Teatre i Fira Terres; entrevista amb Oriol Tucà; Eli Rodríguez i el single “Felicidad”; duel Marvel vs DC als còmics

Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat, als Quatre Rius, amb Said Esbai. Una finestra a tot el que passa per sobre el Güell, l'Unyà, el Galligants i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la Gironina. Onze i cinc, benvinguts als Quatre Rius. Dijous 16 de gener de 2025. Avui obrim amb teatre. La primera edició de Fira Terres portarà Girona més de 150 professionals del teatre de sala. Si a Girona no teníem prou coses, ens convertirem en l'epicentre del teatre del país pròximament. El teatre aquella meravellosa manera de veure moltes vides sobre un escenari. Aquella fórmula que tenim d'escapar de la realitat a través d'una altra, construïda, imaginada o creada, per travessar la quarta paret cap a nosaltres. Dos anys després vaig tornar al Teatre de Girona i va ser per quedar-me. Que l'escenari també acompanya, que visca el teatre, que visca la cultura i que molta merda per a tots vosaltres, que la funció fa estona que ha començat i se'n diu vida. I el rei de les mil cares, actor predilecte d'aquesta casa, no sé si el fantasma de l'òpera, això ja m'ho dirà ell, Raúl Vila, bon dia i bona hora. Molt bon dia, com esteu? El fantasma de l'òpera soc jo en tot cas, no? Això ho has dit tu, eh? Això ho has dit tu en tot cas. Però sí que és veritat que mira, la setmana que ve tocarà teatre també, no aquí a Girona, però a Banyoles. Jo ja tinc guardada funció. El 25 vaig al teatre, el diumenge, i sempre és bona excusa anar al teatre. Sempre parlem de música, parlem de llibres, però el teatre també. I falta teatre. Sí que n'hem de portar més. Ja me n'ocuparé de capacitat. Podríem fer una escena de teatre aquí a la ràdio? No, no, no descartis. Bueno, aquestes coses poden sortir genials. Radioteatre. Radioteatre existeix. És veritat. Radio novel·la? Jo sé que existeix, perquè jo vaig participar-ne una vegada en una, ho sabies? Doncs... què dèiem? Què dèiem? No, que jo vaig participar una vegada en una radio novel·la. I quin actor feies? És que no me'n recordo. Deia que devia ser Flemant. No, crec que era un conte de Nadal, o era un pesebre o alguna cosa així, que es gravava Ciutat de Mexi. I em van trucar per connectar i per fer un paper i tot. No feia de diable o alguna cosa, feia de... Però sí que és veritat que la línia surt bé o surt curiós? Regular, sí, curiós. Especial, com sempre. com no podia ser d'altra manera. Especial també el programa d'avui, t'ho dic perquè passarà per aquí un artista, il·lustrador i també moralista, l'Oriol Tuca, d'aquí a uns moments. També parlarem amb Eli Rodríguez. Saps qui és Eli Rodríguez? Doncs la coneixerem. No, no és qui, és el què, perquè és un grup de músic que es diu Eli Rodríguez. Sí, sí, podrem parlar amb el cantant, t'ho dic perquè actuen aquest cap de setmana en clau del Festival Neu, i acabarem avui amb aquella, una de les batalles més grans que recorden la nostra idiosincràcia i del nostre col·lectiu global que és la batalla entre còmics DC contra Marvel. Carai. Sí, és com el Barça-Madrid, però dels còmics. Exacte, sí, sí. Entre el Martell de Tor i els escurts, els espats de Capitamèrica. Saps què passa? A mi se m'escapa molt el tema, llavors per això mateix vindran l'Albert i en Filip Rim més tard i el comentaran ells amb coneixement de causa, que és com ens agrada fer les coses aquí, en tot cas. Nosaltres, Arnau Vila... Ens hi posem. Vinga, va. I, com sempre, que la cultura ens salvi, com sempre, amb l'art com a bandera, avui ens acompanya Oriol Tucà, artista, il·lustrador i moralista per explicar-nos una mica la seva trajectòria i com podem conèixer-lo una miqueta més amb la Se Moura. Bon dia i bona hora. Hola, bon dia, Said, com estem? Primer de tot, jo t'ho he de dir, eh, vull dir, havies passat mai per Girona FM? Havien vingut... Ah, va, és que clar, jo em pensava sempre que tothom que ho convidava era la primera vegada que venia, però no. Hi havia ràdio abans ensait. Havíem vingut amb el col·lectiu Montaia Estúdio, que estem en un local al carrer de la Rutlla, són uns baixos, el número 53, doncs diguéssim compres entre la Creu i el que ve a baix, posa-li que és Maloquet Salvador. Tot el que sí, el col·lectiu es va gestar i aportem doncs potser 7 anys o així en actiu, que diguéssim, mantenim, resistim, resistim allà creant i llegant coses i formalitzant projectes, està bé, i a més, molt ben avinguts, està molt xulo. Ara mateix, més o menys, què teniu a la vista? Ara som... vale, perquè el col·lectiu ha anat fluctuant, diguéssim, alguns membres s'han sortit, ho han deixat, ho han tirat per altres bandes. Llavors, ara som quatre, ben bé, més jo. És a dir, som un total de cinc, jo estic una mica més avall, en un taller que és un primer pis, per tant, és un taller d'estudi on tinc, finalment, el taller, igualment el llit, la cuina, diguéssim, el bany, però tot està disposat com un taller. Llavors jo col·laboro, soc del col·lectiu, però vaig deixar el meu espai físic, diguéssim, allà. I són quatre els integrants que estan allà, una noia, la Marilyn, l'Enric Grindel, que es fa dir, l'Uva, l'Uva és un gran exponent de l'art urbà aquí a Girona, Després està present també en Gerard Massager, aquest seria el més jove del grup, que apunta molt a escultura, sobretot en forja. Anem a parlar de tu Oriol, tu anava a dir, perquè tu ets molt de William Blake, és que nosaltres aquí som molt de William Blake. Bé, a vegades m'ensenyeixo molt a... Tinc una broma que faig als meus amics que soc molt de titulars. A vegades no he profunditzat molt a nivells que serien òptims per poder... parlar amb propietat, no? Però sí que soc molt romàntic en aquest sentit, molt romàntic, llavors també com qui diria la obra que faig ja va ser un crit de llibertat, però un crit de llibertat en el sentit quasi hiperbòlic, és a dir, una llibertat gairebé... Sense límit. Sí, algo així, sense límit. sense límit, que vol dir, diguéssim, abstreta, diguéssim, més abans, més carrer, algo així. Llavors, sí, perquè, bueno, la vida m'ha portat aquest mal de cap, diguéssim, aquesta maledicció, d'alguna manera, però també m'ha portat molt bones coses. Llavors, sí que a vegades t'has anat sentint artista a mida de cerna. És a dir que no és una cosa a vegades que hagis pogut triar com Déu mana. És una cosa que d'alguna manera també t'ha sigut donat i tu vas després rescatant bibliografia o llegint d'altres autors i tal i patia les mateixes dolències que pots patir tu, el mateix impuls per crear, la mateixa passió, el mateix... condicionant que vols crear perquè ho vols i ho vols molt però alhora no pots no fer-ho o si no ho fas és que segurament estàs en un mal tràngol o estàs malament anímicament o deixar de fer suposa un desestabilització diguéssim emocional i llavors aquesta naturalesa no pròpiament gairebé inquisitiva de que has de crear perquè ho vols fer amb molta fermesa, però alhora no pots deixar de fer-ho, no? I tot aquest component, més enllà de, també, els ideals o aquella... A vegades m'ha tret molt el tema de la mort, les pròpies frustracions, les impotències, per no parlar de les injustícies d'aquest món, la hipocresia que mana a tot arreu, i bé, tot plegat. Has parlat de ser artista com una maledicció, això és molt de poema de William Blake, eh? Bueno, sí, no és com una maledicció, o sigui, no defineix la condició d'artista, però si a vegades m'he vist com un artista malait, en aquell sentit de patir alguns... bueno, fer un hasta de l'infern l'he feta. Un hasta de l'infern l'he feta. Hi ha una frase de Luis Bourgeois, l'escoltora sobretot, que té aquella... O sigui, que comentava alguna cosa com... O sigui, l'infern és molt bé, a nivell estètic. És molt bé. I sí que són... són estats, moments de moltes concerts i moltes, diguéssim, perdres, allò que hi ha idea de perdres, no? En el sentit de... Sí, fer un estat de l'infern, vull dir que hi ha... aquell trànsit que sembla que no te'n sortiràs, que l'esperança no existeix, que el passat sempre fos millor, i llavors tancaves en sortits. I són aquests dolors que et donen la vida i després acabes apreciant també el petit detall, les petites coses, el dia a dia, el que tens, en fi. Per veure en la profunditat de tot això, aquest infern, al final no ha de ser intern. T'ho dic perquè jo crec que la complexitat sempre ve des de dins un mateix. Sí, entenc el que m'estàs dient. Bé, això diria, la vida no està a fora, no és el que està a fora de nosaltres, sinó nosaltres som la vida, no? Llavors, sí, té sentit. De fet, hi ha un... Hi ha aquella idea de nits de la transformació que lliga una mica amb això, que ell parla del camell. El camell posteriorment es transforma en llaó, que després passarà a ser nen, que serà el seu màxim exponent. Llavors, el camell d'alguna manera es busca la seva pròpia ruïna, perquè el que vol és acumular molta fortalesa dins seu, per tant, un dels grans dipòsits d'aigua, i fer la travessa del desert. D'aquí que això lliga molt amb la idea que el patiment de l'artista, que l'artista en un moment donat de la seva adolescència passa a ser l'exclòs, l'outsider, el que no encaixa, el que cau malament fins a cert punt, i es busca la pròpia ruïna molts cops per una avidesa d'aventures i fa aquesta travessa al desert. Llavors, de vegades, un patró no defineix com a categòric l'artista, però si ha sigut un patró bastant repetit... Ara no recordo, hi havia un artista que seguia per Instagram que es feia dir Sorrow becomes Joy. I, bueno, narra molt, il·lustra molt bé aquesta. És que al final el que veig és que de l'artista sobretot el que més costa o el gran repte és canalitzar tot aquest món interior cap a fora. Clar, estem parlant d'un tema a vegades molt específic de l'artista que té part a compte de plasmar la seva subjectivitat. L'artista s'emancipa d'haver de retratar o il·lusionar la realitat, a partir de la fotografia es desenter d'aquella voluntat de representar la realitat, sorgeix, això principis del 20, finals del 19, sorgeix l'artista com a també ve molt del romanticisme això de plasmar la seva pròpia subjectivitat. Per tant, l'artista passa a ser un subjecte creador que té emocions, que té història i tal. Antigament, els artistes eren més considerats d'uns artesans pròpiament i no es prenia tant en valor això. Però bueno, hi ha artistes que avui en dia també insisteixen en fer altre tipus de contingut. El meu d'encrada sí que és molt autobiogràfic, això és molt evident. Les coses que em mouen són les coses que em toquen, són les coses que creu. Tampoc m'interessa ficar-me amb discursos que no sabria fins a on jo tinc putat estat per, diguéssim, involucrar-me. Ara ha sortit tota una onada de gent que s'involucra amb el tema aquest de la guerra palestina. Total, la gent està molt prou palestina. Llavors, a mi em sembla que és un tema Complex. Complex. Jo no el vull tocar en accés, però jo no em posaré a posicionar-me amb això, ni a fer murals pamfletaris, ni res d'aquest tipus de coses. Sou molt curosos de... Purista amb el que diguéssim, sé que puc tocar des d'una part també ètica, que l'ètica al final també no la pots destriar tant de l'estètica. Jo conec d'artistes que s'involucren en temes que és ostiatiu, per si no en tens ni idea. I funcionen. I al cap de la fi, després, poden generar una controèrcia, un impacte, i un impacte en positiu. Però bé, jo soc molt fidel a complir amb aquest requisit. Concretament, en el teu cas, quin és aquest procés de canalització? Però després has de venir a art. Val. A veure, la idea principal és que la idea no sorgeix de bon inici, és a dir, no és una cosa que t'acapara un moment i dius, hòstia, faré això, i visualitzes la obra i tal, sinó que el propi procés creatiu és un procés Començant, en el sentit que tu penses amb el llapis, penses amb la matèria, penses amb el llenç, penses amb la pintura, no és el mateix començar una pintura sobre fons clars que començar-la sobre fons negres, sobre fons fos. Clar, començar a resoldre fons fosc ja parteix d'una obscuritat i vas traient llums. És a dir, que el propi procés matèric és un joc. És un joc. El taller de l'artista no deixa ser com una sala de jocs. De petits, jo recordo amb el meu germà, teníem, li dèiem, quarto de jugar. I no passa de... No és tan diferent. No és tan diferent. Llavors, és una sala de jocs. La part tècnica sempre és un impediment, perquè a vegades tenim una noció de que hem de tenir tots els colors de la pareta. Clar. I, bueno, i si... Llavors, hem de tenir aquesta terra d'aquest tamaig. I, bueno, la part material sempre és un impediment. Llavors, sempre voldries tenir més. O aquella idea que tu tens dues taules i queden plenes de coses i te'n falta una tercera. per tenir alliberada, i si tingués la tercera quedaria plena igualment. Llavors, que et falta un color de la paleta, t'espaviles amb el que tens. I sempre és això. La part material i la part tècnica és també el mateix. Sempre voldríem tenir el doble de tècnica que tenim. Llavors, tirant-nos amb la piscina, això és el que tenim. Llavors, tirar endavant. Doncs la part tècnica, Sí, sempre és una limitació, però sempre vas avançant. Bueno, avançant, retrocedint, dos passes endavant, una enrere, la part material t'adaptes també amb el que tens i intentes treure el màxim profit. I la part creativa, normalment jo me'n vaig molt per la part. O sigui, mai he tingut... la gent ha retrat aquell... o sigui, parla d'aquell episodi de la por a la pàgina en blanc i jo la por a la pàgina en blanc, per no saber què fer, no l'he experimentat. Clar, és que potser és l'altra repte, que és el de saber limitar. No, a l'hora de fer una exposició, per exemple, que és el que te n'anava a dir. Al final, tot aquest tsunami, també com és aquesta feina de limitar i de triar i de dir això sí, això no? Exacte, exacte. Sí, vas molt ben encaminat. La idea és que en una estàdia de llibertat on la tècnica t'obedeix i tens prou materials i la creativitat es respon. És a dir, que hi ha idea que A veure, jo sobre el paper blanc que deia, jo no tinc por que no surti res, a vegades em fa por el que sortirà, perquè clar, et deixes portar i dius, bueno, i aquí quedaré retratat jo, no? Ara, per altra banda, sí que és important el que dius, que a mi em facilita molt a vegades això, el condicionar, és a dir, acotar una mica, no?, poder, poder, tots els colors de la paleta, No m'interessen perquè fotré un petit feri aquí que quedarà Senyor Rainbow, no? Llavors, hòstia, anem a acotar una mica la paleta. Terres i blaus, no? I aquesta idea sí que m'ajuda molt a encaminar la creació, sí, sí, sí. En aquest sentit, què tens ara mateix en marxa? En què estàs treballant? Ara tinc una data límit, diguéssim, per una exposició que estic preveient a Sant Antoni de Calonja, en un espai més dedicat a l'interiorisme. Llavors fan projectes d'interiorisme i treballen amb interioristes. Llavors, no sé si creen també material prop i tal. I tenen una sala expositiva que han disposat a baix, està molt xula. llavors no han acondicionat gaire bé, han fet els fons negres, les parets són negres, que habitualment són blanques, llavors ja trenquen una mica amb els esquemes, i són uns que es diuen arc interiorisme, perquè l'entrada ve a ser que hi ha un arc, no? I amb aquest estic previst una exposició a abril-març. No, no a març? No, a març, a mitjans de març crec que la tinc. Són estadis molt breus perquè fan una cosa molt breu. No hi ha temps que l'obra agafi pols, són 12 o 15 dies. I amb aquests tinc una data assenyalada que sé que anem a complir amb dues o tres obres. ben fetes per poder afrontar aquest espai, també des de l'averte personal, perquè hi ha la obra personal meva on t'arrisco molt. Prenc riscos i intento ser jo al màxim. Això que te n'anava a dir, què ens hi explicaràs en aquesta expo? Clar, encara no ho sé. Però és que no ho sé, però no perquè ho hagi de construir, sinó perquè ho he de trobar. Per tant, ara estic en un gran format, com et comentava, doncs estic treballant sobre fosc, és fusta i he colat un paper gruixut amb textura negra a sobre. doncs diguéssim, fent algun tipus de ruges i tal, que després de l'hora de passar el pinzell, doncs has de sobre saltar alguns obstacles i donar un tracte més matèric, més pictòric, perquè a mi m'agrada la pintura pintada, és a dir, que es vegi pintada, pictòrica, a vegades amb molta matèria, soc un gran, com es diu, ara no me'n surt, derrotxador, com se diria. un gran gastes si gasto molta pintura i a més a l'hora de posar pintura a la paleta jo sempre és defensat de ser molt exuberant i malgastar el material, perquè un cop tens la pareta plena de colors, hòstia, és que haver-te de parar amb mitja creació per anar posant color, i no, no, no, soc de malgastar. Clar. En aquest sentit, t'anava a dir, creus que la societat ara mateix viu massa d'esquenes a l'art, a la creació artística? Quan dic societat parlo de la nostra, la més propera. Sí, t'entenc. A veure, sempre hi ha un ressentiment per a l'artista perquè normalment se sent incomprès i molts cops se sent que no li donen el lloc que li partindria. però actualment no. O sigui, en el context més immediat, aquí a Catalunya o aquí a Girona, poc o molt, a veure, hi ha falta de costum d'invertir en art, de comprar art, diguéssim, i de sustentar el propi artista des de la... Com es diu això? El sistema dels ous, diguéssim, que passen per l'econòmic. Però no, hi ha un privilegi, hi ha un prestigi com a artista, s'atvalora i ja tenim un context afavorable perquè tu et poses a mirar enrere i clar, evidentment, la cosa no anava per aquí. I sempre hi ha un ressentiment, de fet jo havia treballat amb la Fundació Cuixart pel projecte. Sí, i tant. I el senyor Joan, no? El nen Joan. El fill del Modest em va dir, hòstia, és que treballant amb artistes sempre sembla que els hi deguis alguna cosa. I els collons, doncs, tenen raó. Tenen raó, i sí, són cardats. I ara que comences a ajuntar artistes, bueno, clar, tothom vol ser el primer. Poco a molt. Hem parlat d'inferns, però quin és el moment més dolç per un artista? Més dolç. Dolç com entendrit, diguéssim. Més bonic. Home, quan tens una peça acabada et genera una controvèrsia, perquè per una banda t'emplena molt, però per l'altra banda has de fer un dol, jo ho dic sempre, perquè... Sí? Sí, és com quan lleges un llibre que estàs ansiós per acabar-lo, i quan l'acabes dius que un dinar ja s'ha acabat. Per tant és més gaudir del camí que no tant de la finalitat. Sí, el camí és molt important, la veritat que sí. Hi ha gent que s'encaparra amb la finalitat i jo crec que és un error. El camí, el camí. Home, el moment que estàs extasiat allà pintant i que no te dones l'entorn, perquè l'hora que estàs pintant, dibuixant i tal, el que has de fer és aquell procés de passar de tot, és a dir, el mòbil passes del mòbil, passes de si hi ha llum, no hi ha llum, perquè hi ha gent que a vegades, si ho van tenir tot disposat, la cuina neta, com qui diria, no? Jo soc molt de crear sota circumstàncies de molta inestabilitat, però ara s'ha de crear i vull crear i ho faig, no? T'aixeques altes hores a la matinada, bueno, som-hi, no? Vull dir... Realment quan estàs en diàleg amb la obra, perquè tu et poses a pintar i tens tomanes, vas dirigint cap on va la cosa, hi ha un moment que la obra pren magnitud, pren una entitat que dialoga amb tu, parla amb tu. I ja t'està dient, doncs aquí em falta un fosc, aquí em convé un difuminat, aquí posa'm més càlid. I aquest diàleg és un moment de trànsit i està... Està molt... Seria dolç, perquè si l'atribueixo al sentit de dolç ara, perquè en aquell moment, el que estàs fent realment, la gent diu concentrat, no és abstret. És a dir... A vegades em pregunten, no sé, quant has tardat a fer això? Ah, no ho sé. Evidentment no ho saps, perquè no estàs mirant el rayotge. Però... ni l'has posat abans, ni l'has comptabilitzat abans, perquè això ja seria una cosa que entorpiria la pròpia creació. Doncs em sembla que ens toca separar els nostres camins, que al final és el millor del camí. Ara no t'entenc. Que fins aquí hem arribat, Oriol Tuca, per això. Espero que hagi estat dolç, almenys, aquest camí. Molt xulo, sí, tant, hòstia. Molt interessant la Sara, vull dir, el tracta amb tu, molt content. Oriol Tuca, moltíssimes gràcies. Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem per que estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. El 21 de gener al Palau de Fires de Girona, primer congrés de benestar emocional. Xerrades, experiències, activitats paral·leles i taules rodones on debatre i conèixer com millorar la nostra salut mental i emocional. Inscripcions gratuïtes. T'hi esperem. Ajuntament de Girona. Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compre producte local. Compre al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona. Si vols saber tot el que passa a Girona i en l'entorn més proper, som la teva ràdio. Girona FM, l'única emissora local de Girona. Informació, opinió, entreteniment, el futbol i el bàsquet en directe. Cultura i molt més, ho trobaràs tot a Girona FM. El 92.7 de la FM ja gironafm.cat. Som la teva veu, som la Gironina. El primer cafè. Comença el dia connectant Girona FM per conèixer què passa a Girona i saber, de primera mà, l'actualitat local i de servei. Un programa per començar el dia sabent tot el que necessites. De dilluns a divendres a partir de les 9 del matí amb Pau Villafanye, Said Svai i Arnau Vila. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres cada quinze dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa. A Girona FM. La gironina. Girona FM obre la finestra a la participació donant veu a les entitats i a la vertebració de tots els barris de la ciutat. Entra a www.gironafm.cat i descobres la ràdio més participativa. Recupera qualsevol programa, entrevista o reportatge sobre el teixit associatiu dels nostres barris. Garcia i Terribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere Garcia i Guillem Terribas, explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat, als quatre rius, amb seïdes bai. Una finestra a tot el que passa per sobre el Güell, l'Unyà, el Galligants i el Tert. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. Si pudieras entrar en mi mente descubrir todos los secretos que no me dejan dormir quizá entenderías que no quiero discutir solo tengo miedo, no te quiero ver sufrir. I estem escoltant, de fons, Felicitat, nou single, que de fet van estrenar ahir al grup Eli Rodríguez. No és una persona, és un grup de música, i per poder-ne parlar, que de fet recordem actua en el Festival Neu aquest cap de setmana, ens acompanya Pol Botinyà, que jo aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora. Bones, què tal, com esteu? Ja estem escoltant Felicidad. Vaja, t'anava a preguntar sobre de què parleu a la cançó, però no sé si me la puc estalviar aquesta pregunta, millor dir com tu. A veure, som molt poètics, llavors, a vegades val la pena explicar les coses. Parla bàsicament de que podem estar en un moment en què entre que vas a la feina tornes, dorms i tornes a la feina. Són moments que potser no ens adonem d'aquelles coses que més ens fan feliç i bàsicament és fer una mica evident això allò que ens fa feliç a vegades són petites coses arribes de treballar molt cansat però estàs a casa i de cop estàs menjant aquell plat de macarrons que sempre t'ha agradat doncs aquí hi ha un tros de felicitat i això no ho podem passar per alt que si no cal observar-ho per adonar-te que som més feliç del que creiem Tot això és un avançament d'un nou EP que si no m'equivoco el traureu pròximament Sí, el trobarem. Ja tenim data i es pot dir fins i tot el 15 de maig. El 15 de maig serà un àlbum de deu cançons. Anirem creient algun altre single per no fer-nos fregar gaire, però 15 de maig. Passareu per aquí no suposo, abans del 15 de maig? Home, si els convidareu a les 3, estarem encantats. T'anava a dir abans del 15 de maig, que em sembla que encara ens pilla a lluny, i més per a la gent com nosaltres, també tinc el que tu Pol, que anem dia a dia, que semblem en Rambo a vegades. En aquest cas, vosaltres veniu aquest dissabte en clau del Festival Neu. T'ho dic perquè veniu dissabte a les 6 de la tarda a la Mirona. Sí, sí, hi ha aquest festival que hi haurà 6 artistes i bueno, és una mica de música així més rock o un panorama que no s'escolta tant a Girona i a poc a poc comença a agafar i estem notant que la gent cada vegada li agrada més. I sí, sí, estarem aquí a la Girona el dissabte. Doncs mira, vull dir, també avançant una miqueta aquestes noves tècniques de meditació, Sí, sí. De fet, estarem tocant ja tot el disc. Els fans s'adonaran que hi ha lletres que no coneixen i és perquè ja estarem començant a deixar anar tot això que toquem. T'anava a dir, una persona que coneixem o que tenim en comú sempre em parlava sobre el gran repte que tenien a l'hora de plasmar el que feien en el disc després de la performance. No sé si vosaltres també és un repte en aquest sentit. Vull dir, com ho feu? Nosaltres, aquest repte ens el vam posar fàcil, en el sentit que al disc no posem moltes coses que sabéssim que no podríem posar en directe. El que sí que a l'hora de fer el disc disposàvem d'un material que ens van deixar i que no teníem en els concerts, que són gitarres, altaveus i així, i hi havia la complicació de, ostres, el so canvia, però bueno, ara ens ho hem volgut prendre una mica més en sèrio i fer més espectacle, i aquests reis ens han portat molts instruments i molts altaveus, i ara crec que ens acostem molt allò que vam estar gravant. Doncs mira, Eli Rodríguez, que actua en aquest dissabte a la Mirona en clau del Festival Neu. En aquest cas, Pol, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat i acabem d'escoltar Felicidad, que sempre està bé donar alguna alegria. Exacte. Merci, que us agradi la cançó. Podries entrar a mi mente y descubrir todas las mentiras que nos hacen sonreír. Quizá entenderías lo bonito que es vivir un nuevo camino que podamos compartir. Y si no es felicidad esa curva de tu boca, dime por qué no te he visto aún llorar. Y si no es felicidad la locura de la noche, dime por qué tu bailabas ante el mar. ¿Y si no es felicidad esa curva de tu boca? Dime por qué no te he visto aún llorar ¿Y si no es felicidad la locura de la noche? Dime por qué tú bailabas ante el mar Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat, als quatre rius, amb saïd es vaig. Una finestra a tot el que passa per sobre el Güell, l'Unyà, el Galligants i el Tert. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. Tornem del Nadal. No sé si el Tió o el Reis ens han portat gaires còmics. Aviam si a ells els hi han portat. Albert Terrés, des de la Batcoba. Bon dia i bona hora. Molt bon dia. També ens acompanya el Sergi Giró. FiliPrim. Bon dia i bona hora. Molt bon dia. Han arribat gaires còmics. Tió, Reis... Sí, sí, alguns han caigut. Era inevitable. És inevitable que el tió ens conegui i l'alimentem bé i sempre acaba un còmic i els Reis també, per sorpresa, sempre porten, i més que menys, algun còmic, alguna coseta. Com que no tenim la llista d'adependents prou grossa... La pila d'adependents comença a semblar columna, però bueno, ja l'atraparem. Sí, quin remei. En qualsevol cas, em sembla que els Reis també han portat alguna coseta a l'agenda que ja comentarem la setmana que ve quan passeu per aquí, però de moment em sembla que hi ha una data que ens la podem anar guardant. Sí, el 8 de febrer, apunteu-vos 8 de febrer que hi haurà una moguda ben maca i grossa a prop de Girona, a Figueres. Un dissabte, eh? Un dissabte, és un dissabte. I com has dit tu, la setmana que ve en acabarem de parlar i entrar en detall. I molt bon dia, eh? Jo crec que el 8 de febrer t'ho dic perquè com que aquest any que arreba el Cautart, Ara aquest mes de gener i de febrer, de propostes ja n'hi ha, però sempre està bé tenir-ne alguna més. Mira, ens ho apuntem 8 de febrer, en qualsevol cas nosaltres estem de còmics avui, i l'altre dia, l'última vegada que vam poder parlar, que també va ser la primera, no ens enganyem, vam acordar fer jo crec que un dels temes estelars de la temporada següent, i comencem forts, Marvel vs. TC. Em sembla que és com el gran debat de la idiosincràcia del còmic del món. Dintre del món del còmic és el gran debat i nosaltres no sé si vam comentar en el primer programa sempre la Batcoba que parlava de DC i el Faziki que parlàvem entre altres coses de Marvel, sempre bueno i la vostra rivalitat què i com ho porteu? I quan hem fet una xerrada així en públic sempre la gent busca que hi hagi una mica de sang i fetge. En el bon sentit. I entre nosaltres no, sempre que ja piquis de bon rotllo, però entre les editorials sí que hi ha hagut grans moments, grans enfuntaments. Tant a les editorials, mare, com a les editorials que han editat aquí. Però bueno, això és una altra història. Avui ens centrarem una mica en les editorials a Mare, el que és Marvel i DC Comics, perquè la rivalitat ja ha sigut i és. Hi va haver un moment en què es van més o menys entendre i van fer unes col·laboracions, però després això es va acabar i a dia d'avui ja estan en una relacions més fredes que mai. Com diferenciaria el primer kit diferencial entre Marvel i DC? Ràpidament ho vam comentar. Potser els herois de DC són tractats com deus. realment que estan per sobre dels humans que en el seu univers i els de Marvel són més humans. Els seus problemes al dia a dia són més reals i t'hi pots identificar més ràpidament i també viuen en ciutats reals com són Nova York, Seattle, diferents llocs. I els de DC són ciutats inventades. Són ciutats inventades, com per exemple Gotham, Metrópolis, Coast City, Emerald City... Són sempre ubicacions més o menys ubicades en una zona d'Estats Units, però sense ser reals. Clar. No, potser una de les coses que sorpren és que DC tenia un heroi que es deia el Capità Marvel, Aquesta és una de les inevitables d'explicar. El capità Marvel original era de DC. I era un heroi que ja va néixer en rivalitat contra la pròpia DC. Perquè era de Photon Comics, una altra casa, que va acabar siguen comprada per DC i per això després l'hem tingut a dintre de DC. I va ser una còpia descarada de Superman. Però aquesta còpia descarada va vendre més que Superman. Fins que la DC s'ho va carregar. Va atacar legalment amb tot els anys 50, fins que el 53 això es va deixar de publicar, però quan aquesta editorial va caure en mans de DC i va rellançar el personatge, després va aparèixer a Marvel i va dir a Meebo, què és això de fer servir Capitán Marvel? Entremig de la problemàtica aquesta de l'editorial aquesta més petita, en DC, Marvel va aprofitar aquell buit legal que hi havia i va registrar el nom de Gabriel Marvel, i aquí DC es va trobar que un heroi que s'havia tingut molt d'èxit i que volia aprofitar li havien de canviar el nom. Clar, diu, com ho fas? I ho van canviar per Shazam. Sí, Shazam era el crit que invocava la màgia del canvi, era un superheroi molt semblant a Superman, però l'origen dels seus poders no era que fos alienígena, sinó que li venia de la màgia dels antics deus del panteon grec, amb la sabiduria de Salomon, la força d'Hércules... La S de Salomon, la H d'Hércules, la A d'Atlas, la Z de Zeus, la A d'Aquiles i la M de Mercury. Clar. I amb aquest anagrama feia el Shazam i caia un llampec i es transformava, no? Doncs al final els va semblar el canvi més orgànic és passar-li a dir-li Shazam i eliminar el Capitán Marvel del títol del personatge. No va ser el mateix, evidentment. va ser molt difícil de pair perquè la gent es pensava, a DC, un dels errors que han fet històricament és creure que aquells personatges que es havien llegit per aquella mainada que ells pressuposaven era un públic infantil i que el juvenil deixava ja de llegir aquestes històries, que no se'n recordaria d'aquestes coses. I després resulta que Quan aquests nois van ser adults i va venir aquest canvi, i va haver-hi el canvi de Capitán Marbella Xazán després d'un litigi legal brutal, hi va haver molta protesta. I eren els que ja eren pares, els que compraven els còmics als seus fills i que també els hi donaven un lla de, perquè aquells còmics ja no eren tan infantils. Són d'aquelles coses que les editorials han après hòsties. De mala manera. La prioritat d'aquest superheroi és que ella és un nen a la vida real, amb el seu alter ego diguéssim, i quan crida la paraula Shatam es transforma en un personatge, com diu l'Albert, tipo Superman. Després, no sé, llavors més endavant, potser una època més tranquil·la de les dues editorials. Sí, però ja va ser molt més endavant. Cap a finals dels 90, el 96... Com si gairebé 50 anys després. Sí, sí, es van posar d'acord per fer una sèrie de crossovers. Però això va ser fruit que una cosa que havíem fet abans ja s'havien posat d'acord. I és que cap als anys 70, Les dues cases, els departaments jurídics, van aconseguir que les dues cases es parlessin per poder anar a registrar juntes la paraula superheroi. Ah, mira. I ningú més en el món del còmic ha pogut fer servir aquesta paraula fins al 2024, que és quan han perdut el dret sobre aquesta paraula, perquè ja ha vençut tot i ara és una paraula de lliure disposició als Estats Units, el superhero. Doncs, aquest primer enteniment, que per necessitat legal, perquè una de les dues soles no podia i a les dues els interessava i aquí, com que el que l'emana, al final es va entendre, van acabar parlant i el 96 es va acollar en una saga crossover en la que diferents personatges o grups de personatges lluitaven i es va dir el Marvel vs DC. I aquest nom sempre ha perdurat. Qualsevol referència a una disputa és Marvel vs DC i ja està. I va funcionar molt bé, perquè vèiem combatre la lliga de la justícia contra els X-Men, Superman contra un altre personatge, Batman contra... Un dels primers mítics que me'n recordo que el van fer amb edició més gran era el Superman versus Spider-Man. I a més el veies al pont de Brooklyn lluitant tots dos. És clar, per a l'aficionat del còmic veure allò era increïble. Una cosa que estem demanant i crec que t'agradem a veure, que volem veure en pel·lícula. Si t'encantaria veure un Marvel que surts a fer en pel·lícula seria molt interessant. Hi havia un èxit en tequilla assegurat. L'èxit això, a part de tenir com ha dit l'Albert, la lliga de la justícia, amb els X-Men i personatges així, eren realment els autors que hi havia darrere. Exacte. Van agafar les primeres espases de les dues literials, van dir, tu fiques aquest dibuixant, jo ficaré aquest guionista. Aquí van anar amb tot. Van anar amb les primeres espases. Hi havia des d'un Denis O'Neill, a un Chris Claremont, a un Dan Jorgens, que eren els noms punta de llança del moment. I van sortir títols molt interessants. Això va portar aquella aberració tan estranya que va ser com una fusió dels dos universos que les dues companyies havien aprofitat per reestructurar les seves col·leccions, que era l'amalgama, que va ser una bestialitat. Aquí t'ho discutiré, veus? Jo abraceno perquè d'alguna manera es va gaudir. Com diu ell, més endavant veuen que potser els espereus tornen a anar de caiguda, que els espereus també han tingut sempre una muntanya russa. Han tingut èpoques que han vengut molt bé, i èpoques que han baixat més les vendes, i es van decidir a entendre i no fer un crossover, sinó un enfrontament, agafar els percentages i fusionar-se. D'aquí l'Amalgama, que deia Amalgam, Sí, la línia amb el gam, va tenir la seva conya, va ser un any molt divertit. Teníem en Bruce Wayne, que és l'alter ego de Batman, però en aquest cas era Agente de Shield, com si fos en Furia de Marvel, no? Una Wonder Woman fusionada amb la Tormenta de Patrulla X, o sigui, hi havia tota una sèrie de personatges que van donar peu a col·leccions i que a més a més Tenien el seu argument, la seva trama, i estava molt bé. Van agafar personatges que potser a la gent, per les pel·lícules, li sona més com l'Iron Man, amb el Green Lantern, que era aquest personatge que va així, tot de verda. Des de un que, clar, a mi em va tocar molt, que era l'Spider-Boy. Sí, sí. Que agafava un joc Superman i l'asfixionava amb l'Spiderman. Clar. I era molt curiós. No sé si eren Batman i l'asfixionava amb el López, no? Sí, i després sortia Legends of the Dark Claw, una cosa curiosa. Ara mateix són còmics, que pels que són col·leccionistes estan molt ben valorats i és difícil de trobar, potser una grapa de 48 pàgines, te'n pots anar als 50-60 euros tranquil·lament. Sí, perquè en el seu moment molta gent no li va fotre ni cas, i després se'n van adonar que havia sigut un fet extraordinari que difícilment tornarem a veure, I allò era el producte físic d'aquella fusió de les dues companyies o d'aquell bon enteniment d'aquell moment. Això és una cosa que algun dia hauríem de comentar també. Els preus que es mou ara mateix en la compra, venda, mercats de còmics, etcètera, subastes... Això és una bestiesa. Això algun dia... Sí, avui no toca, eh, però algun dia sí que ho hauríem de fer. Jo crec que hem tingut un tema guai, eh, també. S'arribaran a veure... Milions. Milions importants. Pensa, potser, un número, un número de Superman, que em sembla que ha sigut del, si no, del més car, el més car, se'n va anar últimament a un milió i mig de... Corons. No, no, més, més, més. Ja han passat el... No sé si ara han arribat els tres, l'última subhasta. Corons. Però és clar, ha de ser un còmic que ha d'estar encansolat, amb un tipus de plàstic, amb un estat perfecte, s'ha de mirar tot correctament... I està auditat oficialment, eh? Té un certificat, eh? Sí, sí, el certificat. Hi ha un certificat que val molta pasta fer-lo. I allò va a missa. És el certificat. És impossible de falsificar. És una de les coses que ells estan més orgullosos d'aquest sistema de classificació. I clar, allò el presentes amb un còmic encapsulat allà amb la certificació corresponent. I és, això és el que jo tinc. A quant me'l pagueu? I clar, una acció en còmics número 1, en perfecte estat, van començar a caure els milions. I bueno, va caure amb l'últim, va caure amb mans d'un árab d'aquests dels petrodollars. Sí, d'aquests de... Un que és un gran col·leccionista de còmics, en Nicolas Case, l'actor, i es va vendre un número de la Spider-Man, que era la Amazing Fantasy número 15. Tot i que era número 15, era la primera aparició de Spider-Man. I amb un divorci, no me'n recordo ara l'actriu que era la seva dona en aquell moment... El va pagar amb això, no? Se'l va vendre. I aquest sí que se'n va treure un milló i pico. I ara, al cap d'un temps, ara l'ha recomprat, però no sé si per mig millor o més el que sigui, perquè llavors se'm va arrepentir de dir, hòstia, me'n penedeixo i ara el compro, dius, per cabells. No, no, és ben bé que la batalla de Marvel DC dona, eh? Dona, dona. Ha sigut molt interessant, potser perquè aquí el nostre país no ha sigut tan exagerada, aquí entraríem en un altre debat, era més per editorials, per comprar els drets Sí, però també històricament ha estat més ben editat Marvel que DC Espanya. Espanya no sé què passa, sembla que hi ha una mica com la mala ombra amb les edicions de DC. Sí, perquè Marvel ha passat de Planeta, que estava en fórum, va passar a Panini i ha estat mogollón d'anys en les dues. En èpoques prehistòriques de la dictadura, quan van començar a entrar els còmics, ho portava a Bruguera, no? A Bruguera i Cinco. No, Cinco ja era en democràcia. Va ser el primer gran editorial de DC, però allà va fer un pet impressionant. DC va passar un període que no estava enlloc i només arribaven còmics d'importació via Magic. I és clar, arribava al que arribava. Després Planeta ho va agafar, va fer bona feina, però després el no res, el sortim polet que es deia ICC, i va fotre un cop de puny a sobre la taula, un cop de talonari, amb una jugada una mica qüestionable, i se'ls van portar i els ha tingut fins ara que està allà ahir. No, el dia? El 14 de gener s'ha fet oficial a les botigues que ha escrit un correu, diguem que deixarà de distribuir. Ja és un secret, veus que cada entrat en quiebra i ara estem pendents de veure què passa amb DF. Tu parlaves de preus, si algú s'havia enganxat als fans de DC, ja està escrit, perquè jo també llegeixo de DC, és que per a mi l'editorial de DCC publicava molt car, còmic, que dius ara comparaves amb altres editorials, un format molt semblant, i te podies donar 10-15 euros més car tranquil·lament. I, per tant, el present continua viva aquesta lluita entre DC i Marvel? No, antigament... O està més diluïda? Antigament havia sigut més pel que jo te robo un dibuixant, et robo un guionista, el firmo amb una exclusió per mi. Ara, potser no és tant. I jo crec que no es veu tant, però jo crec que hi ha més col·laboració darrere de la que ens pensem. I ara, com que els autors salten més fàcilment d'una editorial a l'altra, aquesta rivalitat no ha sigut tan... tant exagerada o no s'ha vist. Això ha passat després que Marvel i DC, que estaven enfrescades amb les seves tonteries, van deixar davant dels autors i va haver-hi un moment en què els autors es van rebotar. Com la mítica vaga de guionistes de Hollywood, per entendre'ns. La resposta va ser creant un segell editorial a sis grans dibuixants i van provocar un terrabastall tan bèstia que les dues cases. Van veure que se li anaven els superventes, i com que aquesta gent es queixaven que no tenien control sobre el que creaven, ni revien tot el que ells consideraven just pel que ells feien, guanyant a la casa, i van crear un segell que es diu IMAX, i això ho va canviar tot. Va canviar tot, van haver de canviar els convenis amb els autors, guionistes i dibuixants perquè si no, aquests ja havien obert la porta i els altres podien anar al darrere seu. Clar. I de fet continua viva, imaix? Imaix, sí. Això un altre dia ho podem allargar... A més, per continuar viva, i molt viva, ja ha passat, potser, podríem dir, que és la tercera historial en discòrria d'Estats Units. En aquest sentit. El que deia abans, Marvel i DC, jo crec que, en aquest sentit, ara s'han calmat molt, i ara que sí que hem tingut... Potser hi ha més de 22 pel·lícules de Marvel, ara de fer aquest any per fi tindrem pel·lícula nova de Superman, si en tinguem sèries d'animació a les plataformes, potser volem començar a veure clar el tant esperat de veure Marvel vs. DC a la pantalla gran. El que necessitem és que les dues funcionin bé perquè tinguem possibilitats de tornar a tenir una rivalitat sana que doni lloc a col·laboracions o enfrontaments que siguin dignes de ser comentats. I, per comentar-ho, doncs aquí estarem, als quatre rius, i perquè vingueu a veure'ns un altre dia. Albert, Sergi, moltíssimes gràcies un dia més per acompanyar-nos. A tu. Benvinguts a Girona en escena, el batec artístic de la ciutat. Un programa sobre el temporada alta on la màgia és sempre darrere el taló. Cada dos divendres a la una del migdia a Girona FM i també en podcast a gironafm.cat. Voluntaris.cat, el programa de Girona FM que treballa pel foment, la promoció i el reconeixement del voluntariat social a les comarques gironines. Un dijous al mes, Helena García et porta el més destacat de la Federació Catalana de Voluntariat Social a Girona FM i en podcast a gironafm.cat. Estem compromesos amb el nostre teixit social. Som la teva veu. Som la gironina. Un reflex entre parets. Parts d'un iran que va brillar. Siluetes que fan contrast. Siluetes que es van fusionar. És dijous 16 de gener i aquesta és l'actualitat del dia.