La Càpsoula 21 (17/10/25)

La Càpsula, amb Oriol Mas. Benvinguts, un dia més arrenquem el segon programa d'aquesta segona temporada de La Càpsula, el programa de Girona FM, dedicat sobretot a la música Soul. En el primer programa, us recordareu, vam repassar alguns dels nous àlbums i avançaments discogràfics que hem tingut aquests mesos d'estiu, entre juny i setembre, uns mesos molt profitosos, i si aquest primer programa de la segona temporada va servir per mirar enrere, en el programa d'avui, mirarem endavant, perquè avui repassarem alguns dels principals concerts que tenim en els propers mesos en això de la música soul a casa nostra. Per tant, agafeu paper, bolígraf, perquè tenim dates assenyalades tant a les fires de Sant Narcís de Girona, que ja les tenim a tocar, com també més endavant, ja una miqueta més lluny, a Barcelona. Mentre esperem que el Black Music Festival ens digui la programació de la propera edició, abans tenim també algunes dates molt destacades a tenir en compte. En tot cas, i abans de centrar-nos en el calendari, fem una repassada, com fem en molts programes, començant amb alguns dels clàssics del sol. Avui començarem el programa amb un dels hits més reconeguts de la música negra, una cançó que va arribar a dalt de tot, de les llistes d'èxit del 1965, i que ha perdurat fins avui sense perdre gens ni mica de força. Entrem en matèria amb la veu de Fonte Labas, una cançó gravada als Estudis Chess de Chicago, i comencem forts avui. Això és Rescue Me. Fins demà! Rescue me Or take me in your arms Rescue me I want your tender charm Cause I'm lonely And I'm blue I need you And your love too Come on and rescue me Come on baby And rescue me Come on baby And rescue me Cause I need you Can't you see that I'm lonely? Rescue me. Come on and take my heart, take your love and comfort every part that I'm lonely and I'm blue. I need you and your love too. Come on and rescue me. Come on, baby, and rescue me. Come on, baby, and rescue me. Can you see that I'm lonely? Rescue me Or take me in your arms Rescue me I want your tender charm Cause I'm lonely And I'm blue I need you And your love too Come on and rescue me Come on, baby Take me, baby Take me, baby Fins demà! And be my man Cause I love you Cause I want you Can't you see that I'm lonely? Take me, baby Love me, baby Need me, baby Can't you see that I'm lonely? Rescue me Rescue me Aquest riff de baix, aquí de fons, un dels més clàssics del soul, aquest Rescue Mid-O-Fantela Bass, comencem forts, ho deia. Intentem, ara que no decaigui el ritme, anem fins a Detroit, com no a la Motown, per fer sonar un altre dels grans clàssics del soul i també de la història de la música. Where did our love go? Va ser el primer número 1 dels molts que obtindrien de Suprems, amb la formació més reconeguda, la formació inicial amb Diana Ross, a la veu principal i Florence Ballard i Mary Wilson com a segones veus. Com dèiem, tot un clàssic de la música que el 1964 va indicar el camí d'èxits tant del grup com de la discogràfica. Continuem, com dèiem, Where did our love go, de Suprems. Fins demà! Bona nit. Bona nit. Bona nit. I'm yearning, feeling inside me Deep inside me And it hurts so bad Fins demà! però fora del paraigües de la Motown. Van acabar signant el 1968 per Stacks, i si bé no van debutar amb el disc sencer fins al 1971, amb el subsegell Volt, van estar gravant diversos temes també, i diversos singles amb la discogràfica de Memphis, un grup de Detroit, com veiem, per tant, una cosa... Aquest disc del 1971 es diu Watcha Seas, Watcha Get, va ser un èxit i els va permetre mantenir una carrera prou important durant els anys 70. Una de les cançons que hi trobem és aquest Gimme Som Good Soul Music. Doncs això, bona música sol de la mà dels dramàtics. Fins demà! Don't you give me nothing at all Bona nit. Bona nit. Començàvem molt forts del programa i ara anem cap a cançons no tan conegudes. Aquest Give Me Good Soul Music de dramàtics no és especialment conegut, però és un molt bon tema com acabem de sentir. I tanquem aquesta mirada, abans de passar a l'agenda, cap als orígens del soul amb una raresa, que ara que ja estem començant a veure l'hivern a la cantonada, doncs és un bon moment per punxar-la. Sentirem la cançó Winterman, una peça de Charles Allen del 1975, que ha circulat en format single, sobretot en el circuit del Northern Soul, i que també es pot sentir en alguns recopilatoris, com un de molt recomanable que va publicar Soul Jazz Records sobre el soul i el fang a Miami als anys 70. D'allà hem tret aquesta peça, el Winterman, home d'hivern, de Charles Allen, que com dèiem va ser un cantant i trompetista dels Barkeys i que va publicar molt poques cançons pel seu compte. Aquesta Winterman és una de les que ens ha arribat fins avui. Fins demà! Cold, cold when I'm mad. It keeps me warm with her sweet love. When you make things cold. A love like a fire. Oh, that heat from my soul. L'ús halbverschöckel I ara sí, doncs, comencem ja a repassar l'agenda d'hivern, precisament, dels propers mesos en matèria de sou i altres músiques properes, perquè també sentirem una miqueta d'esca, una miqueta de reggae. Però, en tot cas, comencem pel que tenim més a la vora i per un grup més aviat de rock, perquè falten tot just 15 dies per les fires de Sant Arcís de Girona i hi ha algunes cites que ens hem de marcar en el calendari. En primer lloc, el dissabte 25... D'octubre, a la una del migdia, a la Copa hi haurà el Black Ship Trio, un trio format per veu, guitarra i teclat dels Big Black Rino. Més tard parlarem dels Big Black Rino, perquè també tenen un altre concert a la vista. I passem el divendres 31 d'octubre, que a partir de dos quarts de nou del vespre serà el torn dels nostres amics de Lluís Figueres-Anda Dimons en un doble concert amb Xerí Marasté al Parc del Migdia. Recuperem Lluís Figueres Nadimons del seu darrer disc, en Bell The Truth, que Lluís Figueres ja ens va venir a presentar aquí en el programa, a la càpsula. Escoltem aquest exemple de rock, blues, psicodèlia, que ens porten els nostres amics i companys i ben propers Lluís Figueres Nadimons. Bona música feta des de casa nostra. Això és When My Baby Comes Around. I feel that feel so real And when I feel I understand Everything gets revealed And I can't wait to feel that feel And I can't wait to feel that feel When my baby comes around Bona nit. Bona nit. Fins demà! i mentre sentim els Lluís Figueres anda dèmons de fons, recordem-ho, el dia 31 d'octubre, a partir de dos quarts de nou al Parc del Migdia, l'endemà serà el torn d'una altra de les cites que ens hem de marcar de les Fires de Girona, el doble concert, en el mateix espai, al Parc del Migdia, de Coco Gin, amb de tònics i Dani Nelo amb la Mambo Jambo Orquestra. Ja vam poder gaudir d'un format molt similar al Black Music Festival, amb la diferència que Dani Nelo va venir amb el xou de Los Saxofonistas Salvajes, però tant Nelo com la Cocogin aquell dia van incendiar el centre cívic de Sant Narcís i segur que ara faran el mateix al parc del migdia. A partir de dos quarts de vuit del vespre, un de novembre, recordem, arribeu sopats perquè segur que ens faran gastar molta energia. Això que sentirem tot seguit és el darrer disc de Cocogin and Atonics que ja vam presentar aquí a la càpsula amb la mateixa Cocogin la temporada passada i que es diu Love Child. La cançó, és col·lecta del 2024, que sentirem tot seguit, és Despin. Fins demà! Bona nit! Fins demà! Your mama deserves your control. Fins demà! I ara canviem de ritme, però continuem amb els grups d'aquí. Passem el torn del doctor Calypso, un dels degans de l'escà de casa nostra, que va tornar el 2024 amb una formació en part renovada, però amb el ritme intacte per tornar-nos a fer gaudir dels seus ritmes caribenys després d'un temps de parèntesi. Sembla que l'última ocasió que tindrem per veure'ls de nou serà aquest novembre, la sala Paral·lel 62 de Barcelona. Van anunciar un darrer concert abans de plegar veles, ara sembla que sí, de manera definitiva, el 28 de novembre. Van exhaurir entrades i han afegit, per tant, un segon xou el dia abans, el 27, a la mateixa sala Paral·lel 62. Últim concert i segur que sonarà un dels grans temes dels seus orígens. Recuperem el seu primer disc, l'original volum 1, i hi trobem aquest històric, Poleman. I ja que hem viatjat cap a la música caribenya, aprofitem per recordar una altra cita imprescindible per als amants de l'esca i del reggae, i és que segurament una de les últimes llegendes originals que queden vives de Jamaica serà l'1 de novembre a la sala Uplot de Barcelona, on es podrà veure per primera vegada a casa nostra. Estem parlant de Stranger Cole, que amb 80 anys a l'esquena encara té força per sortir a l'escenari i recordar-nos els anys on es gravava Duke Raid, Cox on Dot o Prince Buster, i on aquests estudis tallaven, aquests productors tallaven el bacallar. a Jamaica. Les seves cançons són sobretot duets, com aquest que sentirem tot seguit, en Pats i tot, que es diu Yeah, Yeah, Baby. Doncs això, l'1 de novembre, Stranger Call a Barcelona, acompanyat de Jagues i May Silla, que faran un homenatge a Félix Dailon. Esteu avisats. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Per cert, i per als qui siguin aficionats a l'ESCA uns dies abans de poder escoltar Stranger Call, a la mateixa Salou Blot hi haurà uns altres clàssics de l'ESCA, en aquest cas Batmaners, que celebraran el seu cinquè aniversari, això, el 23 d'octubre. No canviem de sala perquè en aquest mateix upload, el 7 de novembre, hi haurà la presentació del nou EP de la banda barcelonina, Los Retrovisores. Una festa on hi haurà també la nostra amiga, el dijoc i la pubilla Hilton, els plats d'una bona estona, i també els gironins minibús intergalàctic que acompanyaran els retrovisores a l'escenari. Los retrovisores son una banda mot que fan honor al seu nom i que aquest setembre han tret un EP que es diu Canvio y Corto. Són quatre temes entre el sol, el garatge i fins i tot un reggae i això que sentirem tot seguit és la cançó Un mundo aparte. Y pienso en ti bailando en el parque. I si abans parlàvem del doctor Calipso que se'n van, ara aquests los retrovisores que tornen un nou EP i ara passem a uns altres que també enfilen la recta de sortida perquè si mirem per el retrovisor de l'escena mot catalana sobre surt un nom, Brighton 64. que com dèiem també estan ja plantejant un últim any de concerts. Formats del 1981 com un grup de power pop, amb fortes influències evidentment de la música blues i del soul, el 2011 van tornar i des d'aleshores no han parat de publicar nous discos i també de fer concerts. El 2026 serà l'any de la retirada, sembla que definitiva, i el 3 de gener començaran aquest any amb un concert de Nadal on compartirà en cartell amb Los Fresones Rebeldes a la sala, altra vegada a Blot, de Barcelona. Anem fins als seus orígens, el seu disc El problema és la edat, del 1987, amb aquesta cançó, El mejor cocktail, Brighton 64, des de casa seva, amb Botti, Redding, Jackie Wilson i Sam Cooke. El problema és la edat, del 1987, amb aquesta cançó, El mejor cocktail, Brighton 64, des de casa seva, amb Botti, Reading, Jackie Wilson i Sam Cooke. en la fábrica. Lo lleva zapatos. Mi padre en la calle buscando un trabajo. Y yo solo en casa con Sankun. Y yo solo en casa con Sankun. En la acera niños juegan a los chinos. Solas en sus manos morirás de cinco. Y yo solo en casa con Sankun. que solen casar cons amb tu, cons amb tu, cons amb tu, cons amb tu, cons amb tu, Fins demà! Ia solen casar gong-sam-ku Ia solen casar gong-sam-ku Gong-sam-ku Gong-sam-ku I una altra que marxa ara perquè el 14 de novembre a la Mirona s'acomiadarà dels escenaris a l'actual bateria de Big Black Reno, Francesc Checa, amb un concert que s'anomenarà Big Black Reno's Checkout. Tal com ha deixat escrit en un comunicat, abandona els escenaris a causa d'una afectació per tinnitus i aprofita per donar visibilitat a aquesta afecció que afecta a l'uïda. De fet, els beneficis d'aquest concert seran per a l'associació APAT d'afectats per aquesta dolència. El concert promet ser emotiu i a part de l'actuació dels Big Black Rino, la seva última banda, s'ha anunciat que hi haurà també la presència de bandes seves anteriors o amb qui ha col·laborat, com Sabats, la banda del Surdo, Mercado Negra, Howling Dogs, Black Toco i The Dirty Club. Aquests són els que s'han anunciat, però de ben segur que n'hem de descartar més sorpreses. Tots seguit sentirem I Just Know en la versió del disc de Big Black Rino gravat en directe a la Mirona, Hometown Life. Gràcies. Gràcies. Oh, plant a ways, but your keys, your grisome slips, maybe I'm full. If the sun shines wild, I wanna feel the tears and sun, and I'll Doncs recordem-ho, 14 de novembre a la Mirona, aquest concert de Big Black Rhinos, Check Out, el darrer concert del que és el seu actual bateria, Francesc Checa. I tornem ara amb un sospitós habitual aquí a la càpsula, perquè demà dissabte 18 d'octubre és el torn del concert de Curtis Harding a Barcelona, a la sala Paral·lel 62, on presentarà el seu darrer disc, el recentment publicat, Departures and Arrivals, Adventures of Captain Kurt. Ja de fet en el programa anterior i també la temporada passada vam avançar alguns dels temes que surten en aquest seu darrer treball i avui amb motiu del concert hi tornem, recomanant altra vegada que escolteu el disc sencer de dalt a baix per descobrir també totes les sonoritats que ens proposa Curtis Harding en aquest treball molt i molt recomanable. El que sentirem tot seguit és la cançó de Power. Fins demà! Don't talk what they don't know Don't worry what they say Fins demà! Fins demà! Fins demà! I aquest mateix 18 d'octubre hi haurà, qui pot tenir un dilema, perquè hi haurà a Barcelona concert de Curtis Harding, però també hi haurà un altre concert també molt destacable, el de Rambalaia, que presenten el seu disc, el seu últim disc, Place for the Broken Hearted, a la sala Apollo de Barcelona. un disc del qual ja vam parlar aquí a la càpsula la temporada passada amb el seu lider i fundador Anton Jall i que aprofundeix en aquesta barreja de sonoritats que sota el nexe comú de la música negra ens porta a un viatge musical cap a moltes de les geografies de la música dels Estats Units. En Rambalaia són sens dubte un dels grups destacats avui de l'escena barcelonina i un exemple és aquesta peça que sentirem tot seguit d'aquest seu últim disc, la cançó es diu Loadet. Gràcies. Well, 700 miles, this is how we roll. Down that dusty freeway, it's gonna take its toll. Pedal to the metal, gotta pay my bills. Make the motor burn and got no time to kill. Look to the left, look to the right. Ain't no doubt about it, the devil's coming out tonight. Look to the left, look to the right. Ain't no doubt about it, it's going to ignite. Bona nit. Bona nit. It's going to ignite it. Fins demà! Everybody's getting stoned. I arribem ja al final del programa d'aquesta segona càpsula, d'aquesta segona temporada, amb l'Alex Gascon, el control tècnic, i aquí us parla Oriol Mas, amb una última peça i un últim concert a destacar, perquè és una data que haurem de guardar molt bé en el calendari, el 31 de gener de l'any que ve, que és quan tornarà a Barcelona l'E-Fields, un dels soulmans clàssics que encara estan en actiu, publicant discos i girant pel món. Amb 75 anys, l'E-Fields serà, com dèiem, el 31 de gener a la sala Ras Matas 2, on repassarà la seva trajectòria. Des del 2022, que no treu disc, però això no és excusa per continuar mantenint-se a data d'avui com un dels principals defensors del sol més clàssic amb l'autenticitat que li dóna haver començat ja la carrera a finals dels anys 60. Tot i així, molts dels seus èxits tenen data ja d'aquest... 9 mil·lenni van lligats també a discografies com Dabton i a mesura que ens acostem al concert, en tot cas, li dedicarem també més espai aquí a la càpsula. Avui però ens acomiadem amb una única peça, amb la cançó que es diu Faithful Man, cançó que va donar títol al disc que va treure el 2012 amb la seva banda d'expressions. D'aquí 15 dies hi tornem a la càpsula. Fins aleshores. Fins demà! Bona nit! Fins demà! Bona nit. Fins demà! Fins demà! Fins demà!