Vot als 16, estrenes de cinema i art a Girona

Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat, la web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els Quatre Rius, amb Saïd Esvall. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza al 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. 11 i 5, benvinguts als Quatre Rius. Divendres 23 de maig de 2025. Avui parlàvem sobre aquesta proposta d'obrir el vot a partir dels joves i les joves de 16 anys. I és que tot té els seus clars i els seus foscos. D'una banda, penses que dones participació a un col·lectiu efervescent més crític amb el sistema i amb ganes de tenir veu. Per l'altre, ens queixem constantment que sempre fem triar els joves massa aviat. La cosa és que cal trobar aquest equilibri entre responsabilitat i consciència. Lluny de paternalismes, el que sí que és veritat és que l'única arma que tenim real per fiscalitzar el poder és aquesta. I com més plural i massiva sigui, aquesta resposta millor per a tothom. I qui sempre té veu i vot en aquesta casa, especialment em sembla que va votar per primera vegada amb 10 anys. Imagina't. Arnau Vila, bon dia i bona hora. Molt bon dia. Home, ara què dius això del vot? Diuen que volen posar-ho 16. No ho trobo del tot malament, perquè així depèn de com la gent ja pugui tenir el seu criteri i pugui votar, no només 18, sinó dos anys abans hi haurà més vot, hi haurà més... Però vaja, això ho deixarem en mans de qui li pertoqui. Tu a qui votaràs, Arnau Vila? Encara... Jo soc de... Tu ets gaire de dir-ho? No soc massa de dir-ho. Suggereixes però no ensenyes. Home, jo sempre voto coses de... de casa, que siguin del país, vaja. De casa? Si ets gesticular i em sembla que em diràs que sí. Això no ho sé encara. Però vaja, ja un tant per cent important ja te l'he descartat. Doncs mira, tens tota la santíssima raó del món, en qualsevol cas, Arnau Vila... No falta bastant, eh? Falten dos anys, per les municipals. És que és el que t'anava a dir aquí. És que és aquí mateix, això, eh? Cuidado, eh? Qui dia... Jo sempre ho dic, qui dia passa... No, que sí, que sí, que sí. Qui dia passa any en pell? Mira, el 28... Quants som... Perdó. Ai, ai, ai, que t'emociones. Espera un moment, el 28... És que el 28 farà un any ja. No, dos. Sí, bueno, no ho sé, jo vaig arribar després de les eleccions. Mira, dimecres. Dimecres 28 farà dos anys de les eleccions municipals del 2023. Ah, mira. Sí, el 23. Jo vaig arribar aquí el novembre del 23. Doncs, mira. Sí, per tots els anys, no en recordo. Ai, en fi... I aquest cap de setmana què, Vila? Home, aquest cap de setmana, ja ho sabeu, volta d'estany, pessebres, descans i, escolta'm, festa i xinola. T'anava a dir. I com començarà el teu cap de setmana aquesta tarda? Doncs encara no ho sé. No? No, encara no ho sé, perquè hi ha feineta i... Ara ve quan em preguntes tu pel meu. De fet, ja el sabem, no?, què hi haurà. No. Home, a Empordà, a platja, segur. A Empordà, sí, però hi vaig demà. Avui vaig a Barcelona. Ah, avui vaig a Barcelona. A presentar un llibre, de poemes. En sèrio? Si t'ho prometo, a la llibreria Ona, Pau Claris94, vull dir que si vols venir... Amb en Guillem Terribes? No, amb en Guillem Terribes no, amb l'Agustí Columines i l'Eduard Vigues, l'artista. Sí, sí. Li agafaràs el costillo, això de presentar llibres, eh? Sí, noi. Últimament no sé què passa, que és aquest fumo. La gent veu les fumes. I el teu què? Jo crec que... No, el meu de moment, bueno, estem buscant ara per presentar-lo d'aquí relativament poc. Què vol dir relativament poc? No, primera quinzena de juny, suposo. Bueno, està bé. Mira pel teu universari, potser. Sí, perquè el volíem presentar en un lloc, però estaran d'obres tot el mes de juny i ho vaig saber abans d'ahir, tot just. I... En canvi, si fos teatre, sí que estaria bé presentar-lo en un lloc que fan obres. Ah, ah, ah. En qualsevol cas, escolta, Arnau, si no teniu res millor a fer, Pau Claris 94 aquesta tarda. Exacte. A la llibreria Ona, amb l'Agustí, amb l'Eduard, amb els dos artistes, que l'Eduard ve expressament de Berlín. Bé, també hi haurà la Nora Bernac, hi haurà el David Escamilla, la Carme Canet, vull dir, no, no, vull dir, line-up. Guapo, guapo. Sí, sí, molt bé, molt bé. Sí, home, doncs, bueno, Arnau. Molt bé. res, doncs escolta si vos aparquem les meves pel·lícules particulars i passem a parlar de pel·lícules bones que he tornat al cinema, vaig anar-hi diumenge passat ah sí? no m'ho havies dit això pel·lícula? Destino Final. I què? Ah, és veritat, el mateix que ho has comentat abans. Destino Final. I què? Bé, prou bé. Sí, però és per fans de la saga, és a dir... T'has de recordar, sí. Si ets neòfit en tot això, no cal que hi vagis. Saps què et vull dir? Si no has vist cap altre de Destino Final, tot això. Avui, cinema, com dèiem, també parlarem de l'exposició que inaugurem a la Farinera Teixidor, seguidament Comunitat Güell, parlarem de l'exposició de fotografia que inaugurem aquest pròxim diumenge, amb Can Givert, I també la gent de Girona Secreta amb el Carles Pintiado com a taloner especial del gran, únic i inimitable i incombustible Arnòbil. I atenció perquè avui posarem un tema d'aquells que entrarem al cap de setmana i segurament que l'haureu escoltat tots, però això serà després. Ja ho veurem. Apa, comencem. Ens hi posem. Bé, doncs, un divendres més, i no qualsevol divendres, perquè després de molt de temps he tornat a passar pel cinema, però això li vull explicar millor al Gep Soler. Bon dia i bona hora. Què tal? Bon dia. Com anem, Gep? Què és això d'anar al cinema? És una experiència nova? És una experiència nova? Déu-n'hi-do. Jo des de... T'anava a dir Spider-Man 3, però no, una miqueta més endavant sí que vaig anar-hi encara. Feia molt de temps que no passava pel cinema i és tota una experiència, són regals de la vida. És que és un món, això. I has vist que no hi ha piano, eh? La música ja no és cap piano i tot això. La gent parla, és un color... T'he fet cas i he anat a veure Destino Final. Molt bé, molt bé. A tu ja t'agradarà molt aquesta. Ja saps com escapullir-se de la mort o no? Bueno, de moment seguirem intentant-ho, com en Jack és Parrou, si de cas, que va buscant la font de la joventut, però no hi ha manera. La vida és la d'un pirata, no hi ha ni veu ni vot. En qualsevol cas, Jepi, cinema, avui divendres, què tindrem d'estrenes? Tu, quan vas al cinema, hi havia gent a la sala o no? No, poqueta, molt poca. Va ser possiblement, a nivell de tot l'estat espanyol, un dels pitjors cap de setmanes dels últims anys. Carai. Perquè tot es guarda per aquest cap de setmana. Aquest cap de setmana els cinemes estaran a rebentar perquè arriben les dues estrenes més potents abans de l'estiu. És a dir, si això no en plena el cine, pleguem i que tenqui tothom i que ja se'n baixi. Comencem pels més petits de tots. Tu no sé si te'n recordes, l'any 2002, quants anys tenies, tu? L'any 2002 jo en devia tenir... 8. 8 anyets. 8. I te'n recordes una pel·lícula que es deia Lilo Eastridge? Home, i tant. Sí, una pel·lícula... Surferos, no? Surferos. Surferos d'un extraterrestre que es feia passar per un gos amb una nena hawaiana. Sí, correcta. De color blau. Doncs bueno, aquest any el que han decidit els de Walt Disney és la mateixa història, exactament la mateixa, però amb personatges reals. És a dir, el que fan és que l'únic que no serà real, evidentment, serà l'Stitch, perquè clar, les restes encara no en tenim cap, però sí que faran això, no? Ja ho han fet últimament amb els Aileon i amb el Diure de la Selva, ja ho han anat fent i això ho passarà. Això ho petarà i ho demostra el número de sessions que pots anar a veure a la pel·lícula, no sé on, a Sàlia o al cine, vull dir, li es reserva moltes i moltes sessions perquè saben que és la pel·lícula del cap de setmana, sobretot per la veïnada i pels que l'any 2002 teniu, això, 8-9 anys. Els nostàlgics. I que ara dius, a veure, doncs me'n vaig a veure la versió amb personatges reals i... i a riure i a disfrutar del vilo i l'estic aquesta seria la primera estrena que portarà molta gent però és que la segona portarà molt públic adult perquè aquí ja ens en anem a una de les millors sagues d'acció de la història del cinema que seria Mission Impossible hombre, i tant Ahir dijous ja es va estrenar, aquesta és la setena part, però seria la 6B, és a dir, la sisena part l'han dividit en dos, fa un parell d'anys vam veure la 6, s'acabava la 6, però no es resolia, i ara en aquesta, la setena, que seria la 6B, hi haurà la resolució. Recordem que, si no és possible, en el cinema, en la sèrie de televisió era dels anys 50-60, però en el cinema sempre l'ha interpretat Tom Cruise. És a dir, des de l'any 95, que es va fer la primera visió impossible, el tio encara continua igual. No sé si has vist o has tingut l'oportunitat de veure com grava les pel·lícules aquest senyor, perquè no necessita gaires dobles. És a dir, si en té algun, si en té algun, evidentment, perquè hi ha escenes que no les pot fer, però les que són de saltar en un avió amb paracaigudes o fer una mica el loco, sempre el tenim allà al mig. Jo no sé, arribem a la seva edat, que el tenia 60 i pico, Jo crec que l'ho podran fer. Jo segur que l'ho. A més a més, ell i Jackie Chan devien ser els dos únics que no tenien dobles a fer pel·lis d'acció, perquè si els ajuntéssim tots dos ara, seria tremendo. Doncs ahir es va estrenar i dijous es va fer un passe d'estrena, no sé per què es va estrenar dijous, però bueno, això són coses que fan, i avui divendres hi ha més sessions i tot i plen al cinema. Per tant, tindrem la cua de taquilla per anar a veure l'Hilo Estic i la cua de taquilla per anar a veure Mission Impossible 7 o 6, bé, el que tu Que diuen que ja tanca en Barraca, no?, en principi, amb aquesta? En principi ja tanca. En principi és l'última, jo crec que sí que serà l'última, perquè ho han dit per activa i per passiva, i jo crec que ja no... vull dir, encara donaria per més, eh? De fet, la saga aquesta ha tingut directors molt coneguts, Van Indie Palma, John Boo, JJ Abram, molta gent ha volgut fer pel·lícules de Mission Impossible, i les últimes tres sempre ha tingut el mateix director, i és com un tancament d'aquesta... Última fornada que esperem que acabarà superbé. Es va presentar Cants també la setmana passada, m'ha agradat molt i jo crec que és un divertiment tot pels fans de Mission Impossible i aquesta sí que no me la pendo ni per res del món. Ara quasi ja me vaig veure a les últimes, les 5 i les 6, per acordar a veure com va la història per poder anar contra aquesta intel·ligència artificial. El dolent de l'última pel·li és un... És un programa informàtic que, bueno, que vol acabar amb el món. Sempre hi ha d'haver algú que el salvi al món. I serà Nathan Hank. Aquestes serien les dues que podeu veure Zina i Odeon. I, si vols, acabarem anant al trofó. Home, i tant. Que ja ho tenim una mica més tranquil tots, eh? Anem tranquil i a poc a poc veurem una pel·leó que es diu L'os Tortuga. Ah. dos tortugues, què els passa les tortugues, en principi? Ninjas no són. No són ninjas. Això és una pel·lícula de Belén Funés, que ja, ella, el cinema que fa, sempre té un caire social, per tant, se centra a Barcelona, hi ha una senyora que viu en un pis a Barcelona i que arriba la seva filla, que està estudiant, són sud-americans, arriba la seva filla, Establir-se aquí i començar una nova vida després d'haver estudiat en el seu país d'origen. I què passa a Barcelona? Quin és el gran problema de Barcelona i de moltes ciutats i del centre i per la qual cosa tu vius a Figueres? L'habitatge? L'habitatge, correcte. Quan està tot a punt perquè arriba la filla i comença una vida fantàstica a Barcelona... doncs la mare ja porta molts anys vivint aquí de lloguer, doncs resulta que un fons voltor ha comprat l'edifici i els fa fora perquè necessita una altra manera de finançament. I la pel·lícula va d'això, d'un dels problemes socials més grans que hi ha a les ciutats, com és l'habitatge i què fan aquestes persones quan han de marxar, perquè el negoci és el negoci. Això em podries explicar-ho tu també una mica més. Va, jo cal dir... Per tant, dos tortugues, la pel·li estrena que es fa al trufó, i dintre de moltes coses, sempre que veiem, ja ho saps, amb la filmoteca, la filmoteca Catherine Villalue, que ja vam explicar la setmana passada, que era la primera dona a guanyar un Òscar a millor direcció. I precisament el dilluns podreu veure la pel·lícula amb la que va guanyar l'Òscar a millor direcció. En Terra Hostile, sí. En Terra Hostile és una pel·lícula d'una persona que és un desactivador de bombes, un artificier, no sé com es diria, militar, que se'n va a Irak a intentar desconnectar totes les bombes que la resistència posa en les ciutats de per allà. I bueno, és això, divertiment o no, acció i veure aquesta cara de la guerra més cruel i més boja que tenim. Gràcies. Ai, per cruel i boja, la sensació que ens queda ja ara, que ja ens anem de cap de setmana, Gep. Tu faràs gaire res aquest cap de setmana o què? Moltes coses, eh, cap de setmana, com sempre, no? Bueno, mira, tenim festes i menjars i coses. Que no se t'oblidi descansar. Jo intentaré descansar. Tu has de descansar. Et mous molt, eh? Ja veuràs, tu. I encara el que em queda. Ja saps que estic fent apretantatge de jubilat per quan m'arribi i intento agafar-me tot molt. És una signatura que em sembla que em tocarà saltar-me. Irà al cinema, sobretot, eh? Que el cinema és un lloc per socialitzar... Completament d'acord. Completament d'acord. Els millors llocs. I per sortir, veure la pel·li i anar-la a comentar en un mareto o allò que sigui. Escolta, que visca la cultura i que visca el cinema. Cinema cada dia. I que visquis tu. Jep Soler, moltíssima. Parem ja millor, perquè quan comença a degenerar la conversa ja millor marxem. Jep Soler, moltíssimes gràcies. Bon cap de setmana. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Fins demà! I no sé si coneixeu la Victoria Taylor, probablement en aquest cas a la Rosa Martín segurament, com a artista plàstica, i no sé si coneixereu també en aquest cas la Xavier Arnau que ens acompanya amb nosaltres per parlar-nos del projecte Victoria Taylor, precisament aquesta iniciativa que busca impulsar carrera de pintors i escultors emergents. Xavier, bon dia, bona hora. Hola, bon dia. Primer de tot, qui és Victoria Taylor? Em veig obligat a preguntar-t'ho. Sí, és una pregunta habitual que ens fan. Més que parlar de qui és Victoria Taylor, jo parlaria de què és Victoria Taylor. Victoria Taylor és una iniciativa, és un projecte que vam crear un grup de gent amants de l'art i amb el que pretenem apujar, impulsar, una mica la carrera de... d'artistes que, si bé estan molt còmodes fent el que fan al seu estudi, els costa una mica donar-se a conèixer. És una cosa que no és fàcil, hi ha molts artistes, i fa falta una mica un impuls, una apretada a l'hora de parlar amb galeries, amb la premsa, i pensem que podem fer aquesta feina. Clar. En aquest sentit, és més un col·lectiu que el que busca és dinamitzar, no sé si generar una miqueta d'efervescència també en tots aquests artistes que a vegades queden una miqueta en el clar obscur. Sí, és això, no? El món de l'artista, la via de l'artista no és fàcil. Per això són artistes. Exactament. Llavors no és suficient fer una bona obra, tenir una sensibilitat especial, si això no es coneix. Llavors una mica aquesta és la nostra feina, ajudar amb el que es pugui, organitzar exposicions, tot tipus d'esdeveniments, intentar connectar-los amb compradors, amb col·leccionistes, amb institucions, i això és el que des de fa poc estem fent. Com va néixer, diguem la veritat, en una sobretaula? No va ser amb una sobretaula, jo havia estat vinculat al món de l'art ja des de fa temps, inclús des de petit, el meu pare sobretot és el que em va inculcar una mica aquesta passió, jo sempre l'acompanyava a veure estudis de pintors, galeries, subhastes... i inclús havia tingut una galeria a Girona, doncs ja fa uns anys, i sempre he tingut aquest cuc, no? I va ser parlant amb un pintor, amb el Judà Muñoz, que m'ha explicat una mica aquesta cosa, no?, que els costa, a ells, sobretot el tema d'on s'aconeixer. I parlant, parlant, va, per què no fem alguna cosa en conjunt, per què no m'ajudes... I em va tornar a encendre una mica aquesta passió i vam dir, va, fem-ho, però fem-ho ben fet. I a partir d'aquí vam anar incorporant altres artistes en aquesta mateixa línia i aquí estem. I feu aquesta posada de llarg amb la primera exposició en solitari de la Garrotxina Rosa Martín. Sí. Una miqueta, aviam com va sorgir això. La Rosa, a veure, quan estàvem ideant una mica les bases del que volíem fer, sempre parlàvem de, ostres, hem de promocionar, hem d'ajudar pintors joves, pintors joves perquè són els que més ho necessiten, que els costa més i tal... I això era el que sempre parlàvem. Però vam conèixer la Rosa i ella no complia la condició aquesta de persona jove, almenys biològicament. Però vam veure que la seva obra desprenia una joventut que ella amana, no? i li vam proposar si volia participar amb nosaltres i va ser una unió interessant perquè hi creiem molt en el que fa. A més, en un escenari millorable com és la farinera Teixidor. Sí, nosaltres ens trobem que aquí a Girona el tema de les galeries ha variat molt en els últims anys, hi ha molt pocs espais d'exposició i també ens volíem desmarcar una mica, d'alguna manera. Va ser molt bona la trobada de l'espai de la farinera, ens vam entendre molt bé de seguida amb els propietaris i amb els gestors, i pensem que és una bona col·laboració, perquè ells estan... estan destinant molt l'espai a temes més d'empresa, d'innovació i a més, però pensem que l'art és un complement interessant amb tot el que ells estan fent i estem molt contents de poder exposar allà. A més, també, la durada de l'exposició és tota una declaració d'intencions. T'ho dic perquè si donem el tret de sortir d'avui, que és dia 23 de maig, la tenim fins al dia 13 de juny. Ho dic perquè d'aquesta manera entenc que busqueu una rotativitat constant. Sí, són tres setmanes. tampoc ho volem fer molt llarg és que està molt bé això, t'ho dic perquè a vegades les exposicions temporals això de temporal sota paraula d'honor perquè duren sis mesos, jo ho entenc perquè al final hi ha molta feina darrere però precisament per essència pel que m'estàs explicant el fet que hi hagi aquest moviment constant també ajuda que pugui passar-hi més gent sí, sí, sí el desembre ja vam fer la primera exposició que va ser la d'en Judà Muñoz ens va anar molt bé va agradar molt a molta gent Aquesta és la segona. I una mica la idea és anar... deixar uns espais de descans, si em permeteu, però anar fent coses. Sigui bé amb la farinera o amb altres espais de Girona amb els quals també ja estem parlant per fer coses. Aquí tenim molt d'espai, si voleu. Doncs ho podem mirar amb molt de gust. T'anava a dir, en aquest cas, centrant-nos en l'exposició de la Rosa Martín, tenim una miqueta com un crossover entre vestigis i marques de pastor... Entenc... Vaja, què ens hi podem trobar? Si venim... Avui a la inauguració a les 7 de la tarda o fins al 13 de juny, què ens hi podem trobar? Sí, la Rosa és una artista molt... A mi em captiva molt perquè és molt versàtil. O sigui, ella tan treballa bé l'escultura, veureu que ja n'es posen unes escultures de fusta fantàstiques... Però també ella domina molt el tema del gravat. Podríem dir que és una estudiosa. En el seu taller té tots els instruments, tota la maquinària per fer aquests gravats que els dona una vida pròpia. Pintura també, ho toco una mica tot. Doncs en qualsevol cas, recordeu aquesta tarda a les 7, l'exposició de Rosa Martín en clau de Victoria Taylor, que vaja, ja anireu passant per aquí, no? Sí, sí, encantats de poder utilitzar les vostres zones. Les faltaria com a plataforma per el que hem dit abans, per donar a conèixer aquesta obra de... d'aquests artistes que s'ho mereixen. Només faltaria, això és casa vostra, si és que hi ha casa d'algú. Xavier Arnau, moltíssimes gràcies. Tu hi seràs, no, aquesta tarda, a les 7? Jo hi seré. Donar la benvinguda a tota la gent que ens vulgui acompanyar. Hi haurà copa de cava? Hi haurà copa de cava. Perfecte, t'ho dic perquè normalment això, no, la gent ho pregunta, Arnau Vila, jo ja el veia aquí, dient-me, no acabi sense preguntar per allò de la copa de cava. Xavier Arnau, moltíssimes gràcies. Moltes gràcies. Trec el cap per la finestra del vagó. Veig algú que espera l'estació amb un paper que du el meu nom. Pujo un cotxe que té més anys que jo. A la ràdio sona la cançó. Take me home. Country road. que tot anirà bé. Quan cau el sol, parem a una pensió, els queda lliure una habitació al costat del menjador. A mitja nit, de sobte sento un crit, I algú que riu em fa sortir del llit. T'esperem, diu, al segon pis. I en el cor em diu que tot anirà bé. que tot anirà bé. I ara, vint anys després, recordo aquell moment i ens veig a tots tan bé. Tornaria a agafar el tren, tornaria a aquell hotel per trobar-te entre la gent. I ara el cor em diu que tot anirà bé. que tot anirà bé i ara el món em diu Ens vam retrobar una nit d'estiu en un cicle especial de cinema francès a la fresca. El meu plan era tornar aviat, però al final tot es va anar allargant i els dos vam decidir sortir de gresca. Se'ns va fer tard, va dir, no agafis pas el cotxe, si vols et pots quedar, que al pis hi tinc un quarto express per convidats. Ja et deixo aquí sobre un cobra llit, perquè ara no, però després fotràs que ja veuràs. Si tens gana o vols aigua tu mateix pots fer, pots fer com si fossis a casa. La manera com va dir bona nit i va picar l'ullet era fàcilment malinterpretable. Vaig augurar una nit per la posteritat, fer un cim, fer un vuit mil, fer quelcom difícilment igualable. no passava res. Només aquell silenci trencat pel meu somier, potser no era el seu tipus millor que no fer res. I en un planeta fons, impresa en blanc i negre, hi havia un pòster d'en Babart, potser ell podria dir-me per què em ballava el cas. Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc, vull entendre-ho però no puc. Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc. Ell va dir que en casos com aquest no es tracta de ser més guapo o de ser més lleig si no t'està convençut de fer-ho. Jo vaig dir-li ja, però si ara hi vaig ella no ho vol. Després què? Després tot això acaba siguent un rotllo patatero. Em va convidar fumar. I en un pleno seqüència una frase magistral. Una dona és una dona, no et preocupis tant se val. L'any demà vam esmorzar, ni tan sols vaig mirar-la i a l'hora de marxar, ella em va fer un petó que encara no s'interpreta. Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc, vull entendre-ho però no puc. Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc. Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els quatre rius, amb saïd esvai. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. Bé, doncs aquest dissabte donem el tret de sortida a la Fira de Primavera de Santa Eugènia i de Can Giver, això dissabte 24 de maig a la plaça de la Barco de Santa Eugènia, i l'endemà al Passeig de Sant Sebastià s'inaugurarà l'exposició fotogràfica Can Giver, Memòria i Barri. Per comentar la jugada ens acompanya en aquest cas el Carles Palacio, que és el fotògraf qui precisament participa i organitza aquesta exposició, que ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora, Carles. Vaja, vull dir, si no m'equivoco, estem d'aniversari perquè aquests 50 anys de l'entitat, de la comunitat Güell, ja han volgut inaugurar aquesta exposició, Can Givert, Memòria i Barri, una mica com l'has organitzat? Bé, com ja has ben dit, és una exposició que neix de la col·laboració d'entre això, l'Associació de Veïns de Can Givert de Pla i la Comunitat del Güell, i vol recuperar una mica, a través de les imatges tan actuals com històriques que s'han dret del CRDI, l'història del barri i com aquest també ha evolucionat en les darreres dècades, que ha estat un barri oblidat i, si més no, poc tractat. Al final entenc que fas una miqueta com el repàs històric, no? Vull dir, tot el taló de fons del barri durant aquests 50 anys. Sí, exacte. Al final, més enllà de retardar el bar i també el dia a dia, la vida i tal, també hem entrevistat i hem parlat i retratat els veïns de diferents edats i de diferents orígens, que també ens han donat la seva veu i les seves històries per també acabar de redonir una mica i saber els missis d'aquest barri, com es va construir, com van... com van arribar allà i com van actir tots aquests serveis i demà. Què creus que reflexa l'exposició en aquest sentit una miqueta? Quina és la història del barri que podem veure en imatges? Bueno, al final és una història com molts de barris que van crear allà als anys 60, amb un conyum de molts racionalistes d'aquesta època franquista, com hi ha molts a Espanya, i que, bueno, que de mica en mica van anar els veïns a través d'ells mateixos, d'autoorganitzar-se i, a més, van anar conquerint espais. I van anar també, bueno, ficant-se serveis... Igual que a molts altres bandes tampoc en teníem molts i de mica en mica ho van anar fent. També pot veure bastant la progressió d'aquest barri. En aquest sentit, sorpreses que t'hagis pogut emportar a l'hora de teixir aquest relat? Bé, jo soc veí del costat, soc veí de Sant Narcís i sempre, sí que és veritat, sempre vas veient el barri una mica en moviment. Sorprèn molt veure les fotografies històriques que hem pogut extreure d'això, del CRDI de l'Ajuntament de Girona. i el compares amb l'actual i dius, uau, sobretot el tema de carrers, enlluanats, asfaltats, sobretot, com ha canviat i també com ha anat creixent en pocs anys, com ha fet un creixement molt i molt i molt bèstia. En qualsevol cas, ens sembla que pel diumenge donen sol, o sigui que això al final també ajudarà una miqueta que vingui la gent. Esperem-ho, esperem-ho. En qualsevol cas, aquest cap de setmana, que, com hem dit, donem el tret de sortida a la Fira de Primavera de Santa Eugènia i Can Givert, i diumenge tindrem aquesta exposició Can Givert, Memòria i Barri. Carles Palacio, moltíssimes gràcies per aquesta estona amb nosaltres i que vagi molt i molt bé el cap de setmana. Moltes gràcies a vosaltres. Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM Deputació de Girona Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. Caus a terra molt avall, creus que no te'n sortiràs, però amb els besos te n'adones que tornes a començar. Hi ha força de molt de caure i de tornar-te a aixecar, veus que les coses no canvien però ja no ets qui eres abans. Doncs he estat ja cinc o sis i sóc el que ara tinc, no vull pensar en el que arribarà. Sapsat que des d'ara és dur i no repartirà, sento que el cor ja no para de m'atregar. I diu que em llenci, que no pensi tot el que vindrà, que un llapis mai no dibuixa sense una mà. I perquè els meus pensaments que sempre viuen en present no conjuguen altres temps que ja faré el que no vaig fer. Doncs avui o potser demà seré aquí o seré per allà. Seré un tros de l'univers que no nota el pas del temps. El que faig a cada instant és la força que em fa gran. No vull pensar en el que arriba. Que dins d'ara és dur i no repetirà, sento que el cor ja no para de mategar. I diu que em llenci, que no pensi tot pel que vindrà, que un llapis me'n dibuixa sense una mà. L'instant és l'únic que repetirà, sento que el cor ja no para de batregar. I diu que em llenci, que no pensi en tot el que vindrà, que un llapis mai no dibuixa sense una mà. No repetirà, sento que el cor ja no para de bategar. I diu que em llenci, que no pensi en tot el que em I ja encara en recte final d'aquest programa d'avui. Passen dos minuts del punt de tres quarts de dotze. És el moment de la girona secreta, de l'agenda. No cal que ho diem tant i tan baix, en tot cas que l'Arnau pugi volums. Carles Pintiada, bon dia i bona hora. Molt bon dia, com estem? Nosaltres bé. Tu què? Jo molt bé, també. Ah, t'anava dit. Semana passada de vacances, el tio. Sí, de vacances, pots comptar, pots comptar. Ja ens hem recuperat, gràcies a Déu. Ja estem aquí de nou. Cap de setmana solet, sense menaça de pluja. No, no, que t'anava a dir que la vida no espera ningú. No, no, no. I que viure se n'aprèn vivint. Exacte. Ho tingueu clar sempre, això. Exacte. Això ho va dir un filòsof molt important. Jo? Seguides, va. Ah, vale, clar, sí. Tu perquè no escoltes el primer cafè de Girona FM, sinó que t'ho digui l'Arnau Vila, que sempre em deixo anar unes quantes que dius aquest... Què s'ha posat pel cafè? Això de fumar... Ja ho deies bé, ja ho deies bé. Qualsevol cas Agenda de divendres Puc començar jo? Comença tu A la llibreria Ona de Barcelona Recordeu avui presentació de l'Imarginar Serres de l'Agustí Colomines i l'Eduard Vigues Que ho presento jo Arrau, vindràs o no? No cal que diguis res més. No cal dir res més. Tots cap a Barcelona. És a dir, m'estan dient, esperen un segon, sí? M'ho confirmen? Sí, tenim la d'Avesa i la cova plena d'autocards per poder baixar a Barcelona. No, no, i tant. I mira que ens han contraprogramat, eh? Perquè ens han contraprogramat amb unes quantes coses a Girona. Doncs sí, en tenim bastantes. La primera de totes, dos quarts de vuit, avui a la tarda, Harlem Globetrotters. Jo amb això he flipat, aquest mateix. a Fontejau. Què coi és això? Doncs jo us ho explico. És un dels equips de bàsquet més famosos del món sencer, aquests els Harlem Globetrotters, però no fan el típic bàsquet normal, sinó que fan un espectacle de bàsquet alternatiu. Aquesta gent són nord-americans, fan una gira mundial i paren aquí a Girona aquest vespre. Aquest equip, porten més de 100 anys fent aquest show seu, tenen 21 rècords Guinness del món des que van néixer fa 100 anys a Illinois. I és un espectacle que barreja l'esport del bàsquet amb entreteniment i fan mates i històries aquestes, però com molt espectacular i bastant xulo. I com us deia, serà avui a dos quarts del vuit del vespre, fonteja-ho. Si volem una miqueta de música, també tenim bastantes propostes musicals per aquest vespre. El primer de tots, Maritxell Nederman. Vam parlar amb ella. Aquest dia... Dimarts va ser, Arnau? Dimecres. Dimarts. Dimarts vam parlar amb ella. Doncs, simplement refrescar, que estarà avui a les 8 del vespre a la Casa de Cultura, en aquests concerts que munten tan guais. I també podem aprofitar per anar cap al Foment, perquè al Foment avui han organitzat un doble concert, però d'una banda tenim a la compositora i cantant Terrasen Caida Jiménez, que s'amaga sota el nom artístic guineu, amb un projecte musical d'indie pop en català i s'etiqueta com a Cookie Trash. Cookie Trash? Cookie Trash. M'encanten aquests nomes. I tot seguit arribarà el concert de Kroger's, que és un grup barceloní que aquesta enllensa el seu primer àlbum després de diversos EP's. I si volem, en lloc de noves propostes, uns clàssics, uns mítics, uns reis de la música catalana, l'Axambusto torna als escenaris. Té trampa, té trampa això. Això és un sold out, xaval, és el primer dia, però vamos. Que ens ha passat, tu coneixes Diovespring? The Offspring, sí. Sí, no? Saps que vénen a Badalona? Doncs no, no ho sabia. Aquest matí m'ha trucat un amic meu l'Ernest i em diu tu vens a The Offspring a Badalona i tal. Dic, home, i tant. Dic, vint i pico de setembre. Vale, vale, perfecte. Trenta segons moure'm nota d'àudio i em diu, tu, Saïd, que no queden entrades, i no m'enfio de la rebenta. Dic, bueno, ja el trobarem. Això ja me n'encarregaré jo. A Badalona coneixem la gent. Però el que et deia l'Exam Busto, bueno, si voleu anar allà fora de la Mirona a escoltar-ho... No, mirar per Instagram si algú se les ven d'última hora o així, perquè tant avui com demà seran actuant a la Mirona. Les entrades estan a escutades de fa mesos perquè són concerts molt especials, perquè torna la formació històrica amb Pemi Fortuny al davant i això serà avui demà al vespre. Saltem a dissabte, Sons del Parc. Sons del Parc torna un any més, sempre s'havia fet allà dalt a les Pedreres, però aquest any no, aquest any es mou cap a la plaça de les Botxes a la Devesa. Ah, mira. Per qui no ho sàpiga, Sons del Parc és un format de festival d'un sol dia, que dura des de les 12 del migdia i fins a les 10 de la nit, I tenen una mica de tot. Vermut musical, dinar popular i actuacions musicals amb DJs durant tot el dia. O això organitza l'associació 3345, que és una entitat cultural dedicada a promoure la música i el talent local d'aquí Girona. Saps qui hi va, Arnau? Que et sorprendrà, te'n recordes? Ah, sí, sí, home, sí, sí Ah, sí, molt bé Sí, sí, crec que tenien un DJ7 o alguna cosa d'aquestes Bastant guai, la veritat, vull dir, si voleu riure O sigui, és música que ens agrada molt La música sentimental i titànica i aquestes coses Però si el que voleu és una miqueta de marxa De bon rotllo, vull dir, som del parc Aquesta èpa s'hi podia apropar un retet a la tarda, o al migdia, o a la nit. Total. O sigui, bon plan, molt xil. Mira, i tornem també a... Ah, no, encara no. Espera. Concerts de... Aviam, de la Coral. Sí, tenim dues corals aquest dissabte a les 6 de la tarda a la plaça Salvador Dalí, allà davant del Corte Inglés de Girona. No li saps que a la plaça Salvador Dalí també es diu a Madrid davant del Corte Inglés. T'ho vaig explicar jo perquè jo treballava allà, davant del Witting Center, sí, home, sí. Doncs tindrem la coral Mont de Veus, que és a Torrulla de Montgrí, i la coral Geriona Infantil i Juvenil. Un servei gratuït, tothom qui s'hi vulgui, però pa. Ah, val, és que... Ara miram aquí, jo he dit, ostres, que tornen als concerts també al... Van tornar a la setmana passada, que no vaig poder venir, no els vaig poder explicar. Van tenir Toni Cayena. i em sembla que divendres vinent en torna a tenir un altre i l'altre també ja us ho confirmaré la setmana que ve jo no sé si el jeque que va comprar el corte anglès no sé si ha comprat també els drets de Salvador Dalí perquè és molt curiós que el corte anglès de Girona la plaça de davant sigui la Salvador Dalí i que el corte anglès de Goya de Madrid la plaça de davant sigui la plaça Salvador Dalí em sembla una bogeria ja preguntarem aviam què d'allò Saltem cap a l'Auditori de Girona. Saltem cap a l'Auditori de Girona perquè arriba Travis Birds. Aquesta cançó... Ai, aquesta cançó, perdoneu. Aquesta artista que està despuntant tant en el mercat espanyol musical es va fer molt famosa per la cançó Coyotes, que posava banda sonora a una sèrie, l'embarcadero. i ho està petant bastant jo no la coneixia tant, jo la coneixia perquè aquesta cançó ja està i ara l'he estat investigant una mica i hòstia, la tia té el top 10 de cançons de Spotify tenen més de 14 milions 5 milions de reproduccions i entrades en queden poquetes, això és demà a les 8 del vespre a l'auditori, per tant si voleu investigar-lo una mica té un rotllo bastant xulo. I pels amants del rap? El rap, sí el foment, ja sabeu que estan organitzant coses molt guais i una d'aquestes és el sacseig, que són aquests cicles de rap en català i demà tenim una d'aquestes sessions de sacseig perquè fan la presentació del primer recopilatori de rap en català en vinil per celebrar-ho fan una gran festa per tornar a convertir Girona en l'epicentre del rap en català dels pisos catalans i tenen des de les 8 del vespre fins a les 10 de la nit, 11 amb DJs, rap i tal les entrades valen 5 euros per tant, preu molt assequible perquè podeu aprofitar aquest dissabte al vespre I per diumenge es nota que en Carles hi anirà, perquè si no hi hauria més propostes, però només n'hi ha una. Grans èxits d'ahir i d'avui, amb accent folclòric, les anxubetes. Català i femení. Folclòric, català i femení. Les anxubetes estaran a l'Auditori Girona el diumenge a les 6 de la tarda. Ja sabeu que les anxubetes són pioneres en aquest món de les habaneres en femení. I celebren 10 anys que van iniciar aquest camí per celebrar-ho organitzant aquest concert amb un nou espectacle original on repassen la seva història i les vivències que han tingut aquests 10 anys. I què farem aquest cap de setmana? Què? Què? És que en aquesta vida s'ha de saber jugar amb el silenci. És que has repitjado. Ai, em sembla que... Nosaltres ja t'hem escoltat, Carles. Saps que la setmana passada et vas perdre un temazo. Ai... Et vas perdre un temazo. Tota la setmana que me'l vas estar cantant, eh? És a dir, on ets arribar aquí el Waiting for tonight de Jennifer Lopez? I avui no ens anem gaire lluny, eh? Saps què ha fet el bandido aquest? Clar, perquè l'altre dia el vaig enganxar amb els cascos, va sonar la cançó, jo estava amb el mòbil així, i el cop dic, ah, sonarà aquesta, i em va fer, merda. I avui el tio ha anat allò, saps, abaix de tot del volum, abaix de tot, abaix de tot. Al mil·límetre. Sí, sí, me diu. Al mil·límetre. I em diu, a que no l'has escoltat aquesta vegada, Vic Tons, no? A veure, vols donar-hi una pista, no sé si l'haureu ballat molt, jo crec que sí, a les pistes de baix. A veure què faràs. 2012. 2012. 2012 sonava això. Sí, sí, de l'any 2012, eh? Paulina Rubio, Boys Will Be Boys. Boys Will Be Boys. És, Arnau Vila, és d'aquelles cançons... Tu, o sigui, ets màgia, tio. Ets màgia, perquè el que aconsegueixes és desbloquejar-nos records... Anava a dir de la nostra joventut, però encara dura aquesta, vull pensar. Encara dura, encara dura, sí, sí. Encara som joves fins als 40, eh? Venim de bones èpoques i tenim la biblioteca, la discoteca ben molt bona. Tu la ballaves gaire, aquesta? Sí, sí, la ballàvem. I era de la Paulina, eh? Ni roses ni juguetes, eh? Sí, sí. Tenim... Espera, espera. Pujadi. Ara. Espera, ara. A mi aquesta cançó em recorda l'època Millennium, que l'Arnau Vila estava allà fent entrevistes. Sí, sí, sí. És que era divertitíssim. Allà sí que es feia servir el trotx pel públic. Arribaven 30 autobusos a Millennium cada dia. I de regal, que no la tenia prevista, però sí que la tenia a punt, és aquesta. Martin Solveig, Dragonhead. Saps per què he dit allò de Bob Sinclair? Perquè surten al videoclip, perquè són amics. Ah, sí, és veritat. Això no ho sabia. Són de la French Touch, els dos, tota aquesta onada de DJs que va sortir als anys 90, Martin Solveig i Bob Sinclair. Els divendres, tres minuts abans d'acabar, ja us dic ara que us posé la pell de gallina. Yeah, I think you're too, but really you should know I just can't I anava a dir com d'important en aquesta vida és anar aprenent cada dia. És importantíssim. És importantíssim, perquè a viure se n'aprèn vivint i a treballar també, i per això aquesta cançó la dediquem a tota la gent que està aprenent un ofici en aquests moments, que està fent les seves pràctiques, que està intentant, ja et dic, seguir i obrir les seves carreres professionals. En qualsevol cas... A la setmana que... Bon cap de setmana, ballar-lo. Apa! Bisilluns! Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És divendres 23 de maig i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafanyi. Girona té la ràtio de metges per nombre d'habitants més baixa de Catalunya. De fet, segons dades dels col·legiats de l'any passat