Música en català i falques de Girona FM: cultura, esports, Ple municipal, Fira de Girona i voluntariat

a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som Jack, amb Carles Valdellou. Garcia i Terribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere Garcia i Guillem Terribas, explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. Tota la realitat esportiva a Girona en joc. Pau Villafanya i Josep Coll fan el repasse a tota la informació i actualitat de l'esport gironí. Cada dilluns a les 3 de la tarda i a les 9 del vespre, Girona en joc. Fútbol, bàsquet i totes les disciplines esportives amb una mirada propera i de ciutat. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa els divendres cada quinze dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa. A Girona FM. La gironina. Escacs en joc, el programa amb més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la Gironina. Les retransmissions del Girona Futbol Club a la ràdio de la ciutat. Aquesta temporada tan especial t'oferim tots els partits de Lliga, Champions i Copa del Rey. En directe al 92.7 i a gironafm.cat. Amb la narració de Pau Villafanyé, Josep Coll i Judit Mateu. Escolta la prèvia. El partit integrar i totes les reaccions dels protagonistes després del xulet final. A Girona FM, només som del Girona. Som la teva veu. Som la Gironina. La Ràdio de Girona. Un senyor que s'oxida al sofà, una ment que no troba a la boca, una vida que no sap parlar, un profeta més de la derrota, un patriota de la soledat, de deixar-se dur una mascota, un imbècil en autoritat, un sacrileg de la integritat. Cauen les filles anònimes mort natural, fallen les forces clima hivernal, tristes i anades quin apòstal, llum de les llums des pedestals, sense homenatges ni plors sense corones, com si sols foren persones normals, com si en un món de miseries per a un esfora bonic oblidar. I s'ha intoxicat la mollera, s'ha n'oblida d'estimar. Vore tan gran la bandera, la vista es comença a cansar. S'ha intoxicat la mollera, s'ha n'oblida d'estimar, i ara respirar. Fem burla i fem sacrilegi, és sempre l'un s'alleregui, sempre a la compta i amant. Pregueu-li al amo que entenga la joventut, que se'l perdon este suicidi prematur. La seua sort no és vostra, però l'enterro posta, i ells han cobrat la medicina i el taüt. Caguen herols baix el pes de la fe en la vivissa, orfes d'amor omplen la missa, i si a les hordes de les cavernes guarden la merda, faig la catifa. I com sempre pagues tu la seua festa, El resultat era un, la jugada era perfecta. S'ha intoxicat la mollera, s'ha n'oblida d'estimar. De vorer tan gran la bandera, la vista es comença a cansar. S'ha intoxicat la mollera, s'ha n'oblida d'estimar. I ara respirar és una cosa. Fent burla i pensacril·legi, per sempre d'un seriel·legi, sempre a la compta ja va. Però estaran, les barceles sempre estaran, com pedra dins la sabata, com la palmera que aguanta el tracall. Allà estaran, fent burleta i sacrilegi, per sempre el missa i l'equip, sempre a la contra i a baix. Construiré un barco amb les meues mans amb mil tipus de plantes que fasen flor quan es vegem passar pel seu costat. I si cal, et construirem un llar d'alterrat. Com seràs l'enveja del sostre i de tot el veïnat. Les parets d'un color bonic viuen radiant acollonant el teu somriure. Tatuatges i els teus cabells d'aurats, i estalviare per compartir. Artificial que em té Com si fóren fons d'artifici que en el cel esclaté I es transformaré en un filet d'espurnes que s'apaguin Que s'apaguin Que s'apaguin que s'aparen, s'aparen. 92.7 FM a gironafm.cat Un xim, un home barbu que gesticula i crida al costat de la ruta. Què li passa a aquest home-là? es demanen els passants babos. El xim no el veu. A l'altre costat de la ruta, una jove filla sense hipòtesis, puja en feble sospit. Amb un gest empanat, gairebé elèctric, el xim clinyota i el veu fixament. No hi ha chance, només s'ha de fer de la gràcia de qui és petit. L'hi convido a un croissant, fem una bitxa i sua si vols fer una fondée en un bon restaurant. Saludarem el xef, brindarem amb xampany, menjarem peti, forç semblarem dos infants. Anirem als Maliers en sessió Nobel. Va, aquí veurem tots els fills d'en Truffaut i d'en Lodart. Cantaré ja exprel des de la torre Eiffel. El farem com l'Amelia amb el tu per medius. Pujarem a la suïc d'un taré de cuagres. Fem un quadre avant, que ara em peté de ganar. Que farem la rulota, seguirem els del curi, i ens pedarem a endorre, a comprar-te un perfum. No vull perdre el temps ni despertar-me com si res No vull el control de les agulles a fi i si cal perdre molt enllà no sé l'ànima que segueix sense escapar i és que no necessito res només l'eufòria del moment per recordar-la eternament entre el temps ni canviar-lo per diners. Vull caminar lluny i sé que no em canso perquè és on vull anar i l'aire és suau i et fa sentir per tu i sap del camí i és que al final La caixa buida es va fer més gran I és que no necessito res Com és l'eufòria de moment per recordar-la eternament No necessito res I és que no necessito res I és que no necessito res Girona FM, tot el que sents. L'escala més alta, amunt amunt cap a l'univers. He regirat tota la galàxia cercant una lluna que et pesa el pes. He triat la més maca i bonica. M'he molicat tot fent un ferdell. Com que era pura i petita, la duca amagada dins el cap. Juga per dalt la tallada, s'ha fet amiga de dos estels. Empaita el cometa que passa, li agafa la cua, l'estira pels pèls. Torna el jas del racó de la cambra, entre els llibres dinots i juguets. Et manté tots els monstres a ratlla, ara som mansos i ja no fan res. Quan tu no hi ets em fa companyia, i l'enyorança la duc més bé. Al tornar porta un cri d'alegria, veis la tristesa fora al carrer. Em pregunta quan vindràs, vols saber com ets, què fas? Ella sap que li guardaràs un bocinet de mar, un trosset de cel. Em pregunta quan vindràs, vols saber com ets, què fas? Ella sap que li guardaràs un bocinet de mar, un trosset de cel i un pessic de mel, i un pessic de mel. Va, va, va, va, va! Garcia i Terribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere Garcia i Guillem Terribas, explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio. La gironina. Girona FM obre la finestra a la participació donant veu a les entitats i a la vertebració de tots els barris de la ciutat. Entra a www.gironafm.cat i descobres la ràdio més participativa. Recupera qualsevol programa, entrevista o reportatge sobre el teixit associatiu dels nostres barris. L'àmbit s'espasa el dia a casa des que va fin del segon. L'últim farà millor que el tronc la vallada del món. L'home arriba i es treu l'abric. Té cansat, no vol discutir. I no està al dia un dels seus qui t'acalla. Quantos van començar, serà sempre així. Molt sovint pensem i somiem en el que haguem de fer. Són profundes les ferides que ens poden demostrar, els més preus d'humiliació i amor. El de sofre, la por del sol. S'asseu al sol, a la sopa... Girona FM, l'espai comunicatiu de la ciutat. Era tard, em vas dir. Aguanta la tempesta com si fos un divendres, sense sentir. No vaig saber respondre i encara em queden coses dins del pit. I no sé trobar el moment per dir-te que em tramo. L'escalfor dins del llit que em transporta a nosaltres i ara torno a enyorar-te de nou. Em tremola tot el cos quan sento el teu nom. L'escalfor dins del llit que em transporta a nosaltres Feia temps que jo no et pensava gaire Creia que tot podia estar ben tancat I ara els dies se'm fan una muntanya i els dies passen com si res i no sé trobar el moment per dir-te que em tremola tot el cos quan sento el teu nom l'escalfor dins del llit que em transporta a nosaltres L'escalfor dins del llit que em transporta a nosaltres i em fa veure que nyoro de nou ser per aquí. i m'he nascanyat, porto mesos fent cançons, buscant com escapar-me de mi, buscant com destapar la passió. He fet el trasllat a ciutat de metàfores i jocs i ara escric poemes He trobat remei i un fruit amb noes a aquest present i no deixar-li lloc a la llum, tot ho m'estricant a buidor. M'he trobat passant pel cantor de pretèrits mons d'arròs, fites que senyalen presons i punts de mots del nostre món. Tens un cop d'ajunt que em crema els ulls. Tens un cel tan clar i un estel tan llarg. Tens el ventre pla i un lloc on firmar. i tens un dubte temorós que et fa trontollar i jo suspiro el veure tornar i saber encaixar el que em portaràs Crec haver tornat als records una llum intermittent símbol que s'apaga la veu que abans cantava en nom teu i ara veig esquerdes que parlen de l'hivern del nostre amor. I em menjo un cop d'ajunt que em crema els ulls. Un cop d'ajunt que em crema els ulls. Són fets de l'estiu que encena dins aquesta revetlla de nom. Tens un cel tan clar i un estel tan llarg. Tens el ventre pla i un lloc on firmar Tens un dubte temorós que et fa trontollar i jo suspiro al veure't tornar i saber encaixar el que em portaràs. Tens un cel tan clar i un estel tan llarg. Tens el vent replac i un lloc on firmar. i tens un dubte temorós que et fa contollar. I jo suspiro al veure't tornar i saber encaixar el que em portarà. Girona FM, tot el que sents. Pels ulls de la gent normal, ella és una més del poble, és la filla del practicant. I avui a la plaça és nit de festa, i entre multitud i gresca ens saludem mentre brindem. Parlem amb un gest i una mirada, mentre es pentina de passada, no cal res més, ja ens entenem. I l'últim ball no serà fins que canti el gall, fins que caigui aquesta lluna que tant de temps està esperant. L'últim ball no serà fins que canti el gall, però el braçet fins al replac, que tu ja te n'estaràs. Jo m'entretinc amb la teva pell fina, mentre el fornem sacs de farina, mitja rialla, desgago i tant. I les monges ja despertes de matinada, encara a mitjan d'ormiscades, no en reconeixen les cares. Surt el sol i mentre posen el carrer, tu fas un petó de bon dia o de bona nit, jo ja no ho sé. Sort que ja hi som, torre i que ja has arribat. A mi em queda un camí prou llarg per recordar el que ha passat. L'últim ball no serà fins que canti el gall, fins que caigui aquesta lluna que tant de temps està esperant. L'últim ball no serà fins que canti el gall, però el braçet fins al replà que tu ja I l'últim ball no serà fins que canti el gall, fins que caigui aquesta lluna tant de temps està esperant. I l'últim ball no serà fins que canti el gall, de braçet fins al replà que tu ja te n'has d'anar. I l'últim ball no serà fins que canti el gall, fins que caigui aquesta lluna, que tant de temps està esperant. L'últim ball no serà fins que canti el gall, rebrasset fins al replac, que tu ja te n'estaràs. L'últim ball. L'últim ball. L'últim ball no serà fins que canti el gall, Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM Parlo al T-T-Temps, prop del sol Tu amb T-T-Temps, aquí prenent el vol Quants anys té T-T-Temps jo escric aquest T-T-Tex amb punts infinits Vull que pari el temps posé, treure'm el jersei, que m'abrigui fort amb vent, que m'abraci. Vull que pari el temps posé, treure'm el jersei, que m'abrigui fort amb vent. Tu que té té temps, tu que dol, tu que ho té té temps, d'aquell detes control, entre té té temps, les estones, des de té té temps, instants infinits. Si el vent fred ens separa Si el mal temps se'ns endur I si el mar se'ns enfada Si som fada, vindré Si el vent fred ens separa i si el mar se'ns enfada, si se'n farà un dret. Oh, vull que pari el temps present, traure molts arcells, que m'abrigui fortament, que m'abraci. Oh, vull que pari el temps present, traure molts arcells, que m'abrigui fortament, Vull que pari el temps posent, traure'm el joc sent, que m'abrigui fortament, que m'abraci Vull que pari el temps posent, traure'm el joc sent, que m'abrigui fortament, que m'abraci Recopera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La gironina. Girona entre vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes. Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la Gironina. La ràdio de Girona. Busquem la llum i els colors de cada dia, la calma també vindrà. Cerquem les ganes de veure'ns a les tardes, somriure sense parar. I sabem que tot és més fàcil si no es pensa. Seguirem cantant com si res ens pogués pensar. No em diguis que no! i el que és real saber-nos perdent la veritat sense entendre gaudint per on hem passat ser conscient que cada minut és llum i vida seguirem tant tant com si deses pogués pensar no em diguis que no Girona FM, l'espai comunicatiu de la ciutat. La ràdio de Girona. Jo vull que són dissabte i que per tant ens hem de barallar. Que quedarem a casa i arribaràs més la mitjora tard. de anar de trapes o a menjar un trist entrepà. Avui que som dissabte i que per tant, a què veurem fatal? Que ja haurem begut massa i que faràs el ronso per pagar. Que sense pensar gaire diràs d'anar al local que a mi no m'ha agradat mai. Avui aquest dissabte Crec que n'estic farta d'esperar que per fi trobis la manera de lligar-te a la cambrera. no vull que som dissabte i que per tant hauré de suportar aguantar la brevada la conversa avorrida d'un dia que marxaré cansada de mirar-te la cara que em regalim el nas. Avui aquest dissabte crec que n'estic farta Segona estic farta Dimebacalment primer que em dengui borbuc Que tinganes tu muntor buferveria Mai no vaig sentir que fèiem tard El mar va créixer massa de pressa, no vaig saber que era l'amor, fins que em vaig quedar sol. Sol amb la ment en blanc, sol amb els vells recors. Tots els moments que feien mal en dels moments més bons. Vam travessar el desert, resàvem sense fe, no eren mai rectes les nostres gestes. Ens vam fer un lloc al cel, et vaig cobrir d'estels, fins que va ploure i tot es va fondre. Sol amb la mena en blanc, sol amb els vell corregut, aquells moments que feien mal també el record més dolç se'n va. Junts vam aixecar una casa, una vida i molts miracles. No vam fer cap guerra, no vam conquerir Amèrica. No vam preveure el diluvi i ens vam creure que érem únics. Mira com l'aigua se'n passa a la terra, sola amb la ment en blanc. sol amb els vens i records. Tots els moments que feien mal també un record més dolç amb l'alt. Girona FM 92.7 FM Si el teu cos no balla. Doneu-me vida, doneu-me la mà. Doneu-me força per sortir a cantar. Dispara la mà. Si tothom calla hem perdut la batalla Si tothom calla hem perdut la batalla Si tothom calla si tothom calla que surt el sol. Anem a trobar-hi coratge, pintar-te pau al paisatge, no tenir-te'l de plorar, vaig a lluitar per fer-te arribar al missatge. Els superats al gotge, sempre lletjers d'iquipatge, ara saltes de ballar, tots a cridar per enrodar l'engranatge. Viurem per sempre com aquesta nit, anem a trobar-hi coratge. No oblidarem la màgia del teu crit, del teu crit, No fal·la si el teu cos no val·la, si tu tu. Aquí hi ha hagut en el que ens vam banyar i ara només hi ha quatre pedres. Aquell bosc on ens vam amagar, tot rebuncant-nos enmig de les herbes. Recordo aquell riu per on vam caminar, aquella nit prop de Covelles, el terra moll i el soroll dels grills, aquelles nits dormint sota les estrelles. Com la somra espera el mar quan la marea puja. Com la terra espera el gent aigua de la pluja. Sé que hi ha un oasi darrere aquella duna. Com el sol espera l'eclipsi per poder estar amb la lluna. La ciutat que vam descobrir sense tu no era tan bonica, i el terrat amb vistes amojuïc ja no rep mai la nostra visita. Et troba a faltar aquell seient en el que passàvem les hores sempre aparcats lluny del ciment, lluny de la llum que feien les feroles. Com la sol l'espera el mar quan la mare ha pujat. Com la terra espera fugint l'aigua de la pluja. Sempre hi ha un oax i darrere aquella duna. Com el sol espera l'eclipsi per poder estar. Que un dia pogués canviar la meva fortuna. Com el sol va poder estar abraçat a la lluna. Com la terra espera el mar quan la mare puja. Com la terra espera el gent d'aigua de la pluja. Com el sol espera l'eclipsi per curestar amb la lluna. El ple de Girona en directe. El segon dilluns de cada mes, a l'Ajuntament de Girona, tots els grups polítics de la ciutat debaten el present i el futur de la ciutat. A partir de dos quarts de cinc de la tarda hi connectem perquè pugui seguir els debats, les emocions i els precs i preguntes. Escolta el ple en directe al 92.7 FM o ve a través de gironafm.cat. Girona FM. La gironina. voluntaris.cat, el programa de Girona FM que treballa pel foment, la promoció i el reconeixement del voluntariat social a les comarques gironines. Un dijous al mes, Helena Garcia et porta el més destacat de la Federació Catalana de Voluntariat Social a girona.fm i en podcast a gironafm.cat. Estem compromesos amb el nostre teixit social. Som la teva veu, som la gironina. Qui no té por a la vida, qui no té por a la mort. Són els efectes del nostre dia de persones amb oi i amb dolor. No sé què volen de mi, sols fan que dir i que dir. Tu tant, que em veres patir, ara tu soles haver-te un medic. Girona és un estil de vida. Girona FM és la ràdio de la ciutat. El que vius a prop, també ho sentiràs a prop. 92.7 FM