Temporada Alta, mobilitat a Girona i El Claustre

Descobre Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. 11 i 5. Benvinguts als Quatre Rius. Dimecres 25 de setembre de 2024. Avui fa 15 anys de l'arribada de la girocleta a la ciutat. Abans hem pogut escoltar què en pensava la gent en aquell moment i ja sorprès que destacaven alguns problemes que continuen encara avui. No ens enganyem, és més senzill creuar-te amb un unicorn per Jaume I que trobar aparcament. Sumem-hi també la zona de baixes emissions que arribarà completament necessària, això sí, no ho negarem, També l'esforç que s'ha de fer entre tots. Ja sabem quin paper ens toca fer a nosaltres i voldré veure també el paper que assumeixen les administracions. El problema probablement no és el problema, sinó l'actitud que tenim davant del problema. I si Tarantino tenia el senyor Lobo, que solucionava problemes, nosaltres no podíem ser menys. Tenim l'Arnau Vila, bon dia i bona hora. Què tal, molt bon dia. És una comparació una mica curiosa. Has vist? Però està bé, està bé, sí, sí. Sempre fem el que podem, però, eh? Fem el que podem, però escolta'm una cosa, aquí sempre s'ha fet ràdio, des del dia que vaig arribar fins avui. Però alguna cosa serà. I esperem que demà també... I de problemes en surten molts, eh? Sí, sí, sí. És el que ho asseguro. Escolta, parlàvem abans d'aparcament, cotxe o moto? Bicicleta. Bicicleta? Sí. Si puc, sí, perquè l'aparcament és terrible, Girona, eh? Jo et veia així motero. No, no, no m'ha agradat mai la moto. No? No. Carai. No, no, no. Mira, jo t'he de confessar que jo no he tocat mai una moto perquè crec que als pares i a les mares se'ls ha de fer cas. I la meva mare em deia que no, que no volia pas posar un tarat en una moto i va dir, mira, prefereixo el cotxe que si mai passa res doncs almenys estàs més protegit. Sí, no? Sí, aquesta va ser una altra història, després parlarem de mobilitat, abans però parlarem del temporal d'alta, a més a més, també parlarem d'art, avui passa per aquí el claustre, la galeria, per poder veure una miqueta quina és la radiografia artística que tenim a Girona, una mica més, i també Carme Rigall, que parlarem avui del Dia Mundial del Farmacèutic, que em sembla que tots ens han salvat també alguna vegada... sigui de bon matí. I alguna conversa també ens han tret. Home, sí, fan molt de psicòlegs, eh, vull dir, t'ho dic jo, vull dir, amb coneixement de causa que fan bastant de psicòlegs, eh, tant per telèfon com presencial. Però, en tot cas, si et sembla, ens n'anem ja... que és moment de temporada alta. Ens hi posem. Ens anem ubicant tot ja en el dia a dia, i fer-ho vol dir que arriba el Temporada Alta a Girona i Salt. Si parlem d'un dels festivals d'arts escèniques més importants d'Europa, ho fem en català, amb accent, anava a dir gironí, però em sembla que és més saltent que no pas una altra cosa. Salvador Sonyer, bon dia i bona hora. Molt bon dia. No hi ha gran diferència entre ser gironís, el tec, eh? Tot és un. Tot és el mateix, eh? Vull dir, no, t'ho dic perquè a vegades hi ha aquest... Crec que és important a vegades diferenciar-ho, però potser en aquest cas no, i més quan parlem de cultura i més quan parlem d'art. Per cert, abans parlàvem de mobilitat i anava a dir, la gent que va amb moto per Girona és bastant intel·ligent, em sembla que tu ets bastant intel·ligent, no, en aquest sentit. És una qüestió d'intel·ligència, és una qüestió de sentit pràctic, pràcticament, i sobretot per anar de Girona i Sal o moure's per Girona va super. Per això et dic, m'has donat molta enveja amb l'arribada del cas, que tot t'ho he de dir. També, aviat has dit, podríem celebrar ja els 22 anys d'aquest projecte, que és gairebé poder un fill? 32. 32. 32, tens raó. Son 32, és més gran que jo. Sí, va començar abans que n'esquessis. Correcte, jo en tinc 30. No, i és una cosa que això, a mi personalment, em fa una certa gràcia en Pla, Josep Pla sempre deia que Catalunya és un país que surten moltes iniciatives cada any, moltes, quasi cap no dura més de tres anys, ell parlava sobretot de revistes, en aquella època en sortien moltes i no duraven. Jo crec que està bé que hi hagi coses que durin, també està bé que es morin quan s'han de morir, quan ja no tenen l'energia que cal, eh? Aquest any em sembla que heu començat una mica abans d'hora, t'ho dic perquè tradicionalment havia estat octubre, novembre, desembre, aquest any ja el 12 de setembre vam poder obrir la temporada alta d'alguna manera. Sí, va ser un vermut. Vam fer una espècie de vermut que era, durant aquells tres dies, fer un espectacle gran, molt gran, la Carmina Burana de la Fura dels Baus, en Vivercambra, i perquè no es volguem allargar res, simplement que només es podia fer aquells dies, i estem acostumats que els festivals duren de tal dia a tal dia, que les coses són d'aquí a allà, que l'espai és, els estivals es fan en un lloc, i jo crec que ens hem d'acostumar que tot és més xiclet, el temps és una mica més dúctil, i l'espai també, per això a temporada alta té coses a Gironi i Salt, però en té a Palafrogell, en té a Barcelona, en té a Sant Gregori, en té a Bescanó, etcètera. Ha estat un bolet, una cosa puntual, o també obre la reflexió de diostres de trencar aquestes barreres? Pel que fa al temps, sempre hem sigut bastant elàstics, però si haguéssim de portar un espectacle o estrenar un espectacle que ens semblés que és extraordinari i que si no és així mai no vindrà a Girona... no ens faria res a fer alguna cosa fora espai i fora temps. I pel que fa a espai, exactament igual. Si no tenim un problema per un festival d'aquestes característiques i és que no tenim un teatre amb un escenari prou gran, etcètera, etcètera, per fer, per portar alguns dels grans espectacles que hi ha al món i que creiem que a Catalunya s'haurien de veure. Si excepcionalment alguns són de veure a algun altre lloc, no passa res. L'any passat vam fer un espectacle molt gros que no es podia fer aquí a Figueres i... Es va omplir tots contents. Aquesta limitació creus que algun dia potser la podrem sortejar aquí a Girona? No ho sé, però això, primer, no ho podem marcar nosaltres, qui ho han de marcar, és clar, són les institucions i són qui ho ha de decidir. I suposo que ho fan amb els seus criteris i em sembla molt bé. Jo crec que quan fas una cosa, programes una cosa així grossa, sobretot, però petita també, tu has de saber dues coses, les condicions que tens, en aquest cas d'espais, i d'un altre cas, econòmiques. Un cop les saps, no serveix de res queixar-se. Tu amb el que tens treballes i ja està, jo crec. És un discurs bastant diferent a algunes propostes de festival. T'ho dic perquè sou vosaltres que us adapteu al que hi ha i no pas imposar que siguin les administracions els que s'adapten a la proposta. A vegades això passa amb els festivals i tu ho saps. Jo no hi entenc gaire de festivals, però el que sí que crec és que les institucions les governen uns senyors i dues senyores a qui han votat. Per tant, són ells que han de decidir governar. Les institucions, els festivals en aquest cas, els donen una subvenció, una aportació pública. Jo suposo que ens la donen perquè fem una funció que elles en aquest moment no fan. I per tant, jo crec que ens hem d'adaptar al que tenim. També és veritat que les administracions són molt diverses i molt variades i que per això també hi ha una certa mobilitat d'espai. Si no es pot fer una cosa aquí pots intentar fer-la a un altre lloc, etcètera. A més a més, moment gros per entendre'ns, comencem aquest pròxim 3 d'octubre, allà lluny hi ha una caseta de Jordi Casanovas, en aquest sentit em sembla que amb ganes ja que comenci a girar la roda. Sí, quan ho tens tot a punt el que tens ganes és de començar. De començar, en el meu cas personal, és a dir, que fa de director, té molta feina aquests dies, perquè li toca explicar el festival arreu, però el que té gràcia és que les més de 100 persones que treballen al festival, que puguin anar ja a espectacles, teatres, i sobretot que la gent, que per aquí es fa... vegis entrar-la als teatres, la vegis com s'agafen els espectacles, t'adonis això, l'has encertat aquí, t'has equivocat, això no els agrada, això sí que els agrada, això té sentit, això no en té sentit, jo crec que això és el que té gràcia, esclar. A una setmana vista encara queden algunes coses per lligar? Sí, és a dir, durant el festival cada dia es lliguen 50 coses. Nosaltres tenim cada setmana, cada dimarts al matí, una reunió amb tots els caps d'àrea i allà surten moltes coses. Jo què sé, començarà el 3 d'octubre, entrarà a altres llocs o molts llocs, però serà amb un espectacle que dura set hores, no és un, són altres espectacles que es fan al mig dels boscos, etcètera, que és una cosa que és impressionant. Si tres dies abans veiem que ha de ploure, mira si em queden de coses per lligar. Com ho fas, què fas, què dius a la gent, etcètera, etcètera, etcètera. Hi ha moltes coses per lligar, però aquesta és una part bonica de les feines, jo crec. Saber improvisar, saber-se adaptar... És el que t'anava a dir, perquè abans parlàvem del senyor Lobo, no sé si has vist Pulp Fiction, però em sembla que... O sigui, en una edició tranquil·la, com de gran és la pressió de solucionar aquests problemes en el dia a dia? La pressió hi ha sempre, però jo a vegades parlem amb tot l'equip i dic, mireu, nosaltres no som cirurgians. Quan ets un cirurgià i operes un cor, o ets de l'equip que l'opera, si t'equivoques és una autèntica catàstrofe. Amb el món del teatre... Primer, tenim l'obligació d'equivocar-nos, vull dir, tenim l'obligació d'arriscar i optar per espectacles que són un risc, però és la nostra obligació. Anar-lo segur és molt fàcil i no serveix per res amb cultura. Després, amb les coses de la vida pràctica, el que has d'intentar és ajudar i servir a la gent i respondre tots els mails que reps de queixes, de coses que surten. Això ho has de fer i ho fem sempre. Però la pressió és relativa. Fem una feina que és maca, que és amable, que té, evidentment, moltes pressions, això ja ho sé, però són pressions relatives. Com a mínim, a mi no m'afecten pas massa. Normalment, quan fas la proposta a un grup, a algú perquè pugui venir a la temporada alta, jo entenc que normalment la resposta és que sí. A veure, hi ha dos coses. D'entrada, rebem... anava a dir centenars, més que centenars, més d'un milió de propostes que t'ho demanen. Per tant, aquests que ja t'ho demanen, òbviament, si t'ho demanen, si pot ser... Jo sempre dic que nosaltres cobrem per dir que no. Si de mil és de mil, n'has de triar cent, doncs dius 909 i 106. Però els que t'ho demanen, òbviament, la resposta és sí, perquè si ja t'ho han demanat, vol dir que volen. I després, els que vas a buscar... Sempre et diuen que sí en dues condicions. Una, que sigui possible per dates, dues, que sigui possible per espais, que tinguis un espai que s'adacui el que volen, I tercera, evidentment, l'econòmica. Per tant, són les tres condicions que són... I les propostes que ens fan, el que no fan mai, mai, mai, no ha fet mai el festival, diguem-ne, és quan són el queixet, que és a dir, el queixet és el preu d'un espectacle, és rebaixar-lo o dir véns si ho fas més barat. Això no ho hem fet mai. Creiem que el festival és gros, que el festival és potent i, per tant, en aquests casos... Que pot assumir, s'assumeix... S'ha de treballar d'aquesta manera, sí. Alguna vegada li han dit que no al Temporada Alta i a Salvador Sonyer? obertament, és a dir, sense tenir en compte aquests tres factors sí, esclar que ens ha dit que són moltes vegades i sobretot com més enrere anem més els primers anys que fèiem alguna cosa internacional et deien de què me parla, quin festival me parla què és? això ara ja no passa, evidentment perquè el que és el món escènic a tot el món saben que és temporada alta i tothom ho coneix, per tant Si et diuen que no, és perquè no els va haver apartates, o per condicions econòmiques, això no ho diuen ells, això ho diguem nosaltres, però potser, o per condicions d'espai en general. Jo no recordo casos que s'hagin dit que no, que no sé així. T'ho dic perquè al final el temps us ha donat la raó a vosaltres. Bueno, en tot cas no nosaltres, sinó la ciutat, o l'entorn en què es fa, vull dir, i després no és que et doni la raó, és que a poc a poc el festival va créixer, va conèixer amb el petit, ha anat creixent, creixent, creixent, i a poc a poc, el plat de 33 anys, esclar, que han sentit parlar-ne tots, només faltaria. Clar, t'ho dic, i per cert hi ha una cosa a la pàgina web que m'ha encantat, i és els semàfors aquells que teniu a sota els espectacles per veure els aforaments, una miqueta com està, m'ha semblat una idea genial. Saps per què ho fem això? Perquè... Les estadístiques es valoren massa els festivals, des del meu punt de vista, només en funció de l'ocupació i de la gent que hi va. Això què ha provocat? Que hi hagi moltes programacions, moltes, que s'inventen els números. Ja. I llavors, nosaltres, com que som un festival que es fa des d'una empresa, és privat, amb ajudes públiques, bastants ajudes públiques, veiem de ser més transparents que ningú. I per tant, tu entres a la web i sempre veus exactament l'ocupació que hi ha d'entrades venudes, cada dia, dia a dia, rere dia. I quan acaba el festival, a més, donem la llista d'espectacles, quants assessors s'han vist cada un, quants ho han fet pagar, etcètera, etcètera. Jo crec que això és una cosa que orienta i que el que vol comprar entrades també veu, ostres... Quasi és 8, ja ho compraré la setmana que ve. Quasi és ple, ho compro avui o me'n quedo sense? Ho compro ara. I a més a més ens fas estalviar molt de temps a la gent. T'ho dic perquè a vegades entres i, m'ho invento, veus un Guillem Gisbert al concert i dius, ostres, vinga, va, entrem. I entres i veus un sold out allà i dius, ostres, he entrat, m'ho he mirat, he arribat fins al final de tot i tenim el sold out. Sí, sí, és per fer-ho pràctic, simplement. jo t'he de dir que és espectacular, no ho havia vist encara cap vegada, i t'he de dir també que més enllà de teatre, etcètera, a mi m'ha salut moltíssim l'oferta musical, tenim un Guillem Gisbert, tenim una Sílvia Pérez Cruz, tenim a Sopa de Cabra, també, que entenc que venen ja amb el nou disc, aquest decembre ja ven amb el nou tenen després tenim els Postmodern Jukebox que és un gran, gran, gran grup americà, gran, no sé si queden entrades en tot cas molt poques i després la gran Marissa Montes que aquesta és de les brasileres és la gran, gran brasilera aquests són per al costat d'això hi ha coses com ara música molt contemporària de la Gio Sinfonia que és Steve Reich Vull dir, intentem, amb tota música també, intentem que hi hagi alguna cosa per tothom. Vull dir, hi ha música electrònica, hi ha Jeff Mills, o hi ha per gent molt més jove La Moixca, o hi ha, com deia, el Postmodern, per gent. La idea és una mica això, que tothom hi trobi alguns espectacles que siguin del seu gust. I a part l'espectacle també m'ha agradat molt de la Lolita, que teniu, em sembla. Sí, la Poncia, que és a partir de la Casa de Renard d'Alba, un oleg de Lolita, que només tenim un dia i és ple, ens hauria agradat fer-ne més, però és que amb tota la tardor, quan jo hi vaig parlar, i t'estic parlant del febrer, No tenia ni una data més, i per això, a més a més, és entre setmana. Diu, només tinc aquest dia perquè tinc rodatges, tinc no sé què, i van dir, va, doncs, només podem fer un dia i el fem. De fet, em sembla que va venir aquest estiu, no?, que rondava per aquí, per Girona, potser, no sé si havia vingut a veure l'espai o alguna cosa. Ha vingut a vegades aquí, perquè nosaltres vam fer en vella la plaça del Diamant en castellà. Va bé. Fa anys, i llavors hi ha una relació. Més enllà de tot això, t'anava a dir, propostes amb accent gironí? No sé si en tenim a destacar. Sí, és a dir, dels 110 espectacles que hi ha, 28 són artistes gironins. Per exemple, aquesta primera setmana hi ha... allà lluny hi ha una caseta, que és en Jordi Casanova, són un director i un autor que viuen aquí, i aquesta primera setmana també hi ha Astries, que és l'espectacle de les Lolas, que és una companyia també bàsicament on va una part de gent que són d'aquí, per dir dos exemples, o hi ha cascais, n'hi ha molts, ara dir-los em sap greu perquè llavors te'n deixes. També la primera setmana també n'hi ha més, hi ha Landscape, que és aquest que es farà... a Salrà, que són les 7 hores, aquí hi ha artistes gironins, músics són d'aquí, o també encara n'hi ha un altre a la Planeta que també són, que és d'artistes gironins. No sé, clar, és que crec que et faré la pregunta més plana de l'entrevista, ja em sap greu perquè ja en quedem al final, però és com preguntar-li a un pare quin és el seu fill preferit. A veure, no hi ha fill preferit en els pares, però una raó molt senzilla. El que jo pugui preferir està en relació amb les meves il·lusions, i això jo crec que quan programes no has de pensar en les teves il·lusions, sinó en la gent. Aleshores, jo, quan m'ho pregunto, jo em dic, mira, jo si conec una persona, li podré dir segur sis espectacles o set que li agradaran molt. Segur. si no la conec, i és impossible. Però ens fa il·lusió aquest espectacle, aquests set espectacles, perquè són de set directors diferents que es fan pels boscos i pels prats a Salrà, ens fa il·lusió perquè els hem fet, és un projecte europeu que hem fet amb set grans, des del Festival de Vinyó fins a Berlín, Porto, etcètera, festivals europeus, això ens fa il·lusió, però també em fa il·lusió poder portar altra vegada l'Eslava Polonia al Teatre Municipal, set dies, set funcions, perdó, Per què? Perquè sí que és una cosa que nenes, nens, gent gran, quiran, tots surten amb aquella mirada diferent i això és una cosa que està bé. I paral·lelament poder fer... el Slava Polonin és un artista rus, poder fer Mimirichi, que són uns claus també ucraïnesos, cap d'uns dies també anar aquí per dir, senyors, cultura anirà per tot i és una cosa que ha d'intentar establir una mica de fels. I també hi ha una cosa, vull dir, que sí que és veritat, que em sembla que sempre et toca parlar tu, però també sempre parles de com de bé funciona l'equip. Sí, això és una cosa que ja sé que en teoria s'ha de dir sempre, però en aquest cas és veritat, per tant, a mi m'encanta de dir-ho. És a dir, és una cosa que és la més envejable de totes, segurament, del que tenim, i és poder arribar cada dia que la gent riu, que la gent està contenta, que la gent avui celebra això, això dona gust. I això no vol dir que es treballi molt, que a vegades ens enfadem i això no vol dir això. Però això és una cosa que dona gust. A cada casa això ja... Ja m'imagino. Salvador Sunyer, jo l'únic que espero és poder-te veure algun dia en l'espectacle que coincidim, perquè vaja, jo crec que el té el temporada alta, si ha de ser. Algun espectacle tocarà. Quin remei. Jo seré pràcticament a tots. Carai. I ja et donen les hores? Quan dorm? És a dir, quan dorms? Tots és impossible, però molts. I la pregunta és, tu durant el moment àlgid del temporada alta, tu quantes hores dorms al dia? Jo dormo molt poques hores. Molt poques hores. No, perquè no per la feina, perquè no necessito un principi. Ostres, ja m'ensenyaràs com es fa això, si de cas, que això vol dir que t'enredaré per la pròxima vegada que puguis venir cap aquí. Salvador Soñé, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat. Gràcies a vosaltres. Som la teva veu. Som la gironina. Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80, escolta Girona FM els matins de diumenges de 9 a 11 i les nits dissabtes de 10 a 12. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Recorda, dissabtes de 10 a 12 de la nit, diumenges de 9 a 11 del matí, a Girona FM, 92.7. Cocodril Club, el programa rival de l'Albert Malla. Hasta luego, Cocodril Club. Info Podcast, la càpsula informativa de 3 minuts amb tota la informació bàsica del dia. Notícies, agenda i informació de servei. Un producte de Girona FM i la xarxa fet i pensat en digital. En exclusiva a gironafm.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta a tota l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat. Els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou. Info Podcast, la càpsula informativa de 3 minuts amb tota la informació bàsica del dia. Notícies, agenda i informació de servei. Un producte de Girona FM i la xarxa fet i pensat en digital. En exclusiva a gironafm.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi. Les retransmissions del Girona Futbol Club a la ràdio de la ciutat. Aquesta temporada tan especial t'oferim tots els partits de Lliga, Champions i Copa del Rei en directe al 92.7 i a GironaFM.cat amb la narració de Pau Villafanyer, Josep Coll i Judit Mateu. Escolta la prèvia, el partit íntegra i totes les reaccions dels protagonistes després del xiulet final. A Girona FM només som del Girona. Som la teva veu. Som la gironina. La Gironina. Escacs en Joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la gironina. Voluntaris.cat, el programa de Girona FM que treballa pel foment, la promoció i el reconeixement del voluntariat social a les comarques gironines. Un dijous al mes, Helena Garcia et porta el mes destacat de la Federació Catalana de Voluntariat Social a Girona FM i en podcast a gironafm.cat. Estem compromesos amb el nostre teixit social. Som la teva veu. Som la gironina. Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. Doncs passa un minut del punt de dos quarts de 12 del matí. Seguim els quatre rius. Arreu, no sé si tens moltes ganes tu d'anar a la temporada alta. Home, hi ha algunes de les actuacions i obres de teatre que sí que és veritat que fan bona pinta i, a més a més, no només a Girona, sinó arreu del país. N'hi ha tantes i tantes que falten mal dia. Ara ve quan el maten. Escolta'm una cosa, no te'n demanaré cinc, te'n demano una. Digue'm en una que t'hagis mirat per anar a veure. No, n'hi ha moltes, n'hi ha moltes. Teniu el cartell del temporada alta que en podeu descobrir seran molt interessants. Per tant, ho deixarem amb una sorpresa perquè són molt interessants. Sopa de cabra a l'auditori. No, sí, sí Però hi ha entrades, sempre que venen aquella Europa Encara queden entrades, eh? Perquè és complicat, perquè em sembla que els pets també venen No, però els pets no venen en clau temporada alta Vull dir, els pets venen per un altre Venen per un altre motiu, no? Sí, i em sembla, diria que sí En queden encara? Sí, però no vull dir gaire alt, perquè jo vull anar-hi Ja Saps? Llavors, espera, eh? Vull dir que ho tinc aquí davant. Tiqui, tiqui, tiqui. Mira, sopa de cabra al 63% de moment a l'auditori del dia 6 de desembre. Mira, bona data, eh? Oh, sí, està bé. Escolta, abans parlàvem de mobilitat. T'ho dic perquè és que aquí fa dies que estem parlant d'exactament el mateix, però del parc del migdia. Home, sí. Tu pots aparcar al parc del migdia? Sí, sí. No, impossible. Llavors, clar, què fem amb el tema de mobilitat? No ho sé, anar a peu. No, clar. O agafar la bicicleta. La girocleta. Diem això perquè avui fa 15 anys de l'arribada de la girocleta aquí a la ciutat de Girona i volíem escoltar el que dèiem abans, que hi ha problemes que encara no s'han resolt o que fins i tot estan pitjors. Escoltem-s'hi de cas a veure què en pensava la gent fa 15 anys. No creo que la utilice. No. Porque yo ya con el coche voy a todos lados, pero lo veo bien, que se hagan... Lo de la bicicleta y que se mueva la gente con bici, pero no la utiliza bien. És molt interessant tenir aquí carrils bici per anar per Girona, per a la gent que li agrada. No, perquè és tot molt pel centre i nosaltres vivim pel centre. Suposo que si a algun lloc hem d'anar a un lloc apartat, doncs sí. Però el nom és bastant ideal, no sé. Sí, segurament sí, perquè això de la giroclata jo crec que és una molt bona idea, perquè molta gent necessita moure's per Girona, i clar, a l'hora d'agafar el cotxe després quasi no hi ha pàrquings. A mi em seria molt pràctic, perquè jo com que visc a Can Giver i tinc que venir fins aquí amb la bici, bueno, n'agafaria la bici i tal, saps? Perquè si no vinc caminant i som 20 minuts caminant. I no sé quan costarà, però jo com a mínim m'ho faré servir. Doncs escoltàvem ara, tota aquesta gent que valorava l'arribada de la girocleta a Girona, evidentment funciona, evidentment també tenim el repte de la zona de baixes emissions per aquest pròxim 2025, i la cosa no és pas, i ho he dit a la portada, tant el paper que haguem d'assumir nosaltres com a ciutadans, perquè això ja ho sabem, vol dir que no podem agafar el cotxe per passar pel centre, etc. La pregunta és, quin paper agafaran les administracions? t'ho dic perquè jo per exemple el dentista el tinc a salt i si vull anar a salt jo trigo des del carrer Valmes 15 de Girona fins al meu dentista una hora trigo una hora és a dir, em surt més a compte anar-hi caminant M'entens? Que haver d'anar a la parada d'autobús, esperar el següent autobús que vagi cap allà. Sí, sense dubte, són reptes de futur, que ja el tenim aquí, el futur, i aquesta mobilitat serà clau per poder-nos desplaçar d'una manera més sostenible. Tu, rai, que vas amb bicicleta. Amb bicicleta, sempre. Tu, rai, amb bicicleta. Escolta'm una cosa, continuem amb el programa d'avui? I posem el contrapunt artístic, avui als quatre rius, avui volíem parlar amb el claustre. Per qui no ho conegui encara aquí a Girona, que em sembla que deuen ser quatre despistats, avui presentem el seu director, Mariam Escort, a qui ja aprofito per saludar. Bon dia i bona hora. Molt bon dia. Ja t'ho he dit, segurament som o són quatre despistats a Girona que encara no coneguin el claustre. Bé, si em dius som i tinguin clous, estàs convidat a venir quan vulguis. Sóc fill de Figueres, eh, llavors. Coneixes la galeria, també la tenim a Figueres. Sí, suposo que poca gent que encara no ens conegui, si més no, d'aquí de Girona, de Figueres i de retruc de la resta de contrades de comarques gironines. Són 42 anys a Girona, 25 a Figueres, i són molts anys, i dona per fer molta feina... crec que s'ha fet bé, s'està fent bé, i amb ganes de continuar fent bé, i la prova final, perquè diu allò que la realitat és molt tossuda, és que són 42 anys, és la galeria que ha tingut més durada aquí, a Girona, i quan dic Girona no em refereixo només a la ciutat, sinó a tot arreu. Com és el dia a dia d'una galeria d'art com a claustre? Bé, molta gent considera, diure, escolta, un grari d'art és... Tens quatre parets, tens uns focos, els penges i això va sol, no? No és una activitat fàcil, no és una activitat fàcil, cap ho és, eh? Cap ho és qualsevol activitat, ara, venien cap aquí i parat a fer un cafè, doncs portar una cafeteria, ho dius molt fàcil, no? Segur també té les seves coses i també és molt difícil, i el que té una botiga de robes i tothom té moltes coses. i més que cada dia et demanen més paperàs, ara parlo de tema administratiu amb l'agidocleta, doncs aquí també, aquí a tot arreu. No és una activitat fàcil, però per l'altre costat és molt enriquidora, la fas amb molta il·lusió, amb moltes ganes, En un costat tens els artistes, amb tota la seva bohèmia que comporten, amb els seus trets divertits, a vegades amb alguns... Són artistes, els has d'entendre com a tants. Si ens ho mirem des d'un punt de vista estrictament mercantil, són els proveïdors. Són uns proveïdors molt especials. I els has de saber portar, perquè el que per la resta de gent és una cosa molt normal, per ells no. són artistes i els has d'entendre com a tal i per l'altre costat tens el públic tens els col·leccionistes o gent que no és col·leccionista però que li agrada l'art i que li agrada venir a la galeria i que està obert al públic i tal que en general amb més o menys intensitat són gent que els agrada l'art els agrada la cultura qui no li agrada l'art o la cultura ens coneix perquè haurà passat per davant però potser no ha entrat mai però en general sí que la gent que entra amb la gent amb la qual parles gent que li agrada l'art que li agrada la cultura que li agrada... Parlar d'aquests temes a nosaltres també ens agrada, vull dir, per tant, és una feina, per una banda, difícil, com totes, i per altra banda, molt gratificant. Quan dic difícil, pensem en les galeries que hi ha. Si fos una activitat molt fàcil, n'hi haurien moltes. És una activitat molt constant i has de treballar molt, com a tot arreu. Sempre s'havia vist el món de l'art, el món de les galeries com molt elitista, però crec que també, els últims anys, s'ha intentat també fer un esforç per democratitzar-ho una mica més. Nosaltres, i quan dic nosaltres, em refereixo a la galeria en genèric, però sobretot als meus pares, en Miquel i la meva mare, la Núria, que ella, de fet, va ser la fundadora de la galeria que ja ens ha deixat, van tenir molt clar que un dels secrets, un dels èxits que podia tenir la galeria fa 40 o dos anys, i la realitat, insisteixo, és molt tossuda i així és com ha anat, És acostar l'art a tothom. I una de les maneres d'acostar-lo va ser facilitar l'adquisició de les obres d'art per part de la gent. Sí que realment l'art sempre s'hi ha considerat una cosa per uns elits culturals. però en paral·lel amb unes elites culturalment ben dotades econòmicament, perquè l'art té un preu. Llavors ells van decidir acostar l'art a la gent. I les maneres d'acostar l'art a la gent va ser permetre o facilitar que la gent pogués pagar l'art a terminis. Un tant almenys. Com es pot comprar un cotxe, com et pots comprar... Si la gent ho fa amb els telèfons mòbils, no ho faran amb... Amb tot. I això va ser un fet a nivell de galeries... Jo encara no estava a la galeria, jo fa 25 anys que hi soc, però quan es va obrir la galeria, es va fer aquest plantejament, em consta que bastantes galeries, no Girona perquè hi haurà vegades, però bastantes galeries de Catalunya ho vam veure com un, no diré, com un sacrilegi, però com una cosa que no s'havia de fer. L'art tenia com una consideració social i econòmica, i això de roba, això no, no, no, no. Em dis, escolta'm, ser un senyor, que les seves que poden anar senyores, una família, un tema així és... que li agrada tant una obra d'art, un quadre, una escultura, que està disposat a rascar-se en la butxaca, perquè la vol seguir gaudint a casa seva i fa aquest esforç, doncs, en qualsevol cas, és d'admirar. Perquè potser aquest mateix col·leccionista té molts diners i no li escap esforç econòmicament. I la gaudirà igual. Però per nosaltres, tenir aquesta desfecció d'aquella gent que ens ho diu, moltíssima gent diu que gràcies a aquest sistema... He pogut entrar en el món de l'art, que m'agrada, i vull aquell quadre, aquella escultura, que tant m'ha agradat, el vull veure cada dia. No només aquella exposició i no el veure mai més. Doncs s'acosta a fer-ho d'aquesta manera. Deixem que la gent ens pagui els quadres en 20 mesos, van funcionant, la gent va comprant, i funciona. Aquest també és un dels secrets de la galeria. Ha d'acostar l'art a la gent. Si qualsevol persona que ens conegui i passa per davant de les galeries de Girona i Figueres, veuràs sempre, ha de ser un fet molt excepcional que faci molt fred, veuràs sempre les portes obertes. Sempre estan obertes. I molta gent diu que anava caminant pel carrer com aquell qui diu sense anar-me content dret. De vegades potser compren, potser no, però han entrat. I aquí pots començar a conversar realment molt, molt enriquidores al món de l'art. Fem entendre a la gent que entrar a una galeria d'art a veure art, que no s'ha de pagar. No, no s'ha de pagar. Obligatoriament, vull dir. No, no, si a més volen comprar alguna cosa... Si volen comprar millor, no? Nosaltres molt agraïts i molt reconeguts, però la gent pot entrar per una porta, mira, remira, si poden passar, hi ha gent que s'hi passa sobres, i pugen, i dalt, i baixen, i tot això, i al final... acaben sortint i no te'n compren res. Però els veiem disfrutar, els veiem disfrutar. I és un museu, entre cometes, un museu és un lloc on té obres d'art, que la gent hi pot entrar i gratuïtament. I és que molta gent ens ho pregunta, diu, es pot entrar? Sobretot a l'estranger, que a Girona sabem ara què és, sobretot a nivell de ciclisme, i que ve molta gent, molta gent, molta gent de fora que ens visita i tothom és benvingut, I ens pregunten, es pot entrar a mirar? Com si fos allò... Escolti, vaig a un museu d'art de Girona i també es pot entrar a mirar però has de pagar una cabella. Es pot entrar i moltes vegades, depèn de com estic aquell dia de mòrdic, sí, però cada quadre que miri m'ha de donar un euro. I em porta quatre, per tant m'ha deu quatre euros. És una manera de començar una conversa distreta. Però hi ha gent que se sorprèn que puguin entrar i gratuïtament poden gaulir d'arc t'anava a dir Girona ha canviat en més de 40 anys això segur l'art o en aquest cas l'art que hi ha a la galeria ha canviat una miqueta també de la mà de la ciutat? no, no ha canviat una miqueta, ha canviat molt ha canviat molt nosaltres si mirem històricament coses que s'han fet a la galeria de fa 40 anys avui es poden seguir fent però veient que no tindrà aquest encaix i coses que fa 40 anys o 42 anys a Girona o 25 a Figueres no s'haurien ni plantejat de poder-les fer. No per no poder-les fer, sinó perquè la societat canvia, les ciutats, Girona en aquest cas, i Figueres, no sé si us escolten, serveu fins a Figueres o no. Aquí ens escolten a tot arreu. Ja t'ho asseguro, això, i tant. Doncs Girona-Figueres, és igual, la societat nostra, la presència de Girona, ha canviat, els ajuntaments han canviat, la gent ha canviat, i nosaltres, com tantes activitats a la ciutat, estrictament comercials i fins i tot de restauració del que sigui ha canviat malament el que no s'adapti el que no s'adapta en aquests canvis sempre poso gas me la demanen aquesta pregunta me la fan sovint i poso un exemple que era d'una pel·lícula fa uns anys als Estats Units hi havia 30.000 persones que feien ferradures per cavalls fa un segle i avui n'hi ha 20 dius ostres s'han quedat tot el mercat deuen anar amb diners i diuen no és que no hi ha cavalls llavors t'has d'adaptar t'has d'adaptar a això nosaltres estem contínuament veient el públic que ens entra quines tendències hi ha A vegades no és que procurem marcar-les nosaltres, sinó que estem atents al que la gent espera, veure la galeria, i llavors hem de també adaptar-nos a això. I això comporta variar el ritme d'exposicions. Malauradament, també una sèrie d'artistes, amb els anys, ens han deixat, i has d'incorporar artistes nous. I aquesta és una feina que ens ocupa, particularment, m'ocupa molt a mi, moltes hores. Com funciona això? És molt de buscar talent? És a dir... Mira... A nosaltres ens truca gent, ens envien mails, i jo veig dos, tres pintors, escultors, bàsicament són pintors, dos, tres artistes per setmana. I d'aquests ens en quedem, o en fitxem, si vols dir-ho així, en termes futbolístics, m'agrada que avui girona el tema futbolístic, el tenim, no el tenim com l'any passat, però això ho remuntarem. Quin remei? Segur, segur. Doncs n'incorporem dos o tres l'any. Tant de bo me'ls pogués quedar, d'aquests dos o tres per setmana, ojalà me'ls pogués, tant de bo me'ls pogués quedar tots. Vol dir que tots, que són bons, que tots agafen aquest ajutat. I a vegades som nosaltres que simplement mirant i observant dius, ostres, aquest pintor que potser ell no s'ha postulat o no t'ha demanat res o no, i som nosaltres que el anem a buscar. és un secret com qualsevol altre de tant tocar aquest tema quan veus un artista és que la qualitat la veus i n'hi ha gironins? Sí, jo crec que n'hi podria haver més, però n'hi ha, però n'hi ha. El que passa és que a vegades aquest artista gironí, hi ha de tot, però a vegades li costa agafar i, entre cometes, no sé com es diu en català, allò de despegar, amb l'aire al vol. Amb l'aire al vol, aixecar al vol. Aixecar al vol, és que no surti la paraula. I amb nosaltres la joventut d'un artista no ens és cap problema. Si té qualitat, tranquil. Tu tranquil. Suposo que parlant de futbol, en Messi algú el va veure que tenia 12 o 13 anys, va dir que en nano... Aquest serveix. Ostres, és baixet, poca cosa, tenia problemes de creixement, segons si tinc entès, però algú va dir, ostres, aquest nano, allò que es diria popularment, té fusta de... Nosaltres això també ho veiem, no perquè siguem més llistos que ningú, és que ens hi dediquem i ho veiem cada dia. L'artista més jove que hem tingut vam tenir que endarrerir l'exposició 15 dies perquè poguessin inaugurar amb 18 anys. Ens és igual l'edat. Òbviament, a una certa edat un artista està més consolidat, té més nom, entre cometes no cal que tu el facis... que el posis en marxa, que l'arrenquis, ja ve, ja té un nom. Ja ve amb una inèrcia, no? Sí, el seu nom és la seva, si em permet dir-ho així, el seu nom és la seva marca. Carta de presentació. Exacte, una carta de presentació, a vegades abans arriba el nom que l'obra. Està molt bé, però a mi particularment agafar artistes que no els coneix ningú, però que dius, jo crec que amb aquest artista i veig que té una qualitat tal tal i ajudar a arrencar-lo i ajudar-lo a moure, Això és molt satisfactori. Em preguntava els canvis de la ciutat. Sí, n'hi ha hagut molts i l'art també s'ha adaptat. Nosaltres ho veiem que fa, no ho sé, ara ho hauria de mirar, fa 12-15 anys, enviar un quadre a l'estranger era una cosa raríssima. Ara n'enviem un o dos per setmana. Carai. per setmana. Clar, s'ha obert internacionalment Girona en tots els sentits, també l'artístic. Moltíssim, i per exemple en el mercat americà, allà d'entrada l'art és caríssim, però quan dic caríssim és caríssim amb majúscules. Venen aquí, veuen un quadre amb una qualitat que allà, per tenir aquesta mateixa qualitat, han de pagar 4 o 5 vegades més. Clar. És veritat allò que diuen que l'art val el que està disposat algú a pagar-lo? Sí, com tot. Com tot. Com tot. És a dir, l'art val això. Òbviament, l'art, l'artista, té una capacitat productiva limitada. Llavors dius, escolta'm, jo puc pintar 12 quadres l'any, 15 quadres l'any. Si hi ha 200 persones que el volen, i només en faig 10, clar escolti, m'escriu a val això però el mercat és molt selectiu el que és un com tot, el mercat de l'art i dic mercat perquè realment ara és un mercat i s'ha d'entendre així abans l'artista et deia això, això, això i això i el comprador, el col·leccionista deia si senyor o no senyor i ja està, ara és al revés ara és al revés, i moltes vegades és l'artista qui et marca una mica la pauta. Però al final ha de ser un equilibri de tot. Clar. Jo puc dir aquest quadre, quan un pintor pot dir aquest quadre val tant, com has dit tu, si la gent no està disposada a pagar-lo, potser els val... però potser la gent no el comprarà. I és aquest equilibri entre el preu i el valor. Puc fer-te una pregunta una miqueta, no diríem compromesa, però és per saber noms o no noms? Tu poder-la fer o la pots fer, que te la contesti i ja ho veurem. N'estic segur que alguna vegada ha passat algun nom de primeríssima espasa sigui públic o no públic per la galeria, sigui un pol·loc, alguna cosa, de forma d'intermediació, alguna cosa així? Sí, un pol·loc no. Un pol·loc no, però... O sigui, a la galeria el món de l'art no és que sigui secret i tal, el que és és molt discret. Discret, correcte. I a vegades, clar... ja m'agradaria tenir pol·logs i tenir de l'eix i tenir lenses no per tenir-los jo perquè jo no no sé guardar quadres aquest és un problema que la meva dona sempre m'arrenya dius que aquest quadre no sé què el volia a casa ja ha hagut un senyor que el volia i jo penso més que aquest senyor el disfrutarà jo també, bueno, ja en tindré un altre i amb aquell ja en tindré, ja el sou el que va tinguent si realment tingui interès però sí que aquest tipus d'obra no l'ho pots fer, una exposició quan jo ho voldria però és una venda que també, òbviament que també es fa, nosaltres el que hem vist i d'això ho hem aplicat és que fa dos anys seguits que anem a la Fira d'Art Contemporari de Los Angeles hem vist tant, sobretot americans que els hi ha agradat l'art que tenim en el preu que tenim, que ens diuen, escolta'm, si aquí passa un tant percent petit del que és la població americana, sobretot a Califòrnia, ja hi ha molta afició a la cultura, i venen aquí i uns quants passen per la galeria d'aquests, escolta, per què no anem nosaltres allà? Ja fa dos anys seguits aquí anem i et puc explicar una anècdota d'allà d'un quadre que estava venent i el comprador quan ja l'havia comprat i pagat, diu, ja us enviaré el certificat des de Girona, perquè clar, no sabia quins quadres es venen, no es venen, i llavors emeto els certificats i els envio per correu, per FEDEX o per el que sigui. I diu, vale, sobretot posa'm-hi el número que és. Jo li vaig dir el número, dic, quin número? Diu, sí, totes les litografies van numerades, diu, aquí no veig el número, deu estar amagat a darrere el marc, i no ho veig, però tu posa a mi el número. Dic, no, no, escolti, això és un original. Diu, no, home, no, no pateixis, jo soc conscient que compro tu una litografia. per no saber quin número és i es va com molestar pensant-se que jo li intentava vendre un original quan era una fotografia i al final vaig dir escolti, què és un original? per què es pensa que és una fotografia? diu, en aquest preu és impossible i al final li vaig fer veure que això tal ara vindrà aquest home, vindrà ara aquí per Nadal vaig invitar a venir i de passada estic per allà intentes promocionar la ciutat, la zona i ve gent que vindrem i tal i després el que ho busquen l'astronomia hi ajuda, el clima hi ajuda, la ciutat hi ajuda si tot això ens va bé a tots benvingut sigui doncs si m'ajudes podràs tornar per aquí un altre dia i parlem també una miqueta d'artistes art que tenim aquí a Girona el dia que vulguis avui hem parlat una mica pel que veig així molt en genèric un dia dius escolta volem parlar de d'art de Girona, d'art de... Bueno, aquí estem. Ens necessitis, ens avises. Mariam Escort, del Goustre, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat. A vosaltres. Som la teva veu. Som la gironina. Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80, escolta Girona FM els matins de diumenges de 9 a 11 i les nits dissabtes de 10 a 12. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Recorda, dissabtes de 10 a 12 de la nit, diumenges de 9 a 11 del matí, a Girona FM, 92.7. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, Cocodril Club. Fet i pensat en digital. En exclusiva a GironaFM.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi. García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i disseptes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta a tota l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat. Els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou. Info Podcast, la càpsula informativa de 3 minuts amb tota la informació bàsica del dia. Notícies, agenda i informació de servei. Un producte de Girona FM i la xarxa fet i pensat en digital. En exclusiva a gironafm.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi. Les retransmissions del Girona Futbol Club a la ràdio de la ciutat. Aquesta temporada tan especial t'oferim tots els partits de Lliga, Champions i Copa del Rei en directe al 92.7 i a GironaFM.cat amb la narració de Pau Villafanyer, Josep Coll i Judit Mateu. Escolta la prèvia, el partit íntegra i totes les reaccions dels protagonistes després del xiulet final. A Girona FM només som del Girona. Som la teva veu. Som la Gironina. L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als butlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina. El primer cafè. Comença el dia connectant Girona FM per conèixer què passa a Girona i saber de primera mà l'actualitat local i de servei. Un programa per començar el dia sabent tot el que necessites. De dilluns a divendres a partir de les 9 del matí amb Pau Villafanyer, Saïd Svai i Arnau Vila. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. I ara sí, encarem ja al final del programa d'avui. Arnau, avui no sé per què m'he despertat amb Red Hot Chili Peppers. Ja ho veig. No ho tinc de despertar, eh? No, estan bé, estan bé, però és un clàssic, eh? Estan bé, eh? Sí, home. És que tu, ja et dic, et trec dels pets fetus i tots aquests i no toquem, eh? Cadascú al seu tema. I, de fet, avui he pensat de posar aquesta cançó, el By The Way, que By The Way, no sé si saps què significa en anglès. Significa per cert. Per cert? Sí. I el per cert el diem avui dimecres, perquè estem a la meitat de la setmana, i demà podrem dir per cert, que és dijous, i divendres podrem dir per cert, que és divendres. Bueno, doncs mira, millor, i amb bones notícies, també. Home, i tant. Perquè és el cap de setmana. Amb notícies. Ja veurem si bones i dolentes. Divendres sempre hi ha bones notícies. Per cert, ja hem arribat al final del programa d'avui. Sí, no? Sí. I marxem amb aquest By The Way de Red Hot Chili Peppers. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! La ràdio de Girona.