Estadi del Girona i entrades Champions; pallissa al Fontajau i coet de l’Uni; campions U19 d’hoquei; resultats locals i agenda

dues cares ben diferenciades i amb la sensació que encara hi ha molta feina per fer. Tot en clau bàsquet i a prop d'arribar a les fires de Sant Narcís per uns, Castanyes, i per les altres, de moment, Cotofluix. Dit això, aquí un dia més comença el Girona en Joc. Girona en Joc, el magazine esportiu de Girona. Dilluns 14 d'octubre del 2024, un dia més aquí a Girona FM per repassar tota l'actualitat esportiva que ha donat de si al cap de setmana i un dia més en què comencem un Girona en joc saludant el nostre company Josep Coll. Molt bona tarda Josep. Bona tarda Pau. Com anem? Com anem? Bé. Com ha estat el cap de setmana, dient-ne de descans, sense jornada de lligar pel mig? Una mica estrany, perquè sempre ara que estaves acostumat a fer partits, i amb aquesta dinàmica, que te la turin les seleccions, però bé, també va haver desconectat de tant en tant, durant dos dies, sense estar present de futbol, moltes coses, vam anar a les Sitges, al festival... Què tal, les pel·lícules, van fer gaire por o no? És més fantasia, vaig veure més fantasia que terror, però si també algunes de terror està bé. Alguna cosa més a part d'anar a Sitges, destacable? Diferents coses, moltes coses. He fet dinars i... Ah, bueno, però això ho fas cada dia, també. Sí, i... No gaire res. No gaire res. Descansar. Moltes coses que s'han quedat en poca cosa. Doncs res, veurem si és fantasia o terror al cap de setmana a nivell esportiu. Per algun sí i per altres no. Ja ho comentarem. Tot això aquesta setmana que torna la competició i de què parlarem avui? Doncs amb la competició de primera divisió que s'ha aturat per la selecció, repassarem una mica l'actualitat del Girona, també com li han anat als internacionals, però també el que ha passat cada setmana en termes de bàsquet amb el Bàsquet Girona. que va perdre de 30 punts a casa contra el Granada en un dels pitjors partits del club a l'HFBN, que és dues temporades i tres partits que porta, i en canvi l'Uni, que ha començat la temporada de la millor manera possible, i ahir va guanyar el Vaxi Ferrola Funtagiau. Repassarem el que van donar de ser els dos partits, tant en cloves que et giren a com de l'Uni, i també el que farem és parlar amb dos campions del món sub-19 d'Ukeipatins. Així és, avui passen pel Girona en joc els gironins Oriol Barrot i Vial Nadal, que fa unes setmanes es van proclamar campions del món amb la selecció espanyola i ens explicaran com ho van viure i també com encara en aquesta pròxima temporada Oriol Barrot amb el juvenil del Girona i en Vial Nadal amb el filial del Barça o aquest Lliga Plata. Doncs veurem com els hi ha anat l'Oriol Barrot i en Biel Nadal, tot això, com sempre, sobre rodes. Per tant, el programa que comença i anem per feina. Anem començant tota l'actualitat del Girona Futbol Club. Girona en joc. Presenten Pau Villafanye i Josep Coll. I avui en actualitat del Girona Football Club la frase Josep és paciència que ja llega o el que seria en català paciència que ja arriba. Marcelo Claure ha dit fins a dues vegades aquesta frase a les xarxes socials i sembla ser que segueix donant peixet sobre una possible remodelació de Montilivi o fins i tot la construcció d'un Estadi Nou en un moment on encara coeja tota la polèmica de les entrades per la Champions i on encara recordem hi ha entrades a la venda pel partit contra el Bratislava i això que ja estan obertes a tothom. A tothom? A tothom. Jo hi vaig entrar ahir i no vaig poder... No? Doncs hauríem de mirar-ho, perquè a mi se'm va dir que ja estaven obertes a tothom. I era la idea. En tot cas, alguna cosa falla. Va fallar en el dia del Feyenoord, va fallar quan també abonats o socis no acaben les entrades per veure la Champions. I no sé si són els preus, el fet que les localitats siguin per sorteig, perquè recordem que els abonats que compren l'entrada per la Champions no els hi toca la seva localitat, sinó que és un sorteig que et pot tocar qualsevol lloc del camp, o si és també l'horari entre setmana, però tenint en compte que el Girona juga a la Champions això no hauria de ser un obstacle. Bé, això de tothom en principi no, perquè jo acabo d'entrar a la pàgina del Girona i no fa identificar-me com a soci. D'acord, doncs de moment rectifiquem per socis i socis abonats, òbviament, però això vol dir que hi ha 11.000 persones que poden comprar entrades. I després de tota la polèmica que hi va haver que, bueno, del sorteig de socis abonats o socis i prou, sembla ser que al final aquell sorteig segurament no va servir per gaire res. Perquè hi ha trams. I Bratislava, més o menys, serà igual. En el sentit, has d'esperar el rival, que no és el mateix que vingui un Bratislava o que vingui un Liverpool, per exemple. Però també et diré que el fet que vingui un Bratislava Segurament no engresca tant, però és el partit que pots guanyar. És el partit, teòricament, més factible d'aquesta lligueta de fase de groups, diguem-li, de les Champions. Com interpreta Josep, això que hem comentat, de Marcelo Claure enviant missatges a través de X, que si paciència que ja arriba. que està en camí, tot això amb la previsió. La setmana passada vam poder anar a veure la Ciutat Esportiva i del Físgeri ens comentava que el 2027 seria l'any on ja hi hauria tots els camps i també les instal·lacions, sobretot pel que fa a d'oficines, vestuaris i tot plegat. Viral Baleig, com interpretes aquest missatge? I també un vídeo animàtic de l'Irona a xarxes. Dient que cada racó té la seva història. Molta gent retuitejant. O que serien capaços d'agafar la pala i el piquen a les obres. G-Tweet interpretava com un senyal que obres i envidents a Montilivi o de tenir un nou estadi. Molta especulació. De fet ja s'havia especulat durant l'estiu de totes aquestes obres. Se sap les dificultats que hi ha per construir en aquests terrenys de Montilivi. Se sap també que el club, òbviament, ha plantejat altres opcions que hi ha sobre la taula, és a dir, remodelar un Estadi que, recordem, no és seu, perquè és de l'Ajuntament, amb tot el que suposa. depèn la remodelació no se sap tampoc si és viable o no pel tema dels terrenys que hi ha al voltant de Montilivi actual i tot plegat o, òbviament hi ha hagut sobre la taula el fet de fer un Estadi nou de marxar d'allà i construir un Estadi nou amb el preu que comporta, òbviament, que són molts diners però totes les avantatges que pot tenir, val a dir que Portar l'estadi una miqueta més lluny de Girona també seria una dificultat pels socis i sòcies, però home, posats a la balança certes comoditats pel fet que hagis d'anar fins a Vilablareig, m'invento, pot estar bé. També perquè en aquest sentit segurament es faria un transport adicional per anar fins a l'estadi. Excessos. Si hi ha un Estadi Nou, 100% o 99% que serà fora de la ciutat. Això ho hem de tenir clar. Per començar perquè no hi ha espai. Exacte. I si es va fer una Estadi Nou també... I el més lògic... I si el vas fer allà mateix s'ha de tirar primer aquest i fer-ne un altre. I això... I això... Després on vas a jugar tota una temporada a Figueres... Com més d'una temporada? Sí, per tant. El més lògic... A veure, i per coherència seria fer-lo a prop de la ciutat esportiva. Sí. Home, en el sentit d'entrenar a prop, tens el camp a prop... El club té sobre la taula l'opció de fer una estadia al costat de Vilablareig. El que falten són els calés i l'aposta de voler invertir-hi. Amb el perill sempre a l'horitzó, que el Girona pugui tenir una mala temporada i vés a saber què passa. Si fas un estadi per 30.000 persones, posa-hi pel cas. Sempre està a la xifra. I després les coses no acabin d'anar bé i no s'empleni l'estadi, després te'l menges. Bé, veurem què passa, però Mercè i el Claudi quedeixen pistes com engrunes de pa a través de les xarxes socials, veurem si acaben o ens porten a la casa de llaminadures o si ens foten allò a l'olla i ens volen menjar. Per tant, veurem què passa amb aquestes declaracions de Claudi a través de les xarxes i si el Girona Comunica alguna cosa, si hi ha res de cert, si tot són especulacions com hem fet ara una estona aquí nosaltres dos. Però bueno, al final, a l'horitzó, alguna cosa haurà de canviar. Si més no, per evitar que una altra bona temporada del Girona t'acabi repercutint en coses com la que vam passar el dia del fei. Què passa? A tot això, el Girona, que està aturada de seleccions, anem a repassar una miqueta, perquè de moment qui ha estat més encertat en aquesta aturada de seleccions ha estat Miovski, el davanter de Macedonia del Nord, que primer va jugar contra Estoni i va guanyar 0-3, on va jugar 85 minuts i va donar una assistència, El següent partit va jugar contra Armènia, van guanyar 0-2 i aquí Mijovski, que va jugar 79 minuts i va fer un gol. Un gol molt bo. Bon gol de Mijovski, que sembla que amb la seva selecció es va entonant. I canviem, en aquest cas, de Macedonia al nord a Venezuela, on hi juga Janja Lerrera, que va empatar contra l'Argentina a un. I en aquest camí al Mundial, Janja Lerrera, que va jugar els 90 minuts, i un Janja Lerrera, que haurà de tornar a jugar demà, si no m'equivoco, la matinada. De dimarts a dimecres. Contra Paraguai. Hi ha carrera que veurem si torna a jugar els 90 o no, però que entre això i venir allò ben ràpid. Igual que Esprilla. Perquè Esprilla juga demà a la nit el segon partit. Van perdre contra Bolívia 1-0. Esprilla va jugar 27 minutets. contra Bolivia, que té el doble esforç del tema de l'alçada. No puguin ser a Girona i amb el partit de la Reial que s'han visat. Entrarà divendres, suau i poc més. Veurem com arriben tant a Llerrera com a Esprilla, que també hi va haver un moment en què es va donar un cop i van saltar una mica les alarmes. Qui va jugar també els 90 minuts va ser francès, en el partit entre Espanya sub-21 contra el cazacstan, que van guanyar 4-3, una Espanya sub-21 que torna a jugar demà. I també qui va jugar els 90 va ser ental, en aquest cas amb Hongria sub-21 i la seva victòria davant de Malta sub-21 per 2 a 1. Per tant, aquest és el repàs d'augment del que han fet els internacionals, encara amb partits pendents durant aquesta aturada de seleccions. I com que no ho vam comentar la setmana passada, Josep, a Extremadura, rival de la Copa del Rey. Sí, el sorteig que es va fer dimecres, si no vaig errat, a Extremadura, aquest rival de tercera federació, que no t'hi vas enfrontar fa massa, ells, fa quatre o cinc temporades, i ara uns a primera i els altres han baixat. I un partit que ja té horari, que serà el 30 d'octubre, dimecres, mig de fires, a les 9 de la nit. Doncs aquest viatge llarg, també pel Girona, que disputarà aquest partit, ja sabeu, a partit únic, aquesta eliminatòria. contra l'Extremadura. Per tant, estarem a temps. Res, i tot això, doncs digues. No dic que avui també el club ha comunicat aquesta lesió de Porto, que ha estat operat per unes molècies que arrossegava el turmell dret. La intervenció ha anat a càrrec del doctor Ramon Cugat i, com sempre diuen els comunicats del Girona, l'evolució marcarà la reincorporació dels jugadors als entrenaments. No sempre, t'he de dir. En el cas d'Uriol Romeu va ser diferent i, segons va dir, una vegada, depèn del jugador. És a dir, si el jugador no li fa res, marcar-se unes dates, que també suposa una pressió a nivell d'entorn perquè pensi, home, Uriol Romeu, m'invento, ha de tornar a aquest partit, Clar, després si no torna aquest partit pot haver-hi run-run, però és a dir, depèn del jugador i la voluntat seva de dir dates o no dates. O sigui que de moment sembla que Porto no ho ha volgut dir, però que no podrà ser-hi en el següent partit després d'aquesta intervenció i veurem quina és la durada de la baixa de Cristian Portuguès. Deixem aquí l'actualitat pel que fa el Girona Football Club, però seguim parlant de futbol i ho fem d'un tros de victòria i és la de l'Olot al camp del Cornellà per 1-2 i és que ho dèiem la setmana passada. L'Olot va empatar però no treia que la bona dinàmica continuava i a més l'Olot... que ara sí, li ha donat més embrenzida. Amb aquesta victòria, suma quatre jornades sense perdre i comença a demostrar que ja s'ha adaptat a la categoria. Una gran victòria, a més, amb un gol a les a cavalles, que suposa una gran dosi de confiança per l'OT, que segueix fent passes cap a la Bermània. I, a més, remuntant el partit, perquè el Cornellà, que es va avançar al minut 25, ràpidament, 8 minuts més tard, el dret de 3, Pau Salvans, que empatava, i, com has dit a les acaballes, Albert Torres, que posava l'1 a 2 definitiu, amb una victòria que fa que l'Olot surti d'aquesta zona de descens, sigui desè ara de la classificació, 3 punts per sobre del descens, per tant, ja... Bueno, sí, una miqueta d'aire. Traient el cap d'allà. Hi ha un punt del play-off. Hi ha cinc del líder. Per tant, la cosa està molt compactada en aquest grup de segure federació i qualsevol cosa pot passar. Vull dir, com l'Olot, que encadenant una sèrie de partits o una bona dinàmica, com aquesta de deu punts de dotze possibles, l'ha fet enfilar ara fins a aquesta decena posició. Doncs Olot, que segueixi amb aquesta bona dinàmica i tant de bo que tingui la màxima continuïtat possible pels Garrotxins. Passem a parlar de la tercera federació i quan avui parlem de la tercera és sinònim d'empats i és que els tres equips de comarques de Girona que juguen en aquesta categoria, tots tres han empatat 1 a 0, com va ser la paral·lada contra el Tona, i els altres a 1. I comencem en aquest cas pel Girona B que va empatar a casa contra el Prat, com dèiem a un. Amb un gol a l'últim minut. Enric García, que va salvar els mobles al filial de Girona, amb aquest gol a l'últim minut, el Pratas havia avançat al 55. I l'escala que va rebre també l'Hospitalet i va empatar un. Sí, a diferència del Girona B, en aquest cas, l'escala que va veure com l'empataven. L'últim minut. I quasi mateix guió de minuts. 55 en aquest cas el prac que havia marcat contra el Girona B, l'escala que va marcar el 57 per mitjà de Josu, i en canvi l'Hospitalet que va marcar l'últim minut. Mirant la classificació, ara mateix el Girona B amb quarta posició, aquests 9 punts, és el millor classificat. L'escala que està a les portes de les posicions de pleí a fan sisena, posició també amb 9 punts, i el paral·lel que amb aquest empat estan a la tretzena posició amb 7 punts, un punt només per sobre de les posicions de descens que el marca el Sabadell d'en 6. Tot i així, molta igualtat. Com dèiem, imagineu-vos, el descens amb 6 punts i el play-off amb 9, doncs no cal dir gaire res més. Seguim parlant de futbol, anem a fer-ho de la Lliga Lit, amb els diferents resultats, comencem en aquest cas amb una jornada negra, perquè tots tres equips han perdut els de comarques de Girona, Figuera 0, Vilanova i la Geltrú 1, Sant Just 2, Lloret 0 i Castelldefels 3, Palamós 1. Palamós que va retallar distàncies al 44 abans del descans amb un gol de Gerard Mercader, posant-te el 2 a 1, però després la segona meitat el Castellafels va fer el 3 a 1 i ja no hi va haver manera de poder sumar un resultat positiu. Per tant, jornada molt negativa pels equips de comarques de Girona, que a més tots tres estan situats a la part baixa, mitja baixa de la classificació. Veiem el Lloret, que és QE, amb només un punt d'aquests 12 amb què ha començat la competició. Per altra banda, el Palamós, que n'ha sumat quatre, els mateixos que el Figueres, que estan en unge i dotzena posició a les portes d'aquestes posicions perilloses. Per tant, aquesta lliga lit, que no ha començat amb bon peu pels equips de casa nostra, però hi ha molt de marge per rectificar, encara queda molta lliga per davant i les coses poden canviar molt. Un moment ara de parlar del futbol femení amb aquesta preferent, com sempre, amb els diferents equips de casa nostra que representen la màxima categoria que tenim del futbol femení. I comencem amb la victòria del Girona al Camp del Sant Gabriel per 0-2. Amb gos de Maria Peña a la primera meitat i Maria Fernández a la sua. El porqueres que per fi va tastar el gust de la victòria i ho va fer a casa contra el Sant Cugat per un gol a 0. Amb un gol a les acaballes, un gol de Serai Messa al minut 83. I per l'altra banda qui va tastar el gust de la derrota de Seu Pontenc que rebia el Pallejar i va perdre per 0 a 1. Mirant la classificació, Només hi ha tres equips que ho hagin sumat tot, com són el Barça, el Fundació Terrassa i el Girona, amb els 12 punts, els 3 al capdavant de tota la classificació. Porqueres, que amb la victòria important ja suma 4 punts i escala fins a la novena posició a mitja taula, mentre que el Pontenc està també a la part baixa, en 13a posició i només un punt dels 12 disputats, i aquesta és la situació. d'aquesta femení preferent, i anem a explicar-vos també la situació de la primera catalana i els diferents resultats que s'han donat aquest cap de setmana. Comencem amb el granollers 1-2-1. Els roses, que va perdre 0-1 a casa contra el Torroella. El Banyoles i el Can Giver, que s'enfrontaven, en aquest cas el Joan Coromina, i van empatar 1-1. El Juventus Lloret, que va empatar 0-1 al camp d'alcaldes de Montbui. I, mentrestant, el Bascanó, que va guanyar 1-2 contra el Mollet. i aquesta victòria, doncs, important pels bascanonins. Mentrestant, a la classificació, el Can Givert, que és el millor classificat de comarques de Girona, amb vuit punts en quarta posició, mateixos punts que el bascanó, que està just per sota, i després ve el Banyoles, amb sis. Per tant, els tenim, els tres seguits, en quarta, cinquena i sisena posició, una miqueta més avall, amb vuitena posició, i és el Torruell amb 6 punts, després trobem el Tossa amb 3 punts en una posició, i a baix trobem el Rosas amb 14 en posició, amb aquest punt que ha sumat, i no ho hem comentat però la Juventus Lloret també en 7 en posició amb 6 punts, per tant bon debut del Juventus Lloret a la categoria amb aquests 6 punts dels 12 disputats. I per acabar la secció del futbol aquí al Girona en joc hem de repassar el que ha donat de si al partit del Girona de Divisió d'Honor Juvenil i és que tenim bones notícies perquè va guanyar per 4 gols a 0 al Saragossa. Després de guanyar l'Espanyol també va caure al Saragossa per confirmar que el Juvenil del Girona comença a despertar. Segona victòria seguida que dona un embranzí de l'equip a la classificació i també una dosi gegant de confiança. Sí, un equip que ara ha sortit del descens, és 12a a la classificació, suma 7 punts després d'aquestes dues victòries consecutives i a veure si pot enllaçar més victòries que li facin pujar encara més posicions. Doncs veurem què ha acabat de fer el juvenil del Girona després d'aquestes dues victòries importantíssimes. I igual que també diem les coses bones, hem de dir de les dolentes, perquè el juvenil B ha patit, en aquest cas, La resta de punts que li han tret per alineació indaguda en un parell de partits, per tant aquí les coses que no s'han acabat de fer del tot bé i veurem com acaba tot plegat, però un ja es va confirmar oficialment i també n'hi havia un altre pendent de partit que s'havia de revisar. Coses complicades. El futbol va ser del Girona, mentrestant el jovenil·la, que almenys agafa una mica d'aire amb aquestes dues victòries seguides, i a més, contra equips de la part alta, sense anar més lluny del líder l'Espanyol i del Saragossa, que ara estan set en una posició. Deixem aquí el futbol, el Girona en joc d'avui, 14 d'octubre, però ara ve la teca grossa, ara ve el bàsquet. Girona en joc, el magazine esportiu de Girona. Bàsquet girona 52, Covid engranada 82. Partit per oblidar. Un bàsquet girona irreconeixible i que va sentir els xiulets de Font de Jau, va caure pallissat per un rival teòricament assequible i que havia perdut els dos primers partits fins ara. Les baixes de Juani Marcos i Sergi Martínez es van notar, però els d'afodiscats i caris van pecar de manca d'intensitat en defensa, combinat amb males decisions en atac i un granada més efectiu, sobretot a partir del segon quart, que van fer impossible que els gironins sumessin una nova victòria davant del seu públic. Amb un Margasol a peu de pista, molt emprenyat, molt enfadat. L'equip que més, jo crec que el pitjor, li va faltar ànima, li va faltar intensitat i ganes i voluntat. Al final doncs ens van deixar una imatge força trista i amb un fontejau. que no va poder reprimir els sorolls de vent. Sí, els xulets aquests, que és la primera vegada que apareixen a fontejar en aquesta etapa nova a l'ACB, en un partit on va faltar molt del bàsquet Girona. Van tornar a fallar molt els triples, 3 de 20 en triples per 10 de 29 del Granada, també rebots, 31 del Girona però 49 del Granada i aquí veu la diferència, val que no puguis estar encertat del triple però també la intensitat aquesta d'anar a parar el rebot, el rebot ofensiu, a més també. I un partit que no va començar del tot malament perquè l'equip es va notar bé a nivell defensiu. De fet, el Granada va tardar més de cinc minuts a anotar la primera cistella. El Mercador era en aquell moment de 6 a 3. Bé, un partit amb baixa anotació en el primer quart, però després, al final d'aquests primers deu minuts, els andalusos, que van anar de mica en mica ficant-se dins del partit, cosa que no va fer el Bàsquet Girona en tot el partit, i ja el primer quart, que va acabar amb 10 a 14 pels visitants. Sí, ràpidament, els visitants que es van escapar per sobre dels deu punts. 12 a 24 el Bàsquet Girona, que ho intentava, de totes les maneres, en el sentit, bueno, una mica com li venia, i ho aconseguia una mica, per exemple, 21-28, després va arribar 8 per sota el descans amb el 25-33, també va la dir, molt perjudicada amb les faltes, Susinskas, el millor contra el Manresa, ja emportava 3 al segon quart, i al final va ser exclòs per 5 faltes, igual que Fielero, per tant, Dues baixes més amb les quals no hi podies comptar. Sí, després la segona meitat sí que va ser un autèntic desastre, va ser per oblidar que quan el Granada ja es va posar 10 per sobre, res, just començar el segon quart amb el 26 a 40, ja no hi va haver manera de tornar dins el partit, no hi va haver manera de reaccionar. i la diferència que es va anar fent cada vegada més gran, fent 52 punts només, que és la pitjor anotació del Bàsquet Girona en aquesta trajectòria a l'ACB. Vull llegir també que és el tercer pitjor registre del club en totes les categories, per tant, partit fluixot. Fluix o no? Fluix, fluix, fluix. Per tant, el partit que ha de ser un punt d'inflexió aquest, esperem que sigui un partit en el qual poder veure les coses que no s'han de fer. Per tant, esperem que tant l'equip com Katzikaris n'aprenguin d'aquesta pallissa que el Granada els va infligir. Precisament, Katzikaris, que comentava després del partit que era complicat fer una valoració del match i que el Granada havia aprofitat les seves debilitats. No és fàcil fer una valoració del partit d'avui. perquè hi havia part del baloncesto, abans d'arribar al baloncesto, el tema tàctic, el tema de coses que... estàvem molt nerviosos, hem sortit molt nerviosos en atac, de feina hem estat bé, però han agafat 7 gols al primer quart per renovar, llavors en aquest sentit no podíem córrer, no podíem anotar, i cada vegada que passava pesava el balon més, i estàvem sense confiança, Y ellos lo aprovecharon, es un equipo con mucha experiencia, lo han dicho en la previa, y aprovecharon nuestra inexperiencia y han controlado el juego como ellos querían. I a part d'això, l'entrenador del Bàsquet Girona que també lamentava aquesta falta d'intensitat de l'equip. A partir d'ahir, a mi el que més volia veure de l'equip era No tenemos un buen día, pero vamos a luchar, vamos a luchar con la cabeza alta, vamos a sacar como equipo todo lo que podemos porque te puede pasar en un partido de tener mal acierto o en algunos errores, pero cada vez nos pesaba más. Y eso es parte de los problemas, la lesión de Juan en descanso, un descanso de ahí antes de acabar la primera parte. Hemos quedado también cortos con las rotaciones, pero los jugadores que han estado en la pista podrían dar más guerra. Més guerra, és el que li demanava a l'equip, més intensitat, més ànima, més sensació. Les coses no poden sortir, però el que no pot faltar és energia i ganes de jugar i de fer-ho bé, i més a casa, a fontejar-ho davant de la teva afició. Una llàstima, com dèiem, el partit que va fer el Basket Girona, contra un equip teòricament rival per la permanència, i que ja no parlem tampoc del tema bàsquet de veraix, perquè 30 punts són difícilment aixugables. Per tant, veurem què passa i si hi ha reacció, tot i que, com veurem després... Té un calendari complicat, eh? No, només el partit de diumenge. Però el partit de diumenge contra el Madrid, bé, pot ser un escenari per veure coses diferents, tant de bo que sí, però difícilment, ara mateix, amb la situació de l'equip, es fa difícil ser optimista. Deixem aquí l'actualitat del bàsquet Girona després d'aquesta jornada negra i la derrota contra el Granada que va acabar com tots sabem i que veurem també quines repercusions pot tenir si en té alguna. O sigui que això no ho donem per fet. I ara sí, anem a intentar explicar millors notícies i en aquest cas parlem de l'Uni Girona. Pau Villafanye i Josep Coll presenten i dirigeixen el repàs a tota l'actualitat dels equips de la ciutat. Girona en joc. Unijirona 78, Vaxi Ferrol 68. El to canvia i és que l'Unijirona ara mateix va com un coet. L'únic que va es veient els dubtes de la pre-temporada i ha començat la temporada de forma immillorable. Dijous va guanyar sense oposició el Yerban Foxes a l'Eurocup per un contundent 57 a 112 amb el màxim avantatge i ahir va guanyar el Vaxi Ferrol en la segona jornada de Lliga en un partit que es va decidir sobretot en el tercer quart on les de Roberto Eñiguez van ser superiors. A les rivals hi van poder aguantar l'avantatge sempre rondant els 10 punts. Això sí, ho van aguantar fins al final davant d'un Vaxi Ferrol que no es va deixant en cap moment. Va donar guerra el conjunt gallet durant tot el moment i és un partit que va estar marcat pel poc encert del triple, però per part dels dos equips, 3 a 22 del ferrol i 4 de 18 de l'uni i 4 d'aquests triples els va fer Chloe Bibi, que va fer un 3 de 5 i que va ser la màxima notadora, la millor jugadora del partit, amb 29 punts, 6 rebots, 32 de valoració. Un partit que va ser d'allò més igualat, l'uni que va començar amb 8 a 1 en el marcador, Les gallegues, això sí, sempre lluitant, van remuntar, es van posar per davant al final del primer quart amb el 18-20, i tres quarts del mateix en el segon quart, amb les gironines que agafàvem en avantatges amb el 26-20, però que al final el descans del marcador era d'empat o 32. L'únic que va desencallar el partit en els últims cinc minuts del tercer quart, eh, quan del 43 a 40 es va passar al 64 a 54, al final del període. Es va controlar bé durant l'últim quart, sense deixar sobretot que el Maxi Ferrol s'apropés més enllà dels 8-9 punts. De fet, l'avantatge va arribar a ser de 15, amb el 78 a 63, quan faltava menys d'un minut. Tot i que les visitants, com dèiem, van maquillar una mica el final, però l'Uni Girona, que va tirar d'ofici i això, que encara ha d'acabar de construir la seva identitat com a equip, i Roberto Iniguez, que explicava, després del partit, que en aquest cas, després del descans, l'equip havia reaccionat. Evidentemente estoy contento porque lo hemos sacado y sé que en la situación del equipo ahora, ganar partidos es muy importante. Creo que nos tenemos que adaptar para competir lo mejor posible y creo que hemos reaccionado bien tras el descanso. Hemos hablado en vestuario ciertos detalles que no estábamos haciendo como tocaba. Crec que hem de ser molt bons equips, jugar molt junts, ser molt solidaris i ajudar-nos totes. Tenim problemes de rebot, ha de ser un treball d'equip, no depèn de ningú ara mateix, perquè no podem depèn de ningú. I també va parlar després del partit del director esportiu, en Pere Puig, que va explicar el cas de Natasha Mack, que s'havia d'incorporar a l'equip un cop acabés la WNBA, però una lesió de menisc la mantindrà fora de la pista un 3 o 4 mesos, tot i que l'únic compta amb ella, però també està buscant alguna jugadora del mercat. Això comentava Pere Puig. És el final de temporada, quan juga l'últim partit, per conveni de la Guàmana Invida, i fa en revisió de a l'entrada i a la sortida, i amb una revisió de la sortida li detecten amb una racionàcia magnètica que té aquest humanisme aquí. A pesar d'altres opinions mèdiques que heu demanat, que no eren de la franquícia i que la franquícia li va respectar, vam veure que fins que no es fes l'artroscopia no sabíem el que és. Al final han sigut el pitjor que podia passar, seran uns mesos sense que ella pugui venir. Nosaltres valorem entre 3 i 4 mesos. Ella continua a tenir en contacte, ella vol venir i nosaltres l'esperarem. L'esperarem per la qualitat de la jugadora, per les ganes que ella ens ha mostrat que vol venir. i perquè el mercat, sobretot d'una jugadora europea com ella, no hi ha quasi res que puguem fitxar. L'Uni i Girona, que esperarà a Nataxamac, però això ens situa cap al mes de febrer, més o menys. Sí, tres, quatre mesos, gener, febrer, sí. Sí, que veurem què passa amb Nataxamac, tot i així sembla ser que l'Uni està buscant el mercat per un possible recanvi, veurem si temporal o també fins a final de temporada, després intentar que s'incorpori Nataxamac, pel que suposa, com deia Pere Puig, a nivell de qualitat, i del tipus de jugadora que és. Estarem a l'expectativa de veure què passa, mala notícia, en aquest cas, que s'hagi lesionat una jugadora quan encara no ha arribat al club. Però bueno, aquestes coses passen. Seguim parlant de bàsquet i hem de parlar de la segona federació. La setmana passada parlàvem amb Antoni Espinosa Júnior sobre aquest debut del Sol Gironès Visbal, que va acabar amb bona notícia en el primer partit, però en el segon Josep no va ser del tot bo, si més no el resultat. Solt Girunes Visval 61, Palmer 91. Partit històric, això sí, pel Visval Bàsquet, que va viure al Pavelló Vell un partit que sempre recordarà aquest debut a la segona federació a casa, en el que va ser una autèntica festa del bàsquet visvalenc. però que no es va poder traslladar sobre la pista ja que els de Carles Rofés van caure per 30 punts després d'una mala segona meitat on les forces van fallar. Sí, perquè els més valents van començar menys concentrats, dominant gairebé durant tota la primera meitat en el marcador, amb un màxim de 10 punts al primer quart, també alguns avantatges de nou en el segon, però els mallorquins que al final van reaccionar en el tram final del segon període i ja van marxar al descans per davant amb el 41-43, era un marcador Ajustat, però a la segona meitat ja no hi va haver color. El Palmer, que va fer un parcial d'11-26 per escapar-se ja 17 pors per sobre, i el 9-22 en l'últim quart ja va sentenciar el partit. Doncs l'entrenador del bis del bàsquet, Carles Rofes, que explicava que l'equip no havia sabut interpretar la defensa del Palmer a la segona meitat. Ja ha passat el segon quart, però després sobretot a l'inici del tercer quart, i ells han pujat un nivell defensiu. I nosaltres crec que no hem pogut interpretar bé les propostes defensives que feien. I en comptes de seguir jugant, van estar alegria i intentar jugar a un aire més fresco i amb molta mobilitat, i que la pilota anés ràpid. La pilota ha separat molt i llavors ens han tancat les opcions i ells han pogut jugar molt més fàcils en atac. Ha vingut una mica fàcil i han pogut atacar bé contra la seva exigència defensiva. A l'avís de l'esquet que no va poder guanyar el primer partit de la història de la segona federació a casa, però sí que ho va fer a fora, per tant haurem de tornar a confiar que l'equip isbaranc ho pugui tornar a fer en la següent jornada. De la segona federació saltem a la tercera i hem d'explicar el tret de sortida d'aquesta categoria, abans l'anomenada Lliga Eva, aquest any amb només un equip gironí, i és que el salt, i a més va perdre el primer partit. Sí, va perdre 78-73 a la pista del curte de Uerba amb un tram final on les coses no van sortir bé perquè els locals van fer un parcial de 27-19. Parlem ara de la Lliga femenina 2 perquè s'ha disputat la segona jornada amb els dos equips gironins que van estrenar el seu casaller de victòries. Ho va fer primer el Jack a la pista del Corunya per 61-72. Amb la primera victòria de les gironines que van encarrilar la victòria ja no en la segona part arribant a guanyar de 17 en l'octubre de l'últim quart. I mentrestant el Tordera Blanes, que va guanyar el Mondragón, Universitat Ea, per 63-46. Amb un 25-11 ja anava al primer quart de parcial i a partir d'aquí ja van dominar el Mercador fins al final. Saltem del bàsquet a l'Ukei, quarta jornada de la Nacional Catalana femenina, hipoteca Girona que visitava el Cerdanyola i va guanyar per 1-2. Remuntant l'1-0 inicial de les locals i van sumar la primera victòria de la temporada, els que les fa sumar a 4 punts dels 12 possibles. I, mentrestant, el Sant Jordi dels Valls, que va guanyar també contra el Sant Cugat per 1 a 0. Segona victòria consecutiva, segona victòria de la temporada, han sumat 6 punts d'aquests 12 possibles en l'inici del campionat. I si no m'equivoco, aquesta setmana comença l'hipoteca girona masculí a la lliga. Comença el que ell lliga a plata, diguéssim, en diferents equips gironins. Només l'hipoteca girona, també hi ha el Lloret, el Palafrugell, Dolot. i crec que un altre no ara no molt bé, però sí, hi ha aquest tret de sortida de la Lliga. Doncs així, en l'inici d'aquesta competició, que ja us ho explicarem també les properes setmanes, i com avui volíem parlar d'OK, hem volgut parlar també a l'entrevista amb Oriol Barrot i Vialnedal, que com hem comentat a l'inici d'aquest Giron en joc, han estat campions de sub 19 del món, i per això avui a l'entrevista, com dèiem, Oriol Barrot i Vialnedal. Girona en joc, presenten Pau Villafanye i Josep Coll. I avui al Girona en joc tenim 12 gironins, l'Oriol Barrot i en Bial Nadal, que fa una setmana es van proclamar campions del món sub-19 amb la selecció espanyola d'Uke i Patins i que ara ja preparen els seus campionats de Lliga per començar una amb el Girona i l'altra amb el Barça Atlètic a l'Ukell Lliga Plata. Bon dia als dos i enhorabona. Hola, bon dia, gràcies. Gràcies. Bé, per començar, què va significar per vosaltres guanyar aquest Mundial Sub 19? Jo crec que guanyar un Mundial és un somni que té qualsevol nen que es posa uns patins pel primer cop. Jo crec que al principi que comences a jugar és una cosa que potser no t'imagines o penses que potser no hi pots arribar. I a mesura dels anys veus que acabes anant a entrenos i que al final entres seleccionat i un cop estàs allà vols fer-ho tot per guanyar i endur-te aquest títol cap a casa, que no tothom pot dir que el té. Jo no esperava estar seleccionat i m'ho vaig veient un dia. Va ser una mica inesperat i un somni per mi. Clar, un moment des d'ara. Oriol, vial, us esperàveu sense eleccionats, primer de tot? Jo sí que vaig estar donant diversos controls, ja vaig poder anar a la sub-17, però al final, quan estàs allà a les portes, no et pots imaginar res, perquè hi ha tants jugadors que qualsevol es pot quedar fora, llavors imaginar-t'ho no, però saps que estàs allà i que tens la possibilitat i fas tot perquè així sigui. En aquest cas, per exemple, Oriol, què vas pensar quan et vas eleccionar? Bé, nerviós al principi perquè abans hi havia una preselecció que encara no sabies si estaria preseleccionat i un guanti i mira, vaig tenir sort. Parlem una mica d'aquest campionat. Va guanyar els tres partits de la fase de grup, després 13-0 a Colòmbia al quart de final, 6-3 a Itàlia a les sèries finals i al final 3-1 contra Portugal. Vist així, amb aquest marcador sembla que va ser una mica fàcil guanyar, però com va ser realment tot això? Va ser complicat? Home, sempre es diu que a la Sub-19 hi ha jugadors contra jugadors que alguns estan jugant a primera divisió, alguns ja s'hi dediquen, llavors... No és fàcil, i tot i que el marcador, en algun cas, sembla que hagi guanyat fàcil, no baixi. Sobretot a les fases finals, sobretot a Itàlia i Portugal, vam haver de patir molt. A la final, en Portugal, tenen jugadors de molta qualitat i al final estem allà patint fins a l'últim segon, fins que fem el 3 segon, però no va ser gens fàcil, tot el contrari. És cert que va mullada molt, però igualment sempre va d'aquesta tensió que ens podien remuntar. i tots els equips fins al final no paraven. I fer-se amb el grup, amb els diferents companys, costa o ja us coneixíeu una mica de partits anteriors o d'anys anteriors? Bé, si és veritat que dels deu jugadors no ho érem catalans, llavors ja hem jugat en contra mil vegades entre nosaltres. i al meu cas, ja havia coincidit amb la gran majoria a les seleccions sub-17, llavors ja era més fàcil, i ara en tinc alguns de companys. Però sí que és veritat que en un grup molt junt, on tothom obria els braços a tothom i ens ajudàvem tots molt. Jo es coneixia només perquè vaig jugar en contra, però és cert que es va obrir molt i al principi ja ens vam portar bé. I és molt diferent jugar un campionat de seleccions internacional que jugar un campionat domèstic amb el vostre equip en aquest cas? Doncs la veritat és que sí, perquè un campionat domèstic no té la repercussió que té, òbviament, un mundial o un europeu. I també, en el moment de jugar, una selecció al final és un equip que està junts durant un mes i mig i només. En canvi, tu amb el teu equip estàs potser 9 o 10 mesos que dura la temporada. És veritat que en una selecció t'has d'adaptar molt més ràpid, has de rendir molt més ràpid, has de rendir. En un campionat d'una setmana on tens un pèrdi cada dia, has de rendir cada dia. És bastant diferent en un campionat domèstic. Comenceu ara ja campionat de Lliga. Per tu, Biel, és un canvi perquè aquest any fas el salt al Barça Atlètic. No sé com va rodar tot plegat per poder fer aquest salt. Entenc que vas estudiar a Barcelona i que això et va fer obrir les portes al Barça, no? Sí, jo tenia clar que m'anava a estudiar a Barcelona. llavors venir a Girona em quedava molt lluny, i per venir cada dia, i a més que amb el trànsit i tot, era prèviament inviable. I després vaig tenir la sort que al Barça es va interessar, i molt bé, perquè és molt més còmode, ho tinc molt més a prop, i poder jugar aquí a La Plata, per un jugador de la nostra edat, és una etapa que és molt bona i que segur que ens farà millorar molt a tots. Clar, tu Oriol també estudies a Barcelona, però hauràs d'anar i tornar cada dia per poder fer els entrenaments, en aquest cas amb el juvenil del Girona. Ja, doncs faig el que m'agrada, al final, jugar aquí al Girona. És un esforç, perquè vaig anar-hi aviat per estudiar l'àmbit, però mira, val la pena jugar amb el meu fill. Biel, he vist el calendari, i jugueu contra el Girona, crec que a mitjans de novembre. Què significarà per tu aquest partit jugar contra el teu equip, que ha estat fins ara? Serà estrany, la veritat, perquè serà de jugar contra el Girona, que jo sempre, si no m'he posat una altra camiseta que no seria el Girona, per mi serà molt estrany, perquè hi tinc molts amics, és un club que m'estimo molt, la ciutat i tot, i sobretot quan ens toqui venir aquí a jugar a Girona, serà molt especial, perquè la gent que he vist tota la meva vida des que he crescut de petit, la gent a la grada, els jugadors que som amics, des que ens van posar els patins per primer cop, llavors serà un partit superespecial. I per tu, Oriol, entenc que estàs al juvenil, encara, l'objectiu d'aquí uns anys és fer el salt del primer equip, no? A veure, intentar fer el salt, però és difícil. Segur que és molta pressió i, bueno, intentaré treballar per arribar-hi. Clar, tenir també, l'Oriol no ho hem comentat, l'Oriol és porter, tenir com a referent un porter tant de renom com en Jaume Llaverola també, treure'l d'allà també deu ser complicat, perquè ja porta molts anys a l'OK. Sí, és veritat, però al final és un porter que ajuda molt i sempre està donant consells. A mi em va ajudar molt, sobretot en els entrenaments, i això em va facilitar tot. I parlem una mica també de la vostra relació amb l'Okej. Com us vau animar a practicar aquest esport? No sé si va ser ja de petits o us vau animar ja una mica més de grans? A mi em ve de família, com a molta gent que juga a jodir al final. però tots els meus cosins, el meu pare, el meu tio havien jugat i el meu germà també jugava al Girona i doncs, doncs quan vaig tenir quatre anys, doncs em van posar uns patins a mi també i així va venir, així va venir, per família. Bueno, el meu pare no juga a hockey però el seu germà sí i em va apuntar a hockey des de petit amb quatre anys també i mira, doncs des d'allà jugant a hockey. Sempre amb el Girona. Vau començar els dos ja amb el Girona de petits i fins ara amb el Girona. En aquest cas, el Girona, com el veieu de salut del club de la ciutat? Més Oriol, ara que tu hi estàs jugant, Vialto des de fora, com el veieu? Jo veig que el Girona els últims anys ja... ha tingut el primer equip al que lliga durant uns quants anys, hem arribat a Copa del Rey, a les Fers, i sí que és veritat que l'any passat es va baixar, però jo crec que és una bona oportunitat ara per potenciar la base, perquè els jugadors de la nostra edat tinguin oportunitats al primer equip i ajudar-los a créixer, i estic segur que tornarà a començar tot, i estic segur que d'aquí uns anys anirà tot molt bé i que esperem que es pugui tornar a pujar al que lliga. Bé, jo crec que cada copa som més grans i esperem que l'any que ve pugi, i això, l'aventura és molt bona. Doncs aquestes que són les reflexions de l'Oriol Barrot i del Biel Nadal, que fan res, van proclamar campions del món. de Sub-19 amb la selecció espanyola d'Uke i Patins. I res, els idegem també tota la sort del món de cara a aquesta temporada que està a punt de començar i també donar-li unes gràcies per haver estat aquí avui al Girona en Joc. Moltíssimes gràcies als dos. Gràcies. Gràcies. Girona en Joc presenten Pau Villafanye i Josep Coll. I després d'aquesta entrevista amb tots uns campions sub-19 del món d'Ugeipatins, com eren o són l'Oriol Barroti i el Nadal, fem l'últim punt esportiu, hem de passar les previsions, hem d'acabar de parlar en aquest cas d'en Bol i de la quarta jornada de la Primera Nacional. on diríem que els dos equips van guanyar. Primer, per començar, la Unió Esportiva Serdea, que va guanyar el Granollers per 30-29. I va tornar a guanyar després de perdre la setmana passada i suma 6 punts de 8 possibles. Mentre estan al Burdils, va guanyar contra el Sant Martí Adriarenc per 34-31. I suma 4 punts dels 8 disputats fins ara. Doncs prou bon inici, tant de la Unió Esportiva Serdea com del Burdils, en aquesta Nacional. I ara, després d'haver repassat tota la actualitat esportiva, és moment de les previsions. Agafeu llapis i agenda, bolígraf, el que us vingui de gust, el mòbil i apunteu per començar dissabte torna al Girona, després de l'aturada de seleccions, ho farà a partir de dos quarts de 7 de la tarda Montilivi contra la Reial Societat per intentar donar continuïtat a la victòria contra l'Atleti Club, una altra vegada rival molt difícil, i veurem també com hi arriba l'equip de Mitchell després de la aturada de seleccions. Nosaltres, el Girona en joc de Girona FM, que ens hi posarem un quart d'hora abans, a partir d'un quart de 7 de la tarda, per explicar-vos aquest partit des de Montilivió, on esperem que el Girona pugui tornar a sumar 3 punts. Després, en aquest cas, ja marxem a diumenge perquè la segona federació Lulot juguen aquest dia. Sí, el municipal, el Lulot, que jugarà a casa contra el Sant Andreu, diumenge a les 5 de la tarda. I el mateix diumenge, tota la tercera federació en clau gironina. Amb un partit al migdia, el Girona ve que jugarà a tres quarts de dotze al Camp de la Grama, mentrestant a les 5 de la tarda al Mollerús Escala i al Paralà de Badalona. I, si voleu veure ACB, el Bàsquet Girona, que també serà diumenge però pel matí. Sí, a dos quarts d'una del migdia, aquest partit que jugarà a la pista del Madrid, que no està gaire bé, que ha perdut dos partits i només n'ha ullat una al Lliga, però que vindran d'aquesta manera, amb aquesta ràbia, que a veure com s'hi enfronten els de fotis cacicaris. Veurem com enfronta aquest partit del Bàsquet Girona, també després de la trompada contra el Granada. i pel que fa a l'Uni Girona, doble enfrontament. Exacte, dimecres, partit d'Eurocup, després de la gran victòria la setmana passada, segona jornada d'aquesta competició europea, amb l'únic que jugarà al primer partit de la competició fontejau, rebent a la Molissona, Campo Bagasso, d'Itàlia. Dimecres, a les vuit del vespre. Diumenge, torna a la competició domèstica. A les 12 del migdia, partit A la pista de l'Ardoi, a les 12 del migdia, en aquest partit de Terres Navarreses. I si mirem el sol Ginones Bisbal, en aquest cas jugarà dissabte, i a més a la tarda. Sí, dissabte a la tarda, a les 7 de la tarda a la pista del Mataró. Acabada de tancar aquest Giron en joc també comentava que hi haurà motociclisme aquest cada setmana però Josep també haurem de matinar. Matinar bastant, de diferència d'altres curses, aquesta és la de MotoGP que és a les 5 de la matinada, la cursa de diumenge, l'esprint de dissabte a les 6 i la de Moto2 amb l'Albert Arenas a un quart de quatre de la matinada. És el que té córrer a Austràlia. Aquesta sí que s'haurà de matinar. Doncs és el que té córrer a l'altra punta del món al circuit de Philip Island. Fins aquí, el Girona en joc d'avui, 14 d'octubre. Gràcies Josep Coll. Un apunt abans d'acabar, si em deixes, Paula Badosa està jugant ara el torneig de Ningbo a la Xina, a la primera ronda, partit que es decidirà en el tercer set, que de moment està guanyant la de Bagú per 1 a 3. Doncs veurem què acaba fent Paula Badosa, en tot cas, us ho explicarem més endavant. Gràcies Josep, a tothom, i gràcies a tots per la confiança aquí al Girona en Joc de Girona FM. Ja sabeu, cada dium s'ha de passar tota l'actualitat esportiva aquí a Girona FM, a la ràdio municipal, i això sí, ja sabeu, ens emplacem aquest cap de setmana on tindrem molt d'esport, com sempre, aquí a Girona FM. Gràcies, i com sempre, ens acomiadem Girona i Esport. A rebre. Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta tot a l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat, els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou. Girona FM, l'espai comunicatiu de la ciutat. Gironès 92.7 FM. Informació de proximitat, notícies, entrevistes, tertúlies, reportatges... Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis. com si fos ben bé l'últim moment, per si tot s'acaba i jo no hi soc a temps. Sempre dues passes per davant d'aquells que triguen tant i ara de cop no sé quin era el meu plan. Vinc per dir-te que paris un moment, que no passa res si et quedes enrere que el temps t'espera. Quan respiris aquest marc que tens davant de llum tot serà fum. Vaig de pressa com si fos ben bé l'últim moment, per si tot això s'acaba i jo no hi soc a temps. Si ara el temps ha de marxar, tot l'espai per ocupar Si ara el temps ha de marxar, jo no em veig cap orellarà Si ara el temps ha de marxar, tot l'espai per ocupar Si ara el temps ha de marxar para i mira un moment el que passa al teu voltant és normal que tot s'hagi congelat i és que tot el que es movia abans per dins jo no sé on era però ara es mou sense atreva i ara mira sense atreva i jo et responc sabent qui era i ara mira sense atreva i jo vaig que em moc del pit el cop d'ajuditant les ombres que no em deixen veure al fons em nego en l'aire que jo mateixa no he servit Si ara el temps em va deixar tot l'espai per ocupar Si ara el temps em va deixar jo no em veig cap on he d'anar Si ara el temps em va deixar tot l'espai per ocupar Si ara el temps em va deixar jo no em veig cap on he d'anar Tot l'espai per ocupar Si ara el temps em va deixar Jo no veig cap on he d'anar Si ara el temps em va deixar Tot l'espai per ocupar Si ara el temps em va deixar