La Principal de Girona FM, amb Pau Coma 14/12/2025

La presentadora introdueix Pau Coma com a jove tenora de la Cobla Ciutat de Terrassa i compositor. Es parla de les seves arrels empordaneses (família a Vilcaire d’Empordà) i osonenques (pare de Vic), i es comença a establir un paral·lelisme biogràfic amb Pep Ventura.

S’aprofundeix en la figura de Pep Ventura: mare d’Osona, pare de Roses i naixement a la província de Jaén. Es remarca la coincidència d’arrels d’Empordà i Osona i el fet de tocar la tenora i compondre sardanes, tot i que Pau rebutja comparar-se amb els grans mestres.

Es comenta la infància musical de Pau: comença violí als 4 anys influït pel pare violinista i per una família plena de músics a Vic. Explica l’anècdota del violí de joguina dels Reis i com exigeix un violí real. Manté estudis de violí fins als 16 anys i expressa el desig de reprendre’l en el futur.

Pau relata com, a través de l’afició sardanista del pare i de la seva exposició a la cobla, acaba fascinant-se per la tenora en un concert a l’Espai Ter dedicat a Ricard Viladesau. L’execució de la sardana "En llibertat" per part d’Enric Ortí és el moment decisiu que el porta a voler estudiar tenora.

La presentadora destaca les qualitats d’Enric Ortí, especialment els seus pianíssims, i la seva trajectòria. Pau n’expressa l’admiració, tot i mantenir humilitat respecte als grans tenores i compositors de sardanes.

Es parla de la sardana "Dos llegats plens d’il·lusions", finalista de La Sardana de l’Any i guardonada amb el segon accèssit del Premi Joventut. Pau explica que aquest reconeixement li ha donat molta moral. També es menciona un altre premi al concurs de colles de la Catedral, preludi de parlar de "Matins de Sant Jordi".

Montserrat Joventeny destaca un CD on hi ha una sardana gairebé inèdita de Martínez Comín. Pau veu Comín com un referent, en subratlla l’estil gairebé simfònic i les melodies plenes de sentiment, i reconeix la gran quantitat de compositors de sardanes importants.

S’explica com s’inspira Pau per compondre "Matins de Sant Jordi" mentre passeja pel centre de Barcelona el dia de Sant Jordi, anotant el motiu del fort final al mòbil o a la tauleta. Presenta la sardana al concurs de composició pel concurs de colles de la Catedral de Barcelona i obté el premi jove, fet que li permet tenir la seva primera gravació d’estudi amb una cobla de qualitat.

Es fa un resum per als oients que s’incorporen: edat, arrels, residència a Barcelona, activitat amb la Ciutat de Terrassa i faceta de compositor. Es repassen els estudis de violí i l’inici amb la tenora amb Jaume Vilar (Jaumet), fins a la transició cap a l’Enric Ortí i l’entrada a l’ESMUC amb Jordi Figueroa.

Pau explica com arriba a estudiar amb Jaume Vilar gràcies a Josep Gispert, que el recomana com a mestre a Barcelona. Rememora el mètode exigent de Jaumet, la dificultat inicial de fer sonar la tenora i com ara agraeix tota aquella feina. Es narra també com la pandèmia talla la relació docent i com, per motius de salut, Jaumet deixa de fer classes abans de morir. Es destaca la humilitat i coneixement profund de Josep Gispert.

Pau explica que està cursant segon curs a l’ESMUC amb Jordi Figueroa, amb qui ha connectat molt bé. Parlen sovint de com el so i l’estil de la tenora han evolucionat respecte a generacions anteriors (Coll, Viladesau), amb una modernització de la cobla i una manera de tocar més depurada. S’introdueix la sardana "L’encís dels núvols" com a obra seva primerenca feta per gust propi.

Pau explica que "L’encís dels núvols" és una de les seves primeres sardanes, escrita per plaer sense dedicatari concret. L’estrena té lloc a Tiana en una ballada de compositors, compartint programa amb Marc Timón, fet que li genera certa pressió. La sardana es grava en directe amb la Cobla Sant Jordi en el marc de La Sardana de l’Any, i Pau n’aprofita l’àudio com a record i per compartir-lo.

Es conversa sobre la possibilitat que Pau editi un disc propi de sardanes. Tot i veure-ho lluny per la càrrega d’estudis, li agradaria molt. Reconeix que, encara que els CDs ja no són tan populars, en el món sardanista continuen sent essencials, ja que molts aficionats grans no utilitzen plataformes digitals. Per això té clar que, quan arribi el moment, haurà de fer CDs per arribar a tot el públic.

Es reprèn la conversa després de l’audició de "L’encís dels núvols". Pau parla de la Cobla Ciutat de Terrassa, que ha viscut molts canvis recents: sortida de músics cap a la Sant Jordi i la Marinada i incorporació de músics molt joves. Molts sardanistes remarquen el rejoveniment de la cobla. Es comenta també el paper de l’ESMUC en oferir una formació global, que permet als instrumentistes de cobla abordar repertoris més variats i conjunts de cambra.

Pau i la presentadora reivindiquen la capacitat de la cobla per tocar molt més que sardanes. Parlen de compositors que han escrit obres per cobla no estrictament sardanístiques, amb gran riquesa musical, tot i que sovint es programen poc en comparació amb la música simfònica per orquestra. També es menten figures històriques com Josep Coll i la seva tenora metàl·lica exposada al museu.

S’introdueix i escolta la sardana "L’aplec d’or de Premià de Mar", interpretada per la Cobla Premià, on Pau feia de primera tenora. Pau comenta que va estar-hi dos anys abans de la formació de la Cobla Xaloc i que l’estrena de la sardana en el seu propi conjunt va ser un moment especial.

Montserrat explica com va descobrir Pau com a compositor a través de la sardana obligada "L’endemoniada", interpretada per Adrià Sànchez amb La Principal de la Bisbal. Pau detalla que la va escriure pensant en una obligada de tible exigent i que volia que l’estrenés la Bisbal, atès el seu estil trampaire. Tot i que amb l’Adrià només es coneixien de vista, decideix dedicar-li la peça com a reconeixement al seu gran nivell assolit sense estudis reglats.

Pau explica que toca amb una tenora construïda per Pau Riols i Alfons Sibila. Entren en el detall de la campana: la d’alpaca té més riquesa harmònica però pesa més, mentre que la d’alumini és molt més lleugera i ergonòmica. Actualment utilitza campana d’alumini per comoditat, ja que el públic gairebé no aprecia la diferència però sí el músic, que pateix menys físicament. Es posa com a exemple el cas de Josep Gispert i els seus problemes d’espatlla per haver tocat sempre amb tenora pesada.

La presentadora agraeix a Pau Coma que hagi viatjat expressament des de Barcelona un diumenge al matí per ser al programa i el convida a tornar, ressaltant que la ràdio és casa seva. S’acomiaden ell, l’Arnau a la tècnica i Montserrat Joventeny, i el programa es tanca amb l’audició de la sardana "L’endemoniada", dedicada a Adrià Sànchez i a La Principal de la Bisbal.