Temps i art, Papasseit, comerç creatiu i piano

Dilluns 23 de setembre de 2024, la tardor ja ha arribat a Girona. Malauradament ens despertem amb la tragèdia d'una nena de 3 anys que ha mort després de ser atesa per un mal de panxa al cap de roses. La justícia s'encarregarà de dictar sentència sobre si hi va haver mala praxi o no, però ha estat en forma de tragèdia, com hem de recordar una vegada més com d'important és la sanitat pública i també amb la displicència amb la que es dona a vegades a causa de la sobrecàrrega de feina. que no li haguem de veure les orelles al llop i tot l'escap del món per a una família que ja no tornarà a viure igual. I canviant de registre, si la Júlia Roberts era la núvia d'Amèrica, a nosaltres ens acompanya en aquest altar de la veu Arnau Vila. Bon dia i bona hora. Què tal? Molt bon dia, com esteu? Bon dilluns. Com et trobes? Bé, home, i vos? Bé, home, bé. Escolta'm, deia... Abans us has explicat aquest matí a primera hora... Que havies anat a casament. Sí, aquest cap de setmana vaig anar de casament, Arnau. No, no em casava jo. Ah, no em casaves tu? No. N'hi ha alguns que ens quedarem per vestir sants, nen. Estan vestir sants. Molt bé. I papa no va anar bé o com va anar això? Sí, home, sí. Molt maco, tu. És que saps què passa? Els casaments sempre són macos. Sí, i celebrar que dues persones s'estimen rodejats de tantíssima gent, vull dir, hauria d'haver vist el Nubi, que es va posar a plorar com una magdalena allà dintre de l'església, una cosa tremenda. No, però després ja ens ho van passar tots molt i molt bé. Veu que va ballant el Flying Free? O no? Va sonar a l'església Ah, sí? Va sonar a l'església, t'ho prometo Amb una versió de piano Com més d'allò Però sí, sí, va sonar el Flying Free I nosaltres vam tancar Platja d'Aro El Nubi no, però nosaltres Jo i un amic, bàsicament Ho deixarem així Perquè érem vint i pico I només vam aguantar jo i un amic meu Que ens vam quedar allà fins que ens vam fer fora Té mèrit un dimensi, això, eh? Déu-n'hi-do, eh? Té mèrit, té mèrit, sí. Colternau, tu quin és l'últim casament en què vas anar? Doncs mira, potser ens hem de remuntar als anys 90, potser, eh? Sí, sí, fa molt, fa molt. Què dius ara? Sí, sí. Però si hi ha molt d'amor, no? Per allà, dius... L'últim va ser uns complicats. Amb una cosina, sí, sí, però fa temps, fa temps. Sí? Com va anar, però? No soc massa de... Home, bé, recordo molt bé el pica-pica, però vaja, jo no soc massa de casament, ja t'ho diré, també, eh? No? No, massa. Home, no em diguis que ets d'enterraments, perquè si no, malament rany. No, home, no, tampoc. Però, és a dir, aquestes coses no és solemn a anar-hi, no. No és solemn a anar-hi, bueno, en tot cas... Escolta, jo el meu et convidaré. Sí? El que passa que no crec pas que hi confiïs, però d'aquí a poc, eh? Això ja t'asseguro. Vull dir, això ja, em sembla, seran temps futurs. El que no sé si venia de casament era el mossèn de Camprodon. Ah. Saps per què, eh? voldria no saber-ho no t'ho perdis t'ho dic un fenomen o sigui, l'han enganxat donant 0,96 però això és per fer les misses no, clar, però jo no sé si venia de casament no, perdona, 0,94 són moltes copes això conduint begut provocant un accident i fugint Jo crec que li tenia més por a la presó que a l'inferme. Segurament. Haurà de confessar-se força, eh? Ostres, em sembla que haurà d'anar a la capella de presó, eh? Però això, en tot cas, que ho determini algú altre. Ens posem en el programa d'avui, Arnau? Jesucrist. Jesucrist, no? Sí. Ai, en fi. En fi, el clargat i les seves carpetes. Escolta, ara sí, entrem una miqueta en el que farem avui, que, per exemple, parlarem amb la Laura Berguillos, a més a més, també passarà per aquí el Carles Fonturón, Xavier Díez, que també ens parlarà sobre el centenari de Joan Salvat Papaseit, el poeta, i, a més a més, també passarem per un comerç bastant singular del centre de Girona. I comencem mirant cap a la Casa de Cultura, ho dic perquè hem pogut gaudir d'una exposició que encara tenim en marxa, de fet, si no m'equivoco, fins aquest 30 de setembre, Tempo, moviment o pausa, de Laura Berguillos, a qui ja aprofito per saludar i que ens expliqui una mica què és el que podem trobar en la seva exposició aquests pròxims dies per aquests espistats que encara no s'ho hagin agendat. Laura, bon dia i bona hora. Hola, bon dia, Saïd. Merci per convidar-me al programa. Només faltaria, vull dir, això és casa teva, si és que hi ha casa d'algú. Laura, primer de tot, tempo, moviment o pausa? Vull dir, el títol ja és bastant revelador, però aviam si me'l pots descriure una mica. Sí, és una exposició que el tema central de tota l'exposició és el temps i el meu concepte espai temporal, vist des de diferents perspectives, per dir-ho d'alguna forma, i Què és més temps? O on passa més el temps? Quan estàs parat o quan estàs en marxa? Una miqueta és aquesta la reflexió final, potser, de l'exposició. De passa el temps si ens parem. A nivell de material, ho dic perquè has jugat bastant, no sé si és una clara referència a la mitologia grega, amb el tèxtil. Bona pregunta. Sí, estic especialitzada en alguna cosa en art tèxtil i és veritat que moltes vegades em fan aquesta comparació amb la mitologia grega, amb figures com Penélope, amb les moides, no? Fins i tot una coneguda a vegades em diu que soc la seva Penélope contemporània perquè em passo el dia desfent fils o desfent teles. Però no té res a veure l'exposició amb mitologia contemporània. Per molt que ens hi pugui remetre, almenys no voluntàriament. En aquest sentit, quin és el diàleg que proposes, més o menys? El diàleg que proposo l'exposició o la narrativa expositiva està dividida en diferents fases. La primera una mica parteix de la metodologia de treball que utilitzo. que fa referència al treball d'acció, però també faria referència una mica a la font d'inspiració, que moltes vegades per mi és la contemplació de fenòmens naturals, Un cop passem aquesta primera fase, entrem en una fase més analítica, que parla una mica de com succeeix un instant, que ho entenc com un encreuament espai temporal de diferents ritmes, de diferents recorreguts. Un cop aquí passem en un impàs, que per mi és una obra, que és The Weight, l'exposició ja entra com una zona més fosca, no?, I és una exposició que parla del deteniment, com si diguéssim d'una pausa a espai temporal, però que va ser una obra que va sorgir en un moment de dol que per mi era, doncs, molt complexa, no? Quan entres cap a la segona sala de l'exposició, la primera obra que et trobes és Instant de canvi. I és precisament un moment d'inflexió perquè canvia aquest diàleg, no? Per entrar en una part potser com molt més meditativa, molt més metafísica sobre la interpretació del temps. I així a través de la seva pausa, com dèiem abans... O fins i tot ja siguen una mica més punxant i parlant de la capitalització del temps. No sé si més o menys... Jo crec que acabes de definir probablement el guió de vida de moltíssima gent, no? Una part contemplativa al principi on no li podem donar gaire explicació als fenòmens que trobem, una altra on hi ha molts alt i baixos, també hi ha un procés de dol, i a partir dels 30 anys que és quan comencem potser a vegades a valorar els moments de pausa. No sé si anava per aquí la cosa... Jo crec que els moments de pausa els valoro des de sempre, perquè en realitat sóc una persona molt tranquil·la, que li agrada molt viure amb calma i que es sent moltes vegades molt frustrada per tot el moviment propi del món, exacte, de la globalització, de les noves tecnologies i totes aquestes coses. Però és veritat que és una exposició que és autoreflexiva, Quan parlem de temps, evidentment, parlem de vida i, per tant, molta gent s'hi pot sentir, doncs, reflexada, no? No sé si més o menys anava per aquí la teva... Sí, era una observació, bàsicament, però ja et dic que bastant il·lustrativa, jo crec, i abans has parlat de foscor, t'ho dic perquè no només jugues amb el tèxtil, sinó també amb la llum. Sí, jugo moltíssim amb la llum. De fet, és un element més de l'exposició i que estic molt contenta de com ha quedat el resultat d'il·luminació a la Casa de Cultura. La Mònica i l'Albert de la Casa de Cultura van fer un treball preciós i excepcional i estic supercontenta de com ha quedat. Al final, la llum és un element més etèric I jo n'afegiria un altre element que per mi és molt important en el circuit expositiu o en les obres, que és el que jo dic el silenci, el buit o el silenci, donar a totes les peces aquell espai que necessiten. Aleshores, Si d'una cosa estic satisfet en aquesta exposició és de com s'ha aconseguit aquest buit i aquesta il·luminació que fa que et fixis o et detallis en determinats elements i que precisament la meva feina llueixi molt millor. I en aquest sentit, més enllà d'aquest diàleg que tenim entre el teixit, també la llum, és una mirada també com... És a dir, quin és el final d'aquesta exposició? Quin creus que és una miqueta la sensació amb la que acaba la gent? Quan acaba, després també recordem, potser ja tens algun feedback també de gent que ho hagi pogut visitar. Al final de l'exposició, de fet, el que vaig voler fer és un espai propi de meditació, un espai per poder tenir el teu temps, el teu temps per reflexionar, ja sigui amb l'exposició o no. I un altre element que també és interessant dintre de l'exposició, que és un element que vaig incorporant miqueta a miqueta a mesura que vaig fent exposicions, són les aromes. Ah, sí, eh? Sí, aleshores en aquesta exposició hi ha tres obres noves, podríem dir-ne, que són tres essències, que es troben més o menys a principi, meitat i final de recorregut, i en aquest final de recorregut que et deia que hi ha com un espai de meditació en què t'hi pots estar el temps que vulguis, l'estona que vulguis, hi ha també una essència que acompanya, no? I que doncs busca una mica com introduir-te en un espai... Intemporal, per dir-ho d'alguna forma. No sé si seria aquesta precisament la paraula. Atemporal, atemporal. Sí, però és que al final m'encanta la contradicció que planteges també, no? Perquè és el moment de pausa mentre tot el món segueix girant. Sí, correcte, però d'això parla l'exposició, no tempo, moviment o pausa. Que al final també et diré una cosa, una cosa és fer una pausa i l'altra cosa és badar, no? Són coses diferents. Clar, evidentment, però el tipus de pausa que plantejo és una pausa activa d'alguna forma, no és una pausa meditativa, una pausa per reflexionar i per després poder continuar. Em sembla que tenim l'Expo fins al dia 30 de setembre, oi? Correcte, avui inaugurem l'última setmana i això queda exactament una setmana perquè es pugui visitar i es pugui gaudir, que espero que també es gaudi molt. Escolta, i amics coneguts i saludats que hagin pogut passar, què t'han dit? Quin és el feedback? El feedback és molt positiu, la veritat, m'han felicitat, en general ha agradat moltíssim l'exposició i encara estic rebent felicitacions, per tant, super bona senyal, no? Que bé, doncs animem a tothom que puguin veure aquesta exposició Tempo, moviment o pausa de Laura Berguillos a la Casa de Cultura de Girona, com hem dit, fins al dia 30 de setembre. Laura, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat aquí als Quatre Rius, això és casa teva. A vosaltres per convidar-me i fins la propera. L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya, concentrat en 3 minuts als butlletins informatius horaris. A Girona FM, la gironina. L'alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa. A Girona FM. La Gironina. Info Podcast, la càpsula informativa de 3 minuts amb tota la informació bàsica del dia. Notícies, agenda i informació de servei. Un producte de Girona FM i la xarxa fet i pensat en digital. En exclusiva a gironafm.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi. García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i disseptes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. Les retransmissions del Girona Futbol Club a la ràdio de la ciutat. Aquesta temporada tan especial t'oferim tots els partits de Lliga, Champions i Copa del Rei en directe al 92.7 i a GironaFM.cat amb la narració de Pau Villafanyer, Josep Coll i Judit Mateu. Escolta la prèvia, el partit íntegra i totes les reaccions dels protagonistes després del xulet final. A Girona FM només som del Girona. Som la teva veu. Som la gironina. Els Quatre Rius. El magazín matinal obert a la ciutat. Doncs Arnau, seguim amb més propostes que tenim a Girona. De fet, mirem l'agenda d'avui dilluns i tenim una conferència bastant interessant sobre Joan Salvat Papaseit, poeta, a càrrec de Xavier Díez, historiador, professor, també membre de l'Austec i tertulià d'aquesta casa, aquí ja aprofito per saludar. Bon dia i bona hora. Bon dia i bona hora. Xavier, si no m'equivoco, 100 anys des de la mort de Salvat Papaseit, probablement un dels poetes vanguardistes més importants que ha donat les lletres catalanes. Probablement un dels poetes més... Primer de tot, en la condició del que seria poetes nacionals, que ja podria dir d'una manera molt poquets, podríem parlar de Joan Maragall, podríem parlar de Jacint Verdaguer, podríem parlar de Miquel Martí Pou, podríem parlar... de salvar Papa Sey, perquè és d'aquests pocs que la major part de persones d'aquest país amb un mínim de lectures sabria memoritzar alguns dels seus poemes i que se'n sabrien moments ocasionals. Cent anys d'un poeta tràgic probablement sempre se n'ha parlat que és un poeta avantguardista però la realitat és que de vegades l'avantguardisme de salvar papasseides més estètic que no pas profund perquè en el fons és un poeta diguem allò que en el seu fons és sobretot un poeta clàssic, líric probablement un dels poetes que millor encanta l'humor a nivell europeu per exemple Xavier, avui una conferència si no m'equivoco a les 6 de la tarda la Carles Rahola precisament per redescobrir una mica la seva vida i obre Sí, això forma part de l'any Salva Papa Seid, que està comissariat per Ferran Aïsa. Ferran Aïsa és probablement la persona que més ha biografiat en els últims 20 anys a Salva Papa Seid i ha instigat que hi hagi diverses persones que, com el Jordi Martí Font, ell mateix i jo mateix, anem fent xerrades per difondre l'obra del poeta. Jo també sempre he pensat que la commemoració d'aquest tipus d'actes, centenaris, etcètera, també serveixen una mica més enllà de per posar en valor la seva figura, també potser per intentar indagar una mica més en tota la seva obra. No sé si és així, Xavier. Correcte. A veure, a cada aniversari, les commemoracions... Serveixen per moltes coses, però la primera d'elles és per rellegir a un autor cada generació de fer la seva relectura, perquè és evident que els anys varien pel que fa a la manera de concebre el món, concebre l'univers, concebre fins i tot l'amor, I aleshores, doncs, llegir els clàssics, diguem, és una bona manera també de veure com ha evolucionat la nostra pròpia societat, com indagar-nos sobre els diferents factors, i després hi ha un altre factor. En els últims anys, en base als diversos estudis literaris, diguem, també podem posar-nos una mica al dia respecte a les Diverses recerques que es troben, que es poden... Jo, per exemple, quan vaig llegir a Salvador Passeig als anys 80, pràcticament no sabia res d'ell, i una de les coses que hem fet aquests dies per poder-me preparar a la conferència és trobar que bona part de la documentació privada està dipositada... a la Biblioteca de Catalunya, a l'Arxiu Nacional de Catalunya, i que és fruit de tot el que conservava el seu germà, que vivia a Cuba, i que les seves filles, en una situació de dificultats econòmiques, van vendre a l'arxiu amb cartes personals... cartes familiars coses molt interessants A més, una obra, Xavier, que si no m'equivoco està força impregnada del seu caràcter ja revolucionari Sí, a veure, va tenir una vida molt curta, va morir de tuberculosi als 30 anys, però, evidentment, va passar per totes les etapes. És a dir, ell va començar socialista, però en realitat era un anarquista, i a més, al final de tot, i per damunt de tot, també un independentista de primera hora. Era amic d'Aliana Cardona i tenia una filosofia molt llibertària en aquest sentit. A més a més, més enllà dels seus llibres de poesia, em sembla que també analitzareu, fareu referència a manifestos. Per exemple, n'hi ha un que m'agradaria que ens poguessis explicar, que és el primer manifest futurista català. Sí, a veure, Salota Passeit era una persona que només havia tingut 5 anys d'ensenyament reglat, però que en canvi, per la seva condició d'allò del lletre ferit, el seu autodidactisme, tenia una gran capacitat de connexió amb els moviments europeus que s'estan produint les avantguardes durant la Primera Guerra Mundial, de fet s'escriu amb Marinetti, s'escriu amb els avantguardistes espanyols i a partir d'aquí és una de les persones que transporta totes aquestes novetats literàries, l'esporta a Catalunya i genera també com una mena de nucli de poetes avantguardistes, en Josep Maria Junoi i Tomàs Garcés i fins al mateix J.P. Foix i és algú que té un suport que deu tenir una capacitat de encantamenta que fins i tot és capaç de captar l'atenció d'Eugeri Ors o el mateix Josep Pla que escriu el·logis al voltant seu sempre. Doncs Xavier, avui dilluns a les 6 de la tarda, no? Si no m'equivoco, a la Rahola? Sí, sí. Doncs conferència sobre Joan Salvat Papaseit, poeta, càrrec precisament de Xavier Díez. Moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat aquí als Quatre Rius i que vagi molt bé la conferència. Igualment, ara veurà. L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina. Som la teva veu. Som la gironina. L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina. Info Podcast, la càpsula informativa de 3 minuts amb tota la informació bàsica del dia. Notícies, agenda i informació de servei. Un producte de Girona FM i la xarxa fet i pensat en digital. En exclusiva a gironafm.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi. Com cada dilluns ens toca sortir de l'estudi, ens anem a descobrir un nou comerç de Girona i, en aquest cas, passem prop del carrer Peixateries Velles, en concret el número 11. Ens hem aturat el Creative Therapy, no sé si ho he pronunciat gaire bé, en tot cas, que m'ho digui la Gemma Ramilans, a qui ja aprofito per saludar, bon dia i bona hora. Ho he dit bé, això, del Creative? Doncs sí, perquè, a veure, nosaltres és el... Nosaltres el catalanisme és una... Nosaltres diríem el creatiu. El creatiu és que torna un complet, perquè ja tenim moltes coses. És el creative. T'ho dic perquè és que l'altre dia estàvem parlant amb una amiga meva i em va recomanar de passar per aquí i sobretot em va dir una cosa, aviam si me l'expliques tu, que és una concept store. Què vol dir això? Exactament. Un lifestyle store, vale, m'encanta de moment el concept. El que passa és que no és una botiga convencional. Tenim roba, que pràcticament una botiga és una col·lecció de tota organ i fixos que hem dissenyat nosaltres, amb complement i tot això. Després també tenim artistes locals que venem, exposem i venem la seva obra. quadros, ceràmica, visuteria i a més a més tenim un espai on fem tallers de ceràmica o pots venir una xerrada o pots fer una classe de ioga i també trobem espais, és una botiga diferent, per això en equipotent no vam trobar el nom perquè el vam buscar bastant en català Tot i que el nom sigui anglosaxó, escolta, és... I a part sou, exacte, Girona de tota la vida, com aquell qui diu. Santa Coloma. Girona. I és que és el que et dic, vull dir, més enllà del nom, vull dir, comerç de proximitat al 100%, amb artistes locals... Sí, sí, sí. Doncs sí, per exemple, una altra de les persones que no estan important a la nostra... També té una botilleta petita aquí al barri, però faig els pedis aquí. I som dos personals que intentem fer-ho molt, començar cap al barri, al barri. Aquí som unes enamorades d'aquí, quan era al barri, intentem fer coses a la... parlant de productes tu ets dissenyadora de moda i si no m'equivoco la teva botiga hi ha la teva marca Aviam, és a dir, com neix aquesta evolució cap a deixar de vendre marques potser més conegudes a apostar directament per la teva? Doncs bé, nosaltres érem un motiu multimarca, perquè hi ha moltes marques i no ho he buscat tot arreu, perquè no ens havia trobat un motiu emocional, vivia viatjant molts, hi ha moltes marques utilitzades per les hem portat aquí. Però va ser una mica també un canvi personal de voler tirar més cap al tema de sostenibilitat. Un tema de buscar coses que m'agradessin dintre el món sostenible, posar-hi tots els organics, polistes, reciclants, tot això, i no es donava res que m'agradessin. Fins que al final ho vaig buscar i m'ho vaig dissenyar. i, bueno, m'ajuda, la meva família m'ajuda, amb tot l'equip, eh?, de Creative, entre tots, que hem tornat sol, eh?, però sí que va ser un tema de dir, volem tirar cap a una altra, no volem comprar tanta cosa, o sigui, comprar de tant arreu, i moltes coses a vegades també es fan a la Xina, no?, encara que no es fan a la Xina, o a la Xina, o a la Xina, o a la Xina, o a la Xina, o a la Xina, o a la Xina, o a la Xina, o a la Xina, o a la Xina, o a la Xina, o a la Xina, o a la Xina, o a la Xina, o a la Xina, o a la Xina, o a la Xina, o a la Xina, o a la Xina, o a la Xina, o a la Xina, o a Té una traçabilitat, no? Vull dir... Jo domino, eh, el tema. Jo domino el tema, eh. i com que no vam trobar res que ens agradés o que fos una mica el nostre estil, doncs ens haurem anat creant i ara pràcticament tota la botiga ja es respira que la nostra marca, a part també ens fem visiteria, també perquè volem fer alguna cosa diferent i també la fem el nostre pic, fem quadres de Girona i ens trobem una altra d'aigua És curiós, eh? Perquè el barri vell, que és el cor de Girona, probablement és el barri més internacional que té la ciutat. T'ho dic perquè Girona convida a tirar endavant una proposta com la teva. Bé, tenim clientes que havien hagut de treballar, potser més per la manera més multimarca, però millor algunes o clientes que han perdut. Alguns ho consiguen. Però, bueno, hi ha d'altres que ens han fet addictes a la marca i que sempre també posem algun punt d'alguna marca de fora, potser si ve el flou vermell, posem la col·laboració del vermell, posem alguna vegada puntuals, sempre venen a donar algú. Però sí que és veritat que la gent de fora li agrada molt. Vull dir moltes canvies, els nòtics sobretot, els americans, les mitjanes que entren i veuen algú diferent, inclús, de les seves, també és diferent. No, no és una botiga que dirà. M'he viscut una altra igual o molt igual a Amsterdam. No, perquè l'hem anat creant a poc a poc entre nosaltres i amb coses que no va. Però ara m'agrada això. Ara, per exemple, aquesta setmana hem fet una petita cloche de bebès amb el mateix gràfic que tenim de gran que ens demanàvem. T'ho dic perquè aquesta mentalitat potser de valorar més el producte orgànic, sostenible, amb una traçabilitat, això també potser és poc gironí, no? Vull dir, encara, encara, esperem que encara. Ah, te n'ho va dir. de segona mà, ens hem trobat filles de fora, que quan venen aquí ho veuen i diuen, ah, és que jo en el meu país, per exemple, és que les meves filles no han vestit mai roba de primera mà. Nova. Nova. Sempre, sempre, sempre, tot el que compro de segona mà. Sí. I els hem de veure que aquí hi havia aquesta zona de 20 anys a la botiga i vam dir, ai, que és xulo, perquè això no ho trobem com venia. Clar. Sí, no? Vull dir, més cosmopolites, potser. També perquè a Girona encara som un poble, eh? Tampoc ens enganyem. Clar. Doncs anem aguantant i nosaltres podem anar tirant cabell. I si ho podem aguantar, aguantarem. I de Girona ho necessitem. Però al final nosaltres vivim aquí i això, com que volem, és que agradi Girona. Però ara mateix sempre agrarem un 50% de fora i així. Ara parlaves d'anar tirant. Escolta'm una cosa, el gran repte de tirar endavant un projecte com aquest, quin és? i no tenava més dels gastos, que són molts. Recordes el primer dia? Aquí? Sí. Com va anar? Doncs el primer dia, saps quan era? Que estàvem amb el tema de literatura. Ah, mira! Veus que bé? Ho veia intentant. Però, bueno, la ciutat estava com molt il·lusionada, no? I com controlaves aquelles ganes? T'ho dic perquè, clar, un dia obries i l'altre tancaves i deies, ostres, jo vull obrir, però no puc. No puc perquè avui no es pot obrir. No toca, per què no toca? No, no, perquè es tancavem, eh? O sigui, hi havia un dia que seria, no ho sé, no recordo, però bueno, va anar molt bé perquè... Carai. Clar. Clar. hem anat tirant amb els debaços clar, mala època mala època que hi havia avantatges molt i ara estem en un procés de canvi abans m'ho has comentat i el suport familiar, què tal? la veritat és que sí, tinc 3 filles que totes m'han ajudat des d'on us agrada això per comprar tot el que ho compraria clar Dinamitzar-la. Ah, molt bé. També et diré, quan les coses van bé, que continuïm bé i prou, eh? Sí, no? Doncs ja et dic. Escolta, Gemma, moltíssimes gràcies per aquest recorregut. M'ha encantat. No us coneixia i em sembla que ara sí i ja et dic jo que no me n'oblidaré. Ah, mira. Doncs mira, no menteixo normalment, però em sembla que sí que compré alguna cosa. Això t'ho asseguro. Gemma, moltíssimes gràcies. Si vols saber tot el que passa a Girona i en l'entorn més proper, som la teva ràdio. Girona FM, l'única emissora local de Girona. Informació, opinió, entreteniment, el futbol i el bàsquet en directe, cultura i molt més, ho trobaràs tot a Girona FM. Al 92.7 de la FM i a gironafm.gat. Som la teva veu, som la gironina. Cocodril Club Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80, escolta Girona FM els matins de diumenges de 9 a 11 i les nits dissabtes de 10 a 12. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Recorda, dissabtes de 10 a 12 de la nit, diumenges de 9 a 11 del matí, a Girona FM, 92.7. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, cocodril. No pasaste de caimà. Hasta luego cocodrilo. Subscreu-t'hi. García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta a tota l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat. Els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou. Info Podcast, la càpsula informativa de 3 minuts amb tota la informació bàsica del dia. Notícies, agenda i informació de servei. Un producte de Girona FM i la xarxa fet i pensat en digital. En exclusiva a gironafm.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi. Les retransmissions del Girona Futbol Club a la ràdio de la ciutat. Aquesta temporada tan especial t'oferim tots els partits de Lliga, Champions i Copa del Rei en directe al 92.7 i a GironaFM.cat amb la narració de Pau Villafanyer, Josep Coll i Judit Mateu. Escolta la prèvia, el partit íntegra i totes les reaccions dels protagonistes després del xiulet final. A Girona FM només som del Girona. Som la teva veu. Som la gironina. Els Quatre Rius. El magasin matinal obert a la ciutat. Sona de fons, Crepuscle, un dels temes que podem trobar en el primer disc de Carles Fonturón, pianista i compositor. El disc es diu Moviment Estàtic, contradicció ja només en el títol. Això que ens ho digui, si més no, el protagonista, avui al temps de música parlem amb Carles Fonturón. Bon dia i bona hora. Bon dia, moltes gràcies. Primer de tot, Moviment Estàtic. Joc de contradiccions? Sí, sí, sí. Bueno, meu pare va estar molt de temps sent professor de física a batxillerat i estava molt en contra d'aquest títol perquè deia, és que no té sentit això, no d'això, però al final ja li va trobar, escoltant el disc, li va trobar el sentit, no? Que és una mica això, no? És com música que està com parada perquè és com molt calmada, és així com de relax, però hi ha un moviment intern, no? També, llavors, bueno, jo crec que lliga. Sí, sí. Primer disc, si no m'equivoco, com està sent aquesta estrena? Bé, molt bé, molt content amb la rebuda, sí, sí. Bé, és un gènere molt diferent i va sorgir també d'una manera molt fortuita i bé, jo crec que això que està agradant. T'anava dir, perquè tu ets de formació clàssica, primer de tot, si al final parlem de piano, suposo que aquesta és la gran base. Una base que mantens, però també portant aquest estil de música una mica també cap als nostres dies. Sí, exacte. Jo vaig començar aquí al Conservatori de Girona i després vaig fer el superior, vaig anar a fora a estudiar també a Rússia i era una formació molt clàssica, no? Però sempre he sigut molt obert de mires, m'agrada molt tot tipus de música, modern, jazz, tradicional, i sí que aquí intento agafar una mica de... Bueno, una mica de... Unes harmonies una mica més modernes, diguem-ho així. Una mica més modernes, però tampoc sense passar-nos. Sense passar-nos. Perquè hi ha alguns gèneres que no cal tocar-los gaire. Clar, exacte, exacte. T'anava a dir, Carles, com ha estat una mica el procés creatiu de plantejament i desenvolupament d'aquest disc? Bé, això va sorgir perquè jo estic treballant al Conservatori de Vilaseca i allà van venir un pianista que tenia música d'aquest estil i van fer un concert on vam tocar música seva a diferents professors. Llavors va tenir molt d'èxit, m'agradar moltíssim i vaig pensar, ostres, potser podria fer alguna cosa semblant, no? I arrel d'allò, durant les vacances de Nadal, que és quan tenim més temps els músics, perquè el dia a dia realment és molt complicat. Com el de tothom. Sí, sí, sí. I al final aquí... Ja, ja, ja. I llavors, doncs això, vaig tenir uns dies i la veritat és que va ser com molt ràpid perquè anava fent un tema per dia i... Ah, sí? Sí, sí. Me passava moltes hores, eh, el dia, però sí, estan fets en un sol dia cada un. Ah, que bo. perquè t'anava a dir jo crec que el primer disc normalment sol ser el més complicat segurament, és a dir, quins obstacles has trobat tu pel camí? Bé, no és ben bé el primer disc perquè tenim una formació en un quartet que fem així música de una espècie de fusió de flamenca, jazz i així. Dic en solitari, eh? Sí, però vull dir que m'he nodrit molt de fer l'altre disc, d'anar veient els estudis de gravació, com anava, com s'havia de ser el procés, com buscar la discogràfica, com fer-ho tot i la veritat és que He anat copiant una mica el model aquell. Clar. Sí, sí, m'ha servit bastant. Tot i així, encara hi ha dificultats també per no talents que puguin arribar-hi, en aquest sentit. O sigui, el procés és complex en aquest sentit. Jo crec que avui en dia és bastant més fàcil, no?, que antigament. Avui en dia... És que gairebé, si et compres els materials adequats, ho pots fer a casa, potser amb una qualitat molt més baixa, no? Però després també hi ha estudis de gravació molt i molt bons, com on tu vaig gravar, que és el local d'estudi. Sí, home. i d'aquí de Vilagueret, i allà tenen un equip boníssim i és molt assequible poder anar a treballar amb ell. Clar, jo t'ho he de preguntar, perquè no ho sé ben bé, i mira que de música em toca una mica, el tema del disc, portar-lo al directe, és una transició completament natural, en aquest sentit? Bé, mira, precisament la setmana passada vam fer una primera preestrena, diguéssim, i jo crec que es pot jugar molt amb diferents coses. Per exemple, el concert que farem aquest dimecres a la Fundació Balbi serà... Jo piano sol, però el que vaig fer la setmana passada, l'Ateneu Sant Cugatenc, va venir un company que és poeta, que va fer un poema per cada un dels temes, i anàvem recitant, anàvem jugant amb la música de fons o el primer poema, i jo crec que és bastant versàtil. Sí, i aconsegueu teixir aquest diàleg entre poesia i música? Sí, la veritat és que estàvem una mica expectants a veure com seria, però jo crec que va funcionar prou bé i arrel d'això ja sembla que han sortit alguns altres concerts. Ah, que bé. Sí, sí, sí. Escolta'm una cosa, aquest dimecres tindrem poeta aquí també o vens tu sol? No, aquí no pot venir ell, però sí, sí, més endavant potser farem alguna cosa amb ell, sí, sí, per aquí també. T'anava a dir, com va ser la trucada a la Fundació Balbi per venir-lo a presentar aquí a Girona? Bé, jo, la Magui Torres, que és la directora artística de la Fundació, ja la conec des de fa molts anys, perquè quan estudiava aquí al Conservatori ja havia anat a tocar algunes vegades. Amb aquell magnífic piano que tenen a la sala. Exacte, sí, sí, molt bon piano. I l'espai és molt acollidor, amb tots els quadres i tot ben bé el centre de Girona. I res, la vaig escriure, li vaig passar al CD, quan encara no havia sortit, i va mostrar molt d'interès i vam mirar de muntar-ho. És el que anava a dir, aquest dimecres a les 7 de la tarda presentes aquest moviment estàtic a la Fundació Balbi, jugues a casa? Sí, jo crec que sí, sí, sí, sí, sí, vindrà gent familiar, bastant coneguts i jo crec que sí, estic molt còmode de tocar aquí, sí. En aquest sentit, de moment, el feedback que hagis pogut rebre del disc, satisfet? Sí, molt satisfet, sí, sí. Perquè és una música que, aparentment, amb el que havia anat fent, o clàssic, amb obres molt complexes, sonates de Prokofi o de Samuel Barber, que duren mitja hora, i això són peces molt petites, molt curtetes, molt minimalistes, i crec que també... Està bé aquest contrast, perquè a vegades hi ha un públic que li agrada més, o aquestes grans obres de la història de la música, i hi ha un altre públic que potser agraeix que siguin peces més curtetes, que siguin més digeribles, i jo crec que sí, que funciona molt. en aquest sentit ja ho has dit bé digeribles potser també ho tindrem a plataformes si no m'equivoco Spotify, Apple Music suposo que al final això a nivell de reproduccions també ajuda que no pas peces de mitja hora doncs Carles Fonturón moviment estàtic que ens presentes avui que ens has presentat avui m'agradaria acabar amb la peça de retorn que em sembla que l'Arnau ja em diu que la té preparada sí? la tens preparada? Doncs volem acabar amb retorn de fons. Hem escoltat Crepuscle, entre d'altres, peces. Carles Fonturón, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat aquí als Quatre Rius. Moltes gràcies a vosaltres. Fins demà!