Fires, Temporada Alta i estrenes

Girona FM, la ràdio de Girona. Girona FM, els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És divendres 24 d'octubre i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafanya. detenen un home a Girona per escopir a una nena de 5 mesos que anava en cotxet. Els Mossos d'Esquadra han detingut un home de 42 anys pels fets, segons va avançar el diari de Girona. El succès va passar el 15 d'octubre i segons consta la denúncia presentada per la família, la mare de la nena estava passejant amb el cotxet pel parc central quan de sobte l'acusat se li va acostar i va escopir directament a la cara de la nena. Després va fugir corrents i la mare va portar la seva filla al cap i aquest dimecres va denunciar els fets de la policia. Gràcies a la descripció que va facilitar, els agents van detenir els sospitós per un delicte de tracte vexatori. Girona reforçarà la presència policial als accessos de la copa i al parc del migdia durant les fires de Sant Narcís. Són els dos espais que concentren més persones durant aquests dies perquè hi ha les barraques i els escenaris on s'hi fan concerts. En paral·lel a intensificar els patrullatges, la policia també doblarà als agents el mòdul de seguretat que s'instal·la a l'Adresa i que aquest any es posarà a la plaça de les Botxes. L'Ajuntament de Girona proposa unes fires lliures de violències masclistes i defensores de la diversitat afectiva o sexual i de gènere. Com a novetats, el Museu d'Història de la Ciutat estrenarà una ruta per donar a conèixer els orígens de l'activisme LGTBQ Plus a la ciutat i el servei de cangur públic serà itinerant per facilitar la conciliació familiar durant la programació festiva. L'Ajuntament de Girona espera que en el termini d'un any pugui començar la reforma de l'edifici de l'antiga fàbrica Simón per acollir l'Institut Armazenda. Això va reconèixer Carol Vila, regidora d'Educació, a l'entrevista de Girona FM explicant que el procés ja està en marxa i que si no hi ha entrebancs importants, l'any que ve podria començar l'adequació. Vila espera que a finals d'aquest curs escolar es pugui aprovar de forma definitiva la reparcel·lació de la zona. El Consell de Govern de l'UDG convoca les eleccions per escollir nou rector el 27 de novembre. La votació serà electrònica i per primera vegada, com fixa la llei del sistema universitari, el càrrec serà per un únic mandat de sis anys improrrogable. La 63a Fira de Mostres de Girona tindrà 281 expositors i omple l'interior del Palau però perd un 6% d'espai a l'exterior. Sobretot perquè les empreses de vehicles industrials i agrícoles deixen de tenir presència al certamen i aposten per anar a fires més especialitzades. Per contra, però creix la demanda vinculada amb l'emprenedoria, la decoració o la sostenibilitat. L'atur baixa un 7,53% en els primers nou mesos de l'any. A finals de setembre, salt comptava amb 1.779 persones en recerca activa de feina, el que representa una taxa d'atur de l'11,28% sobre el conjunt de la població. Aquesta xifra suposa una reducció de 145 persones respecte al tancament de l'any 2024. I en esports, el Tour de França torna a les comarques de Girona 16 anys després. La millor prova ciclista de la Mona es va presentar i va revelar el recorregut de la tercera etapa el dia 6 de juliol, que sortirà de Granollers i acabarà als angles, tot passant per diverses localitats gironines com ara Ripoll, Planoles, La Molina i Puigcerdà. I pel que fa temps, dia avui estable amb alguns núvols que poden aparèixer sobretot al matí i el sol que serà més protagonista de cares a la tarda en una jornada amb 21 graus de màxima. Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis. Benvinguts a Girona FM Benvinguts a la ràdio de Girona García i Tarribes Associats El programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona Amb Pere García i Guillem Tarribes explorem el món del cinema la música, el teatre i els llibres Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí Cada divendres a les 3 de la tarda i disseptes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat Girona FM La teva ràdio La Gironina. Correu a estar aquí amb tots vostès en aquest gran programa que es diu García Tarribas i el senyor García us diu... A veure, i el senyor Guillem Tarribas? Molt bé, doncs anem per música... Avui li toca a vostè, banda sonora, a veure, quines bandes sonores hi ha? Jo he vist dos però no m'he aclarit amb els títols que podien ser. Són de la mateixa pel·lícula, no? Són pel·lícules diferents? Avui parlarem de dues pel·lícules diferents i la música és original de les pel·lícules, no són aquelles que ha estat... que ja els aproquen i... Fa temps que no faig això, un dia d'aquest... No, haurà de tornar-ho a fer. Perquè Sant Pipi ho faré. No, no. A veure, hi ha una pel·lícula que sempre ens torna, que sempre ens agrada i que molta gent diu que és la pel·lícula de la seva vida. És una pel·lícula del 1956 a John Ford i es diu, en la versió castellana, cent euros del de xerxes. Molt bé, de xerxes, me sembla que és. Sí, senyor, de xerxes. En Joe Wayne, Natalia Wood, Barnard Work, Jeffrey Hunter i Sarah Miles. Sí senyor, molt bé, tota aquesta gent hi surt en aquesta gran pel·lícula que la música és de Max Steiner. Ja, o Deix de lo que el viento se llevó. Per exemple, va néixer a Àustria l'any 1888 i va morir a Los Angeles l'any 1971. A part de la que li viento ser llavors, també va fer, per exemple, Arsenico por Compassion, Casablanca i moltes altres coses. Nosaltres anem a escoltar al començament. A més a més, aquesta música m'agrada molt perquè veig realment que estan sortint les lletres de la pel·lícula. Saps allò quan comença? Sí, els títols de crèdit. A veure... Sentar-nos del desierto, no comença amb una porta que s'obre d'una casa i acaba amb una porta que es tanca? Més o més, acaba de la porta que es tanca, no, la porta que es tanca no es veu, en joc un moment que surt i per tant es veu una porta i en joc un moment que està sortint. I el començament és un nano que està fora i veu venir un cavall. i allò hi surten i després queden tots parats perquè apareix el personatge de la pel·lícula que és en John Wayne que ve de lluny i que doncs és benvingut a la família en la que hi ha el seu germà que està casat amb la vea Sara Miles i que hi ha una escena en la que es nota que la Sara May sempre va estar enamorada d'en John Wayne però es va casar amb el germà va, molt bé Centaures del Dissert a la música de Matt Steiner gran pel·lícula Bona nit! Bona nit! Bona nit! Bona nit! Bona nit! Bona nit! Bona nit! Bona nit! Bona nit! Bona nit! Bona nit. Fins demà! Bona nit! Fins demà! Esteu escoltant Garcia i Tarribas. Què hi ha de nou pel Rialto? Doncs, des de divendres passat, perdó, que vam ser aquí, han passat moltes coses per a Rialto. Jo diré tot el que vaig veure aquest cap de setmana. A veure, senyor Tarriba, si va coincidir amb alguna cosa. Moques, poques. Vaig veure La brama del cèrvol de la calòrica. Jo també. Vaig veure Sombres, per supuesto, l'obra de la Robina Paula. Jo tampoc. Vaig veure Caza de Brujas de la Julia Roberts. Jo tampoc. I vaig veure un simple accidente de Jafar Panahi, que aquesta sí que ho vaig veure. I jo vaig veure la sonàmbula de Bellini, que vostè no l'ha de veure. Llavors vaig anar al Ballet International Ballet Company, al llac dels signes, a l'auditori, que vostè t'aposia. I hi havia gent? Tope, estava ple. Sempre està ple, sempre és curiós. Hi havia gent d'un lot i fan autocars i tot això. Sí, sí, tot estava bé, estava bé. A veure, llavors, totes aquestes coses que he dit, per exemple, si vostè és un seguidor meu de la meva plana del Facebook, suposo que ho ha trobat a faltar, que no vaig veure sombres, que no vaig comentar sombres, per suposo, a l'hora de la planeta... No, l'Àngel Quintana la comenta, però és veritat, es va quedar col·lapsat amb la caça de bruques, allà ja no va continuar més. I llavors un simple accident que tampoc l'he comentat. No, no, és veritat, volia mirar... Me pregunti per què. Per què no ha fet Casa de Burgas? No, Casa de Burgas sí que la vaig veure. Ah, sí, perdona, perdona, la de Sombras, por supuesto, en silencio. No la vaig veure perquè me vaig a dormir. Ah, molt bé, però això no ho has de dir públicament. No, no, no. Llavors, és un simple accidente. Vostè que veu tant de teatre, s'ha de fer teatre. es pot dir m'hi vaig perdre o no vaig entrar a l'obra i en un cinc accident em va passar el mateix no sé què em passa ara que em deu haver picat la mosca sense ser alguna cosa rara que m'adormo en sessions de tarda ja, ja, però hi ha dues maneres suposo que... el segon dia sí, el primer no El dia de les sombras, per supuesto, no. Per tant, vostè té la sort o el problema que fa més dia de cada dia. I un dia que no la fa, un te la fa en el cine. Però el dia del simple accidente tampoc no me vaig a dormir. A veure, hi ha una altra cosa. Un simple accidente. Vostè va sentir que era un cojo que caminava quan acaba la pel·lícula? No només ho vaig sentir jo, sinó tota la gent que era cans, tota la gent que l'ha vista a tot el món, i que tot el món va veure que arriba el seu cotxe, precisament, es veu arribar el cotxe, I ell que va cap a les escales i se crac, crac, crac, crac, crac, crac, crac, crac, que és el soroll que fa una cama ortopèdica de fusta. I ell queda clavat dient l'esperit. l'he parit o s'ha de ser molt intel·ligent un moment, perdoni l'altre dia en el cinema hi devia haver 40 persones que totes van entendre perfectament que era això perquè no vaig parlar amb totes 40 però vaig parlar amb 5 o 6 i em va dir això com pot ser que hagi sentit que era un cos que anava amb una cama ortopèdica cric, cric cric, cric, cric, cric i més a més havent vist el cotxe abans és que és això, havent vist el cotxe abans que arriba i que parca perquè és un cotxe que ens el van ben ensenyar al començament de la pel·lícula Sí. Home, els va parar, va entrar en el graig, el van estar arreglant, va estar... Vull dir que era un cotxe que es veia aquí. Es va veure quan l'aparcava. Llavors surt i li fuma un cop de porta. Quan l'aparcava i tot això. El que li fuma el cop de porta no és el seu cotxe, és la furgoneta. Pere. Ah, sí. Vaig a dormir. A vegades em fa l'efecte que no veiem la mateixa pel·li. A veure, la brama del cèrbol sí que la van veure tots dos. Sí. I què? Jo la vaig trobar exagerada, esprepèntica i... I avorrida. I caòtica. I avorrida, a més a més. O sigui, us fa la calòrica i em sembla que no saben què fer. Bueno, no, no tothom és perfecte. Per exemple, jo he vist obres a l'Àlex Rigola, que a mi m'agrada molt, i algunes que han estat fallides, i ell mateix diu, no, i no m'ha sortit bé. Ferenico Fellini no totes les pel·lícules que va fer estan John Ford també va fer alguna pel·lícula que no està Alfred Hitchcock va dir una frase molt bona que diu no s'ha d'adaptar mai una novel·la coneguda perquè la gent l'ha de llegir s'ha de adaptar novel·les que no siguin conegudes perquè la gent no la veurà exactament la pitjor pel·lícula d'Alfred Hitchcock és Topaz que és d'una novel·la molt famosa d'en Leon Uris per tant va fer l'error que havia dit no, ja pot ser això però bé, la brama del cèrbol jo vaig trobar un embolic allà moltes vegades diàlegs que la gent divaga que no sé el que estan aquí sí, hi va haver moments que es perdien per allà i no va acabar de fer el tema i la van enyergar massa sí En canvi, va anar a la sala a veure la Júlia? No, no vaig anar-hi perquè vaig anar a veure la de Sombres, per supuesto. Sombres, per supuesto, que l'Àngel Quintana anava a parlar llargo i tendida de la seva plana. I també la veritat seguitita no és pas... en aquesta em vaig a dormir, la brava del servo no, però en aquesta em vaig a dormir, perquè el fet que a l'Argentina encara es recordi, quan ja s'ha recordat 100.000 vegades, els desapareguts i els policiers que van a buscar desapareguts a les cases que ja ni els recorden, me se va fer llarg, me se va fer avorrit i no m'agradava, de debò, no m'agradava cap dels quatre actors, això que doncs van venir llavors al tribunal. Van aquí el Trifó a presentar... Quins eren els que van venir? No hi era jo. Ah, val, val, val. Home, a veure, si ara busqués, s'hauria dit exactament qui eren, però no ho recordo. Però van en venir aquí el Trifó, perquè ja estava previst, eh? Dintre els altres de la planeta, de temporada alta, estava previst. Molt bé, en canvi no vaig trencar els ulls ni un moment veient Cafá de Brujas, la pel·lícula de Luca Guadagnino, l'autor de Llamar me porto nombre, aquesta me va agradar, se segueix perfectament bé, el tema és un tema delicat. Alguna vegada també, sobretot al començament, tenen un llarg parlament amb una festa que estan també parlant de l'humà i de l'odiví, que ja vaig dir malament res si anem per aquest camí, però esclar, són professors de filosofia... han de demostrar la manera que són, però bé, llavors la cosa se va enredant, van sortint coses a la llum que no se sabien, i la pel·lícula es veu molt i molt bé. La Julia Roberts sap portar els anys amb molta gràcia, o sigui, no és la Pretty Woman ni molt menys, ni ella pretén ser-ho, va agradar-me, va agradar-me molt el treball d'ella, i llavors hi ha una noia de color que no me'n recordo com es diu, la veritat sigui dita, que també va agradar-me molt. Qualsevol pel·lícula amb la Julia Roberts val la pena. La Julia Roberts allà em va demostrar que era una gran atriu i després ho va tornar a fer. Tenia gràcia d'auto, podem dir, collonar-se, parlant així popularment. Va ser amb Naughty Hill, que interpretava una famosa atriu de cinema que se'n va a Londres a fer una pel·lícula. I hi ha un moment que li diu, mano, tu quan guanyes? Ja li diu 15 milions, que era el que cobrava per aquella pel·lícula. Mira, veus? Vull dir, sabia adaptar-se a fer aquestes bromes com ho va fer-ho, per exemple, amb les pel·lis aquelles de la quadrilla de los 11, les versions noves. Sí, sí, sí. Doncs hi ha un moment en què fa de Rússol i a Rússol i a Rússol i a Rússol. Sí, fa de Julia Roberts, que a més a més la fan servir per poder robar i diu, no, li podrien dir a la Julia Roberts que ho fes, i la Julia surt fent de Julia Roberts. Té aquest sentit de l'humor i a més a més, tal com tu has dit... ha sabut no envellir, sinó adaptar-se. Ella va fer una cosa que està molt bé, que quan estava a dalt de tot i que començava allò, podríem dir, aquella decadència que als Estats Units passa que quan una dona comença a ser madura li comencen a donar papers volentíssims, ella va dir, doncs mira, jo ara plego. Sí. Em dedico a tenir criatures i a cuidar-les. I al cap de 4 anys ja torna, però ja fent directament de dona gran. Ja està. Però va estar 4 anys que va desaparèixer. I ara també s'ha de dir que moltes pel·lis els produeix ell. Vull dir, els produeix ell, m'interessa aquesta pel·li, van a compte del meu sou, jo us dono otra producció i així es fa el que vol. Molt bé. A veure, vostè va anar a veure la sonàmbula. La sonàmbula impressionant. Va ser la primera de les òperes directes d'aquesta temporada en equip sobre el metropolitán i va ser una cosa impressionant, però ens va agradar molt a la gent... I a la de Dinsierra, la gran estrella del moment, que vindrà aquí a Girona precisament a fer un recital. Ara em volia parlar, perquè hi ha dues coses que volia dir. Hi havia gent que, igual que vostè qui va venir una vegada, que va quedar meravellant, perquè dius, es veu i es sent millor que no pas... Sí, al teatre i tant. Hi havia un també que va molt al liceu, i va dir, però escolta, qui és... veus perfectament quan canten, quan ploren molt bé, doncs la Nadina Sierra va estar impressionant però curiosament és la mateixa o sigui, la temporada passada o sigui, no, aquest any a primers d'any en el Liceu es va fer una sonàmbula que estava interpretada per la Nazca de Serra o sigui, gent que va venir a veure-la aquí al Tremó i no sé si és una mateixa que van anar a veure els amics de l'Òpera Madrid en el Real que també era una sonàmbula és una que hi surt un gran arbre o no surt un arbre no, doncs així no Doncs la Nadine Sierra, que estarà a l'Auditori de Girona el dia 5 de març del 2026. Tinc entrades, jo. Conec una persona que després d'haver vist aquesta l'opera aquí, l'endemà m'envia un whatsapp que diu, ja tinc entrades per l'Auditori. Sí, sí, jo també les tinc. Sí, vostè també les té. Sí. Ah, doncs hi havia bastanta gent de la que hi havia veient-la. Sense veure la sonambla, tenia ja les entrades. Però és una dona impressionant, eh? Impressionant. No està molt bé. Deu tenir a veure alguna cosa mèxic aquesta noia. No sé, però vull dir que... Perquè a l'acabar de la funció, allò que es veu que estan allà a les bandolines, i va dir, viva México, eh? Recuerdos. Val, val, val, val, val. Veig que porta papers del Jus Casero. Sí, perquè el Jus Casero, que a vegades en parlem aquí, ahir va començar els actes a la biblioteca Jus Manuel Casero, amb la lectura oberta a tothom i tertúlia amb l'autora Elisabeth Jané del llibre Presets imperfectes, que va guanyar el premi l'any passat. Aquest va ser el primer acte que es va fer. I llavors, dilluns, dia 27 d'octubre, Sí, presentació del llibre Insta de David Sirici, finalista del Premi Just Cacero, i conversa amb l'escriptor Josep Maria Funalleres. I el dimecres hi haurà, atenció, qui m'espanyol llegeix i comenta els poemes del seu darrer llibre de poesia, que és fantàstic i molt recomanat per molta gent, I què és quan es fa fosc? Això serà el dia 29, el dia de Sant Narcís, a les 6 de la tarda, gratuïtament a La Planeta. I el dia 30 hi haurà el lliurement del 45 Premi de Novela Curta Just Maria Cacero, amb la projecció d'imatges de les passades edicions del Premi. Res, allò, 5 o 10 minuts. I llavors una glosa sobre la persona de Just Manuel Cacero a cara del seu amic i periodista Jaume Guillemet. La cosa continua perquè el divendres, dia 30 d'octubre, també la sala La Planeta a les 8 del vespre i entrada gratuïta i tardor en vers. Poetes emergent de l'aula d'escriptura del Centre Cultural a Mercè llegiran els seus poemes. I tot això serà coordinat pel... O sigui, així si me diu que el dia 30 a les 8 del vespre hi ha això, el Premi con es dóna. no el 30 hi ha projecció d'imatges de les passades edicions del Premi i llavors hi haurà glosa de la persona de Just Manuel Cacero i lliurement del Premi això el dia 30 i llavors el que deia de tardor en vers és el dia 31 em sembla que havia dit el 30 també una cosa a les 8 del vespre Totes dues coses són a les 8 del vespre. Ara ja entenc que són dos dies diferents. Són dos dies diferents. El dia 30, a la Planeta, el lliurament del Premi Casero. I el divendres 31, a les 8 del vespre, hi haurà tardor en verds, que són això que deia i coordinat per Roger Costa Pau. I finalment, el dia 1 de novembre, a les 6 de la tarda... recordant a la poeta Sílvia Plath, 1932-1963, amb l'introductora i experta Sílvia Plath, la Marta Pera. Es farà una lectura dels poemes, una selecció, a càrrec, atenció, atenció, de l'actriu Cristina Arenas. Molt bé. I aquí acaba tots els actes del Cacero que, com he dit, van començar ahir i la setmana que ve hi haurà el plat fort. I encara té temps d'anar a veure el ballet, va bé? Sí, vaig anar a veure el ballet, estava a ple, Internacional Ballet Company, que abans era el ballet de Moscú, però amb tota aquesta amaguda, primer va ser a través de la pandèmia, que no podien sortir, la gent no es podia traslladar, i després amb tot aquest marro que hi ha en Rússia, Putin i Europa i tot això, doncs el que es fa és un refregit del ballet de Moscú, perquè tot complet no pot sortir. Sí, esclar, hi han de fer això el Ballet Company. I fan el Ballet Company, que són gent d'Ucrania, russos i tot això, però la que coordina tot això és la persona, l'Odet, que és la Cristina Taventiev, que ja sempre havia estat al Ballet de Moscú i tot això. Per tant... No, és una cosa que és divertida, està bé, s'ho passa bé, la gent ho pogueix, és una cosa maca. Perfecte. Avui són a Vic. No, sí, avui són a Vic. Doncs Vic, i dit això, l'Arnau ens posarà una falca i anirem amb una altra secció. Esteu escoltant Garcia i Tarribas. Anem al teatre. Què farem de teatre, senyor Pedro? Doncs vinga, n'hi ha, n'hi ha, cap de setmana, entre temporada alta i els que hi ha per la província, hi ha molt de teatre per comentar. I comencem el nostre recorregut pels teatres de la província i en el cap de setmana a Roses, el Teatre de Roses, demà dissabte, totes quarts de l'altre del vespre, s'hi podrà veure Turisme Rural, de Jordi Galceran, dirigida per en Sergi Belbel. amb l'Anna Güell, Borges Pinosa, Joel Cujal i l'Auba Florejax. Aquí es tracta això d'una parella que va amb una casa rural, amb ganes de fer la criatura allà en una casa de turisme rural, i han d'enfrontar-se amb uns estranys anfitrions. O sigui, fa riure, fa por, fa de tot. Turisme rural, recordem-ho, serà també el Teatre Municipal de Girona, els propers dimarts i dimecres dins temporada alta. Anem a Figueres perquè concretament el casino menestral Figueres avui i demà a les 8 de la vespre i diumenge a les 6 de la tarda tindran lloc les darreres representacions a teatre ple de l'obra. que el teatre està ple de l'obra una peça de Jenny Holland d'Àngel Burgess dirigida per Josep Maria Cortada i obra que dimarts dia 21 a les 8 de la vespre i dins la 35a proposta de teatre independent es podrà veure al Sal a la Planeta de Girona A veure, ens hem posat en contacte amb en Josep Maria Cortada, el director, i això què li va preguntar a vostè, senyor Pere? No ho sé, a la segona vegada li vaig preguntar com va anar a parar amb ells, en els de la funcional, una obra de l'Àngel Burgues i per què van decidir fer-la, i ens ha contestat això. Bé, aquest text de l'Àngel Burgues ens va arribar, de fet, ja fa... uns 20 anys que ens el va fer arribar l'Àngel ja amb la voluntat i la intenció que el posés en escena a funcionar el teatre i llavors també l'Àngel ho ha explicat així ell havia pensat amb l'Helena Cosí com a protagonista de la peça i una persona capdalt dintre del nostre grup que malauradament ara ja no hi és amb nosaltres Aleshores, no sé, en aquell moment no va sortir, per les raons que siguin, potser la vam veure massa avançada per la seva època, potser era massa ambiciosa perquè la féssim nosaltres en aquell moment, però no la vam fer. L'obra després la va presentar l'autor en un concurs... a Berga en concret, va guanyar el primer prèmit i es va poder publicar i ha tingut una difusió. Més tard, des del Club de Lectura del Teatre de la Biblioteca de Figueres, es va fer una lectura de l'obra en presència de l'autor i des de la mateixa persona que dirigeix aquest club, que és la Magda Bosch, doncs ens va proposar o ens va suggerir la possibilitat de muntar-la perquè realment l'obra havia agradat i semblava realment un text que connectava amb l'actualitat, amb la realitat d'avui dia i va ser aleshores quan ja ens vam animar a fer-la. Molt contents d'estar novament a Girona i amb un espai que estimem tant com és la planeta i a més a més a ser-hi per les fires de Sant Narcís, que hi hem vingut diverses vegades per les fires de Sant Narcís i la veritat és que sempre hem estat molt ben acollits. Esteu escoltant Garcia Iterribas. Anem al teatre! I seguim amb el Teatre Figueres, però ara aquest cop en el Teatre Municipal del Jardí. Allà diumenge a les 6 de la tarda la Fundació Òpera Catalunya i representarà Les Dosses de Figaro, de Wolfgang Amadeus Mozart, amb direcció musical de Daniel Gil de Tejada i director escènic de Miguel Gorris. I aquesta obra no la veiem a Girona. Per què no veiem aquesta obra a Girona? Bueno, però ja no es pot tenir tot en aquest món. No es pot tenir tot, senyor Pena. Hi ha vegades que la gent no vol veure vostè en el teatre i no el troba, perquè està en un altre lloc, o deu estar ocupat, o el que sigui. Què més ja? No, no, direm que... Fegem de tallar-ho. Aquí hi ha l'explicació del que... de per què no ve a Girona. Ai, per què no ve a Girona? Per què no vi Girona? Com que a Girona el Teatre Municipal per aquestes dates està ocupat per temporada alta, ens perdem la tercera de les òperes de la temporada, però els amics de l'Òpera de Girona organitzen un bus per anar a Figueres. Doncs això ja és el que ho deia, no es fa perquè està ple, però la gràcia és que sempre, sempre hi ha els amics de l'Òpera de Girona que solucionen el problema. Va, què més? Doncs bé, diumenge dia 26 a les 6 de la tarda en el Teatre de Lloret, allà s'hi podrà veure Mòrdol comedia en escrita per Guillem Clua i dirigida per José María Mestre, amb una interpretació que està molt bé de Mercè Pons, de Francesc Marginet i sobretot del gran Jordi Bosch, que està general interpretant el protagonista. I de Lloret de Mar passem a l'Aveïna Blanes, on de medissat a les 8 del vespre, en el seu teatre, Pep Plaza hi presentarà Autoficció, un espectacle íntegrament seu, ja que la idea, el guió original i la interpretació són del mateix Pep Plaza. Aquest espectacle el vaig veure a Besdalú, aquest estiu, i realment em vas animant, però llavors té coses que estan molt bé. Molt bé. El municipal de Banyoles, avui divendres i demà dissabte a les 8 i diumenge a les 6 de la tarda, i ha marcat dins els santes de la Festa Major 2025 el cor de teatre i representarà els malentesos. És una comèdia musical escrita per Joan Solana, que ja ha escrit altres obres de teatre, i música de Francesc Mora. Pel que fa del Teatre d'Olot, avui divendres a les 8 del vespre, un altre espectacle totalment recomanable, Gola, original d'Oriol Pla i Pau Mates, amb música en directe d'aquest darrer, i és un espectacle que barreja teatre físic, clown, bufó i performance per allòiment d'un sensacional Oriol Pla. Es va estrenar en el teatre, en el canal, la temporada alta passada. I en el canal s'hi podrà tornar a veure els dies 20 i 21 de novembre. Molt bé. No deixem temporada alta. perquè hi ha psicalíptiques, escrita per José María Miró, que ja vam poder veure el monstre, que va guanyar el Premi Equip Masó de l'any passat. En aquest cas, l'obra està dirigida per Xavier Albertí, amb Aina Sánchez, Carles Cors i Montplans. És un espectacle que proposen un viatge musical paral·lel del sé que la vida. Això va per vostè, no? Sí, ja diré, ja diré, per què? dedicat a Pere García. Abans de veure's a Girona, Sicalíptiques, es podrà veure avui, divendres, a dos quarts de nou, a l'espai ter de Torrovella de Montgrí. I acabem el recorregut per la província, en el Teatre de Bescanó, on demà dissabte, a les vuit del vespre, hi torna Sergi López amb el seu inseparable Non Solum. Non Solum la tornem a veure, a comentar, ja que la propera setmana serà a Girona. Bé, tenim un Cesi López que ens diu que el content que està en tornar aquí a fer l'obra de teatre tant a Bescanó com a Girona. Molt bé. Torno a Bescanó i a Salt, al teatre aquest en què vaig estrenar el Non Solum, perquè torno amb el Non Solum, 20 anys després encara l'obra continua donant tots tot el món, en català sobretot, tot ben castellà, en francès una mica, tot plegat... I torno després de 20 anys a Sal, al teatre on es va estrenar, i al teatre on l'he fet més cops, l'he fet més cops que a Vilanova i les altres al meu poble. O sigui que ja veus que alguna cosa deu passar. entre la meva persona i aquests gironins i gironines, aquest públic de Salt. Vull dir que és un gust. A Bascanó hi estic el dia 25 i a Salt hi estic el 31 i l'1 de novembre, on faré doblete. Toma ja. I vaja, què t'haig de dir? Encantat, encantat de venir per les vostres terres a presentar el Non Solum amb un públic dins del Festival Temporada Alta que ja està acostumat a veure moltes coses, que li agrada disfrutar del teatre i el Non Solum està fet per això. està fet per disfrutar, per passar-m'ho bé jo, sobretot, però jo m'ho passo bé rient amb el públic, acompanyant-lo en aquest viatge extravagant i còmic que és el non-solum, que ara ha anat canviant de forma, com ara jo, amb el temps, s'ha anat agafant, s'ha anat pulint, s'ha anat fent gran, s'ha anat, jo crec que ara està... Rodonet, tancadet, contundent. Està preciós, ara no en sol, em trobo jo. El senyor que ho fa està una mica gracionet i ja es fa una mica gran. Però vaja, s'ho passa bé, disfruta i per això vinc. A Bascanó i a Salt, dins del Festival Temporada Alta, que m'ha acollit sempre amb els braços oberts. O sigui que és un gust venir a casa vostra. Estic sempre content de veure-vos i de sentir-vos parlar d'aquest accent que teniu i aquesta cosa. M'encanteu! Esteu escoltant Garcia Iterribas. Anem al teatre. I ara seguim anant al teatre, però ens centrem totalment en temporada alta. Direm d'entrada, d'aquest dilluns passat, en el tercer combat del torneig de dramaturgia catalana, Martí Torres Maineris es va imposar a l'obra obert amb l'obra La Marra Postissa, que van interpretar Isabel Rocati i Alba Pujol. D'aquesta manera, Martí Torres Maineris passa a la primera semifinal que se celebrarà el proper dia 10 de novembre. Abans, però, hi haurà el de la setmana que ve, que serà dilluns, dia 3, a les 8 del vespre, i l'enfrontament serà entre Ivan Campillo i Catalina Florit. I ara anem a veure que ens ofereix temporada alta, que com a Girona estem en temps de fires, es pot dir que tenim teatre cada dia. Sí, perquè avui divendres a les 8 del vespre, en el Teatre de Salt, escrita i dirigida per Miquel Mas Fiol, tenim Burpes, un thriller que barreja la joventut i radicalització. Vil Montoro, Alfons Nieto, Anna Parelló en són els protagonistes. Burpes tindrà postfunció a cara d'Ivan F. Mulan. Llavors diguem que en funcions a dos quarts de sis de la tarda i a les vuit del vespre, demà dissabte, en el Teatre Municipal de Girona, Maria Pujalte, Cristina Plazas, Cesc Pinyon i Berta Gratacós seran les protagonistes de Les Bàrbares, una obra escrita per Lucía Carballal, traduïda i dirigida per Dermit Selves. Aquesta obra diguem que es representa en català i castellà perquè la pobra Maria Pujalte encara amb el català no s'hi veu prou bé. Tenim més coses, en aquest cas, diumenge dia 26 a les 6 de la tarda a la sala La Planeta, la mexicana Conchi León escaputa en la memòria familiar a l'espectacle Cachorro de León, que és una funció valenta i emotiva que arrenca amb una trucada que li comunica que el seu pare està agonitzant. I la primera setmana han creat, dins temporada alta, una etiqueta o un apartat que se'n diu Talent Jove. I veiem que dimarts dia 28, a les 8 del Teatre de Salt, Marc Torres Quintana serà protagonista de Cavallet de Mar, de la que anés autor Pau Colla i la dirigeix la Rebecca del Fresno. També talent jove en el Teatre de Salt. Dimecres, dia 29, a les 6 de la tarda, Ant Parelló, serà protagonista de NUA, radiografia d'un trastorn de la cançó d'autores Ant Parelló, Ant Parelló, que digui, i Andrea Ross, i la dirigeix Marta Aran. I llavors, com ja hem dit abans, Turisme Rural serà en el Teatre Municipal de Girona, dimarts dia 28... a les 8 del vespre i dimecres i dia 29 a dos quarts de sis de la tarda i tal com hem sentit abans amb en Sergi López torna després de 20 anys perquè tal com ha dit també ho va estrenar-ho en el Teatre de Salt el Non Solum i atenció perquè s'han ampliat funcions concretament el 31 d'octubre a les 8 del vespre però el dia 1 de novembre hi ha dues sessions atenció dues sessions A les 17.30 i a les 20 hores. O sigui que és curiós perquè Sergi López, 20 anys després, i després haver venit tantes vegades, com ha dit Assal, continua, o sigui, allò, una sola representació i n'han d'afegir-ne dues més. Déu-n'hi-do. Això sí que és explotar l'obra. Després d'haver estat la setmana abans a l'escanor ple. O sigui, això és, bueno, sí que és explotar-la, però la gent funciona. No, no, i tant, alguna cosa deu tenir. Alguna cosa deu tenir. A veure, ja que diguem això de funcions afegides, recordem que en el Teatre de Bescanó el dia 18 es va suspendre per malaltia la representació de dones de ràdio. Doncs bé, les properes sessions s'han passat el dia 2 de novembre amb horaris diferents. O sigui, el 2 de novembre venen les dones de ràdio Bescanó a les 5 de la tarda i a les 2 quarts de 9 del vespre. Perdó, dos quarts de vuit del vespre. Recordem que han alliberat 60 entrades que encara deuen estar disponibles a la web del Teatre de Bascanó. O sigui, 2 de novembre, dones de ràdio, a les 5 de la tarda i a les 19.30. A Bascanó, això. Això mateix. Molt bé. Escolta, com s'ho farà tot això? S'ho farà despreució? No, jo tinc molt poques coses per veure. Ah, que anirà a veure. Veuré Les Bàrbares i veuré l'obra dels de la Funcional Teatre el dia 28 i ja no veuré res més. Molt bé, doncs escolta, hem acabat tot aquest bloc de... De temporada alta, que Déu-n'hi-do. De cinema, ai, de teatre, i ara ens anem al cinema, que també Déu-n'hi-do el que està entrant. Esteu escoltant Garcia i Tarribas. Anem al cinema. Fins demà! Avui us hem deixat escoltar una mica més el vals de l'ambaixada de My Fair Lady, però estem aquí altra vegada per comentar llibres i cinema, de llibres. El senyor Terribas n'ha portat un, que ja l'he mirat, i no, m'assona d'alguna cosa, però no em acaba de sonar del tot. Expliqui quin llibre és aquest. Home, a veure, és un llibre escrit per un escriptor, Dirty Wars, que, a veure... és que tinc ganes de llegir-la perquè no és la seva, podríem dir, biografia, ja és una novel·la. Perquè, mira, Marilyn Ford va néixer l'any 1946 en una habitació de l'hotel Seneca, a New North City de Chicago. El seu pare, Rudy Vinton, dueño de una licorería reconvertida en garito de apuestas clandestinas, fue una persona bastante popular hasta bien cerrado los años 50. El llibre que avui comentarem és d'un autor americà molt conegut i que l'editorial Dirty Words li ha dedicat tota una col·lecció en aquest personatge. Es diu Barry Gidford. Però deixa'm explicar una mica d'on ve aquest senyor, Barry Gidford, que va néixer l'any 1946... en una habitació de l'hotel Seneca a New World de Chicago. El seu pare, Rudy Winston, era l'amo d'una licoradia reconvertida en un garito de postes clandestines i va ser un personatge bastant popular fins cap allà passats els anys 50. Tots els policies a la ciutat coneixien i havien escoltat parlar d'aquest dodós element, que era amic i anava de farra amb l'alcalde, el governador i el mateix cercle íntim d'Al Capone. Molt bé, doncs Barri Guimfort amb aquest material podria fer virgueries i això se n'ha aprofitat Dirty Walls per fer-li tota una col·lecció. I la primera precisament és Corazón Salvaje. Corazón Salvaje vostè podria anar sentit a parlar. Sí, em sona aquesta pel·lícula de Nicolás Queix, eh? Sí, la pel·lícula la va dirigir David Lynch, que la va adaptar, i va estar interpretada per Nicolás Caix i una Laura Derr, que en aquell moment estava a dalt de tot. Va obtenir la Palma d'Or del Festival de Cants l'any 1990, i aquí va ser quan va donar a conèixer a Barri Gidford, que poc després es va fer un altre llibre, que també ha sortit publicat, n'han sortit dos de moment, i n'han sortit més. Però que se'n diu Perdita Durango, també és una altra pel·lícula. També la sona Perdita Durango. Molt bé, doncs aquesta és la novel·la que avui proposo perquè pels que han vist Corazón Salvaje aquí va més fort. Mira el que diu David Lynch d'aquí, diu. Veia Sailor i Lula enamorados en medio de un mundo loco, violento y salvaje y quise hacer ese viaje con ellos. Leer estas páginas es como asomarse al jardín del Edén antes de que las cosas se torciesen. Y Elmon Leonard, un gran escritor de novela negra, deia, on diu, una auténtica gozada del libro. Se me pegó. A los dedos, directos al corazón, arte con mayúscules. Molt bé. Doncs serà prou interessant de llegir aquesta. Recomanem aquest llibre que es diu Corazón salvaje, amb traducció de Javier Luchini, de Barry Guitford. Molt bé. Dit això, anem a les estrenes. I sembla ser que hi haurà una pel·lícula que serà la pel·lícula de la setmana i que es projecta a totes les sales de Girona i Salt. Iclós el trifó Exactament, per això dic, se trata de Los Domingos Que va ser el mateix director de 5 lovitos que em sembla que només es va projectar en el trifó De la Alaudua Ruiz de Azua Doncs bé, una pel·lícula de Los Domingos està interpretada per la Blanca Sorolla, la Patricia López Arnaiz i en Juan Minuji Explica la història d'una noia de 17 anys, brillant i idealista, que en lloc de triar una carrera universitària, com espera la família, decideix entregar-se a la vida religiosa, convertint-se en una monja de clausura. Aquesta decisió fa trontollar tots els ciments familiars. És curiós perquè aquesta pel·lícula la podia haver vist de preestrena per ensenyar-la, o sigui, de tant en tant fan passes per exhibidors. Sí. I això un dia feien el passe d'aquesta i el passe de Cipres Inverno de David Troeba. Aquesta la començava de dos quart de deu, per anar a Barcelona, es vies a aixecar-la, van deixar-la córrer i van anar a veure... La d'Entrueba. La d'Entrueba. A més, és amic seu. Sí, però no hi era Entrueba. Hi havia el productor, que sí que també és amic meu, que és l'Edmond Rock. Val. I tots els empresaris, que n'hi eren deu o dotze, que sortien de veure Los Domingos, estaven impressionats, bocabadats, dient que feia anys que no veia una pel·lícula tan bona. Fins i tot el propi Edmund Rock, que haurà de competir, és la mateixa distribuïdora, però quasi pràcticament amb aquesta, doncs va sortir encantadíssim d'aquesta aplicació. Es veu que atrau molt i en deixa bastant tocats. jo he vist el tràiler i el tràiler ja va agradar-me però vull dir llavors a més a més havia sentit a parlar-ne a vostè i un altre amic que teníem en comú de què teníem quan farien los domingos i veig que sí que dintre de l'ambientillo del món del cinema s'ha parlat de los domingos va guanyar el festival de Sant Sebastià ah de bé s'ha apareixat home va estar se n'ha parlat molt i totes aquestes coses vull dir que no que ja porta darrere La pròxima pel·lícula que vostè comentarà és del meu amic que l'he anat a veure moltes vegades quan ve a Barcelona i que aquesta penso anar-la a veure. Se trata de Sprinting, dirigida per Scott Cooper, en Jeremy Allen White que interpreta el bosc. La pel·lícula segueix aquest jove roquer a punt de saltar la fama, o sigui, encara no era el que vostè anava a veure tantes vegades. Sí. Però abans haurà de lluitar contra els fantasmes del seu passat, mentre escriu i enregistra Nebraska a la seva habitació de Nova Jersey. El llançament de Nebraska va ser el que va llançar a Bruce Springsteen. Una pel·lícula que va funcionar molt bé a passat festival de terror i fantàstic de Sitges va ser un Frankenstein. Exactament, dirigida per en Guillermo del Toro, amb Òscar Isaac en el paper del científic i en Jacob Elordi com la criatura. Un cop més la novel·la de la Mary Shelley, que em sembla que cap superarà la que tots coneixem en blanc i negre, a la pantalla. Es veu que la posada d'escena és immillorable i en Guillermo del Toro fa servir tot el seu imaginari en reflexions filosòfiques i somnis que s'han fet realitat. Tot això en aquest Frankenstein que també arriba a partir d'avui divendres. Perquè vegi, bastant de material, saludable i recomanable. Tots els tres, com a mi, són pel·lis de... que sigui qui sigui el públic pot anar a veure, perquè en Frankenstein, encara que ara vostè acabi de dir que és veritat que el primer va ser el que ens va deixar parats, però bé, el Guillermo... No, no, no, se li ha de donar un marge de confiança a Guillermo, a part que les imatges que he vist són... fantàstiques, uns decorats, uns espais escenis meravellosos, que sí, sí, fan ganes d'anar-la a veure, com també tinc ganes d'anar a veure l'hemicílio conjugal, una pel·lícula del cicle François Trifó, que es podrà veure dilluns dia 27 a dos quarts de set de la tarda i a dos quarts de nou del vespre en el CDM Trifó. Ha anat anant vostè a veure totes les pel·lícules? Totes no els he arribat a anar. Jo he anat dues sessions, de moment, de quatre, que en portem... Per exemple, l'altre dia feia l'Enfant Terrible, no vaig poder veure... L'Enfant Salvage! L'Enfant Salvage, que és una pel·li que he vist diverses bars i no hi vaig poder anar, i l'anterior tampoc, però les dues primeres hi vaig anar-hi i... Dilluns tampoc hi podré anar-hi, però vaja, m'ho vaig combinant per gota que pugui d'anar-hi. És un cicle que està funcionant bastant bé, hi ha diversitat de gent, hi ha gent jove... Això el que interessa és que la gent jove ho descobreixin. N'hi ha, però n'hi ha més de grans. Per cert, en algun lloc he vist que es fa algun simpòsium o alguna cosa sobre François Trifó, al Museu del Cinema. Sí, al Museu del Cinema es farà una jornada sobre el François Trifó i la seva influència cinematogràfica i mirant les seves diversitats i temes que han anat tocant. i ho faran membres del col·lectiu de crítics de cinema. Ah, això és el que havia de dir. La setmana que ve i es farà cada setmana o cada quinze dies. En el Museu del Cinema està ben dit els dies i tot això i que hi participaran des d'Ima Merino, David Pérez, Àngel Quintana, Guillem Tarribas i tot això. Molt bé, vostè què ha parlat? Jo faré l'home que estimava les dones. Ah, molt bé. La seva vessant, podríem dir, sobre la cosa d'apreciar tant les dones, i per exemple hi ha una pel·lícula que se'n diu l'home que estimava les dones, I que a més a més, l'altre dia no sé si comentava que hi ha pel·lícules anteriors, les dues que vaig veure en aquest cicle, hi havia referències ja a les dones que després va utilitzar en aquesta pel·lícula l'home que estimava les dones. Doncs bé, era sobre això, sobre la visió que ell té sobre les dones, una gran admiració i estimació. que per cert veig que no és en el cicle com? no hi és digue'm a mi el que estic tocat que no hi sigui en el cicle perquè no hi ha còpia hi havia una còpia en DVD que no es pot passar Molt bé, dit això, tornem a la música i diguem adéu. Diguem adéu, ara farem una pel·lícula que se'n diu, que va costar 50 milions i no va ser un fracàs, i en canvi hi havia grans expectacions, perquè era celebrant uns anys, uns centenaris, el que sigui, de la conquesta d'Amèrica, per exemple eren 500 anys. I llavors els anglesos i els francesos i espanyols van fer una pel·lícula que se'n deia La Conquista del Paraíso, l'any 1992. Bé, la pel·lícula està dirigida per Ridley Scott i està interpretada per Gerard Depardieu, Armand Arranzet, Sigourney Weber, que fa de reina a l'Isabel. I l'Àngela Molina i en Ferran de Reí. Un dels productors, precisament, va ser en Pere Fages. I, bueno, la pel·lícula no va... No va funcionar. No la vaig veure, la veritat. Jo sí que la vaig veure. Es va estar una mica llarg. Es va estar una gran epopeia. Hi ha moments que estan molt bé, espectaculars. Es va estar, deia, a Madrid i va anar amb l'assistència dels reis d'Espanya. Vangelis va ser el que va composar la música. Saps qui és el Vangelis? Sí, Carlos de Fuego. Molt bé, eh? Va néixer a Àgria, a Grècia, el 27 de març de 1943 i va morir a París el 17 de març de 2022. A part de Carlos de Foc, ell també va ser el compositor de Vlad Reiner l'any 1994, que també és de Ridley. Molt bé. Doncs anem a escoltar el fragment. És una música que el leitmotiv es va repetint contínuament. Això ja ho feia també en Carlos de Fuego, si te'n recordes. Doncs aquí també és un tema que es va repetint i va pujant de to, eh? Allò... com si aparegessin allò, els pares, vaixells, barcos i tot això La conquista del paraíso d'Evangelis és la pel·lícula aquesta que avui acabem musicalment Molt bé, una setmana que l'acabem l'entrada a les fires, tingueu unes bones fires, nosaltres tornarem a ser i divendres que ve perquè ja haurà mig passat però ara anem a la música de 1492 Gràcies. Gràcies. Del 24 d'octubre al 2 de novembre arriben les fires de Sant Narcís a Girona. Viu la cultura popular, la música en directe, les arts escèniques i les fires. No et perdis el pregó, els gegants i capgrossos, les sardanes o els castellers i els concerts a la copa. Consulta el programa a girona.cat barra fires de Girona i segueix l'actualitat de la festa a Instagram arroba fires de Girona i arroba girona guió baix cat. Ets una empresa jove i necessites finançament pel teu projecte innovador? A Girona, innovar té suport. Sol·licita el teu préstec en unes condicions avantatjoses. Consulta les bases de la convocatòria a girona.cat barra innovació. Ajuntament de Girona, Institut Català de Finances. Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80... Escolta Girona FM els matins de diumenges de 10 a 12 i els dissabtes també de 10 a 12 però de la nit. És el temps del Cucodril Club, tot un clàssic de la ràdio, programa divulgatiu de la cultura musical pop-rock. Recorda, diumenges de 10 a 12 del matí, dissabtes de 10 a 12 de la nit, aquí a Girona FM.