De la violència masclista a l’escriptura que cura: “Ningú t’estimarà com jo”, Fem Visibles i la música que acompanya

And I'm feeling good Fish in the sea, you know how I feel River running free, you know how I feel Blossom on the tree, you know how I feel It's a new dawn, it's a new day, it's a new life Benvingudes i benvinguts a La Cultura Cura, un programa per cors inquiets. Un programa radifònic setmanal en el que intentarem, parlarem, conversarem sobre cultura i benestar emocional. Estem contentes perquè avui és el primer programa d'una segona temporada i tenim una convidada que coneixem per diversos motius, que després en parlarem, que és una treballadora anata, té una perseverança i una constància i un tenir clars objectius que és envejable. Estem parlant d'Àngels Roura Massaneda, que és una dona, és una dona de riu de llots, que ha estudiat i treballat en el món de l'educació, en el món educatiu, però que arran d'un episodi, un trauma familiar de parella, la seva vida va canviar per sempre. D'aquest canvi, d'aquest moment, d'aquesta història de relació, ella ha fet un procés de recuperació i avui està aquí per presentar-nos quasi bé el seu tercer o quart llibre, perquè d'aquest procés de recuperació en una situació de violència de gènere, ella s'ha centrat en, bàsicament, escriure, difondre la seva experiència per ajudar a les altres dones, fet que, com a dona i com a homes, li agraïm molt. Benvinguda, Àngels Roura. Bon dia, gràcies. Com estàs? Bé, molt bé. Sí, nosaltres ens vam conèixer en una biblioteca que va venir a presentar el primer llibre, que es diu Maite, vaig ser jo, podries ser tu. És un llibre, un títol com molt clar, no?, que a tots ens poden passar coses d'aquestes. Explica'ns molt breument què va passar i a partir del què va passar entenem com ha sortit aquesta Maite el 2025, perquè això va passar del 2017 al 2020. Sí, la convivència és entre aquests anys, sí. Aquesta relació tòxica, no sé si t'agrada aquesta paraula, a mi no m'agrada molt, però bueno. Però és igual, no hi entenem a discutir-ho. Què va passar i com vas aconseguir, com has aconseguit, tu em deies ara que són 5 anys, quasi bé, de recuperar-te. Què ha passat? Com ho has fet? Qui t'ha ajudat? Són moltes preguntes en una, intentaré respondre-ho. Què va passar? Doncs com has dit abans, entre el 17 i el 20 hi ha un període de convivència amb un maltractador, és la manera més simple de definir-ho i llavors el 2020 és el moment crític, és el moment en què s'acaba la convivència, és l'episodi més crític i a partir d'aquí comença un procés d'acompanyament terapèutic amb una psicòloga del CIAT, Servei d'Informació i Atenció a les Dones, en aquest cas de la selva, perquè això va per la teva zona on estàs empadronada, per tant a mi em corresponia a la selva i a partir d'aquí hi ha hagut un procés de teràpia molt freqüent, com hem dit abans, ara fa 5 anys, però la teràpia n'ha estat 3 anys, dels 3 anys el primer molt intens, molt intens vol dir cada setmana, cada 15 dies, cada 3 setmanes, s'anàvem fluctuant en funció de com veia la psicòloga que estava jo, primer any molt intens, entre el primer i el segon més mensual, més, potser una mica més, llavors es anava espaiant de mica en mica i entre el segon i el tercer, realment més espaiat, de manera que en 3 anys doncs he pogut tenir l'alta, no?, en aquest sentit de recuperació, però si en perspectiva, t'he dit, no?, encara aquest estiu ha fet 5 anys, sí que puc dir que a partir dels 5 anys és com un clic de... és a dir, arrosseguem quantitat de seqüeles que no vas explicant, però que sí que formen part del teu dia a dia, no?, de pors, inseguretats, coses que et condicionen d'alguna manera, i per tant, aquests 5 anys sí que he notat una millora, per tant, com dir, la fase 0-3 ha estat molt bona, però ara aquest 3 i aquest 5 doncs és com un altre slow, per tant, podria dir, no?, una altra etapa, un altre nivell. Sents com més esperança, com una mica més d'alegria, suposo que deu ser difícil, no?, però tu t'has concentrat molt, pel que ens coneixem, àngels, en relatar, explicar, conversar i escriure la teva experiència que estàvem explicant, no? Tu m'has dit que feies un petit diari, no?, quan eres jove, i tu ja com vas començar a escriure. Sí, de jove, com molts i moltes adolescents, sí que havia escrit un diari, un dietari que vas escrivint, però va ser una època que no era massa conscient ni del que feia ni del valor que tenia. De més gran, per tant, hi ha un parèndesi molt gran, fins a les edats que s'acosta al període de convivència amb l'escorçó, que, per tant, hi ha un període molt gran en què no, sí que he tingut gust per llegir i per escriure, però de manera més aïllada. Llavors, ha estat arrel d'això, d'aquest episodi, que com que ja havia publicat un llibre el 2017, també, aquest en cas era una altra temàtica, però sí que, en passar aquest episodi de vivència personal, doncs vaig dir-me d'alguna manera que algun dia escriuria alguna cosa. I és cert, des del 2020 que va passar, cap aquí, porto escrivint, escrivint i fent difusió, perquè és molt necessari, perquè encara hem de trencar molts estigmes, encara hi ha moltes dones que es posen en contacte a mi en privat, perquè veuen que jo estic a les xarxes molt presents, però hi ha moltes dones que tenen aquest tema tancat per elles o pels seus propers, o només potser per la terapeuta i prou, vull dir que la família no sap, la germana o la cunyada o la companya de feina no sap què ha passat, perquè encara hi ha molt de pes o molt de judici, vulguem o no, com a comunitat, jutgem molt a la dona. Per tant, jo faig aquesta difusió perquè crec que hem de ser conscients... S'ha de fer pedagogia i s'ha d'acompanyar. I crec que són tres llibres molt diferents, que ara en parlarem, si vols. Maite és més autobiogràfic, és més per conèixer què passa dintre d'una relació de parella en què ell maltracta, què passa, què vius tu, com ho vius i les etapes o moments. I dona molta informació, crec, Maite, també per les famílies que tenim a prop nostre, alguna amistat o alguna família que ho estigui patint, ens ajuda a entendre què està passant. Trenquem silencis, que apareix dos anys més tard, doncs és molt polièdric, toca molts temes relacionats amb el masclisme, per tant, no només l'àmbit parella, dona molta informació, hi ha referències, hi ha estudis... És més teòric, potser. És un assaig, són 40... És un assaig. Sí, és un assaig, per tant, el format és ben diferent, capítols independents, es poden llegir la mar de bé, en l'ordre que vulguis i quan vulguis. I apareix un tercer llibre. També un format també diferent, perquè això, fem pedagogia, fem difusió, però fem-nos, si pot ser, amb canals diferents i amb estils diferents. Ara ens ho explicaràs, Àngels, perquè sí que el que volia demanar-vos és que puguem escoltar un tema, el primer tema musical, que és un tema que sempre demanem a la convidada o al convidat, que ens expliqui, perquè l'escollit en ells, perquè l'ha escollit i que ens contextualitzi una mica. És un tema de l'Andrea Motis, que es diu Love. Sí, l'interpreta Andrea Motis, que junta amb Joan J. Morro, que és qui la va promocionar, en aquesta escola de Barcelona de Música, m'agrada perquè és jazz, m'agrada l'energia que transmet de vida, parla d'amor, però és amor a la vida, amor a lluitar per tenir una vida plena, i a mi em connecta amb aquest bon estat de sentir-te que ets plena, que pots fer lliurement el que vols, evidentment respectant els altres, però aquest estat de vida. I a mi em transmet això, molta energia i molt de bon feeling. La música també, com a poder purificador i de benestar emocional, que t'aixeques un matí i dius, estic una mica fluixeta, doncs anem-nos a posar una cançó que em reanimi, no? Molt bé, escoltem-la una mica. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Ningú t'estimarà com jo, és el títol del proper llibre que traurà la nostra convidada avui de la cultura cura. Aquest programa radiofònic el que intenta és que entre tots aconseguim una mica més de benestar emocional o d'equilibri o com li vulguem dir, no? L'Àngels va viure una experiència molt dura i d'aquesta experiència ha volgut compartir-ho amb altres dones, amb homes i és allò que hi ha clàssic, no? Surs més fort, no? A vegades de quan tens un repte així no sé si aquesta frase tampoc t'agrada. Són frases que les reps o t'agraden entre cometes quan estàs en un moment fort. Quan encara estàs dèbil, a vegades dir-te... Hi ha gent que m'haurà intenció que diu, bueno, però d'aquí en trauràs un aprenentatge però sortiràs més fort i a vegades penses bueno, ja, ja, però és que estic pagant una factura molt alta, no? I llavors penso que són frases que... Bueno, quan estàs refeta, val d'acord, sí, evidentment que estic molt fort, l'altre dia també l'acompanya m'ho deia uau, no? Tot el que estàs fent, etcètera, etcètera. Sí, sí, però no ho sé, jo en perspectiva si m'hagués pogut estalviar l'episòdium l'escurçó l'esborraria, val? Tot i que estic molt contenta del que estic fent i que està contribuint o ajudant altres dones o famílies de dones. però, esclar, però sí, evidentment en fortida sí, està clar, que si no, no estaria fent tot això. Aquest llibre que presentaràs properament a la Casa de Cultura de Girona, 2 d'octubre has dit? 2 d'octubre, dijous, 2 d'octubre. Dijous, 2 d'octubre. Té una estructura especial i sembla que a si i ara ho comentàvem com una guia una miqueta, no? Sí, té un format semblant a una guia. Sí, sí. Parla'ns d'ell, parla'ns d'aquest llibre. És un llibre que reuneix 15 alertes, és a dir, 15 frases que no tenen per què ser literals però sí que són molt freqüents, molt usuals, molt reconeixibles per dones que han conviscut amb algú que controla, que coacciona, que va coartant una mica la teva manera de fer i que te sent com una propiedat d'alguna manera. I, per tant, són 15 frases que, com has dit tu, tenen una estructura peculiar, és a dir, cada frase està contextualitzada, cada capítol, hi ha la frase, hi ha una contextualització, una explicació de per què aquesta frase o quan es sol dir. Llavors, hi ha tres apartats que es va repetint a cada capítol, i un és què busques, per tant, què pretén, per tant, què està buscant aquella persona quan et diu aquella frase. Llavors, el següent apartat és què et respondrà, que aquest ve a ser una mica una explicació dels arguments que donarà o dels contraarguments que et dirà si tu protestes davant d'aquella frase, per dir-ho d'alguna manera. i el tercer apartat és és possible. I aquest és possible, que queda més obert, són afectacions, quins canvis pots tenir tu, com et pot afectar a nivell emocional o com pot condicionar la teva conducta, el teu comportament a partir d'ara, en relació a aquesta frase. I això passa, és a dir, són 15 capítols amb la mateixa estructura, és un llibre petit onet, no té res a veure amb els altres que eren 300 pàgines, aquests són 120, que passen volant, també es pot llegir en l'ordre que es vol, tot i que, bueno, si es pot donar un consell, potser millor per ordre, però no passa res. I és més àgil de llegir. Un altre tema que m'has proposat és un tema que per mi és especial perquè ho conec molt, que és del món de l'anime. És un tema musical que tu comentaves que està a les plataformes. Digue'm, presenta'm mal, que no sé si ho heu agafat bé. Trisha Lulabai. Sí, Trisha Lulabai és com una nana, la nana de Trisha. És un personatge. És un personatge, llavors això és una sèrie que es diu Full Metal Alchemist, llavors és una sèrie tipus manga, un ànime, que està per xarxes i la música jo l'he descobert gràcies a la meva filla i als meus fills que miren aquest tipus de sèries i trobo que és genial, és brutal perquè sabem que és d'un actor actual perquè podria ser música clàssica, això que havia cantat amb el cor de cambra del conservatori i coses d'aquestes. Dius, uau, és brutal, té un poder i una força de ressuscitar d'alguna manera, d'Ave Fènix i la trobo preciosa. La posaria en bucle i l'escoltaria, escoltaria, escoltaria, escoltaria fins, no ho sé. Sí, sí, és el que deies. Jo vaig pensar que era música clàssica i m'agrada molt que l'hagis portat aquest tema perquè és un món potser una mica desconegut, en el meu cas, la gent jove, evidentment no, que el coneix. I tota la sensibilitat. I aquesta emoció que dius que et provoca, que et fa com... Sí, una força dins teu, un foc que regenera. Ave Fènix. Jo l'he identifiquat com això. Força, energia... Sí, reneixer, reconstruir-te, de tot. Escoltem-lo una mica més. Sí. Fènix. Fènix. Fènix. Fènix. Fènix. Fènix. Fènix. Fènix. Comentava l'Àngels un tema important, el món de l'associacionisme i de la comunitat en el barri, perquè el pitjor de les dones soles o els homes sols és la solitud, no volguda. I una manera de no estar sol i de potenciar-se i d'empoderar-se i de fer coses conjuntament és l'associacionisme. Àngels, heu creat una associació a més a més... A més a més, sí, a més a més de tot això que anem explicant, sí, ens vam fundar el 2022, portem, fent activitats des del 2022 i som l'associació Fem Visibles, estem registrades com a entitat, sent sàndim de lucre i ens dediquem a fer xerrades, tallers, col·loquis, etcètera, etcètera, formacions en relació a aquest tema, bàsicament, estem portant grups d'ajuda muta, per exemple, amb el cap de Caçada a la Cebra que ens acull, estem fent caminant juntes les deveses de sal, estem fent diferents activitats per donar suport, per fer costat, per acompanyar a dones que han viscut o estan vivint violència de gènere, familiars, i llavors l'objectiu és donar a conèixer aquesta realitat i ser un suport, un acompanyament. Suposo que esteu a xarxes, no? Estem a xarxes, es diu fent visibles. Sí, associació fent visibles i a Instagram ens trobareu. Per xarxes som un poquet actives, la veritat, perquè no donem abast tant, bé, fem més que no pas ens promocionem, però sí, portem des del 22 fent activitats, sí. I estaries d'acord la força que té ajuntar-se, no? I fer-se a costat i quan unes persones comparteixen una mateixa dificultat a la vida, no? Sí. Empoderà molt, ajuda molt. Ajuda a veure que no és una cosa teva, individual, que no és el teu problema, no? Per tant, aquí estem parlant de violència masclista, és una xacra social, per tant, és un problema bastant més gran, és una qüestió a nivell estructural, institucional i tot. Per tant, entens que estàs dintre un marc més gran que tu, persona de tu a tu, i per tant, ajuda molt a sentir-te, a treure't pes de sobre, a treure't culpa, a treure't vergonya, a treure't emocions aquestes que carreguen sobre tu, perquè socialment, encara, com dic, posem molt de pes i molt de judici sobre la víctima. Per tant, quan les associacions el que fan, els grups d'activitats que fem, doncs és sentir-te que parlem un mateix llenguatge, això com dius tu, les persones que venim d'un col·lectiu afectat per X motiu, el que sigui, podríem dir mateix de malars de càncer, el que sigui, quan parteixes d'una experiència en comú, doncs el llenguatge és molt més fàcil d'entendre, és molt més fàcil no jutjar, és molt més fàcil sentir-te acompanyat, sentir-te entesa, sentir-te respectada i això ajuda molt. I els grups d'ajuda mútua també funcionen molt bé, n'hi ha diversos aquí a Girona i jo recomano molt, si mai ho està en un grup d'ajuda mútua, hi ha, per exemple, grups d'ajuda mútua bàsics com els de benestar emocional que es troben en els ambulatoris i després amb associacions per temes més concrets de salut o el que sigui. Feu alguna cosa cultural? Aneu a veure alguna exposició? Quedeu algun dia pel anar al cine? És que com ens diem la cultura? t'ho he de preguntar. No, el que fem és de les activitats que fem amb les persones que venen a les activitats ens anem compartint a nivell intern recursos, no? Recursos culturals monogràfics o pel·lícules o documentals o àudios. Llavors, sí que compartim aquest coneixement o aquesta cultura però, diguéssim, més entre nosaltres. A nivell cultural hem fet, per exemple, el grup de Caminem Juntes de Salt. Sí que al final de la temporada que va de setembre a juny doncs sí que hi ha una activitat de sortir però les activitats més culturals que podríem pensar anar doncs ho tenim a la llista. Possiblement aquest 2025 o 2026 ho incorporem però ara estem en una fase potser més de cura a la persona d'atendre d'acompanyar una fase més potser més dels inicis de la recuperació. Sí, perquè de fet quan estàs així estant tocadeta El primer segon any és d'un cara. La recuperació és un procés i s'ha d'acceptar d'aquesta manera. És un procés que és llarg i que cada una té el seu tempo i per tant no podem forçar res cadascú necessita el temps que necessita en base a com és amb les circumstàncies amb l'entorn els recursos o personals o comunitaris llavors una mica cadascú el seu temps. I a tu t'ajuden molt les sardanes no em sembla? Mira, les meves sardanes sí, l'ençaria a partir d'aquests 5 anys és curiós per això t'he dit que... Aquí es veu el clic hi ha un clic és a dir, va per etapes jo recordo al principi que el meu ha estat d'Instagram no, mentida d'Instagram no, del mòbil després del dia D és a dir vaig anar posant fase 1 fase 2 fase 3 que això ho tinc escrit en un document que està allà amagat que ningú coneix i jo m'identificava com me sentia a aquella època i per exemple la primera fase és primer que no saps on estàs d'això després ve una fase en què la por per la integritat és clar estava entre aquí i allà doncs per tant aquesta por ja és llavors jo m'anava identificant com a fases i llavors els 3 primers anys n'hem parlat fa moment i com he dit també a partir dels 5 hi ha com un clic jo sento que tinc molta més com la cançó més vida més però és un procés meu que jo n'he forçat res però sí que noto que això que hi ha molta vida i ara les sardanes com abans t'he comentat fora de micro doncs això m'he afegit després de 30 i escaig d'anys de tornar a ballar sardanes amb uns friquis que dic jo ens ho diguem a nivell carinyós bueno estem molt pirats per les sardanes i sí que la sardana en el meu cas qui a mi ha ballat moltes de jove doncs és alegria saltar, saltar i acabes esgotada físicament però amb una energia que aniries a no ho sé a la fi del món sí m'ha agradat molt que em recomanis les sardanes com a artteràpia està molt bé és molt maca la idea escolta tu has vist Romeria no? del cine i dius que jo la vaig anar a veure ahir va fem un què et va agradar? uf és no t'he dit massa cosa bona per això no la vull destrossar gaire perquè avui soc jo llavors no, però és que reflexa bé els anys 80 sí una part dels anys 80 no ho sé això són gustos o potser la meva falta de coneixement hi ha pel·lícules que quan és un ritme molt lent jo gairebé la sento més com un documental o la identifico més com un documental que una pel·lícula em va passar amb el Carràs i em va passar amb aquesta llavors no puc despotricar no puc parlar molt malament de la pel·lícula perquè no soc experta però sí que com a persona que va veure la pel·lícula doncs he sortit dient bueno mira per mi és més un documental que una pel·lícula no ho sé és veritat tens raó hi ha una part de ficció una part documental sí però bé com que porto una temporada anant poc al cinema no m'atreveixo massa a dir gaire res però bé a mi m'agraden les pel·lícules que quan surts te'n recordes del títol o que durant molt temps aquesta és la teva manera d'identificar-ho sí no i aquesta sí però i en canviat de coses que fas televisió no deus tenir massa temps de veure-la no el que és la televisió no la miro massa alguna plataforma sí que miro per algun tipus de pel·lícula en concret perquè per exemple en Trenquem Silències hi ha recomanades algunes pel·lícules perquè bueno a mi m'agrada això hem dit que comentaríem que trenquem silències doncs el llibre del 23 que es diu Trenquem Silències doncs al llarg d'aquells capítols doncs faig referència a llibres i també a pel·lícules i a pel·lícules que en alguna part no tota la pel·lícula té perquè està relacionada amb aquest tema però sí que en algun capítol en alguna part doncs la violència de gènere hi surt i per tant destaco el per què d'aquella pel·lícula o analitzo l'escena o analitzo el personatge el comportament i doncs això les miro per plataformes és a dir sí que miro tele però per plataformes xarxes però la televisió en general no ni els telenotícies fa temps que no m'informo per altres canals i ja està molt bé crec que ja anem acabant pot ser o no que anem acabant doncs ens acomiadarem d'acord Àngels crec que ens tornarem a veure algun dia sí vindràs el 2 d'octubre a casa de cultura dos quarts de set de la tarda vindré vindré sala via D és a peu de carrera la primera sala d'entrant apuntat a l'agenda ha estat un plaer com sempre avui hem pogut entrar en temes més profuns o més des del punt de vista que m'interessava a nivell de benestar emocional i moltes gràcies continua continua el teu camí sembla que ja el tens com molt clar gràcies i nosaltres anirem acabant moltes gràcies al tècnic de so l'Arnau que avui és el primer dia que estem amb ell i que serà un plaer treballar amb tu Arnau i ens veiem Pilar Fornés ha estat aquí a la Cultura Cura ens trobarem el proper dijous gràcies a la Cultura Cura a la Cultura Cura