La cara oculta de la lluna amb Raquel Mora: dos formatges gironins entre els millors del món

El programa presenta el projecte de Mas Larbreda, la formatgeria que Raquel Mora lidera amb Mariona Collell, i situa la conversa a la vall del Llémena.

Mora explica per què va tornar de Menorca i es va formar en formatgeria. Reflexiona sobre el lloc dels productes artesans i sobre els orígens dels formatges i les conserves com a formes de conservar aliments.

Relata com va conèixer Mas Larbreda mentre treballava a l’Empordà i com el confinament, poc després de començar el projecte, els va permetre parar i ordenar-ne les idees.

Descriu els horaris imprevisibles de la pagesia i els processos de diversos dies de la formatgeria. També explica que no se sent sola perquè compta amb un equip i amb el suport de les persones implicades en el projecte.

Mora parla de les cançons que representen diferents etapes de la seva vida i de la seva tendència a explorar nous camins. Explica que va estudiar Sociologia i que els canvis de lloc i de vida l’han ajudat a buscar una connexió més profunda amb ella mateixa.

Recorda que va anar a Menorca atreta pels cavalls i que hi va descobrir el camp i el bestiar. Va renunciar a una beca, va començar amb un ramat d’ovelles i va aprendre a elaborar formatge; més endavant, explica com el projecte de Mas Larbreda va créixer de manera progressiva.

Una cançó li evoca la calma de veure pasturar el ramat i una altra la seva etapa a Menorca. Mora explica que treballar amb animals li va donar una sensació de sentit i que les cançons poden fer reviure experiències.

Parla del temps que necessiten les oliveres i de la satisfacció de tancar el cicle entre la cura dels arbres i l’oli. Reflexiona sobre la producció petita, l’aprofitament de recursos i els límits de la finca, i explica que valora més la resposta dels clients que no pas els premis.

Mora identifica la família com un suport que li ha permès emprendre canvis. Les cançons del programa donen pas a reflexions sobre l’empenta, la llibertat i la connexió amb la terra.

Explica que no té un formatge preferit, detalla els tipus que elaboren i com funcionen alguns concursos. També descriu com es complementa amb Mariona Collell en la feina de la formatgeria.

Mora parla de la seva identificació amb una vida vinculada al camp, de l’interès per les arrels familiars i d’una dimensió espiritual i intuïtiva que associa a la força per continuar amb la feina.

Explica que volen acabar les obres pendents i obrir la finca al públic, sense superar el que aquesta pot sostenir. Tanca parlant dels projectes que no van sortir com esperava i del seu desig de continuar creant iniciatives al món rural.