GENT DE BASQUET T.3xEP.9 amb Miki Fuentes

Jan introdueix una pregunta d'un usuari sobre els motius pels quals al Bàsquet Girona li costa guanyar fora. Miqui Fuentes explica que a Fontajau l'equip se sent més fort gràcies a l'afició i que, tot i bons trams a domicili, falta constància i la mateixa fortalesa que a casa. Remarca la duresa de l'ACB i que molts equips també pateixen fora, i apunta que el repte és traslladar el nivell competitiu de casa als desplaçaments.

Es comenta que, després de començar 0-3, l'equip ha sumat 4 victòries en 6 partits, mostra que la feina diària és bona. Miqui destaca que el Bàsquet Girona competeix sempre, també contra rivals de màxim nivell com Real Madrid o València, i que l'objectiu és donar el màxim tant a casa com fora, millorant jornada rere jornada.

Jan ofereix la seva lectura personal de la derrota dura (112-76). Defensa que l'equip va sortir a guanyar amb valentia, fidel a un estil i identitat, i prefereix perdre així que amb un joc especulatiu. Recorda victòries recents del Girona contra equips grans (Màlaga, Barça, Baskonia, Gran Canària) per remarcar que a l'ACB tot pot passar, però admet que competir només 20 minuts no n'hi ha prou i que el Madrid va sentenciar al tercer quart. Assenyala la mala defensa i l'encert inicial exterior del rival, i conclou que cal millorar fora però que cal guanyar a Fontajau la setmana següent.

Miqui explica que l'objectiu principal era protegir la pintura, ja que el Real Madrid és dels millors equips finalitzant a prop de cistella, com mostren els seus percentatges de 2 punts, tirs lliures i verticalitat. A la primera part, el Girona competeix bé compartint la pilota i amb encert, però no aconsegueix posar un llistó físic prou alt en defensa. El Madrid acaba amb un discret 29% en triples però amb xifres molt altes en tirs de 2 i punts a la zona, fet que penalitza molt el Girona, sumat a algunes pèrdues.

Seguint el fil de la retransmissió, es comenta que Girona estava disposada a viure amb alguns triples de jugadors com Chuma Okeke per prioritzar la protecció de la zona. Miqui matisa que no hi havia un pla específic contra un sol jugador, sinó una aposta global per defensar la pintura, encara que això comportés cert risc en el tir exterior. Tot i aconseguir que alguns tiradors no tinguessin grans percentatges, el Madrid acaba igualment amb 52 punts a la pintura, una dada clau que demostra que el pla no es va executar prou bé.

Jan destaca les rotacions de Sergio Scariolo, sorprenent perquè Tavares i Hezonja descansen alhora, tot i entendre l'exigència del calendari Eurolliga i la llargada de la plantilla. Miqui assenyala que, quan descansen les estrelles, entren jugadors amb molt talent i gana com Procida, que aprofiten cada minut. Es menciona també Alex Len, que suma molts minuts. Procida, en concret, fa 15 punts, 3 triples, 3 rebots, 3 assistències i 19 de valoració, i s'assenyala el seu gran físic, talent i el fet que estar envoltat d'estrelles l'ajuda a créixer.

Es focalitza en la bona actuació de Nicola Maric (12 punts, 7 rebots i 15 de valoració en 15 minuts) i l'increment del seu minutatge respecte a l'inici de temporada. Miqui explica que Maric treballa molt bé cada dia, s'ha adaptat a la competició i a un estil que demana esforços del 100% en períodes curts, amb joc ràpid i defensa intensa. A més dels bons números dels últims partits, aporta energia defensiva, rebot, capacitat de córrer el camp i generar gravetat ofensiva, obrint espais i tir per als companys amb les seves continuacions i córrer com a trailer.

Jan pregunta si entrenar diàriament amb Martinas Geben ajuda Maric a millorar en generació de joc. Miqui remarca que una de les virtuts dels interiors del Girona (Geben, Juan Fernández quan juga de 4, i Maric) és que són bons passadors. Explica que Maric té un instint natural i paciència per decidir des de la posició interior, cosa que genera bons llançaments pels companys. Conviure amb un pivot experimentat com Geben l'ajuda a créixer, però alhora els companys també s'aprofiten de les virtuts de Maric per millorar.

Es comenta el partit d'Otis Livingstone (10 punts, 1 rebot, 1 assistència) i la sensació que se'l veu menys amb pilota. Miqui explica que, pel tipus de joc del Girona, ràpid i conceptual, l'ofensiva no està tan centralitzada en un sol jugador com en altres equips basats en sistemes tancats. Tot i això, Livingstone és un jugador clau, un dels principals generadors, i l'equip acostuma a crear a través dels guards. És el màxim assistent de la competició i alhora un gran anotador, per tant té un pes fonamental en l'atac.

Miqui afegeix que les defenses rivals s'han tornat molt agressives amb Livingstone, ja que quan juga còmode és molt difícil de contenir. Això explica en part la sensació de menor presència amb pilota. El cos tècnic i el jugador han d'anar-se adaptant perquè ell continuï trobant el millor context per desplegar el seu joc, tot deixant enrere el partit de Madrid per centrar-se en el pròxim rival.

Jan obre el bloc d'scouting sobre el Lenovo Tenerife, pròxim visitant de Fontajau, un dels pocs equips ACB que el Girona encara no ha derrotat. Defineix el seu estil com a joc lent i ordenat, amb quatre tiradors oberts i un pivot que llegeix molt bé el bloqueig directe i sap passar per trencar defenses. Recorda que el Tenerife perd poc i rarament encadena derrotes; venen de tallar una mala ratxa amb victòria sobre el Rio Breogán. Es repassen fitxatges com Rokas Giedraitis, un altre jugador amb perfil Eurolliga, i el tirador Wesley Bambeck. Girona buscarà la cinquena victòria en 11 partits a Fontajau.

Miqui descriu el Tenerife com un dels equips més veterans de l'ACB, amb jugadors d'enorme experiència i intel·ligència de joc. Aquesta plantilla, amb molta capacitat de passada, explica el seu estil: ritme baix, alt control i una ofensiva d'alta eficiència. Tot i ser dels equips que juguen més lent, són dels més efectius atacant, i això planteja un clar xoc d'estils amb el ritme ràpid del Bàsquet Girona.

Es posa el focus en Marcelinho Huertas. Jan recorda que, en temporades anteriors, alguns equips fins i tot es van 'inventar' defenses especials per aturar-lo. Miqui explica que cal aplicar-li totes les defenses possibles perquè té una capacitat de lectura del pick and roll extraordinària; interpreta tot el que passa en el 2c2 i sap trobar companys en qualsevol circumstància. A més, en els darrers anys ha sumat molta anotació pròpia. La clau és combinar defenses per incomodar-lo i, alhora, intentar que no activi els companys, tot i que està envoltat de grans passadors interiors com Shermadini i Fran Guerra, cosa que complica molt més la tasca defensiva.

Jan destaca el pas endavant de Jaime Fernández després d'una greu lesió: gairebé 12 punts i 3 assistències en només 17 minuts, convertint-lo en un exterior molt perillós, al costat de tiradors com Bambeck. Remarca que, per frenar el Tenerife, cal dificultar la fluidesa de la circulació de pilota sobretot en els primers segons de la possessió. Miqui hi afegeix que el Tenerife és una excepció a l'ACB: mentre la majoria d'equips perden eficiència a mesura que avança la possessió, ells són capaços de tornar a començar, recircular i seguir treballant la defensa fins trobar el tir exacte que volen, fet que exigeix molts esforços defensius concatenats.

Miqui proposa claus per defensar el Tenerife: intentar accelerar-los una mica i limitar el seu extens playbook, portant-los cap a situacions més 'pures' de pick and roll, tot i que això ja és prou difícil per si sol pel nivell de Huertas i els interiors. Subratlla que defensar-los requereix molts esforços consecutius: ser intens en el pick and roll, fer bé les rotacions cap als tiradors i, finalment, tancar el rebot. També cal aguantar-ho mentalment, perquè repetiran accions fins trobar el llançament que volen. Jan coincideix en la importància de la suma d'esforços físics i mentals.

Per acabar l'scouting, Jan destaca la figura de Bruno Fitipaldo, a qui defineix com el 'Robin' de l''Batman' Huertas. Miqui explica que Fitipaldo és un jugador de molt talent i calibre, que pot jugar molts minuts i fins i tot compartir pista amb Huertas. Genera especialment des del llançament de tres i del seu pull-up, allargant les defenses per trobar els seus tirs o els dels companys. A més, aporta molta intensitat defensiva. Tot plegat el converteix en una peça de gran valor per al Tenerife i eleva molt el sostre de l'equip.

Amb les conclusions de Miqui sobre Fitipaldo i el Tenerife, Jan tanca el programa. Es reforça implícitament la idea que el Bàsquet Girona haurà de mantenir el seu estil valent, millorar la constància i aprofitar la fortalesa de Fontajau per intentar sumar una nova victòria i, si pot ser, el primer triomf contra el Tenerife.