Els 4 Rius Dimecres 15/10/2025

Els Quatre Rius, a Girona FM, amb Saïd Svai. Tomecres, 15 d'octubre de 2025. I avui tenim vaga general contra el genocidi a Gaza. Una convocatòria estranya marcada des de fa setmanes i que salta poc després d'un primer acord també d'aturar el conflicte. L'alcalde i cert regidors de l'Ajuntament s'hi han sumat. Tenim també manifestacions convocades aquí a la ciutat de Girona i veurem també com respiren els carrers ara que sembla que el sufler comença a baixar. Tot i que també és veritat que una cosa és que baixi el sofler i s'aturi el conflicte, l'altra que ningú oblidi el que ha passat i com s'han fet les coses durant dos anys de genocidi. Que la fragilitat de la pau no aturi tampoc el demanar responsabilitats a qui toqui. I avui ens acompanya el líder sindical de la ràdio gironina, també una persona que no sabem per què sempre té alguna cosa a sobre, sigui una gran capacitat de reacció o sigui un petit refredat que l'acompanyarà durant uns quants dies. Arnau, i la bon dia i bona hora. Esperem que aquest refredat duri poc, perquè si no les festes les passarem una mica passades per ego, però vaja, esperem que sigui la pluja. Fixa't, és curiós, eh? Que sigui per la pluja. Però és curiós, eh? Perquè quan... Jo no sé... Jo de petit, per exemple, Arnau Vila, jo de petit, a mi un refredat em durava dos dies. I el tercer, ni el notes. Ara, amb els anys, jo crec que ens passa... Sí, sí, noia. Que se'ns enganxen... Ens anem enfeblint. Sí, i dius... Passa una setmana i dius... Ostres, potser una setmana allò... Encara s'arrossega, sí, sí. Carai. Però vaja, mica en mica. Tu fes bondat, que ara estem en temps de descompte, que necessites dos dies de pau i tranquil·litat. Ja ho farem, ja ho farem, ja ho farem. Perquè divendres se'n tornem-hi, eh? Vull dir, que toca Sant Martirià. Espera la setmana que ve, que et vegi cap de Sant Narcís. I la setmana. Ostres, Arnau, vull dir, escolta, si ens agafem unes vacances. Tu què creus? Jo em pensava que avui faries vaga, eh? No, sí. Ja veus com estem. Sí, clar. Escolta, té molt de mèrit, eh? Venia a treballar malalt Té molt de mèrit. He vingut pitjor, eh? A mi m'han dit, perquè jo des que estic aquí no has fallat ni un dia. No, vaig estar 3 dies que... A mi m'han dit, per això et dic que m'han dit la gent que et recorda aquí a Girona. Em diu, no, una vegada va fallar 3 dies perquè estava malalt. Sí, uns 3 dies, sí, sí. Ja està. Però vaja, estàvem a 39 i sense baixar, eh? Això és el que em diu compromís i responsabilitat a Tarnovila. Hi ha gent que això no ho acaba de tenir. M'ho estàs dir a mi? Bueno, si t'ho agafes personal, no ho sé. Jo hi he dit que hi ha gent que n'hi ha. S'ha interpel·lat. N'hi ha davant meu. N'hi ha un, potser, no? Vull dir... En filtra, no? Posem-hi filtra. En qualsevol cas, Rau Vila. Avui, si et sembla, redescobrim la primera novel·la, en aquest cas, del Sergi Vila de Vicente, Druïda, tot seguit, també sac de jocs amb Pau Regincós. Veurem si ens anem cap a la plaça del Vi, també aviam si s'anima una miqueta a la cosa, perquè deien que... A quarts de tots, no? Sí, a quarts de dotze dèiem que hi havia un piquet o alguna coseta allà, llavors com que en Pau rondarà per allà, veurem si passa alguna cosa, connectarem amb ell des d'aquí, aviam què és el que està passant allà. A veure... I acabarem, Arnau Vila, és que no m'hi vull fer mal a la llengua, amb l'Anna Colomer... Abans m'ho has dit i no m'ho preguntis. La nostra coach de capçalera, no, no, aquí ja no sóc tan cabron com per preguntar-t'ho aquí, però és, parlarem sobre la biodecodificació emocional. No, perquè et diré que ho descobrirem amb ella, que t'ho explicarà. Saps què és el més greu? Que ho he posat per Google i no m'ha sortit res. I tampoc? I amb el xat GPT, quan ara tothom fa servir el xat GPT per qualsevol cosa? Arnau Vila, tu i jo som dos jugadors analògics en un món digital. Per tant, això del xat GPT i aquestes coses, jo no... No el fa servir, m'estàs dient? No, sí, sí que el fa... Sí que el vam servir, però no vull. No vull. És com el fumar. M'entens? Hauria de procurar no fer-ho. Ara no fumo es vaper, és veritat, facilitats. Bueno, no es vaper, és Aikos. Com el iogurt. Veig que l'has deixat. Molt bé. Estic en procés d'apunt de deixar-ho absolutament tot. A punt. Jo vaig dir que un dels objectius d'aquest 2025 seria deixar-ho. I el 2025 encara no ha acabat. No falta gaire, eh? El que tampoc ha acabat és el nostre programa, que tot just comença. I si et sembla, Rau Vila, ens hi posem... I avui als Quatre Rius de Girona FM parlem d'una història on la fantasia i la natura es donen la mà per reflexionar sobre el món en el que vivim. El biòleg barceloní Sergi Vila de Vicente ens presenta la seva primera novel·la, Druida, una obra que combina aventura i màgia amb també una mirada ecològica i humana. Anem a comentar la jugada amb ell. Sergi Vila, bon dia i bona hora. Bon dia. I benvingut. Quant feia que no venies per Girona, tu? Mira, vaig ser-hi fa la setmana passada, que no sé què vaig haver de venir a fer per aquí, però ara sí que feia bastant. A veure'ls de cap de brot, segur. Sí, exacte. Una abraçada al bòdal. Una bona abraçada. Des d'aquí només faltaria. Volia preguntar-te... Clar, és que em sorprèn, perquè tu ets biòleg... comunicador científic, i ara hi afegim en aquest sentit escriptor. D'on va néixer el teu interès per agafar i per dir, vinga, va, vaig a fer una novel·la? Més llarg. De fet, és algo que... Tenim temps, tranqui. Això és ràdio. Bàsicament, el dia llarg és que ve bastant enrere. Jo a la universitat, ja fent la carrera, ja vaig començar a escriure algunes novel·les, Tenia ja 3-4 novel·les ja escrites entre la universitat i el màster de comunicació, si estem parlant de fa entre 10 i 20 anys, però ja de petit m'agradava explicar històries i de fet l'altre dia remenant trastos a casa amb uns pares van sortir uns folletons petits que feia grapats amb un dibuixet i una història que eren 3-4 pàgines... que escrivia jo, i amb aquella lletra potser devia tenir 5 anys, 6, o sigui, ja de petit m'interessava explicar històries, i de fet, si no hagués fet biologia, hagués fet periodisme. El fet d'explicar històries sempre m'ha tret. L'únic que el fet d'haver fet biologia i amb la comunicació científica per poder traslladar continguts una mica complexos, doncs m'ha donat per explicar les històries sobre natura, sobre ecologia, sobre biodiversitat, sobre conservació, etcètera. A partir d'aquest bagatge, entenc que en algun moment o altre decideixes fer Druida concretament. Com cristal·litza tot això? Druida cristal·litza per la pandèmia. La vaig començar a escriure en el 20, la vaig publicar el 23... Però va ser sobretot, vaig estar a Derte uns mesos, i aquella necessitat d'estar 24 hores tancat a casa i més sense treballar, necessitava escriure, necessitava treure la història, i era una història, entre la meva part, absolutament friki, que jugo a jocs de rol, Dungeons & Dragons en concret, i precisament a l'Ezar, el druida, era el meu primer personatge de la partida de rol i l'haver jugat uns mesos amb aquest personatge se'm va ficar tan a dins que em va reclamar va ser el propi personatge que em va dir vull importància, necessito la meva pròpia història i aquí va sortir la novel·la el Lethar és un protector de la natura no sé si en aquest sentit t'hi sents molt identificat Sí, sí, de fet qui ha llegit la novel·la em deien, diu, és com si ens estiguessis narrant la història, perquè hi he posat molt de mi, això és veritat, a vegades hi ha escriptors i escriptores que no volen reconèixer que hi han posat, que són ells, són un tresunto d'ells mateixos, en aquest cas sí, i és igual de cabron, és igual de malparlat, i és igual de cínic, una mica com soc jo, també, no és que em vengui massa bé, però la cosa és així. Escolta, vas escriure la història durant el confinament. En aquest sentit, com va influir el context en el to però també en els temes del llibre? al final la novel·la és una filla de la pandèmia, perquè el personatge es passa, quasi tota la novel·la tancada en una presó, i està tancada a la presó perquè, segons diuen a l'inici de la història, ell ha portat una malaltia que està arrasant la ciutat en la que està, amb la qual cosa no deixa de ser un trascuntor de la Covid i de la situació de confinament que van viure. Parles d'aquest punt de contacte entre literatura i ciència, també, una miqueta. Com els fas dialogar, tu, al llarg de la novel·la? Doncs ho faig amb el propi personatge d'en Lézard, que al final, com que és un protector de la natura, ja té aquests coneixements i els transmet, tot està tancat dins d'una cel·la i en una ciutat, però també amb un punt d'humor, aquí tiro els meus referents, i tinc Terry Pratchett, l'escriptor britànic, del món disc disc món, perdó que utilitzava molt l'humor i notes de peu de pàgina llavors amb això jugo bastant a poder explicar certs conceptes científics i encabir-los dins d'un món fantàstic i absolutament inventat Clar, ara parlaves del Terry, per exemple, vull dir, el llibre té aquest humor i aquesta crítica social, clar, com ho fas amb un tema tan complex com pot ser el de la fantasia fins i tot, vull dir, de fer-ho servir com a detonant? Bé, jo crec que el fet d'utilitzar la fantasia és simplement una eina per fer aquesta crítica social que es podria fer amb una novel·la més contemporània en un món més realista. Llavors, el fet d'utilitzar un món fantàstic és simplement perquè a mi m'agrada la fantasia, però va ser utilitzant coses que ens passaran al dia a dia. De fet, hi ha el dolent de la història, és un orc de color taronja, molt gros, dèspota amb el cabell... Molt ros, no sé si amb aquests colors us podeu imaginar un cert president d'un cert país molt gran. Sí, em sembla que sí. Doncs també el nom juga una miqueta amb això, de manera que, clar, el fet que hi hagi un personatge dèspota que nega l'existència de la malaltia o que... Pren mesures que potser vam veure, no necessàvem en aquest líder, però en algun altre líder d'algun país. Sí que hi havia molt del que passava en el nostre dia a dia i hi ha coses que a tothom li poden sonar de... Ostres, això no ho va dir tal persona? Bueno, doncs jo aquí ho he anat colant una miqueta. En aquest sentit, al final, quin és el punt de partida de Durida? El punt de partida... A nivell d'història. A nivell d'història. Arriba en Lézar, juntament amb el seu company, que és el Robescenes per excel·lència, que és un petit dinosaure... Se li en diuen víbries, però no deixen de ser dinosaures, de fet el tinc aquí tatuat. Val, eh... I arriba molt mal ferit a la ciutat de Ouassadoum, que és com es diu on passa la història, i acaba desmallat perquè arriba a buscar una recompensa i abans d'aconseguir aquesta recompensa acaba desmallat. I quan es desperta està a la presó. A partir d'aquí és quan li diuen que sembla que és ell qui ha portat aquella malaltia quan sap que ell estava malament per haver matat a no sé quina criatura. llavors aquí és desenvolupar tota aquesta història amb la complexitat d'haver-la fet avançar inicialment en un sol espai que és una cel·la perquè el personatge no surt d'allà fins ben avançada ja que és un spoiler ben avançada de la història Escolta, l'epidèmia que arriba a la ciutat de Wasatun, no sé si ho he dit bé, al final ressona completament amb la Covid. En aquest sentit, no sé si has trobat algun altre exemple que facin servir d'aquesta manera la fantasia per parlar de tot el que ens va passar. Encara no, encara no he trobat, sí que han anat sortint moltes històries, al final va donant molt material per generar moltes històries. I el que donarà. I el que donarà, exacte. L'únic que és veritat és que la gent ja comença a estar una mica cansada d'aquest tema, llavors si pot ser més filtrat millor... però sí que hi ha moltes històries. Ara, així en fantasia, ara mateix no hi caic en cap, almenys en... O sigui, sí que han sortit, més ara que el fantàstic en català està en auge, moltes històries vinculades a apocalipsis, a malalties, a plagues, coses així, sí que n'estan sortint moltes. Llavors, això ja poden ser un allunyament, però vindre o una mica havent-se nascudes de la situació de pandèmia i també de la crisi climàtica i totes les coses que tenim a sobre però sí que una miqueta hi ha aquestes històries una mica més que toquen aquests temes de què passaria si estiguéssim tancats o de fet, mira, hi ha una història una novel·la, no recordo ara ni de qui és ni com es diu però crec que és publicada per Especula si no m'equivoco que el que fa és la inversa, és a dir, que hi ha una pandèmia i no podem estar tancats dins de casa, hem d'estar sí o sí al carrer. I aquesta novel·la existeix, és un autor català, ja em sap greu perquè no me'n recordo. Una abraçada des d'aquí al seu autor. Sí, però sí, sé que és amb espècula i mira, ara que hi caic sí que és potser la que més s'apropa a una situació com la que hem viscut. A l'any deies que la fantasia està nou ja en català, vull dir, com ho hem pogut veure això? Bé, cada cop hi ha més editorials que aposten pel gènere, en els últims anys n'han nascut moltes, hi ha Obscura, hi ha Espècula, hi ha Mai Més, hi ha Raig Verd també té alguna coseta, de fet es forma part de Mai Més... Cetus ha sortit fa molt poc i moltes d'aquestes publiquen en català. Sí que Cetus i Obscura fan català i castellà però n'hi ha moltes altres que només publiquen en català. I està molt bé i estan sortint molts autors dins del gènere ja no només fantàstic sinó ciència-ficció, terror, etc. I això també es veu amb el que de fet tindrà lloc d'aquí tres setmanes si no m'hi equivoc és el Festival 42 de Gèneres Fantàstics que es fa a Barcelona i aquest any és la cinquena edició I cada any tenen un cartell monumental portant primeres espases dels gèneres fantàstics a nivell mundial. L'any passat va ser online, però amb Brandon Sanderson, que ara és com el nou Tolkien, van portar també a J. Christophe, han portat també Lord Grimdark, que escriu fantasia fosca, han portat també l'autora d'Ales de Sang, que és aquesta saga romántica tan famosa. Estan portant a molta gent molt potent i també sempre hi ha espai per als escriptors i escriptores locals a Catalunya i realment s'està veient que hi ha com un creixement en aquest sentit. Ja no és un gènere tan marginal. És que al final el que veig amb Druida també és que el fet d'explicar una història des del punt de vista ficcionat no implica tampoc renunciar aquests tocs de realitat també que van implicits o a nivell de missatge jo crec que també això és el que realment potser li està donant més força al gènere del que teníem anteriorment potser no creguis perquè abans ja teníem molta crítica al final analitzant l'obra de Tolkien per exemple ara, ara, ara aquí el que volia treure't jo vinga va però Mostra, per exemple, al final, sempre una cosa que s'ha mostrat amb els gèneres fantàstics, a vegades el típic home, guerrer, superfort, o només li importa garrejar, i si veus les imatges, les portades que es feien abans, també les dones tenien poca roba, etcètera, hi havia un punt de masclisme que ja ha sigut durant molt de temps. Però si una cosa que ens ha ensenyat a Tolkien és que, per exemple, la figura d'Aragorn és un home responsable, compromès, sacrificat, que posa els altres per davant d'ell mateix, és un tipus de líder molt d'una, el que diríem ara, una masculinitat més ben entesa, gairebé moderna del segle XXI, però estem parlant d'una obra escrita el 1930. I el Caloria Parda és el que fa metro i mig, per entendre'ns, no? Correcte. llavors ens mostra tot el que en aquest sentit ja ens mostra una manera de un compromís d'una manera de potser fer encara que no fos la seva voluntat però va crear un personatge, un arquetip molt diferent al que potser ens imaginem de guerrer habitual però potser abans és a dir, potser abans hi era però no ressonava tant Com amb aquests diapassons que tenim ara, per exemple, com poden ser la crisi climàtica o una pandèmia que ressonen aquí. Totalment. També és veritat que són personatges de la seva època. La gran majoria, no oblidem, homes. Les dones no escrivien, no escrivien amb pseudònim, com ha passat també molts cops aquí a Catalunya. i Tolkien sí que és reconegut a vegades tenir un punt racista això tampoc es pot negar era un home de la seva època però si volem un missatge compromès tenim a la Úrsula Caleguin una de les primeres grans autores de ciència i ficció que potser amb la saga Terra Mar que és el naixement espiritual de Harry Potter Terra Mar és... No és Harry Potter, però la Rowling, tan denostada, es va inspirar en la saga de Terra Mar amb una escola de màgia, amb un noi elegit, etc. Sí, home, era la leyenda de Terra Mar que va sortir la pel·lícula després, no? No sé si n'ha sortit la pel·lícula. No era la del sense nom? Ara no estic segur. Ostres, a mi em va marcar aquesta pel·li de petits. Ara no ho tinc clar. Que no fos un matximbrat d'aquests, perquè a vegades també és veritat que jo crec que un dels grans problemes del gènere és que a vegades quan fan el pas dels llibres a la pantalla... Correcte. És un desastre, és a dir, es passen pel forro tota l'originalitat del llibre i fan una adaptació cinematogràfica que dista moltíssim del que s'ha publicat. És veritat que a vegades el ritme d'una novel·la no és el mateix que una pel·lícula i cal fer canvis, però no sempre s'han fet bé, això és veritat. I l'Úrsula Caleguin, amb les novel·les més de ciència-ficció, eren molt més compromeses, tenint un missatge més polític, més social, d'igualtat, de... de reivindicació de la dona missatge potentíssim en aquest cas jo recomano molt llegir a l'Aleguina en aquest sentit, a la mà esquerra de la humanitat o als desposseïts són dues de les grans obres en aquest sentit Sergi, com ha estat el procés per què surti la primera novel·la? Ha sigut dur, ha sigut complicat. Fantàstic també, no? No, no, no, com el contrari, va ser una pel·lícula de terror. Va ser una pel·lícula de terror, al final de tot el procés d'escriure, de revisar i tornar a revisar i tornar a revisar, aquí vaig tenir un profe de novel·la en Carles de la coma criminal, l'escola on encara estudio, diguem-ne. ho va patir i jo el vaig fer patir en aquest sentit i va ser complicat i després l'espera a l'hora de preparar, enviar el manuscrit aviam si algun editorial et diu alguna cosa i jo vaig tenir sort que Atlantis van respondre molt molt ràpid llavors enseguida vaig poder-la publicar si no potser m'hagués hagut d'esperar sis mesos que és l'habitual fins que un editorial et diu alguna cosa Entenc que és la primera d'unes quantes més. Espero que en siguin més. Jo segueixo treballant, segueixo escrivint, tinc bastantes històries al cap i l'únic que tot té el seu procés, tenim també les nostres vides i no sempre m'hi puc dedicar tot el temps que voldria. Què tens ara sobre la taula? Ara sobre la taula tinc una història que vaig enviar en un concurs, no el va acabar guanyant i l'estic adaptant, però és una ficció climàtica situada entre la Cerdanya i Andorra. i que està treballant amb... o sigui que els personatges formen part del folklore de la mitologia catalana i ara estic bastant centrat en això aviam si la puc acabar enllestint i de cara no sé si l'any que ve o d'aquí dos aviam si podria ja estar a les llibreries Jo només et dic una cosa que com hi surti el Pla de l'Estany i posis un drac allà al mig al monstre de Banyoles d'Arnau Vila et compra el llibre Això segur. Podem fer una bona menció, no hi ha problema. Això és rai, perquè parlo des del Montseny i Senís Clavallalta amb les dones d'aigua, a la Cerdanya i a Andorra amb la dama blanca. O sigui, podríem posar el drac de la Senya Banyola sense cap mena problema. Sorpreses agradables que t'hagis emportat de tot aquest procés, Sergi? Sorpreses agradables, bueno, la comunitat de la que em vaig centrar anys del món de l'escriptura, la comunitat que hem fet tant amb l'Escola de Escriptura com la gent que n'ha conegut, coneixent, és meravellosa, i després també l'oportunitat de poder venir a parlar de la novel·la, d'estar aquí amb vosaltres, o algun altre festival que he estat, o anar a firmar, per exemple, anar a firmar la Fira del Llibre de Madrid. per mi allò va ser meravellós aquí potser em guanyo uns quants enemics però em va agradar més la fira del llibre de Madrid que de Sant Jordi És que és diferent. És molt diferent. Es recorda més de la setmana del llibre en català. Sí, ara. I la setmana és meravellosa. I la setmana és preciosa. El que passa és que per Sant Jordi es concentra tot allà mateix, és a dir, té la part romàntica nostra que ens agrada la festiva, que és el nostre dia, saps què vull dir? Però després, a nivell literari, les editorials hi han de ser i les llibreries també, perquè el que facturen pot ser perfectament que el 10% del que facturen en tot l'any ho facturen en un dia. Salven mitja temporal. Vull dir, se'n va allà. Llavors, jo en aquest sentit t'entenc perquè he viscut dos anys allà. Llavors, sé el que és. I vaig estar firmant, això va ser l'any passat, aquest any hi he tornat a anar simplement per passejar i clar, al final és el Retiro, que al final és un parc supermaco i estàs allà veient llibres tranquil·lament. Potser a Barcelona si ho fessin a la Ciutadella... encara tindria una mica més d'un puntet, no dic que no però no és el mateix jo crec que a vegades aquestes coses ens hem de treure motxil·les de la mirada i allà ho veiem tot molt d'allò però sí, és que ara m'has fet venir una nostàlgia nen, en qualsevol cas druida ... ... ... ... ... Fins demà! Del 24 d'octubre al 2 de novembre arriben les fires de Sant Narcís a Girona. Viu la cultura popular, la música en directe, les arts escèniques i les fires. No et perdis el pregó, els gegants i capgrossos, les sardanes o els castellers i els concerts a la copa. Consulta el programa a girona.cat barra fires de Girona i segueix l'actualitat de la festa a Instagram arroba fires de Girona i arroba girona guió baix cat. L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina. Entra al Jardí de l'ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM, amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavínia Martorano. Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda, i quan vulguis en podcast a gironafm.cat. Seràs aquella que vas voler ser, seràs la tres voltes rebel, seràs un puny alçada al vent i tu sols tu faràs vibrar. Fins demà! I tu sols tu, pa'ràs vibrar sin compte. Seràs l'estel que guiarà la llibertat. Seràs aquella que vas voler ser, seràs l'altre. I tu sols tu, per a viure els cinc continents. Ets la forta tempesta d'abril, una oàsia marc dels teus enemics. Ets la forta tempesta d'abril, el sol que esclata les flors, un oàs i amarg pels teus enemics, una estuta que brilla la nit. Seràs aquella que vas molestant, seràs la tres voltes rebel, seràs un puny alçada al vent, i tu saps tu, faràs vibració. Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb saït esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. El més clàssic i el més actual del sou cada dos divendres a les 10 de la nit al 92.7 de la FM. I en podcast a gironafm.cat. La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas. Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. I passen 5 minuts al punt de dos quarts de 12 del matí. Seguim en directe als Quatre Rius a Girona FM. Avui dia 15 d'octubre, vaga convocada contra la genocídia palestina. I ja ho hem dit, que al llarg de la jornada hi hauria diferents coses, no només a Barcelona, també a Girona. De fet, ara a dos quarts de 12, si no m'equivoco, hi havia convocada alguna cosa a la plaça del vi. Em sembla que eren uns piquets. però qui ho sap bé és el nostre company d'aquí de Girona FM, Pau Villafanyer. Bon dia i bona hora. Molt bon dia, ha seguit. Com esteu? Què tenim a la plaça del Vi? No sé si hi ha gaire activitat. Bueno, ara mateix, doncs mira, et diria unes 200 persones, potser una mica més fins i tot, perquè van arribant encara més per la plaça del Vi, membres de la intersindical, també he vist alguns d'Ustec, de l'IAC, bueno, diferents estudiants també, que hi ha aquí tant de la universitat com et diria fins i tot... de l'ESO, és a dir, d'edats més petites, i la gent es va reunint aquí, veig també unes quantes banderes de Palestina. De moment, no hi ha hagut cap Parlament, cap manifest encara, suposo que estan esperant que quanta més gent hi hagi millor. També t'he de dir que l'activitat a l'Ajuntament succeeix amb certa normalitat. És a dir, veig gent a la sala d'espera, diem-ne, esperant el seu torn per fer tràmits. Vull dir que l'activitat no s'ha suspès del tot ni molt menys. No sé si amb el mateix nombre de personal municipal o no. Això caldria preguntar... a l'Ajuntament però si més no el mínim d'activitat segueix el consistori i mentrestant com dèiem la gent que es va plegant aquí a la plaça del Vic cada vegada això sí es va notant que la cosa va a més i a l'espera de veure què passa però sobretot emplaçats de cares a la tarda jo crec que aquesta del matí diem que és la prèvia amb aquesta petita concentració sobretot de En gaire estudiantil, tot i que els sindicats també s'han unit i ja han dit que la que esperen que sigui més multitudinària sigui la de la tarda, que com dèiem aquest matí començarà a plaça d'independència. Per tant, si més no, la prèvia per denunciar el genocidi i la situació que viu i que ha viscut Palestina s'està fent aquí a Girona al matí. És el que t'anava a dir, vull dir, jo no m'esperava tanta gent, vull dir, menys encara que van arribant, especialment perquè hi havia marcada precisament aquesta manifestació a les dues quarts de vuit o a les set de la tarda, crec que era. Sí, crec que no, et diria fins i tot abans, no sé si a dos quarts de set, però és aquesta tarda i aquest matí ja hi ha hagut també piquets, al carrer Fur de Girona, a la zona de Sant Pons hi ha hagut les primeres protestes, segurament de molts dels que estan avui aquí. I el que dèiem, hi ha hagut aquestes primeres protestes al Carrefour, després han anat també... Hem vist molts treballadors de la Generalitat com estaven just a les portes de la seu, protestant també amb moltes banderes de Palestina... que ho han fet allà, davant de la seu de la Generalitat, i ara també aquí, a la plaça del Vi, és veritat que no s'han traslladat fins aquí, ho han fet allà, a la seu de la Generalitat, per tant, com dèiem, uns a uns llocs, altres als altres, a l'espera d'unir-se tots plegats de cares a la tarda amb aquesta manifestació unitària. Doncs carai, vaja, i qualsevol cosa em sembla que ho expliques a informatius, eh, Pau? Sí, en aquest cas al migdia explicarem una mica també això, la crònica del que hagi passat i si hi ha cap novetat, més enllà d'aquesta manifestació que s'està donant a terme a la plaça del vi, que com dèiem, cada vegada està plegant a més gent, ara fins i tot et pujaria una mica... el nombre d'aquestes 200 que hem dit a l'inici de la connexió. Per tant, resposta, perquè el que dèiem, hi ha estudiants, hi ha sindicats, o sigui que hi ha diferents sectors, no és només un que s'hagi plegat aquí a la plaça del Vi aquest matí a Girona. I fins aquí a la plaça del Vi, Pau, has vist tema tall de circulació o alguna cosa? Com pinta la circulació viària? No, res. És a dir, del camí que hi ha des de l'Eixample, que és on estem a la ràdio, fins a Plaça del Vi, res, cap afectació circulatòria, ni cap tall, cap protesta que pogués, diguem-ne, molestar la rutina diària de la gent que va a treballar. I ja et dic, fins i tot aquí a l'Ajuntament, és veritat que això era una concentració sota el nom de piquets a l'Ajuntament, però la gent entra i surt de l'Ajuntament sense cap tipus de problema. Hi ha normalitat total pel que fa a la gent, tant als treballadors municipals que vulguin entrar com a la gent que vulgui venir a fer tràmits. Com dèiem, veig que hi ha gent que està esperant a la sala d'espera. i més enllà d'això, més que un piquet és una concentració, manifestació aquí a la plaça del vi. Veurem com evoluciona tot, qualsevol cosa a les dues ens ho explicaràs tu als informatius. Pau Iafanya, plaça del vi, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta, aviam què acaba pesant. Molt bé, a reveure. Déu-n'hi-do 200 persones, eh? Déu-n'hi-do, eh? Sí, sí. Bueno, i anava més. No m'ho esperava gens. Potser era un punt previsible, però potser sí que a la tarda ja poden arribar fins i tot el miler. No, no m'ho esperava per això, perquè com que hi havia la convocada a la tarda, dic, hòstia, a part... Vull dir, jo feia molt de temps que no veia gent matí i tarda als carrers, eh? Bueno, de fet, a l'Ajuntament de Girona de treballadors ja passen dos mil. Per tant, que hi hagi 200 persones per allà, potser són els mateixos treballadors que es poden manifestar. En qualsevol cas, vull dir, és això, vaga convocada per al genocidi a Palestina, per avui dimecres 15 d'octubre, és més del que pensàvem alguns, sincerament. hi ha gent a la plaça del Ví, més de 200 persones, i pujant, i a partir d'aquí, doncs, també atents a les mobilitzacions que pugui haver-hi aquesta tarda. En qualsevol cas, vull dir, qualsevol cosa, ho comentarem després amb el Pau Villafanya Informatius, i nosaltres, doncs, seguim amb els Quatre Rius, arreu i la setxa. Del 24 d'octubre al 2 de novembre arriben les fires de Sant Narcís a Girona. Viu la cultura popular, la música en directe, les arts escèniques i les fires. No et perdis el pregó, els gegants i capgrossos, les sardanes o els castellers i els concerts a la copa. Consulta el programa a girona.cat barra fires de Girona i segueix l'actualitat de la festa a Instagram arroba fires de Girona i arroba girona guió baix cat. Cocodril Club Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80... Escolta Girona FM els matins de diumenges de 10 a 12 i els dissabtes també de 10 a 12 però de la nit. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Programa divulgatiu de la cultura musical pop-rock. Recorda, diumenges de 10 a 12 del matí, dissabtes de 10 a 12 de la nit, aquí a Girona FM 92.7 FM. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego cocodril. La teva ràdio, la gironina. I nosaltres seguim en directe als Quatre Rius a Girona FM. Tal com hem promès i tal com va prometre, també ens acompanya avui l'Anna Colomer, la nostra coach de capçalera. Bon dia i bona hora. Bon dia i moltes gràcies de nou. I per demostrar que estem en directe, venim de parlar amb el Pau Villafanyi, ara que estava a la plaça del Vi, i ara em comentaves que has arribat allò risqui-risqui, que t'has trobat gent allò... Sí, sí, i els municipals ens fèiem donar la volta i tirar per carretera Barcelona. perquè hi havia la manifestació i tallaven aquí a l'entrada de Girona. Carai! Pel mig de Girona no podies passar, havies de donar la volta. Ah, doncs tenim diferents punts. He suat per arribar puntual, però he arribat. Has arribat sobrada, eh? Vull dir, també et diré... Doncs vaja, no ho sé. Potser hi deu haver un altre punt de gent allà, a Nou Vila, ja ho comentarem després. Ja ho mirarem. Sí, suposo que per la circulació, per precaució, deuen tallar el radi de l'Ajuntament, diguem-ne, però per tant, els que ens esteu escoltant, vigileu perquè podem trobar uns talls i fer voltes. Exacte, entre això i les hores de baixes emissions, jo crec que avui és un molt bon dia per agafar la bicicleta o anar a peu als llocs. Correcte. per trobar-nos qualsevol cosa. En qualsevol cas, nosaltres avui en el Parlem de Salut amb l'Anna Colomer parlem, m'encanta, i si us plau, comencem primer de tot definint conceptes biodescodificació emocional. Anna, tot teu, t'escoltem atenta. Molt bé, molt bé. Aquí queda una mica de conflicte del que és realment la biodescodificació i el per què serveix. Jo sí que bé vull dir i puntualitzar primer de tot que és una teràpia complementària. Què vol dir això? Que mai ens hem de deixar del que és la teràpia mèdica de tota la vida. Simplement és un complement. Per què? Perquè la teràpia química mèdica, aquesta ens actuarà sobre el cos. Però llavors tenim l'emocional, que aquí, quan parlem des de la psicologia, des de la somatització, és quan un pensament, una acció que ens arriba de l'exterior ens genera una emoció. I aquesta emoció, quan ens causa un estrès o un trauma, això queda moltes vegades enquistat dintre del cos. I és una emoció atrapada en el cos i és quan llavors aflora l'enfermetat. Per tant, aquí, per una banda, hem d'atacar la part física, per la part mèdica tradicional, hem d'atacar la part psicològica per la ment, i també la part emocional, saber gestionar aquelles emocions, que moltes vegades pensem també evitant o mirant cap a una altra banda, estem gestionant aquella emoció, i no és així, no l'estem gestionant, i queda allà enquistada. És a dir, que partim de la base que hi ha un detonant o alguna cosa que es queda allà, en aquest intangible que no sabem ben bé on és ni què és i que això és el que, per exemple, pot ser un dels motius, sigui per provocar o sigui per accentuar una malaltia física. Sí, correcte. Mira, un exemple fàcil i que es pot entendre ràpidament, i més perquè hi ha molt de similitud, no? I dius, vale, és fàcil d'entendre. Una persona que se sent que li estan invadint el territori, ja sigui perquè arriba un nou membre a la família i evita la casa... O la feina arriba a un company i li comença a ocupar el seu lloc de treball i sent que té una invasió d'espai. Però no gestiona aquesta emoció de la invasió d'espai. Què li provocarà el cos? Quina somatització tindrà? Infeccions d'orina? Marcar el territori? hauré de marcar el territori perquè vull assenyalar que allò és meu i pertany a mi. I aquí amb infeccions d'orina recurrents o cròniques, aquí hauríem de mirar la part emocional en quina part de la nostra vida ens hem sentit invadits, ja sigui familiar, ja sigui amistat, ja sigui la feina, hi ha una part en què sentim aquesta invasió, llavors marquem el territori. Però això no és filosofia, vull dir que hi ha estudis que correlacionen precisament temes emocionals amb conseqüències en malalties. Clar, aquí partim de la base que no s'han fet prou estudis i faltarien més estudis, però que sí que hi ha una correlació i hi ha una evidència. en què s'arriba a la resolució d'aquelles problemàtiques que no se solucionen mèdicament i que estan allà persistents, o inclús a vegades persones que el diagnòstic mèdic és no sé què et passa, però sí que realment et passa alguna cosa, però no sé què. Aquí hem d'anar a mirar la part emocional perquè és la que genera aquesta part. També una altra manera d'entendre això, aquesta similitud, Els soients, i tu mateix ara aquí, m'ho podràs contestar. Quan vas a un país que no t'entén en l'idioma, com fas per comunicar-te? Amb signes, amb gestos i amb molt de somriure. Per tant, utilitzes el cos. Correcte. És aquella bisagra entre la ment i les emocions i el cos, fem que el cos acabi somatitzant. Per tant, tot passa primer, la ment, emocions i arriba el cos. Qui és que no ha tingut, davant d'uns exàmens, aquells nervis a la panxa que se't remou tot? Sí, bueno, nàusea, gent que ha tingut nàusees i d'allò i que se'n va anar... Correcte. Per tant, aquests pensaments, aquestes emocions acaben baixant el cos. Però fins i tot, més enllà d'això, a vegades comportaments també poden ser, no? Deixifrats amb la biodescodificació. Comportaments, per exemple, jo no surto de casa que no porti alguna cosa de menjar. Doncs en algun moment a la nostra vida hem patit gana, no hem tingut aquell aliment. O fins i tot, clar, recordem, les emocions per què serveixen i per què queden marcades a la genètica? Perquè hem de poder sobreviure. Per tant, els nostres descendants han de poder tenir aquesta sobrevivència i han de poder ser sabadors d'aquesta informació. Llavors, si una van passar el nostre, va passar gana... hi havia aquell comportament amb els nostres avantpassats, ha arribat a dia d'avui a nosaltres, que no puc sortir de casa sense unes galetes o unes ametlles o alguna cosa, prové d'això. Igual el deixar la casa ordenada. Potser algun dels nostres avantpassats va marxar de casa i va deixar la casa desordenada i no va poder tornar. Aquella gestió emocional que es va fer allà, el que va quedar aquest punt d'estrès, ens arriba a nosaltres. És que no vull ser barroer, però això és el que antes es deia, que has mandat un pare o una mare disgustos. És el que abans passava. I, de fet, és que no vull ser barroer amb aquestes coses, però a mi m'han explicat casos de fills o filles que li van donar X disgust, és igual a quin fos, que li van donar X disgust a un pare o una mare... I que allà, no et diré que caien allà mateix, però que es posaven malalts, però allò fulminant, estàvem parlant de dos mesos més de... Aquí, clar, hem de juntar les dues tècniques, la biodescodificació per una part i l'altra part la PNL. que és la PNL, és la programació neurolingüística, és aquells pensaments que jo em verbalitzo i acabo generant unes conseqüències. Té una conseqüència aquella programació. Quan programo un ordinador, aniran uns programes o aniran uns altres. Doncs la nostra ment és igual. Amb els programes en què la programem, en base a l'emoció que haguem viscut d'estrès o de trauma, si no la sabem gestionar correctament, acaba passant autèntiques desgràcies. En aquest sentit, ja ho has dit, és un complement al que tenim com a tractament mèdic per entendre'ns. Com podem trobar nosaltres aquest... Tu, per exemple, l'ofereixes a aquest servei? Sí, sí, ofereixo aquest servei i de fet tinc casos espectaculars. En sentit que, per exemple, em arriba la persona, és la primera vegada que la veig, em diu el diagnòstic que té el quadro mèdic i jo li vaig directe a com s'ha sentit emocionalment. I, clar, moltes vegades aquestes coses, quan estan enquistades emocionalment, és perquè no s'han parlat amb ningú. Com ho saps? Em miren mala cara quan vols dir, llegeixes més? No, no llegeixo més, simplement el teu cos m'està explicant aquelles emocions que estàs sentint, poder-les entendre, i ja dic, sobretot és això, des de la gestió emocional curarem aquestes emocions, les reprogramarem, no és borrar-les o canviar-les, però no les podem borrar o canviar. Però sí reinterpretar, amb ajuda de què? De la PNL. Però hi ha la part física, ja hi ha uns símptomes. Per tant, aquells tractaments que estiguem portant a terme, els hem de continuar portant a terme, medicament. Vull dir, inclús m'han arribat persones amb tractaments de quimioteràpia i m'han dit, diu, deixo l'equip? No, mai, mai. Continua amb el treu tractament. Per què? Perquè senceres el teu cos. Però la part emocional, que és la que genera això, sí que fa falta aquesta gestió emocional. Malalts de càncer i tot, eh? Sí. De fet, un dels meus primers casos, i que el recordo amb molt de carinyo, va ser un senyor que em va arribar d'Igualada i em va explicar que tenia set petits tumorets al fetge. Perdó, deu eren, deu. Deu petits tumorets i que no es podia operar, no podien fer-hi res... i que, bueno, li havien parlat de mi a veure si el podia ajudar. I jo li vaig demanar a veure en quina situació es va trobar davant de molta ràbia, molta impotència, feia 10 anys. Clar, en aquell moment, aquell home encara recorda com mirava la seva dona, com saps això? No! I va dir, diu, sí, i llavors, clar, ell ho va explicar, ara ho va dir, diu, és que ni a la meva dona no l'hi havia explicat, perquè era un tema familiar, en el qual havia viscut amb molta ràbia i amb molta impotència, i s'havia quedat tot per ell, no ho havia gestionat, i ella es va quedar... Mare meva, se'n va sortir, pobrec. Bueno, no. Més endavant. No, no, no. Ell va lluitar molt, sí que la seva dona em va agrair tot el procés perquè realment, vull dir, amb un càncer de fetge en un mes es va engreixar 3 quilos, feia esport, vida normal, l'únic que ara continuava a ballar. va entrar en un tractament experimental jo és el que dic sempre la decisió és de la persona i jo en cap moment diré si sí o si no però sí que és el que dic alguna cosa hem de fer a la part física aquest tractament no va tenir els resultats esperats i va marxar Jo sempre dic que a vegades més val prevenir que curar. I em sembla que amb això també, eh? Sí, sí. Clar, aquí fer una bona prevenció emocional, quan sentim emocions que no estan correctament bé, que ens poden portar a tristeses, a ràbia continguda... Tinguem el mínim de símptoma de dir, ostres, em passa això, poder justionar aquelles emocions, quan encara no, aquesta bisagra de la ment cap al cos no ha passat, ostres, és aquella prevenció que bé que anem a la revisió dental, bé que anem a diverses revisions anualment, perquè nota bé a la revisió emocional com estan les nostres emocions. Marxo preocupat, eh, Anna? Perquè pensa que en uns 5 o 6 anys m'he engreixat 3 quilos a disgustos. Són tot de disgustos, eh? Els tinc marcats i sé quins són, eh? Aquí, clar, per exemple, aquest és un altre tema, no? La grassa, no? El sobrepesa. Aquí ens estem protegint d'algú. Però dic que internament jo peso 3 quilos més que no són de greix. Són de disgustos. Jo per això t'ho dic. I el problema és que no els he tret aquí. Doncs vigila, perquè això s'acabarà traduint en quilos, que serà aquella grasa de protecció. Sí que aquí, clar, no hi ha aquell manual, no? Sí que ens porta, depèn de la part del cos, depèn del símptoma, ens porta cap a unes certes emocions, però la interpretació que ha fet aquella persona i com ha guardat aquella informació és única de cadascú. Doncs aquí hem d'anar a tractar un per un, a veure... Tenim aquella idea de cap a on no t'anem, però llavors hem d'anar a perfilar què és el que va passar i com s'ha gestionat aquesta integració. Et marxo preocupat? Tranquil. Qualsevol cas, ja ho trobarem. Anna Colomer, coach, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta. Per explicar-nos, hòstia, i de veritat m'ha sorprès allò de la biodescodificació emocional. I no sé, espero haver-te de trucar, però bueno, vull dir que això ja... Ja tens el meu telèfon. Sí, clar, per això et dic, ja ho trobarem. Anna Colomer, moltíssimes gràcies. A vosaltres. Fins demà!