques o sigui jo no em vacunaré mai jo no em vacunaré mai perquè bueno vull dir la persona que diu això diu jo no em vacunaré mai perquè les farmacèutiques s'estan forrant però clar la solució al càncer ja hi és i les farmacèutiques l'amaguen doncs a veure com quedem les farmacèutiques t'estan manipulant en coses inocues que t'estan infectant però a la vegada tenen la solució per una cosa que és molt greu saps i aquestes contradiccions abans es produïen a través de la religió a través de creences més ancestrals per dir-ho així llavors clar això no és un gran canvi i el debat aquest de qui havia de votar també es produïa abans el temps o sigui hi havia i això és molt conegut vull dir una de les grans anti-vot o sigui anti-sufragi femení era una dona perquè deia que no estaven preparades les dones per votar i és una mica això jo el plantejament que el que em faig és que per exemple la segona font per dir-ho així de l'enquesta és YouTube YouTube no té ni 20 anys o acaba de fer 20 anys em sembla diria que menys però bueno clar realment o sigui hi ha coses que fem la causa però quan de vegades és una correlació si YouTube té menys de 20 anys és normal que qui estigui més desinformat siguin els joves i no els grans perquè són els consumidors de YouTube que és on es produeix la gran desinformació i després que precisament em torna a passar el mateix era una reflexió que m'estava fent aquest matí mentre em feia el cafè s'està produint un efecte que és que donem per fet les xarxes socials com xarxes socials o els d'internet com si fos un element absolut per tothom jo conec moltíssima gent que ni entra ni consumeix xarxes però que no genera contingut tampoc i és com si tu em diguessis abans fa 30 anys que la culpa de la desinformació la tenien els quioscos Déu estar el del quiosco perquè mira ven aquesta revista que explica coses sobre omnis que n'hi havia n'hi havia i possiblement encara n'hi deu haver-hi alguna o el lleti o el no sé què i dius la culpa era del quiosque no? del que comprava doncs és una mica això vull dir d'a veure estem en una fase que encara ens sembla tot com que som molt presentismes o ser molt del presentisme ens sembla que tot està com molt consolidat i en realitat això és és molt transitori encara encara estem en una fase molt inicial d'una societat que està canviant llavors clar a nivell de consum mediàtic això el pèndol encara ve diguéssim com això com a l'època d'allò a preil·lustració de creure en els en els deus i la religió i d'això i després vindrà el pèndol cap a l'altre costat i les fake news seran molt més fàcils de detectar els bulos seran que passa que ara s'ha massificat i s'ha ampliat però jo crec o sigui és preocupant no dic que no sigui preocupant el que vull dir és que l'anàlisi s'ha de posar en quarantena sempre perquè com a societat hem evolucionat molt ràpid en molt poc temps en quant al consum mediàtic aquí podríem entrar també en el desprestigi en el desprestigi dels mitjans de comunicació tradicionals que ens ho hem treballat bé també no ho nego i llavors estic d'acord amb una cosa que dius tu el problema no és mai les eines el problema és l'utilització que se'n fa d'aquestes eines i també hi havia diaris que s'inventaven mitges veritats o mentides podrides diguem-ho directament és a dir no no és un problema les eines el que sí que és veritat és que dóna la impressió això és un tema que es treballa molt el tema d'allò de l'educació mediàtica que es diu és veritat que a vegades tenim eines que no els sabem utilitzar la cosa aquella això ens va passar fa uns anys us en recordeu les famoses cadenes de whatsapp han segrestat en aquest supermercat que tenim aquí la sortida un nen li han rapat el cabell l'han canviat de roba i se l'han emportat que era mentida però passava doncs ara el que passa és allò de dir és que he llegit això bueno que he llegit on t'ho has llegit i qui t'ho ha dit i el què i llavors és veritat que a les xarxes hi ha molta informació però també és veritat que hi ha molta desinformació hi ha molta gent que físicament et trasllada aquesta informació has vist que això que tal i dius però això d'on ho has tret on? no m'ho han passat per whatsapp un vídeo l'he vist a insta m'ha sortit un reels allà que parlava no home no sí però al final aquesta mateixa gent ciutadans que han contestat això que crida molt l'atenció que són el titular al final l'enquesta conclou diu la ciutadania valora la ciència la necessita i confia en ella però exigeix major coherència institucional major comunicació i integració de totes aquestes dades ep és el que acabes de dir no? és dir que aviam sí som diem aquesta opinió però cuidado que em fa mal la patxa pots trucar a l'amul·lència? sisplau porta això a l'hospital enteneu? és el que et deia de les farmacèutes exacte tu pots dir i amb tota la tranquil·litat del món no em vacunaré mai jo no m'enfio perquè et posen ves a saber el 5G et posen el wifi i les culleres se m'enganxen i no sé què però després dius que són els governs que no volen perquè les farmacèutiques per les patents per no dir dius a veure o una cosa o l'altra les dues coses a la vegada són possibles jo el tema jo el tema de les vacunes com que no com que no hi entenc absolutament res tinc 3 o 4 persones a les que me refio molt diguem-ne algunes d'elles a xarxes els altres les conec metges i per tant faig exactament allò que em diuen de fet quan em va tocar les standards de vacunació van aprofitar per mirar el meu calendari de vacunes i em van vacunar absolutament de tot i ho dic i sense cap mena de problema vull dir de tot em van dir el Teta no estàs vacunat i com i tant tenia 7 o 8 anys i això no val tongades totes aquestes històries però la veritat és aquesta és a dir hi ha gent que juga al doble joc desgraciadament ho vam veure en moments de la pandèmia que hi va haver i coneixem gent i no els citaré però conec gent que va fer discursos antivacunes que hi va acabar deixant la pell i n'hi va haver-hi i en aquesta mateixa ciutat nosaltres en vam veure molt d'aquestes cases i és un tema és un tema complicat per tant jo crec que les coses serioses s'han de deixar per la gent que més o menys hi entén i per tant hem parlat d'això i és preocupant que hi hagi aquesta és a dir també és veritat que la socialització de la informació ha permès allò que ja es va teoritzar com les actituds de cunyat que en un moment es van dir les actituds de baba de bar s'han generalitzat en xarxes socials i és clar tothom és capaç de dir qualsevol cosa en qualsevol manera i n'hi ha que s'ho creuen i llavors dius valga'm d'anem però bueno aquest és un altre tema de fet ara que has dit això fa uns dies sortia arran dels casos de corrupció la quantitat de càrrecs públics que hi ha a tot l'estat i clar tornaran a sortir els números de quan el Covid perquè en el Covid no s'havia invertit suficient per evitar-lo quan abans els casos de corrupció del Partit Popular i sortien les mateixes dades dius a veure no hi ha ningú que digui ja a la primera ostres és que esteu repetint les dades del 2010 estem al 2025 o alguna cosa ha canviat o és impossible que això sigui exacte perquè la població ha canviat i per tant la representació canvia no pot ser les mateixes dades el 2010 que el 2025 doncs una dada d'aquestes que es repeteix contínuament és que aquí hi ha no sé quants mil càrrecs i a Alemanya n'hi ha molt pocs i és just al revés Alemanya en té com 10 vegades més de lo que diuen aquella xifra i és com 3 vegades més que Espanya perquè és el gran problema és el gran problema que tenim en aquest país que no contextualitzem és que hi ha masses funcionaris els metges els professors els mestres també ho són és a dir és una mica el tema el més concret encara ho concretaré més perquè veieu era 250.000 aforats són gent que no ha de passar per la justícia ordinària diguéssim i dels quals 232.000 són forces armades o càrrecs o gent de forces armades perquè tenen una justícia diferent i clar dius en realitat només hi ha 20.000 persones que pot semblar moltes o poques jo això ja no entro a jutjar aquesta és una altra discussió segurament si tu això ho dius en mig de l'exèrcit que has de treure l'aforament a 250.000 persones et diu allà hi ha gent que t'aplaudeix quan tu els hi dius que de les 250.000 230.000 són ells et diuen que no es utilitzen les dades una mica l'obestió és veritat que aquesta gent no és que estiguin a forets és que senzillament estan sota una altra jurisdicció que és la militar que és aquella que fa molts anys durant molta gent hi ha gent que va lluitar per intentar eliminar-la en tots els sentits però es fa un camp mas de tot si no ho expliques bé perquè jo i el doctor venim d'una època que diguem-ne que la justícia militar també es jutgeu els civils i en fi ho deia per això que la informació depèn d'on es dona i qui la dona sense citar és que a més és això ningú reclama citar fons o sigui en reflexió d'aquest perfil gent d'un determinat perfil que el tema fons no li té cap rellevància i és més fins i tot alguna fons oficial la posen en dubte directament perquè per exemple passa un tema que amb el tema que ha sortit durant els últims anys de la immigració va haver-hi un temps que era molt fàcil dius mira les denúncies que hi ha mira la gent que va a la presó i ara ja estem en la fase de no és que els que van a la presó ja estan nacionalitzats hòstia és que no es posen totes les denúncies perquè com que no hi fan res per tant no pots comptar les denúncies i va clar al final t'acaben desprestigiant la fons oficial vull dir que hi ha molta matèria aquí també és veritat que a vegades les fons oficials diguem-ne s'han creades no per explicar-te la veritat cada vegada jo sempre dic allò com s'anuncia una nova llei de transferència em foten la mala butxaca perquè segur que em foten mala cartera d'alguna manera o altra perquè no les lleis de transparència no necessàriament estan pensades perquè hi hagi perquè no no ho sé que hi hagi transparència Carles et veig seriós perquè hem obert molts temes i són tots molt interessants jo volia parlar de la conferència de l'alcalde d'ahir i de la situació de la ciutat i del foc i del foc bueno si vols per exemple el foc també el foc preocupa el foc preocupa jo en aquest sentit abans no sé si ja era durant la tertulia o no perquè d'això jo havia fet temes de successos fa molts i molts anys jo havia sentit professionals que ens alertaven de tot això i deies exageren exageren i estic parlant de 30 anys enrere que ja hi havia gent que començava a parlar de les coses que ens estan passant ara aquests focs molt lligat amb el que parlàvem al principi amb aquest clima que ens està canviant i amb el que ens trobarem i els focs a partir d'ara començaran a ser més així aquest foc que hem tingut ara la Segarra ha batut rècords a nivell europeu de velocitat de propagació i l'alçada del pirocúmul que és la paraula que hi va sortir gràcies que tenim també mitjans que ens diuen coses d'aquestes i ens les encara no expliquen prou a mi m'agradaria que ens les expliquiessin més què és un pirocúmul i per què es produeix un pirocúmul i com va passar tot això perquè és molt xulo perquè al final el pirocúmul és una cortina de fum que puja amunt amb una temperatura tan bèstia i una velocitat tan bèstia que el que fa és traspassar a la troposfera i modifica les condicions de la troposfera es troba després a l'estratosfera és molt xulo perquè la primera capa que tenim la troposfera a mesura que anem pujant la temperatura baixa i això ho sabem perquè pugem a la muntanya si està més fresca a terra però quan canviem a l'estratosfera que és la següent la següent capa el procés és a la inversa la temperatura a mesura que puja es puja perquè el que l'efecta més són els ratjos del sol per tant aquí es converteix en un gradient estrany que va de baixada a pujada i de pujada a baixada i la capa del mig o aquesta zona de traspàs queda més tranquil·la per això es diu la tropopausa i la tropopausa és on es genera aquest pirocúmul o pirocúmul o nimbus si ha sigut més gran que és la cortina de fun puja i de cop s'expandeix i forma un núvol qui dosompre sempre les coses que saps un núvol que s'ajunta amb l'aigua i es converteix en un núvol que pot provocar pluja i sobretot el que fa és afectar la part de sota que li tanca la temperatura per tant s'escalfa molt més i augmenta el vent arribant a aparèixer 130 km per hora de velocitat de vent modifica les condicions atmosfèriques d'aquella zona que és una d'aquelles coses i a més avui he vist gent que se sorprenia de coses que a mi com m'havien explicat no hi eren és a dir que comencem a tenir aquí incendis això ens venia als Estats Units que allà deixàvem cremar comença a haver-hi incendis que els bombers diuen tal com els tenim no els podem apagar per tant hem de deixar evolucionar i a veure com els podem atacar un incendis que es mou 30 km per hora què fas tu davant d'ell sí, sí córrer no pots ja no arribes si tu plantes dos camions de bombers quan els tens plantats ja te s'han cremat i per tant però això també espanta una miqueta amb les condicions aquí jo havia tingut la sort que el primer cap de bombers que van tenir que era en Toni Güell que ens havia explicat moltes d'aquestes coses ell deia que per exemple en un lloc com Catalunya atacàvem uns incendis que per exemple als Estats Units si no arribaven a tenir diguem-ne la la la la la la la l'àrea de de de de tot una demarcació de mig país ni sigues imposat i que en canvi aquí anàvem a atacar-los i tal esclar ara el que ens estem trobant és que hi ha coses que dius que no són atacables i que per lo tant necessitaran cremar i tal això vol dir doncs desgràcies humanes com les que hem tingut aquí que estem parlant de morts perquè en un moment determinat això vàrem aprendre molt o alguns vàrem aprendre molt amb l'incendi d'Horta de Sant Joan que va ser un dels primers que ens va ensenyar, però el que deien el que va passar a Horta de Sant Joan gent com els del Crai o com en Marc ara dic en Marc i no me'n recordo que un nom que és el cap d'aquesta divisió, els bombers que atacen els grans incendis, ens venien alertant des de feia molts anys, i la veritat és que és això que hi ha incendis que poden venir, dèiem que aquest estiu com que havia plogut tant, mira això va començar amb una zona diguem-ne de ceiga per dir-ho d'alguna manera i a vegades els incendis comencen per la tonteria més gran un cotxe que es crema o algú que tira una cigarreta i per tant les mesures de prevenció s'han d'aplicar encara molt més s'ha d'anar més a fons amb el tema de la prevenció però tinguem clar sempre que hi ha coses que passaran és a dir, que incendis n'hi haurà i que alguns costaran molt de pagar sí, sí però aquesta explicació que ha fet el Carles no tan científica i tal a mi m'encanta perquè és una manera d'afrontar els problemes que vivim quotidianament però sota una base científica qui dius ostres m'ho expliquen és que això va lligat amb el que parlàvem abans tot i tot i farxes si busques això a Youtube segur que està explicat el que passa és que clar també hi ha moltes altres merdes i està explicat bé i malament bé i malament bueno, tria, busca i fes una mica de documenta't i mira quina cosa està bé però tu has explicat així tan científicament tan correcta que clar xoca molt amb per exemple jo ho deixo anar aquí no ho vull tampoc posar a trobar-me aquí amb el enemigo però dir-la quan plou els pagesos alguns pagesos que ho atribueixen a el que passa per l'aire els trajectes dels avions i tal esperem un temps aviam com expliquen o com intenten explicar aquest comportament d'aquest incendi tu ho has fet científicament però no m'estranyaria que d'aquí un temps apareguessin alguna teoria d'aquestes pseudoscientífica no? i que no sé podria ser ho deixo perquè també hi és amb l'aigua no? diu està ploent perquè tal no sé què és això és perquè volen que sembrem l'altre com? com? com? que sents cada cosa que dius hosti què passa aquí no? és la ciència i l'antisiència o la pseudosciència no? i anem així ara en aquest moment predomina jo crec la seva ciència sí bueno de fet una mica és el que comentava abans ara estem en temps que predomina però per exemple hi ha petites espurnes o detalls que a mi em sorprenen i és que clar quan algú vol verificar alguna cosa el primer que fa en el meu cas particular em passa molt sovint però sé que passa en general és preguntar-li a un periodista conegut de qui tens confiança dius i per què vas a un periodista a qui tens confiança per tu té credibilitat això és una mostra que en realitat la gent o sigui no és que hi creu perquè no vol creure en la veritat hi creu per això no? perquè m'insisteix no sé qui m'insisteix no sé quin altre m'ha arribat de no sé qui i jo necessito verificar-ho i ho verifico amb un periodista que és de la meva confiança i tiro miller això anirà evolucionant que és el que dic jo anirà cap a i ara per exemple això igual d'aquí un temps surt que aquest incendi en realitat va ser provocat per no sé què perquè els interessava buidar no sé quant jo què sé qualsevol teoria que et pugui semblar una barra vessada a ulls normals però hi ha gent que saps? aquestes barra vessades les veuen com al contrari com super clares com no pots veure això? i dius home perquè tu ho estàs inventant ara mateix abans perdoneu els he dit els craers els craer els grups d'actuació forestal i en Marc el qual conec és en Marc Castellnó que no ho havia dit però que porta molts anys picant pedra alertant sobre aquest tipus de coses escolteu anem avançant hem parlat de tot això però no podem deixar ahir l'arcalde va fer la conferència de mig mandat amb mirada llarga va dir i amb una conferència titulada Girona plena de vida no sé si va ser una conferència doctor Sirvent tu hi eres allà però sí que va mirar sí que va fer una mirada llarga perquè va parlar molt de la cartera de Barcelona va parlar del nou pavelló de Palau 3 va parlar de la necessitat d'un cap nou a la ciutat què et va semblar? jo com a ciutadà jo bueno tinc aviam tinc l'ànima dividida no? són dos mirades diferents una és la política i l'altra la del ciutadà com a ciutadà ras vaig veure que va fer com una aviam l'exposició va ser brillant perquè a Lluc parla molt bé és així vull dir va estar brillant la veritat és que sí però ens va assenyalar cap a una carretera de Barcelona que probablement el seu mandat no podrà engegar podrà fer alguna cosa tirarà les enderrocarà sí vaig entendre que deia que com que els propietaris no el poden fer perquè no tenen diners que l'Ajuntament actuarà probablement suposo que els hi passarà factura farà un cop d'efecte no? perquè clar si tires unes naus que no són teves i tal després ja veuràs però ja hi haurà uns altres a l'Ajuntament o millor el mateix no ho sabem no? però jo crec que vam passar massa de pressa amb els dos anys que han passat no? de dir què tenim què han fet que és la meva opinió com a ciutadà eh? i la veritat és que en Girona està està poc poc poc cuidada hi ha hi ha brutícia i ho dic així i hi ha temes que no s'han acabat consolidant com a mi m'agradaria com a ciutadà i també des del punt de vista polític no? com a persona d'esquerres doncs m'hagués agradat que alguna cosa hagués quallat més però dic l'exposició va estar molt bé perquè haigut que en sap molt ja està jo no hi vaig ser i és el que sé és el que he vist a la premsa i per tant evidentment com a periodista m'enfio del que diu del que recull la premsa i sí que em sembla més enllà de de si és factible o no que es vegi alguna cosa a Carretera Barcelona Carretera Barcelona és un el mateix alcalde va dir que són 40 anys que no s'ha fet res no és que Carretera Barcelona no és que la clínica gira no però vull dir que Carretera Barcelona no és una cosa que no s'hagi fet res perquè de fet va parlar de Carretera Barcelona en el sentit ampli perquè va parlar de Ronda Ferran Puig plaça Marqués de Camps Carretera Barcelona i la voluntat de transformar el que pels gironins encara és la Carretera de Barcelona encara que se li hagi posat nom de carrer és la Carretera de Barcelona amb una vinguda diguem-ne però és clar per fer això podrà dir que hi ha d'haver altres coses per exemple treure cotxes sí i hi ha una cosa bàsica que molta gent no ho deu tenir present i és que Carretera Barcelona es va fer un experiment en l'època de l'OCD que és fer asfalta mamiant i aquesta Carretera Barcelona es va fer perquè era una cosa que es va importar dels Estats Units per la durabilitat per la quantitat de cotxes que passaven i aquí es va ser un dels llocs on es va fer l'experiment la part més notòria que hi ha és que ara en aquests moments veus que com han hagut de reasfaltar moltes vegades s'ha reasfaltat al damunt i a vegades la carretera està a un nivell superior a la voreta sí, sí és aquesta una de les conseqüències i això ja en època d'Isabel Salamanya com a regidora quan va sortir el tema perquè feia recordo 30 anys de l'asfaltat a Mamiant és que això a l'OCD hauríem d'explicar segons qui que podria dir l'OCD sí, sí, correct però ho van dir parlant un dia amb l'Isabel Salamanya em va aclarir perfectament per què no estrella l'asfalt es tornava a fer i perquè ja en l'època de l'alcaldessa anava pagant ja hi havia el bony el famós bony aquest que és molt notòria la cruïlla amb Emili Grait i clar això vol dir que ja no és només una qüestió urbanística és una qüestió del propi tractament del vial tot això i per fer-ho serà d'aïllar zones de la ciutat de mica en mica i per tant estem parlant aquí sí d'una obra de molts mesos i després encara hi ha més coses que tenen a veure amb els retranquets de solars d'edificis per exemple davant del que és l'hipercor hi ha un solar que està ja retranquejat i està diguéssim la vorera molt més ampliada però si fas 50 metres diguéssim cap al centre de Girona hi ha cases antigues que estan 5 o 10 metres a tocar de la carretera clar tot això no és una cosa que tu puguis resoldre amb l'endarròg de les naus ni amb un bandet és veritat vull dir que és un problema complex i jo entenc la voluntat de posar un horitzó a un objectiu que a més sigui de pes que marqui igual que en Joaquim Nadal se li ha atribuït el canvi del barri vell que tu vulguis deixar una petxada dir jo vaig ser l'alcalde que vaig canviar l'entrada o la sortida de Girona segons s'es miri i clar jo això ho puc arribar a entendre políticament que el que deia una mica de les places que tu tinguis ganes de deixar una marca però crec que l'objectiu és molt complex per considerar que això es pot fer ni en un mandat i dubto que en dos Carles políticament és superxulo però això no hauria d'haver fet una proposta política a l'hora d'entrar al govern no ara que ja estem acabant-lo ara el que toca és dir mirar què no hem fet bé i hòstia n'hi ha moltes de coses per dir no hem fet bé i tenir temps d'arreglar-les corregir-les haver après ara dir he après coses perfecte has après coses perquè estàs dient d'una manera molt més clara de la que ha dit el doctor Cervent però que d'alguna manera també ho ha dit es va parlar poc dels problemes i es va parlar més de futbol o sigui tothom des de fora faré això faré l'altre i arreglaré no i després et trobes la puta realitat que és que a la carretera Barcelona tenim Amián doncs això són coses de la realitat i que des de fora pots dir que s'ha de fer s'ha de fer no després entres a la realitat i hi ha coses que no es poden fer i crec que n'hem fet moltes masses de malament fa molts anys Girona era una ciutat bruta i crec que es va arreglar i vam tenir una ciutat neta fa uns anys que Girona torna a ser una ciutat bruta no és la ciutat que volem perquè ara ja l'hem vist que pot ser neta i arreglada i ordenada i doncs que una cosa que ja estava bé com pots desfer-la i deixar-la com està ara estem davant d'un gran canvi que és aquest que possiblement una de les coses que jo si es parlés és a dir ja no parlo tant del canvi de concepte que hi ha hagut perquè al final diguem-ne les directrius europees aporten cap aquí el que sí que s'ha volgut fer amb molt poc temps i el problema és que tot ha anat una miqueta a la contra algunes coses no han anat bé altres no estaven pensades tot el tema pot ser de mala sort hi ha hagut una és curiós però jo crec que en els últims 5 o 6 mesos la gent deu haver aprofitat per desembarassar i deixar deixar trastos vells i coses així perquè ha passat però la veritat però la veritat és que tot ha ajuntat i la sensació és a dir això no el neguen i el propi govern és a dir estan buscant estan buscant canvis ràpids i notoris per solucionar una cosa que és un problema de totes maneres aquí hi ha una cosa amb el tema de la neteja hi ha una evolució seré molt breu amb això i és que tu vas implementant solucions a un problema però a la vegada la gent ja va canviant perquè jo ja percebo canvis en com la gent fa el reciclatge per dir-ho així i és que quan va començar la gent podia o no complir amb la normativa és que ara hi ha moltíssima gent que ja no vol complir la normativa i jo m'he trobat jo m'he trobat però ja o sigui jo he dit un canvi de conducta de fa dos mesos ara que és anar a punt de la recollida quasi bé a les deu de la nit i trobar-te el contenidor a la meitat i tot ple de xalles al voltant dius això és perquè la gent ja no vol fer això ja no vol fer l'esforç això està com generant un contagi de dir bueno si no ho fa els veïns perquè ho he de fer jo i això ja el que venia a dir d'en Carles és un problema que el de la neteja que l'ha generat la pròpia administració vull dir no o sigui l'ha empitjorat la pròpia administració no ha sigut una cosa que els veïns ho feien malament i ara encara ho fan pitjor sinó que més aviat és l'administració que ha proposat una solució que no funciona no haurem de parlar però no serà avui perquè hem arribat a les 11 del matí i hem tingut una tertulia que jo us volia agrair magnífica gràcies doctor Sirvent gràcies Carles Martín gràcies Jesús Bedenes nosaltres tornarem demà si tot va bé ara són les 11 fins la propera gràcies