Temporada Alta amb Narcís Puig: canvis, Hamlet i programes; cartellera teatral, estrenes de cinema i la música de Sunset Boulevard

García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i disseptes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. I sí, tornem a estar en tots vostès aquí, el senyor Pere García. El senyor Guillem Tarribas. I avui a les vies, això qui tenim? A l'Àlex. Molt bé, doncs. Joventut, joventut a qui volem. Ara, ara, ja que nosaltres... això. Bé, avui serà un programa com els altres, en què hi haurà música, parlem de teatre, parlem d'algun llibre. Per allà també entrevistarem un personatge important, important en el sentit que es coneix molt bé el teatre, sap molt bé de teatre i és el nou director del Festival Temporada Alta. Però això serà d'aquí una estona, després que, per exemple, el senyor Pere anunciï quina música avui ens acompanyarà. A veure, molt bé, doncs anem per la música. El musical Sancet Boulevard, en llibre i lletra de les cançons de Don Black i Christopher Hampton, i música d'Andre Ulloy Biver, per mi la seva millor obra, es va estrenar mundialment el 12 de juliol de 1993 a l'Adelfi Teatre de Londres, amb Pati Lipón com a protagonista. El musical està basat en la pel·lícula de Willi Wilder, del mateix títol, que aquí coneixem com El Crepúsculo de los Dióces. De Londres va passar als Estats Units, i el 17 de novembre de 1994 s'estrenava en la mateixa producció, el Misc of Teatre de Broadway, amb l'inclòs com a protagonista. A Espanya, i això és molt curiós, la seva estrena, o primera estrena en castellà, va ser el 27 de desembre del 2017, a l'Auditorio de Tenerife, on hi va estar fins al 4 de gener del 2018. És a dir, nou dies. Un fracàs absolut, que no va passar d'allà. Els protagonistes van ser per l'home Sant Basilio, com a Norma Desmond, i Jerónimo Raúl, com a Joey Gillis. No sé què deuen haver fet del vestuari, els decorats, i tota la història d'aquella producció, que només va durar nou dies. Passem els anys, i el 12 d'octubre del 2023 s'estrenava en el Savoy Teatre de Londres una nova versió, una versió reimaginada pel director Jami Lloy, amb Nicole Sersinger com a Norma Desmond, i Tom Francis com a Joey Gillis, que va ser un gran èxit i que és la versió que escoltarem avui. I el primer tema que escoltem d'aquest Suat Set Boulevard és el que porta per títol 8 One Look, amb una mirada, que canta Nicole Sersinger. With one look, I can break your heart. With one look, I play every part. With one look, I play every part. I can make your sad heart sing. With one look, you'll know all you need to know. With one look, I play every part. With one look, I'm the girl next door. With one smile, I'm the girl next door. Or the love that you've hungered for. When I speak each with my soul. With one look, I can play any role. No words can tell the stories my eyes tell. Watch me when I drown. You can't write that down. You know I'm white, you know I'm white. You know I'm white, it's there in black and white. When I look your way, you'll hear what I say. Yes, with one look, I put words to shame. Just one look sets the screen aflame. Silent music starts to play. One tear in my eye, makes the whole world cry. With one look, they'll forgive the past. They'll rejoice, I've returned at last. To my people in the dark. Still out there in the dark. Silent music starts to play. With one look, you'll know all you need to know. With one look, I'll ignore the place. I'll return to my glory, God. I'll stand on my spot at last. This time I'm staying, I'm staying for good. I'll be back where I was born tonight. With one look, I'll be back. Now go. Now go. Next time I'll bring my autograph album. The big picture of García Iterribes. I'll be back for the real-time. The real-time. The real-time. The real-time. The real-time. senyor Pere, vostè ja ha anat a veure la pel·lícula de PTA ah sí, d'en Paul Thomas Anderson sí, l'he anat a veure vostè no l'ha vist encara? encara no l'he vist però he vist present Pat de Garret en de Viliquit molt bé, està bé Pat Garret en de Viliquit és la de Sant Pequim Park i un te l'han fet aquesta pel·lícula a casa seu, allà al sofà fent comentaris com? fent comentaris tot sol perquè aquests que veuen la pel·lícula al sofà fan comentaris llavors també els diumenges a la tarda van al cinema, molts vostè hi va anar-hi diumenge a la tarda sempre hi vaig el diumenge a la tarda però ara va amb un cinema més tranquil els diumenges a la tarda ja en parlarem després però almenys vaig veure aquesta una batalla tras otra de Paul Thomas Anderson que li va agradar em va agradar amb en Leonardo DiCaprio i en Xampen de protagonista en Xampen està extraordinari més a més amb una cara i un caminar que no sé si és d'ell bueno la cara segur que és d'ell però arreglada però el caminar no sé si és d'ell però té una certa gràcia la pel·lícula està molt bé dura quasi bé 3 hores quasi bé 3 hores de pel·lícula però per un moment de cau l'acció i a l'últim de tot hi ha una persecució per una carretera que no sé on de deu anar a trobar aquelles carreteres si existeixen o és tramp o com és que és impressionant la pel·lícula ja dic està molt i molt bé se segueix molt bé que és el que m'agrada més a mi que es pugui seguir bé una pel·lícula aquesta pel·lícula una batalla tras otra tot i la seva durada no em faria res tornar-la a veure escolti i canvi va anar a veure un altre que jo li vaig dir que era una pel·lícula molt maca i que valia la pena veure-la tenia raó perquè és una pel·lícula encantadora deliciosa que en diríem es tracta de los lazos que no es unen de la cari en tardia sí per cert ara només arriben pel·lícules franceses què passa d'americanes en arriben poques ara ja què vol dir n'arriben només de franceses moltes de franceses n'arriben però vol dir en els cines normals o no per tot arreu doncs miri a veure no hi ha pel·lícules Romaria Romaria és catalana és catalana la de l'Eva també també a la d'en Pal Thomas Anderson no americana bueno doncs escolti un sol un sol una francesa ah o sigui n'hi ha una de francesa los lazos que no es unen de moment a veure de Caterine Tardier una pel·lícula que em va agradar molt i molt i molt i molt completament diferent d'una batalla tras otra evidentment però és d'aquelles pel·lícules dolces que la veus tota l'estona amb els riures llavis i quan surts comences a pensar i comences a veure coses que mentre la veies te podien passar per alt i dius sí senyor això està molt ben buscat això està molt ben trobat i la pel·lícula és vaca perquè sí amb un treball extraordinari de la valència abrodita de Denshi que està sensacional hi ha una escena quan cap al final que hi ha una festa d'un casament i ella va vestida amb el cabell recollit i les ulleres i que sempre està fumant aquella contínuament això és l'única falla que li posaria que no home no aquella escena ella està guapíssima molt interessant però també el que es diu sobre el matrimoni les relacions i tot això està el personatge de la bruna de la bruna es manté molt bé amb les seves conviccions de dona que vol ser lliure i a la seva manera i bé val la pena atenció perquè ja ja està ja no no es fa vull dir que l'heu de buscar jo pensava que el produirien encara una altra setmana no perquè hi ha molta pressió d'altres pel·lícules i tot i les bones impressions per part seva i les meves i el que sigui és una pel·lícula que no ha acabat de funcionar tot i que ja dic en canvi la romeria que la fa el mateix si va funcionant i va més gent a veure romeria i ha anat més gent a veure romeria que no pas aquesta encara després de tant de temps a veure hi ha una cosa que vostè no no hi ha anat encara però que dilluns hi vaig anar i vaig poder tornar a gaudir d'una pel·lícula que sempre m'ha agradat que és com és que no m'ha vist vostè que és hi ha gent jove gent gran i tot això per cert que hi ha la cançó famosa que sí que és d'aquesta la que ara més o menys tenim a sota de la nostra veu si és que sortirà és aquesta la 100 sí no recordo Jules i Jim si es queden cap o es queden tots dos no li diré pas perquè seria ja no la fan però perdoni és una pel·lícula que es pot veure contínuament a qualsevol altre lloc jo no li diré perquè és la més important de la pel·lícula jo només li diré una frase que és ni contigo ni cintí tienen mis penales remedio contigo porque me matas y sin ti porque me muero vols cançó un matau un matau si no m'estimau que m'estim més que un matau que viure si no m'estimau és una cançó de la Maria Omar Bonet molt bé bé doncs Jules i Jim fantàstica hi va gent el cicle Trifó aquesta és la que hi ha més gent i va normal amb les dues sessions arriben a fer ja era la setmana que ve segur unes 60 persones amb les dues sessions però Jules i Jim hem de via arribar a les dues sessions unes 100 persones està molt bé i bueno ja que som aquí poder recordar i llavors ja d'allò quines fan dilluns que ve dilluns dia 6 a la 1.157 i a 2.159 es projectarà la P.O.D.U.S que és la P.O.S de l'any 1964 amb François d'Orléac i Jan Dissall i Neri Benedetti és una pel·lícula maca molt maca molt maca bé però té un final tràgic aquesta no el recordo t'ara tampoc no me'l digui perquè no era lloc aquesta segur que la veuré perquè és una pel·lícula que em va agradar molt i tinc moltes ganes de veure-la dilluns que ve segur que hi seré molt bé doncs apa ara anem a una altra part del programa esteu escoltant Garcia i Tarribas anem al teatre i Tarribas i vinga comença ja la temporada de Teadràlia veiem que hi ha teatre a Girona a Salt i als voltants de Girona per exemple el Teatre de Blanes on avui divendres a les 8 del vespre no us dic a Bonin Pau Roca Mar Rodríguez i Anna Saúl i representaran La Presència una obra escrita per la Carme Marfay en Iago Alonso i que ha dirigit en Pau Carrió una obra que ha voltat molt que explica la història d'uns fills que esperen la mort del pare en una masia ells i també hi ha la metgesa del cap del poble que els anuncia que el pare ja ha mort són una campaneta però quan tots estan reunits i es pregunten qui l'ha fet sonar això és un misteri que no sé si s'aclareix o no s'aclareix la van poder veure l'any passat a temporada alta que es va estrenar i aquest any torna torna a temporada alta que en Pere García no hi podria anar però que en canvi el 22 m'assembla que sí que hi anirà m'assembla que sí en canvi a Bescanola fan el 22 d'octubre molt bé s'hi pot anar a veure aquí estem parlant de Blanes el dia 26 d'octubre es podrà veure al Teatre Municipal de Girona d'aquesta temporada alta i el 22 d'octubre a Bescanó i aquí estem parlant de Blanes que és precisament aquest divendres avui divendres a veure què més hi ha? hi ha més coses que per exemple la Factoria d'Arts Escèniques de Banyoles també avui a les 8 del vespre s'hi podrà veure la veritat sobre la llum que és un can a la vida i a la recerca constant de l'ésser humà per trobar la llum com una foscòdits la llum és una història obre la senzillesa de néixer morir i entremig copejar unes quantes tempestes l'acció passa a Reikavix dins dies abans de Nadal quan els dies duren pràcticament sis hores la protagonista sí, sí i en canvi l'estiu duren molt més la protagonista és una llevedora que ha assistit a uns 2.000 parts i la llevedora per aquí està interpretat per exemple la Rosa Renom que deixa el seu paper de la majordoma que és l'obra per temporada alta i ara es posa en el paper d'aquesta llevedora d'aquesta obra i qui l'acompanya? la Maria Casellas l'Andrea Portela i en Roger Julià diré que també la dramaturgia és de l'Anna Maria Ricard i l'ha dirigit la veritat sobre la llum en Ferran Utzem a la sala de la Planeta de Girona aquest dissabte i diumenge acull la companyia col·lectiu de Sassosiego que demà en funcions de les 6 i dos quarts de 9 del vespre presentarà un Segundo Bajo la Arena inspirada en Bodes de Sangre de Feridigo Gracia Lorca com funciona aquesta obra? doncs mira és una obra que barreja teatre i música en directe el públic està assegut en taules no sabem si a la Planeta la faran a la sala de dalt jo el públic és d'haver partícip de la celebració mentre els intérprets relaten i reviuen la història esborrant la frontera que hi ha entre l'escenari i la platea aquesta mateixa companyia actua diumenge a les 6 de la tarda i a les 8 de vespre serà el torn de l'obra breu visita a la Gola del Llop en un grup públic és convidar a un solo del bingo o què passa en aquest solo del bingo? mira d'allà hi ha una treballadora no o sigui hi ha una una clienta que mor i intenten fer-li un homenatge perquè es veu que era una senyora molt fidel i l'obra va d'això d'una sala de joc el públic evidentment es torna també amb jugadors i els textos d'aquesta obra i de l'altra són de l'Àlex Solsona i la Carla Coll i que també són actors no? sí també són l'Àlex Solsona la Carla Coll l'Àrit Sol de Vila i en Gaspar Cors l'Àlex Solsona on s'est reconnus on s'est perdus de vue on s'est reperdus de vue on s'est retrouvés on s'est réchauffés puis on s'est séparés chacun pour soi est repartis dans le tourbillon de la vie je l'ai revu un soir aïe aïe aïe ça fait déjà un fameux bail ça fait déjà un fameux bail on s'est connus on s'est reconnus on s'est perdus de vue on s'est reperdus de vue on s'est retrouvés on s'est séparés puis on s'est réchauffés chacun pour soi est repartis dans le tourbillon de la vie je l'ai revu un soir aïe aïe aïe aïe elle retombait dans mes bras elle est retombée dans mes bras quand on s'est connus quand on s'est reconnus pourquoi se perdre de vue se reperdre de vue quand on s'est retrouvés quand on s'est réchauffés pourquoi se séparer alors tous deux on est repartis en el tourbillon de la vie on ha continué a tourner tots les deux enlacés tots les deux enlacés tots les deux enlacés I demà dissabte, a les 8 del vespre, al Teatre de Salt, amb la presentació de El monstre, escrita i dirigida per Josep Maria Miró i interpretada per Aurea Márquez, Joan Negrié i Albert Prat, començarà teatralment parlant la 34a edició del Festival Temporal d'Alta I com dèiem la setmana passada una vegada acabada la representació en el mateix teatre, o sigui la gent que està en allà si volen que no marxin, que veuran el lliurament del premi d'aquest any, del premi Quim Massó d'Obre, i es farà un acte senzill i després, doncs, la gent que s'hi hagi quedat a veure el lliurament del premi hi haurà una copa i una tertúlia a fora, al pati, d'allà, al teatre Molt bé. Com hem anunciat a l'inici del programa tenim a entrar nosaltres Narcís Puig, que és el responsable de tot el que es veurà a partir d'aquesta setmana a temporada alta aquest festival que ja és conegut arreu del món senyor Pere què li vol dir al senyor Narcís Puig? Oi, li vull dir moltes coses a veure, per això ja li passo Bon dia, Narcís Bon dia A veure, en Pati Smith va començar el festival temporada alta 34ena edició i ara divendres, dissabte que ve amb la representació del monstre de Josep Maria Miró comença ja la continuïtat o sigui, cada cap de setmana i entre mig també hi haurà funcions de teatre A veure, aquesta serà la primera temporada en la que tu ets director artístic del festival Des que et van anomenar director artístic ha canviat la teva vida? Una mica, una mica A quin sentit? En què tinc més feina Sí? Bueno, molt bé A veure Molt bé, doncs a veure en què ha canviat? O sigui, què és el que t'ha trasbalsat una miqueta des que ets director que no feies abans? És una mica És per acumulació una mica no? És que hagi canviat com molt la meva vida diguem però sí que evidentment ho teníem repartit amb en Salvador jo fa 15 anys que treballava amb ell per tant el festival diguem que ja el tenia ja el tenia per la mà i de fet estic buscant encara una persona que m'acompanyi i també que em pugui fer de segon encara no la tinc per tant se m'ha acumulat la meva feina més la que feia la d'en Soler Pots agafar en Pere Agafar en Pere també estem buscant un altre perfil ara mateix però un perfil segurament millor a veure arriba un moment Pere només un aclariment de totes maneres aquests 15 anys en Sunyer era el director però tu ja sorties i veies espectacles avanti i a més ves a Sud-amèrica i és quasi la teva segona casa sí jo des que vaig entrar i una mica ja estava parlat amb en Sunyer abans d'entrar en Sunyer jo vaig començar al Lliure i després de fer d'informàtic vaig començar al Lliure i quan en Rigola va dir que deixava la direcció del Lliure en Sunyer em va venir a buscar i em va dir si quan acabés allà em volia que vingués a Girona i li vaig dir que ha encantat a la vida i ja des del principi una mica el que s'ha sobretot la part internacional d'anar a veure espectacles a contactes amb altres teatres amb companyies amb festivals etcètera ja el vaig assumir jo molt ràpidament i també una mica el seguiment de les companyies joves diguem o les companyies dels artistes que anaven sortint vull dir que això ja ho teníem per la mà i els últims anys com més anys han passat més junts fèiem la programació i ens assentàvem mira doncs he vist això què ens hi entra què no ens hi entra i entre tots miràvem i fèiem el mapa vull dir que ja estava molt a dins no ha sigut un canvi radical molt bé ja que parles de canvis arribes tu i comença a haver-hi canvis o sigui es canvia l'entrega dels Premis Quim Masó torna el llibràleg es crea un flaix de tardor i l'any que ve canviarà el torneig de dramaturgia catalana tants canvis en poc temps són aviam són canvis com diferents el tema del Premi Quim Masó que per cert és demà que és demà sí que o sigui hem volgut fer coincidir l'entrega del Premi amb l'espectacle que va guanyar l'any passat una mica per obrir el Premi en el públic en general fins ara fèiem un acte on hi havia molt on era molt l'entorn de la família diguem l'entorn del Premi Quim Masó els que venien i seguim seguim volent que tot aquest grup hi sigui perquè són els impulsors són els fundadors és d'on surt el Premi però volem que s'ampliï i que la gent que el públic ampliar una mica a un sector més ampli de Girona aquest és un els llibràlegs és un perdó això de què amplies perquè ho vegi més públic tot el públic que vagi a veure l'obra de teatre el monstre podrà anar llavors a l'acte de lliurement de Premi ho dic perquè he rebut una invitació jo per anar a lliurement del Premi no, no jo crec que la invitació és també per veure l'espectacle o sigui el lliurement del Premi serà immediatament després de l'espectacle sí o sigui a la teva invitació Pere posa a l'espectacle la butaca i el de l'op no, no ho posa o sigui el club no sé què el convida una invitació vermella el convida a l'entrega del Premi Quim Masó però fixa-t'hi bé que ja has de confirmar quan ho confirmis et diran t'assignaran plaça diguem vull dir no jo no no hi haurà però qualsevol aspecte que sigui allà podrà anar després a l'entrega del Premi sí és que serà perquè no es mourà es fa allà mateix és el contrari si algú vol marxar evidentment podrà marxar i després farem una entrega de Premi en un format més curt perquè no hi haurà les actuacions etcètera i després sortirem a fer una copeta diguem a brindar pel Premi en els jardins de darrere del TN doncs vinga seguim torna al Llibràlex Llibràlex és una cosa que es va morir una mica per la pandèmia portàvem cinc edicions és una cosa que funcionava i que ens acostava a un públic de barris que moltes vegades no arriben al festival i la idea una mica és a mi l'obsessió no eren els llibràlex sinó arribar a públic que no és el que arribem habitualment perquè sabeu que és un festival que té molt públic però a vegades dius si mirem les estadístiques veus que menys del 20% de la població és la que va al teatre si ho acostem a llocs que no són on fem teatre normalment ens acostem a un nou tipus de públic que potser després s'integra al festival aquest any ho hem fet recuperant llibràlex no sé si l'any que ve seguirem amb llibràlex o hi era un llibràlex 6 o això encara no ho sé però sí que aquesta connexió amb els barris i amb espais que no són els habituals del públic del festival sí que això sí que seguirà el torres i dermaturgia ja ho veurem jo no he dit que canviarà a partir de l'any que ve he dit que ens mirarem si ha de canviar portem 100 se l'ho vaig comptar l'altre dia 120 116 autors que mai haguéssim dit quan vam començar el festival que existissin 116 autors de teatre escrivint en llengua catalana i amb en això de moment hem fet unes ens hem trobat informalment amb en Jordi allò ostres hem de parlar d'això aviam com ho podem fer justament perquè perquè tingui continuïtat perquè jo començo a tenir dubtes que cada any sortin 8 nous autors que puguem convidar en el torneig és una mica almenys fer-li una mirada si decidim ser igual uns anys més decidirem ser igual si decidim canviar-ho ho canviarem però d'entent en tant les coses encara que funcionin perquè a nivell de públic que és evident que és un format que funciona molt d'entent en tant s'han de revisar i veure com van que és el que falla que es pot millorar per tant hem de fer aquesta mirada perquè fa molts anys que ho fem una cosa que ara diré que perquè és públic amb en Pere jo sempre defenso tots els tornejos però en Pere no els ha vist mai home Pere almenys un vine a veure però en Pere ho dic perquè és públic tu sempre dius no, no, no jo no hi vaig jo no hi vaig a veure no, seguim ràpies un topidor meu a veure fleixi de tardor els malpensats han pensat que era una manera d'introduir temporada alta a Barcelona dèiem temporada alta de fet s'havia introduït a Barcelona els últims anys entre altres coses i això n'hem parlat en Sunya n'havia parlat moltes vegades que a Girona no és que ens falti un gran teatre però sí que ens falta un gran escenari tenim un gran teatre però en un escenari relativament petit si ho comparem amb els en altres teatres sí, sí, sí i l'espregeixo al canal potser o al teatre municipal no, em refereixo em refereixo al municipal el canal té més amplada però té molt poc fondo es pot ampliar però llavors el queda sense públic i necessitaríem un aforament com el del municipal però amb un escenari més gran això ara mateix no ho tenim i sobretot per companyies de dansa una mica grans és impossible portar-les a diuen ens falten metros no podem ballar aquí llavors anar al mercat a presentar segons quina cosa aquest era un dels orígens després vam aprofitar i vam presentar en el Rome algun espectacle que ja s'havia vist a Girona vull dir havien fet el Rita de Nebós havien fet el Xero el Dolor i una mica a partir d'aquest contacte i perquè evidentment tenim contacte amb Barcelona contínuament perquè estem en el sistema teatral català i el sistema teatral català el focus de producció gran és Barcelona veiem i jo que volto bastant i que vaig a diferents ciutats del món i veus programacions i reus programes tota l'estona veus que Barcelona que està anant molt bé a nivell de teatre i amb rècords d'espectadors en aquests últims anys si mires la quantitat de programació internacional és molt més reduïda que en altres ciutats de la mateixa vida excepte el Festival Grec que evidentment és l'altre gran festival del país i que allà sí que hi ha un focus internacional potent a partir d'això parlem amb les institucions bàsicament amb l'Ajuntament de Barcelona i amb la Generalitat i els diguem escolta hem detectat això i hem pensat que des de temporada alta podríem organitzar una programació en col·laboració amb teatres de Barcelona ens diuen que sí ens donen un pressupost que és a part del de temporada alta per fer aquest fleix de tardor i per tant de fet ara temporada alta no passa a Barcelona temporada alta és i seguirà sent i ha sigut un festival gironí un festival Girona Salt i entorn de Girona a mi el que sí que m'agradaria encara potenciar més és aquesta xarxa de teatres que Déu-n'hi-do aquest any s'estén força la programació en teatres propers sí, sí portem uns anys i això està molt consolidat però penso que podem trobar altres espais on també acostar el festival perquè penso que aquest es provoca un intercanvi una circulació de públic que és com interessant acostar el festival a altres llocs i llavors el que hem fet justament ara el que no hi haurà és això d'aquesta temporada alta que tingui algun espectacle a Barcelona sinó que hi ha un festival una mostra és més petit per tant no sé si l'hem de dir festival aquest flash que el que és és una mostra de teatre només internacional no té res a veure amb temporada alta temporada alta té una part de teatre internacional però té coproduccions amb artistes d'aquí té una mostra del teatre que es fa aquí que això no passarà a Barcelona simplement perquè a Barcelona això ja està cobert la producció i l'exhibició de coses del país ja està coberta però per tant és una cosa independent que es fa des de temporada alta es crea des d'una empresa de Girona que es diu Vitor i des d'un equip que és el que fa temporada alta però que és independent de temporada alta i que tindrà una altra evolució ja veurem quina perquè encara no han començat però que en cap cas treu res de temporada alta d'aquí molt bé a veure tu allà que has parlat d'això dels espais dels escenaris dels teatres tu quan vas a l'estranger a veure obres de teatre ja penses aquesta no es podrà fer ja ho veus de seguida sí però suposo que deu ser per espai per diners hi ha dos hi ha les dues coses o sigui si tu veus una obra de 27 actors que dius aquí darrere d'aquests 27 actors hi ha 28 tècnics al darrere dius això amb el pressupost del festival si fem això haurem de deixar de fer moltes altres coses al final és un equilibri és una mica el que ha passat amb Hamlet que fa temps que el buscàveu sí Hamlet és una de les cada any el festival té alguna gran producció i això seguirà sent així però sí que has de fer com l'equilibri el Hamlet no era tant un tema és un espectacle gran i per tant és un espectacle car un espectacle gran internacional sempre és car però en el cas del Hamlet era aquest Hamlet quan es va estrenar que és de les poques vegades que a temporada alta fa un espectacle internacional que ja s'ha vist a Catalunya aquest s'havia vist a Barcelona just l'any que s'havia estrenat en aquell moment va ser un boom i amb els anys perquè ja en fa 17 que són molts anys no és normal que un espectacle aguanti en cartell tants anys això jo crec que l'única altra vegada que havia passat a temporada alta va ser amb la xambre d'Isabel de Need Company amb Isabel Arrumb i en Lauers va ser una inauguració de fa 5 o 6 anys potser que també era un espectacle que havia passat per Barcelona i aquest Hamlet s'ha convertit una mica en el Hamlet de principis del segle XXI recordo que a final del segle XX jo no el vaig veure tot i que era Barcelona però aquest me'l vaig perdre el Xeró va fer un Hamlet que també el d'en Xeró no ha marcat de les poques el vaig veure el d'en Xeró amb el cavall i etcètera que va marcar com una època era com el Hamlet d'aquella dècada diguem era el Hamlet d'en Xeró en aquest temps quan ho vam fer a Barcelona encara no sabíem què passaria però en aquest temps el Hamlet de l'Oster Mayer amb l'Ars Endiger perquè penso que és un Hamlet on el director és molt important però l'actor que ho interpreta que és una primera figura també ho és s'ha convertit una mica també en el Hamlet referent d'aquest principi del segle XXI llavors vam dir això val la pena recuperar-ho amb l'Oster Mayer que ha estat bastantes vegades a Girona hi ha una relació molt propera amb ells amb la seva casa i escolta mirem si què aquesta va ser la primera pregunta primer mirem si què perquè el teatre tal ens diuen sí potser hem d'anul·lar alguna fila però crec que ho podem fer doncs va mirem-ho i ens ha costat molt de temps sobretot perquè aquest actor en l'arts el que fa de Hamlet ara ja no està a la companyia del teatre va per lliure llavors el que ha sigut difícil i el que per exemple l'any passat va ser quadrar les dates del festival amb les dates del teatre i amb les dates de l'actor aquelles que hagués lliure exacte rodatges assajos i aquestes coses molt bé a veure seran 92 espectacles programats 16 internacionals 22 coproduccions i altres espectacles d'aquests 92 quants n'has triat tu? 92 en total? sí i tu per exemple quants a veure o sigui potser en podem treure algun tot i que també estava a la tria però vull dir el Hamlet l'estem treballant des de fa més d'un any per tant jo no era director com vam començar a parlar d'aquest Hamlet o igualment però he estat a la decisió també igualment amb la producció d'aquest any amb l'Odà i la misèria ens farà feliços d'en Gabriel Calderón que també aquests projectes de portar un director estranger a treballar amb artistes d'aquí això es fa com amb més temps per tant ja estava parlat abans que jo fos nomenat director però vull dir que al final la tria l'he fet jo val, sí, evidentment sí, sí a veure la gran feina de fer un festival com aquest hi ha doncs fixes com poden ser l'Angélia Calidell Gabriel Calderón o el mateix Oster Mayer en Rigola la Veronal i llavors molta cosa de focus o sigui hi ha coses de per aquí com és que us plantegeu això d'anar d'un extrem diguem de quasi bé a l'altre justament perquè penso que això és una de les coses que defineix el festival que és una frase que anem repetint i no m'ho l'ha inventat jo perquè en Sonia ja la deia feia temps però penso que els festivals es van definint amb els anys i es va creant una estructura que tu la vas modificant però jo em trobo un festival amb una estructura i aquesta estructura funciona per tant aquesta estructura continuarà la frase és que volem fer un festival on cada ciutadà trobi algun espectacle que li interessi no que els espectacles siguin interessants per tots els ciutadans perquè això no existeix tothom té els seus gustos i tothom té les seves maneres però sí que tothom trobi alguna cosa que li interessi és evident que hi ha una part de públic que té ganes de veure els espectacles que han funcionat a Barcelona i que han sigut un èxit i amb actors coneguts estic pensant en en Pou i el Gegant etcètera però també hi ha una part de públic que ens demana coses més més diferents o trencadores o contemporanis diguem els adjectius no són importants i entremig dels que només volen veure coses conegudes i confirmades i assegurades d'alguna manera perquè ja ho han vist en el públic i els que volen la novetat i la cosa més radical i descobrir coses hi ha tot un ventall de gent on els seus gustos o els seus interessos passen d'un lloc a l'altre i això és el que intentem fer per això anem d'un extrem a l'altre que dius tu vinga a veure jo tinc una pregunta per fer a veure veig que cada cop entre la ciutat invisible i el mateix festival sembla que es volguin abarcar més coses va començar amb volar tempo que està funcionant molt bé ara aquest any he vist alguna cosa llavors va sortir artèria llavors aquest any he vist una cosa que se'n diu talent jove no és abarcar molt més coses del conte que un simple festival en què hi ha una representació en un escenari i prou és que és que tot això o sigui són coses diferents a tempo és un programa de la Fundació de la Ciutat Invisible on Temporada Alta hi col·labora amb dos projectes molt concrets que és el Temporada Alta a l'aula que és el de portar artistes a dintre l'aula portar artistes a l'aula aquest any farem també la direcció contrària que és aprofitant que alguna cosa està programada a Temporada Alta fer una funció matinal per instituts o per escoles i després fer la funció familiar diguem per tothom l'altra cosa és Artèria que és un programa per intentar que els joves puguin accedir al teatre més fàcilment bàsicament en millors condicions econòmiques i això fa uns anys que funciona i seguirà funcionant però això és un programa pel públic o sigui un és un programa per les escoles això és un programa pel públic i el de talent jove de moment és una etiqueta però és una manera per mi de posar el focus en una generació d'artistes que encara no són els noms que la gent reconeix o que la majoria de la gent reconeix però que fa anys que treballen que ens sembla que la seva feina és interessant i que està en un festival com Temporada Alta i en algunes ocasions ser coproduïts per Temporada Alta entre altra gent nosaltres fem la part de feina que podem i jo penso que aquesta feina l'hem de fer entre totes les institucions però és veritat que Temporada Alta té una mica de focus per tant aquesta Temporada Alta segurament no és el mateix que estar a la programació d'un teatre petit de qualsevol ciutat perquè té més visibilitat a nivell periodístic etcètera per tant això ja és donar-los un cop de mà i també és un festival en públic i per tant segurament és acompanyar el públic a descobrir un artista nou i en els casos en què podem posar algú de coproducció és ajudar aquests artistes joves que jo crec que com que la joventut es va allargant entre tots entre tots també és com bueno té 35 anys encara és jove que vagi fent ja aviam què passa i dius som en 35 anys la gent li agrada estar una mica en una situació una certa estabilitat i poder treballar en unes certes condicions etcètera etcètera per tant si podem ajudar amb una mica de diners de finançament que un espectacle pugui tenir una factura més bona pugui créixer sigui en mida o no o sigui en qualitat doncs penso que és part de la feina que hem de fer com a festival però és tot compatible al final els espectacles de talent jove són els espectacles que estan a la programació i per tant hi ha un públic i uns artistes que es posen en comú que això és com és veritat és tota la raó això és la base d'un festival molt bé estem parlant amb en Narcís Puig que és el responsable del director de temporada alta i hem d'anar acabant perquè el temps tens alguna pregunta més no jo una cosa temporada alta la gent ho associa amb teatre temporada alta teatre i si hi mires realment n'és el que hi ha més però dansa cada vegada va pujant més i sobretot la música cada vegada hi ha més gent cantants grups que van dir el circ vull dir cada vegada el cinema també hi ha vull dir es va ampliant amb altres sí jo crec que és un festival d'arts escèniques on el teatre és predominant això com dius tu mirant la llista d'espectacles és una evidència també és veritat que amb els anys els gèners s'han barrejat una mica ara hi ha dansa que no ballen i hi ha teatre on entre mig poden ballar o es mouen d'una certa manera però encara jo crec que encara el públic ens demana que classifiquem com que hi ha tants espectacles que classifiquem una mica els espectacles a la llista que tens a davant diu teatre veuràs que hi ha algun espectacle que està repetit i que està a més d'una a més d'un lloc o perquè és música i teatre o perquè etcètera etcètera però sí jo crec que és un festival d'arts escèniques teatre dansa circ i música conviuen més cinema com bé sabeu vull dir que és un festival que intenta tocar una mica tot però sí les arts escèniques i concretament el teatre és el centre també perquè si mirem la producció d'arts escèniques en el país la producció de teatre o la producció de dansa o de circ no és la mateixa jo crec que estem bastant en les proporcions del que es produeix en el país bé acabem suposo que deu ser conscient que a partir d'aquest cap de setmana molta gent anirà de bòlit per què combinar amb una veu de teatre tu aniràs de bòlit organitzant-ho però en aquests moments el senyor Pere ja té ocupat tots els caps de ser mar i molta gent que va de bòlit i tinc una última pregunta la pregunta que no li deuen haver fet mai si haguessis de triar 5 espectacles de temporada alta què triaries per anar a veure tu eh vull tindre 6 puig no un que cregui al públic li agradarà si són els meus aquesta pregunta a vegades te la fan què recomanes dius una cosa recomanar i l'altra tu què aniries a veure a veure jo aniria a veure més de 5 però si n'he de dir 5 a veure aniria a veure segur el Hamlet de l'Ostermeyer que ja l'havia vist però que tinc moltes ganes ja no hi ha entrades ja per això no els dos primers que diré no hi ha entrades però hi ha una llista d'espera i a vegades i se n'alliberen vull dir que no és no és no no el 100% de les vegades però vull dir que no és una tonteria apuntar-se a la llista d'espera realment realment n'acabem venent tenim el Hamlet tenim el Hamlet un altre seria el sepoco de l'Angeli Kaliedel però la gent s'haurà de chegar a quarts de 6 del matí sí una mica abans perquè comença a tres quarts de 6 l'espectacle això és això és perquè allà vol això és perquè allà vol vol que s'acabi amb la sortida del sol ostres i ara n'hi ha tants que em costa triar mira diré un espectacle de qui diguen un de qui veu que també he vist mira us diré un espectacle que també he vist i que em va agradar molt que és un espectacle bastant diferent perquè és una proposta de poesia i música electrònica que és Tobeta d'en Frank Güellar i la Judit Cortina el Güellar s'està pujant molt veig que ell dirigeix tu ara també està en el torneig de dramatúrgia sí el torneig és una cosa que ja n'havíem parlat altres anys i per calendari no podia diguem i aquest any ha coincidit moltes coses Tobeta és un espectacle que he vist per això el recomano perquè és una combinació de poesia text i música que és bastant inhabitual de veure en els escenaris després també fa allò d'un espectacle nou que es diu Un Estadat que això era un text seu que al final una productora privada li ha agafat i l'estan muntant amb la Míriam Iscla i en D'Afris Valdús i estava Estava amb aquella obra de la manada en Guellar Sí Estava amb Jauria i últimament va fer l'herència també Vinga de moment en tenim tres En tenim tres Què més? Aviam Per Què tal aquest Maprexó? Sí també també és una possibilitat això és una producció del de la Perla de la Perla diguem això és la biblioteca aquesta és una combinació de Teatre Català i Teatre Estranger perquè hi ha Dic que tots els actors parlen en anglès i són dos d'aquí Això es fa en anglès Sí hi ha una excepció que és l'Andrew Tarbet que és el seu primer idioma és anglès però viu aquí fa molts anys i han portat en els Tiger Lilies que és un grup de música que havia fet un concert al festival jo no treballava al festival vull dir que almenys fa deu fer 18-20 anys que havien vingut i aquí s'han ajuntat i la veritat és que ha sortit una proposta on també la música i el teatre lliguen molt i i és una proposta sí també interessant va te'n dic un te'n dic un del país i de i de és la mort i la primavera jo crec un altre que diria el de la Veronal el de la Veronal he vist ara molt bones crítiques a un nacional jo encara no l'he vist a l'espectacle perquè van estrenar a l'estiu per tant està el programa abans però la Veronal jo crec que és una garantia aquests últims anys és com la possiblement també gola no? gola també però com que ja la vaig veure l'any passat potser me la posaria a la vista molt bé doncs escolta Narcís moltíssimes molt bé molt bé doncs mira d'aquestes de cinc aniré a veure tres està bé està bé no coincidia amb tot i tant molt bé d'acord Narcís moltes gràcies no no ja està pleguent perquè ja passem del temps Narcís cada setmana parlem i irem recordant tot el que es fa i fins i tot moltes vegades entrevistem personatges que veien per tant temporada alta està ben considerat en aquest programa i també està molt ben considerat els directors d'aquest programa ho deia per ensunya que sempre va venir sabeu sabeu que els directors d'aquest programa també estan molt ben considerats per temporada alta doncs vinga Narcís moltes gràcies que vagi molt bé el festival i ja ens veurem i ens veurem per la porta ens veurem a les mitges parts ens veurem jo crec que ens veurem ja aquest cap de setmana al Teatre de Sal o sigui que comencem allà molt bé adéu-seu moltes gràcies bé doncs després d'haver escoltat en Narcís Puig recordar que i s'ha comentat que dilluns dies sis comença torna ja per quinzena vegada el Torneig de Dramaturgia Catalana que aquest any serà presentat per la Maritxell Llanes una altra vegada ja ho havia fet alguna vegada sí alguna vegada ho havia fet i que concretament a les 8 de la vespre hi haurà Maritxell Aguilar guanyadora del Torneig de Dramaturgia Valencià versus Laura Mas Miquel Laura Mas Miquel és d'aquí Girona és la filla de la Núria molt bé Núria Martí això doncs és la filla que a més a més és atriu i tot això és la que el Torneig serà a través de les obres d'aquestes dues dones i repetim a les 8 del vespre a la Planeta pràcticament ja sempre està ple només a veure si algun no hi va val dos euros l'entrada i bé allà també hi trobareu Narcís Puig perquè no falla mai molt bé doncs un Torneig que comença com ha dit en Guillem Dilluns i que tindrà una gran final que serà el dia 1 de desembre sí i ara anem al cinema però abans a veure que hi hagi l'entraducció esteu escoltant Garcia i Tarribas anem al cinema i què fem abans d'anar al cinema doncs passem per la llibreria i el senyor Tarribas com a bon llibreter llibreter a mèrit ens aporta un llibre sí un llibre que és un llibre normal vull dir de format normal perquè tot està editat per la mateixa editorial Notorious la mateixa que aquells llibres que li daren tant i és un llibre que el nostre amic per dir-ho d'una manera Corsi Lluís Garci sempre torna eh sí en Garci així és nou això jo entre el títol que he vist que me sona ja molt em semblava que era una mena de reedició sí que gran és el cine bé Garci que va tenir el gran encert fa molts anys a través de la televisió espanyola de fer un programa que és que gran és el cine sí això mateix en la que fins i tot es van sortir vídeos de les pel·lícules que havien fet recopilacions en la que hi havia una tertúlia amb diversos personatges des de diators crítics i una tertúlia en la que fumàvem molt precisament durant aquella època i estava molt bé perquè era fer una pel·lícula primer presentar-la de què anava com aniria i llavors hi havia una tertúlia sobre la pel·lícula que era molt i molt interessant i a més a més anaven passant fragments perquè ressaltava el que deien això va durar durant uns anys llavors es va deixar de fer i llavors Garci va fer uns llibres va fer de tot va fer una sèrie de vídeos i Garci no es pot treure de sobre aquest programa perquè ara el fa aquest mateix programa a la 13 imagina't a la 13 però que no tenen poder diners per comprar pel·lícules o el que sigui home a Televisa Espanyola ja ho tenien tot molt fàcil doncs resulta que el que fan és fer només el col·loqui la tertúlia de pel·lícules i llavors passen imatges i tot això em sembla que aquest de la 13 tampoc ja no es fa però durant una època molt bé i el llibre de què tracta? el llibre el que han fet en aquest cas és que fa dues grans pel·lícules molt significatives una d'elles és de l'any 1961 si no m'equivoco 61 dirigida per Robert Rosen i que és el Buscavides vostè se't recorda el Buscavides no me'n recordo però sé que és del Buscavides ah però és de Villari que és la manera del Cordo hi ha una lluita entre el Gordo i en Paul Newman que és el que vol guanyar llavors se'n va fer una versió amb en Tom Cruise una continuació molt bé doncs el Buscavides el que han fet en aquest cas és en el llibre transcriure en el llibre tota la tertúlia després de la pel·lícula i per tant hi ha algunes fotos de la pel·lícula i el Buscavides la tertúlia hi havia José Luis García Antonio Muñoz Molina Antonio Jiménez Rico i Juan Miguel i Juan Miguel Lamed està bé l'altra pel·lícula els coneixia tots aquests per això l'altra pel·lícula hi ha la gran pel·lícula de John Ford Centauros del Decier molt bé en aquest cas a la tertúlia hi ha José Luis García Miguel Marías Eduardo Torres Dulce i Juan Miguel Lamed i per tant el que hi ha és la transcripció si col·loquis la transcripció del programa de televisió espanyola doncs això dona jo que fer 300 o 400 llibres per exemple és el que deia que en García va vist que gran és el cine el llibre aquest que acaba de sortir pràcticament perfecte doncs dit això anem a mirar ara pel·lícules que arriben jo sé que arriba una que se'n diu La sospetxa de Sofia dirigida per l'Imanol Uribe amb l'Àlex González Aura Garrido i Irina Bravo com a protagonistes aquí hi ha una parella que està formada per una tal Sofia i un tal Daniel que viu tranquil·lament fins que un dia ell rep una carta que el conviden a anar a Berlín en el temps de la Guerra Freda a conèixer la seva mar biològica ell hi va tranquil·lament pensant-se que seria això però cau amb un gran parany i és que el conviden en que entri en una xarxa una xarxa que està formada per personal de la QGB que intenten establir el seu contracte operatiu a l'Espanya franquista o sigui que la història se complica molt llavors una altra pel·lícula que arriba sí aquesta està dirigida per Guillaume Niclot allò que deia la francesa ho deia perquè ja és una pel·lícula francesa abans comentava que només entren pel·lícules franceses és una pel·lícula dirigida per aquest senyor en Guillaume Niclot que se'n diu La Divina Sara Bernard que té com a protagonistes la Sandrine Kimberlaine el Loren Lafet i l'Amir Kassar l'acció té lloc a l'any 1915 i aquí explica el seu gran amor de Sara Bernard un amor que va marcar la seva existència un fet que va motivar que es descobressin les passions emocions i secrets que van definir la seva carrera i que van fer que el món conegués no sols la diva del teatre sinó també a la dona que amagava el darrer mite que tot el món coneix em pensava que la farien el trifol aquesta no, no, no aquesta no i n'hi ha una altra en aquest cas és espanyola sí Un fantasma en la batalla d'Agustín Díaz Llanes m'agrada això perquè tant Emmanuel Oribe que dirigia La sospitja de Sofia com l'Agustín Díaz Llanes que nadie en la red de nosotros quan estem muertes eres el mateix director són directors d'un cert prestigi doncs bé d'Agustín Díaz Llanes es veurà un fantasma en la batalla protagonista Susana Beitua Andrés Gertrúdix i Ira Elias aquí trobem una jove guàrdia civil infiltrada durant més de 10 anys dins d'ETA mentre el país viu uns moments de tensió política i social ella posava la seva vida en perill localitzant zulos d'armes amagats al sud de França la seva tasca secreta marcarà un punt d'inflexió amb la lluita antiterrorista i una pel·lícula que també arriba i aquesta és catalana que va estar al festival de Venècia que és Estrany Riu de Jaume Claret Moixart de moment he vist el trailer dues vegades i no he entès res del que diu el noi bueno doncs aquesta pel·lícula s'estrena avui i també dijous que ve diguem-ho ja a dos quart d'avui del vespre el dia 9 d'octubre dos quart d'avui hi haurà Jaume Claret que evitarà a presentar-la en el cinema Trifó per tant pot aprofitar diguent escolti no he entès el que posa en el trailer però escolti i li preguntar quina edat té vostè i dirà 107 anys molt bé normal la pel·lícula què explica més o menys explica la història d'un d'un nano de 16 anys que viatja pel Danubi amb la seva família amb vaixell i fan càmpics i diu molt bé tot és molt maco fins que hi ha un moment que com sempre passa hi ha coses sempre hi ha coses que compliquen una cosa que trenca aquella delícia de vida que estàs veient i passen coses rares i fins i tot en la relació de Didac amb la seva família la pel·lícula està interpretada per Jan Monter la Neusica Bonin que hem parlat que està a teatre i Jordi Oriol és una pel·lícula que tot i que s'ha vist solta l'aire té punts misteriosos i és la primera pel·lícula d'aquest Jaume Claret i que ja ha tingut molt bones crítiques i la gent diu que aquí ha nascut un gran director un gran explicador d'històries perquè aquesta és una història molt bonica una vella història d'amor i molt ben filmada però també segons la crítica la gent que l'anen veient és una mirada poètica i diferent a l'adolescència captada amb molta persuasió i personalitat i també és un bonic i sensible viatge i també és una mena cap al descobriment del desig sexual molt bé de l'adolescència de l'adolescència el descobriment vaig veure el tràiler i hi ha un moment determinat que no sé si són un noi i una noia o són dos nois ha vist el tràiler he vist el tràiler i no s'ha donat compte d'això sí no sabem de què va l'història molt bé a veure ja que parlàvem del Trifó recordem això recordem d'aquest dilluns dins del cicle François Trifó es podrà veure la piel suave l'apodús de l'any 1964 amb la François d'Orléac i en Jean Dicet i de protagonistes i allà hi podeu veure el senyor Pérez segons d'acabar sí, sí, sí i recordar-vos que per la sessió d'Estrany Riu amb el seu director Jaume Canaren ja s'estan manent entrades es poden comprar entrades bé, de fet sempre es poden comprar entrades anticipades de totes les pel·lícules però aquí ja s'han posat ho dir perquè a vegades sí es poden comprar sempre entrades sempre es poden comprar entrades sempre es poden comprar entrades abans vostè arriba allà i ensenya que ja té l'entrada molt bé vinga, doncs portem a la música tornem a la versió de l'any 2023 i drets de Sant Seb Bolivar que després de Londres el 20 d'octubre del 24 va anar al Teatre Sant Jims de Bromboi amb una cosa poc usual va permetre que els quatre protagonistes fossin els mateixos que a Londres cosa que tractant-se d'actors no coneguts als Estats Units els sindicats normalment no permeten així que la Nicole Sheitzer com a norma en Tom Francis com a Joey Gellis la Grecia com a Betty i en David Taxon com a Max o Servent van ser a Bromboi aquest Sant Seb Bolivar va guanyar el Premi Toni a la millor reposició d'un musical i la Nicole Sershinger va guanyar el Toni com a millor actriu protagonista en un musical ara escoltem en David Taxon que com a Max el fidel Servent de la Norma diu que ella és l'estrella més gran amb això us diguem adeu fins la setmana que ve que vagi bé adeu-siau a face on every billboard as was the face you'd think of a face on every billboard in just a single week she'd get ten thousand letters men would offer fortunes for a bloom from her corsage or a few strands from the hay today today she's half forgotten but it's the pictures that got small she's the greatest star of all then you can't imagine the way fans sacrificed themselves to touch a shadow there was a barrager who hanged himself with one of her discarded stockings she's immortal she's immortal hold inside that flickering light beam is a youth which cannot fade madame madame's a living legend I've seen so many idols fall She is the greatest star of all When he'd gone, I stood looking out of the window a while There was a ghost of a tennis court with faded markings and a sagging net There was an empty swimming pool where so many silent movie stars of the past must have swung 10,000 midnights ago And there was something else The chimp's last rites As if she were laying a child to rest Was her life really as empty as that? To be continued... To be continued... To be continued... To be continued... To be continued... To be continued...