Calor extrema, vestimenta i ciutat: fonts i Devesa, Pont Major i ‘Som del Pont’, art públic, neteja i Campus de Salut Trueta

Tertúlia Girona FM Fins demà continuarà aquesta calor extrema i no sé si serà de calor que voldran parlar els tres tertulians que ens acompanyen avui aquí als estudis del carrer Balmes, tertulians, tres persones significatives de la vida social, política i cultural gironina. Senyor Quim Nadal, molt bon dia. Hola, molt bon dia. Com la porta la calor? Molt malament. Però vaja, procuro escapar-me'n, ja no d'ombra en ombra, que és el que fèiem ara fa 20 anys, sinó d'aire condicionat en aire condicionat. I procuro anar del cotxe a locals climatitzats i per poc que puc em passo el dia en conserva. És el que toca fer perquè és molt complicat aguantar-ho. Bon dia, senyor Roger Cacero. Què tal? Bon dia, molt bé. Vostè que és el jove de la taula, per dir-ho d'alguna manera. Si descomptem l'Aleix, que encara és molt més jove, eh? Doncs bé, més jove, però també portant malament la calor, eh? Vull dir que és una qüestió més de constitució, d'estatus o de tolerància, però complicat. Com que de moment hem parlat allò diguent que fa molta calor, estic convençut que en Guillem Terriu es trobarà la fórmula per portar-nos a la contrària. Molt bon dia, Guillem. Molt bon dia. Home, jo crec que si continuéssim anant d'ombra a ombra, no faria tanta calor. Perquè és clar, el que acaba de dir el senyor Quim Nadal, diu, em tanco de casa amb l'aire condicionat i quan vaig amb cotxe poso l'aire condicionat a tope, doncs un dels problemes que hi ha és que es deixa anar tanta calor amb els aires condicionats que va al carrer que augmenta la temperatura. Per tant, sí que hi ha canvi climàtic, però els cotxes fan calor, els aires condicionats fan calor, les persones fan calor, les ciutats fan calor i, per tant, això va augmentar. Per tant, com més aires condicionats posem, més calor tindrem. La teva actitud vital respecte a això és prescindir de l'aire condicionat, no? És a dir, a la llibreria procures que no n'hi hagi i a casa teva tampoc. I, és a dir, tu vius en un món diferent en què procures no viure condicionat. Intento't utilitzar tant com puc, tan poc com puc l'aire condicionat. Però bé, dit això, a veure, la humanitat ha viscut 2.000 anys pràcticament o 1.900 anys sense, o 1.800 anys sense aire condicionat i no passa res, i no va passar res. Sí, i sense avions. I veus això. Ah, per cert, els avions també fan, escalfen-ho. Sí, sí, però ja m'agrada que m'ho digui algú que era d'aquells que anava a fer un cafè a l'home, eh? Vull dir que... Sí, sí, sí. Sabia que sortiries amb... que és una expressió que m'agrada molt, amb un ciri trencat, i, evidentment, no l'has deixat. No ha fallat. No ha fallat, no ha fallat. Això és una mica com tota aquella gent que et fa grans discursos sobre les petxades de CO2 i tal, i després les veus en manifestacions a l'altre punt del continent i llocs així, o que se'n van de vacances, diguem-ne, a un altre continent, diguem-ne, no? Però bé, aquestes coses passen, no? En tot cas, fa molta calor i jo faig com el senyor Nadal, que vaig d'ombra a ombra i si pot ser d'aire condicionat... Però el senyor Nadal és l'únic que porta americana avui, eh? Vull dir, també va... Vull dir, va com s'ha d'anar... Seguint una cosa que m'havien ensenyat fa molts anys, diuen que una de les maneres d'aguantar millor la calor és portar una petita americana, encara que una americana o algun d'això, no sé si és el cas. Això té un altre secret i és que... Les butxacres. Exacte. Home, a mi l'americana em fa de bolsos. Sí, sí, sí, que és el que jo som a fer. Sí, però amb això, amb això dels vestits dels homes, ara que jo no sé si ho preguntem, eh? Perquè de la manera com va en Quim, que porta un polo i una americana, fins i tot hi ha homes del temps que ja vesteixen a sis, quan els cànons diuen que els senyors han de portar tot l'any camisa de manega llarga, que això de la manega curta és una aberració i que en tot cas s'ha de romengar i que amb l'americana sempre camisa de manega llarga. Però sí que s'ha acceptat el fet de... Perquè jo faig aquesta consideració, eh? Si l'home del temps ho porta a TV3 és que socialment ja ho hem acceptat que es pugui anar amb polo i americana. Ara que estem aquí al carrer Balmes podria dir una cosa, és a dir, les convencions canvien perquè aquí que ve a esmorzar molta gent de la caixa ara ja no porten corbata i abans era impensable que una persona que treballés a la caixa no portés corbata. Estic d'acord, els canos diuen exactament això i t'ho dic perquè els he trencat sempre, perquè jo com porto americana sempre ho porto amb polo i màniga curta i és veritat que diuen que ha de ser amb màniga llarga però amb franquesa. Però amb el tema dels uniformes jo al final sempre em pregunto quan posem en un avió aquests que agafava el senyor Terribas per anar a fer un cafè a Roma esperem que el comandant o la comandant vagi en uniforme. Potser ens malfiarem el dia que confonguem el comandant o la comandant amb un passatger, no? Vull dir que també el tema de l'uniforme també té el seu fe. Això ha passat amb els capellans. Abans portaven sotanes i ara van vestits normals i ja no saps si ho són o no ho són. Ara faré com tu en sentit contrari. ben fet que fan perquè un dels problemes que hi va haver quan va esclatar la revolució el 18 de juliol després de l'aixecament feixista els capellans es vestien de seglars i fugien però com que portaven coroneta se'ls identificava i els palaven igual. I ara ja en canvi tenen l'oportunitat de barrejar-se amb el poble i no ser identificats. Sí, però vas a la que parlen durant 10 minuts ja els has calat que són capellans. Els cales la gran majoria. No, però el tema de les convencions no tenia cap interès a parlar d'aquest tema però ja que l'heu fet el tema de les convencions és així encara recordo i aquí el senyor Nadal ens ho podré dir de primeríssima mà el gran escàndol entre cometes i les planes de diaris i algunes estones de telenotícies que hi va haver-hi quan hi va haver-hi un conseller que va ser ascendit a conseller en cap del govern de Pasqual Maragall que va decidir que no portaria corbata. Us recordeu el conseller Maragalló les grans discussions del per què només portava camisa ara pràcticament ara hi ha molta gent que no porta corbata. Mira el que més ha canviat i que permetria un estudi molt interessant és l'evolució de la vestimenta dels diputats i diputades del Parlament de Catalunya en la visió de conjunt és a dir a l'hemicicle jo recordo i no hi era però en el primer Parlament restaurat 1980 hi havia per exemple un personatge hiper ben vestit amb americana creuada és a dir d'angle recte o d'angle rodó fumant un puro descomunal a l'hemicicle i aquest senyor es deia Josep Andreu Avelló però com ell tots els que vulguis d'aquí hem arribat ara a les samarretes reivindicatives en alguns dels membres de la mesa per tant hi ha un contrast entre el president Rull que segueix sent un gentleman impecable de vestit i corbata amb màniga garga mentre que a l'altre extrem pot haver-hi un secretari de la mesa del Parlament que porti una camisa de la CUP per dir-ho així sí, sí això també passa amb els alcaldes també es va debatre d'ara tenim un alcald de Girona que va que va amb Esperdenyes a vegades per exemple i bé al començament diguem-ne va adoptar va provocar un cert enrenou però bé la gent no ho ha acceptat perquè al final tothom va com vol suposo sí hi ha una qüestió de comoditat que a mi em posen alerta respecte a les Esperdenyes és que jo preferiria ja que són fabricades aquí a Girona o a l'entorn unes Esperdenyes d'Antoni Pons sense cordons és a dir que te les pots posar com si fossin uns mocassins més que unes Esperdenyes de veta que te les has d'acabar lligant a la cama però això jo també vaig sempre en mocassins i no vaig mai amb sabates de cordons ens ensenya les seves sabates el senyor Guillem Tarribas què són això? no són mocassins amb cordons però que no es corden i molt fresques i de roba estan molt bé i barates això està bé ja ho veus Lúcia hem acabat parlant aquí de corbates i de mocassins no perquè sí que hi ha una qüestió o sigui un alcalde o un president del parlament no deixa de ser la imatge d'una institució i llavors entenc que hi ha d'haver certa formalitat també en el vestit sí que és cert que hi ha marges i llavors que cadascú se senti còmoda però hi ha marges més formals i més informals i aquí en aquest ventall però sí que un alcalde o un president del parlament o un president del govern més enllà de representar-se ell mateix està representant una institució i això és quelcom que tampoc hem de perdre de vista que no dic que un alcalde no pugui representar una institució amb es perdenyes de vetes però és simplement que hi ha d'haver-hi per mi una certa correcció formal en el vestit quan es representa una institució jo volia introduir un tema si és possible estic estic absolutament convençut perquè és dels clàssics de les tertulis que hi ha en Guillem Terribas s'acaba parlant sempre del que vol el senyor Guillem Terribas hi ha una cosa que a mi em té una mica preocupat i el senyor Quim Nadal també sé que n'hem parlat i és perquè encara no han posat aigua en els fons de Girona o sigui per exemple a la plaça de Catalunya fins ara hi havia una taula i una cadira i ho vaig anar-ho a mirar ja no hi ha la taula i la cadira però no hi ha aigua per exemple i després doncs no s'ha tornat a posar aigua com fa 3 mesos o 4 mesos i això em sembla que en vaig parlar ja l'última en algun lloc s'han posat com per exemple el parc del migdia per començar allà i es veu que s'havia cavat l'aigua perquè no han seguit jo ho sé precisament tens saps coses de la devesa del per què no passa i m'agradaria saber per què no ho fan o sigui algú de l'Ajuntament ha explicat per què no s'ha omplert una cosa que ja és permesa i que per tot ho han fet no es posa l'aigua a les fons i es torna home s'ha de ser més refrescant no veure una mica d'aigua pel migdia dels carrers el dia que el govern de Catalunya va aixecar la restricció vaig escriure un article que deia ara veurem com la imprevisió fa que en comptes de tenir-ho tot a punt pel dia que s'assequin les restriccions ara començarà la revisió de les maquinàries de les fons de la ciutat i trigaran a posar-hi aigua el que triguin a posar-les a punt no sé si és veritat o no és veritat però la realitat és que ni a la plaça del Marquès de Camps que era un rejoliu de res que més a més no era aigua que es perdia en certa manera ni a la plaça de Catalunya ni a la plaça d'independència ni a la plaça d'independència no hi ha aigua i el rec que dóna la volta a la d'avesa a la d'avesa als jardins interiors tancats justament estaven tancats perquè el rec impedia i quan tancaven la porta del Rosaleda i de la caseta ara no es podia entrar en els jardins quedaven tancats de nit de fet l'arbre que ha caigut aquests dies és dels del vol d'aquest d'aquest rec i algú va emetre el diagnòstic a part de en Narcís potser que creu que hi ha algun fons que l'ha afectat a les arrels però part d'això el diagnòstic més directe va ser estrès hídric manca d'aigua bueno doncs si els plàtans de la d'avesa tenen estrès hídric i a 1 de juliol segueix sense sortir aigua no solament pel rec del voltant sinó tots els canals que porten aigua al voltant del camp de Mart que són els que acaben portant l'aigua en aquest rec dels jardins no hi passa aigua l'Ajuntament ha fet un intent un dia que Narcís Munger van a veure de regar els plàtans del passet central amb aquella mena de canal amb aquella rasa oberta però van tenir obert poques hores però el que vaig llegir que deia Narcís Munger van tenir obert 4 hores i la set que tenia la terra no hi ha els arbres només va fer que en 4 hores l'aigua el fil d'aigua no venceix ni 100 metres de tal manera que per arribar a la zona del rellotge haguessin calgut 5 dies jo no sé si a banda d'aquests problemes tècnics que evidentment una maquinària que ha estat en desús i s'ha de tornar a engegar doncs sí que requerís com a mínim que algú ho vagi a mirar i carregi un dia doncs jo no sé si també hi ha un component com més pedagògic de no engeguem tot perquè la gent no interpreti que ja podem tornar entre cometes a malgastar aigua jo això no sé si t'havies una mica flotant de dir bueno anem Roger si la política és a dir si això que seria una actitud diríem de pedagogia política per dir que ningú es pensi que estem nedant en l'abundància de l'aigua si es complís estrictament en tots els comportaments de la societat per indicació i recomanació del govern jo ho podria entendre però el dia que es van aixecar les restriccions totes les fons fons totes les decoracions amb aigua d'establiments privats fàbriques oficines etc ragen a dojo i totes les piscines de privats de tot Catalunya s'han reomplert a dojo doncs què vols que et digui per altra banda a Barcelona totes les fons estan funcionant i estan funcionant des del primer dia aquí falla alguna cosa ja hi ha alguna altra cosa que em sembla que un dia així comentant-ho qui controla el rec de la Devesa és la Generalitat l'Ajuntament ho dic perquè la Panec et va no és l'Ajuntament qui rega la Devesa l'Ajuntament rega la Devesa per dos mecanismes pels pous que hi ha a la Devesa que es van activar amb la sequera com una font alternativa el Pou Montserrat per exemple i per l'aigua que es deriva cap a la Devesa de la Sèquia Monar l'aigua que ve de la Sèquia Monar cap a la Devesa depèn de la Generalitat és a dir és l'ACA l'Agència Catalana de l'Aigua la qui dona el caval perquè arribi aigua a la Devesa aquest caval ara ja existeix és a dir a la Sèquia Monar a la Sèquia Monar a la Sàl o a Sant Eugènia i passa a un volum d'aigua que arriba a 60 centímetres d'alçada el problema per la derivació cap a els jardins de la Devesa és informació de Narcís Botger que jo no he contrastat crec que tenim la mateixa que la va publicar en un article en el diari de Girona la captació d'aigua a la Sèquia està a 60 centímetres d'alçada si hi ha un caval que arriba als 60 centímetres a la que baixi a 50 no passarà aigua cap a la Devesa per tant un dels problemes és i val pocs calés baixar la cota d'aquesta captació diguem-ne que una empresa privada en 24 hores ho tindria solucionant no ho dic jo perquè es tractaria senzillament que el lloc de captació de baixar de manera que diguem-ne que pogués agafar en aquests 60 centímetres perquè abans a la Sèquia hi anava més aigua també es veu que també arribava més aigua diguem-ne a l'Unya es veu que ha sigut una al llarg de tots aquests anys de Sèquia ha sigut una de les meves batalles perquè ens hem carregat les hortes de Sal i Sant Eugènia d'una manera bastant notòria amb aquesta política de l'ACA una política que anava a dir respectable criticable des del meu punt de vista perquè penso que està feta des d'un despatx molt allunyat i llavors es prenen unes decisions que entenc que són complicades però que no acaben anant que passa que ja que hem anat a l'Adevesa i tinguin en compte que ahir que per cert ahir es va fer un acte de recordatori i homenatge a Narcís Jordi Aragó a la placeta a Narcís Jordi Aragó que hi ha es la dret diguem-ne en el jardí a la infància darrere del monument de Miquel Blai contra l'invasor que també té un especial significat i es van llegir diversos articles de Narcís Jordi Aragó part d'articles i tres d'ells van parlar de l'Adevesa perdona és que hi ha un llibre de Narcís Jordi Aragó que és de l'Adevesa però disparadut sí, el que passa que ahir vàrem llegir bàsicament Papers de Butxaca que és un llibre dels anys 82 83 84 amb articles d'aquests anys vull dir i els tres articles que parlaven de l'Adevesa i l'Adevesa és una d'aquelles coses que no ens l'acabarem mai suposo senyor senyor Quim Nadal és a dir se n'ha parlat molt hi ha moltes discussions però jo la pregunta que jo volia fer és em va preocupar precisament l'article de Narcís Monger perdó la 11 una perquè va dir que faltava aigua i no sembla que ningú es mogui perquè aquella aigua necessària és a dir que l'aixeta s'obri i que acabi diguem-ne de demarar a la terra a l'Adevesa perquè fins que hi hagi una circulació normal aquesta és una i l'altra el tema que va parlar que hi ha molts arbres que estan malalts i això em va preocupar perquè sé que durant els anys del seu mandat i posteriors l'Adevesa es va cuidar molt sempre han caigut arbres a l'Adevesa això és veritat també no no exageréssim però segurament sí que l'arbre de 55 metres que va caure fa poques setmanes sobre els jardins francesos crec que ho dic bé jardins sí jardins romàntics de l'Adevesa doncs els jardins doncs si s'hagués provocat algun tipus d'incidència diguem-ne d'afectació humana n'estaríem parlant dies i dies i dies i és veritat que bé que l'Adevesa sempre ha comportat des d'aquells famosos arbres arbres que diguem-ne que que que un antic arcalde de Girona volia tallar i que van provocar aquell article d'en Jordi Dalmau que va ser la fi de les col·laboracions d'Aragó i el seu equip a vida a vida catòlica no sé si us recordeu fins diguem-ne al llarg dels anys tothom parla de l'Adevesa tothom creu que se'n pot parlar de l'Adevesa però hi ha un tema de fons que els que hi entenen comencen a emetre ja des de fa uns quants anys senyals dient que que pot haver-hi problemes en Narcís Mugger ha identificat algunes de les malures dels plàtans una a la més històrica la que jo recordo ja dels anys 70 i abans dels ajuntaments democràtics que era la Corituca Ciliata després va venir un altre que era el Ceratocistis no sé què Ciliata em sembla i ara Narcís Mugger fa pocs dies n'ha identificat un altre a l'Adevesa que estic buscant a veure si trobo el Whatsapp no, no són correus electorals escoltem mentre no no ho trobo no però en tot cas que n'he identificat un altre i que per tant vol dir que el que passa és que els fons en arbres de 150 anys es poden tractar sabent que tard o d'hora aquests són arbres que cauran o que es poden anar morint però vaja jo ara acabo d'escoltar un reportatge sobre l'Ull de Cona i el parc d'oliveres mil·lenàries més important del sud d'Europa i esclar estem parlant d'arbres de més de mil anys tant quant duraran els plàtans de l'Adevesa ben cuidats bueno en poden durar 50 més i els arbres dels passejos plaça de les Botxes Passeig Central i Passeig de la Cerdana són els més antics però és tots els quadres interiors són arbres plantats als anys 40 del segle passat per tant encara no tenen 100 anys ja els tindran d'aquí 4 dies però dir que i que s'ha de fer amb tot això vagilar-los i diguem netejar-los com toqui replantar-ne de nous que tothom sigui conscient és a dir l'Adevesa va haver-hi un moment que va arribar a uns 1.600 exemplars ara en tornen a tenir 2.500 per què? perquè quan es va fer l'operació dels accessos de l'Adevesa en substitució de la Nacional 2 i del Mercat del Bestiar se'n van plantar de borda de 500 i hi ha hagut una crescuda del nombre d'exemplars de l'Adevesa continuar plantant i identificant els llocs on se'n poden plantar és una de les maneres de donar continuïtat a aquest bosc de plàtans un bosc de plàtans pot ser un bon parc urbà això és molt discutible és a dir la gent diu fem un parc anglès doncs tallem tota l'Adevesa i fem un parc anglès que és el que vam pretendre amb el parc de les Ribes del Ter a l'altre costat al peu del pavelló de Fontagen és a dir un prat de gespa uns quants arbustos unes plantes petites i pocs arbres ara si hem de respectar la massa forestal de l'Adevesa una mínima ordenació un bon enllumenat uns bons bancs ben plantejats si pot ser tots iguals no uns de fusta uns altres de ferro uns altres de formigó no? és a dir un mobiliari urbà adequat a un parc diguem-ne inspirat en el nou santisme pels que el reivindicaven ara fa cent anys i a partir d'aquí doncs donar-li la continuïtat per a aquells qui vulguin anar a passejar perquè creguin que arriba l'hora de tornar prescindir del cotxe i tornar a un parc ombrejat que servia perquè hi anéssim els que anàvem a mirar noies o festejar o les noies a mirar nois a la piscina a la Rambla anar a la piscina o al passet central on es llogaven cadires per una passeta i al seu dia les carpes de l'Adevesa no sé aquí si com a refugi climàtic per no s'ho passar bé les carpes va ser una de les grans idees que hi va haver si no recordo malament durant un mandat d'equip Nadal però que el que diguem que ho va tirar endavant va ser en Tomàs sobre què és i jo crec que les carpes és molt probable que derivessin i que al final hi hagués un problema diguem-ne que havien variat també suposo perquè passaven endavant però durant uns quants anys molts anys van ser és a dir un punt primera van ser un lloc de gaudi que ens ho van passar molt bé algunes generacions intercanviades entre elles alguna de les que estem aquí però també en un moment determinat un pol d'atracció de gent cap a Girona no ens enganyem que la gent va deixar d'anar a la costa per venir a Girona i a més a més va ser l'origen que molts pobles fessin carpes és a dir que a la setmana li deia que es va esforçar i sí que és veritat que o les veles no va collar continuem diguent carpes però és la manera de dir-ho doncs bueno hem parlat de la d'Avesa per cert en algun d'aquests en algun d'aquests articles que parlàvem de l'Aragó una de les coses que deia perquè sempre hi ha hagut el gran debat és a dir era fa cent anys i continuarà haver-hi debat suposo si hi ha si hi ha parc d'arbres d'aquí d'aquí cinquanta sobre allò que s'ha de fer amb la d'Avesa perquè hi vagi gent els usos i s'hi han fet moltes coses i s'hi han deixat de fer moltes coses però em feia gràcia perquè en un dels articles es parlava es parlava diguem-ne de la necessitat que la d'Avesa estigués lligada a la trama urbana és a dir i esclar recordem-ho en aquella època esclar per allà hi passava la carretera nacional 2 i el Güell i passava el Güell que no es va tapar fins als anys 70 perquè es va desviar el tren passava per més per bon estructe però també amb un talús important i ara hi ha un viaducte i per tant totes aquestes coses en certa manera diguem-ne han quedat han desaparegut és a dir ja no hi ha la carretera nacional 2 malgrat que hi ha un carrer o una carretera si voleu hi ha un gran parc davant del que era Can Sarasa que és el cim de la llera del Güell i el talús ha desaparegut i hi ha un gran equipament o dos grans equipaments i l'auditori i l'auditori connectat amb la trama urbana ho està més que no pas amb els anys que esteu fent referència ara que jo no tinc la imatge no els pots tenir no? però que vaja vull dir i jo sempre explico que per allà hi havia el pont de Can Vidal que ja no hi ha ni el pont ni Can Vidal no? que molta gent potser però en canvi hi ha una magnífica escultura de l'Alfaro eh? Arcau de Nadal hi ha una magnífica escultura de l'Alfaro que per cert ara fa un aniversari més o menys ludor de quan es va de quan es va instal·lar a la plaça d'Europa sí i es va traslladar no? després es va traslladar sí, sí a mi l'escultura em va agradar molt em va agradar molt a la plaça d'Europa i em continua agradant molt en el que jo encara em dic el pont de Can Vidal vull dir l'escultura crec que és magnífica i no tinc notícia crec que es quedarà en el pont de Can Vidal sí tu vas punxant perquè jo parli però jo procuro parlar poc perquè després veig tuits de gent que es queixa que jo parlo massa per tant procuro mmmm no preocupis pels tuits home una cosa doncs ja que d'allò aquí hi ha la revista Som del Pont sí volia parlar però ara tenia necessitat el número 3 de la revista Som del Pont però jo tinc una pregunta sobre el pont perquè jo hi passo bastant sovint aquell semàfor que està allà a la carretera per què serveix? hi ha un semàfor que no hi ha no sí no hi ha cap cantonada està posat allà al mig és de diarats perquè ja és allà a l'escola no el fer d'ac sí però hi pot haver el botó de la gent que vol travessar però a les 3 de la matinada te se posa vermell i tu estàs allà i no hi ha ningú per passar a les 6 de quin parles? és que n'hi ha diversos davant de les antigues dominiques no la fer dac hi ha un semàfor al carrer del Pont Major que cada 10 minuts n'hi ha un a la rotonda del Caprago n'hi ha un altre a la rotonda de Can Camaret no m'ha vingut a dintre el poble a les dominiques hi ha un semàfor que no dona que no fa no hi ha cap cantonada i si fos pels vianants hi ha el polsador i el polsador que no hi ha polsador per tant a les 6 de la tarda a les 12 a la 1 te se posa vermell i tu d'hi dins i ara què faig aquí parat? si no passa a ningú i això que passa a les 12 a la 1 bueno cada 10 minuts es posa vermell no sé per què jo entenc que és per o sigui és un sistema perquè la gent no vagi ràpid molt bé però llavors ja l'altre si podeu posar aquell sistema que el sabàfor es posa vermell si passes a 30 aquest podeu posar m'ha agradat perquè dóna la impressió que Roger Casera tingui la potestat de fer-ho i em dóna la impressió a veure amb aquest poble del pot major home i té aquest barri sí i no ho he entès és que no ho he entès jo cada vegada ja aposto saps què vam demanar a l'associació de veïns quan hi ha el revolt perdona del picadilli que hi ha la gasolina això sí que es denota el picadilli vull dir que gires la gent més jove els xàplings la meva aposta és dir hi haurà vermell o no i sempre tinc la gran sort que hi ha vermell ja només entrar al pont major et generem una expectativa llavors no hi ha ningú pels carrers no sé un son on viu la gent del pont major passes per aquella carretera i no hi ha ningú a qualsevol hora ara estàs fent bé de corcó en el sentit fa estius a les 10 de la nit passaves a les 9 hi havia 3 senyores que paraven la fresca i un senyor i era maquíssim veure que encara hi havia i ara hi ha ni aquests no això no hi ha una foto que l'hem de publicar algun dia aquí a la revista i algú hi escriurà d'unes senyores i potser també algun senyor sí un senyor hi havia clar ja no en queda cap cap no n'hi ha cap o sigui i quan es va morir l'última senyora vam dir ara és el moment per explicar aquesta foto perquè sí que que parla d'aquest temps que tampoc està enllunyar i que encara es continua fent de sortir a parar la fresca vull dir posem estufes posem estufes a l'hivern a les terrasses perquè acabarem traient ventiladors al carrer perquè que comentàvem abans dels aires acondicionats però bé però això i sí que és veritat que la gent es refugia a dins aquesta imatge que hi havia per allà al voltant de Can Sacaries diguéssim tres portes més cap a Camp Dorà del que era el bar del Puntenc exacte no sé com se diu doncs és una imatge que que anem perdent però en tot cas el semàfor aquest semàfor sí que té aquesta funció de que la gent no vagi ràpid per aquí i sí que nosaltres havíem demanat perquè és curiós havíem demanat volem un radar com el de Fontageu perquè és un radar que sense multar mai a ningú tothom respectava fins i tot ara que no hi ha ni radar que la gent té tendència a els 40 del Punt de Fontageu sí a Llufriu hi ha un radar que posa però aquest sí que multa va multar els primers dies ara tothom passa a 30 no a 40 a 30 quan ha arreglat el de la Junquera és el que multa molt també també escolta però bé ja que va tret el tema heu tret el número 3 de la revista Som del Pont la revista El Barri Festa Major el crim de Cantit entrevista la Magda de Carrell cada quant la feu la revista cada la idea és dos cops l'any i per tant un número a l'estiu coincidint amb la Festa Major i un altre número al gener i amb la voluntat doncs de donar veu a entitats equipaments i a tothom del barri o de Girona que vulgui parlar sobretot del Pont Major i aquí doncs amb una part també bueno més d'història a través de vivències aquí també hi ha precisament un ex-residor de l'Ajuntament de Girona també vinculat amb el Pont Major que és en Josep Brugada que també hi aboca aquí una segona part de les seves vivències i records de quan era petit i bueno doncs amb aquesta idea de continuïtat no és la primera revista del barri però sí que és aquesta nova revista perquè ja se n'havien fet d'altres però sí que és aquesta nova que des de ara fa un any va entrar el primer número i ara ja traiem el tercer que presentem precisament demà al Pont Major al centre cívic a l'auditori a la sala Lluís Herrera en el que farem una presentació general de la revista i de la Festa Major que començarà el dijous es farà una mica de conversa amb la Carmina Solana Badia que és qui ha escrit aquest article entre d'altres del crim de Cantita que és un bueno un fet que ja va passar fa una colla d'anys i en el que amb el conductor d'aquesta tertúlia doncs també parlarem una mica de el tractament de la crònica negra en els mitjans perquè també és quelcom que genera certa controvèrsia i amb això doncs demà a dos quarts de vuit al centre cívic farem la presentació ara en Guillem Talvives tenim posat el 3-24 i suposo que col·lacionat amb el que dèiem un antic diputat del Parlament de Catalunya que portava moltes samarretes que ara en la seva qualitat de bocat n'ha atrejat incorbetat que era el senyor Benet Salelles de la formalitat allò allò invadit de periodistes i microfes per cert ara que ja hem parlat nosaltres dos li podries fer la pregunta en quin edal sobre l'escultura podria tornar a parlar l'escultura de l'alfar perquè ara ja hem parlat nosaltres no no sí que li preguntaré l'escultura l'alfar jo crec que és un patrimoni de Girona com les dues d'en Marcel Martí com la d'en Sobiracs com la d'en Corbaró al peu de Fontajau com la d'en Pepe Noja davant dels Salacians és a dir l'Institut Gifra i com moltes altres que s'han anat col·locant plens etc Gabriel a la darrere Fita jo crec que si l'Ajuntament acaba compensant de forma adequada els veïns del Passeig d'Olot guió antiga plaça d'Europa no només amb aquella escultura d'unes paraules que no sé què Dolors Monzó un univers un univers però que és poca escultura és a dir és poc visible han de compensar-los amb alguna cosa més però ja està molt collavall que a la rotonda del pont de Can Vidal està la mare de bé i per tant té l'Adevesa al fons és una referència és una fita a mi ja m'està bé allà però també és veritat que estem en uns temps que l'Alfaro va venir a Girona perquè estava de moda l'Alfaro no? i em diuen doncs preguntem-li si ens faria un Alfaro per Girona si sí quin preu pressupost pim pim contractem ja està això avui no sé si es podria fer clar les lleis volia anar a concurs però no? però com pots fer a concurs d'una cosa que tu vols fer bueno sí que es poden fer no no d'una obra concreta és a dir com pots fer un concurs per contractar l'Alfaro això és impossible això ens ho va explicar aquí un dia un antigu regidor de cultura que deia que volia portar un determinat grup musical i li van dir que havia de fer tres propostes diferents però si és que jo el grup que vull contractar és aquest diguem-ne és una mica un problema no? sí també hi ha l'anècdota de l'avinguda d'en Xillida ens van passejar per tot Girona i em dius escolta ens agradaria fer-te un encàrrec van fer moltes voltes i se'n va quedar mirant diu mira diu us faré una escultura si me la deixeu posar al presbiteri de la catedral diguem-ne que no no estava suposo en mans de l'arcalde en aquell moment garantir-ho diguem-ne ni de col·locar una escultura a l'altar major no aquesta és bona aquesta és bona bueno escolta ja hem avançat hem parlat una mica de tot i la ciutat com la veieu ara que estem a meitat de mandat avui que l'arcalde farà la seva ah sí farà una intervenció la seva interna a l'auditori de Girona a les 7 passarà a revista aquests dos primers anys diguem-ne de mandat bueno és una bona oportunitat per part de l'alcalde de fer balanç en positiu i en negatiu de fer autocrítica i de proposar algun reset és a dir alguna correcció en la direcció de la política municipal i d'acabar de projectar ambició per la segona part del mandat jo crec que avui és un dia en què en comptes de posar llenya al foc que sigui del tema de les escombraries deixem dir entre parèntesi que incrementar un dia el rebuig i el vidre i l'orgànica i el vidre posar-lo de manera més o menys permanent al 75% dels llocs no és la solució del problema que s'ha plantejat no ho és ara fem un parèntesi avui és el dia de l'alcalde ell fa un auditori fa balanç jo seré fora però si no hi hagués anat i s'ha anat a escoltar què ens pot dir l'alcalde de Girona sobre aquest balanç de mig mandat ho ha fet la gent Magell fa unes setmanes fa dues setmanes em sembla no sé si en comitats ha fet res diria que no ha fet algunes declaracions però no ha fet un acte però estem en un moment en què molta gent veu la situació de la ciutat com a crítica en molts aspectes el més visible dels quals és la neteja molt bé ja en parlarem demà Roger Guillem no la percepció una mica si ens posem amb aquesta perspectiva de mig mandat i per tant hem recorregut i amb bueno i amb una projecció encara de dos anys sí que possiblement les escombraries però no només però sobretot les escombraries se'ls han menjat qualsevol altre projecte o projecció que pogués haver-hi no? una mica estan com atrapats amb els problemes domèstics i jo suposo que també aquestes mesures que ja es van mitjanunciar jo suposo que també és amb la voluntat com d'anar tancant el tema com per anar-lo deixant enrere tot i que no sé si serà possible val? però sí que potser falta també poder visibilitzar quin és el projecte de futur de la ciutat no? cap a com a projecte més global no? com he deia més global bé els problemes domèstics aquests com també ara amb el que es farà de forma tàctica també en el carrer de la Creu o com el que pugui passar amb la implantació també d'aquí no gaire de la zona de basses emissions que potser no tindrà tanta repercussió com ens pensàvem que podria tenir temps enrere perquè bàsicament tots els vehicles de Girona podran passar-hi però els que estiguin de la gent empadronada de Girona o dels vehicles que estiguin que estiguin matriculats aquí però sí una mica doncs amb això amb aquesta percepció que la gestió del dia a dia se'ls menja tant que potser no poden arribar a projectar el que voldrien com a ciutat de futur parlant del pont major en allà un dels projectes específics de pont major és el bosc de les lletres i de lletres en tenim de bosc també però s'ha d'acabar concretant una mica per exemple aquesta proposta que semblava també com amb certa missió el pont Roger segueix pendent en bona part després del Gloria l'arranjament suficient i adequat del camp de futbol o ja està fet això? no, el camp de futbol s'ha de canviar la sespa s'ha de canviar la sespa perquè hi ha hagut lesions bé, això el propi club l'associació de Venge ens en van fer ressò precisament en el número 2 va quedar inundat i va quedar és a dir si tu el veus si tu el veus i la sespa és verda però és un camp dur i s'ha de canviar confiem que en pressupostos de l'any vinent hi hagi aquest canvi jo crec que tot és molt complicat i que a vegades es fan comparacions amb l'època d'en Quim Nadal amb l'època d'ara i a l'època d'en Quim Nadal que va fer coses fantàstiques però no hi havia la el que hi ha ara que parlàvem de l'administració que té molt lligat a l'hora de fer coses jo penso que aquest govern que hi ara diu i no fa i no fa a vegades amb l'excusa que no li deixen fer i amb altres coses d'aquest tipus jo penso que a l'igual que hi ha funcionaris que davant d'una cosa diuen la llei diu que no es pot fer i per tant no es farà però hi ha altres funcionaris que diuen la llei diu que no es pot fer però intentem donar-li la volta a veure com podem fer-ho aquest ajuntament són de bona fe de bones paraules però són la llei diu això i no ho podem fer i tot és lent tot és molt lent i tot és ho farem però no o sigui les escombraries és una cosa que ja l'hem viscut a més però hi ha moltes altres coses de fons darrere que no no s'acaben de fer és una mica allò de hem de fer no ho sé el carrer aquest que estem aquí nosaltres que veu la creu que veu la creu de fet s'han anunciat unes proves diguem-ne cinc anys després que al final acabaran portant el que havíem dit aquí que jo crec que no es necessaria tantes proves treu o sigui llima aquells cantos perillosos que hi ha en els dos extrems del barri i treu els cotxes aparcats de la meitat del carrer i amb això tindràs diguem-ne un carrer a la creu no tan perillós al carrer van fer una prova de tallar el carrer i fer-lo no sé què i va durar 15 dies al carrer on hi ha l'Hotònia l'Hotel l'Hotònia i el Bruguera han tallat i dius tot això ha passat al cantó de moltes escoles quan han fet zones alliberades de trànsit per les escoles el que passa que et dóna la impressió que quedes a mig camí és el que està per tant la gent veu que són uns nanos que podria ser allò però que no que no que no que no és la seva feina no ho sé tot plegat em sap molt de greu perquè bueno un es pensava o hi havia gent que es pensava que poder farien coses o que renovarien o el que sigui i no ha passat això i em sap molt greu no i sí que potser ara un de les grans temes que hi ha evidentment és el campus de salut que no sé si ja també es podrà donar per tancat ahir veig veure que es va fer públic l'informe del secretari que deia bé que deia coses que alguns posaven per exemple la idea aquella de dir que no és tan no és tan fàcil diguem-ne canviar el projecte a la meitat perquè s'hauria és a dir vaig entendre s'hauria d'afectar tot el sector i s'haurien de garantir els diners necessaris que no serien els que s'haurien promès des de des d'allò que de fet van dir els comuns i el govern però que diguem-ne que va ser una declaració d'intencions que no està sustentada però que fins i tot aquest que seria com el gran projecte de ciutat o d'ària urbana tampoc ha estat exempt de polèmica de controvèrsia de no? vull dir d'haver estat un element que ha tensionat a nivell veïnal a nivell polític etc. Fins al punt que a dia d'avui i allò que s'ha aprovat en ple certifica que una part del parc seran 400 pisos o 300 i que el parc es traslladi llavors jo he vist això avui de l'informe del senyor secretari probablement té raó és a dir canviar el sistema d'execució de la reparcel·lació del campus de salut el sistema d'expropiació que és el que comportaria aplicar-hi els diners de la conselleria de territori o d'economia la que sigui és un embolic que no es pot permetre per tant l'Ajuntament ha fet bé de mantenir la posició urbanística que permet disposar dels terrenys i posar en marxa tot l'artefacte que ha de ser el futur campus de l'Hospital Troeta i la facultat de Medicina i la d'Infermeria etc. i la farmàcia eventualment ara bé si fos veritat si fos veritat que el govern de Catalunya que presideix el senyor Illa i que té una consellera molt arrelada a Girona que és la consellera Sílvia Paneque certifiqués que posa 10 milions d'euros sobre la taula vol dir en el pressupost per transferir a l'Ajuntament de Girona com a subvenció enlloc no està escrit que allò que l'Ajuntament de Girona hauria d'aconseguir per la via de l'expropiació ho pogués assolir simplement utilitzant aquesta subvenció per la via de la compra i els drets estan reconeguts urbanísticament senyor Esbellsolar volria dir arribar a un acord amb el Bellsolar que no fos una expropiació forçosa si que no fos una venda us compro el sostre que us hem atribuït i me'l menjaré i mantindré el parc què va fer l'Ajuntament quan va comprar els pisos a Barcelona naturalment era un bloc on hi havia 60 pisos va sortir la Rambla Ramon Berenguer II urbanísticament ara ja ho he canviat però quan van fer la Rambla allò seguia sent un sol edificable on s'hi podien fer pisos per tant la naturalesa del sol jurídica és una cosa i la voluntat política de l'Ajuntament amb diners sobre la taula n'és una altra per tant vols dir que hi hauria d'haver-hi la garantia que aquests diners hi fossin també si hi són si hi són i consten pressupostàriament i es poden transferir nets com a subvenció l'Ajuntament pot fer una compra que no una expropiació em sembla a mi però jo ara estic molt lluny de l'administració jo tampoc podria entrar-hi perquè és un tema complex i delicat sí mira és una possibilitat jo sempre he tret el tema i de fet de dir la por que entre tots ens han posat de dir el clínic ens passarà al davant que és una miqueta la segona part no sé li volia preguntar a en Quim Nadal que ell ha estat conseller durant molts anys i acaba durant molts anys hi és aquesta possibilitat Quim que el clínic passi al davant no ha dit que no des de lluny però ha dit que no crec que no crec que no perquè tot i que Barcelona ha fet el contrari que ha passat a Girona i és escurçar tots els terminis i modificar les lleis perquè això pugui anar més de pressa però així i tot n'hi ha per dos o tres anys i són els que necessita Girona per passar davant bé bones notícies en tot cas i sí que a veure ara s'ha fet o sigui ara serà la Comissió Territorial d'Urbanisme que haurà de decidir i per tant amb l'escenari que plantejava en Quim la qüestió és si Ajuntament i Generalitat poden posar-se d'acord en alguna alternativa tot i que a mi em sembla que la posició de l'Ajuntament ja és molt clara molt definida i com bastant inamovible per tant vull dir que aquí jo sí que veig difícil que l'Ajuntament mogui fitxa en alguna altra línia del que no té establert i del que no ha anat aprovant i amb una recent trobada em penso amb el president ella jo diria que també ja les coses anaven per aquí queden dos minuts i mig de tertúlia hem parlat una mica de tot des de la vestimenta fins als arbres de la Devesa passant per coses de Girona el pont major sobretot el pont major bueno tu has tret el semàfor del pont major aquell semàfor del pont major que et fa aturar i aquelles tres senyores i el senyor sí però aquelles tres senyores i el senyor ara serà un article pel pròxim número sí sí s'acaba no això de les tertúlies s'acaba d'aquí 15 dies i si tot va bé i si tot va bé et l'acuperarà diguem-ne al mes de setembre no ara festes majors estiu festes majors de barri festes majors de barri que ja van començar Sant Narcís crec que és la primera però també ja passant Montilivi ara hi haurà Can Givert també i Camp Dura i Camp Dura Sant Jaume Sant Jaume també ja Sant Cugat que hi ha una festa molt important aquí al costat aquí al costat vols dir sal això mateix ho diem també els gironins perquè també fem festa sí sí sí els gironins són solidaris amb el poble de Saurà i sal són solidaris amb el poble de Girona perquè per Sant Narcís també fan festa exacte és una d'aquelles coses bones que es va fer en el seu moment i Salvia de Teres solidari amb els dos exacte sí els dos són solidaris amb Salvia està molt bé se'ns acaba el temps això ens donaria per una tertúlia diguem-ne més o menys llarga però està molt bé aquesta cosa de solidaritat recorda'm som del pont número 3 de la revista demà presentació demà a dos quarts de vuit al centre cívic pont major i amb amb la participació també del president de l'associació de veïns de Josep Maria Castanyer de Carmina Solano Badia que és periodista i autora d'alguns dels articles entre ells el del crim de Cantita i del senyor Jordi Grau Ramió ja estarem si tothom per bé Jordi Grau també és aquí és que parlen de coses negres i com toquen coses negres em ve per aquí i avui aquest vispre a quina hora l'alcalde parla? l'alcalde a les 7 de la tarda a l'auditori i és entrada lliure i és entrada lliure suposo i demà també i demà també escolteu moltíssimes gràcies per ser aquí platja o muntanya alcalde és a dir cerdanya o fosca o una sàvia combinació de les dues coses amb el cap ens diu que una sàvia combinació de les dues coses cap a Calella a Calella però abans m'aniré una volta cap al nord molt al nord aniré nord-enllà nord-enllà allà amb la gent ai està molt bé canta llops i Sant Antoni de Calonja dos clàssics d'estiu a la febrera dos clàssics d'estiu a la febrera alguns ens quedarem a salt semblar a Noruega a Noruega ja sabem alguna cosa més escolteu gràcies per la tardoria i a Calella ens tornarem a trobar ara hem de plegar perquè bàsicament són les 11 a la febrera