La cara oculta de la lluna entrevista Salvador Garcia Arbós

Àngel Ayats presenta la cuina com una forma de memòria i cultura i dona la benvinguda a Salvador García Arbós. El convidat parla dels records associats a concerts a la llum de la lluna i explica que li interessa tant l’entorn i la conversa al voltant d’un àpat com els plats.

García Arbós recorda els discos que sonaven a casa quan era petit i esmenta sardanes, La Trinca, Serrat i altres referents. Amb Ayats debat si la música acompanya un àpat o pot distreure del menjar i de la conversa, i defensa el respecte pels músics quan actuen.

El convidat descriu els àpats familiars dels diumenges, la cuina de la mare i els coneixements culinaris de la família. Explica que va estudiar enginyeria tècnica agrícola i que va arribar a la gastronomia a través de l’agricultura i d’un viatge a França, on va relacionar els productes, els pagesos i el territori.

La conversa se centra en el rock and roll i en els grups i artistes que García Arbós va anar descobrint, entre ells Pink Floyd, Deep Purple, Led Zeppelin, els Rolling Stones, Bowie i la Velvet Underground. Una cançó dona pas a records de concerts i a una conversa sobre el cant i la composició.

García Arbós explica que la gastronomia inclou parlar, analitzar i triar què es menja, i que cal mantenir una actitud oberta davant de sabors i estils diferents. La conversa passa per la música electrònica, Rosalía i l’exemple de triar entre diferents llocs per menjar una hamburguesa.

El convidat parla de la impostura i de l’apropiació d’idees al món gastronòmic, i diferencia la gastronomia del negoci de la restauració. També separa el menjar per plaer i elecció de l’alimentació per necessitat, i apunta que no s’han de confondre gastronomia, nutrició i alimentació.

García Arbós explica el lloc dels Beatles en la seva vida i recorda que les seves filles es despertaven amb «Good Morning Good Morning». Comenta el caràcter més caòtic d’algunes cançons i l’àlbum blanc, mentre la música serveix de punt de partida per parlar de la seva trajectòria.

El convidat situa en els seus viatges a França la descoberta de la gastronomia com a expressió cultural, a través del formatge i del vi. Compara maneres diferents de combinar els aliments i descriu l’arròs de diumenge com una barreja de productes que reflecteix una manera pròpia de cuinar.

García Arbós parla de la diferència històrica entre la cuina de casa i la dels establiments, i de les persones que cuinen en aquests àmbits. Després recorda que el jazz li va agradar des de jove i esmenta concerts i músics que ha vist.

El convidat explica per què ha triat «Unit 7» i repassa els seus vincles amb el jazz, el rock i les versions de la peça. Esmenta músics, discos i grups relacionats amb el jazz i el jazz-rock, i descriu la música com una influència que fa avançar altres estils.

García Arbós defineix la gastronomia actual com un motor de negoci i cultural, i diu que li interessa reivindicar-ne els orígens. Reflexiona sobre la dificultat de sintetitzar el repertori de plats i receptes i sobre la necessitat d’interpretar millor la cuina pròpia.

La conversa relaciona la desaparició de receptes i persones amb la pèrdua de memòria. García Arbós defensa que conservar allò que les persones han explicat permet mantenir-ne el record. Explica també el seu vincle amb «Lacrimosa», que havia sentit a la processó de Besalú, abans d’escoltar la peça.

En el tram final de la conversa musical, García Arbós diu que no vol haver de triar entre els Beatles i els Rolling Stones. Parla de la cançó de Bob Dylan «Like a Rolling Stone» i de la versió de Jimi Hendrix, que considera una manera de donar-li la volta.

Ayats clou l’entrevista resumint el fil entre cuina, temps, música, persones i creativitat. García Arbós parla de les ganes de continuar llegint, escoltant música i tastant menjars nous, i s’acomiada del programa.