La Principal de Girona FM, amb Luis Cobos i la prèvia del concert de Fires a l'Auditori

Fins demà! Bon dia, Girona. Salut amics, coneguts i saludats. Salutacions de l'Arnau Vila, el nostre supertècnic. Us parla com de costum Montserrat Joventenys. Sigueu molt ben retrobats. Perquè som una ràdio de proximitat, ens importa el que passa a casa i a prop de casa, a Girona i a les comarques gironines. I a les comarques gironines trobàvem notícia el passat cap de setmana. Vam ser a Banyoles, vam viure l'experiència de la competència de cobles, vam conèixer personalment el director Luis Cobos, que va estrenar a Sardana, i vam retrobar vells amics que feia temps que no havíem vist. Portàvem la gravadora i, per tant, vostès, els nostres oients, també podran fer un tast de com va anar la festa de la sardana a Banyoles. La competència de Coples del diumenge 19 d'octubre a la plaça major va ser el plat fort. La principal de l'abisbal, la principal del Llobregat a la ciutat de Girona i la Salvatana. Una ronda de sardanes per escoltar. La segona ronda es commemorava els 75 anys d'un autobanyolí a l'Esteve Paletti Ribas. La tercera ronda era de sardanes d'estrena, la més votada guanyava mil euros. La quarta ronda sardanes obligades o de lluïment. La quinta sardanes més velladores i finalment la sexta ronda. El soni estereofònic, aproximadament cap a les vuit del vespre, va ser amb el Lluís Cobos una de cada una de les cobles de les quatre que participaven situades en els quatre punts cardinals de la plaça i ja us ho explicarem perquè va ser apoteòsic. Bé, doncs comencem per la sardana que va guanyar el premi de la sardana d'estrena, valorada amb 1.000 euros. El primer premi, i ja va 4 anys que fan el mateix, va ser per la cobla principal del Llobregat. La sardana era del nostre bon amic Jordi Molina. La sardana es titula Dones d'Aigua i nosaltres la vam enregistrar per tots vosaltres. Fins demà! Fins demà! Gràcies. Gràcies. Música Música Fins demà! Gràcies. Bona nit! Bona nit. Era una gravació en directe des de la plaça de Banyoles de Dones d'Aigua de Jordi Molina. Amb la cobla principal del Llobregat i la cobla més cocos es va proclamar guanyadora de la competència de cobles i, per tant, va rebre el guardó cocodor. No fa falta, doncs, tornar a recordar que va ser per la principal del Llobregat. I d'entre les estrenes hi vam trobar a un pas de la plaça major de Jordi Feliu, que va interpretar la Salvatana, Puig Ferrarisme del Lluc Vicentini, celebrant el cinquantè per Sant Martí dià de l'Agustí Pedrico. Bé, comentàvem que a Banyoles hi va haver el Lluís Cobós i el Lluís Cobós va despertar molta expectació. Somni és la sardana que des de l'any 2000 es balla sempre a Banyoles però a més a més com a sardana estereofònica per recordar el seu autor Manel Caderra i Puigferrer que signava Puigferrer per diferenciar-se del seu germà Josep Caderra. Puig Ferrer va morir precisament a la primavera de l'any 2000 i aquell mateix any el foment de Banyoles va instaurar el somni estereofònic. Cada una de les cobles, la principal de l'abisbal, la principal de Llobregat, la ciutat de Girona i la Salvatana, situades a cada un dels quatre punts cardinals de la plaça. Al d'ell mig, un petit empostissat, i a damunt d'ell, el mestre espanyol Lluís Cobós, que va venir convidat pel Foment a dirigir el Somni Estereofònic. I un cop finalitzada la sardana vam tenir oportunitat de parlar amb el senyor Cobos. Ens trobem a la plaça Major de Banyoles. És el diumenge, el dia apoteòsic, i fa uns moments que somni sonava en la plaça plena de gom a gom. Tenim amb nosaltres el senyor Cabós, senyor Luis Cabós. Què ha viscut? Què ha sentit? Com li ha palpitat el cor dirigint el somni? Molt emocionant, molt emocionant pel públic, les orquestres, els coples i la música. La música és una sardana molt especial. El Somni es una saladora muy especial, tiene una melodía que no parecería, ustedes están acostumbrados a oírla, pero tiene perfumes de Grecia, del Mediterráneo, de Europa, es algo sorprendente a mí cuando lo propusieron y la escuché. I que era una obra muy especial, que tiene sentido que haya sobrevivido todo este tiempo y que la gente sienta tan emoción. En ese silencio, con las bengalas y las coblas, a mí me dijeron, ten cuidado, porque a veces se desacompasan. Han tocado todas juntas desde el principio hasta el final. O sea que ha sido muy impresionante y les agradezco. Estoy muy contenta de estar aquí a Bañolas. ¿Sabe cómo la compuso el maestro Puig Ferrer? No. Vivía en Girona y vivía en un barrio que ahora se llama Santa Eugenia, pero que entonces era pueblo... ...propio. Él iba a pescar a la ribera del río Ter, ¿vale? Y entonces llevaba siempre papel pautado en el bolsillo, me lo contó él personalmente, lápiz y una goma. Y como los peces no picaban, picó la inspiración. Y él pensaba en su lago de Bañolas, para los catalanes estaño, y sentía aquella emoción de no poder estar en Bañolas y así surgió... Pues debo decirle algo, en cierto sentido la estructura que tiene muy somera y horizontal recuerda bastante al agua, o sea que también tiene influencias del agua. Yo creo que el maestro Luis Ferrer captó ese impacto del lago también y lo puso en la obra. Es que era un gran maestro y las obras que hizo son todas, con una cierta melancolía todas tienen las obras de Luis Ferrer. Yo creo que hay compositores que exacerban y muestran mucho el romanticismo, otros la soledad. La música es mágica porque puede retratar todos estos sentimientos, el amor, el odio también, la duda, la locura. Entonces es una gran obra y estoy muy contenta de haberla interpretado. ¿Te hubiera pensado en algún momento que viviría una apoteosi como esta? No, he estado en muchas... Vamos a este lado porque hay viento. He estado en muchas circunstancias. Este año hice en Carlet de València un concierto con 20 bandas, mil músicos. Y he hecho conciertos muy multitudinarios. Actué en el Estadio Bernabéu en 1985, con la Real Firmó, con 82.000 personas. Pero realmente me quedo con la emoción de todo lo que ha pasado aquí, con la emoción que he sentido yo, no solo transmitirla, sino, además, estando tan lejos de las coplas, ha sido un momento muy especial que no olvidaré. Vale, le agradecemos mucho la atención que he tenido con lo principal de Giro de TV. Encantado de conocerlo y muchas gracias, señor Cobo. Un gran placer. Vale, muchas gracias. Gracias por todo. I el dilluns del matí vam ser a la Draga, la principal de la Bisbal, els Montgrins i la ciutat de Girona. Tres cobles cada any. Això era el dilluns 20 d'octubre a dos quarts de dotze del matí. D'aquest concert ens recalcaríem l'estrena d'una peça d'Antoni Mas, una obra d'estrena. Isabel, cinc hores, amb quatre moviments. Va cantar la mezzo-soprano indi de Ferrer Morató, la narradora va ser Maria Mercè Planes i va haver un cort de l'Escola Municipal de Música de Banyoles amb percussió de Joan Torres. Era una obra d'encàrrec del 40è Premi Saret Banyoles. Però el plat fort va venir en el moment de l'estrena de la sardana de Lluís Cobos. No sabem per què, però aquest home despertava multituds, tant a la plaça de Banyoles com al pavelló de la Draga. L'entusiasme en sentir el seu nom per part del públic va ser... Una cosa que no s'explica. Jo pensava, perdoneu la comparança, quan portava els meus fills en aquells concerts de rock, de sopa de cabra i de més, aquella poteoci va ser la mateixa poteoci que hi va haver a la plaça de Banyoles i en el pavelló en el moment que van anunciar la sortida de Lluís Cobos. I Lluís Cobos ens va presentar la seva sardana. la seva cerdana que es titula Sort de Banyoles i va explicar que si no hagués sigut per Banyoles ell segurament no hauria fet mai cap cerdana per això la va titular així la va estrenar a la ciutat de Girona i sota la direcció d'Esteve Molero que estava previst es va canviar per la direcció del mateix Cobos Sort de Banyoles interpreta la ciutat de Girona i dirigeix Lluís Cobos Fins demà! Gràcies. Fins demà! Fins demà! Bona nit Bona nit. Bona nit Fins demà! Era la cop la ciutat de Girona en aquesta oportunitat dirigida per Lluís Cobós. Sort de Banyoles, la sardana que el mestre espanyol va voler oferir a Banyoles. Bé, fins aquí, doncs, l'espai, unes petites pinzellades que hem dedicat a la festa de Sant Martíria. Perquè som una ràdio de proximitat, ens importa el que passa a casa i a prop de casa, a Girona i a les comarques gironines. I ara que estem immersos ja en la nostra festa, les Fires de Girona, volem començar el programa, o volem començar aquest apartat del programa, amb una salutació i una felicitació. Ahir dissabte, dia 25, en Francesc Assú, director de la principal de l'Ebisbal, va complir 60 anys. En un moment donat, el seu pare li va dedicar aquesta sardana que porta per nom rebú un bori d'octubre que interpreta la principal de l'abisbal. Francesc, moltes felicitats, feliç aniversari des de la principal de Girona FM. Fins demà! Bona nit. Fins demà! Gràcies. Fins demà! Hem escoltat a la principal de la Bisbal, amb la sardana de Josep Cassú, rebú un bori d'octubre dedicada al naixement del seu fill. Nosaltres l'hem dedicat a en Francesc Cassú, director de la principal de la Bisbal, que ahir dissabte va complir ni més ni menys que 60 anys. Bé, anem per l'auditori del Palau de Congressos a la Sala Xavier Montsalvatge, que el dia de Sant Narcís ocupa el tradicional concert. Dimecres 29 d'octubre, a les 12 del migdia, hi actuarà la principal de l'Obisbal, com l'oficial de la Generalitat de Catalunya, i comptarà, a més a més, amb Indira Ferrer Morató, soprano, i la direcció de Francesc Assú i Jordi. El mestre Cassú Serra, el pare d'en Francesc, estrenarà com ja acostuma a ser força habitual per fires en el concert una sardana. En aquesta ocasió l'ha batejada amb el nom de El Concert de Fires i nosaltres l'hem convidat a la principal de Girona FM. Avui toca parlar de fires, perquè tenim les fires de Girona a punt. I si una cosa destaca de les fires de Girona, una cosa que els gironins i els que som gironins d'adopció no podríem deixar passar, que trobaríem a faltar moltíssim, seria el concert de Sant Narcís. Va ser l'any 1989 que es va retre un homenatge al Teatre Municipal a Ricard Viladesau i ell va regalar a la ciutat Girona Manamora. Aleshores, si no recordo malament, si els meus càlculs no fallen, el director de la principal de l'Ovisbal era en Josep Casull Serra. Sí. Que avui el tornem a tenir aquí, el vam tenir la setmana passada i el tornem a tenir aquí. Amb la principal de l'Ovisbal tu n'has viscut molts de concerts de fires. Primer, quan eres director. I ara, perquè quan va passar ja la direcció, el teu fill, crec que entre tu i el teu fill hi va haver un lapsus... Sorrell. Sorrell, perdó. Sí, en Sorrell, ara ho dèiem malament. Un any, doncs, a partir del moment que en Francesc va assumir la direcció de la principal de la Bisbal... Tu sempre ja has tingut un gran protagonisme, el concert de Fires, perquè jo repassava totes les sardanes des del 1994, que vas estrenar Primavera al Bosc, i n'hi ha un total, si comptem la que vas dedicar a la Francina, que també es va estrenar per Fires, tot i que no va ser l'Auditori, sinó que va ser el passeig que t'he dedicat a Domeny, doncs un total de 18 sardanes. Diria que els gironins potser no sabrien passar. Unes fires sense una estrena para casú. Sí, home. No, home, no, Josep. Aquí n'hi ha algun any que no hi ha. Sí, però algun, algun, eh? Algun, molt poquets. Bé, no ho sé, no... Protagonisme, protagonisme al mínim, eh? Jo tinc, perquè dirigeixo una sardana i ja està. Bé, però a part de dirigir-la a les crius... Però això ja... D'altra gent també han estrenat sardanes aquí, i també... Vull dir... Però el concert de fires, poquetes. El concert de fires, que no les hagis fet tu, tenim, mira, amb la sardana al cor d'en Josep Antoni López, somnis de la nostra terra, de l'Agustí com a la verd, una d'en Francesc Cassú, del teu fill, perfum mediterrani, i tenors bisbalenys de Narcís Legares. Tot això enfront a 18 sardanes, pare Cassú... hi ha molta diferència sí, potser és perquè des de fa 30 anys que el director és una persona que em coneix bastant i tinc una mica d'entrada i que a més a més potser sap molt bé com escrius valora molt la teva música que ja et deia jo fora micro que a mi m'encanta, Josep, a mi les sardanes que sou, m'encanten. I a més a més, en el moment que jo les assento, si és en algun programa de ràdio, potser en aquell moment quasi bé segur que no et sabré dir quina sardana és. Però quan jo he sentit els tiples i els fiscorns, dic, això es para que sou. Mira, és un estil, no? Sí, és que tens aquell segell personal. Sí, l'estil, el segell meu no és molt ballador. Però déu-li-do. Bueno, mira, ballen els que en saben. L'altre dia a Tossa, jo em fixava quan ballaven que van tocar una sardana meva, eh? Sí. I saltaven només unes colles que ballaven que en sabien molt. Els altres, uns perquè eren una mica grans, val a dir, també. I ja no salten. I els altres perquè no... En fi, és això. Jo les trobo molt i molt boniques. I aquest any, a veure, la sardana es dirà... Es dirà el concert de Fires Havies fet per Sant Narcís la principal Sí, però aquest títol gairebé el va triar en Nadal Sí, el de Sant Narcís El va dir per Sant Narcís d'aquí endavant la principal Sí, el 1989, el dia 5 de novembre del 89 Llavors vàrem dir, doncs, s'ha de dir per Nadal, ai, per Sant Narcís la principal Trobo que això del concert de fires està bé, perquè, per exemple, tenim unes fires de Girona que em sembla que, si no m'equivoco, va fer Lluís Durán. Sí, em sembla que n'hi ha dues. En Baró no n'havia fet mai cap. En Baró? Em sembla que com les Fires de Girona... Almenys a mi no em consta, no ho sé. Tampoc ho juraria, però a mi no em consta. La d'en Cristal, no sé com se dèiem. Sí, les Fires de Girona. Les Fires de Girona. I la de Lluís Durant també, les Fires de Girona. Ah, sí? El mateix nom. De vegades coincideixen, eh? Sardanes de dos autors diferents amb el mateix títol. Jo tinc, per exemple, Quina és? Maria. Sí. I n'hi ha una d'en Riu Balló. Per això. Sí, sí. I també en tinc una que es diu Magdalena. Puig Ferrer. Que en Puig Ferrer la va dedicar la seva... La meva es diu Na Magdalena. Na Magdalena. Ja, difereix una mica. Bé, doncs, Josep, moltes gràcies per aquestes dues setmanes consecutives que t'hem convidat i has vingut. Molt bé. Ara toca parlar amb el teu fill, amb en Francesc Assur, perquè ens expliqui com serà el concert de Sant Narcís més enllà de l'estrena de la teva sardana. Felicitats. Juntament amb l'estrena de la meva sardana. Bé, doncs, juntament, com tu vulguis, com tu prefereixis. Gràcies per ser-hi sempre que et convidem. Molt bé, moltes gràcies a vosaltres. Gràcies. I després de la conversa mantinguda amb el pare Cassú, us convidem a escoltar Sota l'ombra dels arbres, la seva sardana, que es va estrenar l'any passat al concert de Fires. Naturalment és la principal de la Bisbal i és una gravació en directe des de l'auditòria. Gràcies. Fins demà! Bona nit. Fins demà! Bona nit Bona nit. Fins demà! En una gravació en directe feta des de l'Auditori de Girona l'any passat, hem escoltat Sota l'Ombra dels Arbres del mestre Josep Cassú i Serra. I no podíem obviar una persona com en Francesc Cassú, director de la principal de l'Avisbal. No ha pogut ser present presencialment aquí a l'estudi, però sí via telefònica. I aquesta és la conversa que hem mantingut amb ell. Fins demà! Quan va plegar el pare Cassú de la principal de l'abisbal durant dos anys, hi va haver en Josep Maria Sorrell. En Francesc Cassú va començar a la principal de l'abisbal a principis del 1990 i tants. Per tant, el seu primer concert el comentem i li demanem quina sensació vas tenir la primera vegada que vas dirigir un concert de fires. A veure, la sensació que vaig tenir al dirigir aquell primer concert, sincerament, no la recordo. Jo era molt jove i, per tant, tenia aquell punt d'inexperiència... Però a la vegada també havia agafat el toro per les banyes i sabia que l'exigència era alta, molt alta, i per tant, evidentment, si a sobre l'actuació és a la teva ciutat, davant de la teva gent... En tots aquests concerts jo he tingut sempre la necessitat de transmetre, la necessitat que el públic quedés satisfet, quedés content, en tots i cada un d'ells. I en el moment de preparar el concert d'aquest any, doncs és com si hagués sigut el primer. I en el concert de Fires no hi pot faltar aquell accent gironí, i ens ho comenta en Francesc Assú. El concert de Fires, evidentment, que té un caràcter gironí, només faltaria. De fet, fa una pila d'anys, no recordo quants, que vaig decidir que el concert sempre es començaria amb una sardana que tingués Girona al títol. sigui Girona 1808, sigui Girona Aïmada, sigui com aquest any Girona-Citat-Pobilla d'aquesta manera l'impacte inicial era ja de Girona per altra banda és un concert que s'acaba sempre amb el Girona Manamora amb el Girona Manamora cantat, a més a més col·laborant-hi la gent i el públic buscant-hi una complicitat que el pas del temps ha fet que aquesta sardana allò que jo dic, que traspassa ja l'escenari, arriba a la platea i, en conseqüència, forma part ja de la gent. Compositors gironins sempre formen part del repertori i després es busca l'equilibri amb que sigui un repertori espectacular, que agradi la gent, un repertori de festa major, perquè al final és el que estem celebrant, la festa major de Girona. I com que som tafaners, tafaners de mena, li vam fer una pregunta potser una mica compromesa. Què passaria si en algun moment donat deixés de fer-se el concert de fires? Recordem que es va iniciar quan era alcalde en Joaquim Nadal. Per tant... PSC ha anat canviant el consistori de Girona en diferents partits de moment s'ha mantingut però no sabem mai què pot passar això és el que ens diu en Francesc Assum Home, és evident que podria arribar a passar, no? Que, en fi, que a vegades les coses canvien i que el concert de la principal de la Bisbal es deixés de fer. Però jo crec que si l'Ajuntament de Girona entén una mica el concepte de tot plegat, pot percebre que és una de les actuacions carismàtiques de... de tot el programari de fires. És un dels moments àlgids que pertoca a un determinat tipus de públic, evidentment, com d'altres actuacions també formen part de la dinàmica imprescindible de tota la programació. de fires. És un concert que tota la principal de la Bisbal s'espera amb molta il·lusió, és un concert d'aquests que fan petxoca, és un concert que a més a més fet a l'auditori doncs encara dona més en valum a tot plegat i és un concert en definitiva que ens fa molta il·lusió. Moltes gràcies al director de la principal de la Bisbal, en Francesc Cassú, i també al seu pare, en Josep Cassú i Serra. I bé, és el moment del comiat. Avui us hem ofert un petit tast de les festes a Sant Martirià de Banyoles i hem parlat, no podia ser d'altra manera, de les nostres fires de Girona. Tornarem la propera setmana. Gràcies per la confiança. Que passeu un bon dia. Fins demà!