Heaven’s Gate, Cesc Gay i la cartellera gironina: homenatge a Clàudia Cardinale, Teatre de Bescanó, llibre sobre el 1938 i estrenes (PTA, Truffaut)

Rives Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas, explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. Girona FM, la teva ràdio, la teva ràdio. L'he tallat, tothom i dir-ho perquè l'he tallat. No, he dit lluny que a les 9, a les vies de sol. Molt bé, vostè acaba de venir de prendre aires per allà a la muntanya i per tant el veig refet. Sembla que hagi guanyat... No, perquè els aires de muntanya no m'ho proven a mi. He agafat un refredat terrible, tan bé que s'està per aquí a Girona, però bueno, mirem, hem d'anar tant en tant a buscar aires nous, encara que no siguin del tot bons. Molt bé, doncs ara anirem a buscar aires nous amb una música que avui, si no m'erro... L'he vist, he vist la música que ha anunciat i és una música que m'agrada molt. És la banda sonora de la pel·lícula La Puerta del Cielo. Expliqui-me de què va la música, què la va fer, parli de La Puerta del Cielo, tot el que vulgui. Molt bé, La Puerta del Cielo és una pel·lícula de l'any 1980, té 207 minuts... I té un començament espectacular, una mena de ball i festi i tot això, i és una pel·lícula que va costar 35 milions de dòlars, 35 milions, i en va recaptar 3 milions i mig. Vaja Visènia, quan se vol posar els èntims amb una cosa així. Això va fer que la Unitat Artis, una productora d'aquestes fortes, que havien fundat la Mary Pickford i companyia, i amb Charles Chaplin, doncs va semanar a Norris, va acabar totalment i va comprar el material que tenia i el fons i tot això per 4 euros, la Metro Golden Baker. Mitchell Chimino, que es havia fet famós, havia fet pel·lícules l'any 1973 i el 1974, pel·lícules que ningú diria que són d'ell, com Harry el Fuerte, o un botín de 500.000 dòlares, totes dues interpretades per Clint Eastwood, i la segona amb un xef bridge que començava. Me'n recordo, aquella pel·lícula. Això mateix. El títol original parla de llams i trons, ara no me'n recordo exactament com es deia, però parlava de llams i trons. Jo tampoc no la recordo, però sé que l'any 78 va fer El Cazador, i aquí va ser quan Mitchell Chimino va obrir les portes i tothom li va dir que era el gran director, i per això l'Unitat Artis li va dir el que vulguis. La pròxima pel·lícula la produïm nosaltres. No ho mireu. I va passar això. La Porta del Cielo, que és una pel·lícula que està, com he dit, no va tenir èxit, però en canvi la crítica la va deixar bé, relativament bé, i jo penso que és una pel·lícula maquíssima que està molt i molt bé, i que està interpretada per actors com Jeff Bridges, Christopher Wilson, Christopher Walker, Isabel Iper, que està fantàstic, jovenet, de 24 anys, amb William Dafoe, John Hart, que acabava de fer l'home elefant en aquella època, i és una pel·lícula que parla dels inicis, de quan entren els que havien ocupat els Estats Units i havien eliminat l'Amèrica, i havien eliminat els Indis, aquells ja són americans, i els que venen són colonos indesitjables, desgraciats. Hauria de tornar-lo a veure, perquè de tot això no me'n recordo. A més a més, en Trump és un aprenent comparat amb els brutos i animals que arriben a ser en aquella època. No recordo això, en canvi si recordo una escena molt bonica d'un bat llarg. Sí, doncs aquest bat llarg és la música que avui posarem, i que recordo que la Isabel Iper, quan va venir aquí a Girona per primera vegada, li vaig posar el disc, i es veia el ball aquell llarg, en què el compositor és en David Mansfield, i que toca el... hi ha un noix jove que toca el violí, i és aquest, en David Mansfield, i la Isabel Iper, jo sóc aquesta entrevista d'una multitud de gent. Escoltem, doncs, és la música de la pel·lícula de Porta del Cielo, que és el tros, precisament, del ball. M'encanta. M'encanta. M'encanta. M'encanta. M'encanta. M'encanta. M'encanta. M'encanta. M'encanta. M'encanta. M'encanta. M'encanta. M'encanta. M'encanta. M'encanta. M'encanta. M'encanta. M'encanta. M'encanta. M'encanta. M'encanta. M'encanta. M'encanta. M'encanta. M'encanta. M'encanta. M'encanta. M'encanta. M'encanta. M'encanta. M'encanta. M'encanta. M'encanta. M'encanta. M'encanta. M'encanta. M'encanta. M'encanta. M'encanta. M'encanta. M'encanta. FéronINS. 扶送. Fins demà! A veure, d'un dins cap aquí, només podem parlar de cinema, perquè el teatre encara no ha encetat aquí a casa nostra i ja vindrà, llavors ens queixarem que n'hi ha massa, doncs hem d'anar al cinema. I concretament, diumenge passat vam coincidir... Perdoni, quan hi ha teatre vostè no va al cinema? Sí, vaig a tots dos llocs, però vull dir que, no sé, normalment aquí parlem de l'obra de teatre que hem vist, doncs no, hem de parlar de les pel·lícules que hem vist. I concretament, diumenge vam coincidir en el Trifó, amb molta gent, per cert, hi havia molta gent, veient mi amiga Eva la pel·lícula d'en Cesc Gany. Jo vaig comentar la pel·lícula i vaig dir que, mira, que era una comedieta per passar l'estona. Aún la va comentar. En el meu humor del fes. Ara. I vostè ja va retopar-me dient-te que hi havia... No ho faig mai, eh, però aquest dia vaig dir... Diu, hi ha molt més del que dius. No, no hi ha res més en aquesta història. És una opinió, ho trobo fantàstic, jo vaig trobar-hi molta més cosa. Què més va trobar-hi, què? Una senyora que diu, guita, ja estic tipa de portar la rutina amb el meu marit, vull canviar, em faig gran, doncs necessito canviar i he de buscar... La inseguretat d'ella, el crear-se tot un món plen de mentides. Hi ha un moment que el marit li diu, escolta, estic contentíssim que em deixessis perquè ara he trobat una persona molt millor que tu. Vull dir, esclar, hi ha tota una sèrie de coses que, déu-n'hi-do, dels déu-n'hi-dos que hi ha. Ara, si la mires plenament, és una senyora que un dia es vol tornar a enamorar i deixa el seu marit i no se'n torna a enamorar. Fa gràcia perquè troba, o sigui, va anant amb homes diferents, troba algun que té certa gràcia, però en troba d'altres que la veritat sí. Perquè està fent una cosa que ell ha creat un món imaginari que no existeix i està perduda allà al mig. Per tant, és una altra reflexió sobre algunes coses, alguns moments d'unes edats que un està cansat de la monotomia i entra en una altra monotopia pitjor. I tant que és pitjor. I llavors hi ha una altra dita que es diu el més boig conegut que no pas per conèixer. Jo em pensava que tornaria amb el seu home. I després hi havia el que va fer Cabaret, el director... Bonfossi? Bonfossi és un senyor que tenia cada sis mesos canviava de dona. Sí, sí. I va fer unes declaracions dient, escolta, la que canvio, que som molt masclistes, per cert, també, eh? La que canvio, la que estic amb una dona tres mesos, ja és igual que l'altra, fa pets al llit, fa ronca i totes aquestes coses. O sigui que també és una reflexió d'aquesta. A veure, hem de dir d'entrada, però que, o sigui, té moments que són divertits, o algun diàleg savi. En algun lloc va llegir que en Cesc Gai, el director, és el bo diàleg en català? Amb això estic d'acord perquè... Sí, però també l'hi deien amb en Ventura Pons. Doncs, bueno, doncs, retrata uns espais de Barcelona, uns cafès, uns cines, en el cines ja sabem quin és, doncs uns cines, uns... La gent, tots va ben vi amb una copa d'aquelles de vi... Això ja és ben bé, exactament, és Budiàleg i Nova York, però en aquest cas és Cesc Gai i Barcelona. Això està molt bé. Repeteixo, en Ventura Pons també li deien que era el Budiàleg perquè en feia una cada any i també retratava un tipus de borgesia, una gent benestant de Barcelona. Sí, això mateix. Bé, hem de dir, per damunt de tot, que a la Nora Naves estàs plena d'interpretar el paper d'Eva i una cosa que em va agradar molt, que això pocs directors ho fan, és que en Cesc Gai coneix molt el món del teatre de Barcelona i tota la gent que hi ha allà és gent del teatre de Barcelona, menys el protagonista, que per cert, ara no vaig apuntar el seu nom, no me'n recordo com es deia. Director sud-americà. Doncs, està fantàstic, eh? Tornant a coincidències, Ventura Pons sempre utilitzava actors de teatre, sempre. Doncs, en aquí recordo l'any. I a més a més, en Ventura Pons va estar director de teatre. Sí, sí, sí, sí, sí. I a l'Emparo Moreno, per exemple, era la barra... Hi havia molta gent que va ser ell la primera vegada que els havia actuat en cinema. A veure, doncs, a part de la Nora Naves hi ha l'Agata Roca, que és la dona d'en Cesc Gai, la Marta Marcon, Juan Diego Boto, Lluís Villallueva, en Marc i en Carles Martínez, i molt bé, vull dir, jo deia, vaig dir, mira, tots els actors catalans estan aquí, no hi són tots, falta l'Aquilio i la Vila Arassau, però bueno, quasi bé, quasi bé tots. Molt bé, escolti, el Trifor s'està gestionant possiblement la setmana que ve, Cesc Gai vingui a... Ah, m'agradarà anar a veure, doncs. S'està gestionant, però ja s'ha confirmat, ara només cal trobar data, que serà la setmana que ve, que Cesc Gai vindrà presentat. Doncs res, si ve a Girona busquim un lloc per anar a sopar amb ell. No, no, vindrà a Girona. Normalment, quan venen, sopen donant la pel·lícula. Molt bé. Vinga, en canvi, veus, havia vist el cautiu el dia abans de l'Alejandro Minabra, i he de dir que em va agradar molt. Em va agradar molt per una cosa, i és que vaig saber moltes coses de Cervantes, suposo que són veritat, vaig descobrir coses de Cervantes que em van agradar molt saber-les i que no les sabia. No me refereixo a tot el que s'ha preguntat tant de la seva possible homosexualitat. A part d'això, que, mira, bé, doncs, altres coses. Vull dir, la batalla de Leponto, que no era manco, una sèrie... Ell es va portar amb el Bajà d'Argel, que és allà on està pres ell, com una vella de xeresat, o sigui, ell anava allà, li explicava contes, i el Bajà aquell li anava reduint la condemna a mesura que anava explicant. O sigui, ell explicava una història, doncs, vinga, un dia menys de presó. Això està bé, vull dir, una sèrie de coses que van agradar-me. A part d'això, hi ha treballs sensacionals també d'uns actors, com poden ser en Fernando Tejero, increïble que en Fernando Tejero, que sempre l'havia vist fent de còmic i amb molt mala pata, doncs està sensacional, en Roberto D'Álamo, que sempre és bo, i sobretot en Lluís Rellant, que està fantàstic. Lluís Rellant és el millor de la pel·lícula. Ràpidament també donar constància que dimecres passat, Carles, Sofia, que és una fundació que proposen... Són una parella de pianistes, no? Una parella de pianistes d'aquí a Girona, que són concretament en Carlos Llamas i la Sofia Cabruja, que són els protobols... Però són una parella, són casats, eh? Una parella que toquen el piano i fan aquests concursos internacionals que es porten a terme aquí a Girona, i ahir van fer una gala, ahir no, dimecres passat, van fer una gala, en què va atuar el piano la Tatiana Dorokkova, que és una que va a Gonyà i a Russa, i també ha entès Kustenov el piano. No, deixar constància que en el Teatre Municipal hi va haver això dimecres passat. Què ha passat amb la Clàudia Cardinale? Clàudia Cardinale, home, pobre, a l'edat de 87 anys moria dimarts passat. Aquesta actriu que va ser una de les... O sigui, la comparaven, o sigui, veien la comparació bé, bé, Brigitte Bardot, si ser Clàudia Cardinale... Que van fer una pel·lícula juntes. Sí, Les Petroleres, era, eh? Sí, senyor. Molt dolenta. Qui sortia en Sol Connery, em sembla, també. No, sí, el que hi havia era José Luis López Vázquez, aquest segur que hi era. A veure, doncs bé, va morir. Sí, era una actriu nascuda de Tunísia, però va fer la major part de la seva carrera a Itàlia, on va treballar en directors de certa categoria, com poden ser Sergio Leone, Luquino Visconti, o Federico Fellini. Llavors, també se va anar a Hollywood i va treballar amb Blake Edwards, fent La Pantera Rosa. I, per exemple, també amb una pel·lícula americana produïda per Charles Bronson, va fer una pel·lícula que se'n deia El fabuloso mundo del circo. Sí, amb la Rita Hayward i John Wayne. Molt bé, Enric Habatey era el director i es va fer a Barcelona, es va rodar moltes escenes a Barcelona. Molt bé. També va fer una pel·lícula, bueno, El gato pardo, ella està fantàstica, però també hi ha una pel·lícula que a ella està molt i molt bé, que és Hasta que lligo su hora. Jo aquesta no la recordo, va veure que havia treballat en Sergio Leone, però vull dir que no. Ella està divina i treballa l'Enri Fonda, l'en Charles Bronson, la Claudi. Era Hasta que lligo su? No era una vez de lo este? No, era ser una vez de lo este. Sí. Ara, jo diria que és Hasta que lligo su hora. Molt bé. Però també ja era ser una... Ara els confongo una... Doncs sí, amb Sergio Leone. A veure si algú que escolta el programa ho pot solucionar, però era Hasta que lligo su hora o era ser una vez de lo este? Molt bé. I llavors recordem que va fer una de les seves primeres interpretacions amb un paper molt petit a Rufufú, al costat de Vittorio Gasman, però la gran revelació va ser fent la xica de la maleta de Maria Surtlini amb en Jacques Pirrin de company. I que, a més a més, era una regula autènticament d'art i assaig. Molt bé. I llavors una cosa que va fer, que no ho sabia, jo he sabut ara llegir la seva biografia, és que a París va representar un cipàjaro de joventut de Tennessee Williams en teatre. Molt bé. Està molt missa. Doncs escolti en el record Clàudia Cardinale. Doncs vinga, anem, baixem un altre tema. Esteu escoltant Garcia i Tarribas. Anem al teatre. Després de l'actuació de Pati Smith a l'auditori, hem esperat encara una setmana perquè a temporada alta es bombardeixi amb la seva programació, però tot i així els escenaris propers a Girona comencen a moure's. A veure, a Figueres i que cap de setmana en el Teatre Municipal al Jardí tenen màgia tant per grans com per petits, sent el més destacable les actuacions que tindran lloc demà dissabte, dia a les vuit del vespre, en què sis reconeguts artistes de Suècia, Madrid, Sabadell, Barcelona, la Xina i València mostraran al públic la seva interpretació i el seu art dins d'aquest tercer festival internacional de màgia de Figueres. I a l'espai terra de Torrulla de Montgrí comencen amb molt bon peu perquè demà dissabte dels quarts de nou de la vespre està programada l'actuació de Jordi Bosch, Mercè Pons i Francesc Marginet que representaran mort d'un comedian de la granesa autòl Guillem Clua i, bueno, l'autor mort d'un comerci... Sí, d'acord, ara jo deia la mort d'un viajant No, no, no, aquesta és la mort d'un comedian Sí, molt bé, ha dirigit José Maria Mestres i que quan la vam veure a Sartre jo no la vaig veure la temporada passada amb en Pere personalment li va agradar molt Molt, molt, és veritat, així, sí doncs, escolta, aneu-la a veure perquè... L'obra té la seva gràcia perquè a més proposa un joc de l'espectador de saber endevinar quin personatge interpreta en Jordi Bosch que interpreta un actor retirat al llarg de la funció Això, de debò que és una cosa afegida a una obra que està molt bé que jo personalment recomano entusiàsticament Molt bé, la companyia La Conquesta del Potsur des de fa temps reposa espectacles de coment com és Carles Fernández i Eugenio Esfarser els directors són alhora actors per treure a la llum històries com la de Nadia títol de la funció que interpreta Nadia Guram una noia afranesa que es va veure obligada a passar per home per poder sortir de casa treballar i alimentar la mare i germans Nadia és un diàleg entre les cultures i Nadia es podrà veure diumenge a les 6 de la tarda en el Teatre de Lloret i seguim ara a aquest cas de Girona a la sala de la Planeta que aquest diumenge dia 28 a les 6 de la tarda obre les portes a cabuts produccions que presentaran de brós o la improbable travessia de dos paios i una caixa els paios són l'Oriol Casals i en Gonzalo Villarreal Porcio aquí un és un tinent general o si voleu un alt coronel un càrrec d'aquests tan alts que té la secreta missió de portar una misteriosa caixa a un lloc que se'l coneix per fer-ho li cal l'ajuda d'un soldat que sols aspira a complir hordes amb diligència i responsabilitat l'autoritat il·lusòria d'un i el cervellisme de l'altre creen una amistat que deixarà la llum a la humanitat més vulnerable hi ha una informació que serà de l'altra setmana però l'anuncio perquè el dia 4 d'octubre en el Teatre de Salt hi haurà la representació del monstre de Josep Maria Miró que va quedar finalista que va guanyar el Premi de Teatre l'any passat i per tant es podrà veure l'obra a temporada alta a Salt perquè quan acabi l'obra hi haurà el lliurement del Premi Quim Masó de Teatre amb un acte que es farà en el Pati del Teatre que es farà quan s'acabi en el mateix escenari bueno perdó en el Pati del Teatre es farà pica-pica ara allà on té vostè això això això això l'interessa a veure aquest any canvia tot tot a l'ordre és després de l'obra una ceremonia senzilla perquè es vol aprofitar més audiència més gent de la que anava fins ara a la Planeta i en aquest cas està previst que un actor o actriu que en aquests moments s'està buscant sigui el que porti i expliqui la gent que s'hi ha presentat així no obtuarà vostè i el senyor Fodalleres no, no obtuem ni jo ni jo continuo en siguem secretari del jurat però jo no sortiré a dir que si han presentat 10 obres opten al premi són 10 d'aquestes 10 doncs sortiran 3 finalistes i d'aquestes 3 finalistes sortirà de guanyar en la que aquest actor o actriu que farà de mes de ceremònies explicarà les obres que s'hi han presentat farà la lectura del baredicte i també farà la lectura del que pensa el jurat de l'obra molt bé això serà el dia 4 d'octubre 4 d'octubre una vegada s'acabi l'obra el monstre molt bé i en el teatre de Bascunó aquesta setmana no hi ha activitat però com ja és tradicional en aquest programa tenim nosaltres el seu director en Quim Mercè que ens farà 5 cèntits del que podrà veure-se properament en el teatre Bascunó ja és una tradició en el programa de García Terribas tenir Quim Mercè que és el responsable de la programació del teatre de Bascunó senyor Pere com ho tenim aquest any doncs ho tenim molt bé perquè el teatre de Bascunó ja va començar segons el programa la seva activitat el dia 6 d'agost amb un espectacle càrrec d'un grup de Bascunó ara pel 3 i 4 d'octubre està anunciada l'actuació de 10 anys de la tornada i llavors ja es pot dir que cada cap de setmana hi ha una cosa o altra a veure Quim primer de tot bon dia i a part de dir-te bon dia em sembla que una pregunta que ja te l'he fet diverses vegades el teatre de Bascunó de què es nodreix de gent de Bascunó o gent de Girona que va a Bascunó bon dia si que m'ho has preguntat unes vegades i no cau de mirar mai la base de dades haurien d'anar a buscar el reciu d'altres programes que hagués contestat el mateix no doncs la veritat és que portem un Joan Pere i està ple de gent de Bascunó està ple cada actuació que fa però hi ha molta gent de Bascunó i altres que són teatre potser no tan conegut doncs costa més que vingui depèn però després també aquest teatre no tan conegut ve menys gent de per tot però vull dir que sí que hi ha actuacions que ve molta gent i hi ha actuacions que en ve menys de Bascunó de totes maneres això vol dir que la gent de Bascunó està content de com va la cosa home tenim gent que jo sempre la veig per allà per tant són gent que ja s'ho ha agafat com un hàbit i jo crec que sí penso home si l'ajuntament els tres ajuntaments que hi ha hagut durant 15 anys segueixen recusant al teatre és qui veuen que és un i llavors una pregunta que no té però hi ha bon rotllo entre vosaltres i el Cine Club de Bascunó que utilitzen el mateix espai? Sí de fet com que som veïns i ens coneixem de sempre sí totalment ells hi ha el bon rotllo que ens demanen dates i nosaltres els hi donem perquè nosaltres coordinem el calendari i si n'hi ha ho fem i si no n'hi ha no ho fem però sí els està funcionant molt bé i tu hi vas sovint no hi veig gaire jo sempre que ho fan tenim coses però està funcionant molt bé està molt bé que hi hagi un Cine Club però és que no digui senyor Pere a veure de les obres que hi haurà una obra estrella pot ser de les dones de ràdio que es va estrenar la temporada passada veig que ara molt o molt tornarà a venir aquesta que veiem vosaltres que concretament és el dia 18 d'octubre és una cosa que t'has cuidat tu de buscar o veia donada per temporada alta com va això com teniu la relació temporada alta teatre de Bascanó la nostra relació amb temporada alta és el que ha de ser hi ha molt bona relació i ha de ser així estem al cantó estem encantats quan programa justament aquesta no la programa no aquesta la feu vosaltres exacte la fem nosaltres vaig a veure l'estrena a Salt em va encantar jo crec que és o sigui és un tema tan delicat com el càncer de pit sí però parlar per tres dones escrit per una dona i va estar dirigida per un home però diguem que jo la vaig trobar molt sensible és un tema sèrio vist amb optimisme sí senyor molt seriós i que moltes famílies ho pateixen ho han patit però ho parlen tres dones que ho han passat diguem quan ha anat bé per entendre'ns i hi ha aquell toc d'humor de la Clementa que a mi m'encanta però que estàs rient d'una cosa que dius això potser no hauries de riure al principi però et vas deixant anar i realment fa gràcia en moments que et fa pensar però que a mi jo crec que serà bueno ha sigut i és una de les produccions de la temporada vull dir que tirar més èxit segur allà on vagi molt bé llavors hi ha el cas aquest tu veus l'obra Salt dius m'agrada m'agradaria programar llavors què has de fer has de posar-te en contacte amb Girona Salt per no coincidir o tornar-la a programar com ho teniu muntat això? jo parlo amb en Domènech fem Salt jo quedem sempre en Domènech fem un cafè perquè creiem que estem massa a prop com per coincidir ja a Girona crec que hi ha el Teatre Municipal no coinciden moltes coses però si coincidim algun jo crec que ja és molt diferent ja és el Teatre Municipal de Girona per tant a més no hi ha quedat alguna vegada he trucat ens hem trucat amb l'Helena la directora per comentar coses però normalment ho fem amb en Salt i fem un cafè i mirem sobretot de no coincidir obres a vegades coincidim perquè creiem que hi ha públic pels dos llocs però mirem de coincidir dies sobretot familiars que havia passat el mateix cap de setmana el mateix diumenge coincidir un familiar això sí que mirem però parlar parlant parlem bàsicament amb Salt hi ha una curiositat també l'espectacle del dia 4 d'octubre se'n diu La Tornada i curiosament ara també és La Tornada a la vida cotidiana al setembre el francès en diu La Rentre i a més a més de fet quasi és La Tornada al teatre té a veure això molt bona no no però ara quan s'ho dic aquí diré que ho hem fet per això perquè La Tornada és el nom d'una revista de música i és veritat que comencem amb La Tornada 10 anys de tornada que no n'hem parlat i crec que a Estamovell celebren 10 anys i van demanar és una promotora que fa molts concerts de petits i ens ha demanat doncs fer 4 cantautors el divendres i 4 cantautors el dissabte que divendres hi ha haver Borja Penalba la Gemma Homet la Montse Castellà i en Paula Lavajos això serà el divendres i el dissabte hi ha en Guillem Roma Joan Reig el bateria dels Pets Sergi Carbonell i Tona Gafarot per tant són parell d'hores una mica més poder i entre ells crec que faran alguna cançó junts que ja han fet col·laboracions i penso que estarà molt bé però molt bona aquesta La Tornada La Tornada La Tornada el teatre la Tornada la temporada ho farem servir molt bé com sempre també el Teatre de Besconó obre la seva sala per grups amateurs en aquest cas veig dir el dia 12 d'octubre el Sabreix de Salt presenta Terra Baixa a veure has vist aquesta Terra Baixa tens idea de què serà aquesta Terra Baixa? no l'he vist i la idea és que coneixent-los amells coneixent el director aquí està serà molt seu aquí està és una versió recorda qui és el director en Xavier Fàbrega i bé també és veritat que són un grup amateur veïns vull dir coneixem quan m'ho demanen solen venir normalment trobem data i venen penso que és el que hem de fer una mica aquesta feina als teatres diguem que tenim una programació estable professional crec que hem de fer teatre amateur perquè bueno són gent que els diguin el teatre doncs penso que els hem d'obrir les portes et piquen molt a la porta els teatres amateurs però venius que no molt sí molt molt sí passa que ara em faig una o dos cada semestre perquè realment sí sí tenim una llista llarga de de de grups amateurs sí jo de debò no pas per res però feria una mica de por programar una terra baixa no sé les referències de Xavier Fàbrega tinc por de veure una terra baixa que no m'agradi no sé per què aquesta però a veure qualsevol programador a tu et pot agradar molt una obra però la gent no li agrada gens sí i per tant els teus gustos no són els mateixos de tothom tu per exemple no creus en en Xavier Fàbregas no no crec sí que crec i acabes de dir una obra l'en Xavier i no t'ha agradat no perquè els manipula d'una manera que no m'acaba de en canvi hi ha un senyor que es diu Jordi Garcia que ha participat molt d'aquests espectacles sí sí sí i per tant doncs i i imagina't doncs imagina't els contraten a Argentina i llavors que no ha de passar llargament no no no jo dic no dic que passa jo dic que a mi me faria por i en canvi a Argentina que no havien vist cap obra els van contratar i allà hi va anar i un tal senyor Jordi Garcia digui la terra baixa va una nova versió què més el fet o sigui això que deies tu Guillem jo ho faig ja vaig veure coses que no m'acaben d'agradar però intento no anar amb el meu xip perquè l'encàrrec que tinc és fer una mica de tot i per tots els gustos jo no portaria tot el que programo poder ho vaig a veure per veure si té un error que sigui però justament aquesta no l'he vist perquè si no l'han estrenat l'estrenen la setmana abans o no per exemple en el cas de temporada alta hi ha moltes hores que ningú els ha vist i bé les programen hi ha aquest risc hi ha aquest punt sí hi ha aquell punt de risc d'estrena no l'estrena i a veure que sigui perquè a vegades quan els contraten hi ha uns actors i quan arriben a fer-la ja aquells actors han canviat vull dir que totalment escolta hi ha una cosa en allò en Sergi López torna a Bescanor doncs sí senyor no para fent el non-sòlum sí nosaltres la primera per tant deu fer no sé quants anys la primera torció que vam fer a temporada alta a Teat de Bescanor va ser non-sòlum l'any següent va tornar i ara estàvem parlant a veure què fèiem i en Narcís va dir i si tornem a fer non-sòlum que farà 10 anys el va fer el peliorama jo hi vaig anar i ara dura una hora i quart o sigui ha retallat l'ha posat a tot poder ha posat allò que fa 10 anys no era tan políticament imperfect tot l'alcalde i tots aquells crits que dius allò ho ha tret però ho ha tret no per la políticament incorrecta sinó perquè és veritat que s'allargava era una concessió a mi m'estava bé i després la història aquella del cul que jo també ho ha tret ah també ho ha tret doncs mirarem segurament alguna cosa per tant la veuràs la veuràs de nou és més any la veuràs de nou perquè la tornaré a veure segur i el que a mi m'agradaria recordar de no sé si te'n recordaràs tu Guillem de fa aquests 10 anys que vam fer una postfunció després amb en Sergi López i tu ah sí molt bé que sortint ni un parell no sortint va haver-hi una parella que va dir tant i rigut amb l'actuació com amb la postfunció que jo resumiria el que jo recordo que és que tu li feies preguntes serioses pensades culturetes i ell contestava el que li donava la gana totalment no sé si vas tenir la sensació que alguna estona inclús se'm fotia de tu no no s'ha de dir que no perquè però en canvi jo arribia sorprès no ho sé per exemple jo recordo escolta explica'ls-hi això de com ara es decants i m'agradaria ja t'arribes tu explicat 100 vegades vols que t'ho torni a explicar si la gent reia no és que a mi ja ho sé que jo faig preguntes i coses que jo ja sé però aquesta gent no i tot això estava fet d'una manera que a mi em sorprenia quan m'ho llegia allò que jo li heia hòstia que estem en sèrio t'ha preguntat això o sigui hi havia la sensació que estava fent un cafè de bons amics i amb ganes de riure però amb 336 persones davant que reien no va marxar ningú vull dir que estaria bé no sé a veure si poguéssim tornar a reprendre això cap 10 anys tornar a preguntar a veure si contesta en Sergi jo tenia moments alts i baixos perquè aquí també a la ràdio jo li vaig preguntar una cosa i també va sortir per Pataneres que vaig quedar no ja t'ho vaig explicar ja m'ho vas explicar però no en Sergi en Sergi té ara ja no tant però al principi ell no tenia ni idea del món del cinema o sigui tu li deies ell per exemple és a Vilanova i la Geltrú i no no hi ha anat mai al festival de Sitges de cinema a Cants no sabia i l'anèndota que explica de Cants és que passava per l'alfombra vermella amb la pel·lícula i els fotògrafs que estan al costat de l'alfombra van cridant el nom perquè et giri si puguin fer-te la foto de cara i per tant va començar a sentir Sergi Sergi i ell diu hòstia algú de Vilanova que em coneix per tant i això ell ho ha dit públicament diu jo moltes coses que sé de cinema ho sé a través de la Imma Merina l'Àngel Quintana i en Guillem que em foten prou i aquell li fa una pregunta de conèixer de dir escolta és més important la conixa la palma d'or o l'or públic i ell s'ho va agafar diu diu quina mena de programa és esclar no ell s'ho va agafar que aquest m'està collonant ja entra collonant també perquè esclar aquest que m'ha preguntat això en sap molt més que això i si m'ha preguntat això ja ho sap esclar i llavors ell diu escolta que és un programa de broma això esclar i no però ell m'està preguntant una cosa que és òbvia que és millor la palma que no pas l'altre per dir-ho d'una manera però diu hòstia un tio i d'aquí va anar però vull dir en Sergi és incapaç perquè ell és molt baix en aquest sentit baix humil en aquest sentit que mai aixecarà perquè ell ho ha passat molt malament perquè no coneixia ningú i ara resulta que jo li diu sí amb aquesta ja he fet una pel·lícula però se'n coneixen tots ara una de la màgia crec que d'en Sergi López és aquesta naturalitat total i la manera que té tu li preguns hola com anem va sentir el nom de Pere García i encara va dir sí aquell en Pere García que fa el programa amb tu vull dir que el té hiper bé eh Pere ah molt bé ben mal bueno seguim seguim seguim 26 d'octubre a veure d'on ha sortit una obra que se'n diu Impossible que dirigeix un director que és d'un autor que es diu R. de Luca que la veritat i que l'única cosa que veig és que conec en Lluís Soler i en Bertac Quintana d'on t'has tret Impossible doncs vaig anar a veure a Barcelona i em va semblar que era molt interessant això ho han fet a Barcelona sí allà a Texas sí mal mal vaig aprofitar el mateix cada setmana que anava a veure una cosa i l'endemà vaig veure que feien això em vaig quedar allà a Barcelona i l'endemà ho van a veure em va agradar molt ells dos estan molt bé estan molt bé i a més a més el diàleg és molt interessant molt interessant i penso que que però volia és que no me sorprèn això l'autor no havia sentit de parlar normalment m'aguio quan són autors estrangers a veure d'on t'han sortit però el text com escoltat em va agradar molt i intentem no portar el mateix que porta tothom si no estem fent tot la mateixa programació i anem a mirar coses el que passa que el que ens agrada sovint també agrada altres i és quan creiem quan hem de fer i ho fem però que seria una de les que crec que no va gaire enlloc el 22 de novembre Pere fan una obra que tu i jo hem vist jo no la presència no l'has vist no l'has vist i ara resulta que la fan per temporada alta i la fan el dia 26 de novembre que és un dia que el 22 de novembre la fan a Bescanó no el 26 de novembre la fan a Girona però el 22 de novembre no l'has vist a Bescanó sí no l'has vist no l'has vist perquè el 26 és una data que tinc molt present perquè és la data que m'amorís i que és el teu aniversari 82 en fas 82 en fas o 89 o quant no, no, no canviaré de número de 7 passo al 8 ja 88 doncs no a veure Pere està bé la presència fa por no no a veure és una obra una mica estranya tot plegat però la gràcia són els actors els actors estan molt bé i a més a més hi tenim ara un actriu que està no hi ha l'Anna Saúl amb Pau Roca amb Mar Rodríguez i la música bonica que ara està fent una pel·li que està tallant el tallà de Sant Sebastià i amb Mar Rodríguez que a mi m'encanta és una obra estranya molt estranya però fantàstica al mateix temps sí, sí, home ells ho envolten que fa por i realment no fa por però sí que hi ha moments que et sorprenen amb alguna pujada de música o així és més sustos que por però que ells estan molt bé a la història sí, mira aquest és el que sol soluc recomanar a qui no sol anar a teatre o sigui si vas a teatre també t'agrada perquè és distret ells estan bé no, Guillem però qui no va a teatre és una bona oportunitat per dir aneu a veure aquesta perquè aquesta us agradarà que també dones de ràdio és una obra que jo he doncs mira tinc una parella que no es costumen a anar al teatre i els he regalat aquestes dues entrades per no veure la presència ja em diràs ja em diràs per què que quedaràs bé però ara anaves que no tu sí, perquè el dia 26 el 22 t'estic dient no, no, no dic el dia 26 és molt difícil anar a Girona esborra el 26 se veu que estem exaurint entrades sí de quasi tot què és el que ens haureix més parat què heu vist més que bé les dones de ràdio dones de ràdio hi ha dues sessions dues sessions el Sogre de Lloguer podria també el Sogre de Lloguer dues sessions exaurides i els bons que també aquestes es van estrenar que ara s'es torna a fer a Barcelona ah sí, sí els bons la vaig anar a veure sal també a veure si me salves tu la vas a veure també a veure jo no, no l'han canviat Pere és la mateixa bueno jo jo jo no me recordo he vist un decorat d'una casa amb un fons que els pastorets un arbre de pastorets bueno, perquè parlen dels pastorets ja, però vull dir jo no me'n recordo d'haver vist això doncs sí tu te'n recordes a salt que sortia una casa i un va a la casa una mena d'amagatzem era sí doncs mira no recordava a més van a un magatzem on hi ha les tremolles això ho recordo molt bé però doncs mira jo inclús vaig escriure que quan han anat a províncies no han fet el mateix que Barcelona i tothom t'ha contestat que no que t'has equivocat sí doncs jo vaig anar-hi i t'he de dir que t'has equivocat t'has equivocat ho he de fer-m'ho mirar bueno, no passa res doncs està molt bé la venda i clar és el desembre no fent pastorets i vaig pensar que encaixaria molt és l'última data que fan i vaig dir l'última data que tinguis i és el 20 crec no? és el 21 de desembre 21 doncs encaixa molt i va ells estan bé és divertit i hi ha una funció jo veig sí, sí amb aquestes va començar diguem fluix però que ara poder haver-la fet a Barcelona que això té molt jo vaig fer travi aquí i em va costar moltíssim vendre va anar després a Barcelona i molta gent diu has de portar travi però si ja la vaig portar abans que a Barcelona sí doncs mira a la tele fan una gran publicitat cada dia això surt sí sí, sí per tant ara estem vendent molt i segur que s'exhorirà a veure les bàrbares les bàrbares també venen per temporada alta però a Bascanó hi van el 29 de novembre aquesta obra m'atrau no sé per què però m'atrau o sigui l'obra la veig que està anunciada en català em sembla que és en català però hi ha la Maria Pujalte que no deu poder parlar en català doncs m'estranya això és que la Pujalte en soc fan no l'havia vist eh teatre jo sí l'he vist i és molt bona sí la vaig veure xapurratx a vegades al català que és quan la gent riu perquè fa tornada evidentment fa castellà i la veritat és que estan les tres molt bé la Pujalte per mi molt bé la Cristina Places també però la Cesca la coneixes? la Pinyon sí està molt bé és que és molt bona és que està molt bé el paper que fa és el que fa més gràcia i la veritat és que està bé quina obra era? una obra argentina que tota una família s'instal·laven en una casa que la vam anar a veure i llavors quan vaig sortir els vam trobar que entraven en el bistró i hi havia la Cesca Pinyona en aquella obra i ell ho feia molt i molt bé era una mare era una obra d'un director argentí ja aquí el director és en David Selves i el que ha traduït l'obra també doncs vinga les bàrbares hem d'anar parant perquè el temps se'ns ha tirat sobre vinga doncs acabem això o sigui les bàrbares és el dia 29 de novembre i el 13 de desembre com diu en Quim un sogre de lloguer d'en Joan Pere i Joan Pere deu tenir alguna bonu a TV3 o alguna cosa així perquè és que és tot el dia i és i no és jubil aquest noi ell i en Josep Maria Pou són dos que no a mi en Josep Maria Pou ja fa uns 15 anys que m'ha no deu doncs quina sort que tens que te jubilis i tu per què no ho fas i va dir bueno és que jo tinc molts compromis bueno doncs pare doncs això d'en Joan Pere com us funciona ja està tot benut ja està tot benut jo aquesta no l'he vist però tinc gent conec gent que hi ha anat i diuen que està molt bé molt bé dintre el que és Joan Pere o sigui la història la trama un sobrador lloguer ja es veu però realment a nosaltres ens funciona molt hi ha un públic que ves que no que espera que portem en Joan Pere o diguem coses semblants anar allà no pensar gaire que no pateixin amb la trama i a riure doncs a veure això de les dues funcions com t'ho organitza si tu veus que una obra pot anar bé i hi ha d'entrada en programes dues o fas primer una i llavors no fegeixes una altra jo sempre o sigui el moment de pactar preus i tot pregunto els que crec que hi haurà una segona pregunto què costaria la segona després és quan miro si econòmicament és viable i el que fem si ens encaixa és dir d'acord doncs si en fem una va l'això si en fem dos va l'això ja us diré i normalment les 100 primeres que venc són les que marquen si obriré una altra o no en Joan Peres vam vendre no 100 200 i pico primer dia doncs ja vam obrir la segona de seguida altres que tardem més és quan puc dubtar i és el que m'ha passat justament amb la que dèiem del Nadal els bons com que va començar molt a poc a poc però si funciona molt poder obrir o sigui que els bons estava programat una sessió i llavors ja ho veurem però jo crec que acabarem fent una és fàcil poder-ho fer a part de pagar més vull dir els hi va haver sempre depèn en Joan Peres no perquè venen a muntar el dia abans però nosaltres això és un sobrecost perquè si no no arribàvem a les 6 els bons és és una segona més fàcil i i jo crec que no hi hauria cap problema obrir a les 6 o sigui ho sabem fer primera dos quarts de nou i després obrim la molt bé abans molt bé aquí Mercè com sempre moltes gràcies per la informació ja sabeu aquí hem fet una mica d'entremés de tot el que hi haurà però la web està molt ben cada vegada està millor aquesta web perquè jo he anat seguint el programa en quins anys ho hem anat millorant i està molt ben explicat i tot això a la web trobareu la informació els preus dels actors i tot el que va i això aneu al teatre i si aneu a Boscano molt millor molt bé doncs vinga ens apuntarem el dia 22 has d'anar tu a veure la presència si has apuntat el 22 molt bé vinga va que vagi bé i van-nos a l'obra merci Quim que vagi bé adeu a la llibre spirit Esteu escoltant García Iterribas. Anem al cinema. A veure, senyor Pere, ara comentarà una estrena d'una pel·lícula. No, no, abans d'anar al cinema, anem a la llibreria. Sí, és veritat. A veure, què porta? Un llibre fantàstic d'aquella col·lecció, tan fantàstic de la que sempre jo faig tanta publicitat, perquè està molt bé. Notorious Editions és aquest editorial que fa aquests llibres molt ben editats, en tapa dura, que va sobre actors de cinema. Paper de sedors, fotografies esplèndides. Gèneres de pel·lícules i també història. Per exemple, el que porto avui, que acaba de sortir, se'n diu Hollywood, Años Dorados. 1938. Un any, eh? Un any sol. Un any sol. I sabeu quantes pel·lícules hi ha aquí? És que és impossible comptar. Entre les dues cobertes, no les cobertes, les primeres planes, les pel·lícules que hi ha. Deu haver-hi 100 pel·lícules. Això, l'any 1938. I només Hollywood, eh? Bé, a veure, l'any 1938, Espanya estava en guerra i, a més a més, era l'assaig per fer una gran guerra en sèrio, que va ser la Segona Guerra Mundial. I això, als Estats Units ja veien a venir que la cosa necessitava crear una mica d'ambient i d'alegria. I l'any 1938 és quan hi ha pel·lícules més, podríem dir, comèdies divertides, amenes, Pibi com o que eres, històries de Filadèlfia, el Robin Hood d'en Harold Flynn. Vull dir, hi ha tota una sèrie de pel·lícules que, d'aquestes que a vostè li cau la bada... Home, i tant! És que és impossible, vull dir, no m'estranya que la gent t'havia necessitat d'entreteniment i anava al cine, va ser de bé, eh? Un Yankee, un Oxford, Robert Taylor, bé, hi havia tota una sèrie de pel·lícules que també n'hi havia d'altres, eh? Però, sobretot, va ser un any d'entreteniment, eh? Vull dir, de sucedió en Xina, amb en Clay Keybro i la Mirna Loi, o si jo fóra l'ell, en Ronald Coleman, mira per on, o l'Hotel de los Lios, dels germans Mats, Amanda, amb en Fred Steyer i la Ginger Rorji, Lauren Hardy amb Bloch Harts, héroes de Tachuela... Bé, seria... No, no, seria interminable, perquè de debò, jo veient això, dius, mare mire... I a cada una hi ha fotos de les pel·lícules i hi ha més a més una fitxa que en parla. Era la discussió entre també la Metro Goldingmeyer, la Fox i la Paramount, que es discutien els sectors, per exemple, comença la història amb una pel·lícula que se'n deia Chicago. Sí. Chicago és una pel·lícula que es va fer després a San Francisco. Vostè se'n recorda de la pel·lícula San Francisco? Sí, del Terratrèmol. Del Terratrèmol, de Don Chicago, i va haver-hi també... Bé, a San Francisco va ser Terratrèmol i incendi. A Chicago va ser unes 300 persones. A l'octubre de 1875 va haver-hi un incendi bestial i van morir 300 persones. D'aquí se'n va fer una pel·lícula, que volia ser una mena com també el desastre que havia sigut San Francisco. I això no va ser, per exemple, l'inici de la pel·lícula Chicago, que llavors es va convertir en musical i llavors era en pel·lícula? Ah, potser sí. Sembla que sí, si parla de la Belma Kelly i l'altre, com es diu... I treballava Tyron Pogger. No, doncs... El Terratrèmol, que precisament aquesta era una pel·lícula de la Fox i que la Metro Goldilmire havia fet San Francisco amb en Clay Gable. Sí, sí, sí. I doncs aquests de Chicago li van demanar a la Neto si els volia deixar a Clay Gable per fer aquesta pel·lícula que de fet era una manera de fer el mateix que l'altre. I els altres van dir, no, idò, para, guai, escolta, per tornar a fer la nostra pel·li, no. Bé, va ser un èxit total. Tot això i moltes altres de Netos és el que explica aquest llibre, Hollywood, Años Dorado, 1938. Lo bé, i ara anem a parlar d'alguna pel·lícula que arriba. Jo, per exemple, recomanaria, sense falta, una que se'n diu Una batalla tras otra, de Paul Thomas Anderson. És la pel·lícula de la setmana, aquesta total. Paul Thomas Anderson, recordem-ho, és el director de títols com Magnolia o Pozos de Ambición. En aquesta, els protagonistes són el Leonardo DiCaprio, en Sean Penn, en Vinicio del Toro i la Regina Hall. La pel·lícula està basada en la novel·la By and l'Art de Thomas Psycon. En aquest, Leonardo DiCaprio és un ex-revolucionari, un mangan, que ja està retirat, que la vida li dona un ton quan la seva filla és sequestrada per un enemic del passat. Ell, per rescatar la seva filla, s'ha de juntar otra vegada amb un grup violent del que havia sigut cap anteriorment i la història barreja acció, suspens, la redenció, mentre es lluita per salvar la seva filla i reconciliar-se amb la seva història. Hem de dir que aquesta pel·lícula, una batalla tras otra, es va començar a rodar amb el títol de Busy Project. Va canviar dos cops de lloc de rodatge per acabar desalotjant un campament de persones sense llar per rodar la pel·lícula. Això va fer que fos molt criticada. I es va haver d'estrenar. Es va estrenar l'agost passat als Estats Units sense títol, ni Busy Project, ni una batalla tras otra. Diríem que també aquesta és la primera pel·lícula de Paul Thomas Anderson rodada per ser projectada a locals d'IMACS. Esperem que els locals d'aquí Girona donguin la palla i sense haver d'anar a l'IMACS. La fan en el Zocine i també a Salt. A Salt la fan també, segurament. I també mireu a Cartellera, perquè ara no ho sé exactament l'horari ni deu, però també la fan en versió original un dia. Val, molt bé. Fan dos passes. Sí que hi ha dos passes en el Zocine i també en els cinemes de Salt. era perquè hi ha gent que la vol veure en versió original, doncs bé, la podrà veure en aquest sentit. Què més hi ha, senyor Pérez? No, molt bé. Jo no m'he segur res més per recomandar, a part del cicle Trifó, que en el cinema Trifó es projecta cada dilluns. No hi ha cas dedicat a en François. Cap al proper dilluns, dia 29, en sessions a les 18.30 i a les 20.30, tocarà a Gilsa Jim, el clàssic de l'any 1962, en Jean Moreau, Oscar Werner i Henry Serre, de protagonistes. Dos homes enamorats de la mateixa dona donen molt de joc, a part de tot, si la Jean Moreau canta ja en direu. Ah, sí, canto la cançó maquíssima, que la podríem posar, però vaja, que el temps... De Turbilló, em sembla que se li diu. Sí, sí, de Turbilló. A veure, doncs vinc... No, deia que és una gran història d'amor fú. És molt maca. És allò que... Blanc i negre, molt maca, però. Aquella frase de ni contigo ni cinti. Escolta, a més a més, també s'estrenen una pel·lícula, en el Trifó, en versió original, que l'Azos que no es unen. És una pel·lícula francesa del 2024, dura 106 minuts i és d'una directora jove que va néixer l'any 1973 i es diu Karina Tordier. Parla de la història d'una noia que es diu Sandra, que és una llibretera independent. La seva vida, però la seva vida canvia radicalment quan, sense buscar-ho, s'implica en la família del seu veí, un jove arquitecte viudo i amb dos fills petits. I aquí comença aquesta, una delicada i deliciosa comèdia romàntica, que, a més a més, és una pel·lícula on es parla de la vida, de l'amor, de la mort, de l'amor i el desamor. De l'amor i l'amor i la muerte. La pel·lícula està interpretada per una coneguda triu que és franco-italiana, que és la Valeria Bruni, i que, doncs, us la recomano per tot això. És una pel·lícula diferent i que tracta de les coses quotidianes d'una manera positiva, en forma de comèdia, però que té el seu rerefons. Doncs, bé, dic això, tornem a la porta del cielo. Sí, la porta del cielo, que recordem que és aquesta pel·lícula del 1980, dirigida per Michel Chimino, en direcció de Jullio, i que, doncs, bé, va ser quan el Chimino li va, davant del fracàs del que va ser de recaptació de la pel·lícula, li va venir la seva decadència. Hi ha altres pel·lícules que havia fet Michel Chimino després d'aquesta, ja ho hem comentat, és el Manhattan Sur, les pel·lícules... El Manhattan Sur me va agradar, la veritat. Però el siciliano va ser aquí, la gent ja n'hi va anar, i ja se va acabar la vida de Michel Chimino, que va néixer el 1939, el 3 de febrer, i va morir el 2 de juliol del 2019. Anem a escoltar, doncs, un fonament de la música de Puerta del cielo, maquíssima, composada per David Mansfield. Bon, vinga, doncs, amb això diguem... Adéu-siau, fins la setmana que ve. Adéu-siau. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve.