La cara oculta de la lluna entrevista Dani Duch

Àngel Ayats presenta el convidat i planteja la fotografia com una manera d’observar i explicar el món. Duch parla de la seva relació amb la càmera i de la vida quotidiana a Madrid.

Duch recorda que s’implicava en revolucions i situa aquesta experiència enmig del perill i la mort. Reflexiona sobre les versions oposades que es relaten en una guerra i diu que la seva feina és explicar el que veu.

Parlen de la primera fotografia de Duch i dels canvis que han portat les càmeres digitals. Duch defensa que la diferència entre fer fotos i ser fotògraf és la mirada, i distingeix entre automatitzar tasques i modificar una imatge.

Duch recorda la vida de poble, el silenci i la música a casa, i com va començar a fer fotografies amb una càmera que va comprar amb el seu pare. Explica que va entrar al Punt i que després va treballar al Diari de Girona.

Duch explica per què ha triat una cançó de Queen i la relaciona amb les trucades a la seva mare des de llocs perillosos. El programa n’emet fragments abans de reprendre la conversa sobre la seva etapa a la premsa.

Duch parla del respecte a les persones fotografiades, dels anys de feina a Girona i del ritme de vida de joventut. Explica que ha rebutjat fotografies, inclosa una situació a Txetxènia, i recorda moments difícils de la seva feina.

Duch repassa el seu pas de Girona a Barcelona i després a Madrid, on el va anar a buscar La Vanguardia. Parla de la seva dona, Jasmina, i de la seva filla, a qui truca quan hi ha problemes.

Duch explica que ha escollit una cançó de Bon Jovi perquè li agrada i se n’escolten fragments. Després, la conversa torna a la feina: com es valora una fotografia, què representen els premis i com gestiona les situacions que l’afecten.

Duch diu que sovint necessita una mirada externa per valorar una fotografia i que els premis el fan més visible. Parla de plorar després de situacions dures, de com cada persona apareix davant la càmera i del risc que les imatges s’utilitzin o s’interpretin de manera diferent.

Duch explica que el silenci l’ajuda a desconnectar i demana que el programa en faci uns segons. Després parla de la cançó següent i diu que li agrada escoltar música mentre condueix.

Duch expressa una visió escèptica de la naturalesa humana i considera que les guerres continuen existint. També comenta que la tecnologia accelera l’enviament de les fotografies, critica les limitacions a la feina de premsa i recomana als joves que expliquin el que veuen.

Duch presenta la darrera cançó perquè li agrada la música i parla dels records de les persones mortes. Se n’escolten fragments abans de reprendre la conversa sobre les experiències viscudes en llocs de conflicte.

Duch parla dels llocs de conflicte on no ha pogut anar o als quals no vol tornar. Diu que no vol deixar de mirar la seva dona i la seva filla, defineix la seva trajectòria amb la idea d’haver viscut i expressa el desig de viure molts anys i ser recordat. Tanca l’entrevista definint-se amb la paraula «tranquil·litat».