L’OMIC: mediació i vies per reclamar

Ester Portella i David Junglar expliquen que l’OMIC és un servei públic i gratuït que informa sobre drets i deures i facilita la mediació en conflictes de consum. La mediació és voluntària i confidencial, però no sempre acaba en acord; l’oficina no pot imposar una solució.

Es posen exemples de conflictes amb factures, garanties, telecomunicacions, enviaments i assegurances. L’OMIC pot intervenir quan hi ha una relació entre una persona consumidora i una empresa o professional; les vendes entre particulars queden fora, amb una excepció limitada per a autònoms i microempreses en serveis bàsics i de tracte continuat.

Perquè l’OMIC actuï, cal haver reclamat abans per escrit a l’empresa i acreditar-ho. La conversa recorda que l’oficina no és un jutjat ni pot obligar a retornar diners o indemnitzar; les reclamacions per danys i perjudicis que exigeixen una decisió judicial poden haver d’anar als tribunals.

S’aclareix que quedar fora de l’àmbit de l’OMIC no vol dir no tenir drets: pot caldre recórrer a altres vies. Es posen com a exemples les reclamacions laborals, les multes i les taxes, i es parla d’orientar les persones cap a l’organisme corresponent.

Es detallen alternatives segons el sector: organismes d’aviació, telecomunicacions, assegurances i banca. Per als conflictes transfronterers amb empreses de diversos països europeus, s’esmenta el Centre Europeu del Consumidor i el seu procediment de mediació.

S’explica que primer cal reclamar per escrit a l’empresa i que, si no respon en un mes o la resposta no és satisfactòria, es pot acudir a l’oficina de consum corresponent al lloc de residència. La conversa diferencia la mediació de l’arbitratge, en què un òrgan decideix i dicta un laude que s’ha de complir. Al final, es comenta que algunes empreses consulten l’OMIC i que hi ha empreses disposades a arribar a acords.