Els 4 Rius Dimecres 24/9/2025

Els Quatre Rius, a Girona FM, amb Saïd Svai. Dimecres 24 de setembre de 2025. Un dia més seguim parlant de seguretat, problemes i aquesta sensació intangible que diria la policia que es percep als carrers. Aquests dies no es parla d'una altra cosa, i no sé quantes vegades he sentit ja el nom de la ronda de Ferran Puig. Que hi ha un problema és evident, que hi ha malamaró també, fa dies que ho veiem, que no tot són ni residus, ni vicis, ni cultura a Girona, però el que passa aquí fa temps que passa arreu. Aquesta malamaró sembla ja endèmica de la ciutat europea. El problema no és tant el problema, és com afrontem aquest problema. Perquè parlem de situacions i bonismes que porten dècades funcionant, i, com ens van ensenyar també a l'institut, els deures no es poden fer tots a l'última hora. I qui feia els deures a última hora, sempre, i mira on ha arribat a la vida, és el bo de la Rau Vila, bon dia i bon hora. Sí, a més a més els d'estiu, que sempre costaven molt, i acabàvem amb el setembre, el diumenge, l'últim abans del dilluns d'anar a col·legi, a escola, doncs és veritat que... Jo no tenia deures a l'estiu. A l'estiu mai tenies deures? No, som de generacions diferents, eh, tu i jo. Sí, com quasi 10 anys. Tu eres, escolta'm una cosa, els deures, tu eres de fer-los la nit abans? La nit abans. O t'aixecaves d'hora al matí i els feies a la porta de l'institut i li demanaves a algú que te deixés copiar? No, la nit abans, però no a la porta, sinó a la mateixa classe, quan la professora estava revisant la primera fila. Què dius ara? Jo estava més o menys cap al final, i algun cop havia colat, eh? Havies fet mai això de calcular i dir, vale, està demanant el problema 3, aquesta persona, tal, tal, tal, tal, ha dit tocarà el 17. Sí, sí, molts cops. I a l'hora de llegir també, i t'estudiaves davant la frase, perquè dius, mira que no ha començat. I te'ls sabies de memòria. Esclar. Ara som els ordinadors, no es pot fer, eh? És més complicat. Ara crec que fan competències, fan coses d'aquestes rares. Sí, és més rares, més rares. A mi m'ensenyaven a tirar el blanc de partit, a veure si m'entens. És que avui dia és una altra... Sí, sí, és una altra quinta. Això, i que tens una habilitat especial per escapar-te de la pluja, eh? No sé com tu fas, tio, que sempre que surts d'aquí, passen 10 minuts, que tu has arribat a la porta del cotxe i comença a diluviar. Realment no n'era massa conscient, però sí que és veritat que la pluja molts cops no m'ha agafat, això és veritat. Sí, noi. Sí, sí. Entre això i el Girona d'ahir... Home, ja és bona notícia, de mica en mica. A veure divendres, eh? Bueno. Jo sóc dels que pensa que crònica d'una mort anunciada més val anar per feina. Però bueno, sí que hauríem d'anar nosaltres també per feina, si et sembla, Arnau Vila. Avui parlarem de la Ginebra Satuna d'aquí uns moments, amb els seus creadors. També avui parlarem d'una presentació, d'un llibre molt i molt bo, que tindrem aquest divendres. No us vull encara dir el títol, ni molt menys. El que sí que us diré és que és del bo del Joan Trejo. El presenten al Sunset Jazz Club, amb el de la Panyora i en Guillem Terribas també, que sembla que estigui absolutament a tot arreu en aquesta ciutat. A més a més, també acabarem amb la Catalunya Business School, que avui estrenen finestra aquí als Quatre Rius de la mà del bo del David Martí. També tertulial a la casa, vull dir, entranyable persona, sempre amb nosaltres. que també tindrà aquest moment de masterclass al final del programa. Déu-n'hi-do, Arnau Vila, avui ens posem econòmics, emprenedors... Has comentat, sembla que en Guillem Terribas està per tot. No és que sembla, és que en Guillem Terribas està per tot. Sí, sembla peritzant. Està per tot. Ja veuràs que d'aquí un... Ara m'enviarà una foto. Ja veuràs tu. Ja veuràs tu d'aquí una estona. En qualsevol cas, Arnau Vila, si et sembla... I avui descobrim un projecte que va començar com un treball de batxillerat i que en pocs anys ha aconseguit arribar a restaurants fins i tot d'estrella Michelin i festivals de tot Catalunya. Parlem de Satuna Gin, la ginebra artesanal inspirada en la Costa Brava que ara amplia també la seva gama amb dues noves creacions per explicar-nos tots els detalls de com neix aquesta idea especialment d'aquí de Kilòmetre Zero. Ens acompanyen avui els seus creadors, el Ferran Monfort, bon dia i bona hora. Hola, bon dia. També ens acompanya el David Rió, bon dia i bona hora. Bon dia. I també ens acompanya l'Arnau Viusà, bon dia i bona hora. Hola, bones. Primer de tot, aviam, comencem amb tu, per exemple, Ferran. Com va néixer la idea de crear aquesta ginebra? però em dius que ve d'un treball de batxillerat, eh? Sí, això remunta al 2020. Quan jo estava a punt de començar segon de batxillerat i conjuntament amb ells treballàvem a l'hostaleria de l'Empordà. Allà, vulguis o no, vam començar una mica a aprendre sobre el sector dels vins i dels gintònics servint les copes que ens demanaven els clients i una mica va iniciar aquesta curiositat per descobrir què feia especial aquelles ginebres que tant servíem al restaurant. Llavors, aquesta curiositat va fer que triéssim aquest tema com a treball de recerca. Vam comprar un alamic de 10 litres i vam començar a experimentar prova i error, combinar espècies, combinar botànics, intentar fer un perfil de ginebre. Pensàvem que no ens en sortiríem, però, curiosament, el primer resultat va ser ja bastant bo i vam aprofitar aquesta posició que teníem als restaurants i sempre teníem amagada una ampolla d'aquell licor. Aquell licor... Sí, és bona aquesta. Sí, que en aquell moment no tenia regulació, era un licor una mica clandestí, i sempre que venia un client important, ja sigui un sommelier o algun propietari d'algun restaurant, si teníem l'oportunitat li deixàvem de provar. I, bueno, va ser el feedback d'aquests testadors inesperats, que una mica van ser el motor que ens va animar dos anys i una mica més més tard a professionalitzar el producte, a professionalitzar el projecte, a agafar una nau i sortir al mercat ja, amb totes les regulacions. I això es gesta a la taula d'un bar mentre s'esteu prenent alguna cosa? Més o menys, no seria exactament, però sí que en aquell moment, a més a més, era època Covid, per la qual ens va venir aquesta idea d'anar provant ginebres diferents, que va ser també, no? Vam ser molt pragmàtics i de les ginebres que més ens van agradar vam ser amb les que ens vam inspirar una mica. Ferrana, tu com t'enredes? O sigui, qui et truca per dir-te vinga, va, fem això? Bueno, ja ens portava molt els tres i ens agradava molt els tres a la ginebra i sempre que havíem de sortir de festa, que teníem alguna cosa a fer, doncs agafàvem entre els tres una ginebra d'arreu del món, ja sigui de França, de Londres, que potser són dos llocs on es fa molta ginebra i l'anàvem tastant i, doncs, un dia xerrant, com diu en David, vam dir, ostres, doncs, per què no provem de fer la nostra? I en Ferran havia de fer el seu treball de recerca i, doncs, així va començar tot. És que ho arribo a saber i no arribo a fer la domòtica a l'habitatge de treball de recerca i hauria fet una altra cosa, perquè, clar... Però, bueno, això és una altra història. Com ho fa, o com ho feu, vosaltres, per intentar diferenciar-vos d'uns... És que no hi entenc gaire de ginebres, però d'uns bifitters Bombay, també? És a dir, com ho feu vosaltres per intentar diferenciar-vos d'aquests monstres? Vull dir, que al final els trobes absolutament a tot arreu. Vale, doncs, bueno, una mica les ginebres que comentes, una mica les més típiques, les més clàssiques, sobretot són ginebres molt seques. Molt seques són ginebres que porten pocs botànics, poques espècies, on predomina, sobretot, la sensació alcohòlica. Nosaltres, amb la primera ginebra que vam treure, buscàvem alguna cosa completament diferent, un perfil bastant més aromàtic, fet en base de 15 espècies, molt ben equilibrades, on li donem tant tocs més dolços, més secs, més florals, i el que buscàvem era, ben bé al contrari, doncs, minimitzar al màxim la sensació alcohòlica, que sigui una ginebra molt més suau, molt més fresca i molt més fàcil de beure. Amb el mateix volum? Alcohòlic al mateix volum, o sigui, 40 graus, nosaltres. Clar, en aquest sentit, en quin moment això agafa volada? És a dir, en quin moment agafeu i dieu, ostres, tu, que hi ha demanda, vull dir que ens estan demanant això? Bueno, va ser sobretot aquests dos, tres anys que vam estar donant de provar licor en els restaurants on treballàvem, on ja vam poder, doncs, començar a parlar amb molts hostalers, amb molts locals, i ja la nostra sortida al mercat en aquell istitut de 2023, doncs ja era amb una base de contactes prou ben treballada, no? I vam tenir una bona primera penetració de mercat. A partir de llavors, la veritat és que tampoc mentiré, ha sigut obrir camí ampolla a ampolla, presentar-nos, anar treballant les relacions i a poc a poc anar col·locant les ampolles als llocs on volíem. Clar, porta freda a punta pala, no? Vull dir, això és anar al restaurant i dir bon dia, què tal, no? Són tot al principi. Més que porta freda, porta congelada. Perquè, a més a més, ha coincidit que tant la primera referència com les dues noves que acabem de treure al mercat han sortit en moments clau, que és a l'estiu, on tothom ja té les coses tancades, les ginebres ja estan totes comprades i sortir, la veritat, que és un moment complicat i clar, és porta congelada, bàsicament. A més que suposo que quan arribes al restaurant l'amo ja està treballant-hi i llavors és allò que et diu, bueno, de moment deixa'm tranquil i si és soja ja ens veurem després. Exacte. Ja. Tot i així jo crec que suposo que us heu trobat en una cosa i és últimament el que vol dir producte quilòmetre zero també teixeix precisament aquesta relació, aquesta emoció amb els establiments de per aquí, vull dir, evidentment no li vendràs això a un Starbucks, a veure si m'entens, però normalment el que és d'aquí, doncs, ostres, sol, si el producte és bo i tal, vull dir, sol apostar-hi, jo crec, no? No sé si us hi heu trobat amb aquest feedback també. Sí, bueno, estem en un segment, no?, del licor que en general baixa, però dintre de la baixada del licor sí que hi ha una pujada del que és el licor artesanal, del que és el licor de proximitat i al final, bueno, intentem demostrar, no?, que no has d'anar a buscar ginebres o productes molt lluny i que aquí també se'n poden fer productes excel·lents i de molta alta qualitat. En aquest sentit, vosaltres, el creixement ha estat ràpid, no ens enganyem, vull dir, com es fa per mantenir una estructura en aquest sentit? No sé si feu dedicació exclusiva, vosaltres, en el tema de la Ginebra, si heu hagut de contractar gent? Nosaltres, aquest 2025, ja li hem donat dedicació exclusiva, fins llavors vam estar compaginant, acabant els estudis i també treballant a temporada i ara mateix som un equip de set persones, entre producció, comercial, finances i cotalem. Clar, i en aquest sentit, vull dir, no sé si les previsions són d'anar a més. Sí, no imminentment, però sí que tenim la sort que estem en una curva de creixement a l'alça i intentarem, a la mesura possible, anar al ritme que puguem. Vau treureu una referència, ara n'heu tret dues de noves, Satuna 25 i Satuna Dry, és que jo sóc molt catet amb aquestes coses, o sigui, quines diferències són exactament entre referències? Bé, nosaltres vam sortir al mercat, com bé dius, amb Satuna 23, que és un producte, com veia, i tanferrant molt floral, amb 15 botànics, i és un producte que a la gent que li agrada li agrada molt, però és un producte que és més de consum en moments, en certs moments. I ens hem adonat, doncs, que la Ginebra Dry, que per exemple és un segment de Ginebra, doncs, és un tipus de Ginebra que està molt consumit a nivell mundial, que és una Ginebra molt més típica, així com la Rosa. I aquest estiu vam decidir treure les dues noves referències per complementar-lo. On un seria la Satuna Dry, que treballem amb 3 botànics, és una Ginebra molt més neutra, una Ginebra molt mediterrània, molt seca, i la Ginebra, la Satuna 25, que és l'any de registre d'aquest any, la Satuna 23 va ser l'any 2023, i aquest any, el 2025, hem sortit amb la Satuna Dry i la Rosa, i el 25 l'hem posat a la Rosa, que és una Ginebra que també treballa amb 3 botànics, els 3 són molt dolços. És el Ginebró com a base de la Ginebra, els navius vermells i la Regalècia. És una Ginebra molt suau, molt dolça. La Gera ara diferencia? És a dir, la Gera és més ciberita en aquest sentit? És més selectiva també amb el tipus de productes que pren? Parlo de la vostra Ginebra, per exemple. Bé, nosaltres ens trobem que, per exemple, les dues noves referències funcionen molt bé en hostaleria, que quan busques fer més d'una copa, busques perfils més neutres, més clàssics, com els que tu comentaves al principi, en canvi, la Saturna 23 funciona molt millor en retail, en punt de venda, com ja vas a buscar alguna cosa una mica més especial, potser per fer un regal, potser per fer una copa, potser per quedar bé. Llavors, si verita, jo et diria que és més a l'hora de fer la copa a casa i, en canvi, quan vas més a hostaleria, busques alguna cosa més típica i més neutra. I com és això d'arribar a un restaurant d'estrella Michelin? Bé, al final, un fil conductor que ens trobem entre aquests Michelin és que aposten molt pel producte d'aquí, no?, una mica el que estàvem comentant fins ara i aquesta confiança és la qualitat que, a més a més, amb la Saturna 23, amb la que vam sortir al mercat, ja tenim Segell Girona Excel·lent, el qual es premia els millors productes de Girona i, a més a més, un premi internacional que es decideix a Londres, per tant, hi ha experts mundials, es presenten destileries d'arreu i ens han donat medalla de plat amb 90 punts, amb la qual cosa estem revalidant el missatge que deixant a part si agrada o no podem parlar de qualitat i aquí també és on entra tot el tema dels Michelin que confien en nosaltres per qualitat però també per proximitat. Més enllà d'això entenc que al final la terminologia Costa Brava també a nivell de màrqueting funciona. Sí. És una identitat de marca bastant forta, bastant espiacional i amb la que la gent connecta bastant. Doncs sou vosaltres de l'escala, em sembla? No, de l'Avisbal d'Empordà. Ah, de l'Avisbal, això. Sí, sí. De l'Avisbal, però teniu... On teniu la seu, seu, seu? Forellac. Ah, Forellac. Sí, allà mateix. Ja us heu quedat. Si no són pas ganes ara d'agafar i de marxar cap a una altra ciutat i aquestes coses, no. Bueno, ara sí que estem ja preparant un canvi perquè hem començat en un viver d'empreses i se'ns ha fet ja petit. Ja aquest estiu ha sigut complicat arribar a tota la producció i a tota la demanda que teníem i, bueno, estem mirant però tot són opcions a prop. Si podem quedar-nos a l'Avisbal d'Empordà és la prioritat. Clar, jo crec que també hi ha una altra cosa i és que ara ja hem passat la temporada grossa d'estiu. No sé si per vosaltres també ara és un moment més de calma, de pausa, de rival. Com afrontem el 2026 per allò que dèiem, eh? Vull dir, perquè després a l'estiu ja està tot el peix venut. Sí, totalment. Ara ha sigut un temps de reflexionar com anar a l'estiu, quines coses hem fet bé, quines podem millorar. També hi ha una cosa molt important que és la campanya de Nadal. Ah, mira, sí. Sí, pot funcionar molt bé tot el que és per regal, hi ha el Canal Lots, també. I al final també és un moment molt interessant pel nostre sector i sobretot encara el 2026 la campanya d'estiu, preparar-ho tot perquè no falli res. Quina demanda, o sigui, a nivell de futur, quina grandesa creieu que pot arribar a tenir això? És a dir, no sé si es pot quedar precisament aquí en xarxa a nivell, com un producte de referència d'aquí de la Costa Brava o realment hi ha o pot haver-hi una visió d'internacionalitzar-ho? Clar, nosaltres ara estem molt centrats en el que és el territori i el mercat català. Que és el que et donarà força. Exacte. I el consum no és pas baix. Tenim la sort que tant Barcelona i com sobretot la Costa Brava la majoria de pernoctacions de turisme i d'oci es concentren en aquestes dos àrees. Llavors, ara, en els propers anys el que volem fer-nos força aquí. La Costa Brava la tenim ja bastant dominada però faltaria Cerdanya, Barcelona i les altres zones de consum. Més enllà d'això sí que és veritat que el missatge Costa Brava o una mica Costa en general creiem que és una entitat que es pot extrapolar a diferents mercats. Sobretot molts d'aquests mercats o turistes que arriben aquí poden connectar amb el missatge, poden connectar amb la marca i evidentment estem una mica pendents de quins podrien ser aquests mercats en els que ens interessaria entrar. Quants anys teniu ara? Si em permeteu la pregunta. L'Arnau i en David 23 i jo 21. I com li expliqueu això a algú de la vostra edat de dir tu que això d'emprendre vull dir que es pot fer. Fàcil no és però que es pot fer. Sí, vull dir al final és tenir ganes és tenir una mica aquest motor i aquesta inquietud de fer alguna cosa per tu. Sí que és veritat que has d'estar una mica fet per emprendre i que no sobretot al principi costa i és complicat però tenim la sort que molts amics ens han vist des que vam fer el treball de recerca i potser ho esperem o ens agradaria haver en algun servit d'inspiració per demostrar que sí que més gent ho hauria de fer. Doncs bé Ferran David Arnau moltíssimes gràcies per aquesta estoneta i us juro i us prometo que tornareu a passar per aquí bàsicament perquè avui que em porteu una caixa de mostres saps i llavors ens assegurarem d'aquesta manera el tret en qualsevol cas escolta Ginebra s'atuna a tenir web i tal Instagram i web Instagram i web que també es pot comprar a través d'allà que no cal que sigui tot B2B que també pot ser B2C i bon preu bon preu aquí a Girona ah bon preu a tot Girona i Costa Brava també se'ns pot trobar que bé que bé doncs escolta Ferran David Arnau us deixem tranquils perquè això d'emprendre em sembla que dona molta feina en qualsevol cas moltíssimes gràcies per aquesta estoneta i em portaré una ampolla gràcies a vosaltres moltes gràcies que vagi bé que vagi bé Más Más Más Más más Más Más Más Más Más Más Fins demà! Entra al Jardí de l'ànima el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavínia Martorano Cada dues setmanes els dimecres de 3 a 4 de la tarda i quan vulguis en podcast a GironaFM.cat Cocodril Club Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80 Escolta Girona FM els matins de diumenges de 10 a 12 i els dissabtes també de 10 a 12 però de la nit és el temps del Cocodril Club tot un clàssic de la ràdio programa divulgatiu de la cultura musical pop-rock recorda, diumenges de 10 a 12 del matí dissabtes de 10 a 12 de la nit aquí a Girona FM 92.7 FM Cocodril Club el programa rival de l'Albert Malla Hasta luego, Cocodril No pasaste de caimà Hasta luego, Cocodril García i Tarribas Associats el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema la música, el teatre i els llibres un viatge apassionant pel teixit cultural gironí cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat Girona FM la teva ràdio la gironina el més clàssic i el més actual del soul cada dos divendres a les 10 de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a gironafm.cat La Càpsula el programa dedicat a la música sul amb Oriol Mas Descobreix Girona com mai abans ho havies fet Els Quatre Rius amb Saïd Esvall Entrevistes, gent, cultura, històries Girona pren la veu al 92.7 FM a les plataformes i a les nostres xarxes socials Girona FM La teva ràdio La Gironina No hi ha manera de deixar-ho tot enrere No hi ha manera per tornar a començar No tinc cap pressa si em dius que tu m'esperes No vull saber res del que passarà demà I si tot va bé I si tot va bé I si tot va bé Tornar-nos a trobar I si tot va bé Caball i l'alegria I si tot sorbent Si cau la nit deixar les pors enrere Si cau la nit deixar les pors enrere Aquesta nit tornar-nos a ballar I si tot va bé I si tot sorbent I si tot sorbent Yeah I si tot va bé I si tot va bé I si tot va bé Tornar-nos a trobar I si tot va bé Tornar-nos a trobar I si tot va bé I si tot va bé I si tot va bé I si tot va bé I si tot va bé I si tot va bé I si tot va bé I si tot va bé I si tot va bé Tornar-nos a trobar I si tot va bé I si tot va bé Treball i l'alegria I si tot sorbent i deixem-nos emportar. Bé, doncs, a mitja setmana seguim fent el repàs del que tenim a Girona a l'agenda perquè passen coses cada dia però en aquest cas nosaltres mirem cap al divendres, dia 26 de setembre aquest mateix divendres on el Sunset Jazz Club a partir de les 8 del vespre tindrem presentació de Nela 1979 la obra de Joan Trejo a qui ja aprofito, primer de tot per donar la benvinguda bon dia i bona hora Hola, què tal? Molt bon dia Joan, primer de tot, em sembla que millor companyia impossible amb el Lluís Llames, agitador cultural i el Guillem Terribas com a moderador Sí, sí, sí estic absolutament encantat o sigui que sí, sí, un cartell de luxe tenint en compte els que m'acompanyen, bàsicament t'anava a dir Joan aviam si ens pots parlar una miqueta Nela 1979 de què tracta aquest llibre? Doncs aquest llibre és la reconstrucció de la història d'una de les meves germanes la Nela que va morir el 1979 molt joveneta em va anar de casa el 75 tenint just 17 anyets jo era molt jove la meva germana doncs es va ficar al món de la contracultura a la Barcelona d'aquells anys que era realment fer-ho a 100 i bueno també es va ficar en altres històries que van com l'heroïna, bàsicament que li va acabar amb la seva vida i durant molts, molts anys a casa meva era la seva vida els últims anys i la seva mort eren un secret no es va parlar mai més d'ella i llavors jo en un moment d'un any jo vaig anar sabent cosetes quan hi ha el final de la meva adolescència i tal però ha arribat un moment sobretot quan els meus fills que ara tenen 23 i 21 s'anaven acostant a l'edat que tenia la meva germana quan va morir que tenia 21 doncs bueno vaig pensar que potser era el moment d'omplir aquest forat tenia molt poqueta informació sobre la meva germana però bueno em vaig posar a investigar vaig començar a llegir sobre l'època sobre el moment sobre la Barcelona d'aquells anys la contracultura i vaig veure que que potser la seva història no només parlava d'ella sinó que parlava de tota una generació o sigui la seva la història d'aquesta generació havia quedat absolutament silenciada soterrada de fet per la versió oficial de la transició i bueno això és el que jo vaig intentar una mica en aquell llibre de treure-la a la superfície d'aquesta història la de la meva germana i la de la seva època una miqueta és un retrat d'una època de llums i ombres no? vull dir al final és la llum aquesta de la Barcelona la rosa de foc la Barcelona que mai dorm però també tot el que portava en si en aquest sentit amb la història de la teva germana sí realment és una etapa molt poc estudiada jo parlo més o menys de l'any 73 al 79 abans de la mort de Franco i just després on a Barcelona es va convertir en un territori d'una estranya llibertat en el millor dels sentits per una banda però també on es barrejava doncs una ingenuïtat molt profunda amb una voluntat de transgressió també molt molt arrelada i que no no era la millor de les combinacions possibles aquesta innocència amb la voluntat de transgressió perquè bueno van entrar en aquesta qüestió van entrar les drogues sobretot en el moment amb l'heroïna a Espanya a Barcelona però bueno va posar una miqueta fi a aquest moviment que ja dic va ser molt interessant molt creatiu molt artístic no tan reivindicatiu a un nivell polític com la generació anterior sinó el que demanaven una mica els integrals de la contracultura del rotllo que es deia llavors era quasi un canvi de vida no un canvi de sistema polític sinó canviant l'estil de vida la família la idea de la possessió material de les coses no sé eren uns somiadors això sí al final és una forma de fer un homenatge també a la teva germana home sí més que un homenatge ja et dic a la meva família la història de la Nela era un secret no era era allò del que no es volia parlar o sigui més que un homenatge ha estat trobar-li a ell en particular el lloc que li calia tenir que era imprescindible que tingués la història de la nostra família i una mica de retruc ja et dic a tots els integrals d'aquella generació que a més després amb l'epidèmia de la heroïna amb la sida dels 80 es van convertir en una com una massa fosca de la que ja no es volia parlar però que just abans en aquests anys et deia doncs bueno van suposar un impuls cultural i social molt molt més important del que s'acostuma a entendre al final aquella conseqüència també és la que va deixar la Barcelona com era en aquell moment vull dir com un paradís fins i tot per a moltíssima gent o sigui estem parlant probablement del preludi de la Barcelona olímpica i tot el que vindria després sí o sigui en aquella època encara es podia somiar en un món diferent Barcelona era una ciutat que tenia diferents capes no era uniforme com es va convertir en el moment en què hi ha la nominació olímpica els anys abans des del 86 87 diguem que llavors ja s'intenta fer una versió única de la ciutat de la Barcelona que jo parlo era una Barcelona molt més bruta també més caòtica més complexa però al mateix temps també molt rica per això perquè hi havia els joves i no tan joves podien trobar un lloc específic a la ciutat i a la ciutat hi havia prou forats com per encabir diferents visions no tant com ara em sembla i sobretot com el que va passar amb el canvi de les olimpiades com deies què és el que més t'ha sorprès del procés d'escriure aquest llibre el procés està en una banda molt dur complex sobretot perquè jo disposava de molt poqueta informació va tenir un punt dolorós també perquè escriure la seva història d'alguna manera era tornar-la a acompanyar cap a la mort i això no jo volia m'hauria encantat fer com fa Tarantino amb Sharon Taitl al final d'haver ser una vez en Hollywood o sigui fer-la viure per altra banda el que més m'ha sorprès ha estat la reacció dels lectors i de les lectores d'arreu perquè des que va sortir el llibre crec que no ha passat un sol dia que no hagi rebut algun missatge personal per xarxes o per mail o per comentant el llibre donant-me les gràcies per haver escrit aquest tipus d'història perquè són moltes les famílies que coneixen no només el tema de l'heroïna sinó la idea del secret de l'estigma diguem del mantenir tancada una història de no parlar d'algun tipus de secret familiar i això realment per mi ha estat o sigui no m'ho esperava és el finquel llibre que he escrit i he rebut molts comentaris d'altres jo què sé molt referits a la història o al fet literari diguem però aquesta cosa tan personal a mi m'ha sobtat molt però d'una manera molt molt agradable realment era la llum que jo esperava trobar en aquesta història la veritat doncs per seguir obrint-la aquesta història anèla 1979 com hem dit presentació aquest divendres 26 al Sunset a partir de les 8 del vespre Joan Trejo moltíssimes gràcies per aquesta estoneta gràcies a vosaltres per donar-me l'oportunitat de parlar del llibre descobregir girona com mai abans ho havies fet els quatre rius amb Saïd Esvall entrevistes gent cultura històries Girona pren la veu al 92.7 FM a les plataformes i a les nostres xarxes socials Girona FM la teva ràdio la gironina Girona entre vestidors vols descobrir que es cou a Fira de Girona? els dijous un cop al mes Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira amb totes les anècdotes i curiositats a Girona FM i també en podcast som la teva veu som la gironina L'Alternativa el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa els divendres cada 15 dies a les 9 de la nit presentat per Ryan Martin Welcome to L'Alternativa a Girona FM La Gironina Descobreix Girona com mai abans ho havies fet Els Quatre Rius amb Saïd Esvall Entrevistes Gent Cultura Històries Girona pren la veu al 92.7 FM a les plataformes i a les nostres xarxes socials Girona FM La Teva Ràdio La Gironina Bé, doncs avui dimecres volíem obrir una nova finestra aquí als Quatre Rius i ho fem parlant d'economia no només amb els titulars que sí que ho fem de tant en tant sinó també veure una miqueta què es cou aquí a Girona si volem saber què es cou aquí a Girona des de l'àmbit econòmic hem de parlar inevitablement de la Catalunya Business School recentment oberta com aquell qui diu de fet ho vam comentar la temporada passada però per parlar-ne una mica més en profunditat David Martí el seu director cofundador també bon dia i bona hora Què tal? Bon dia primer de tot aviam il·lustre'ns Catalunya Business School de què es tracta? de què es tracta? el nom ja dona alguna pista no, nosaltres la Catalunya Business School és una iniciativa que abans que ha sorgit aquí a Girona però que té vocació de país d'aquí el nom des d'aquell convenciment que des de Girona o des d'altres punts de Catalunya que no tenen per què ser Barcelona amb allò de la capital doncs en poden sortir iniciatives de país i això és una iniciativa de dos socis qui us parla David Martí que soc professor de l'UDG des de fa ja quasi 15 anys empresari i l'Edgar Nolla que és el meu soci de fet la idea originalment és seva ell en el seu moment en empreses on havia estat abans s'havia quedat amb el coquet era aquella època de les universitats corporatives i en el lloc on va estar finalment no es va tirar endavant i sempre li havia quedat aquest coquet de fer això i com que jo des de fa un parell d'anys més o menys sóc el director del MBA de la UDG que ho continuo siguent encara a dia d'avui doncs vam decidir crear aquesta escola i els primers passos van ser de fet el primer pas va ser arribar a un acord amb la fundació de la UDG per poder a partir del curs 25-26 és a dir el curs vinent coorganitzar l'MBA i en això estem escolta en termes en terminologies MBA què significa Master in Business Administration correcte i són estudis transversals a nivell de management pensat sobretot en aquest cas nostre més a més executius és a dir pensada per gent que està treballant per tant gent que ha de combinar la feina amb un estudi per tant és eminentment pràctic treballar amb la metodologia del cas tenim moltes visites a l'aula d'empresaris i professionals que venen a explicar el seu cas professors el 90% dels quals són professors d'altres escoles de negocis i al final és un màster pensat per aquella gent que tinguent un determinat nivell professional potent necessiten coneixements transversals en management perquè tu pots ser un bon director comercial pots ser un bon cap de recursos humans etcètera però pots no tenir perquè no has estudiat AD o perquè no has estudiat carreres d'aquest estil doncs coneixements a nivell generals de management i si tu vols continuar progressant a la teva empresa o vols obrir nous horitzons necessites tenir aquests coneixements i això és el que fa un MBA jo t'he de dir que sembla que hi ha hagut com un canvi de paradigma els últims anys des del punt de vista en educació diguen-li per economia o per empresa i és que abans potser vull dir al final tothom se centrava molt en els coneixements quan realment potser hauríem de parlar més de competències no? sí de fet l'MBA nostre igual que la majoria d'MBAs a l'USO que et pots trobar arreu estan organitzats justament així és a dir no estan organitzats més o menys per àrees de coneixement finances recursos humans lideratge màrqueting etcètera però des d'aquest punt de vista és a dir un coneixement pràctic per poder allò que diem que un CEO d'un director d'una empresa doncs al final el que ha de tenir són un notable diguem en totes les àrees de l'empresa llavors pots tenir un excel·lent en finances si tu vens de les finances o pots ser excel·lent en màrqueting si vens del món del màrqueting però al final el que has de tenir és un coneixement bàsic al final passa una cosa molt curiosa que això ho expliquem tot sovint que és que la immensa majoria de la gent que avui en dia munta una empresa o es troba enrolat en la creació d'una empresa és gent que no ha estudiat per això és a dir aquella cosa que els munten empreses els estudiants d'ADE per dir-ho així doncs no és així la majoria de persones que munten una empresa pot ser en el millor dels casos un enginyer que alguna cosa encara sabrà d'empresa però ens podem trobar amb gent que ha estudiat biotecnologia gent que ha estudiat humanitats o gent que ha estudiat el que sigui llavors et trobes enrolat perquè has tingut una idea o perquè t'hi han ficat pel mig parlant en plata i te trobes que no has vist mai un balanç ni un compte de perdus i guanys i llavors per tant no en saps res de tot això i això és el cas de la majoria de la gent que munta empreses en aquest país i arreu i hi ha molta gent que encara no entén el que vol dir la quota d'autònoms per exemple fins que l'has de pagar fins que ja no tens la bonificació ni tampoc la pròrroga i llavors ja toca pagar jo mentre pagava 50 euros era molt feliç però ara n'he de pagar 400 de què va això sí, sí és així per tant al final l'MBA de l'UDG històricament es nodria molt encara ara bastant d'enginyers i enginyeres però ara ja tenim perfils molt diversos llavors a part d'aquest MBA hem engegat també un curs de línia agile que això és una que vindria a ser com una assignatura obligatòria d'un grau són sis crèdits que comença també a finals de novembre i s'acaba al mes de febrer és molt intensiva per temes de mermes colls d'ampolla eficiència de processos dintre de les empreses i un postgrau en emprenedoria i metodologia startup que tirem endavant conjuntament amb el Girona Next que és l'associació que aglutina tot l'ecosistema emprenedor i startup de Girona i en aquest cas és un postgrau diguem que és la meitat de duració aproximadament d'un MBA tot això amb l'etiqueta de la Catalunya Business School això respecte als programes acadèmics que sí que ens has donat com les tres potes que teniu de moment perquè entenc que també tenim mil coses més en cartera però se les volem anar traient a mesura que anem consolidant i que anem fent coses perquè tampoc no volem tenir una estructura molt gran ara parlaves d'ecosistema parlem de Girona més enllà de comarques gironines que ja ho sabem però sobretot la ciutat de Girona jo crec que s'ha desmarcat els últims anys com una ciutat emprenedora ho és i de fet ho diu l'ambient i l'olor però també ho diuen les dades és a dir l'estudi que publica cada any al mes de gener febrer acció sobre sobre les empreses start-ups que és una tipologia concreta d'empreses no són totes indica això que per població per per per densitat diguem Girona té una posició més elevada del que li tocaria en rànquing emprenedor i que les comuniques gironines són cultiu d'empresa això ja tots ho veiem amb les estructures que tenim i amb els contactes que tenim i això es veu en general Catalunya ja és un territori molt emprenedor i Girona dintre Catalunya ho és fins i tot més per què creus que ha passat això aquí a Girona bueno segurament per la combinació de molts factors però en contra del que a vegades sembla la majoria de territoris del món les empreses que generen més ocupació i més pip són les pimes pimes o micropimes llavors Catalunya especialment i Girona en particular és un territori especialment abonat per això al final també acaba emprenent en el sentit de muntar en una empresa aquella gent que entén i coneix el que vol dir crear una empresa llavors quan tu tens aquest caldo aquest ecosistema també fa que hi hagi més iniciatives tant si tenen a veure amb la continuïtat de la pròpia empresa familiar com pot ser a vegades iniciatives diferents que poden néixer o no diguem sota l'escalfor d'aquesta corporació però sí que al final és un tema d'existència també de proveïdors evidentment la universitat les universitats que es van crear fora de l'àmbit de Barcelona també han tingut un gran pes en aquest sentit i llavors una economia força dinàmica i també per què no dir-ho el fet de ser una província o unes comarques amb un nivell de renda una mica més alt de la mitjana també fa que hi hagi més gent que en un moment donat pugui tenir la llicència de poder-se llançar i tot sovint per desgràcia diguem o perquè és llei de vida estimbar-se a una iniciativa emprenedora parlaves de descentralitzar una miqueta aquest efecte de capitalitat que tenim a Barcelona això també diu molt que Girona no sé si comparteixes que és una ciutat molt còmode sempre s'ha dit per tot pots anar de seguida de A a B etc. entenc que a nivell econòmic també resulta una ciutat molt còmode ho és i també és veritat que tot sovint aquestes coses te les diu la gent que ve de fora en el dia a dia ja no te n'adones tant perquè ho tens com més normalitzat però la gent que ve de fora diu ostres quin luxe puguem prendre aquí puguem muntar una empresa aquí al final estem a mitja hora amb AVE de Barcelona i per tant diguem que vist des de fora Girona i Barcelona Girona és Barcelona per dir-ho així és a dir quan tu t'ho mires des de fora això quan es parla de Silicon Valley Silicon Valley al final és com Vic comparat amb San Francisco o amb Barcelona és a dir estem parlant de dos grans urbs separades per molt poca distància però amb una fisonomia completament diferent Girona vindria a ser una mica el mateix i en part també aquí probablement hi ha aquesta part d'aquest plus de percentatge d'emprenedoria que hi ha i suposo que també coincidiràs amb mi que l'ecosistema econòmic d'aquí de Girona és força més personal que no pas la impersonalitat que pots tenir en una gran ciutat aquí no ens enganyem vull dir ens coneixem pràcticament tots totalment per bé i per mal per bé i per mal i ho has dit bé sí no perquè a vegades també són coses que dius ostres a vegades has de vigilar l'anestasi el que dius perquè no però sí que és veritat això és un factor molt important també el té Barcelona comparat amb altres ecosistemes molt més grans però a Girona això ho té és a dir a Girona si vols explicar una cosa vols arribar a un contacte vols arribar a una determinada persona és molt més senzill i hi ha una altra cosa que és molt important i aquí també comentàvem abans el tema quan parlàvem del postgrau de Girona Next Girona Next ha fet un esforç per inventariar tot aquest ecosistema i és un ecosistema que avui està molt més estructurat que no pas fa 10 o 15 o ni molt menys 20 anys enrere quan aquest ecosistema directament no existia existien agents lliures que funcionaven per aquí i per allà avui en dia tens un ecosistema que funciona així funciona més o menys coordinat i sobretot funciona tal com deies tu per contacte molt més proper llavors els inversors els tens a mà els socis industrials els tens a mà la formació la tens a mà el possible partner per anar a aspirar a un contracte gran el tens a mà etcètera llavors també és tot molt més apamat per dir-ho així molt més humà també veig que teniu aliança amb FOEC sí som socis de la FOEC i de fet estem en tràmit també de fer-ho amb altres entitats la idea és fer xarxa des de bon principi per detectar justament això el que són les necessitats hi ha una cosa que no he dit abans que és que també fem programes a mida per empreses una empresa pot venir i dir mira jo tinc x persones que en els propers cinc anys vull que facin formació en management i per tant vull que em feu un programa a mida més enllà que un o dos puguin anar a fer l'MBA o alguna cosa així doncs si no tenen cabuda allà o no és exactament el que necessiten doncs es poden fer programes a mida en aquest sentit les empreses com més gran és més disponen de recursos cada any de la de Fundae és a dir són diners que venen de les cotitzacions dels treballadors i de les empreses a la seguretat social per destinar formació llavors a partir d'aquests diners es poden crear programes a mida que això va una miqueta amb la mà amb tot això que es diu sempre que no hi hagi fuga de talent al final és retenir-lo clar va molt lligat el concepte de la retenció en si mateix és una mica diguem potser poc sexy al final abusiu fins i tot sí no has d'aspirar que algú no el tinguis retingut el que has de voler és que es quedi però és igual ja ens entenem i de fet es coneix amb aquest concepte retenció del talent encara en bona part la formació té un pes no només perquè com més jove és la gent els millenials les generacions y les z i totes les que venen cada vegada valoren més determinats intangibles a l'hora de quedar-se o a l'hora d'apostar per una empresa o sigui empreses amb un determinat propòsit amb una determinada manera de treballar amb conciliació evidentment amb unes bones condicions econòmiques lògicament per descomptat però cada vegada es tenen en compte més factors i la formació que pugui oferir l'empresa mentre estiguis tu allà doncs és un factor important en aquest sentit quin és l'objectiu que us marqueu mentre estiguis tu allà doncs és un factor important en aquest sentit quin és l'objectiu que us marqueu que necessiti el territori que necessiti el territori per poder progressar sí que tenim una especial diguem motivació per acabar fent un programes a mida i l'altre és el que en diem d'alguna manera nitxos o formacions més verticals per determinats sectors o per coses específiques és a dir coses que potser no es fan tant o que no estan tant a l'abast perquè no existeixen o perquè estan lluny i que es puguin fer aquí i amb qualitat no aspirem a ser una escola gran amb centenars milers d'alumnes cada any aspirem a ser una cosa més per dir-ho així més de boutique un factor determinant també exacte en aquest sentit sí avui David t'hem convidat però no només perquè sigui la primera esperem que no sigui l'última i et donem aquesta finestra de la Catalunya Business School aquí als quatre rius et podrien anar enredant de tant en tant sí ja m'ho temia que podria anar una mica per aquí sí home i tant nosaltres ja t'he dit a més pel meu background diguem com empresari emprenedor professor etc tot el que té a veure amb l'emprenedoria i amb que passin coses des d'aquest punt de vista jo per mi encantat de la vida i tot el que sigui com diu aquell fer bullir l'olla doncs i tant ja hi podeu comptar de moment apaguem el foc però ja el tornarem a ser el tornarem a engegar David Martí moltíssimes gràcies perfecte a vosaltres merci