Arianna Ramírez: música que cura, amor real

Avui tenim molta gent aquí a l'estudi i estem encantats. Arianna Ramírez i també tenim el seu company musical que és en Fèlix Perrado. que és productor i que també treballa a l'Escola de Música de Sarrià i que està acompanyant a l'Ariana en aquest camí de música, de trobar-se. Bueno, hem estat parlant una estoneta ara i són un molt bon equip i ho transmeten. Com esteu? Bon dia. Hola. Bona tarda. Què tal? Bona tarda. Com va començar això, aquesta trobada, posar-se a treballar perquè fer música, composar, fer poesia musical, és una feina, tu has de creure molt, has de tenir una passió, d'on us ve a vosaltres? Bé, doncs jo des de ben petita que ja m'he format en música, llavors als 16 anys vaig començar a escriure, a composar, i va ser quan vaig dir, ostres, vull crear un disc, vull tenir una identitat, una marca pròpia, i és quan en Fèlix, que antigament era el meu propi de guitarra, li vaig dir, tu vull crear, vull fer alguna cosa, i em va dir, doncs sí, endavant, no? què vas veure Fèlix amb l'Ariana Ramírez doncs jo vaig veure l'Ariana que cada vegada que cantava des del primer moment ja ja transmetia transmetia moltes coses Sensacions, emocions, pensament, fins i tot. I llavors jo crec que això, més enllà d'una tècnica vocal excel·lent i una veu maca, jo crec que això és més important, almenys per mi, que una persona... només obre la boca i comença a cantar ja t'està transmetent coses tu ja estàs sentint coses jo crec que això és el més important de tot i l'Ari ja et dic des del primer moment això ho tenia i ho té Tu ets conscient que transmets aquesta emoció? Sí. O és que també és una necessitat que tens? Sí, bueno, i és que per mi cantar és la meva vida, és com jo parlo, és com més sincera parlo, llavors se me fa molt fàcil emocionar perquè jo el que canto ho visc i ho dic. Llavors, és una cosa que per això m'agrada fer la música que vull, perquè és una cosa que jo dic que jo penso. Per posar-nos ja en línia, escoltarem un primer tema teu i ens el presentes i ens expliques d'on ve i com el vas composar i què sents ara, després de tant de temps, per exemple, sentir-lo aquí en una ràdio municipal, que té que ser un moment maco. Like a rollercoaster You control my mind When we kiss it's like a lightning bolt A veure, Adriana, què ens expliques d'aquesta composició musical? Primer de tot, és que m'ha fet molta il·lusió que per fi Esther i estigui tinguin el reconeixement que se mereix, perquè és realment un disc molt ben fet i molt ben treballat. I Electric Potion parla sobre una relació de control abusiva, no? Moltes frases, no? Som com una muntanya russa, you control my mind, tu controles la meva ment... No és com aquest amor envenenado, com aquesta poció, per això es diu Electric Potion, una poció molt elèctrica. I aquesta la vaig composar sense música. Sí que quan amb en Félix s'està parlant, quan li vaig ensenyar la lletra i tal, li vam dir, va tu, fem alguna cosa així com d'arc, com més així com... Ai, no sé com dir-ho, com més sol, amb un saxo, que sigui més elegant, com per donar més elegància en el tema. Aquesta va ser de les poques cançons que em va costar escriure, literalment va ser en un moment. Tenia molt clar el que volia dir i com volia transmetre. Potser perquè és un tema que l'has viscut, amb tu hem parlat de la teva adolescència, que no va ser fàcil, que vas tenir dificultats i com a partir d'aquí li dones la volta a aquesta experiència amb emocions fortes i amb fets que devien passar i ho converteixes en creativitat, en poesia, en música. Clar, total. Jo crec que la música és una eina molt poderosa de comunicació i d'una persona per sentir-se en algun lloc, de tenir com algun arrel de recolzament. I a mi m'ha fet molta ràbia, no? Jo a l'adolescència només havia d'escoltar cançons masclistes, com el requetón, més igual si ara la gent se m'ha tirat a sobre. Jo penso així, ja està. O cançons sempre d'amor bonic, que tot està bé, que tot és perfecte. No, la vida no és així. I l'amor dolent existeix, les relacions abusives existeixen. Llavors, era com... També com la meva referent, l'Alna del Rei, que ho explicava molt, vaig dir... Jo vull fer igual que ella, vull escriure música... per gent, perquè trobi un lloc on poder dir, vale, m'estan tenguent, tinc algú que m'entén, gràcies per dir-ho, perquè jo no puc. Que és el que et va passar a tu, no? Que quan eres joveneta i passaves aquests fets complexos, Vas inspirar-te, vas conèixer l'Anna del Rei, que també ella és una artista, és americana, l'Anna del Rei, que s'ha obert molt, ha explicat molt les experiències que va tenir, què li va passar... Parla de salut mental, l'adolescència també va tenir una adolescència complicada. Tu la coneixes, Fèlix, l'Anna del Rei? T'agradava o te la va presentar? Sí, la conec forçosament perquè l'Ari no para de posar-me i d'enviar-me vídeos de l'Anna del Rei. Per tant, sí que la conec. I realment, a veure, no és el meu estil, però he de reconèixer que està molt, molt, molt ben fet i té una producció superbona, aquesta artista, no? I en referent a això que estàvem parlant, no?, de les vivències i tot això, tant l'Ari com jo compartim que la música ha de ser terapèutica. Quan dius terapèutica, què vols dir? Que et curi, que t'ajudi a reflexionar? Sí, que et pot ajudar a tu com el que t'està escoltant. Pot ser una teràpia dual. Perquè en aquest cas, quan l'Ari... canta, o jo l'escolto cantar, perquè sé de què va el tema, quin tema està tractant, doncs per mi, escoltar-la, i jo estic tocant amb ella, d'alguna forma també puc sanar algunes coses, no?, meves, o de la infància, o de no tenir infància. Que t'arriba molt, no? Clar, clar, clar, que arriba, sí, sí. Llavors jo crec que això és el més bonic que pot passar, poder ajudar amb la música a la gent que t'està escoltant. Totalment d'acord, o sigui, té com si tinguéssim com una funció socioeducativa, no? Total, i crec que avui en dia en la societat que estem, i més cada vegada com estem anant, crec que la música és molt important. perquè és molt reivindicativa molts fets polítics han estat explicats a través de la música com l'història del perdedor diguem ha sigut parlada a través de molts cantants dient mireu què ha passat reivindiquem perquè ens estem anant al garet i llavors jo crec que la música ha de ser ha de dir alguna cosa ha d'ensenyar ha de mostrar sí, sí, sí música per fer avui en dia a tothom li poses un micro a la boca i canta no, no ho trobo just has de dir has de voler tenir has de dir alguna cosa això passa jo crec que en totes les disciplines artístiques no pot ser hi ha una pel·lícula que dius va me la poso perquè estic avorrit o vull desconnectar aquesta pel·lícula m'està dir absolutament res però hi ha altres que et dona que pensar clar, és molt important criteri tant pel·lícules com teatre, com cançons, com obres d'art, no? Total. Creiem, això és un punt en comú que tenim, que compartim, la diria jo, i és que la música ha de dir alguna cosa, ha de dir alguna cosa, i t'ha de fer pensar, t'ha de remoure coses. I el problema és la música que diu alguna cosa però no és un missatge, com deies tu, que hi ha alguns estils de música que poden transmetre en el fons la idea, per exemple, de l'amor romàntic, La idea dels gelos dels homes contra les dones, això ens ho trobem i per això és tan important. Discos com el teu, Histèria va ser el primer àlbum, un dels primers àlbums, és correcte això? Sí, sí, sí, Histèria el primer àlbum que vaig fer. De què ve el nom? Per què li vas posar aquest nom, aquest títol? era un histèric escrivint un àlbum ben enfadada ben trista, ben enrabiada i va ser com... i bueno, abans a l'antiguitat la histèria era una malaltia considerada per moltes dones llavors també és una manera de reivindicació no és una malaltia, és que literalment ja no puc més anem a escoltar un altre tema teu i després ens l'expliques també Fins demà! Arianna Ramírez, de què parla aquesta composició? Vale, aquesta cançó es diu The Girl Next Door i és una cançó que tracta sobre l'amor que una noia s'enamora d'una altra noia, que també crec que és molt important, el tema d'orientació sexual, visibilitzar-lo, hi ha noies que s'enamoren de noies, homes que s'enamoren d'homes, persones transexuals, no binàries, llavors és simplement explicar una història d'amor d'una noia amb una altra. Sí, sí, i de romantitzar, com la veu, com la maca que és, com es sent amb ella. Sí, sí, sí. Que maca aquesta cançó, Fèlix. Jo recordo aquesta cançó perquè a mi m'agrada moltíssim. I mira que a vegades perquè una cançó sigui maca i arribi no ha de tenir moltes coses. Això ho té una guitarra i una veu. Ja està. i recordo que va sortir mega ràpid això va ser llegir la lletra no sé què crec que mitja hora la vam tenir la vam fer molt ràpid i és perquè estem escoltant que és molt pura quan va gravar aquesta cançó mitja hora abans no teníem res I és això. Sí, sí, dius, toca gravar d'aquell next door. Ups! Però el que m'agrada que sigui tan natural, és que com que és tan romàntica, és això, no? L'amor és molt natural, no s'ha de pensar. T'enamores i ho fas. I és, no?, com una manera també de la senzillest de quan t'enamores d'algú. Quins plans teniu a partir d'ara? Teniu un concert el 8 de novembre? Sí, el 8 de novembre ens veiem el cicle de concerts, m'agrada molt la música, que estarà allà al centre... Al centre civil de Tallalà, dos quarts de set. Sí, i gratuït, sí que està de reservar entrada, però és totalment gratuïta. I a part de concerts, de moment cap més, així que estiguin confirmats, perquè ara és això, ara estem tornant a escriure cançons. De fet, el dia 8 de novembre, si veniu, que heu de venir, les podreu escoltar. I aquesta sí que ja sonen castellà, català... Escolta, la teva carrera, com la veus? Perquè tu comences a composar ja a l'adolescència, 16 anys. Sí. Tens 21. Sí. Ja tenim una miqueta de perspectiva, no? I cap on vas? O no t'ho planteges? Ets una persona molt estructurada, jo he de dir, vull fer això, això, vas fluir, no? Com ets a nivell de caràcter? Mira, saps què passa? Que en el món de la música no tens res cert ni res que et pugui garantir res perquè és un món molt, malauradament, és un món molt difícil i que no té com el reconeixement que hauria de tenir. Llavors, jo com em veig? Doncs jo me veig, doncs ojalà me veiés això, poder-me dedicar només a això. Sé que no puc, per això també estic estudiant integració social, que m'està agradant molt, però jo lluitaré, jo lluitaré per això, per poder-me dedicar i poder dir que soc cantant, la meva professió és ser cantant, jo vull un projecte, jo sempre ho dic, jo crec que he vingut a aquest món per comunicar, O sigui, per ser comportadora d'algú, no per ser la que ho escolta, sinó per la que ho diu. Llavors, a través de la música... Sents aquesta força interna que t'ajuda a tirar endavant per... I tant, i tant. També, pare, estic molt ben acompanyada amb en Fèlix, amb en Marc, que va ser el que m'ha gravat el disc. O sigui, que no me puc queixar. O sigui, jo ho tinc superclar el que vull fer. Estem a l'estudi. amb una guitarra, la cosa fa molta il·lusió, perquè en aquesta segona temporada de la cultura cura és el primer dia que tenim música en directe. Què tocareu? El Fèlix està amb la guitarra i a les veus Ariadna Ramírez. Bé, tocarem la cançó que heu d'escoltar de Girl Next Door. The reflection of the sun is in your head. Your lips tell stories about dead memories. You take a bit of A Jerry and you smile to me I am falling like a leaf falls off a tree Fins demà! Podrem gaudir de l'Ariana Ramírez i el Fèlix Perrado. Apunteu a l'agenda 8 de novembre al Centre Cívic de Tallalà. Dintre del cicle de concerts m'agrada a dos quarts de set. Amb inscripció, eh? M'has dit, Ariadna? Sí, sí, s'ha de reservar. Jo ho recomano moltíssim, ha de ser un concert preciós. Oh, i tant. Pels que en aquests moments no pugueu prendre nota, sortirà segur a l'agenda de cultura de l'Ajuntament de Girona, perquè està dintre del cicle de concerts que es fan en els centres cívics, que són uns centres molt potents d'aquí de Girona, de l'Ajuntament de Girona, en el qual es fan moltes coses a nivell cultural, a nivell de... des de presentacions de llibres, concerts això no us ho perdeu anem a tocar un altre tema ara que tenim la guitarra us va bé? fem un canvi de posicions i Fèlix veig que portes una samarreta del Guns and Roses ets de línia Guns and Roses tu? me la va regalar l'Ari vaig la portar avui va estar al concert de Barcelona de fa poc i me la va regalar aquesta és una mica la onda que porto més rockerilla molt bé està molt bé què tocarem ara? Ara tocarem Mind Dance, que és també una cançó super, super maca, que és la primera que vaig composar amb 16 anys, la primera de tot el disc que vaig composar i em fa molta il·lusió sempre cantar-la. I I thought that I was in an 80s movie It holds my, my hand Fuck, I'm lost again And now Now I'm dancing like if I went on drugs. Sí, és que no vull fer spoiler, perquè heu de venir. De què parla aquesta cançó? Aquesta cançó és... A mi m'encanten les pel·lis dels 80, bueno, 80 o 90, rotllo, Pretty Woman... Bueno, no, Pretty Woman no, més com Ghost, Dirty Dancing... Sí, més com aquestes pel·lis, llavors, jo soc una fanàtica dels 80, m'encanta la Madonna, m'encanta la Bonnie Tyler... tot això, ja m'enteneu llavors, va ser com va ser com a escriure com una cansa d'humor com si, com en referència a això, no? dels 80 sí, no sé, com I thought that I was in a 80's movie, no? com a pensar que estava una pel·li dels 80, així sí, sí Comentaves abans què estàs pensant o esteu treballant en fer algun tema en català o en castellà perquè fins ara tota la teva repertori és anglès Sí, saps què passava? Que... A la gent li agrada molt el meu treball, molt la meva feina, el que veig és que moltes vegades no m'entenen. Llavors moltes vegades quan acabem dels concerts diuen m'ha encantat, he plorat, però m'ha faltat entendre una mica per què estic plorant, per què estic alegre ara mateix. I llavors vaig pensar, ja està, tot d'ara endavant, castellà, català, que tothom ho entengui. I malauradament també tens més oportunitats musicals aquí a Girona, Catalunya, si cantes amb català o castellà. t'està costant composar perquè estàs acostumada a fer-me m'està costant molt perquè penseu que jo penso en anglès i escric en anglès, no és allò que pensi en català i castellà i després ho tradueixi, no llavors, a part molta poesia que he llegit és en anglès llavors és com, me faig un cacau mental però bueno, que m'estic adaptant i m'està agradant molt perquè trobo que també és una manera que així tampoc m'amago darrere com la llengua saps? i me despullo més davant la gent, sí també ens has dit que t'agrada molt la poesia escoltes, ja de joveneta llegies poesia en anglès, em sembla, no? sí, sí quins autors t'agradaven? sempre dic l'Anna del Rei però és que l'Anna del Rei va treure un llibre de poemes molt maco i llavors, més que llegir poesia sí que Sí, llegeixo molta poesia de l'Anna del Rei, però m'agrada escoltar música que té lletra molt poetitzada. Per exemple, l'Esting m'agrada molt també. Llavors, d'artistes castellans, per exemple, m'agrada molt... l'Eiva té lletres molt bones no sé, saps com cantants que el que diuen ho escriuen bonic és el que comentava en Fèlix que és hi ha una comunicació autèntica que us arriben aquests autors que van un pas com més enllà no es queden en la superfície sinó que intenten clar, total Sí, jo, per exemple, que soc guitarrista, doncs, si és veritat que a mi m'agrada, o sigui, qualsevol casson que tingui guitarra ja m'agrada, i els meus referents de guitarra, doncs, mira, justament no són els que més notes donen per segon, no? No són els virtuosos. La gent virtuosa jo la puc escoltar, i de fet m'agraden, i puc aprendre molt, però guai, hi ha un moment que no m'arriben, que puc escoltar 4 o 5 cançons, ja està, però no m'ho poso un disc sencer, en comptes si hi ha guitarristes que fan una música... tremenda que a vegades posen moltes notes a vegades posen menys llavors ho posen en funció de què li dimanen a ells la música no què volen demostrar Hi ha una diferència molt gran, no? Llavors, aquí estem, aquí estem. A mi m'agradar molt, per exemple, Marc Novel d'Ari Stride, per exemple. Això t'anava a dir. Aquest tio, ja està, toca dues notes, però les toca perquè la música li demanen aquestes dues notes. Hi ha guitarristes que, per exemple, on a mi em demana... poca informació, els paf, donen allà 400 trillons de notes. I canvien totalment de tema. Us agrada el cine? Sou cinèfils? Jo, jo, jo, sí. Va, recomana'ns alguna cosa. Vale, la Tril·l... Ah, la Tril·l... No, no, és igual. Les tres pel·lis de la saga de terror Pearl, P-E-R-A-L, és de terror però un terror psicològic, és brutal, mireu-la sisplau, a part són pel·lis molt femenines, no me'n refereixo a l'estereotip femení, sinó a el que és feminista, a la ràbia d'una dona, com així posat... Això és en trobar en plataformes, no? Sí, Netflix, Play Video, tot això. I tu recomanar-nos alguna cosa que em sembla que ja estem acabant, eh, Renau, que ja anem acabant? A mi m'agrada molt el cine, però sóc molt dolent per recomanar cine. Recomanar música, sí. No ho sé, no ho sé. Ara mateix no ho sé, m'acut una pel·lícula així... Ella es veu documentals. Sí, documentals, sí. Mira, hi ha uno que es diu Océano, que us recomano molt, i... Jo recomano aquest. Océano. Sí, Océanos, es diu. No ens ha donat temps de parlar del poder de la natura, també, per relaxar-nos. Us juro que jo vaig plorar 4 o 5 vegades amb aquest documental, perquè m'agrada moltíssim. Jo crec que soc la una persona en Espanya que veu la dos... No, no, no. I els documentals de la 2? Jo també m'encanten. No més per fer la confiada, sinó per veure-los. Escolteu, acabarem amb un tema, però vull acomiadar-vos com us mereixeu. Ens veiem el 8 de novembre, ens apuntarem a l'agenda. Home! A tallarà el centre cívic. Molta merda, com es diu. La gent molt bé. Arianna Ramírez i Fèlix Perrado. Moltes gràcies. Ha sigut un plaer conèixeu. Igualment. Molt bé a vosaltres. Ho hem passat molt bé. Nosaltres també. Igualment. Arnau, si ens poses un tema per acabar, la cultura cura. Moltes gràcies. Driving to your house with a music loud You told me that I look so pretty Fins demà! It's late, are we looking at the stars? Your hand is on my eyes. It feels like hell, but we are in heaven. Your fucking lips are like paradise. Dreaming about you and dying the next day Tried in a road that had no way Maybe we're just nothing Maybe we're the perfect history Maybe we're just belonging another town Bona nit. Bona nit. Bona nit.