Homenatge a Teresa Maria i 60 anys de “Sonrisas i Llàgrimes”; adéu a Robert Redford; Carla Simón i “SIRAR” cap als Òscars; Temporada Alta amb Patti Smith i la tardor de La Planeta; Hitchcock/Truffaut a la Filmoteca

García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i disseptes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. Girona FM El temps no passa per García i Tarribas. El senyor Pere García continua sigint tan jove, tan atractiu, com fa anys i anys que funciona aquest programa. El senyor Tarribas no és que estigui igual. Està més bé que els altres anys. O sigui, l'he trobat... Això que aquest estiu gairebé no m'he pogut desempallagar d'ell, l'he vist diverses vegades, però m'ha agradat trobar-lo, sempre m'ha agradat trobar-lo. I avui tornem aquí a retrobar-nos a García Tarribas Associats, aquest programa que intenta fer-vos passar, més ben dit, donar-vos informació del que podeu fer al llarg del cap de setmana en els camps del cinema, del teatre i de la lectura. Ens acompanya, com sempre, la Renau a les Vies de So. I estem allà mateix tots. Em sembla que no hagi passat el temps, però han passat tres mesos, ja. No, no, fantàstic. He sentit aplaudiments. Eren per vostè o per qui eren? O per l'Arnau? Ah, perquè jo no els he sentit. Ja sabeu la meva deficiència. Ara sí que hi ha alguna sorpresa per part del senyor Pere. Escolti, comencem, doncs, com sempre amb aquella passejada pel Rialto. No, comencem sempre per la música. Ah, sí, és veritat. És veritat, aquí ho posa, m'he saltat. La música que aquesta setmana la porta el senyor Pere, per tant, no sé què dirà, perquè és un full que no ens l'ensenya, no el guió, no ens ensenya, i per tant sé que anirà sobre una pel·lícula que a mi m'agrada molt i que té una música... A veure, una pel·lícula que a vostè li agrada molt i que aquesta setmana es podrà veure altra vegada celebrant els 60 anys. I on t'es podrà veure? Al cine, ja en parlarem més endavant. Ah, al cine ja està molt bé. A veure, de moment direm això, anem a la música. I diré que el passat dia 3 d'aquest mes... Però quina és la que podrem veure? Quina música és? Ja, ara en parlarem, deixi'm donar la sorpresa. Vale, va. Doncs el passat dia 3 d'aquest mes va morir Maria Teresa Eras, un nom que... Ah, ui! Un nom que, dit així, potser no se sabria qui és. Però si diguem que aquesta persona era coneguda com a Teresa Maria, potser ja us dirà alguna cosa. Teresa Maria va néixer a Saragossa, però ja molt jovenet es va traslladar a Barcelona, on va iniciar la seva carrera com a cantant. L'any 1963 va arribar a la final del Festival de la Canció Mediterrània. Sí, senyor. Un esdeveniment que va fer-se a la capital catalana entre 1959 i 1967. També va participar en un concurs per representar Espanya en el Festival d'Eurovisió. Però tampoc va anar bé. I va guanyar-lo. Però té la televisió espanyola, va apostar per altres cantants i allà no hi ha pogut anar. Paral·lelament a tot això, comença a treballar com a doblador al castellà de la part musical de pel·lícules com My Fair Lady, Mary Poppins, Mil i una xica moderna, o Nuestro Amigo i l'Espantabajaros, que va ser el seu darrer treball. Però segurament, per on va ser reconeguda, va ser doblant a Julià Andreus a la versió espanyola de Sonrises i Làgrimes de l'any 1965. Doncs sí, Sonrises i Làgrimes es podrà tornar a veure en el Zocine en dues sessions celebrant el 60è aniversari. Sembla que era ahir i fa 60 anys ja que vam veure allò la Julià Andreus allà passejant-se per els Alpes o els Andes. On tira, allò? No, els Alpes. Els Alpes, els Alpes suïssa. Doncs... És curiós perquè... La dobladora, l'altra... Sí, la Teresa Maria. La Teresa Maria realment ho feia molt i molt bé, el doblatge de la Julià Andreus era perfecte i a més a més, quan jo havia jugat allò, a sentir la veu original... I la doblada. ...el doblada, i Déu-n'hi-do el que afinava la Maria Teresa. Doncs molt bé, ara en homenatge a la Teresa Maria, l'escoltarem cantant el tema Tingo Confianza en Mi, de Sonrises i Làgrimes, de Sound of Music. Que me reservarà la suerte de l'Ere, de Sonrises i Làgrimes, de Sonrises i Làgrimes, de Sonrises i Làgrimes. Quisiera... Quisiera algo maravilloso, tal vez sea en el mundo vivir, bailar hoy mi alma de piedra. Oh, ¿qué es lo que siento en mí? De aventurarme en el mundo, mi corazón sintió el afán y hoy que el afán lograr creó, arreglí, me vi a asustar. Un capitán con siete hijos es motivo de temblar, acabar. Debo ya los temores, o si no me tendré que volver, debo amar todo aquello que busco, el amor que no tuve jamás. Valor que para servirles quiero, para aceptar mis faltas luego y demostrarles que valgo tan bien. Aprende ser eficaz en los problemas, dar consejo y de saber. Al principio muchas pruebas me han de hacer, mas debo fingir siempre confianza en mí. Impresionarles quiero, ser fiel y muy cordial y esos pequeños, Dios venciga, en mí tendrán también su amiga. Cada vez estoy más cierta de alcanzar tan noble afán, hoy de convencer al mundo soy capaz y veo nacer nueva confianza en mí. Hoy confianza en el sol tengo y en la lluvia su fluidez también confío en que abrindo a devolver y siento nacer nueva confianza en mí. Fuerza no dan riqueza ni un gran cauto al tener La fuerza está en dormir confiado y al despertar cantar alegre Pongo el corazón en todo Lo que quiero a mí vendrá Hay que confiar tranquilo y sin temor Dios me ampale Hay que confiar tranquilo y sin temor Pues solo así tendré que confiar en mí Esteu escoltant Garcia i Tarribas Que hi ha de nou pel Rialto Bé, senyor Tarribas, com li ha anat l'estiu a vostè? L'estiu va anar bé i cada hores d'ara és l'estiu No ha hagut d'anar a urgències cap dia Cada any havia d'anar aquest any no Deu ser amb la vacuna a dir perquè em van donar Jo anava a urgències Quasi bé sempre havia d'anar Jo tenia una infecció d'orella o tenia una infecció de boca Però no, jo el que s'ha dit Sí, sí, sí, sí, sí, sí M'ha passava, quasi bé cada estiu Jo anava a urgències cada estiu Quasi bé, molts d'estius van a urgències al cap No s'ha equivocat Perquè que jo sàpiga no Sí, sí, ja dic sempre Tinc una infecció de boca o una d'orella per posar-me massa el cap a dintre l'aigua Coses d'aquestes S'ha equivocat de personatge, no sóc jo No, no, no, jo, jo, jo, jo Ah, tu, ara, va, hòstia Ara, home No, no, no, jo parlava de mi Que jo sàpiga no Ah, tu, bueno, home Tu, normal, molt gran que ets i el dèbil que ja estàs, jo no ho sé Jo em sembla que aquells barracons que hi ha de la Creu Roja a les platges els van traslladats segons la platja que tu vas O sigui No, no, la meva no n'hi ha Perquè no hi quep És una platja de segona categoria És una platjeta És una platja que fa 40 anys 40 anys només hi anaven els senyors Ara ja els senyors no hi poden anar No, ja veu Vinga, va, doncs a partir Ah, doncs ara m'espantava No, no, no, jo I aquest any n'hi ha hagut d'anar I aquest any n'hi ha hagut d'anar I aquest any n'hi ha hagut d'anar Canvia, o sigui, perfecte Tot a l'estiu, molt bé Perquè és avi Segurament No, no, perquè la vacuna La vacuna, la vacuna diu Però això ha anat molt bé La meva dona diu La vacuna diu Però ens ha salvat de moltes coses Home, perquè vostè hi tenia premsa Per això Sí A veure, un moment Doncs coses Que hem fet Ha mort un personatge importantíssim Un personatge estimat Jo no he trobat ningú que hagi dit Per ser un pesat No, no, pobret Un cregut Tothom Tothom D'una manera o altra Ha dit que Robert Refort Era un home bo Un gran actor Director I a més a més Socialment molt compromès Molt bé Va morir el dia 16 de setembre Tenia 89 anys Va morir mentre dormia Què és el que voldríem tots? O sigui, aprovo O lluta Tranquilament Últimament Jo el vaig trobar molt deteriorat Ben sigut Lo que era O sigui Havia quedat arrogat de cara Sí Jo recordo quina pel·lícula El gran gas Sí Estava en el moment Més Jo crec que el moment Que està més guapo Més Interessant I tot això És en dos hombres i un destino Sí A més a més Amb en Robert Refort Se'ls Està fent Ai, perdona Amb en Paul Newman Però llavors Varen fer el golp I també estan tots dos Però dos hombres i un destino Ell està Que més a més Porta bigoti Podria ser Sí I llavors La que també estava molt bé Que l'havia fet en teatre broma I era Descalços Per el parc I amb la gent fonda Sí I a més a més Una pel·li que possiblement Ensenya molt el que era ell I que hi havia un tet a tet Amb la Barbara Streis I ell Va aguantar Perquè la Barbara Streis Tapava a tothom Que és tal com érem Sí, exactament Diguem això Va fer dues pel·lícules En Sidney Paul La que una era Les aventures de Jeremia Johnson Que també estava molt bé I l'altra tal com ho érem Aquesta amb la Barbara Streis Però llavors va fer quatre pel·lícules En George Rick Hill Va fer el castanyà Sobre un equip de patinatge Sobre gel Va fer el carnaval de les àguiles Que aquesta ningú en parla I ningú no la recorda El dos hombres i un destino I el golpe Que també estava molt i molt bé El golpe Però llavors també va fer pel·lícules Socials Com per exemple Todos los hombres del president Sí Llavors va fer El callidato El tres dies del cóndor El tres dies del cóndor I llavors també va fer De director Que va guanyar un Òscar Exactament Per la pel·lícula Gente Ordinària O Gente Corriente O Gente Ordinària No, no Gente Corriente El títol original És Ordinary People I amb això La Maruja Torres Va batejar-lo Gente Ordinària Doncs bé Per cert Per cert Que Filmin Ha posat un apartat De totes les pel·lis que es poden trobar A Filmin de Robert Riffón Bueno, llavors també aquesta setmana El vaig veure a l'entrega dels Premis Bertrana Sí Com va anar això? Bé, va anar bé Vostè ho mirava des de mon èmic en l'aire Jo ho mirava des de baix Tenia una perspectiva més àmplia Que no pas jo Perquè veia tot com On estava? És que no el vaig veure fins a l'hora del sopar A primera fila A mi em fan posar A primera fila? Home Sí Està molt bé Sí Ah, no vaig fixar-m'hi Això que... A primera fila Mal No Els editors i aquestes L'entrega de Premis va estar bé L'únic que jo no contacto Vostè em va dir que era amic seu Amb en Josep Pedrals Jo no contacto amb el seu humor Però bueno, va estar bé Va estar bé La ceremonia del... Esclar, jo formo part dels patrons de la Bertrana I per tant ser els interiors interiors I serien llarg d'explicar i tot això Però jo he arribat a la conclusió I ho explico d'aquesta manera Perquè vostè ho ha viscut Que els Premis Prudència Bertrana Són com els pastorets d'en Joan Ribes En quin sentit? Els pastorets d'en Joan Ribes Cada any deia Som massa llargs Els hem de retallar I aquest any hem retallat Hem tret això Perquè seran més curts I tot això Arribava el dia dels pastorets I eren més llargs Perquè havia tret una cosa Però hi havia posat una altra Els Premis La festa dels Premis Per Bertrana Són massa llars Sempre es diu S'escursarà Es treurà això Es treurà No es treu el que s'hauria de treure Per aquí És un altre tema I no durarà més de dues hores I sempre durarà més de dues hores De altra manera És que van estar Quasi bé una hora Amb els discursos dels polítics Això és inevitable Però Estarà 40 minuts Que es podrien estar oblidat Però aquest és un tema Que no hi entrem No, no, no hi entrem Però ja és Un moment No hi entrem Perquè No vull tenir problemes Vull dir Que amb en Joan Ribes Passava el mateix La gent d'ahir Som massa llars Duraven 3 hores I a vegades i mig La primera funció La primer dia Duraven 3 hores i mig A mesura que anàvem passant els dies S'anava retallant una mica Però no Sempre eren 3 hores I tothom sortia I diria Ah, som massa llars Som massa llars Però L'any després S'omplia I la gent hi tornava I en els darrers anys No s'havien d'ampliar de dies No hi havia entrades Hi havia de tot Doncs a Provenció Bertran A la festa Al lliurement Tothom Diu És massa llar Són avorrets S'hauria de treure els parlaments S'hauria de fer això Però cada any Hi ha mig gent Sí, sí 500, 750 o 760 Oh, l'auditori està plen A sopar 500 i escaig I a l'auditori 700 i escaig Molt bé Sí, sí La convocatòria L'alliurement d'un premi Una qüestió literària Per mi Que ara que sigui gratuït Però t'has d'hi escriure Has de demanar Sí, sí És que jo, per exemple O sigui, els premis Molt bé Però crec que el que és El després del premi És com una mena de rentre O sigui, jo m'agrada Perquè trobo gent que m'agrada Vaig trobar el senyor Terribes I imagineu-vos Doncs vull dir M'agrada trobar la gent Que hi ha allà Són gent amb la que connecto I gent que m'agrada I per això que crec Que el que em passa a mi Li passa a molta gent Molt bé Doncs Hi va haver-hi premis Hi va haver-hi El premi gros Que és el premi Prudència-Bernetalana Va ser per en Pep Prieto Un home de cinema O sigui Amb la seva novel·la Rosita Rosita Que està ambientada A Girona Als anys 80 I que És la història D'una àvia Que cuida La criatura Perquè està Amb una família Destratrada I per tant Ell es fa càrrec Ella es fa càrrec D'aquest nano I els seus germanes I a partir d'aquí És una manera D'en Pep Prieto Que té d'explicar La qüestió familiar D'un personatge Que és autobiogràfic I Que el cinema Una de les coses importants A part d'explicar-lo Als anys 80 El cinema El va salvar D'aquests moments I això passa A molta gent I ens va passar A tota una generació Que el cinema D'una manera Ens va salvar De la situació Que es vivia O a casa O a fora O al que sigui Totalment Cadascú té La seva història Però que el cinema Ens ha salvat A molta gent De no passar-ho pitjor Molt bé Sí senyor Presente Doncs vinga Dit això Dit això Hi ha més coses A veure Digui Ah si jo estic tant Ja me'n recordo Sí El dimecres Va venir a Girona Un agent també important En el cinema Trifó La Carla Simón Mira ara estic veient Cirat Película Doncs si vols Parlem de Cirac Sí Parlem de Cirac Espera Acabem amb la Carla No Acabem amb la Carla Simón Perquè jo em pensava Que ja havia vingut Perquè aquesta pel·lícula La Carla Simón Romeria Fa 3 o 4 setmanes Que la fan ja Sí Però I com és que ha vingut ara Tantar Perquè fins ara No podia venir Perquè té compromisos A més a més Té una nena De 4 mesos Que ara l'està amamentant I per tant No pot anar Amunt i amunt Va anar a Madrid A fer entrevistes Va estar a Barcelona O sigui Ha fet Madrid Barcelona O Mas Nou Que és allà on viu Sí I per tant Al costat De cagar Seu té el cinema I podia entrar I sortir I el Trifó I s'ha acabat La seva torner A veure Va venir a Girona Va venir a Girona Va estar molt bé Molt amable Relaxada Explicant la història De com va venir I tot això I va estar Amb l'Imma Merino I l'Àngel Quintana I jo també remenava per allà I després el públic Doncs va estar fent preguntes La cosa va durar Una hora Que va ser Molt amena Sap una cosa Jo Ramíria La trobo mal explicada No la trobo ben explicada Me costa Me va costar entrar-hi Tot i que s'havia Més o menys De què anava Doncs va costar-me entrar Doncs Hi ha una plana De Facebook Que se'n diu Los Convois de Medianoche O algun Que Pobres Clara Si llegeix allò Quedarà desanimada Per sempre més Tothom té dret a opinar Quines païsses És una pel·li Que hi ha gent Que no Li ha acabat D'entrar o arribar És una pel·li Que per a mi Canvia totalment El llenguatge Que ha portat Fins ara Per a mi Les coses Que li vaig preguntar És si la manera De fer aquesta pel·lícula És l'iceverde El que farà Fins ara I diu No ho sé Diu Entenc perfectament Que la manera Que l'he fet I tot això Sabia que podria haver-hi Problemes Però Em queda S'ha sorprès Que li funciona millor Del que es pensava Molt bé Però hi ha una altra cosa Que és important Ara Ara Parlem de Sirar De Sirar Que jo Sempre dic Que és una pel·lícula Que no la recomano Però aneu-la a veure No Recomanar-la No la recomano Però aneu-la a veure Jo la vaig recomanar I me va engrenyar Per haver-la recomanat Per això A mi me diuen Què Aquesta pel·lícula No te la recomano Per a veure Sí, sí, sí Per cert Doncs escolta Aquest matí He parlat amb en Sergi López Dic Home, fes-me un tall de veu Perquè ha estat seleccionada Per representar Espanya No els Òscars Per tant Quan va venir aquí A Girona A presentar-la En el seu moment Deu fer dos mesos O tres O més En Sergi Estava bocabarat Diguent Mai no havia passat Una cosa com ara Que una pel·lícula meva Tingués tanta expectació I que funcionés tan bé Després de Cants I tot això Diu Fins i tot A Vilanova i a la Geltrón Les meves pel·lis No hi anava pràcticament ningú I aquí Aquesta Omple tothom Sí, sí, sí Tenim un tall de veu Que ens ha enviat avui A les... No Ahir Ens la va enviar A les 11 del matí I després d'haver sabut Pràcticament Que era Nominat Ell No, ell no La pel·lícula A Espanya A Espanya Per representar Els Òscars I llavors El 12 de desembre Ens sembla que Dissideran Sí o no Si entra o no Hi ha entrat Molt bé Què diuen, López? Bueno, doncs El que està passant Amb Sirat Amb aquesta pel·lícula Això que Ara la gent ha escollit Diguem-ne Per representar L'estat espanyol Els Òscars A la carrera dels Òscars Tot i que encara no està fet Perquè encara Ha de passar els talls Corresponents I Té la possibilitat D'acabar Cent de les 5 pel·lícules Que competeixin Per millor pel·lícula Internacional Doncs és un Bueno, és una gran notícia Clar, per mi És un Motiu d'alegria Una alegria Que s'ajunta A tot el que li està passant A aquesta pel·lícula Que sobretot El que és potent És el que passa a la sala El que passa amb el públic El que passa Quan vas a veure aquesta pel·lícula Que Abans hem fet moltes pre-estrenes I ens hem trobat amb el públic A l'acabar la sessió Amb les mans al cap Molt emocionat És una pel·lícula Que crea molt debat Que la gent té moltes ganes De comentar I que És una pel·lícula Inesperada Diferent Un artefacte cinematogràfic Una experiència sensorial Va, ja té moltes coses És una pel·lícula Molt particular Molt particular Que Que segur De la que n'estarem parlant D'aquí uns anys O sigui Que és una És una sort Un privilegi Poder participar A aventures D'aquesta D'aquesta magnitud Estic encantat de la vida Doncs molt bé Nosaltres també estem encantats De la vida I tant I que vagi molt bé Estic encantat I si se'n va cap a Los Angeles A veure si té O necessita algun secretari I l'acompanyem Seria fantàstic Vinga Seguim Que falta nova Arnau García y Tarribas Anem al teatre D'aquesta magnitud AquerSA Anem al teatre Doncs, de moment, de teatre encara no n'hi ha, però no hi ha teatre, hi ha una mica de coses que té a veure amb el teatre, però no és ben bé teatre, ja vindrà, ja vindrà i em vindrà massa. De moment diguem això, que ha programat per l'Ajuntament de Girona perquè cap de setmana tenen programades una sessió de circ per tots els públics al Centre Cívic de Sant Narcís. Serà dissabte dia 20 a les 7 de la tarda on Diana Gadeix hi presentarà Curú, un espectacle de clown i moviment amb un humor visual i sense paraules. I també a Sant Narcís, el diumenge dia 21 a les 6 de la tarda en el camp de Bèlid, la Xurri arriba amb... Uuuu! Un espectacle de carrer explosiu vitalista per tota la família. El 28 d'agord es va presentar a l'escenari del Teatre Municipal de Girona el que serà la 34 edició del Festival Temporat Alta. Ja anirem parlant d'un festival que va començar ahir el 18 de setembre i que s'allargarà fins al 12 de desembre i l'inici, com hem dit, va ser ahir a l'auditori amb l'actuació de Patis Mig que repeteix avui divendres a les 8 del vespre on tancarà la seva gira europea. Patis Mig és una icona del rock amb una trajectòria marcada per l'activisme i la literatura. En aquest concert fa un repàs als seus grans èxits. Sabem que pel concert d'avui queden poquíssimes entrades per vendre. El que vam veure és que hi ha moltes entrades no disponibles. Què devien fer? Què devien fer, doncs... Es devia passejar per al mig de la gent? No devien... O sigui, moltes entrades grises. O sigui, hi ha per triar verd, si estàs ocupades... Podia ser ocupada per alguna cosa... Però n'hi havia moltes, eh, per això que l'ha parat. Podia per invitacions o coses de malviure. Bé, perdó. Vaig tenir la sort d'estar... Jo tinc fotos amb la Pati Esmí. Ah, sí? Sí, sí, sí. Ja havia vingut la Pati Esmí? La Pati Esmí, ella és una gran seguidora de Roberto Bolaño. Ah, sí, me'n recordo, com explicar-me això així. Va d'escolir Roberto Bolaño i és el seu déu. I llavors ella, fa molts anys, a la gira europea, va dir... A veure, on t'estava Roberto Bolaño? I em diria, Blanes, quin festival hi ha a prop de Blanes que jo pugui anar? Diu, a Sant Flu de Guíxols. I se'n va anar... La primera va ser en el Portaferrada. Sant Flu de Déu deu fer uns 10 anys. I ella, i després se'n va anar a Blanes per conèixer el recorregut. Fa coses de 6 o 7 o 8 anys, juntament amb en Jorge, un activista, professor xilè, que ha fet moltes coses a Girona, i grans seguidors de Roberto Bolaño, ell i jo vàrem muntar la celebració que s'havia fet la vinguda de Roberto Bolaño, que està a Fontejau. Sí. Aquella gran vinguda que comunica la Nesle fins al pont d'allà on hi ha l'auditori. Molt bé. Allà vàrem fer un acte de presentació, que va venir l'Isaqui La Cuesta, la seva dona, va venir l'editor Jorge Herralde, no, sí, Jorge Herralde, Herralde, i la seva dona, i bastanta altra gent, amics de Roberto Bolaño, la seva germana, la seva mare, i tot això, i vàrem fer un entarimat. I tot que de volta jo veig que hi ha una senyora que conec, que és la Pati Smig. Vaig. I apareix allà. I ràpidament me'n vaig amb en Jorge Herralde, l'editor, i li he dit, tu que saps anglès, digui-li que sortia a parlar i que dia alguna cosa a la Herralde. I diu, bueno, i diu, mira, aquest senyor és llibreter, és un dels organitzadors, i m'ha demanat si vostè podria actuar i dir alguna cosa. I ella no va dir res, ni sí ni no. Vaig pujar sobre l'entarimat i vaig dir, allà hi ha la Pati Smig. I ara us dirà unes paraules. Ja, ja, o sigui, la vas quasi viure. Sí, va pujar i va cantar. Va dir, jo no sé gaire en anglès, això deia, jo m'agrada molt Roberto Bolaño, forma part de la meva vida, i ara prendré castellà per poder llegir-lo amb el seu idioma. Ara us cantaré una cançó. Jo vaig cantar una cançó a capella. Com? Va ser fantàstic. Això està penjat al YouTube, eh? Vull dir, es pot veure. I, per tant, després vam fer fotos amb el Jorge Morales, amb l'Arralde, l'Isaac i la Cuesta, ella i jo, i tot això. I va fer una cosa que va estar molt i molt bé. Va ser atenta amb tothom. Tothom que es volia fer una foto amb ella, ella deia que sí. Però hi havia els TV3 i Televisió de Girona i altres. Van fer-se resó de tot això. Ell, sí, però ella no els va voler donar entrevistes perquè va dir, perdoni, el protagonisme és en Roberto Bolaño. Jo sóc una persona que ha vingut com una qualsevol. Jo. Per tant, a mi no m'entrevisteu ni me'n feu dir. I ho veu serà molt honrant perquè ella va estar amb tothom i no tenia cap problema de fer-se una foto. Però no volia treure protagonisme a Roberto Bolaño. Normalment els grans solen ser així, els petits són més... Sí, senyor. A veure, doncs, dit això, direm que va ser ahir dijous, sí, ens ha tornat a ser avui divendres la Pati Smith. I si aneu, a part de veure-la amb ell i veure el seu espectacle, serà una vetllada per recordar a l'hora que fa ja 20 anys que es va inaugurar l'Auditori de Girona. Fantàstic. I arriba a la tardor i torna l'activitat a la sala La Planeta. Una activitat que comença aquest cap de setmana, concretament dissabte, a les 8 del vespre i diumenge a les 6 de la tarda, amb la lectura dramatitzada d'un espectacle de Bertrana, però que ara en parlarem amb en Jordi Sobirà. A partir d'ara, doncs, el senyor Pere començarà a fer-li preguntes i d'en 30 anys jo també intervindré. Senyor Pere, a taqui. Molt bé. Primer de tot, Jordi, bon dia. Bon dia, com esteu? Vinga, mira, arriba la tardor i torna l'activitat a la sala La Planeta. L'activitat que comença aquest cap de setmana, concretament quan comença aquest cap de setmana? Doncs mira, comencem, arrenquem aquest cap de setmana amb un dels actes que estan també integrats dintre dels Bertrana, dels Premis Bertrana, que es van concedir el passat dimecres, o dimarts. Dimarts. Dimarts. Dimarts al vespre. I aquest espectacle és una lectura dramatitzada, protogonica, que interpreten l'actor Jordi Coromina, amb un text i direcció d'en Joaquim Armengol, que es diu Jo, Prudenci Bertrana, i que, doncs, ens ofereix una aproximació íntima i artística de la figura de l'escriptor gironí, no? Retratant tant en la seva dimensió humana com en la literària. I aquest espectacle, doncs, vol desvelar, com, malgrat les dificultats personals i els conflictes amb els seus temps, en Bertrana esdevingui un autor íntegre i fidel a una concepció ètica de la literatura. Molt bé. Què us sembla? Aquest acte és un acte d'aquells... Gratuit, a més a més, no? Perdó, exactament. Aquest acte és un acte, però que, obert al públic... Obert al públic, sí, és gratuït. No ho he dit, això, ho farem el dissabte a les vuit del vespre i diumenge a les sis de la tarda. Molt bé. A veure, seguim amb això. Segons les notes que hem narrat, veiem de què. La Planeta, com cada any té la proposta de teatre independent, té la proposta de poesia, té el premi Just Cacero, i llavors hi ha una programació de teatre que és la que fa la sala La Planeta. A veure, ens vas desglossar, més o menys, aquests grups, aquesta separació que hi ha entre una cosa i l'altra? La proposta de teatre independent, qui s'encuida de fer-la? Bé, aquesta proposta, doncs, bueno, ja és la 35a edició, quan encara no... La temporada alta no tenia aquest volum que té ara, tot això, doncs va ser com de les... bé, de les primeres programacions estables, més enllà del teatre municipal, no?, que hi va haver de teatre, doncs, a Girona, en aquest cas. I, com bé dit, és la 35a edició, i, clar, també una mica condicionats, també, doncs enganyem pel volum, doncs, del festival, doncs, bueno, ha quedat una mica més reduïda, però no per això nosaltres no li volem donar la importància que té la voluntat de La Planeta, com sabeu, sempre el fet de donar circuit, cobertura, joves companyies, joves emergents, i tot això, i aquest any, bé, doncs tenim, entre d'altres, doncs, bueno, vaig desgranant una mica els espectacles, no?, si us sembla. Home, més o menys, tu, per exemple, si tu haguessis d'anar-hi, què aniries a veure? Home, jo, tot, tot, perquè tot és molt bo, però, mira, començarem el 28 de setembre. Jordi, una cosa que està molt bé, i ho has dit, és donar possibilitats a una sèrie d'espectacles i de companyies que, d'una manera o altra, estan una mica marginades o que tenen problemes a vegades en entrades. No, marginades tampoc, però... Marginades en el sentit que no van amb els grans circuits i tot. Sí, exacte, i és una mica també la possibilitat d'oferir, doncs, generar aquest circuit, més enllà que puguin fer temporada a Barcelona, no?, que anar de bolos, a més, és una experiència molt interessant, que la recomano a tothom, i bé, no ho sé, per això també estem, i també perquè, va, hi ha un criteri artístic i creiem també, doncs, que la programació és bona i atraient per l'espectador, i això, doncs, com us deia, doncs, el 28 de setembre ens vindrà la companyia Cabuts amb un espectacle de teatre gestual, o quasi gestual, en diuen ells, que es diu Debrós, i que anar a la surreal travessia d'un fals coronel i un soldat ras encarregats de transportar una misteriosa caixa, i bé, no ho sé, això és una mica el que us puc dir, però és molt suggerent, mireu el tràiler, que ja està penjat també a la web de La Planeta, però llavors també, el següent cap de setmana, el 4 i el 5 d'octubre, tenim un doblet d'una jove companyia que es diu Col·lectiu de Sassosiego. Déu-n'hi-do, eh, de tota manera, veia nom. Col·lectiu de Sassosiego. Sí, és una companyia sorgida de les primeres. En castellà, no, a l'obra? Bé, ara us ho explico. Sí, explica. La companyia aquesta sorgeix en el seu origen de les primeres promocions que va haver-hi de l'Eram, val? I és una companyia que té ja un cert renom que ha fet temporades a Barcelona, especialment amb el seu primer espectacle, que el tindrem ara aquí, ara us ho l'explico. Perquè tindrem el dissabte 4 d'octubre, en doble sessió, a més a més, Un Segundo Bajo la Arena, i que és com una revisió del bodas de sangre de l'Orca, val? Ah. D'acord? I, a més a més, doncs, conviden el públic, doncs, a entrar en aquest banquet nupcial, no, interromput, i on els actors i els músics relaten i reviuen, doncs, l'obra de l'Orca. I bé, una proposta molt interessant i suggerent pel públic, i després, també, el 5, el 5 d'octubre, el diumenge, també, en doble sessió, tindrem el segon espectacle del col·lectiu de Sassosiego, que es diu Breu visita a la Gola del Llop, i, en aquest cas, doncs, aquest espectacle convida el públic a un saló de bingo, i on els treballadors, entre joc i música, en directe, doncs, intenten homenatjar una jugadora desapareguda, i aquest espectacle barreja festa i desconcert, pèrdua i esperança, en un ritual col·lectiu, fent partícip al públic. Molt bé. Llavors, veig que la següent obra que hi ha és una de la funcional teatre que l'any just acabada d'estrenar, perquè a la funcional feien aquell voldavill que em sembla que el van fer dintre d'Ofitac, que van fer un voldavill, sí, doncs, ara ens estrenen... La dirigeix encurtada, aquesta, també? Sí, la dirigeix encurtada. Molt bé. Doncs, a veure, anuncia quina obresa, aquesta. Mireu, doncs, ja això, per fires, eh? El 28 d'octubre, vigilia de Sant Arcís, la funcional ens portaran un diari de Jenny Holland, on relata la història d'un artista que transforma la seva vida íntima en obra d'art, no? I posant en qüestió els límits entre la creació i l'experiència personal. I aquest text, cal destacar, que és un text del Figuereng Àngel Burgues, i que va guanyar, ostres, ara no me'n recordaré el premi, però l'any principis dels 2000 va guanyar un premi literari amb aquesta peça, que ara la funcional, doncs, rescata. I també, per fires, dins de la proposta de teatre independent, també tindrem la companyia La Senyoreta, que és la Mireia Penya, actriu, amb l'espectacle Frutal, diari d'una pallassa... Diari de moviment d'una pallassa oncològica. Exacte, oncològica. I retrata, bueno, la Mireia ha patit un càncer de mama, no? I que, doncs, amb humor i deliri, doncs, transforma aquesta experiència personal del càncer de mama, doncs, en un relat escènic vital i crític. I, bé, i a més cal dir que part d'aquesta recaptació anirà, doncs, a la fundació oncològica, ara no ho diré bé, però fundació oncològica o contra el càncer oncològic. Sí, sí, sí. I acaba la programació passat Nadal. I abans de Reis... No, no, no, avui no, espera, encara hi ha més coses. Avui sí, tenim un paquet molt gros, perquè, de fet, la gran novetat d'aquest taterador per la planeta és que des de ja, crec que serà la tercera edició, les diferents ales de teatre alternatiu de Catalunya, que, com sabreu, estem parlant de la planeta, evidentment, però també estem parlant de la mercantil de Balaguer, el teatre Aurora d'Igualada, la sala Trono de Tarragona i la... Ai, ara no recordaré com es diu, el del teatre Nú... Ai, ara no recordaré el poc. El Celsia... Pena. La sala Trono, que és el del teatre Nú de Sant Martí de Tous. Exacte. De Sant Martí de Tous, la casa del teatre Nú de Sant Martí de Tous. Doncs aquestes cinc sales de teatre alternatiu fa tres anys van promoure una espècie de premi que es deia Estrenat al... Es diu Estrenat al Territori, en què originalment, doncs, tot de companyies emergents, joves, presentaven un projecte i entre totes, doncs, votaven un projecte guanyador en què, doncs, intervenien en la producció econòmica i en la gira d'aquest espectacle, d'acord? Ara, aquest any, ha canviat la fórmula i s'han triat, s'han escollit cinc espectacles, de les quals cada sala que us he anomenat en fa una mena de mentoria, no? Tutoritza la creació d'aquest espectacle a nivell tècnic, a nivell de producció, a nivell de difusió. Ara, per exemple, hem estat tenint durant les dues, aquestes últimes dues setmanes, en Estàix el que s'estrenarà a la Planeta, que és un text de l'Àlex Castro, gironí. I llavors, rebrem, a part d'aquesta estrena, rebrem tres propostes més de les cinc seleccionades, llavors, començarem el 13 de novembre amb l'espectacle Un Paradís a la Frontera, un monòleg, doncs, escrit per en l'Àlex Castro, com us he comentat, i que passa, es diu Un Paradís a la Frontera perquè passa en aquest famós prostíbul de la Jonquera, no?, que és el Paradaís, i que parla d'una dona que després d'anys de silenci decideix explicar la seva història. Llavors, el 14 de novembre, Nosaltres Mortals, Nosaltres Mortals, que és una obra de teatre documental i que recorre la història de les presons de dones i la realitat de les empresonades a l'estat espanyol. I la pròxima sembla italiana, no? Bé, la pròxima, mira, el 15 de novembre, la següent, és un espectacle de teatre d'objectes, un espectacle d'aquests diferents, perquè només tindrà capacitat per a 15 persones i farem 4 sessions, que es diu, perdoneu el meu italià, però es diu Che Fai Tu Luna in Kiel, i és un espectacle, això com us he dit, de teatre d'objectes, entre els quals un dels manipuladors i creadors, és el fill, això ja és més anecdòtic, però és el fill d'en Carles Batlle, dramaturg d'Argelaguer, que ha estrenat diverses obres a la sala Becquet, bueno, això és més... Però que sigui el títol el meu italià vol dir que serà a parlar també, o és una... Això ja no ho sé. Tirem, d'acord. Tirem. Home, la companyia Petit Vermell sembla que podria ser que parléssim en català. Sí, són catalans, la companyia és catalana, és catalana. i després tenim el 16 de novembre el de Jaume I que és una comèdia musical i reverent, ja, mira, la sinopsis ho diu tot, no?, on la presidenta extremista de la Generalitat, Lídia Ubiols, intenta recuperar les institucions i el prestigi de Catalunya a partir d'una troballa històrica insòlita, el falos dissecat de Jaume I. Molt bé. A veure, amb això hem comentat ja, la proposta de teatre independent, hem comentat l'estrana del territori. Llavors, surt una cosa que se'n diu El Generador. Què és El Generador? Això del Generador, de fet, és un cicle sonor que dura pràcticament nou mesos o així, això està impulsat per Ameva, Produccions, val?, i nosaltres rebem una peça molt concreta que a més està vinculada amb, tu potser, Guillem Mossats, però amb la Cucollona't, el festival. Sí, sí, el festival de terror. I es fa el dia 10 de desembre, més és un dimecres, a les 6 de la tarda, gratuït, i que després s'empalma perquè aquell dia no sé ben bé què fan el Trufor relacionat amb això, perdoneu, que no ho sé ben bé. Sí, és el festival de la Cucollona que és de cinema fantàstic en la que utilitzen diversos espais, entre ells, per exemple, el Trifor, fan el lliurement i algunes pel·lícules, i llavors, a vegades, fan la Casa de Cultura i aquest any deu haver fet un refor amb vosaltres. I en aquest cas fa especial il·lusió perquè el Dia de la Bèstia, doncs, que és una experiència teatral i sonora, que està... Un que... El músic en escena és en Lluís Ruguirola, el nostre estimat Lluís Ruguirola, que és el tècnic, cap tècnic de la sala, acompanyat de la... Simona... I ara no recordaré el cognom, perdoneu, però, bueno, Simona, que és il·lustradora i que fa il·lustracions en directe de la música, que, bueno, és una idea que sorgeix de partir de la pel·lícula del Dia de la Bèstia, recordareu, i de l'Àlex de la Iglesia. I després, també, hi ha fora del generador, però se'ns ha un... Això no ha sortit anunciat en la nota de premsa que vau rebre, però també tindrem un espectacle pensat més per a públic familiar que es diu La Monstrua Fabulosa i la Fada Pissarrera, que està vinculat a escenaris especials, el projecte aquest, ja, sí. Sabeu de la Clàudia Sedó, en què uns... un act... Bueno, l'actriu, l'Andrea Álvarez, entre d'altres, que va protagonitzar Mare de Sucre, han escrit un conte i el protagonitzaran ella i l'Eric Bertran, que ho farem el 13 i 14 de desembre pensat per a públic familiar. Molt bé, hem comentat tot, ens hem deixat expressament la 33a edició de la proposta de poesia i la 40... A veure, 45 ella. Sí, 45 ella. Premi just casero. Saps per què? Me'n recordo jo, de sempre, perquè té exactament l'edat del fill d'en Guillem, i és la meva, perquè anàvem amb en Dani i anàvem junts de col·legi... A veure, aquí podeu intervenir tots dos, senyor Terribas i senyor Sobirà. Premi just casero, 45è edició. Bueno, el Premi just casero des de fa... això, 40... 45? No, 30 i pico d'anys, perquè van... 46 anys de Premi casero, però que fa la Planeta són... 33. El que feia abans, doncs, el Teatre Municipal, ja me n'en recordo. El primer es va fer l'embalat de les fires de Girona que eren allà a la Copa, que vaig tenir clar que no s'havia de fer mai aquí un premi en un lloc que hi haguen 6.000 persones, perquè és la vegada que més gent hi va anar i hi havia 400 persones, però no hi havia ningú. Com? A partir d'aquí vaig anar a locals més petits que on, per exemple, a l'Institut Vell, que encara l'estaven reformant i tot això, que ara és l'Institut d'Història de... allà al carrer de la Força. Sí. I després ja vàrem anar al Saló de Descans que es va fer... del Teatre Municipal. Aquí a Girona va venir i en Sagar una vegada. Sí, sí. I el Gato Pérez i altra gent. I també durant una època es va fer a la Mercè, al Centre Cultural. O sigui, anava agafant locals que la Mercè en aquella època es havia fet a l'auditori i doncs era anar a ensenyar a l'auditori. El Saló de Descans el tenien mig tancat i el van obrir i van anar a fer... I llavors resulta que la Planeta s'estava construït, s'estava fent i van dir anirem a la Planeta a fer que la gent vegi la Planeta. I a partir d'aquell moment va ser quan en Pere Puig va dir home, m'agradia fer les propostes de poesia i tot això i per tant vàrem lligar el Premi Cacero amb les propostes de poesia. Eren les dues, o sigui, el Premi era novel·la curta però era una manera de potenciar la poesia i d'aquí va sortir les propostes de poesia que porta 30 i pico, no? 33. 33 anys. 33 anys. Per tant, fa 34 anys que ho fem a la Planeta perquè al primer no hi havia propostes de poesia. Agar, la proposta de poesia, què tindrem? La proposta de poesia i llavors el senyor Terribas que ens expliqui el 45 just a cero. Bueno, a la proposta de poesia hi ha l'últim llibre de poesia. D'en Quim Espanyol? Que és... Quan es fa fosc? Quan es fa fosc. Publicat per edicions 1984. Aquesta es farà el dia de Sant Narcís a les 6 de la tarda i en aquest cas és la fórmula que és l'autor tot sol en allà amb un foco d'una manera teatralitzada per dir-ho d'una manera amb una intimitat insòlita que la gent no es acaba de creure que davant de tot el merder de sorolls que hi ha fora allà dins del planeta hi ha un silenci total escoltant el que diu el poeta i com recita el poeta. Exacte. I llavors hi haurà el Premi Cacero el lliurament del Premi Cacero que aquest any hi haurà en Jaume Guillemet que era una persona que coneixia molt i molt més ells van fer el llibre juntament amb en Narcís Jordi Aragó i en Pius Pujada Girona Gris i Negre doncs en Jaume parlarà sobre la figura de... o sigui serà la primera vegada que bucarem després d'aquí de 45 anys la figura de Jus Casero i al mateix temps es farà una mena de vídeo documental de 10 minuts sobre imatges d'aquests 45 anys Bé, fantàstic Llavors hi haurà la Sílvia Pla Sí, la Marta Pera que és la traductora del català de la Sílvia Pla i farem recuperarem perquè de fet l'any passat s'havia d'haver fet l'any passat però no es va poder fer Perquè em va trucar la Marta el dia abans dient em trobo malament no tinc veu no podré venir Exacte doncs per tant ho recuperem aquest any i un petit espectacle diguem-ne que es diu Recordant Sílvia Pla on la Marta Pera doncs exposarà els coneixements sobre la vida i l'obra de la poetessa Sílvia Pla amb lectura en directe de l'actriu Cristina Arenas Molt bé i llavors a més a més Perdó digues Estem intentant de trobar una cosa pel 31 però encara està així espanyat Està així espanyat Està molt d'ell Sí, sí Em consta Em consta Guillem A veure Jordi tu que tens memòria i ara veig anunciat molt No cal anar a l'Havana Ara has parlat de la Cristina Arenas Sí Eh que això es va fer a la Planeta Sí, això es va fer Que donaven un vas de cremat a l'hora d'entrar Sí, exacte I és de Marc Artigau a més a més És de Marc Artigau M'au O sigui, doncs esclar és que jo he dit que això ja s'ha vist a Girona S'ha vist a Girona i es tornarà a veure a Girona però d'això ja en parlarem més endavant Ah, molt bé Hòstia, me va agradar molt Doncs això es tornarà a veure a Girona Doncs molt bé Fantàstic Però d'això ja en parlarem quan toqui perquè serà de cara a la propera temporada Molt bé M'agrada molt ja que ho anunciis perquè és un espectacle que a mi em va agradar molt Veus? Com es diu aquello? O sigui, hi ha un actor aquell que porta bigot i ara En Miquel Malirac En Mali li diu Això doncs Aquest m'agrada és el trobo canxon d'aquest tio Doncs molt bé Doncs estupendo A veure La Planeta aquí en la nota que tinc diu A més a més La Planeta continua sent un dels espais destacats del festival temporada alta acollint diverses propostes de diferents disciplines d'arts escèniques La Planeta està viva La Planeta segueix en vida La Planeta és el lloc on sempre trobem coses que ens sorprenen Seguirà així la Planeta Home, per descomptat De moment veig que sí Sí, home Sí, sí I ja us anuncio que segur que fins al juny hi ha Planeta Hombre, estupendo Això me deixes Perdona fins al juny està programant la qüestió d'ara i el partir de les unes Exacte Sí, home Sí, la Planeta no morirà mai Doncs vinga visca la Planeta molts anys visca la Planeta molts anys i visca en Jordi Sobirà que ha vingut aquí explicant-nos-ho Sabem que vostè Pere viurà molts i molts anys No, jo no, ja no me'n queden però la Planeta la Planeta el superarà sàpig Així m'agradaria No, no, m'agradaria jo no m'agradarà és així és que tinc disposat en el testament que em facin la sala de vella la Planeta Tranquil, tranquil Puc morir d'aquí cent anys i encara doncs ho podrem fer Molt bé Jordi Sobirà moltes gràcies per haver vingut i bé ens ha fet 5 cèntims Amb un minut ven tot això que acabes de dir Amb un minut Amb un minut Ràpidament Amb un minut és molt difícil Guillem però bé que això que comencem ara ja aquest cap de setmana el 2021 i s'allarga la temporada doncs fins a mitjans desembre Bueno, de fet m'hem descuidat de dir una cosa que el 3 i 4 de gener també ja tenim programat un espectacle per a nadons que és que són i el Nadal Llavors a partir d'aquí entreu doncs a la web de la Planeta que allà trobareu tota la informació detallada amb els enllaços corresponents venda d'entrades sisplau que la Planeta també no té cap sentit si no hi ha públic d'acord va que segur que trobareu alguna cosa o una altra que us pot interessar Molt bé doncs moltes gràcies Jordi per venir en aquest inici de programa és el primer de la temporada i per tant gràcies a la teva assistència has fet que sigui un programa un programa que interessi els oïdors Moltes gràcies a vosaltres que vagi bé jo Adeu Esteu escoltant Garcia i Tarribas Anem al cinema Doncs sí, sí anem al cinema però com sempre abans d'anar al cinema passem per la llibreria i que quasi ha vist el camí del cinema que anem i el senyor Tarribas porta un llibre un llibre que deu parlar de cinema s'ho posem Sí, és un llibre Home, ja el tinc Home, perdona és un llibre que anem parlant moltes vegades però que ara torna a ser actualitat perquè fins i tot vostè l'altre dia em parlava en el seu Facebook que es havia iniciat la filmoteca de Girón M'ha de portar un full que no sé quan fan les pel·lícules Sí, doncs sí, entra sí, el volia portar però me l'he deixat ja l'hi faré portar però sí, mira a la web estan totes les pel·lis amb totes les pel·lis A veure, sí que la François Trifó de la filmoteca cada dilluns en el cinema Trifó Sí, doncs Dilluns passat què va passar? No, dilluns passat abans de fer la primera pel·lícula de Trifó que era els 400 cops a les 6 dos quarts de 7 de la tarda es va passar un reportatge boníssim que era quan Trifó va anar a fer una entrevista a Hitchcock sobre el cinema sobre el seu cinema i tot això en el documental ja s'explica que Trifó ja coneixia Hitchcock que es havien trobat i li va enviar una carta diguent escolti, m'agradaria fer-li una entrevista pels caies de cinema la resposta de Hitchcock diu és un honor per mi com un home com vostè vulgui parlar amb mi i a partir d'aquí a base de fotos i filmacions i talls de veu vivim aquesta entrevista però que està molt ben recopilada en el llibre editat per Aliança Editorial que se'n diu El cine Hitchcock François Trifó és un llibre imprescindible per conèixer no només Hitchcock o François Trifó sinó com es creen les històries com s'escriuen com es fan és molt bo perquè en un moment que jo no recordo que no el llibre hi surti perquè no crec que tot sigui Trifó li diu vostè era molt personal en les pel·lícules vull dir volia que es fes el que vostès deia vull dir no deixava que la gent no diu no jo no ell li agradava treballar amb tots de primera Gary Grant Deborah Kerr John Connery Paul Newman Gregory Peck a tots de primera línia però que havien de passar pel tu i François Trifó diu em sembla que amb l'Al Pacino en Robert De Niro o Montústic Hosman no hauria pas funcionat vostè vull dir que clar diu absolutament segur que no vull dir que està molt bé com a converses per tant avui reivindico una vegada més aquest llibre que és de butxaca és de color marrón m'agrada que hi ha i brevill té molta història sí sí sí a veure què anava a dir-li jo dilluns passat en el Trifó hi havia gent jove sí a veure la primera sessió que es va passar al Hitchcock doncs hi havia unes 25 persones d'aquestes 25 5 eren joves i 20 eren llangs sí a la sessió després quan es va passar els 400 cops estava anivellat vull dir més o menys perdó era el mateix el que sí que ara que diu això ens va sorprendre molt quan hem comentat el de bromeria de la de la Simón hi havia un 90% de joves sí sí tots van quedar molt i molt sorpresos d'aquest fet bé doncs escolta dilluns que ve continua Hitchcock en el Trifó i a la web estan posades totes les pel·lis però es farà una pel·lícula de l'any 1960 hauria de ser Jules et Jim no sí tirat sobre el pianista aquesta no la recordo no l'he vist aquesta o sigui la línia la d'allòs és els 400 cops tireu sobre el pianista Jules et Jim la pell suau amb besos robados el pequeño salvaje llavors continua