Toni Torrico: rock, poesia, ansietat i esperança

La cultura cura, un programa per a Corts Inquiets. Pilar Fornés conversa sobre la cultura i la vida amb convidats protagonistes del món creatiu gironí. Cada dijous a dos quarts de quatre de la tarda i quan vulguis en podcast a gironafm.cat. La cultura cura. Un programa per a cors inquiets. River running free. You know how I feel. La cultura cura, un programa radiofònic per cors inquiets. I estem segures i segurs que el nostre convidat d'avui és un cor inquiet. Perquè a mi m'agrada sempre conèixer personalment les persones que convido a la cultura a curar i hem pogut estar xerrant una estoneta i la veritat és que al final ens hem rigut molt, Toni, perquè tenim coincidències vitals, no ho hauria dit mai. Doncs hola, bon dia, el primer, i sí, sí, la xerrada que hem tingut prèviament, ostres, coincidències interessants. A tu t'agrada un poeta, o t'inspira un poeta, que a mi, als anys 80-90, també em va introduir de ple a la poesia, que és Jaime Gildebitma, I poesia també és, segons el meu criteri, el que tu fas en composar, no? Buscar la paraula, buscar el to i després posar-hi música. Això, vist des de fora, tu ets conscient de la complexitat que té i el fet de tenir cançons, el mèrit que té, no? Doncs sí, la veritat és que sí, perquè quan, per almenys en el meu cas, quan faig una cançó tens la idea del que vols dir, però si tu escrius tal qual com ho sents, per mi no té gràcia, no té forma, i una manera de donar-ho una volta i fer-ho més maco, amb aspectes més cuidats, sí que m'agrada afegir-li aquestes gotetes més de poesia, influenciat per molts d'aquests poetes, sí, sí. com el Jaime Gil de Viedma, que és un personatge. Llàstima que morís tan jove perquè m'hauria encantat seguir-li la trajectòria. Però bé, la vida és així. Toni Torrico, cantautor de rock de Girona, tu expliques que en la teva adolescència ja escoltaves música, Si ho he llegit bé un grup que es deia Platero, què passava? Que ja amb 15-16 anys et cridava aquest món? Bueno, jo ja venia tinguent molta curiositat abans, no? Quan era petitet, Jarabe de Palo, quan va sortir Jarabe de Palo, Sabina va ser... Això, ben petitet ja vaig escoltar aquesta música, però sí que d'adolescent va haver-hi com un parell o tres de grups que sí que em van encaminar més cap a un so més concret, no? I Platero i tu, que era el grup que tenia Fito abans, Era un grup molt guitarrer, molt enèrgic, amb molta força, molt dinàmic, i per un guitarrista novato, amateur com era jo en aquell moment, era molt interessant escoltar cançons amb solos de guitarra tan guais, amb tanta energia, i clar, jo em passava hores i hores escoltant aquestes cançons, tractant de treure els solos, I la veritat que aquest grup és una gran influència meva amb el so que faig actualment i els solos i tota aquesta energia. A l'adolescència comença aquesta aventura. Tu tens alguna família o amics que estiguin al món de la música o és una cosa que és teva i que ja neix d'una vocació natural? Familiarment no, no tenia cap referent musical de ningú que toqués cap instrument i d'amics arran de començar a tocar la guitarra anava a acadèmies i tot això i després fent el primer grup és quan vaig començar a conèixer els músics, o sigui que tenir la primera banda va... obrir i conèixer molts més músics i ja t'ajuntes amb ells i vas creixent i vas aprenent. Tot això a Figueres, que és la teva ciutat natal, però en un moment donat, tu també has estat treballant uns anys, en un moment donat decideixes venir a fer el salt a Girona. Crec que expliques que vas veure que aquest era el següent pas, que aquí a Girona tu podries fer xarxa, tocar en directe, entrar en un altre món. T'agrada molt Figueres i estimes molt les teves arrels andaluses, però vas decidir venir aquí. Com ha estat a nivell professional i a nivell també humà fer un canvi d'una ciutat de Figueres a Girona? Era ja una necessitat de... sobretot com estava treballant i musicalment el tema de la música el tenia en primer pla tota l'estona, em frustrava treballar, em treia hores de composar, de gravar, de buscar concerts i va ser pura necessitat. Va haver-hi un moment que necessitava canviar, deixar la feina i un temps després de deixar la feina necessitava canviar d'aires i anar-me a una altra ciutat una mica més gran. i conèixer nous llocs per tocar, nous músics, canviar d'aires, bàsicament. I Girona, ja que està a prop de Figueres i és més gran, doncs mira, de moment com a primer pas va ser el lloc més indicat per fer-ho, sí. Entrem ja en matèria, posarem una cançó que es diu A dia d'hoy. Explica'ns el que vulguis d'aquesta cançó. A dia d'avui és un tema que la idea primera em va sortir fa molt de temps i tenia una altra lletra i una altra música però no m'acabava de convèncer perquè el meu moment era més fosc i més amarg del que transmetia la cançó i amb el temps vaig anar afegint més coses que m'estaven passant en aquell moment, perquè es van acumular moltes crisis meves, personals, i volia narrar tot aquest cúmul de crisis en forma de cançó, però com em quedava tan amarga narrar explícitament allò sí que li havia de donar una volta, i la volta és que encara que estigui malament, vaig en busca de la llum, de l'esperança d'anar millor i de millorar-ho. Llavors la cançó narra aquests moments crítics però amb un trasfons de llum. Una vez más he fracasado al no corregir esa vida que no me hace ser feliz y cuando más adelante la letra de esta canción sea insignificante algo ha cambiado en mí Algo ha cambiado en mí, a día de hoy no me abandona Esa desgana que asoma cada mañana al despertar Y más cuando leo prohibido el paso en las miradas Y me despido del deseo mientras el váter se lo traga A día de hoy mi ansiedad sigue latente Haciendo polvo la mente, haciendo polvo el corazón A més, trobo que és una lletra que t'obres molt, que parles precisament del que ens agrada parlar en aquest programa, Toni. T'obres, parles de les teves emocions i ets honest en dir que tots hem passat èpoques a la vida que hem estat més animats, menys animats, amb més ansietat, amb menys ansietat, és això, no? Sí, al final la vida és així, passes per molts aspectes, per moltes fases i no hi ha res de dolent en explicar una cançó que emocionalment no estàs en el teu millor moment, que s'acumulen coses i és una manera de fer-se teràpia un mateix. Per mi les cançons és una mica això, és vomitar els teus mals Però, en veritat, tu el que vols és anar millor i estar bé, o sigui, si no, no faria una cançó. Sí, però bueno, en el meu cas potser... Per tu escriure música és terapèutic, està claríssim. Bastant, bastant. Ho ha sigut sempre o quan vas començar a escriure? D'adolescent ja escrivies o és més endavant? Jo vaig, bueno, amb el primer grup de música que tenia és quan vaig començar a escriure. Abans havia fet alguna coseta, però va ser bàsicament composant cançons quan vaig decidir escriure. Llavors, la gran majoria de les meves lletres són això, intentar explicar coses, frustracions, moments foscos, treure-lo dolent i, bueno, també algunes cançons més. narrant històries, algunes amb toc més d'humor o altres simplement narrant històries que em passen. O sigui, les cançons al final transiten per molts aspectes diferents, no? Però sí que la part aquesta emocional i que indaga més en els aspectes, en els estats d'ànim, està molt present en les meves lletres, sí, sí. La Cecília també era com tu, entrava a ser com el tema emocional, era una cantant. A més, m'ha fet molta gràcia que em parleixis de la Cecília, perquè estem parlant, tu ets molt jove, tens 34 anys, i quan t'he preguntat, explica'm o digue'm alguna cantant que t'agradi, no? M'has dit Cecília. Per què Cecília? Doncs perquè la tinc molt present. Jo Cecília la poso molt de tant en tant per escoltar-la. I va arribar, jo veia Cuéntame, com molta gent. A mi m'agradava molt Cuéntame i sempre posaven cançons de Cecília i posaven les mítiques, no? La de Ramito Violetas o... Bueno, jo què sé, les més conegudes, no? Però un dia vaig escoltar una cançó d'ella que no l'havia escoltat mai, que era Nada de Nada. i em va agradar molt aquella letra i dir, hosti, que això sigui molt, molt, molt visceral, no? Explica les coses tal com les sent. I vaig tenir curiositat i vaig començar a escoltar més coses d'ella i he descobert moltíssimes cançons i... M'agrada moltíssim i això, la manera d'explicar aquestes emocions i el dolor que sentia, la soledat aquesta que tenia i m'agrada, m'agrada molt. Sempre que em pregunten així a vegades per influències no tant de primer pla sinó més de segon, Cecilia algun cop ho he dit i sí, sí, m'agrada molt. Crec que t'agradava molt o t'agrada molt encara Extremo Duro, explica'ns aquest grup en què consisteix, Extremo Duro. Pues Extremadura va arribar, pues, com abans he comentat lo de Platero, aquests grups que t'arriben a l'adolescència i et marquen i es queden per sempre, Extremadura va ser un d'aquests altres. A mi Extremadura principalment era musicalment aquesta manera d'escoltar una cançó que et sorprèn, que no saps cap on anirà. És un grup que no et deixa indiferent. Escolta una cançó i comença d'una manera i fot un canvi de cop de ritme, es para, passa per moltes dinàmiques diferents, amb aquella veu que se't queda i amb les lletres molt introspectives i d'una manera molt literària. No eren lletres buides, eren lletres que expressaven molt de sentiment i tant de dolor, si havien de parlar de dolor era super explícit, si havien de parlar d'amor era super explícit i això se'm va quedar. Molt bé, hi ha un disc d'Extremoduro que es diu El Pedrà, que té una cançó de 29 minuts, i tu comentes en alguna de les entrevistes que t'han fet, que és una cançó que allibera molta mala llet, no? Estaríem parlant de la gestió de la ràbia, no? Que és molt masculina, a més, no? Em sembla a mi que és bastant masculina, no? Com pots... El necessari que és treure, no?, quan tu te sents aquesta frustració, aquesta impotència... A mi em sembla que la ràbia és una emoció que ben gestionada pot ajudar molt, saps? El que no pot fer és que no ens podem quedar coses a dintre, no? A tots nivells, no? I m'ha agradat la paraula mala llet. Està bé, està bé, que surti, que surti. Sí, sí, sí. També t'agrada molt Sabina. Moltíssim. A mi també. Sabina, mira, va ser pràcticament dels primers que va arribar, no? Jo sempre cito que Jarabe Palo va ser com el primer grup i després va venir Sabina molt, molt, molt, amb molt poc temps després. I jo era molt petit, jo tenia 9 anys. Les lletres ja m'agradaven, però era un nen i encara no interpretava les coses tan bé, però musicalment, que és el bo que té la música, que pot agradar per la llet o pot agradar per la música, a mi m'agradava per les dues parts, però musicalment també se'm feia molt divertit i molt interessant, i amb els anys. Quan creixes i comences a entendre les coses, vas descobrint i sempre segueixes descobrint coses. I Sabina per mi és el millor lletrista, el millor escritor de cançons en castellà. La celda que inventé és la segona cançó que posarem. De què parla la celda? Quin seria el tema? Volies dir alguna cosa a través d'aquesta cançó? Sí, el mateix que a dia d'avui és narrar cúmuls de crisis diferents, que eren el pas del temps, l'ansietat, la depressió, una mica per sobre. La celda inventés concretament l'ansietat i la depressió. Jo en ple Covid em va venir una crisi d'ansietat molt forta, I a la cançó el que narro és totes aquestes sensacions, tots aquests moments de pànic, de malestar, de fragilitat, d'estar tancat amb tu, de no veure la llum. Però això, com em resultava tan amarg parlar només de lo complicat, perquè jo dic, ostres, Jo estic malament, però jo vull estar bé, per això estic fent coses per estar bé. La cançó parla una mica de tot això de lo malament i de sortir endavant. Quines tècniques o quins trucs o què és el que t'ha ajudat a tirar endavant quan has tingut moments que has estat més fràgil? Quines són les teves maneres, el teu pla de recuperació que m'agrada dir a mi? Bueno, parlar-ho va molt bé. Parlar-ho amb persones que saps que parlant amb elles t'ajudaran, siguin amics o família. Això ajuda moltíssim, no? Parlar amb gent que et pots buidar i t'aconsellen i te donen empenta, això és fonamental. I escriure. Escriure, agafar un paper o l'ordinador i vomitar tot... tractant de trobar-te tu les respostes i indagant en coses, sembla que no, però arribes una mica a pujar a la superfície, sí, sí. Escoltem una mica més la celda que inventé i a veure si entrem més en la lletra. Perdido como una semilla que no brota Como un rodaje sin tabaco para Humphrey Bogart Si ella no quiere venirme a visitar Yo haré que se acuerde de quererme cuando me encuentre mal Si no quiere clarear mi oscuridad Le diré que guardo un faro dentro Hambriento de alumbrar Yo soy el hielo y el cuchillo que lo rompe, soy la razón contra lo que no puede ser. Cuando no está conmigo no brilla mi nombre, perdí la llave de la celda que inventé. Yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah. T'agrada la definició de la teva feina com so i temàtica rock com a eix amb tocs de pop, punk i rumba? O sigui, la base rockera, això ho tens clar, i després fas aquesta barreja d'altres estils que t'agraden, no? Exacte, el rock és el principal eix vertebral i després hi ha cançons que estan una mica fusionades amb pop, amb punk, amb rumba, una mica diferents estils, però i això m'agrada que sigui eclèctica la música, i m' surt a vegades un gènere concret o a vegades m' surt la barreja de dos diferents o tres. Estàs composant una cançó ara o tens dos o tres obertes? Com manegues el tema d'escriure? Tens una metodologia o et surt totalment improvisat? Com va? Bueno, tinc com sempre una necessitat de fer cançons, perquè sempre tinc el cap a tope amb les meves coses. i hi ha vegades que no tinc ganes d'escriure i a vegades hi ha èpoques que no em surt res, però ara sí que tinc uns quants temes nous composats i temes que estic intentant que surtin, i és una mica com vagin les emocions en aquell moment, sempre hi ha algun tema, alguna cosa que et passa, i tractes de donar-li forma de cançó, però no sempre surt. Les cançons al final han de tenir un cos i no hem d'oblidar que han de ser cançons. i han de tenir una sonoritat i uns ritmes i unes coses que entrin bé. A vegades, totes aquestes coses, si les llegeixes tal com les dius, no acaben de tenir forma. Han de passar una mica per diversos filtres, pel filtre poètic, pel filtre de ritme, i com és el meu rigor a l'hora d'escriure, m'exigeixo bastant i m'acosta, però quan acaba sortint és molt gratificant. Com veus el futur d'aquest any, 25-26? Com te l'imagines? Com t'agradaria que fos? Estem a octubre, a punt d'anar a fires. Com estàs a nivell emocional? No portes ni un any que has fet tot el traspàs, la mudança i tal? Estàs més aviat il·lusionat? Com definiries? Bueno, aquest any ha sigut intens musicalment, he tret l'EP al maig, he fet molts concerts i ara sí que estic en un canvi d'etapa, sí que el que vull és construir una banda i fer més concerts en elèctric, més tocar en banda tal com sonen les cançons. Ara mateix estic en això, estic en procés de buscar músics, Composant nous temes i una mica pensant com serà el següent treball. Temes tinc fets i podria començar a gravar-ho ja i fer-ho ja, però estic una mica pensant com fer-ho. Però a poc a poc intento no cap ficar-me molt, sense pausa, evidentment, però pensant molt les coses i anar fent-ho. Molt bé, llavors, al matí t'aixeques i com t'estructures el dia? De dilluns a diumenge? O, per exemple, saps el que faràs demà o ets més d'intuïció? Com et definiries en el procés de composició de la lletra? I la part molt important que és la part de la guitarra, perquè tu no només composes Toni Torrico, tu també... toques la guitarra, i cantes, són tres instruments. Què t'agrada més, cantar, composar o guitarra? O tot el... Bé, depèn del moment. A mi, en general, el que m'agrada és... Tocar en directe, m'agrada tocar tot al mateix temps, cantar i tocar la guitarra al mateix temps, perquè jo cantar a sol sempre canto amb la guitarra com a base. I és el que més m'agrada. I composar té la seva part bona, també. El moment de composició és molt interessant, perquè tens la idea pol·lulant per l'aire i comences a ajuntar-la, una mica com un trencaclosques. Tu tens les idees i trates que vagi encaixant tot. I el tema gravar està bé, però bueno, gravar a vegades sí que me poso més nervioset, perquè vull que soni tot tan perfecte. Una mica perfeccionista. Bueno, sí, o sigui, intento no patir fent-ho. Però a vegades, com ho faig tot jo, com m'agravo jo... Això és el que et anava a dir, ho fas tot tu. Com ho portes? Incluso tot el tema de manejament el portes tu mateix. Tot, tot, buscar els bolos, tot jo. Però has tingut molts bolos, que està molt bé i que segurament aquest any en tindràs més. Quina capacitat i habilitat per fer moltíssimes coses des del que a tu t'agrada més, no? Està molt bé. Sí, sí, al final soc això. El que és la gestió d'oficina, entre cometes, el que és buscar bolos, contactar amb llocs, ho faig tot jo. A vegades em donen el, jo què sé, el meu germà o algun amic, família, em passa el contacte d'un lloc. Hosti, mira, he vist aquell lloc, per què no t'hi truques? T'ajuden, ets una xarxa que et fa suport. I això ajuda molt, però la gran majoria sí que és tot. Escolta, què m'has de dir de Santa Eufèmia? Que abans que acabem vull que m'expliquis aquesta anècdota perquè també ens hem quedat flipant. Això ha sigut molt interessant. Sí, perquè m'has preguntat d'on soc, les Reels. Jo soc nascut a Figueres però la meva mare és d'un poble de Córdoba i el meu pare de Sevilla. I ja quan m'has dit Guadalmez, que està a 12 quilòmetres del poble de la meva mare, ja se m'ensalta. Que Guadalmez és un poble, em sembla que ara té uns 700 habitants. El teu, quants habitants té? Doncs anirà por ahí, també. Abans tenia més, però ha baixat tant. Van perdent, sí. És important tornar a les arrels? Tu tornes molt al poble de la teva família. Sí, sí, clar, el tenim molt present perquè, clar, tota la part familiar de la meva mare ve d'allà, no? Jo soc el primer que he nascut a Catalunya. I sí que hi ha com aquesta... com tornar al poble, però perquè hem passat estius allà i els avis i els cosins, llavors sempre hi ha com aquesta mirada tendra cap a la zona, no? Però jo crec que és una mica que ens passa una mica a tots. D'on som i on vivim a vegades costa més parlar. De Figueres... Figueres està molt present a les meves cançons, però no narrant carrers i llocs de Figueres. Figueres està present en el que visc, en les experiències, en els llocs, en la nocturnitat. Figueres està present en aquest tipus d'escenari. Però Sant Ofèmia... Els meus germans tenim el projecte de poesia I aquest últim llibre que hem tret parla fonamentalment d'expressions i dites i frases fetes del poble. Que maco, està fent un llibre. Sí, ja l'hem publicat, el llibre l'hem publicat aquest any. I, clar, la meva mare, la meva tia, la meva àvia, tota la vida escoltant expressions que les utilitzem molt freqüentment i per això està molt present, no? Perquè és aquesta nostàlgia de quan érem petits i sempre, bueno, ho intentem dir, que venim d'allà. Me sabes salvar? És un tema d'amor? És un tema d'amor. O de desamor? No, és un tema d'amor, però... És que l'amor pots parlar de moltes coses, pots parlar d'amor a una persona, o d'amor a la vida, o amor a tu mateix, no? Però me sabes salvar parla... El que volia dir amb aquesta lletra era una mica un amor a un mateix, i a la vida en general. En la vida estem en moments foscos, estem malament, però també t'aporta coses maques que et sanen i et fan oblidar-te a vegades dels mal moments. I jo crec que és en viu el significat, perquè la vida també ets tu mateix. Jo crec que un mateix sap com trobar la llum, els colors a les coses. I Me Saber Salvar és una mica això, Me Saber Salvar a la vida o a les coses que se't presenten, que et fan anar, bueno, et fan veure la llum i estar més millor i millorar-te. Hi ha alguna frase de Me Saber Salvar que t'agradi especialment? Hi ha bastantes. Em pots escollir una? Sí, estic pensant així, estrofa per estrofa, quina frase hi ha cada una. És més lenta, és una cançó que no és tan guitarrera, no? És més suau. És més tranquil·leta, sí. Bueno, hi ha frases una mica de tot, més fosques, no? M'agraden molt... Algunes vegades... Siento que muero y tú me sabes curar, y hay otras veces que el desconsuelo es tu virtud principal, que esta es más fosca... Però també hi ha una molt maca, que és... Cuando barajo, renunciar a tot, cae de la nada, això que llaman amor, amor que antes gozaran otros hombres, hombres que nunca eren jo. O, algunes veces, me sabes llevar a esos lugares cerca del cielo, donde no quiero bajar, si no los veo, tendré que inventarlos. Déjame con mi ceguera, que siento la primavera. Una mica... Trouba-lo bonic, tot i que a vegades ja l'altre. Podem escoltar, Nau, una mica de Més saber salvar? Algunes veces siento que muero y tú me sabes salvar. Més saber salvar, parlàvem que hi havia una mica d'amor, i d'una manera que m'ha agradat, parles molt de l'autoestima, de l'important que és a la vida creure en un mateix, que no passa res que tinguem dubtes a vegades, que tinguem un dia més gris o no tal. I de l'altre, l'amor amb els altres, com l'estàs vivint? Amb els amics o amb parella? Estàs obert o en quin moment estàs? Bueno, ara estic així, tinc persones estimades i en el tema d'amor, clar, és que es pot parlar de moltes maneres, però sí que, diguéssim, un lligam amb algú construint alguna cosa, en aquest aspecte no. Però sí que hi ha persones molt properes a tant amistats com família. L'amor està present, diguéssim, a la meva vida. No estic desemparada ni molt solitari. Tinc persones d'un entorn molt proper que és fàcil rebre amor, tant a nivell més emocional com de parella o sexual, en aquest sentit sí. Més obert, més proper. L'escoltem una miqueta? Algunas veces siento que muero y tú me sabes salvar. Y hay otras veces que en pleno vuelo el suelo me haces rozar. En mi cabeza duermen abrazados lo inolvidable y lo que quiero olvidar. Las ilusiones y los desengaños. La cultura cura avui amb Toni Torrico, que li agraïm molt que hagi vingut a parlar amb nosaltres, a tenir aquesta conversa més íntima i a poder aprofundir amb les seves lletres, amb la seva música. Tens algun vol aviat? Ara el mes següent tinc una actuació a Figueres, no recordo el dia, però crec que el 27 o així, però bueno, ja ho poso a les xarxes. Molt bé. La cultura cura acabem avui. Us esperem el proper dijous. Gràcies, Arnau. Gràcies, Toni. Moltíssimes gràcies. I fins molt aviat.