La cara oculta de la lluna
Subscriu-te
La cara oculta de la lluna entrevista Jordi Tonietti
Presentació del convidat i conversa sobre la lluna com a casa i refugi, la seva manera de ser a l’escenari i el record de la primera actuació amb una cassola i un cullerot.
Tonietti explica com gestiona el dia a dia, què li dona energia i com afronta els moments difícils. Parla de la família, del temps i de la seva manera de no deixar que les experiències adverses el condicionin.
La cançó *Sense tu* serveix per parlar de la família i dels records de Tonietti amb les Veus de Besalú. Explica com hi va entrar, l’experiència professional i el seu vincle continuat amb les havaneres.
Recorda el suport de la mare a la seva vocació, els germans i les actuacions familiars. També explica la història d’origen italià del cognom i els relats familiars que, segons diu, han anat confirmant.
La cançó *Camí ral* el porta als canvis entre Barcelona i Girona, a l’escoltisme i al desig de viure en contacte amb la natura. Després de la cançó, rememora l’escola i els espais de la seva infantesa.
Tonietti recorda la Salle, Sant Josep, els jocs i la vida de barri. Explica com va descobrir la seva connexió amb els infants a través de l’escoltisme i la música, la duresa de l’animació infantil i les diverses feines que ha fet, inclòs el Frankfurt que va muntar durant la pandèmia.
La cançó *Susana* el retorna a la joventut i a la Girona que recorda d’aquells anys, amb les trobades musicals i l’activitat cultural i política. Explica que la cançó li evoca sobretot una època, més que una persona concreta.
Parla de la espontaneïtat dels infants, de les diferents maneres de participar en un espectacle i dels records de les actuacions a Guatemala. També compara la connexió presencial amb l’experiència davant les pantalles.
Tonietti explica què representa *Lofeo*, el seu vincle amb les coses petites i com la cançó el va portar a cantar als Estats Units. Tanca la conversa parlant dels projectes que vol acabar i del desig de gaudir del dia a dia.
Àngel Ayats conversa amb Jordi Tonietti sobre la vida darrere de més de quaranta anys dedicats a la música i l’animació infantil. El convidat recorda la primera actuació, als quatre anys, la família musical i el pas per les Veus de Besalú, que el va introduir professionalment a les havaneres. També evoca la infantesa a Girona, l’escoltisme i la descoberta de la seva manera de connectar amb els infants: tractar-los com a persones i respectar les seves formes de participar. Parla del desgast de la feina, de les ocupacions que ha tingut per mantenir-se, de les actuacions a Guatemala i del que es perd quan el joc compartit és substituït per pantalles. Les cançons triades recorren records i etapes de la seva vida; el seu somni és acabar projectes i gaudir del dia a dia.