La Càpsoula 20. Resum de les novetats discogràfiques de l'estiu (03/10/25)

El més clàssic i el més actual del sou cada dos divendres a les 10 de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a GironaFM.cat La càpsula amb Oriol Mas Benvinguts, arrenquem la segona temporada de la càpsula, aquest principi és d'octubre ja i arrenquem, com dèiem, la segona temporada del programa de Girona FM dedicat sobretot a la música sou. Esperem que hagueu passat un bon estiu, que hagueu pogut escoltar molta música, que hagueu pogut anar a molts concerts i sobretot que hagueu pogut carregar les piles. Aquí a la càpsula també hem fet vacances, però hem continuat molt atents a tot el que passava en això del sou. Per tant, en el programa d'avui repassarem algunes de les novetats que ens han deixat aquests mesos de juliol, agost i setembre i podrem sentir també alguns dels grans clàssics que hem pogut recuperar amb noves edicions discogràfiques, prenent sobretot atenció en alguns dels nous treballs que han aparegut en aquests tres mesos. Ja ho veureu, noms consolidats i també algunes sorpreses en un programa que esperem que us serveixi per posar-vos al dia. Això és la càpsula. I comencem aquesta temporada amb un dels grans clàssics de la música sou, el Green Onions, dels Booker T and the Angies, i ho fem perquè aquest estiu Estacs ha publicat un disc, que és un tresor, que es diu Estacs Review Life 65, on es recullen actuacions en directe d'alguns dels grans del segell discogràfic durant l'any 1965. I podreu sentir com sonaven en directe els Booker T, David Porter, Carla Thomas, Wilson Pickett o Rufus Thomas, entre d'altres. Aquest disc és, doncs, una oportunitat fantàstica per veure com sonava l'Estacs en els seus orígens l'any 1965, abans fins i tot de la seva gran explosió. L'àlbum són dos discos, el segon recull algunes de les cançons que van sonar en el Club Paradise de Memphis, en un concert on hi van tocar David Porter, Dias Tors i Wendy Renner. I els Booker T and the Angies, com deien, que caparen bona part del disc. Un disc que comença així, amb el Green Onions. Un disc que comença amb el Green Onions. Let's start with a real great band! One of America's greatest, as a matter of fact, Booker T and the Angies! Un disc que Oui! Ss... ... ... Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! Doncs aprofitem aquest inici, aquest inici retro de la càpsula d'avui gràcies a aquest disc que ha sortit aquest estiu que ens aporta la música de les Tags de l'any 1965 a directes d'alguns dels principals artistes del segell de Memphis. Ens mantenim en aquest disc que ens porta el 7 i el 8 d'agost de 1965 a Los Angeles amb una actuació, uns concerts que van ser en un moment on hi havia tensions polítiques i racials als carrers de la ciutat de Califòrnia que van desembocar pocs dies després d'aquestes actuacions que sentim en els disturbis de Watts, un conflicte entre policia i habitants d'un barri que era bàsicament negre de Los Angeles que va acabar aquests conflictes amb desenes de morts i ferits. Per tant hi havia un ambient ja bastant caldejat els dies previs a la ciutat i això diuen també els que hi eren que es traslladava també en els concerts. Un altre dels que hi va tocar va ser Rufus Thomas que sonava així en aquest concert a Los Angeles el 1965 el seu gran clàssic el Walking the Dog en directe. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! Fins demà! Fins demà! ! Fins demà! ! ! Fins demà! ! ! ! Fins demà! ! Fins demà! ! Fins demà! Fins demà! ! Fins demà! ! Fins demà! ! ! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! ! posant-nos al dia amb alguns dels discos que han sortit en aquests mesos d'estiu i per tant viatgem ara ja fins al 2025 de la mà d'un dels artistes més respectuosos amb el soul i el rhythm and blues clàssic. Estem parlant de James Hunter que canta, toca i grava com ho feien els anys 50 i 60 i ara hem sabut que té nou treball entre mans i com no podia ser d'altra manera aquí a la càpsula doncs això ho celebrem. És un disc que es dirà Off Defense i que sortirà a principis de l'any que ve però ja ha fet el seu primer avançament, un single, una cançó que ha sortit aquest setembre i que es diu Assure Think. Això és de James Hunter 6, el nostre vehicle preferit per creuar el pont dels 60 cap a l'actualitat gairebé sense ni adonar-nos-en. Assure Think. When a new romance has got an even chance, then how can I go wrong? I'm sticking with a sure thing, yeah, sticking with a sure thing, oh, that last long shot took all I got, so my gambling days are gone. And I'm sticking with a sure thing, sticking with a sure thing, yeah, from now on. I had luck before it opened one day, you soon see luck can't outrun me much longer. Oh, I finally got kept, got the inside tip, but what could mean so long? And I'm sticking with a sure thing, yeah, sticking with a sure thing. Oh, now we're so close, we're at a winning post, that's right, yeah, we're lying with. I'm sticking with a sure thing, yeah, sticking with a sure thing, yeah, sticking with a sure thing, like we should have all along. And we're sticking with a sure thing, yeah, sticking with a sure thing, oh, now we're so close to that winning post, that's right, yeah, we're lying with. And I'm sticking with a sure thing, yeah, sticking with a sure thing, yeah, sticking with a sure thing, oh, now I'm sticking with a sure thing, like we should have all along. And I'll stick with a sure thing, yeah, I'm sticking with a sure thing, oh, now I'm sticking with a sure thing, yeah, oh, now I'm sticking with a sure thing, yeah, oh, now, now I'm sticking with a sure thing. Deixem James Hunter, passem a un dels virtuosos actuals de la música que és John Batiste, conegut també per haver posat la banda sonora de la pel·lícula Soul de Pixar i que disc rere disc ens demostra els seus amplis registres en això de la música negra. El seu últim treball és Big Money, és un disc curt que passa molt ràpid però que dona temps perquè Batiste ens demostri que sap fer neosoul d'arrels clàssiques, que sap fer jazz, que sap fer blues, que sap fer gospel, ridem amb blues i fins i tot un reggae amb el que acaba el disc. El primer cop que va sonar la càpsula va ser una recomanació de la cantant gironera Marina Babyface en l'entrevista que li vam fer la temporada passada que podeu recuperar també en format podcast. Avui tornem amb John Batiste, aprofitem que ha tret disc i ho fem amb la cançó que obre aquest treball un neosoul amb Andradei com a segona veu que es diu Lean on my love. Escoltem-lo. You've been taking a high road solo for way too long. You've been taking a high road solo for way too long. What? I've been taking a high road solo for way too long. I've been taking a high road solo for way too long. Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit