Els 4 Rius Dilluns 29/9/2025

Els Quatre Rius, a Girona FM, amb Saïd Svai. Dilluns, 29 de setembre de 2025. Segons un estudi elaborat pel portal d'estalvi, Kelisto.es, Girona és la setena capital més cara d'Espanya per viure-hi. I és que no només el futbol ha arribat a la Champions League en aquesta ciutat, sinó que també ho han fet els preus de tot. Tampoc perdrem el temps parlant del lloguer, que ja ho veiem, o en aquest cas ja ho veiem cada mes, com baixa la compta. Parlem d'anar a comprar, per exemple, amb aquell anunci ja a la memòria, d'una cadena de supermercats alemanys que et garantien omplir el carretó per 30 euros. Ara, amb aquest pressupost, arriba per una bagueta, mortadela i una Coca-Cola. I pels més agosarats podríem veure també i parlar-ne de les cartes dels bars i restaurants d'una ciutat enfocada al turisme. Diuen que la vida, tot el que puja, baixa. Però deixeu-me no estar-ne tan segur aquesta vegada. Deixeu-me dir-vos a cau d'orella que si no n'estic tan segur de que tot el que puja, baixa, és bàsicament perquè tinc l'exemple clar i palpable davant meu de que no tot el que puja, baixa. Perquè hi ha gent que només puja, puja, puja i puja. Mestre de la ràdio, també de la vida. Rau Vila, bon dia, hola. Què tal? Molt bon dia, com esteu? Home, la veritat és que... També puja el sucre, no? El sucre, però és que a més a més sí que és veritat que vas al supermercat i de... és que si vols fer una compra de 40 euros... Abans deia 50, però és que ara 40 euros mínim, 4 coses. i sense peix, carn i coses d'extres. I tabela amb olives, una baguette i una Coca-Cola amb això ja... Això, mira, això ja ben bé són 12 euros. Sí, pel cap baix. Ben bé. Pel cap baix. Bé, clar, depèn de la marca i depèn de tot, però que... Però bueno, Vila, quin remei, què hi farem? De dilluns. De dilluns, no? Vull dir, bueno, tu, clar, com que tu, a casa teva, totes les rajoles tremolen, vull dir, totes ballen, eh? No ho diguem d'anar, això que... De veritat, no, ara des d'aquí, que això és broma, eh? Això és broma, digueu-ho. No l'entreu a robar a casa, que la gent es pensarà encara que... Les rajoles no, el sostre i les rajoles i les parets. Però les rajoles soles no. Tot tremola, però no perquè tingui algú sol, eh, no? Bé, en qualsevol cas. Com ha anat aquest cap de setmana, Vila? Bé, d'excursió a les zones pallareses. El pallares, has anat? Basta bé fer una excursió. El Jussà o el Sobirà? El Jussà. El Jussà. El Sobirà, no? No, el Sobirà, és molt bonic, el Sobirà, però de moment... Ja hi aniràs, no? Sí, ja arribarem, ja arribarem. I ahir diumenge? Tranquil, tranquil a casa, mirant el partit, el Barça, com sempre... Ah, molt bé. Sí, home, i el Girona també, però el Barça... Seguim tots dos, eh, Barça i Girona. Sí, no? Però si a Barça sempre també va bé... És que jo no me n'amago, jo sóc del Barça. No, sí, amb nosaltres també, eh? Dic que no passa res. Des de l'època quan en Figo encara era en Figo, eh? Imagina't. Tu encara tens la samarreta d'en Figo? No, tinc la segona dels porters, la negra. Ah, clar, perquè tu és veritat. Em sembla que era 2011, em sembla que era 2011, em sembla que era. És veritat, perquè tu eres porter abans, vull dir... I a l'escola també era porter, sí. Per això que els camps de futbol encara es recorden de tant en tant, diria. I tant, i tant, i tant. Home, parlant de porters d'ahir de Unidor, quines parades que vam veure, eh? Pels dos... No, jo el... En general, eh? A mi el futbol ja no m'agrada veure'l, m'agrada molt escoltar-lo per la ràdio. No, veure'l a mi també. Sóc molt... Bueno, en aquest sentit sóc molt encara analògic. Jo saps que... Som d'una altra època. Al final, escoltem, hem de fer honor a tot això, i per fer-ne honor també... Avui parlarem de música, de les vesperades musicals als Ateneus, que arriben per primera vegada des de les Terres de Ponent fins a comarques gironines. Tot això ens portarà també per parlar amb el Marc Mas Mitjà i Pujol, ja que hem parlat d'economia en la portada. Doncs mira, seguirem parlant-ne amb el nostre economista de capçalera. I la Ieri i la Mel, que passaran també en el temps de música d'aquí dels Quatre Rius, a presentar la seva col·laboració, dues veus amb denominació d'Origen Girona. En qualsevol cas, Arnau Vila, si et sembla... Ens hi posem. I després de cinc edicions a les Terres de Ponent, el cicle Vesperades, música als Ateneus, arriba per primera vegada a les comarques de Girona. En aquest cas, la iniciativa, que el vol donar veu al talent emergent i també enfortir la cultura de proximitat, oferirà nou concerts gratuïts o a preus populars en diferents Ateneus i espais culturals del territori. En parlem amb Jordi Planagumà, director de la Fundació Casa de la Música de les Comarques de Girona. Bon dia i bona hora. Molt bon dia, què tal? Primer de tot, merci per venir, t'ho dic perquè tu i hem parlat per telèfon més que jo amb la meva mare aquest mes, segurament, i per fi hem aconseguit de fer-te venir fins aquí. Jordi, primer de tot, què significa que aquestes Vesperades, o que en aquest cas que una proposta cultural, entenc que ja consolidada a Ponent, arribi també a comarques de Girona? Bé, per nosaltres és una experiència que teníem moltes ganes de fer. De fet, agafem el fil perquè, com que Casa de la Música de Lleida i la delegació dels Ateneus de Lleida, havien consolidat aquest model a anar a les Terres de Ponent, nosaltres vam veure que aquí era una cosa que podíem extrapolar i fer-la possible aquí, no? Partir d'una experiència prèvia sempre ajuda i vam veure que era una oportunitat de poder-ho replicar. Evidentment, cada territori té la seva idiosincràcia, té els seus artistes, perquè aquest és un cicle que va molt lligat als artistes que tinguem en el territori. Aquí no portarem artistes que venen de Tarragona, precisament, sinó que el que intentem és fer que el territori gironí tingui una mica de presència d'artistes en espais de petit format, que és una cosa que, de fet, tenim una gran mancança. No només a Girona, és una mancança que tenim a Catalunya. És que fins i tot a Barcelona, vull dir, que han cercat sales ja. Sí, ja no només parlem de sales, sinó el que està per sota, o sigui, aquest punt del local petit de 50 persones on poder fer un concert, és una cosa que... Està en perill d'extinció. Està en perill d'extinció. De fet, ho teníem, ho teníem perquè, no ho sé, fa 25 anys, doncs, a mitjans dels 90 o a principis dels 2000 hi havia molts llocs on es feien cosetes. Això arribava a un moment que era molt i molt complicat i que pràcticament estaves perseguit, si feies un concert, no? Et venien. Si no era una normativa A, era la B, en la qual estaves incomplint i llavors al final tot això es fa molt complicat. i llavors comença, hi ha gent activa com poden ser els Ateneus o poden ser petits locals que intenten fer coses però estan molt desemparats. I aquí xoquem amb una altra realitat que és que cada vegada hi ha més artistes i artistes que estan en aquesta franja, o sigui, l'artista que comença, que a més a més estem en un moment en el qual hi ha una formació brutal, o sigui, hi ha les millors escoles de música, hi ha els millors programes de suport d'artistes, tothom fa coses i són molt interessants, el que passa és que llavors quan arriba aquest moment en el qual dius bé, jo sóc un artista, començo, necessito on expressar-me i on ensenyar-ho i evidentment no pot ser la Mirona ni el Razmatat ni la Sala Polo. Necessito espais on siguin de 50, 60 persones on pugui omplir-ho i que estiguin repartits en el territori. Llavors comences a mirar i és molt complicat, és complicadíssim. Llavors una mica la idea del Vesprades és a veure, amb això no solucionem res perquè estem fent un cicle de nou artistes que van a una part del territori. El que sí que estem és posant amb èmfasi que hi ha aquesta necessitat i posar un primer pas. Bueno, i donar sortida també, encara que sigui nou, vull dir donar sortida. I evidentment que la idea no és fer-ne nou, la idea és que puguem fer-ne 25, quan ho trobem, o 50. però s'ha de començar d'alguna manera i aquesta és la manera que hem volgut arrencar aquest any i fer aquesta primera... Perquè no només són els artistes sinó que ho han de veure clar els espais. No és el mateix el foment a Girona que no sé, que la teniu republicada, però és que no. O sigui, són organitzacions moltes vegades que tenen un punt molt important de voluntariat, són espais diferents, cadascú ha de trobar l'artista que lliga amb la seva idiosincràcia, amb la seva població. Vull dir que és una feina que nosaltres creiem que l'hem d'anar fent de mica en mica, que és una mica el que han fet a Lleida. Cinc edicions, perquè cada any han anat evolucionant una mica. Vosaltres, Jordi, com us ho feu per triar els artistes? Com es fa aquesta selecció? A veure, aquí estàvem buscant artistes bàsicament que tinguessin relació amb el territori gironí, que tinguessin bàsicament repertori propi, o sigui, vam intentar fugir del que eren versions, evidentment són superrespectables, però estàvem intentant buscar un punt de difusió de la creativitat. No només volíem programar concerts de música, sinó que volíem buscar concerts de música amb repertori propi. I llavors que tinguessin un punt que estigués en aquesta franja de locals d'aquesta mida, mida petita. Llavors nosaltres, bàsicament, d'aquesta primera vegada hem funcionat a través dels artistes que es presenten a les convocatòries d'ajudes de Casa de la Música. O sigui, nosaltres cada any rebem pràcticament més de 200 propostes en aquesta convocatòria a Girona. O sigui, a nivell de Catalunya és una... Moltes més, no? I dins d'aquestes propostes tenim ja identificats artistes que estan en aquests programes, que han guanyat beques i que llavors és allò, bueno, i ara on te toquem? Clar. I doncs això, no? Com la Judit Jaquet, Foresta, Loet, Arar, en Pau Brugada, són gent que han fet aquestes ajudes que creiem que necessitaven una empenta, una petita empenta, perquè, a veure, ells ja estan intentant buscant-se la vida i intentant trobar aquests forats, no? Però és complicat, bàsicament, en un estado iniciado, quan comences a picar portes i comences a veure les programacions, normalment la gent apunta una mica més alt, no? Busquen festivals, els festivals volen artistes que convoquin a mil persones, no a cinquanta, i tot això és molt complexe. Clar. Doncs hem tirat per aquesta línia. No descartem que en futures edicions obrim convocatòria directament només per participar en el cicle. Clar. Val? Però en aquesta primera el que creiem era que nosaltres volíem una mica recompensar la gent que es presenta a les ajudes, que ha tingut ajuda, per exemple, no sé, amb la Judit Jaquet o amb en David Mauricio. Hem fet coses de producció de directa o hem fet coses de suport a la composició i llavors he dit, bueno, doncs, si nosaltres us podem ajudar un cop heu fet aquest programa d'ajudes, doncs, a més a més, us podem donar veu en alguna part del territori, doncs, creiem que era una cosa bastant lògica, no? Clar. En aquest sentit, és que jo ara estava pensant i dic, fins i tot aquest perfil d'artistes que em dius, vull dir, al final, com que estem en aquesta cultura ara mateix del home made, on molta gent, vull dir, s'ha hagut d'espavilar i de buscar-se la vida, al final també, no sé si tu has notat això, que ens deixen artistes més curtits si acaben arribant finalment a meta. Sí. més amb una visió 3.60, m'entens? Aquí passen dues coses, hi ha molta més gent que fa coses i molt interessants, amb això que dius del home made, llavors, hi ha un pas important que és el pas de com passo del home made i... o... o com passo de aquesta música que jo faig que la penjo a les xarxes i funciona, perquè hi ha artistes que són purament de... Digitals. Digitals, gravo, em poso a internet i tinc seguidors. Llavors, com ho transmeto, això, com ho porto al directe? Val? Perquè, perquè, a lo millor aquests seguidors que jo tinc digitals, a lo millor no estan a la meva zona, a lo millor estan a... No, clar. A Mèxic. Sí, sí, està molt bé que t'escolti algú des de Medellín, però dius, clar, com omplo, jo què sé. Llavors, vaig a un local a Girona i no ve ningú o ve amb molt poca gent perquè aquest meu èxit de clics. Jo t'ho dic perquè això ho he vist d'artistes que dius, ostres, ho estan petant a YouTube i llavors no acaba funcionant el que era... Ara no sé, m'he quedat sense record. No, sí. El que era el directe, no? Llavors, sí que fer aquest pas dels locals petits de la connexió molt públic crec que és una és una cosa que és molt i molt necessària. O sigui, perquè si no ens quedem amb això, eh? És de no, no, jo sóc un artista super consagrat perquè estic a tope, tothom me segueix a xarxes, sí, sí. Però quanta gent et ve a veure als concerts, no? Més enllà de tot això, al final, aquest projecte aposta 100% per quilòmetre zero. Aquest impacte, vull dir, al final, com queda retornat això que ara és el públic? És a dir, nosaltres, quan organitzem això, realment, entenc que les edicions anteriors a Ponent i tot plegat, han pogut veure com realment feien un pas endavant o es col·locaven una miqueta més en el cartell? Sí, evidentment, a veure, hi ha aquest punt que quan un artista acaba fructificant i acaba fent passos endavant en la carrera, aquest punt de dir, ostres, jo el vaig veure aquella vegada allà, que érem quatre i al cabo i no els coneixia ningú i em va agradar però, i mira, ara estan omplint, estan tocant a festivals, això és una cosa que, que quan, de fet, jo que he estat programador i he programat coses a vegades que eren desconegudes i quan veus, hòstia, això ha acabat funcionant, tens un cert punt de dir, ostres, va valguer la pena, normalment aquestes coses econòmicament són, són bastant, no donen, normalment són concerts d'aquells que dius, hòstia, mira, vam fer l'aposta per tal, segurament hi vam perdre diners, va ser un concert que ens va agradar molt i mira ara, mira ara com aquest artista ha agafat, i això crec que passa a qui programa, crec que passa a qui veu l'artista, perquè aquest punt de veure un artista en un espai super petit, aquest espai de 30, 40, 50 persones, no té absolutament res a veure amb estar en un festival en 2000, llavors el festival és molt guapo, quan hi ets és molt emocionant, però la proximitat del concert, de fet, jo crec que cada vegada la gent valora més aquest punt de la, bueno, del contacte real, no?, de tenir l'artista just a tocar, jo penso que és una experiència que cada vegada també valorarem més i podrem, jo crec que entès, a veure, està clar que no tot el que veurem en aquests cicles acabarà convertint-se en fenòmens de masses, està claríssim, o sigui, només per proporció d'artistes que participen i els que acaba la indústria absorbint, doncs potser és d'un de cada deu, però no té per què ser només aquest objectiu, sinó que tu t'has anat a veure un artista i t'ha agradat molt la seva proposta i era superíntima i potser aquest artista es queda en aquesta franja perquè és la seva franja, no la franja d'anar a fer grandíssims concerts. Clar. Activitats paral·leles? No sé si en teniu plantejades, també? De moment no, o sigui, de moment no perquè els Ateneus en si, o sigui, aquí estem fent una mica al revés, vesprades és un cicle de música els Ateneus però els Ateneus en si mateixos ja són un pol d'activitat en si. Clar. O sigui, els Ateneus precisament si són alguna cosa és un pol d'activitat de tot tipus, social, cultural i de vida de cadascun dels pobles on estan. Llavors, nosaltres el que volíem era fer una mica de xarxa no només per portals i artistes sinó també aquest punt de visualització, o sigui, tingueu en compte que hi ha Ateneus que en aquests Ateneus passen coses que en aquest cicle ens porta la música als Ateneus però jo crec que hi ha gent que no sap ni que existeixen els Ateneus. Tinc raó, són a segle passat. Clar, clar, clar, i són a segle passat però l'altre dia parlàvem amb el president de la Federació d'Ateneus i ara mateix hi ha tota una generació jove que està agafant el relleu d'això de portar els Ateneus gent jove que ha agafat aquest relleu i que lidera aquestes de fet són entitats socials de poblacions que són els que donen vida a moltes poblacions més enllà dels ajuntaments però els Ateneus són la societat civil. Digue'ns quin és el primer. Com donarem el tret de sortida perquè segurament anirem parlant amb alguns artistes al llarg del calendari però sí que voldríem saber quin és la primera cita per donar el tret de sortida la primera cita la primera que ve ara és a Norico i Ferran a les bars de la Vall d'Ustoles a Sant Feliu de Pallanós el 4 d'octubre o sigui que cap de setmana ja cap de setmana el següent tenim a Foresta el casino de Tortellà el següent tenim en Pau Brugada el caf de Platja d'Aro després tenim el 2 de novembre en David Mauricio a la CATE Figueres el 8 de novembre a Luet a Bescanó a l'Ateneu Republicà 15 de novembre a Arar al casino de Camp de Bànol i el 22 de novembre a l'Anunt a l'Ateneu 24 de juny de Girona Déu-n'hi-do a Ernau Vila ja tens la gent de plena abans de començar el programa gairebé haurem d'apuntar sort que la tinc digital i mira l'espai encara n'hi haurà t'hauré de pagar l'iCloud perquè també s'omple Jordi Planagumà moltíssimes gràcies i que vagi molt i molt bé aquestes vesprades musicals als Ateneus en aquest cas a Comerques Gironines merci a vosaltres Ateneus Girona FM 92.7 FM la ràdio de Girona Girona FM L'actualitat en 180 segons cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris a Girona FM La Gironina El més clàssic i el més actual del soul cada dos divendres a les 10 de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a Girona FM punt cat La Càpsula el programa dedicat a la música Cacol amb Oriol Mas Cacodril Club Cacodril Club si t'agrada a Girona si t'agrada la bona música dels anys 60 70 70 80 escoltar a Girona Escolta a Girona FM els matins de diumenges de 10 a 12 i els dissabtes també de 10 a 12 però de la nit és el temps del Cacodril Club tot un clàssic de la ràdio programa divulgatiu de la cultura musical pop rock recorda diumenges de 10 a 12 del matí dissabtes de 10 a 12 de la nit aquí a Girona FM 92.7 FM Cacodril Club el programa revival de l'Albert Malla Entra el Jardí de l'ànima el programa sobre benestar consciència i transformació personal de Girona FM amb Bim Magarulera Afra Quintanes i Lavinia Martorano Cada dues setmanes els dimecres de 3 a 4 de la tarda i quan vulguis en podcast a gironafm.cat Garcia i Tarribes Associats el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona amb Pere Garcia i Guillem Tarribes explorem el món del cinema la música el teatre i els llibres un viatge apassionant pel teixit cultural gironí cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat Girona FM la teva ràdio la Gironina un nou dia un nou dia un nou dia ha començat segons berg1 que tot no va ser fàcil, cantarem la nostra vida en un paper. Marxarem amb els dies regalats i amb el somriure dels que ja no hi puguin ser. Escriurem que tot no va ser fàcil, cantarem la nostra vida en un paper. Marxarem caminant per les estrelles i amb el somriure dels que ja no hi puguin ser. ADN Gironí, ADN 92.7, la ràdio de Girona. I hem volgut triar una de les sintonies més elegants que tenim per celebrar el retorn del fill pròdic d'aquesta ràdio de Girona. I feiem els quatre rius. Si hem de parlar de salut i peles, si hem de parlar de pasta, hem de parlar amb Marc Mas Mitjà i Pujol. Bon dia i bona hora! Bon dia, Seït! Com estàs? Mira, content de ser aquí una altra vegada. Que la gent es pensava que ens havíem discutit? No, mai de la vida, no? Des del març, em sembla que no... Això et deien? No em devies convidar? Sí, no, no. No, perdona, aquí tenia la gent de complicada eres tu. Sí, sí. I si no estaves... Que tu acabes d'arribar de Nàpols. Acabo d'arribar de viatge, sí. Ara, fa una estona, vull dir directe, vol directe. Sí, sí, sí. El primer que faig és venir aquí. No he anat ni a casa. Encara no has passat per casa. No, clar. Però vinga, és el que s'ha de fer. No, no, i ara he treballat després d'aquí. Vull dir, que avui el dia es preveu llarg. Va, però tu treballes allò eco-friendly, eh? Vull dir... I he treballat bé, no? Sí, tu treballes bé, que no vol dir molt. Sí, que vol dir molt. Vol dir molt i bé. Ah, vale. I amb ganes. Tu, Marc... Quan es treballa molt i és agradable, no passa res. Marc, abans de parlar de pasta i tot això, jo ja sé que tens unes ganes boges i terribles de comentar el Girona. El Girona de futbol, eh? De futbol. És que entenen, entenen... Sí? Sí, sí, però molt enfadat. Molt normal, no? No ens en sortim. Ja la temporada passada ho vam comentar. Si ho vam comentar ja al final de primera volta de la temporada passada. És que no ens en sortim. I el problema principal que jo veig és que jo crec que no hi ha ganes. No hi ha ganes que el Girona ens en surti. No sé, des de dintre el club no hi ha ganes. Perquè no fitxem. Hem tardat a fitxar un mes. L'últim aquí que va fitxar primera. Els fitxatges a l'últim dia, a última hora. Hem deixat anar els jugadors que valien més. Bueno, no ho sé. És una mica un desastre. Sembla que no hi ha ganes de seguir primera. ja l'any passat ho vam notar i ara continua la cosa igual. Bueno, no sé què pot passar, però anirem veient. Ja... Jo crec que estan allargant el xiclet. O sigui, el que penso jo, eh? No ho sé, però... El que m'agradis fer és el motiu. Perquè no interessa el Girona primera. Des de dins, eh? El motiu. Per què? Jo crec que no és que sigui tant això. És simplement criteris empresarials. És a dir, al final havien de generar diners, han fet bones ventes, que al final eren els jugadors que aguantaven... Mira, en això interessa més un equip a primera que a segona. Més a segona que a primera, poder. Per guanyar diners? No, per guanyar diners a primera. A primera. Però no entenc el sentit d'intentar o de voler baixar. Jo crec que també els hi ha superat una miqueta la situació. És a dir, no... Aviam, la plantilla, si vas nom per nom, nom per nom, el Girona té bona plantilla. O no la té molt dolenta. Hi ha molts llocs que ens falten jugadors, ens falten centrals, ens falten mig campistes. Això segur, però vull dir que té millor plantilla que a l'Oviedo, o al Girona. Sí, sí, però mira l'Oviedo, o mira l'Elx, que està pràcticament a Champions, i nosaltres, és que tothom ho veu, vull dir, la cosa és que tothom ho veu. Tothom ho veu. I no hi ha manera, i no hi ha manera, i no sé, i arribes... Som sisena jornada, ni un partit guanyat, tres punts, i a veure què tractem de guanyar el primer partit. Què creus que passarà amb Mitja? Creus que arriba als torrons? No, algú s'ha de justificar qui cau primer. Tu no pots fer fora tots els jugadors, no pots fer fora la directiva, que han de fer fora la directiva, salta l'entrenador. Per tant, no es menja els torrons. Justet, si no comencem a guanyar partits... Jo crec que no som. Nadal, tu què penses? Ai, Nadal. Sí, jo tinc molta feina, estic a punt de fer el primer Roland Garros. Rafa Nadal. Rafa Nadal, tu què em penses? Creus que arriba als torrons o no? Li podem dir els quatre corris a aquesta secció, no? Sí, sí, no. Ara parlarem de pasta, però mentrestant... Bueno, precisament pasta potser és la que i hauria de fotre el club, no? Una mica. No, però has contestat molt bé la meva pregunta amb una pregunta que vull dir una altra cosa. Jo, la meva pregunta és tu creus que l'entrenador de Girona aguanta fins al desembre? Mira, mira, dissabte tenim a Montalibi i a València i veurem. Si no guanyen, potser abans i tot. Jo crec que prefiris de Girona, mira què dic. Mira, no ho sé, perquè ja aquí es va demostrar, per exemple, amb Eusebio que vam ser capaços d'estar 10 jornades pràcticament sense guanyar, sense fer res. O sigui, calma total. Confiem en l'entrenador i ens podem tornar amb el mateix. Podem perdre 10 partits més seguits i que aquí no passi res, com ha passat amb Eusebio. Pensa que des d'aquest 2025 2025, eh? Si estem a l'octubre ja gairebé el Girona només ha guanyat 3 partits. En Lliga, eh? I n'ha jugat més de 20. En Lliga. En Lliga només n'ha guanyat 3, la temporada passada. És que això, no em diguis que això... Què és? Alguna cosa s'ha de fer? L'empat i t'errota no et salves, això està clar. No, no. La mitjana anglesa no funciona. D'un amb un i d'un de tal en tant no anem enlloc. Sí, això no arriba en qualsevol cas. El que no arriba tampoc enlloc entenc que és el... A més, què? Us van pujar la quota, no? Aquest any, a part? A socis? Sí, sempre pugen quotes. Al final es van inventar un carnet de soci que no serveix, en el meu cas, per res. Jo ja era abonat. Ah, val. I una altra cosa que també vull denunciar aquí és que per entrar al camp has d'estar 20 minuts. Que no sé si no han pogut arreglar els torns. Ah, que tens el checkpoint de Bagdad allà a muntar, tu? Déu-los dir. Vull dir que està tot ple de checkpoints, o...? Està... No, hi ha els torns, hi ha ple de gent per entrar i tardes 20 minuts, 25... Jo diria que si ara vas a Montilivi poder no trigaràs tants minuts. Ara poder no. Ara poder ja no tant, eh? No, no, que cada setmana, com que era fora, no hi vaig anar. Per això mateix. Estalviat a afedar-me. A veure la setmana que vés i potser entraràs en dos minuts. Va, vinga. Canviem de tema i riem una mica més. Canviem de tema, riem una miqueta més i és... O no, eh? No ho sé si és per riure o no, però... Un dels temes grossos que, per cert, l'aventum va l'altre dia al Parlament, diria, que és l'entrada en vigor del... No, perdó. L'aprovació de la llei que donava pas a la jornada laboral de 37 hores i mitja. Tirada enrere, ja veurem com acaba tot aquest sidral, Marc Mas Mitjà i Pujol. Sí, sí, veurem. A veure, al final ja està bastant acabat, eh? Es va estar parlant tot l'any des de... Bueno, la vicepresidenta del govern, Iolanda Díaz, que s'aprovaria la jornada laboral, que es reduiria a 37 hores i mitja, o sigui, mitja hora menys cada dia, i al final va faltar l'acord amb Junts. I no s'ha aprovat. Llavors, em sembla que aquí hi ha punt final, almenys per una temporada... Crec que duran un temps també, eh? Perquè a part era la seva mesura estrella. Exacte, aquí el que s'ha de valorar és si és positiu o no per la societat, no? Depèn de... I sempre això, com sempre, no? Del que has estat on tu mires. Si ets treballador, si cobrar el mateix i treballar menys, xores, és fantàstic, no? A tots ens agradaria. Si ets empresari, al contrari. I llavors aquí està, com sempre, trobar el punt mig, no? Que al punt mig se li diu productivitat, que no hi ha manera de tirar-ho endavant en aquest país. Seria aguantar la mateixa productivitat en menys hores. Però què passa quan pagues el mateix en menys hores, per tant, i amb la mateixa productivitat o menys productivitat? Que això va de repercutir per algun lloc, no? I què passa? Els presos han de pujar, al final. Sí, clar. Si els marges s'han de mantenir, els treballadors cobran el mateix, treballen menys, per algun lloc ha de sortir. És que també tenia una altra notícia destacada, bé, ho hem comentat abans també, que Girona és la setena capital més cara d'Espanya per viure-hi. Clar, tu... Ho notem al dia a dia, no? Ho notem cada dia, no? Tu quan vas a fer el carrito de la compra, et passa com la dona aquella del Lidl que li costava 30 euros? A mi sempre m'ha costat més de 30 euros. I quan vaig a fer el carrito de la compra, cada vegada és més car, però tampoc ho tinc molt controlat. Al final és, mires el que val, el que necessites i quin remei. I és que això són béns que en diem en economia de manda inelàstica. Si necessites oli, l'has de comprar. I si pel 5, a pel 5. I si pel 10, a pel 10. Si necessites llet, l'has de comprar. I les famílies han de comprar el que tenen, el que necessiten, i llavors a partir d'aquí paguen el que s'hagi a pagar i s'hostalvien d'un altre lloc. Mira, jo aquest cap de setmana vaig trobar una notícia, que la trobo, si més no, no diria que sorprenent, però sí que serveix com a termòmetre del nostre mercat laboral. Val, Marc? Jo llegeixo el titular. I tu ara m'ho diràs. Això ara m'agafes aquí sense dir res, eh? Júlia, la jove de Badalona que abandona la fisioteràpia per ser escombriaire. Això vaig llegir, aquesta notícia, mira, la vaig llegir ahir. Que te la vaig passar. Ah, no me la vas passar. La vas veure per Instagram, pel meu Instagram. Ah, pel teu Instagram era. Sí, la vaig veure. O sigui, és una noia que va estudiar fisioteràpia neurològica, no us ho perdeu, que la seva passió era rehabilitar persones amb victus o amb vela i vaja, vull dir que després de no sé quants contractes de setmanes, substitucions intermitents, sous baixos, recalquem això, va agafar i s'han anat a treballar d'escombriaire, primer al Mas Nou i després a Barcelona assegurant que té millor qualitat de vida, millors condicions laborals i més perspectives de futur. Doncs al final, lògic, no? que aquesta noia hagi optat per aquesta opció, al final, si visus a treballar, és una feina dura. També, costa trobar feina, costa o poses per la teva banda o has d'estar moltes hores allà donant vida a la gent, no? I al final aquesta noia es deu haver cansat i ha buscat una altra opció amb un sou més llat assegurat, no sabem el contracte que li han fet, no sabem tampoc quin tipus de contracte. Però quan dic que és un termòmetre clar del mercat laboral que tenim en aquest país, ho dic perquè qui diu fisioterapeuta, diu periodista, diu administratiu, diu, mira, perdona, jo puc dir... és que les feines amb el preu de la vida cada vegada poc puja més. I què passa? Que els sous es van mantenint, sí que han pujat el salari mínim però no acaba de funcionar. I llavors la gent al final el que vol és tenir una vida digna, poder viure bé i tranquil. I aquesta noia si ho ha trobat d'aquesta manera i està contenta... I tant. I no ens estranya que això seria... Ara és notícia, però això pot anar passant i no ho anirem veient. No, no, completa. Jo el que veig aquí és quina manera més tonta per part de l'Estat d'anar gastant calés en educació per després no tenir un mercat laboral a l'alçada dels professionals que vas traient, no? Vull dir, perquè si no què passa? Doncs o fuga de talent o... Al final, quants graduats es... Quanta gent es gradua? Cada any. Ara tothom tira una pedra i ja té antitud. No ho sé, ara per dir-te alguna cosa, eh? Quants terapeutes es jubilen a l'any? No ho sé, uns quants. Ni idea, ja. Quants nous n'entren al mercat laboral? Molt més, no? Llavors, en cap i tota aquesta gent i moltes altres coses... No, que sí, que sí, però parlo de molts àmbits. I ja per últim m'ha encantat això de l'efecte trinquete. Trinquete. Efecte trinquete. Trinquete, què vol dir? L'efecte trinquete. Ara entendrem el per què anem al súper i està tot tancat. No, no, l'he de dir que... Efecte trinquete. L'efecte trinquete més o menys està refrit al govern, eh? Però podem extrapolar a altres coses. A qualsevol cosa. Que no hi ha res més permanent que una mesura temporal del govern. D'acord? Per tant, no sé, no sé si t'has notat. Ara puixen l'oli d'oliva. No sé, fa un temps van pujar l'oli d'oliva. Sí, recordo. Tu anaves al restaurant i et posaven oli amb aquelles bo no gastis gaire oli seguit perquè, clar, aquí va molt car. I l'amanida te l'hem de pujar un parell d'euros perquè t'hi posem l'oli d'oliva. Correcte. Ja t'hem pujat l'amanida. Molt bé. Molt bé. Dos euros o tres més. Ara l'oli d'oliva ha baixat una mica. Però tu vas a fer l'amanida i val la mateixa. Efector Trinquete no torna enrere, això. Un cop està fet no torna enrere. Això passa... Però això més aviat es pot... Ja ho dic, eh? És més aviat les mesures permanents del govern, eh? Les mesures temporals del govern que et diuen que són temporals. Pujant els impostos temporalment. Sí, clar. I llavors és permanent, no? Miau. I això ho extrapolem una mica a restaurants i a la vida real. Ja m'ho imagino, ja. Quin és el pròxim viatge que fas? Encara no? No. No, no, no. No, no sé. No, home, ara... Jo vaig a Tenes ara a la tardor. Ah, molt bé. Encara no ho sé ben bé perquè tenim un amic que se n'ha anat a viure allà i el que no veu, eh? No, no, clar, ara què passa? Ara ja entrem a la tardor. Fires de Banyoles. Ah, clar, és veritat. I tot això, ara una mica de calma... Tu aniràs a les Fires de Banyoles? Sí, home, és obligat anar-hi, no? Sí. Un banyoli com jo... Vas a peu i tu? Sí, vaig a peu, faig la volta allà a les barraques, dic tot és igual que l'any passat que fa dos anys i que fa 15 i me'n torno cap a casa. Hòstia, doncs, ja vindré i tu també. I et trobes la gent que fa molt temps que no veus, eh? Això també. Ah, sí, i tothom et diu què, com va, tot igual. I llavors em diuen com tu quan he arribat et veig més jove i ben parit. I ja està. Home, això ja ho tindríem. I això ja podem acabar, no? Tu no passaran sis mesos, no fins que tornis? No, no, no. Quan em convides, va. Menys d'un mes. Un mes. Un mes, va. Val. Jo ja t'he passat totes les dates d'aquí a desembre. però fes tu com vulgui. Ja està, ja vindré. Va, ja em comprometo. Marc, Més, Mitjà i Pujol, moltíssimes gràcies un mes. Gràcies, Seït. Un abraçat. Un abraçat. Un abraçat. L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina. Entra el Jardí de l'Ànima. El programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavinia Martorano. Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda. I quan vulguis en podcast a GironaFM. a GironaFM. Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80, Escolta a Girona FM els matins de diumenges de 10 a 12 i els dissabtes també de 10 a 12 però de la nit. És el temps del Cocodril Club. Tot un clàssic de la ràdio. Programa divulgatiu de la cultura musical pop-rock. Recorda, diumenges de 10 a 12 del matí, dissabtes de 10 a 12 de la nit, aquí a Girona FM, 92.7 FM. Cocodril Club. El programa Revival de l'Albert Malla. Hasta luego, Cocodrilo. No pasaste de cañar. Hasta luego, Cocodrilo. García i Tarribas Associats. El programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM. La teva ràdio. La gironina. El més... I ja escoltem de fons dues veus amb denominació d'origen de casa nostra d'aquí de comarques gironines, d'aquí de Girona. I és que estem escoltant a la Ieri i també a la Mel. Dues veus d'aquí, nostres, també amb energia, amb pop, amb electro, tenim moltíssimes coses. Reflexiu també, fins i tot. estem escoltant Protagonista, que és el Remix, que ens proposen avui les dues artistes. Per comentar la jugada, Mel, la Ieri, bon dia, bona hora. Bon dia. Jo primer us ho he de preguntar, d'on va sortir la idea que féssiu aquesta col·labo entre les dues? Va començar tota la taula d'un bar? No. Aquesta no, la propera potser. Aquesta va començar perquè, bueno, vaig fer el tema de Protagonista, aquest va ser el Remix, i, bueno, volia que fos la Protagonista, doncs, de la teva vida i tal, i és un ajut també pels artistes emergents i necessitava, doncs, una col·laboració, una noia i, bueno, sentir el poder de les dones, no? Ja us coneixíeu? Sí, sí, sí, sí. Tenia moltes ganes de treballar amb ella, que treballéssim juntes, perquè les dues sempre escrivim les nostres cançons i estem com molt unides en aquest sector de composició, saps? I tenia moltes ganes de poder crear alguna cosa amb ella i a mi aquest tema, quan el va treure, m'encantava, el missatge, la vibra, tot, i vaig dir, si m'acoges, jo encantada. Sí, teniu rotllos semblants, però diferents, llavors, a l'hora de casar tot això, com ho vau fer, també? Doncs, jo pensava que costaria una mica més, però la veritat és que superbé, sí, sí. Crec que hi ha una mica de les dues en el tema, realment, també vam trobar coses noves, perquè, a mesura que anàvem creant, vam anar, de fet, al final, és com una locura, que vam dir, què estem fent, però fem això, saps? Tu tira. cardem-li tot el que puguem i ja està, i realment és això, jo crec que, tot i que siguem diferents, com que cadascuna, dins del mateix tema, i té com la seva essència en els arreglos vocals, en les melodies, en la lletra, en la composició, en la lletra, i és que no va ser gens difícil, la veritat. Alguna de les dues va haver de cedir amb alguna cosa? No. Perquè la vida s'ha de saber cedir, eh? Sí, sí, sí, però no, la veritat és que en tot moment ho parlàvem tot i ho portem bastant bé, la veritat. De fet, jo, com que era el seu tema, era com, això et sembla bé? És que és això el que et deies. A veure, al final és el seu tema, saps? I jo valoro molt el que ella em digui i a més que la tinc com un referent perquè és una noia superguai en l'àmbit musical i jo li, això et sembla bé? Està guai? Sí, sí, però no vam tenir cap moment. Segur, eh? Segur que està bé, eh? Segur, eh? Però clar, jo també volia que ella tingués la seva essència, o sigui que... super, super, super. Quan, per exemple, quan estàveu a l'estudi mirant-ho i tot plegat, quin era una miqueta el plantejament? És a dir, quan vau arribant allà amb el full, o sigui, entrem ja en la part tècnica, en la part, saps què vull dir, el que no us preguntarien. Doncs va costar una miqueta perquè no sabíem per on tirar, sí, però mira, després vam dir, mira, som noies, doncs farem una mica del que és la moda i tal, i... Sí, i vam tirar per aquí. Jo crec que també el fet que fos el remix d'una cançó ja feta et donava peu com a seguir amb el missatge, no? O sigui, era fascina en aquest sentit, de... Ella em va explicar el que per ella significava la cançó i tal, i doncs només havíem de tirar per allà. Sí que va ser la cosa de, vale, què li afegim? Perquè el tema és boníssim, o sigui, hem de fer alguna cosa que encara sigui millor i era molt difícil a nivell de lletra, del beat, de tot, saps? Però, doncs, vam dir, anem a fer Supergirl Power, molt girly tot, ens vam influenciar, doncs, de referents, doncs, Tini, Emília, que, doncs, tenen aquesta va, i vam dir, doncs, creiem-nos que som les reines, les millors, i què escriuries si poguessis fer això, saps? I per això va sortir, doncs, tot l'últim tall, quan comencem, que el beat és molt més seguit i tal, i, doncs, el missatge de faré el que vulgui, soc la millor, les marques es barallen per mi, saps? I des d'aquí vam crear. És que per ser-ho primer t'ho has de creure. Exacte. Vull dir, mai és al revés, sempre és d'aquesta manera. Per tant, el missatge que volem donar és aquest, vull dir, dones fortes, lluitadores d'aquest segle XXI, tan cel·laca. Sí, sí, sí. Quin ha estat el feedback de la gent? Doncs, bueno, ja era un tema que funcionava, i gràcies a la col·laboració a la Mel, doncs, ha funcionat molt més, i a la gent, la veritat, que li ha encantat, o sigui, tot molt bé, eh? Sí, la veritat, jo, des de la meva part dels meus seguidors i els meus amics i tothom que ha escoltat el tema, li ha flipat, o sigui, han dit que és una col·laboració que quedava molt bé, no? Perquè moltes vegades això intentes juntar dues coses i no caves, però realment, que els ha agradat molt. Ens ha funcionat molt bé. El videoclip també té el mateix rotllo, és molt guai, moltes vives dels 2000, també que a les dues ens crida molt l'atenció i ens agrada aquesta línia, i tot, o sigui, tant el videoclip com la cançó ha tingut una rebuda increïble. Us ho heu passat pipa fent el videoclip, no? i vam tenir molts problemes, eh? Quan ens vam gravar... Ara, ara, ara. Quins problemes van ser, Mel? A vegades, quan ets emergent, t'has d'adaptar a el que hi ha i se'ns apagaven els focus tota l'estona. Poder, havíem fet una toma increïble i havíem de tornar-la a gravar i era com, joder, tio, m'havia sortit perfecta, saps? Perquè de cop s'apagava el focus i la imatge, doncs clar, canviava, saps? I, bueno, tota la part de preparació del set, tot, sí. heu de fer un tomes falses. No, no, si algun vídeo teniu de... Ah, teniu de... Heu de fer un tomes falses. Sí, sí, de la paret. Ai, mira, vam enganxar unes estrelletes a la paret, però clar, era casa meva, això, i quan ho vaig treure em va quedar la marca de les estrelles vermelles, vaig haver de pintar i no marxava, eh? O sigui... Pintant a sobre tampoc? No, no, no, no marxa. Encara l'estim allà, o sigui... Vermell, vermell. Sí, era com una silicona. Vale, una cosa, aquí no podeu gravar cap videoclip, vale? Vale. En aquesta emissora, no hi ha mai cessat. Pregunta xunga, molt xunga. Mel, tu què has après de la Ieri en aquest procés, en aquesta història? jo tinc... Un moment, després vas tu, eh? Sí, sí, sí, ho tens i pensant ja. Jo, com he dit abans, i ho diré sempre, sento molta admiració a nivell de composició, o sigui, jo moltes vegades estic a l'estudi i ell està també amb mi quan estic composant els meus temes i sempre li pregunto què t'està semblant que estic escrivint? Ajuda'm, en plan, com ho faries? Ho encararies per aquí? Ho estic fent bé? i ella m'aconsella un piló i per mi el seu criteri és increïble i a nivell composició he après molt d'ella i jo què sé si en el tema hi havia algun moment que deia i ara què dic, saps? Perquè o això no em rima amb això o com podem o quin missatge i ella estava allà ajudant-me tota l'estona i a nivell composició no només en aquest tema sinó sempre perquè ja et dic que estem juntes moltes vegades aprenc molt d'ella, molt i també és una persona bastant més calmada que jo i jo soc com tota l'estona saps? i ella també m'ajuda a, d'acord, concentrem-nos estem aquí i tal pensem i tal jo soc més com i és que tot no ho sé la seva calma la seva manera de fer t'ho ha posat difícil eh? sí, sí ara et toca tu com diguis dues paraules només quedarà fatal jo és que flueixo amb la vida vaig pas a pas però ella té molta energia aquesta paraula que això del fluir jo no deixem els rius i els rillerols que flueixin vull dir la gent ha de fer altres coses sí, totalment però ella té una energia que a mi a vegades em falta i i tira molt cap endavant jo a vegades em freno i dic espera un moment i m'ho penso molt tot i ella com m'empuixa no? diu vinga va que tu pots i mira doncs m'encanta i m'ajuda moltíssim a l'estudi també o sigui té una veu brutal i també aprenc molt d'ella perquè bueno les dues som acabem de començar i mira però molt bé la primera de moltes aquesta col·labor espero que sí és que a més som amigues i tot és molt més fàcil també perquè ens coneixem sabem en quin moment doncs podem de parar o hem de o l'he d'animar o m'ha d'animar o sabem que necessitem l'una de l'altra i això és molt guai també perquè moltes vegades en l'àmbit musical t'has de forçar a vegades a fer col·laboracions amb gent que no que ni fun ni fa però tenim el privilegi que hem pogut treballar juntes i no ha suposat cap esforç sobrenatural perquè ens ha encantat és com que heu trobat algun qui va tallar sí no rajarem del panorama vull dir prou enrajo cada dia i fa una estona també que ho he fet si us sembla nosaltres marxarem però escoltant-vos a vosaltres en aquest cas cantant no, no us estic dient que canteu ara ho dic perquè punxarem el protagonista remix cap a dalt Mela ieri moltíssimes gràcies per aquesta estoneta a vosaltres su favorita no me importa lo que quieres si te flipas conmigo no me dites que yo soy su favorita su favorita no me importa si tabla és MP6 no me importa no me importa comi de copi no menewot no me importa cómoera todo ieri mor serait Gràcies.