Girona A Fons

Programa on cada setmana s'analitza a fons un tema d'actualitat relacionat amb Girona, a través de debats i entrevistes amb persones expertes en el tema en qüestió. Presentat i dirigit per Oriol Mas.

Subscriu-te al podcast

Títol generat per IA

Girona, capital del ciclisme? Cicloturisme, mobilitat urbana, infraestructures, economia i comunitat (des de la Ciòter)

Programa on s'analitza a fons un tema d'actualitat relacionat amb Girona, a través de debats i entrevistes amb persones expertes en el tema en qüestió. Presentat i dirigit per Oriol Mas

Avui tertúlia especial des de la Sea Otter:

  • Mariona Ferrer, delegada de l'Ara a comarques gironines
  • Agnes Güell, consultora en turisme esportiu
  • Xavier Corominas, president de "Mou-te en bici"
  • Laura Martí, ciclista semiprofessional de l'equip UPV

Context i objectiu del debat

Programa especial de Girona FM emès en directe des de la Sea Otter Europe (pavelló de Fontajau), amb una taula rodona sobre la relació entre ciclisme i Girona des de quatre angles: turístic, esportiu, econòmic i mobilitat urbana.

"La bicicleta no és el problema, els cotxes són el problema."

Idees principals del debat

1) Girona com a meca del cicloturisme, però pendent en mobilitat quotidiana

  • Girona és una de les grans meques del cicloturisme al sud d’Europa: clima, orografia, estil de vida, rutes icòniques com Rocacorba o Els Àngels, i un ecosistema de serveis i esdeveniments molt potent.
  • Alhora, la ciutat no és referent en mobilitat urbana sostenible: xarxa poc connectada, carrils bici amb dissenys problemàtics, i manteniment insuficient.

2) Impacte econòmic i dades

  • Comerç ciclista multiplicat per 5 en una dècada (fins a ~40 negocis a la ciutat).
  • Despesa mitjana de cicloturistes: EE. UU./Austràlia/Canadà: 5.000–6.000 € per paquet; europeus: 1.800–3.000 € setmanals.
  • Falta un indicador fiable del volum de cicloturistes sobre el total de turisme.
  • Estacionalitat: menor que el turisme de sol i platja; temporada ciclista cada cop més llarga.

3) Esport, talent i equipaments

  • Manca d’aposta local per estructures d’esport base i equips vinculats a la universitat (comparació amb València o EUA).
  • Reivindicació d’un velòdrom a Girona (promesa de fa >25 anys) i propostes com tancar Els Àngels un cop al mes per entrenament segur.
  • Iniciatives solidàries i participatives (p. ex., Everesting als Àngels).

4) Mobilitat quotidiana i convivència

  • Mesures positives: radars, carrers 30, potenciar Girocleta i ampliació d’aparcabicis segurs.
  • Problemes: assetjament (pitades) al ciclista, carrils en contradirecció (cas Devesa) i connectivitat escassa en eixos clau (p. ex., Fontajau).
  • Tren + bici: normativa favorable a Catalunya, però cal fiabilitat, capacitat i informació clara.
  • Famílies: auge de les cargo/longtail (electrificades) com a game changer; cal pacificar entorns escolars i reduir trànsit a l’hora punta.

5) Infraestructures: manteniment i planificació

  • Prioritzar manteniment de vies verdes i carrils (ferms, drenatge, poda, pintura, senyalització).
  • Bones notícies: passarel·les i connexions (Congost–Salrà; accés no motoritzat a Sant Gregori/Bescanó).
  • Crítica al carril-bici “per quota” (per captar fons) i a obres sense coproducció amb usuaris; evitar carrils en voreres sense seguretat per a vianants.
  • Urbanisme: plans desfasats (pre-e-bikes/patinets); cal planificació integral i aprendre de models com Vitòria.

6) Comunitat i marca Girona

  • Teixit social vibrant: Social Rides, clubs (p. ex. Girona Gravel Girls), World Series de Gravel, Traka, etc.
  • Girona com a aparador de marques (ex. l’“Odeon” com a “temple” ciclista).
  • Proposta d’una Casa de la Bici pública que integri cicloturisme, mobilitat, formació i serveis.

7) Promoció vs inversió

  • Debat obert: reduir promoció per derivar recursos a infraestructura i manteniment vs. via de doble aposta (promoció + infra), aprofitant retorns de taxa turística i impostos.

"Girona es promociona sola" vs. "Cal gestionar bé i invertir en allò estructural".

Conclusions i propostes

  • Dades: sistema estable per mesurar el volum i l’impacte del cicloturisme.
  • Manteniment: pressupost anual fix per a vies verdes i xarxa urbana (ferm, drenatge, pintura, senyalització).
  • Xarxa urbana: connexió d’eixos i eliminació de punts negres (contradireccions, interseccions conflictuoses).
  • Escola i famílies: camins escolars segurs, zones 30 reals, suport a cargo bikes.
  • Multimodalitat: fiabilitat tren/bus, espai bici garantit i informació clara.
  • Equipaments: impuls al velòdrom i a talls mensuals d’Els Àngels.
  • Girocleta: estudi d’electrificació parcial i millora d’estacions.
  • Governança: decisors que pedalin i coprodueixin projectes amb la comunitat.
  • Casa de la Bici: espai públic integrador (mobilitat + turisme + formació + cultura).

"És impossible que Girona sigui top-10 si no té un velòdrom."

Seccions de l'episodi

Girona capital del ciclisme? Diagnosi inicial

Girona capital del ciclisme? Diagnosi inicial

2:55

Mariona defensa que Girona és meca ciclista per turisme i esdeveniments, però no referent en mobilitat urbana; s’assenyala el repte d’alinear les dues realitats.

Mobilitat urbana: carrers 30, radars, escoles i comparatives

Mobilitat urbana: carrers 30, radars, escoles i comparatives

3:45

Xavier reivindica radars i carrers 30 per convivència; cal inversió en infra, senyalització i educació (escoles). Laura compara amb Bèlgica i Andorra: xarxes ciclables més segures i completes.

Posicionament internacional i límits locals

Posicionament internacional i límits locals

5:49

Agnès subratlla la projecció global (rutes icòniques, clima, estil de vida) i el lideratge en serveis; mancances en mobilitat urbana i en desenvolupament de talent esportiu.

Dades i impacte: boom comercial i dèficit d’indicadors

Dades i impacte: boom comercial i dèficit d’indicadors

7:23

El comerç ciclista s’ha multiplicat; manca una dada robusta de volum de cicloturistes vs. turisme total per planificar millor.

Esport de base, integració i equipaments: el velòdrom i Els Àngels

Esport de base, integració i equipaments: el velòdrom i Els Àngels

8:46

Laura lamenta la manca d’estructures locals (model universitari); Xavier reclama velòdrom i tancaments mensuals d’Els Àngels; es menciona l’Everesting solidari.

Cicloturisme: estacionalitat, despesa i promoció vs. infra

Cicloturisme: estacionalitat, despesa i promoció vs. infra

12:51

Agnès aporta dades de despesa i temporada més llarga; es debat si cal desviar pressupost de promoció a infra; Euromobility apunta a mobilitat urbana i excedents d’estoc post-pandèmia.

Tipologies de ciclistes i impacte local

Tipologies de ciclistes i impacte local

17:56

Laura diferencia entre cicloturista d’alt spending i professional resident (menor despesa local); assenyala cultura ciclista quotidiana encara limitada entre residents.

Multimodalitat, convivència i consciència viària

Multimodalitat, convivència i consciència viària

19:43

Debat sobre tren+bici: normativa favorable però fiabilitat i capacitat irregulars; Xavier defensa que la bici quotidiana ha de ser fàcil; s’al·ludeix a assetjament i necessitat de conscienciació, Girocleta i senyalització.

La revolució de les cargo/longtail i la mobilitat familiar

La revolució de les cargo/longtail i la mobilitat familiar

24:55

Creix l’ús de bicicletes familiars electrificades; experiències locals (7.500 km/3 anys) i accions comunitàries per normalitzar-les; comparativa de costos bici vs. cotxe.

Convivència i seguretat viària: comparatives i punts febles

Convivència i seguretat viària: comparatives i punts febles

27:16

Percepció de millora del respecte (1,5 m) a Catalunya vs. França/Itàlia; Laura normalitza pitades i denuncia absència de connexions segures fins a Fontajau.

Massificació? Percepcions i incivisme

Massificació? Percepcions i incivisme

30:12

Agnès rebutja parlar de massificació cicloturista; destaca el respecte a carretera i atribueix conflictes a incivisme i discursos simplistes que culpabilitzen el ciclista.

Infraestructures: el manteniment com a prioritat i noves connexions

Infraestructures: el manteniment com a prioritat i noves connexions

33:00

Xavier demana prioritzar manteniment de vies verdes i xarxa; anuncis positius de passarel·les (Congost–Salrà i cap a Sant Gregori/Bescanó); proposta de reduir promoció per invertir en infra.

Planificació i criteri: disseny de carrils i entorns escolars

Planificació i criteri: disseny de carrils i entorns escolars

36:52

Mariona critica carrils per quota (vorera/contradirecció) i obres sense coproducció amb usuaris; reclama pacificar escoles i aparcaments dissuasius; menciona disfuncions del BRCAT.

Model Vitòria i el ‘both/and’: promoció i infra van juntes

Model Vitòria i el ‘both/and’: promoció i infra van juntes

39:28

Agnès posa Vitòria com a exemple de planificació continuada i sostinguda; defensa invertir simultàniament en promoció i infra, gestionant bé els recursos.

Xarxa urbana vs. vies verdes; cas Devesa i Girocleta e-bike

Xarxa urbana vs. vies verdes; cas Devesa i Girocleta e-bike

41:10

Laura diferencia usos: vies verdes per oci/gravel i xarxa urbana per desplaçaments; es recorda l’accident de la Devesa (problemes de contradirecció) i es proposa electrificar parcialment la Girocleta.

Urbanisme desfasat i nous modes

Urbanisme desfasat i nous modes

44:52

Els plans urbans actuals provenen d’etapes pre-*e-bike* i patinets; cal actualitzar-los a les tendències reals de mobilitat.

Vies verdes: ús real, mobilitat creixent i manteniment

Vies verdes: ús real, mobilitat creixent i manteniment

45:41

Estudi del Consorci: ús majoritàriament local i recreatiu, però creix l’ús de comunicació entre municipis; es reforça la crida a manteniment programat.

Comunitat, marques i espais: de les Social Rides a l’Odeon

Comunitat, marques i espais: de les Social Rides a l’Odeon

48:27

Girona té un ecosistema comunitari i d’esdeveniments molt actiu; marques usen la ciutat com a aparador; es reclama una ‘Casa de la Bici’ pública.

La comunitat com a producte turístic i activitat econòmica

La comunitat com a producte turístic i activitat econòmica

52:48

Pedalar amb locals és part clau de l’atractiu; el ciclisme és activitat econòmica transversal; s’apunta que la mobilitat urbana té menys motor de negoci directe.

Cloenda des de la Ciòter: llegendes, fira i crida al velòdrom

Cloenda des de la Ciòter: llegendes, fira i crida al velòdrom

54:16

Es destaca l’atractiu de la fira (visita d’Indurain) i es tanca amb la idea força: impulsar un velòdrom i no deixar de pedalar mai.