Sant Narcís 2024: entitats, barraques i pregó

Dos quarts de set, benvinguts als Quatre Rius. Divendres 25 d'octubre de 2024. Tot a punt per omplir la ciutat de Girona de gent, festa i celebració. Tot a punt per a les fires i festes de Sant Narcís 2024. Avui us parlo des de l'Ajuntament de Girona, des d'un balconet que ens servirà per donar veu a tot allò que a vegades no veiem a simple vista. A totes aquelles persones, històries i entitats que formen part també de la nostra festa major. Des de la plaça del Vi, Pregó 2024, en directe a partir de les 8 del vespre, abans, les veus dels diables de l'Unyà, els marrecs de salt, receptes i tradició, artistes de quilòmetre zero, fires, llibres i també barraques. A més a més cala vento, per què no dir-ho. Com he dit, tot a punt perquè comenci la festa i la xerinola. Tot a punt per a les fires i festes de Sant Narcís 2024. I avui ens posem una mica més sobres, que estem a la casa de la Vila, que no vol dir a casa d'en Vila. Arnau Vila, bona tarda i bona hora. Què tal? Molt bona tarda a totes i a tots i molt bona hora. De fet, podríem estar a casa meva tranquil·lament, eh? És la casa de la Vila, però alguna cosa ho estàvem dient, escolta, moltíssima gent ja comença a arribar a la plaça del Vi, però avui volíem treure't de passeig, i recordo, de fet, que ara farà cosa d'un any, que també hi érem, eh? Home, sí, però estàvem a la planta de sota, concretament, eh? Ara estem una mica més en l'aire, però vaja, home, des d'aquí tindrem una vista privilegiada per poder explicar de primera mà el que passa avui a la plaça del Vi. Anem pujant, anem pujant, que hi ha moltíssimes coses, ja et dic, moltíssima gent arribant, de fet, el Cercaviles em sembla que ja fa una estoneta que han començat a sortir, i nosaltres ja podrem parlar amb el Pau Villafanya, que em sembla que el tenim per aquí donant voltes. Pau! Saïd, bona tarda. Bona tarda a tothom. Doncs mira, de moment a la plaça del vi, molt bon ambient, t'he de dir que amb molta mainada, les coses com siguin ara mateix a aquesta hora, doncs hi ha molt de nena i nena corrent per la plaça del vi. El Gerió, que és qui encapsala aquí a la plaça del vi una mica la festa que començarà i veig molta gent fent-li fotografies, també l'àliga dins de l'Ajuntament i mira, veig fins i tot nens que no sé si volien parlar i feien la gràcia, i fins i tot he sentit un nen que volia veure l'espai calma, del qual també potser després anirem a donar-hi un cop d'ull, però he vist com anava fins a l'espai, s'interessava per aquest espai que ha muntat l'Ajuntament, i com dèiem, va agafant posicions molta gent, alguns asseguts, d'altres d'en peus, i mica en mica això que va agafant color, el Beato Saura també, que està a l'entrada, d'aquesta plaça del Vi i tot preparat per viure un pregó 2024 de les Fires de Sant Narcís que esperem que sigui d'allò més bonic i com dèiem, nosaltres que ho viurem en primera persona. I a punt d'arribar al Cercaviles, no em sembla, també, que aniran arribant a la plaça del Vi d'aquí una estoneta. Doncs estaran de camí perquè crec que sortien pels voltants de les 6 de la tarda, després feien els seus recorreguts i a més n'hi havia més d'una fins arribar totes a confluir aquí a la plaça del Vi. Per tant, estarem a l'expectativa també de quan vagin arribant les cercaviles i a mesura que arribin us ho anirem explicant. I amb moltes ganes i com dèiem... Insisteixo, molta mainada aquí a la plaça del Vies, una bona notícia, estan gaudint i estan tots il·lusionats i amb ganes de veure tot el que ens espera aquí davant de l'Ajuntament. Home, perquè, Pau, com deies, les cares de satisfacció, vaig és que no tenen preu la de la mainada, esperant Jordi Toniotti i Àngel davant. Sí, a més, clar, avui amb un pregó molt infantil, molt en clau catalana, que tots hem viscut a través de les seves cançons, i home, avui què millor que molta gent, molts infants per poder viure aquest pregó, on a més serà musical segurament, i sí, la il·lusió que a més amb aquest inici de fira es veig a molta gent també, ja fins i tot, alguns amb patates fregides, d'altres amb alguns xurros... Algun paponazos? Molta alimentació ja de fires. Faponazos? Encara no hi ha faponazos? No, encara no, això ja una mica més tard. Si més no, bueno, alimentació que fa fires i que fa festa i bueno, d'aquí agafant forces també, perquè després hi haurà emocions i això sempre va bé. Pau, et deixem voltant per allà, que nosaltres ara ja tenim els primers convidats aquí al balcó de l'Ajuntament i escolta, seguim en contacte, aviam què ens expliques d'aquí una estona. Va, perfecte, fins ara. I comencem a donar veu a entitats. De fet, ja ens acompanyen els Diables de l'Unyà, en veu de Ferran Casafonsa, que ja aprofito per donar la bona tarda. Bona tarda, moltes gràcies. També ens acompanyen els marrecs de salt. Com que sou molts, em sembla que ens havíeu de representar amb dues persones. Jaume Font, bona tarda. Bona tarda. També ens acompanya Berta Font, bona tarda. Bona tarda. Primer de tot, vosaltres al final sou la veu de tot allò que a vegades, bueno, no és el tren de la bruixa, no són els concerts de la copa, al final la gran feina que feu totes les entitats per aquestes fires de Sant Narcís. Sí, la veritat és que és una feinada, que ho vivim amb il·lusió, vull dir, realment és com les dates de l'any que hi ha més feinada, però també són les que gaudim més, al final estem tot l'any treballant per aquestes dates i és quan ens ho passem millor. Jaume, vosaltres des dels Marrecs? Sí, nosaltres també estem, cada any esperem amb Candanetes a les Fires. Ens sap greu perquè és pràcticament la final de la nostra temporada, però és un moment màgic perquè acabem la temporada, l'acabem a casa i l'acabem actuant aquí davant, aquí a la plaça del Ví, i ens encanta. Aquí hi ha la catedral. No, i de fet us anava a dir, vull dir, un moment molt especial, perquè al final, ostres, com a gironins que sou també, vull dir, això de gaudir-ho, però és que a més a més de forma implicada en aquestes fires i festes. Sí, sí, al final acabem participant de moltes activitats. De fet, nosaltres, entre... Avui que estem participant a la Seracavila ara mateix, i també se'ns adjunten amb els Baix de Plaça de l'Hora del Pregó, i a més a més l'Anella de Foc, mentre tinguem barraca. I després, dia a dia, també, cada dia tenim alguna cosa o una altra, és un operà, això. Vosaltres, Jaume, també, eh, omplir els carrers. Sí, sí, nosaltres avui ja tenim el darrer assaig de la temporada i demà ja tenim actuació al Club de la Lleona, diumenge aquí a la Barça del Ví, el dia 1 a la Casa de la Catedral, és a dir, estem al carrer de Girona, quan en fira estem aquí al carrer sempre. És que jo us ho anava a dir, eh, vull dir, de fet, Ferran, que ja m'has vingut vestit, Jaume, Bert, em sembla que ara us aneu cap a l'últim assaig, em sembla que aquesta última setmana us ha passat com a mi, eh, moltíssima feina. Sí, vivim atropellats. De fet, jo ara fa 10 minuts estava portant el petit drag major cap aquí a l'Ajuntament i dic, bueno, us el passo vosaltres i vinc corrent perquè em facin quatre preguntes i després tornar cap allà. Vull dir que sí, sí, és un no parar i quan acabem d'aquí tenim gent repartida per tot Girona a punt de tirar al Castelldefocs i després córrer cap a Barraques, se li vien trepant i anar tirant. Jaume, vosaltres també, eh? Sí, sí, nosaltres vam tenir assaig dimarts, assaig ahir, assaig avui, assaig dimarts a la catedral, anem actuació, dimarts actuació, és la setmana més intensa del calendari marrec, però és que la vivim amb passió, és que ens encanta, ens encanta. Jo us anava a dir, la passió per a gent madura, contrastada i veterana com vosaltres encara, però Berta, jo volia preguntar-te, a vosaltres, com us han, o sigui, com t'han enredat a tu per fer castells? Bé, els meus pares ja feien castells des que feia bastant de temps i quan el meu pare va entrar a Marrex, jo al cap d'uns mesos també vaig entrar. És la primera vegada que participes en activitats de fires i tot plegat? Això ja ve de llarg? Ja fa temps. Com va anar l'any passat? Bé, bastant bé. Vam descarregar el 5 de 8 després de bastant de temps i molt contents tots. I aquest any suposo que també activament i tornarem una altra vegada. Jaume, t'anava a dir, vosaltres què teniu previst ara per aquests dies? Doncs ara ja es pot dir perquè és bastant públic. La intenció és repetir i millorar l'actuació de l'any passat, el 5 de 8, la torre de 8 i estrenar per primer cop a la nostra història 4 de 8 amb l'agulla, que no l'hem fet mai. però tenim un contra de 8 pressiós, un Piala de 6, que ara mateix està espectacular, i hem deixat fusionar-los. I és un castell, però un des inèdit, i em feia que no portàvem un castell nova plaça des del 2016. Per tant, és un bon repte, és un bon repte. T'he de dir que aquesta tarda m'han preguntat exactament quan ho feu i on. Demà, a les 5 de la tarda, a la plaça dels Raïms, un pilar de 5, a la plaça més petita d'Europa, a les 6, al cul de la Lleona, acompanyat d'esparxats de l'estany i guillats de la selva, de Santa Coloma, i diumenge, a dos quart de 12 del matí, aquí a la plaça del Vi, a la Gran Diada del Nord, amb minyons de Terrassa i caprosos de Mataró. I vosaltres barraca, teniu? No, nosaltres la tenim barraca, la tenim per sal. Doncs qui sí que la té? Em sembla que sou vosaltres, adiables, i t'anava a dir com d'important a vegades que la gent no se n'adona per les entitats el que s'aconsegueix recaptar en unes barraques, com després us ajuda al llarg de tot l'any, tota la temporada, per seguir l'activitat. Bé, és completament imprescindible. En la nostra activitat, una associació, tenim molt poc marge de maniobra per fer coses suplementàries, amb un del que podem cobrar d'un vol, ens en portem molt pocs diners, i les barraques és el que ens dona aquest gruix de diners per dir, ostres, l'any que ve quan hi ha l'espectacle, farem alguna cosa més gros, fem a trets o nou, reparem les bèsties o fem una bèstia nova, i és aquests diners que ens entren que és important, per això també cridem a la gent que, a part d'anar a gaudir dels concerts, que consumeixi de les barraques i que està bé anar a fer un paponazo, però que... millor està anar a fer un home formatge i una hamburguesa, que així també engreixem el teixit assistiu de Girona, que és important. I s'ha de fer gasto, que al final això s'ha de fer amb tot. Exacte, sí, sí. A més, ja per últim, per anar acabant, és veritat que veniu amb veu de les entitats, en aquest cas de Marrex, també de Diables, però a títol personal, o sigui, vosaltres, que arribin fires aquí, que arribin barraques... Berta, no sé si a tu el papa ja t'ha deixat sortir a barraques últimament o encara ha d'arribar aquest moment. No, de moment encara no, però bé, esperem que arribi el moment. Però encara vull dir, no sé, és a dir, vosaltres, que s'ompli la ciutat d'aquesta manera, més enllà de participar-hi, com a ciutadans també, com a usuaris de tot això, suposo que al final no deixa de ser una molt bona sensació. Sí, sí, evidentment, com a gent que vivim a Girona o voltants, és una setmana que esperes també marcada amb el calendari, tant pels concerts de la Copa, per les barraques, per tota la moguda cultural. Són fires, són fires i és una moguda molt, molt, molt maca i que s'ha de viure. És que jo, en Jaume, el veig amb ganes de fer el parèntesi, però Ferran, no sé si t'ho deixaran. No, i tant, i tant. Bé, tindrem marge. De fet, ara és xulo, les barraques, perquè com més anys passen, les han dit de manera diferent. Poder, ara fa cinc anys, les gaudia de manera nocturna, poder no veiar el Salon tota la setmana, i ara com ja comencen activitats de dies, que vas a les cercaviles, als vermuts, i també ho vius d'una manera completament diferent, ja vam fer regular més a les nits però fent altres coses, i tot i així són altres especials, i la ciutat té una energia i uns colors que omplen. Doncs mira, també es va omplint la plaça del vi, això també és una miqueta un senyal que nosaltres estem en directe, i de cap ha de passar per aquí moltíssima gent, però sobretot us volem deixar tranquils, perquè em sembla que de feinada no us en falta. Ferran, Jaume, Berta, moltíssimes gràcies. A vosaltres, moltes gràcies. Moltes gràcies. Merci a vosaltres per convidar-nos. I a veure l'última, l'última diu... Ho sabeu? El foc, molt bé, vinga, doncs diu, última diu... Juguem endevinalles, juguem-hi tots cantant. Juguem endevinalles, que haureu d'anar encertant. Juguem endevinalles, juguem-hi tots cantant. Juguem endevinalles, que haureu d'anar encertant. Dit un, dit dos, dit tres, dit quatre, dit cinc. top de timbal i gralles, el castell es va formant, molts braços junts fan la pinya, els castellers van pujant, amunt amb una enxaneta, de pressa has de pujar, que quan a dalt fas l'aleta, el castell s'ha coronat, amunt que quan nadal fas l'aleta el castell s'ha colgut. amb la faixa de la cintura i el munt que duent el cap, vas pujant amb tanta gràcia com puja l'arbre un gat, amb un am, amb una enxaneta, de pressa, de... I seguim en directe des de la plaça d'Albida a Girona, tot a punt pel pregó que tindrem a les 8 del vespre. Mentrestant, nosaltres seguirem parlant de fires i festes, en aquest cas de Sant Narcís 2024. Ens acompanya una veu ja coneguda aquí a casa nostra, si és que hi ha a casa d'algú. Doctor Josep Maria Cervent, bona tarda. Què tal, bona tarda. Escolta'm una cosa, això de la que hi ha gent que és 4x4, vull dir, podem donar a fer ara mateix, t'ho dic perquè ara la gent potser està pensant que parlarem de la microbiota i tot plegat. Per què no dir-ho també? Però parlarem sobre també recomanacions per a aquestes fires de Sant Narcís. Efectivament. Aviam, les fires són grups de família, d'amics, que mengen, que beuen, i jo avui us volia donar unes recomanacions per beure i menjar bé. Fixa't. És bona aquesta, perquè avui no he dinat. A mi m'agrada fer cuinetes, no?, i aquest esprit sempre de les coses saludables, no? Doncs, la primera recomanació, vols que... Vinga, va, i tant. Mira, la primera és de veure, eh?, la primera és de veure. I diran, bueno, aquest moralista, no, no, jo parlaré del veure, de veure, de veure. Moment de celebració. Però de beure bé. I la primera recomanació és que el 40% dels accidents de trànsit són degudes a l'alcohol. Per tant, jo dic, sobretot al jovent, aneu per fires, bebeu, si heu begut massa, no agafeu el cotxe, sisplau. Quedeu-vos a casa d'un amic, no? O agafeu el bus nocturno. O dorms al cotxe. Ho hem fet? però no l'agafis. Primera. Segona, respectar els que no beuen. És molt important perquè a vegades atraiem, pressionem. No. A més a més, aquest any hi ha un còctel sense alcohol, que és la mosqueta. Doncs allà, hi ha aigua gratis. Vull dir que també és interessant. Segon, no fer un consum simultani de diferents substàncies. És a dir, alcohol i altres substàncies, psicotropes... poden fer un efecte a l'organisme indesitjable i, sobretot en jovent, no saps per on pot sortir el temps. Que barrejar mai va bé. Exactament. Ho hem de tenir molt clar. No beure begudes energètiques juntament amb alcohol. Això és un tema interessant. Aquí, clar, aquí, atenció, perquè hi ha moltíssima gent que posaria l'accent en el dubte, eh? Exacte. No, no, però un dia a la ràdio ho comentarem. Ho explicarem bé, no? Sí, si podeu evitar-vos les begudes energètiques, millor. I després, millor beure begudes simples. Cervesa, vi i cava. Vull dir que sempre és millor així que no en combinació. D'acord? És que al final també jo crec que tothom ha de saber fer les coses en mesura. Exactament, crec. I, bueno, això és el que hem parlat de beure. Això respecte al beure, i el menjar, què? El menjar, bueno, el menjar... Mira, el menjar avui us sorprendré i us explicaré una recepta molt fàcil per fer per fires i que és molt familiar. Es fa a casa, ràpid, sense massa complicació, ho treus al centre de la taula i la gent, els teus familiars o amics, gaudeixen molt. Veuràs, és fàcil. Pollastre de pagès, costelló de porc d'Uroc i botifarres, Aquí a la terra es fan bé, les posem amb una cassola trossejada, trossejat tot amb una cassola ben bé d'oli, tot ben salpebrat, i afegim una ceba, una pastenaga i un tomàquet. I després... Bon raig de birranc, però no mitja ampolla de birranc allà dintre i deixar fent xup-xup durant una hora i mitja més o menys. Tot sol es farà, no hi haurà problema. Després, quan ja estigui tot ben enrossit, ja feixim unes prunes i unes orellanes. i ens quedarà un guiço que no veig. Aquesta cassola és una cassola molt típica de Catalunya, molt de territori i de temporada, perquè a més a més ho acompanyarem amb unes rodelles de boniato, que comprarem amb una parada de castanyes i boniatos, és a dir, que farem consum intern i les passarem per una paella i en comptes de patates aquests boniatos. I en aquest sentit, escolta, això és una taula d'aquestes de... És una d'aquestes taules com per compartir amb moltíssima gent, no? Correcte, o sigui, amb tres trossos per persona que es vegin a fer així, no? I vas portant la cadira plegable i vas... obrint la taula a la gent. És extraordinari. I molt simple, no és gens complicat. Si tenen algun dubte, poden consultar el meu blog en què explico totes aquestes receptes. Les posaré, si voleu, a la xarxa, juntament amb el podcast que estem fent ara. I després també hi ha versions vegetarianes, per exemple, actualment és molt propi, per exemple, un risotto de ceps, O podem canviar els ceps per rovellons o per pinatells, i ben bé per massa, és molt fàcil. Aquestes receptes totes estan explicades allà. Un fricandó, pots fer qualsevol d'aquests plats. per gaudir-ne tots plegats. I acompanyat, això sí, amb un bon cava o un corpinat de la terra. Jo crec que si seguim una miqueta més així, la gent t'està comprant com el sogre ideal. És així. Segurament, perquè jo suposo que... Sí, normalment, i cada dia. I cada dia també. I comprant al mercat. Producte fresc. Sempre que puc. Perquè a vegades no es pot. Ja que hi som, ja que vostè és un veterano d'aquí, de la ciutat de Girona, patrimoni immaterial pràcticament de Girona, com aquell qui diu, quin és el millor record que recorda de fires i festes de Sant Narcís? De fires i festes, mira, el record així que més m'agrada és veure la meva filla pescant aneguets a la fireta. Sí, sí, això. Quants anys havia fet això? Fa molts anys, no t'ho dic, fa més de 20, però és una imatge que és guapíssima. En aquella època encara hi havia tortuguetes vives i tot, a les fires, era una altra història. Les fires eren diferents. I jo el que sí que, el que he comentat abans, que les associacions que tenen les barraques i que estan allà venent begudes i entrepans, jo crec que és molt important que fem el consum dirigit allà, perquè allò ha sortit d'aquí de proximitat, ha sortit del for de pa, per aquí, m'entens? Les cerveses que sembla que van a dojo, també són d'aquí, és a dir, Jo crec que fent consum aquí local estem fent també, impulsem l'associacionisme i donem vidilla. És que s'ha de fer gasto. Jo sempre ho he dit, amb la cultura i amb tot s'ha de fer gasto. Doctor Josep Maria Sirvent, moltíssimes gràcies, una tarda més. D'acord, doncs moltes gràcies a vosaltres i que tingueu molt bones fires. No ho puc evitar, ja no sé com fer-ho, m'ha arribat a les mans. Un còctill ben salsero que ha mogut tot el mercat, no me'l puc treure del cap. Si vols aquest secret, doncs per tres l'has de canviar. No ho puc evitar, ja no sé com fer-ho. No em vull saber. Ahir vaig trobar l'Aleix i em va dir que tenia cotis. Posaria info, tenia bones refes. No sabia per què, però s'ajuntava les notis. El mercat està pel maní, tu estàs holding. Tira la manta, peli de tarot. No vull més córrer, la sort del traïdor. I és que et miro davant de la platja i em dius que no, que no, que no ho pots evitar. Ja no saps com fer-ho d'arribar-te a les mans. Un cop t'hi vens el cero que m'ho do. No em vull saber res. De tu no creure't de la mirada. No em crec que històries inventades. De tu ja no em puc creure res. No em vull saber res. I seguim en directe des de la plaça d'Albi, ara sí que comença a haver-hi xup-xup, ara sí que comencen a arribar famílies senceres, tot ple d'ameinades. Encara ja a l'última hora abans d'arribar al punt de les 8 del vespre, on tindrem el pregó davant ja al davant, també la Jordi Tonietti. En aquest sentit, nosaltres seguim donant veu a altres històries de fires i festes de Sant Narcís, que van una miqueta més enllà del tren de la Bruixa, també una miqueta més enllà... dels concerts de la Copa i per això mateix m'acompanya avui Joan Matamala de la Fundació Les Voltes, aquí ja aprofito per donar la benvinguda a aquest balcó de l'Ajuntament. Bona tarda i bona hora, és que estic acostumat amb el bon dia. Què tal, com anem? Bona tarda. Tu volíem parlar d'aquesta 59a edició de la Fira del Dibuix i Pintura de la Mà de les Voltes. No sé si també originàriament va néixer amb Les Voltes, ho vau anar agafant amb el pas dels anys. Què va passar exactament? No, no, escolta que l'any que ve celebrarem el 60è aniversari i des del primer dia que és una activitat que organitza la Fundació Llibreria Les Voltes el que passa que nosaltres som gent discreta i no ho expliquem massa i hi ha molta gent que es pensa que és una activitat organitzada per l'Ajuntament de Girona el qual també hi col·labora, només faltaria però és una iniciativa No, si haig de ser cert, no ben bé de la llibreria Les Voltes, sinó que això ve de quatre nois joves que l'any 65 ja portaven tres o quatre anys organitzant la fira de Sant Lluc a Olot, que és la més antiga de Catalunya, d'aquesta índole, i van venir aquí a Girona, a l'Ajuntament de Girona, a demanar-los suport per organitzar una fira d'art i de pintura i de dibuix aquí a Girona. Malauradament se'ls van treure de sobre i els van dir, escolta, per què no aneu aquí a la llibreria del costat a veure si us volen donar un cot de mà? I doncs mira, aquell cop demà, l'any que ve, en farem 60 anys organitzant aquesta fira, que és una de les activitats més antigues, no la més antiga, però de les més antigues que segueixen el calendari de fires de Girona, i per tant, és una activitat, diguem-ne, ja molt tradicional, sobretot el Dia de Tots Sants, perquè sempre s'ha celebrat el Dia de Tots Sants. I a més a més, deixem dir-te, s'ha celebrat sempre. I això què vol dir? Vol dir que passi el que passi. I ens vam trobar l'any del Covid, el 2020, que ens van tancar a casa. I vam dir, escolta, no pot ser que una pandèmia ens privi, després de 50 i escaig d'anys, de celebrar aquesta fira. Què vam fer? Vam aprofitar les noves tecnologies i vam fer la fira a través d'internet. i per tant també la vam celebrar. Per tant, amb orgull podem dir que portem 59 anys inentorrompudament celebrant i fent la fira de tots sants, la fira del dibuix i la pintura, que l'any que ve, repeteixo, serà el 60è aniversari. Ubicant-nos a l'ara mateix, jo t'ho he de dir, és que jo soc fill de l'Empordà, he viscut a fora... Ja sé que té molt de perill preguntar-te de què es tracta exactament aquesta fina que organitzeu des de la Fundació Les Voltes, però ho dic més que rep els oients que potser no ho coneixen encara, si és que n'hi ha algun. Bé, la fira és una fira molt tradicional i amb tants anys, doncs, imagina't, aquí han passat generacions del que es tracta. Això va començar el primer any amb quatre artistes, com deia, que venien d'Olot, es van posar davant de la llibreria Les Voltes, hi van posar quatre cadires, quatre taules, i allà van començar a exposar les seves obres i a vendre'ls. i el primer any van vendre totes les obres. Al cap d'un parell d'anys, l'any següent, va venir molta més gent i a partir d'aquí, de què es tracta aquesta fira? Es tracta que els professionals del món de l'art, els professionals del món del dibuix, els professionals del món de la pintura, tinguin un espai on exposar en el públic i donar a conèixer en el públic d'una manera popular i d'una manera divertida i d'una manera transcendent, per dir-ho d'alguna manera, doncs puguin exposar les seves obres i els puguin vendre. I això és el que portem fent durant 59 anys, no? I per tant això al llarg del temps s'ha convertit en una absoluta tradició i pensa que hi ha gent Tenim un cas d'una persona que porta 59 edicions. Exacte, exactament. És en Ramon Durant d'Olot, que va ser un dels quatre que va venir a fer la proposta i encara avui tenim la sort de tenir-lo entre nosaltres. Imagina't, 59 anys exposant, portant les seves pintures, portant el seu art i posant-te a la disposició dels clients. En aquest sentit, jo t'ho he de preguntar. Dia 1 de novembre, aquí a la ciutat de Girona, la ciutat és petita però a la vegada també és molt gran, on podem trobar aquesta fira? Bé, com deia, això amb el Sànchez ha crescut molt. Nosaltres ara, en aquest moment, aquest any mateix, passem dels 100 artistes que exposaran les seves obres i ocupem tota la plaça del Vi, també estem ocupant tota la pujada del Pont de Pedra, també ocupem tota la Rambla de la Llibertat, el que abans en dèiem la Rambla Verdeguer, que és el tall que va des del Pont de Pedra fins a la plaça Catalunya, i tot un dels laterals de la plaça Catalunya. I això ho portem fent des de fa decenis, no? I per tant, doncs, és una de les activitats, com deia Suara, més importants que hi ha, i més tradicionals, que hi ha a les festes de Sant Narcís. I jo ja per últim t'ho he de demanar, ja sé que la tens l'agenda molt i molt apretada, però no sé si també et deixen una estoneta per fer el vol per fires, per fer el vol per barraques... O ja t'enganxa això en un altre vídeo. Home, primer que l'edat també posa límits, no? Però no, la veritat és que les Fires de Girona passi el que passi, sempre són les Fires, i per tant un sempre es busca i es reserva els seus espais per poder-los agudir, per poder-los disfrutar d'aquestes festes, encara que sigui anant a barracres, en el meu cas a primera hora, perquè això ja fa anys que ja no ens toca a nosaltres si no toca a la joventut. Joan Matamara, de les voltes, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat i, escolta, feliç Àspires. Gràcies a vosaltres, a reveure. i ens van passar el concert plorant. Olívia, quin moment tan bonic i estrany, Olívia. Pensava que es casaven, va, i ens diuen que serem una més de la família. Marxa l'avi, surt una panxeta i els papers són avis. D'això va la vida, tot és momentani. Gaudeix de cada dia que va massa ràpid. I no sé com ets, Olivia, però ja t'estimem una mica. Jo que he vist la Clara de petita i apareixes tu. I ens vam passar el concert plorant. Olivia, quin moment amunt. Pensava que es casaven, però ja ens diuen que serem una més a la família. I a sobre va tocar jugar a Orílies, i jo em sentia el protagonista. Avui l'únic que vull és veure't, Olivia, sempre seràs la gran de la nova família. Va i més germana d'imprevista, treu un sobret d'una pista, un dibuixet que ens fa ser a visitar. I ens vam passar el concert plorant. Olivia, quin moment tan bonic i estrany. Olivia pensava que es casaven i ens diuen que serem una més a la part. Ara ja sí, passen pocs minuts del punt de les 7 de la tarda, encarem recte final abans d'aquest pregó de fires 2024. Nosaltres seguim des del balcó del tercer pis de l'Ajuntament de Girona. Ara ja sí, una plaça del Vi ben plena, ben plena, ben plena. De fet, podem veure hi cares conegudes, fins i tot com la del Guillem Terribas, que ronda per aquí. Però en qualsevol cas, també volem parlar amb una veu coneguda, I és el de Pau Villafanya que em sembla que ens està acompanyant ara mateix des d'un espai, si més no, peculiar. Pau! Doncs sí, si més no, bueno, peculiar i sobretot agradable per a aquelles persones que siguin d'alta sensibilitat, neurodivergents i en aquest cas parlem de l'espai Calma, aquest espai que ha habilitat l'Ajuntament. i en aquest cas la regidoria de benestar emocional per totes aquelles persones que vulguin seguir el pregó amb una mica més de tranquil·litat, amb una mica més de paciència, sense tant de crit o tanta música, doncs aquest espai calma que el tenim aquí al carrer Ciutadans, a l'oficina... de la sostenibilitat, on abans hi havia la perfumeria Jordà, que es veu clarament a sobre, i de moment he de dir que no hi ha ningú, les coses com siguin, però és veritat que no es poden veure els actes previs, sí que es podrà veure, en aquest cas, a una televisió que hi ha habilitada al Pregó, a partir de les 8 del vespre, i precisament podem sentir En aquest cas a l'Eva i a la Marta, que són les dues noies que hi ha en aquest espai calma i que són les encarregades de rebre a les persones que vulguin gaudir-lo, sentint-les. Voltem a l'Eva, un momentet. Un momentet, Pau. A veure si... Les escoltarem d'aquí un momentet, mentrestant, això que deies, eh? Vull dir que encara queda una estoneta per omplir l'espai calma. Sí, sí, sí. Bé, al final és normal, encara queda una horeta ben bona pel pregó. No sé si t'has pogut trobar gaire gent coneguda per aquí baix. Jo, per exemple, he vist el Guillem Tarribas. Bé, en aquest cas la plaça del Vi, mica en mica, com deies abans, molt plena. És a dir, la gent que ja ha agafat lloc i ja està d'en peus, per tant... ja assegut, difícilment es trobarà allò, i bueno, si més no, els nens i nantes que veig alguns que comencen a pujar a les espatlles dels seus pares i mares per poder veure el que s'esdevindrà d'aquí una estona, per tant, agafant posicions, i com deia, poc espai en aquesta plaça del Vic, que mica en mica va agafant més color i més forma de cara a aquest prego, com dèiem abans, i res. Com es deien aquelles dues noies, Pau? Eva i Marta. Eva i Marta, vinga, va, anem a escoltar-les. L'espai calma és un indret que està pensat per allunyar-se de la plaça del vi perquè la gent així pugui estar més tranquil·la. Està pensat per persones neurodivergents que puguin gaudir de la festa amb tranquil·litat sense sentir-se sobreestimulades. I aquí tenim una sala on hi ha unes 10 persones i tenim una pantalla on es pot veure la transmissió del pregó i així la gent no s'ha d'agobiar i pot estar amb tranquil·litat. Doncs sí que tenia raó, eh, Pau, no han dit absolutament res que no hagis dit tu ja abans. Sí, sí, sí, al final expliquen una mica, eh, Pau ha dit que tenia una mica de vergonya, les coses com siguin, han vist el micro i hi ha entrat una mica la por, però dic, bueno, expliquem-me una mica exactament què és l'espai calma, si algú no ho ha vist o no l'ha pogut visitar. És una sala petita, amb 10 cadires, una televisió gran per poder seguir el pregó, però que està una mica allunyat de la plaça del Vi per totes aquelles persones que ho vulguin gaudir amb una mica més de tranquil·litat i així passar-ho de la millor manera. Per tant, aquest espai calma, com sempre, pensant en altres col·lectius. Pau Villafanyet, deixem tranquil, perquè encara connectarem amb tu una última vegada. Sí, home, va. Fins ara. I si parlem de fires i festes de Sant Narcís, inevitablement hem de parlar de música, afortunadament, i és una cosa que hem deixat per aquest tram final just abans del pregó, també molt musical, per què no dir-ho amb l'Àngel Davant i el Jordi Tonietti. Entretant, nosaltres ens en anem cap al cartell de fires, t'ho dic perquè tenim un dia bastant especial que va, sobretot, enfocat a artistes de Kilòmetre Zero. Avui, per exemple, m'acompanya en Josh Jou, bona tarda. Bona tarda. També ens acompanya Fortu. Bona tarda. Molt bona tarda. Jo t'ho anava a dir, eh? Vull dir, la majoria pendents de barraques, les coses com són. Entenc que amb moltíssimes ganes els dos d'actuar en aquestes barraques. És que al final jugueu a casa. Sí, la veritat és que sí. A més a més, en un escenari com el que hi ha a la copa. Sí, la veritat, estem complint un somni i amb molta il·lusió, la veritat. T'anava a dir, què representa per vosaltres actuar aquí a Girona, dos joves, tot el que sabem que costa al final tirar endavant ara també una marca, un projecte musical, què representa per vosaltres estar a la copa, amb amics coneguts i saludats també, però moltíssima més gent al voltant. Per mi jo ho veig com una oportunitat molt gran de poder demostrar a tota la gent de la meva ciutat la feina que faig com a artista i com a gironina. I és el que has dit tu, que jugar a casa és tot un honor i un plaer, la veritat. Amb molta il·lusió i moltes ganes de passar-nos-ho bé i de fer passar bé la gent que està allà. Jo estic molt orgullós amb l'Ajuntament perquè, pensi en nosaltres, hi ha música d'aquí al territori que pot sonar a grans escenaris com aquest i que hagin pensat en posar-nos el cartell, doncs és una gran satisfacció i ho afrontem amb molta il·lusió. En aquest sentit, jo us ho he de preguntar, al final, costa trobar oportunitats d'aquest tipus? T'ho dic perquè a vegades sembla com que les administracions encara tremolen una miqueta a l'hora d'apostar per la gent jove, la gent que arriba. Des del meu punt de vista i amb l'experiència que porto en aquest any, que al final ha estat el meu primer any actuant, crec que és difícil tenir l'oportunitat d'actuar en una hora de concert, amb els músics, que en aquest cas és un DJ set, poder tenir més temps i portar més gent, i també actuar, per exemple, amb una cartellera que hi hagi noms més coneguts, perquè a vegades, quan tots els artistes són emergents, costa més de fer que el públic vingui. En canvi, quan hi ha alguna cosa que ja has conegut i tu actues abans, tens més oportunitat d'arribar a una possible base de fans que li pot agradar la teva música. Estic d'acord, també penso que és complicat ara en la nostra situació tenir oportunitats i comptar amb una com aquesta és una oportunitat única i també penso que hi ha cartells que podríem combinar artistes emergents amb artistes més coneguts i així donar oportunitats als artistes que estan començant. Al final també us ho he de dir, fa un any em sembla que corríeu els dos per la Copa, qui us anava a dir que l'any següent estaríeu allà a l'escenari, eh? Sí, la veritat és que a mi sempre em fa molta gràcia perquè l'any passat, quan estava amb les meves amigues, els deia, imagineu-vos que l'any que ve estaria allà. I mira, qui m'ho diria. També cal agrair a l'Urban 33, que és el que porta tota l'escena urbana de la zona, que ha tingut en compte aquesta programació per aquest dia del 30 d'octubre. Sí, doncs quan comences un projecte musical sempre t'imagines arribar a grans escenaris i en el meu cas, suposo que també el de la Jou, sempre hem pensat en Barraques de Girona i que arribi aquest dia no es pot estar més content. La pregunta és obligada, eh? Quan acabeu d'actuar us quedareu al backstage i tot això o anireu directes a Barraques? Mira, a mi m'agradaria molt veure els meus companys, per exemple, en Ford, a més a més, la M, que ja els conec, em fa il·lusió veure'ls de dalt de l'escenari, però una miqueta de moment, de relax, després de tota l'adrenalina d'estar allà dalt, també va bé. Farem un 50-50. Sí, sí, estic d'acord, l'acabar una mica de calma i assimilar tot el concert, també després segurament baixi a barraques per veure els altres companys, amb amb bordes, que tinc bona relació, i després si s'allarga la festa, doncs millor. Jo us he de dir que escoltant-vos, mira que només tinc 30 anys, em fa sentir molt gaire, us anava a dir, millor record que tingueu d'aquestes fires, d'aquestes barraques, en la vostra curta però afervescent trajectòria que teniu fins ara de vida? Per mi sempre serà el primer concert que vaig anar a veure. Jo tenia 12 anys i la meva germana i ara més gran, no? I em va portar amb les seves amigues per veure el meu grup preferit del moment, que era teràpia de xoc. A més, sempre recordaré la pluja intensa de barraques que sempre arriba, amb els llums vermells allà, va ser superèpic. Que sàpigues que portem tota la setmana dient que la pluja, Arnau, ens ha d'enganxar ballant. Sempre us ho he dit. Sempre, sempre ens ha d'enganxar ballant i disfrutant, eh? Com avui. Com avui. Ai, Fortu, digue'm que també el teu últim record té a veure amb la pluja, perquè és que ja, vamos... Doncs la veritat és que sí. Ah, mira! El meu millor... Últim no, però el millor record sí que és el concert de La Raïs de Every Night de fa uns anys, que sempre que penso en barraques recorda aquell dia perquè va ser com el que em queda més marcat, també plovia. Jo era jove en aquella època. Jo més encara. Tots som joves, encara, tots som joves. Sí, és veritat que això s'ha allargat fins als 45 anys o una cosa així. Si heu de triar tota la resta d'artistes que tenim en el cartell de Barragues, que suposo que també vau ser dels primers i de les primeres a mirar-vos-ho, quin és el concert on, si la gent us vol trobar, dius, segur que anem allà entre el públic i segur que ens els trobem. Doncs justament el d'avui, de Dan Peralbo i el Convoy, tinc moltíssimes ganes de veure'ls, sí, moltes. La veritat és que fa temps que els vaig seguint, però mai els he pogut veure en directe i em creen com molta inquietud per veure com ho fan. Porto? Jo, com que tinc un estil similar amb aquesta música urbana, segurament em trobeu el dia de Figaflau a Estallets amb Maria Hein i Mama Duixa. I, va, també els altres dies segur que també, però... Aquell dia on mig Catalunya estarà girant, segurament. Exacte, potser l'haurem de veure des d'un pont, però sí, sí. Escolta, doncs, Josh Joe, Porto, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat i us deixem i que tingueu unes grandíssimes fires i festes de Sant Narcís, que em sembla que aquest any especialment ho seran. Igualment, moltíssimes gràcies. Monta l'aftera, les que li van darrere, s'imagina on fan la pel·li. A per si ensubou la crema, el cot amb una ficció, fulls floretes i la crema, surtim al balcó. M'estic enamorant i li hauré de confessar. Li queda bé, la sala al banyador li queda bé. De perfil, de cara i d'esquerna. La marina està morena. Fins demà! Bé, doncs seguim en directe en aquest programa, en aquest cas pendents del pregó de fires i per parlar de fires precisament volíem parlar sobre el llibre de fires d'aquest 2024. En aquest cas es titula l'Escola Pública Girona de Xavier Carmeniu, que si no m'equivoco ja la tenim amb nosaltres. Xavier, bon dia i bona hora, bona tarda ja, bona tarda i bona hora. Bona tarda, que per fires anem tots atabalats, eh? Sí, bastant. Escolta'm una cosa, Xavier, ahir, abans d'ahir, perdó, parlàvem amb el Lluís Esteve Casellas, que ens deia que es va espantar una mica llegint el primer capítol, on te remuntaves potser una mica massa enrere, no?, la trajectòria de l'Escola Girona. Clar. Sí, sí, pobre. De fet, això a més de la presentació també ho vam dir perquè vam anar molt justos de temps i a sobre ells em van fer l'encàrrec que expliqués la història de l'escola pública a Girona i l'escola pública com a tal comença a final al segle XVIII i sobretot al segle XIX. I a mi se'm va acudir preguntar-me des de quan la Mainada de Girona anava a col·legi. I clar, em va fer anar fins a l'època romana i a partir d'aquí fer tota una perspectiva i tot un recorregut del que és la història de l'educació a la nostra ciutat. I clar, el primer capítol que li vaig enviar resulta que va ser l'època romana, l'ocupació musulmana, l'edat mitjana... Vaig imaginar-me en Lluís Esteve rebent el correu amb el document de Word que tenia el meu text, recordant-se de mi de la meva parentela, i després em va confessar que efectivament es va espantar bastant. Després ja vam anar-ho encarrilant, perquè després el llibre ja va agafant el camí que ha d'agafar. Però sí que em semblava que una cosa que no s'havia fet mai és tenir aquesta perspectiva de llarga donada, de veure com a vegades coses que donem per fetes ara han anat evolucionant i que no només passen en aquest moment, sinó que venim d'una llarga història i que valia la pena posar-ho en valor. I com que m'ho van deixar fer, doncs jo vaig tirar pel dret i res. Però sí, si l'ensurt em sembla que no l'hi vaig treure o no. T'anava a dir, conceptualment, jo t'he de preguntar, l'evolució de l'escola pública a la ciutat va en paral·lel? És a dir, és causa i conseqüència del que passa a nivell social? Doncs mira, aquesta pregunta està molt bé perquè evidentment quan hi ha escola pública, cosa que vol dir que un poder polític o una institució decideixi gastar una part dels diners de tothom fent anar a escoles, és perquè té un interès i una preocupació en com vol que sigui el futur d'aquella societat. I, de fet, el que és interessant i maco de veure és que en els moments en què millor ha anat la ciutat i el país és quan ha tingut un sistema d'educació més potent. Per exemple, durant l'edat del segle XX, amb la mancomunitat, entre el 1914 i el 1923, és quan l'escola normal de Girona, que també coincideix que hi ha molts bons mestres i molts bons pedagogs, fan molta feina. I després, durant la Segona República, que és el moment estel·lar de l'educació. Què passa? Que en aquests moments a l'administració pública hi ha gent preocupada per l'educació i a més a més hi ha mestres que participen de l'administració pública. Per tant, és gairebé el cercle perfecte. Abans hi ha moments en els quals s'intenten fer coses però que en realitat no tothom està convençut que s'hagin de fer, que hagin de servir o que consideren que durant molts i molts segles s'ha deixat l'educació en mans privades i sobretot en mans de l'Església Catòlica. Això se'n cuidarà l'Església i per tant l'administració pública no n'ha de fer res. Quan l'administració pública... i els països a Europa comencen a prendre consciència que això és un tema important, que perquè estàs educant els ciutadans del futur, doncs és quan s'hi comencen a posar. I si això a països avançats passa segle XVIII i a principis del segle XIX, aquí triga una mica més i no és fins al segle XX. En aquest sentit, quins són els punts clau, punts d'infecció que podríem destacar d'aquesta trajectòria? Mira, n'hi ha diversos. Primer, tenint en compte això que diem, que quan parlem d'escola pública vol dir que hi ha una preocupació des d'en aquest cas l'Ajuntament per fer-se encàrrec i després d'altres administracions. Al segle XVIII hi comença a haver-hi uns primers intents. De fet, hi ha una escola, però que és molt precària... que era, per entendre'ns on ara, el que era el carrer del Pes de la Palla, on ara hi hauria la plaça de Catalunya, molt a propet d'aquí, on es farà el pregó ara d'aquí una estona, doncs allà hi havia un edifici en el qual hi havia 80 criatures i un mestre. el mestre i un ajudant, i 80 criatures que a més a més no estaven organitzades per cursos com ara tu portaves la mainada allà i que aprengui el que bonament pugui era a més un magatzem de criatures que no pas una escola de veritat, que a més a més només estava pensada pels nens per cert, les nenes quedaven bastant al marge de tot plegat que la discriminació ha sigut molt bèstia fins a recentment aquest és un moment Després, al segle XIX, el que passa és que amb l'ocupació napoleònica i després les guerres carlines això és molt complicat, fins que apareix, sobretot, i aquí destacaria Josep Dalmau Carles, que és un mestre que guanya unes oposicions durant la dècada de 1880, i a ell li diuen, mira, hauries de fer classe en aquest edifici, i li ensenyen un edifici que per ara a nosaltres és emblemàtic, com és l'edifici de les Àligues, que és la seu del rectorat, però que al segle XIX era una caserna militar que estava... feta pols, vull dir, era un desastre d'edifici que havia servit, doncs, això, per de caserna durant la tercera carlinada, i ell ho veu tan magre que el que fa és que s'emporta els alumnes a casa seva, els té en un pis, i com que, com a mestre ho feia molt bé, cada vegada tenia més alumnes, i cada vegada havia d'anar llogant un pis més gran. I aquest és l'origen, i és a principis d'això, finals del 19, principis del 20, hi ha un moment crucial, que és quan s'obre l'escola bruguera, també aprofitant la commemoració del centenari dels sitges napoleònics, per tant, entre el 1908 i el 1912 és quan es fan les obres i es posa en marxa l'escola, que és un gran moment de referència. Després, tal com deia, l'any 30-31 es comencen a obrir escoles molt importants per a la ciutat, que ara encara coneixem molt, Per exemple, el Col·legi Verd s'inaugura l'any 31, el Col·legi de Montilidi també. A més a més, són escoles que per primera vegada es fan pensant en la seva funció i són edificis que estan pensats perquè les criatures puguin anar a col·legi i puguin aprendre. Això sí que sembla una cosa molt òbvia, però és que no havia passat mai fins llavors. Fins llavors era això, un mestre que els tenia en un pis i com bonament es podia i amb molt pocs recursos, perquè a més a més... del salari que cobrava el mestre havia de pagar el lloguer del pis on estava, perquè us en feu una idea, i a sobre cobraven amb retard i malament. D'aquí ve la frase aquella de passar més gana que un mestre d'escola. Això s'intenta arreglar durant els anys 30 amb la Segona República, durant el franquisme es torna a una repressió brutal en la qual hi ha molts mestres que són represaliats i que no podran tornar a ensenyar mai més per estar vinculats amb la república, i després en la transició hi ha una altra represa, que aquí també és important, que és un gran moment també per l'educació, igual que passa a principis de segle XXI que es construeixen noves escoles. El problema és la... crisi econòmica del 2008-2010, en la qual s'aturen alguns projectes i és quan es condemna molt les criatures anar a escola quan en realitat són uns barracons prefabricats que són en unes condicions que ens hauria de fer vergonya tenir les nostres criatures amb aquests barracons. Jo diria que aquests són els grans moments de l'educació a la ciutat. En aquest sentit, per poder-nos explicar tot això, em sembla que la feina de documentació ha estat, si més no, dura. Sí, però amb això tenim una gran sort en aquesta ciutat. Una gran sort que es diu Salomó Marquès. El professor, el professor emèrit ja de la Universitat de Girona, que s'ha dedicat durant molts i molts anys de la seva carrera a fer recerca sobre la història dels mestres, ha fet molta i molta feina. I en aquest sentit, la meva tasca sobretot ha sigut, evidentment, llegir molt, recopilar informació i anar-ho posant en ordre, però ell també havia fet molta feina en aquest sentit, i de fet una de les coses que em va agradar a la presentació és que ell hi fos per poder-li agrair públicament en nom de la ciutat que fes aquesta feina, perquè gràcies a ell sabem molt de l'escola de la ciutat i sabem que l'escola va ser important en determinats moments de la història, no només de Girona, sinó de Catalunya, en uns moments realment brillants, i per tant sí que he tingut molta feina, però també és feina d'autora d'altres que hi ha hagut abans que jo. Inevitablement he de fer la pregunta, ja sé que això és una mirada retrospectiva, però si has arribat més o menys fins als nostres dies, no sé si és veritat això que es diu últimament i és que anem cap avall. No sé si es noten aquests pics. Ostres, mira, jo no sóc mestre. Dedico-ho a docència, però a educació superior, per tant, no té res a veure. Per mi, els mestres i els professors d'institut, que tractem nanos que tenen entre 12, 16 i 18 anys, per mi em sembla una heroïcitat, que els haurien de fer reverències. I no ho dic per dir, proveu un dia de posar-vos davant d'una classe i fer classe vosaltres, perquè es diu molt, es parla molt dels privilegis dels mestres. Un dels problemes que tenim és que els mestres que tenen una feina que és molt vocacional no els tractem gens bé. Els mestres n'hi ha molts que no tenen una plaça fixa, que no saben a quina escola aniran el mes de setembre, mesos que com que no treballen el seu salari no és el que hauria de ser, hi ha una sèrie de condicions que fa que no els hi podem exigir. I això crec que és crucial tenir-ho en compte pensant en la societat que volem tenir en el futur. Si realment ens importés què volem ser d'aquí a un temps, invertiríem en educació i en magisteri, perquè al final són els que preparen els futurs ciutadans i al final, quan nosaltres, quan tu i jo siguem vells... Qui ens cuidarà i qui es tindrà cura de nosaltres seran la mainada que ara comença a anar a l'escola. I això ho oblidem moltíssim. Com ho veig jo? Doncs em sembla que després d'uns anys que ens va agafar com una mena d'edèria per la tecnologia i pensar que tot havien de ser pantalles, ara comencem a posar-nos, a centrar una mica el pèndol després de pensar que tot havia de passar per ordinadors, tablets i tal. Ara ens centrem una mica més I que això pot ajudar. El que passa que és això. Primer, si volem tenir una bona escola, l'escola ha de tenir eines. I passa per tenir unes bones infraestructures, per tenir una bona preparació i per tenir uns bons equips docents. Per què? Perquè és que a la nostra societat, sempre a la història hi ha hagut canvis vertiginosos, però és que ara... El que val avui, demà ja sembla que ja no serveixi, la societat és molt, molt diversa i tot això passa per l'escola. I els mestres fan mans i mànigues per intentar arribar a tot arreu, però han de poder-hi arribar i no han de passar-se la vida fent informes o esperant que l'administració resolgui problemes. S'han de resoldre els problemes. I aquest crec que és el principal repte. Si tenen les eines i deixem que facin la feina, estic segur que tindrem una escola de primera fila capaç d'arribar als bons nivells. Ara, això depèn de nosaltres, al final. No és un alienígena que va per lliure això de l'escola, igual que la classe política. Surt de la ciutadania que es cull el que es cull, que vota el que vota i que té les preferències que té. i aquí a vegades ens ho hauríem de plantejar, què ens estimem més, si l'escola és una prioritat, s'hauria de veure, no només posar-nos les mans al cap, queixar-nos de l'escola, perquè a part els nens no hi van sols a col·legi, tenen unes famílies, i les famílies també tenen una responsabilitat en l'educació, no tota és la dels mestres, i al final els nens no llegeixen, i a casa llegiu vosaltres, o és que els nens no s'interessen per res, i a casa què esteu fent mentrestant, perquè escola ja està en una part, però després també hi ha l'hora de... de casa i crec que al final és una mica a vegades em sembla que aquest discurs de queixar-se molt de l'educació és una mica hipòcrita i sempre carregar el mort amb algú que no assumeix tota la responsabilitat que li tocaria També t'anava a dir Xavier, sembla una miqueta irònic parlar de l'escola pública a Girona quan aquests dies escola pública a Girona poqueta No, t'ho dic perquè tindrem festa aquesta setmana No, no reflexiu això No és que no hi hagi oferta d'escola pública, sinó que ni escola pública ni privada aquests dies. De fet, jo recordo, i a més em fa molta gràcia, la primera manifestació que vaig anar a la meva vida era quan es anava a l'escola anexa i un dia de fires ens tocava fer col·legi i estaven molt enfadats i vam anar a fer una manifestació i ens vam anar a seure a la plaça del Ví davant de l'alcalde Joaquim Nadal, que llavors era l'alcalde, i ens vam anar a queixar de per què no teníem festa. I és la primera manifestació de la meva vida. Imagina't si això de fires marca el ritme vital de la vida del gironin. et donarà temps de passar per aquí o què, aquests dies? Tant, sí, home, sí, sí, tant que sí. De fet, és el moment perfecte, ja ho sabem. Tots tenim dinars i sopars de fires aquests dies, que sembla que s'acabi el món, però realment és l'excusa perfecta per retrobar-se amb gent, i els que no hi has quedat els acabes trobant a les fires o barraques, o sigui que això seguríssim. Doncs Xavier, et deixem en pau, que nosaltres ja estem pendents del pregó. Moltes gràcies per aquesta estona. Gràcies a vosaltres. Una abraçada molt forta. I seguim en directe des del tercer pis de l'Ajuntament de Girona. Seguim en directe per donar el tret de sortida a aquestes fires i festes de Sant Narcís 2024. Nosaltres ja encara hem recte final just abans del pregó, que serà a les 8 del vespre. Entretant, volíem tornar a connectar amb el nostre company Pau Villafanyi, que em sembla que està ben acompanyat. Pau. Doncs sí, mira, estem aquí al despatx d'alcaldia i tinc aquí al meu costat l'alcalde Lluc Salelles a punt de viure les seves segones, en aquest cas, fires com a alcalde. Bona tarda, senyor Salelles. Bona tarda, què tal, com esteu? Volia preguntar, segones, fires com a alcalde, suposo que igual d'il·lusionants i amb moltes ganes com les primeres, no? Sí, al final les fires són uns dies molt especials per a la ciutat i també evidentment és un privilegi poder-ho viure com a alcalde. Són dies en què tots els junins sortim al carrer, aprofitem totes les activitats que organitza l'Ajuntament i les entitats i per tant aquest punt popular de carrer és únic i com dic un privilegi poder-lo viure com a alcalde. Punt popular, punt de carrer, Àngel davant, Jordi Tonietti, home, va tot lligat, no? Sí, aquest any que fa 40 anys de la mort d'en Xesco Boix, que per tant és un any especial per la cultura popular, per la música popular catalana i també per l'animació infantil, per tota aquella generació de gent que va fer una aposta, posar-se la guitarra a l'esquena i anar poble a poble, escola a escola, a fer animació amb els infants en llengua catalana per poder-los educar i transmetre una cultura popular que hi ha ara d'àdam dels nostres avis i àvies. Per tant, avui el que volem és reflectir precisament això, aquella gent que ha sigut un fios roig en la llengua, la cultura i l'educació, i la nostra ciutat, Jordi Tuniet i Àngel Davant, són els referents en aquest sentit i per això avui faran el pregó. Deixa'm preguntar-li, ha provat la mosqueta? Doncs encara no, perquè no sé si al final podrà ser o no. Ens hem dit que potser aquesta tarda n'hi hauria aquí a l'Ajuntament. Si no és avui, demà intentaré escapar-me en alguna barraca per poder-la provar. En tot cas, ja li vaig comentar, però suposo que aquest any un dia almenys el podrem tornar a veure servint a barraces, no? Sí, de fet ja tinc el dia. Si la gent vol venir, dilluns a partir de les 12 de la nit entraré a la barraca del forn, que és la meva barraca històrica, i per tant allà estaré servint el que la gent demani. Durant 3 o 4 hores. Per últim, no me'n recordo, però no sé si l'any passat va guanyar o va perdre a la Festa dels Quatre Rius. L'any passat vaig perdre i per tant confio que aquest any podré guanyar i intentaré participar com a mi amb l'últim dia a la prova d'estirar la corda per fer-ho possible. Doncs el deixo, que gaudeixi d'aquest inici de les Fires i Festes de Sant Narcís i amb aquest pregó tan esperat per tothom. Gràcies, alcalde. Molt bé, moltes gràcies a vosaltres. Que vagi bé. Doncs amb l'alcalde, des del despatx d'alcaldia a punt de viure aquest pregó. Veig fins aquí i tot a l'Àngel Davant i en Jordi Tonietti que s'estan preparant. Veig una guitarra, per tant... Bueno, veurem què passa en aquest pregó tan esperat, que res, queden 25 minuts per viure'l, a punt de les 8 del vespre, i mira, fins i tot veig a la consellera Sílvia Paneque, que també ha vingut fins a l'Ajuntament, més enllà d'altres regidors que he pogut veure, com el tinent d'alcaldia aquí Mallats, la regidora del PSCB Asporrin, Xavier Aldaguer i molts altres que volen gaudir d'aquest pregó en primera persona. Doncs, Pau Villafany, et deixem de moment tranquil, però no et deixem pas a baix, eh? Si de cas, torna cap a base, que acabarem de comentar la jugada abans de començar aquest pregó. Recorda, a partir de les 8, em sembla, t'hi faràs, vull dir, no t'hi perdràs pas, eh?, per l'Ajuntament. No s'hi perdrà pas. Cap problema. Jo crec que no, jo crec que no, eh? Gràcies, Pau, per aquesta entrevista. Aquí a la plaça del Vi, Seït, déu-n'hi-do quin ambient que tenim, eh? Déu-n'hi-do quin ambient que tenim. Moltíssima gent. Ara sí que s'ha començat a omplir, de veritat, moltíssimes activitats, moltíssim soroll i, a més a més, et diré una cosa, no seria una festa popular de Girona si no haguéssim vist en en Guillem Terribas des d'aquí dalt, eh? Miquel, l'he vist allà marcat a primera hora. És terrible, és terrible, això, eh? És terrible, Enterribes, si és que és ben bé, que una festa d'aquestes no seria sense Enterribes. Escolta'm una cosa, respirem un segon, t'ho dic perquè comencem en res, i respirem un segon, Arnau, i tornem de seguida. Doncs de moment anirem escoltant cançons que tenen molt a veure amb el pregó d'avui, eh? Jordi Tunieti, a ballar! Dos i tres, la tortuga ja no hi és. Un, dos i tres, la tortuga, la tortuga. Un, dos i tres, la tortuga ja no hi és. Mireu com balla la tortuga, balleruga, ballerí. Mireu com balla la tortuga, balleruga, ballerà. Mireu com balla la tortuga, balleruga, ballerí. Mireu com balla la tortuga, balleruga, ballerà. 1, 2 i 3, la tortuga, la tortuga. 1, 2 i 3, la tortuga ja no hi és. 1, 2 i 3, la tortuga, la tortuga. 1, 2 i 3, la tortuga ja no hi és. Mireu com balla la tortuga, ballaruga, ballaré. Mireu com balla la tortuga, ballaruga, ballaré. Mireu com balla la tortuga, ballaruga, ballaré. Un, dos i tres, la tortuga, la tortuga, un, dos i tres, la tortuga ja no hi és. Pau treballa i estudia, també té una família que veu només de tant en tant. Tot el dia a l'oficina on es guanya la vida. I en pau de fons, que qualsevol pensaria en els pets, nosaltres pensem en Calamento. Ara sí, ja tothom pendent del pregó. Queden pocs minuts per donar el tret de sortida a la nostra festa major. I si ja esteu cansats d'escoltar un servidor, millor escoltarem els caps de cartell del primer dia dels concerts de la Copa. Calavento és probablement un dels grups més efervescents dels últims temps, tot i estar plenament consolidats. També més de 400 bolos en total, em sembla que més de 60 aquest any. Ja aprofito per donar-vos la benvinguda. Alès Turon, bona tarda. Hola, bona tarda. També m'acompanya Joan Delgado, bona tarda. Hola, hola. Escolta'm una cosa, us anava a dir, sou dels grups que probablement, i us ho he de dir, per unanimitat entre el meu grup de col·legues més estimat sou. Doncs moltes gràcies, ens sentim molt estimats, la veritat, som molt afortunats. En aquest sentit, entenc que avui és un d'aquells dies on jugueu a casa. Sí, sí, hem passat moltes nits de joves i de grans en aquell parc, no?, a la Copa, i tocar l'escenari és tot un... ens fa molta il·lusió, la veritat, és tot un honor. Sí, al final, com tu dius, no?, és tocar a casa, és tocar davant dels amics de la família i anar a dormir a casa, que també està bé, això no ho sulem fer, no ho sulem fer. Entenc que més enllà de tot això, jo us ho he de dir, a mi la primera vegada que em parlen de Calavento va ser a Madrid. Imagina't, em van dir, ostres, tu ets de l'Empordà, tu hauries de conèixer en aquesta gent. Jo us ho he de dir, al final, jo crec que la vostra trajectòria fins a dia d'avui, per qui no la conegui, probablement destaca pel seu caràcter de constància. Sí, la veritat és que des del principi crec que vam estar molt alineats amb en Joan, estàvem els dos molt motivats, i sí que és veritat que al principi, sobretot el primer any, jo recordo tocar molt a Catalunya, a moltes províncies, Però acabem obrir les portes de sortir fora de Catalunya, hem tocat molt més fora de Catalunya que aquí, no? I per això potser ens vas descobrir a Madrid, que és un lloc on tenim molt de públic. Però bé, cada cop ens sentim també més recolzats aquí a casa i avui serà una festa bastant gran. Sí, sí, al final podríem dir que portem 10 anys picant pedra i ara estem recollint tots aquests fruits, per això una mica aquesta consolidació i aquests reconeixements, que estem molt contents que la gent no valori també aquesta constància. Jo us he de preguntar, quin creieu que va ser el vostre punt d'inflexió, aquell moment on vau agafar i vau dir, ostres, què està passant? Jo crec que n'hi ha hagut molts, no? Precisament aquesta constància es deu a que... Som un grup que hem anat molt pas a pas, posant-nos objectius realistes a curt i mitjà termini. Mai hem tingut un punt d'inflexió gaire gran, no? Podríem parlar de molts. Sempre han sigut petits punts d'inflexió. Alguns s'han notat més, els altres poden notar, però... Bueno, hem tingut aquesta sort que no hi ha hagut un punt que ens canvies la vida completament sinó que ha sigut tot molt natural i suposo que per això també nosaltres ho vivim amb més tranquil·litat Sí, poder aquests dos punts importants potser serien els dos últims discs, no? Quan vam treure Balanceu i quan vam treure Casalinda s'ha notat com aquest aquest passet endavant cada cop I ara parlàveu d'una paraula que em sembla que també us defineix bastant a vosaltres que és naturalitat, no sé si també us la feu vostra Sí, jo crec que per la nostra manera de ser, sobretot, però també pels nostres referents. Som dos nois normals que no volem interpretar cap personatge. Sí que és veritat que, per exemple, les nostres vides privades, des que el grup ha agafat una altra dimensió i, diguéssim, que tenim una vida pública més enllà de les nostres vides privades, intentem mantenir la vida privada a un segon pla, però el que mostrem... A dalt de l'escenari, quan estem treballant, entre cometes, quan som els de Calavento, és el mateix que transmetem quan no som els de Calavento a portes endins. No sempre diferenciar-ho, de fet. Sempre som els de Calavento i també deixem de ser-ho quan volem. Sí, ho has explicat molt bé, al final. Jo estava pensant, què diràs, diràs això, però després ja ho deia ell, o sigui que ja està. Al final, ostres, treballeu i viviu junts pràcticament, o sigui, al final és una cosa de mimetisme pur i dur, eh? Sí, és un matrimoni, això. És un matrimoni. Hi ha hagut algun moment aquells de matrimoni de dir... Bé, tots els matrimonis n'hi ha, no?, d'aquests moments, però la veritat és que si portem aquí deu anys és que no n'hi ha hagut tants i tant... De força no n'hi ha hagut cap. O sigui que ens vam trobar i... Si ens vam trobar fa deu anys, costa molt trobar una persona amb qui visqui la música de la mateixa manera que tu, llavors en el moment en què la trobes ho has d'aprofitar i has de fotre-li. T'anava a dir, no anava a dir Calavento, anava a dir, en Joan i l'Aleix com es van conèixer? Doncs ens vam conèixer perquè a l'Empordà, els grups que teníem ell i jo abans, ell tenia un grup que es deia Backwards, jo tenia un grup a Figueres que es deia Hot Penguins, i eren estils de música semblants, relacionats amb l'indir-rock. De fet, ens vam conèixer tocant aquí al Barri Vell de Girona. Sí, exacte, sí, sí. Un festival que organitzaven que es deia Domèstica, que eren activitats artístiques en pisos, no?, a l'àmbit domèstic. Hi havia un pis per aquí, una plaça per aquí darrere, que van muntar uns nois uns concerts i allà ens vam conèixer, sí. Sí, fins avui. A més, em sembla que vosaltres sou bastant defensors d'això, ho direm en anglès, que és, sona millor, do it by yourself, que al final no deixa de ser fer-ho tu per tu mateix, i em sembla que tot això també ha cristal·litzat en, podríem dir, una continuació de tot aquest projecte musical, o una nova dimensió, que és fins i tot el vostre segell propi. Sí, al final, nosaltres som molt defensors que ningú farà les coses tan bé com les fas tu, si és pel teu propi projecte, llavors també som bastant obsessionats amb això i en ficar el morro tot arreu, llavors aquest caràcter més vocacional que teníem de tot plegat ens ha fet portar-ho en aquest terreny, que ho hem acabat fent tots nosaltres, inclús el nostre propi segell, i inclús ja no només editant els nostres discos, sinó que també editant altres grups. Ja en teniu uns quants, no? Si no m'equivoco? Sí, el Sergell ha crescut molt els últims anys, des del 2022 diguéssim que vam fer una mica un apretón i ha crescut, ha crescut molt i ara és una empresa sèria amb treballadors i anem trempejant com podem amb la nostra activitat artística de Galavento que no és fàcil. Tornant a la realitat, tornant al present, ho dic perquè d'aquí a poquet tenim el pregó aquí de fires, entenc, us quedeu amb nosaltres aquí a veure el pregó, però després, vosaltres sou de bocat en alguna barraca d'allà o potser no toca avui? Avui hem demanat pizzes. Sí, avui estem al backstage de l'escenari principal de la cova, jo encara no m'ho crec. És veritat. I avui estarem per allà darrere, però sí, molts entrepans ens hem menjat en aquestes barraques. Jo sóc més de demanar l'entrepà, però un lloc amb formatge, però a altes hores. A partir de les 4, no? Allà, allà, sí, sí. T'anava a dir, ja gairebé per encarar la recta final, perquè em sembla que també us hem de deixar tranquils, vull dir que teniu actuació d'aquí una estona a la Copa, que ja et dic jo que estarà ben plena, ben plena, ben plena, perquè a més a més el temps us respectarà, que avui toca, i si no, escolta, que la pluja ens enganxi ballant. La gent què pot esperar aquest vespre quan pugeu a l'escenari? Bueno, nosaltres estem presentant el nostre últim disc, el Casalinda, que és un disc que va sortir l'any passat i que ens ha donat moltes alegries, però també repassarem la resta de la nostra discografia, tenim preparada també alguna versió, una sorpresa final, serà un concert de rock de Galavento com els que solem fer amb tots els èxits. Sí, el públic ha de venir a passar-ho bé, a fer comunitat entre ells, a respectar-se, i al final que tot sigui una festa conjunta i tots ens ho passem igual de bé, tant estiguem de baix com a escenari. Doncs mira, imagina't que em sembla que us han sentit des de baix de la plaça, que estava tothom animant amb aquesta última arrencada. Aleix, Joan, moltíssimes gràcies per haver vingut. Us deixem amb el prego ara d'aquí uns minuts. I escolta, que ens enganxi la pluja ballant, si ha de ser aquesta nit. Una abraçada. Ens veiem després. Ya no sé lo que me pasa Fue lo que fue, soy lo que soy Sé lo que sé, valga la redundancia De repente se desvaneció Todo lo que a mí me sujetaba Cuando ese Ferrari apareció Fue lo que fue, soy lo que soy Sé lo que sé, tiene poca importancia Me ahogo en un vaso de agua Fue lo que fue, soy lo que soy Sé lo que sé, odio lo que me canta Cuando ese Ferrari apareció Fins demà! Para ver si tú también te quedas Hay un botón que puedo pulsar y aniquilar la desilusión Y que tú también lo quieras Con todo el percal que hay ahí fuera sé que a lo mejor te da pereza salir a pasear. Huele muy bien, hace calor, veo el jardín alrededor, sin salir de la bañera. Si estás aquí, canta el gorrión, entra la luz en el salón, mientras yo te hago la cena. Con todo el percal que hay ahí fuera sé que a lo mejor me da pereza salir a pasear. M'he despertat d'aquest somni i em costa de creure. Han passat tres dies i tu ja no hi ets. Quin estiuet més idílic i ara no et puc veure. No pujaràs més fins que arribi l'hivern. No sé prou bé com tornaràs, si Barcelona t'haurà contaminat o no. Però jo t'espero com si res al mateix lloc de quedar. Perquè no puc pensar en res més, no et puc treure del cap. Baixàvem cada dia a la plaça a treure el nas. I ara veig que tu no hi ets, que potser ja has marxat, que mai no et trobo l'hora. Bebé, que ja són masses dies en els que jo penso M'agradaria olorar la teva pell M'agrada poder viure amb tu aquesta locura Tinc ganes de tu i de fer el bailoteo Cada nit ben junts veient el son del salseo Ens agradava la festa i també el marujer Ara falten uns sis minuts per arribar a punt de les vuit d'aquest vespre. A punt d'escoltar el pregó d'Àngel Davant i Jordi Tonietti. Connectem a la plaça perquè aquest és l'ambient que tenim. Vaja, la faràndula giurina que la tenim a tope. Mireu, escolteu, escolteu. I ara sí, queden poc menys de 5 minuts perquè comenci aquest pregó oficial de les Fires de Sant Narcís 2024. Escolta'm una cosa, Arnau Vila, quin tros de programa que t'acaba de sortir i és que és ben bé que no tots els herois porten cap. No, perdó, heu de dir, ens acaba, eh? Ens... Moltíssima gent per això a la plaça del Vi ara, sota les voltes fins i tot, n'hi ha alguns que tenen la sort d'estar als balcons, però molta gent aquí a la plaça del Vi, plena de gom a gom, hi havia aquest ball ara mateix de la falera gironina i veurem què passa ara, perquè res, estem a pocs instants, de poder viure aquest pregó de Sant Narcís i a veure què expliquen. Surten autoritats, comença a parlar l'alcalde i hem vist en el Jordi Toniet i l'Àngel davant preparats. Per tant, jo ja donaria pas al pregó de Fires 2024. Si està parlant ja, ara el sentim. Bon vespre, gironins i gironines. Moltes gràcies per omplir aquesta plaça del vi. estem i estic molt content de poder gaudir un any més de les fires, d'unes fires que volen ser inclusives, d'unes fires que són diverses, d'unes fires que són de carrer, gràcies a les entitats i col·lectius de la nostra ciutat i també gràcies a tot el personal de l'Ajuntament que ho fa possible. Jo voldria només recordar tres efemèrides que són molt importants aquest any. La primera... que aquest any fa 30 anys que el grup gironí Un Papa va treure el disc Bordell i que va presentar al Teatre Municipal i on hi ha una cançó que es diu Novembre que parla de les Fires de Sant Narcís i que s'ha convertit també en un himne. La segona efemèride que crec que és important és que aquest any fa 25 anys que les Fires populars s'organitzen a la ciutat com un element complementari a tota la programació oficial que es fa des de l'Ajuntament. Un aplaudiment per a ells que les fan possibles també. I una tercera efemèride, que és que aquest any, fa 40 anys que va morir Xesco Boix, un cantautor importantíssim per la cultura i la llengua catalanes, i que va compartir projectes i projecte amb els dos pregoners que tenim aquest any, amb en Jordi Tunieti, amb l'Àngel Davant, que representen, un fort aplaudiment per a ells, a qui hem volgut escollir com a pregoners, com a persones referencials de la ciutat, que es van posar la guitarra a l'esquena fa moltes dècades, van decidir que anirien plaça a plaça, escola a escola, poble a poble, vila a vila, amb un objectiu molt clar. fer-ho passar bé a tota la mainada i fer-ho passar bé amb la llengua catalana, amb les cançons tradicionals catalanes, amb tot allò que havíem après també dels nostres avis i àvies. I per tant hem d'agrair a l'Àngel i a en Jordi tota la feina feta, que avui hagin acceptat ser pregoners de la nostra ciutat i que hagin ajudat a mantenir viva la nostra llengua, la nostra cultura i que ho hagin fet passar tan bé a molts dels que som aquí dalt, a molts dels que sou aquí baix, de totes les edats. Finalment, només em queden dos desitjos per compartir amb totes vosaltres. La primera més general. que ja n'hi ha prou que caiguin bombes arreu del món. Volem la pau, volem que tota la mainada i tota la gent sigui a Ucraïna, a Palestina, al Líban, a qualsevol altre lloc del món, visqui en pau i sense guerres. I la segona, evidentment, que passeu una molt bona festa major. Esperem que la pluja ens respecti, però si no, benvinguda a l'aigua, botes... xovesqueros, paraigües, castanyes, abrics i sobretot que compartiu amb tota aquella gent que estimeu aquestes fires i festes de Sant Narcís. Bona festa major, visca Girona i visca Catalunya! Doncs aquestes són les paraules de l'alcalde aquí a la façana del balcó de l'Ajuntament del Plaça del Vi i estem a punt de viure al barcó. Doncs sí, les paraules de l'alcalde ja les heu pogut sentir en aquest cas i mira, comença'm a sonar uns acords. Ens veieu? Ens veieu? Sí, no? Nosaltres aquí amb aquests focus no massa, però va, som-hi per començar. Voleu passar una bona estona? Us voleu divertir? Sou a punt? Som-hi, diu. Si tu et vols divertir, pica de mans. Si tu et vols divertir, pica de mans. Si tu et vols divertir, pica de mans. I veuràs, mica en mica, que et fas gran. Ui, un moment, perdoneu, perdoneu. És que no sabeu què heu de fer, no? Si tu et vols divertir, pica de mans. Un, dos, si tu et vols divertir, pica de mans. I quan diem, et faràs gran, heu de fer... A veure, grans. Vinga, petem-ho aquí. Si tu et vols divertit, pica de mans. Si tu et vols divertit, pica de mans. Si tu et vols divertit, pica de mans. I veuràs, mica en mica, que et fas gran. Ueeey! Però per divertir-nos podem fer moltes coses, no? Com ho teniu els peus? Els teniu bé? Vinga, doncs. Si tu et vols divertit, pica de peus. Si tu et vols divertir, pica de peus. Si tu et vols divertir, pica de peus. I veuràs, mica en mica, aquest pas gran. Va, quina proposes, Àngel, què podem fer més? Un esternut, no em diré ara. Un esternut? Sí, sí, sí, jo. Va't quedar ben desfugat. Va, vinga, doncs, va. Si tu et vols divertir, fes un esternut. Si tu et vols divertir, fes un esternut. Si tu et vols divertir, fes un esternot. I veuràs mica en mica que et fas gran. Si tu et vols divertir, fes un badall. Si tu et vols divertir, fes un badall. Si tu et vols divertir, fes un badall. Si tu et vols divertir, fes un pedall. I veuràs mica en mica que et fas gran. Escolta, no veus que estan mirant tots enlaire? Saps per què? No. Perquè tots miren amb el nas enlaire. El nas. Per tant, el nas. Sabeu què heu de fer si ens toquem el nas? Si tu et vols divertir, toca't el nas. Si tu et vols divertir, toca't el nas. Si tu et vols divertir, toca't el nas. Si tu et vols divertir, toca't el nas. Si tu et vols divertir, toca't el nas. Si tu et vols divertir, toca't el nas. Si tu et vols divertir, toca't el nas. Si tu et vols divertir, toca't el nas. Si tu et vols divertir, toca't el nas. Som-hi. Aquesta cançó que hem fet és una d'aquelles que teníem ja programades dedicada a Nancesco. Nancesco Boix va ser un company que ara justament no fa gaire vam fer el 40 aniversari que ens va deixar. Nancesco cantava aquesta cançó, era seva, i juntament amb altres que algunes ja anirem fent va ser una mica el precursor de l'animació permeïnada. va ser qui de mica en mica va marcar el camí, ens va introduir una mica a tots, vam aprendre molt d'ell, era un gran comunicador i el que sobretot el que pretenia era fer i treballar el català a l'escola, als grups d'ameinada, als esplais, a les colònies, a per tot arreu. Ell utilitzava, a més a més de cançons, utilitzava contes, danses, dites, endevinalles, coses d'aquestes, tretes una mica de reculls populars, de la música popular, dels costumaris. I d'alguna manera transmeta tot això, la cultura aquesta popular, a les generacions que seguíem. I una, per exemple, una de les cançons molt animades i populars que ell va extreure una mica de l'oblit, va ser aquesta que diu així, veiem. Som-hi, diu... S'ha de sentir vosaltres... Tots alhora, vinga, que se senti aquí, que som bona colla, va, diu... Oh, lai, lai, la majobera, la majobera. Oh, lai, lai, la majobera se'n va al mercat. Oh, lai, lai, la majobera, la majobera. Oh, lai, lai, la majobera se'n va al mercat. La majobera se'n va al mercat. El mercat des dels dilluns, els dilluns compra. Iagums, hi hem de dir tots. Iagums, vinga. Oh, lai, la majobera, la majobera. La majovera, la majovera, la majovera, la majovera se'n va al mercat. La majovera se'n va al mercat, la majovera se'n va al mercat. El mercat és el dimarts, el dimarts se'n compra naps. Repetim, i hi ha bums, naps. Hola. La majovera, la majovera, la majovera. La majovera se'n va al mercat. La majovera se'n va al mercat. La majovera se'n va al mercat. El mercat és el dimecres. El dimecres compra? Què compra dimecres? Ho sabeu o no? És que ho hem de saber. Compre què? Nespres. Compre què? Que nespres. Nespres? Sí. I diu... I hi ha uns. Naps, nespres, uoooh! Lai, lai, lai, lai, lai, lai, lai, lai, lai, lai, lai, lai, lai, lai, lai, lai, lai, lai, lai, lai, lai, lai, lai, lai, lai, lai, lai, lai, lai, lai, lai, lai, lai, lai, lai, lai, lai, lai, lai, lai, lai, lai, lai, lai, lai, lai, lai, lai, lai, lai, lai, lai, lai, lai, lai, lai, lai, lai, lai, lai, lai, lai, lai, lai, lai, lai, lai, lai, lai, lai, lai, lai, lai, lai, lai Nous. Nous. El número nou, que hi ha en botigues de números. Pous, pous. Ah, nous de la Noguera. Pous. El dijous en compra nous. I alguns naps, nespres, nous. Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh. Avui, avui, avui. Avui? El divendres, què? Faves tendres, i diu I llagums, naps, nespres, nous, faves tendres I el dissabte? Dissabte. Com? Tot s'ho gasta, s'ho gasta tot. Es queda sense res. I llagums, naps, nespres, nous, amb estendres, tot s'ho gasta. Uau! La majorbera, la majorbera, la majorbera se'n va al mercat. La majorbera se'n va al mercat. El mercat és el diumenge... El diumenge què fa, diumenge? La roba penja? Heu dit que la roba penja? El què? Ah, el diumenge tot s'ho menja. Tot s'ho menja. Tot s'ho menja el diumenge. Tot s'ho menja. La mesovera farà un pep. Va, doncs vinga. I hi ha uns nats, nespres, noves, noves tendres, tot s'ho gasta, tot s'ho menja. Olai, lai, la majubera, la majubera. Olai, lai, la majubera, la majubera. Olai, lai, la majubera, la majubera. Olai, lai, la majubera, la majubera. Olai, lai, la majubera, la majubera. Olai, lai, la majubera. Aplaudiu-vos vosaltres mateixos. Bé, ho diu la dita, eh? Qui canta els seus mals? I n'hi ha més. Cantant les penes? Se'n van. Cosí, cantà, tot és... Començar. 20 i 20, 40, quan el pare dorm, la mare canta. I tantes d'altres que podríem dir. Cal fomentar l'ús de les cançons tradicionals a l'escola, en les festes majors, a les xarxes socials, a TV3, que ens tenen una mica oblidats... i que són nexe d'unió i agermanament de la mainada dels països catalans. Eh, mainada, infants, xiquets, mainatge, canalla, quichalla, petoleia, menudalla, xicarrones, boixos, nines i nins, i una pila més de mots per anomenar-los en la nostra llengua, el català. I hi ha cançons de cantautors com aquest personatge que tinc aquí al costat, com l'Àngel, que han esdevingut populars i que ja formen part del cançoner tradicional. Es canten a l'escola, a l'Esplai, al Cau, a Colònies. Són cançons de... de quilòmetre zero, fetes aquí, d'Arrel Gironina. Segur que molts de vosaltres heu cantat i ballat alguna vegada com aquesta cançó amb la qual l'Àngel ens ha fet pujar al tren moltes i moltes vegades. I si voleu podeu fer trens, eh? No us talleu ni un pel, eh? Vinga, som-hi, Àngels. Pugem al tren, xuxua, xuxua, que ens anirem, xuxua, xuxua, i a cól Ramon, xuxua, xuxua, qui sap per on, xuxua, xuxua. que ens anirem xuxua, xuxua, i a córrem on xuxua, xuxua, qui sap per on xuxua, xuxua, que ens anirem xuxua, xuxua, i a córrem on xuxua, xuxua, qui sap per on xuxua, xuxua, que ens anirem xuxua, xuxua, i a córrem on xuxua, xuxua, qui sap per on xuxua, xuxua, pugem al tren xuxua, xuxua, Xuxuà, que ens anirem. Xuxuà, xuxuà, i a cor de mans. Xuxuà, xuxuà, qui sap per on. Xuxuà, xuxuà, passem per pobles, viles i per ciutat. Les mans en l'aire, anem dient adéu. Diguem adéu, que no se sent! Adéu! Més fort encara, adéu! Una mica més fort, adéu! Ara ballo! Pugem al tren, xixua, xixua, que ens anirem, xixua, xixua, i a córrer-remont, xixua, xixua, qui sap per on, xixua, xixua. Pugem al tren, xixua, xixua, que ens anirem, xixua, xixua, i a córrer-remont, xixua, xixua, qui sap per on, xixua, xixua. Vaurem muntanyes, rius i també les valls, i més tard, això no ho hem vist mai. Pugem al tren, xuxuà, xuxuà, que ens anirem, xuxuà, xuxuà, i a córrer molt, xuxuà, xuxuà, i s'aparà, xuxuà. Xuxua, pugem al tren. Xuxua, xuxua, que ens anirem. Xuxua, xuxua, i a córrer molt. Xuxua, xuxua, que ens anirem. Xuxua, xuxua, i a córrer molt. Xuxua, xuxua, que ens anirem. Xuxua, xuxua, i a córrer molt. Xuxua, xuxua, que ens anirem. Xuxua, xuxua, i a córrer molt. Xuxua, xuxua, que ens anirem. Xuxua, xuxua, i a córrer molt. Xuxua, xuxua, xuxua, que ens anirem. Xuxua, xuxua. Sovint... Sovint els animadors ens demanen quan anem a cantar als esplais, a les escoles, a pertot arreu, ens demanen diversos temes, temes que estan treballant de vegades o que tenen previst treballar, tenen projectes, tenen centres d'interès, i ens demanen temes concrets com podrien ser, per exemple, la meteorologia, com podria ser el cos humà, com podrien ser els animals, els animals de granja, com podrien ser també el transport, els mitjans de transport, com podrien ser també coses d'alimentació, etc. Llavors, a partir d'aquí, molt sovint fem diferents dossiers i, per exemple, Aprofitant que us deia que treballem la natura i que treballem el fet de les estacions de l'any, justament som... A quina època? A quina època som? Com bé sabeu som a l'estiu i... Ah, no? Com que canvien tant les temperatures, els dies i aquestes coses... Som al... A la tardor, som-hi. I a la tardor és allò que pensem de seguida, doncs, amb... amb què? Amb castanyes. Amb què pensem, també, a la tardor? Amb panellets. Amb què pensem a la tardor? Amb les fires, no? Què pensem a la tardor? Va, amb què pensem? Amb els muniatos? Muniatos. Què pensem a la tardor? Va. Amb les croquetes. Les croquetes, també. Vinga. I què pensem, també? Amb els... amb els bolets. I res més lluny que tenim aquí en Jordi, que va fer una d'aquelles cançons que també s'ha fet molt coneguda, molt famosa, a part tot arreu i a part de l'estrangeria, que vol dir de molt lluny. La cançó de... El bolet petitó. El petit bolet. Va, som-hi. I diu així, veiem. Només has de dir... Xim, xibiribum. M'agrada la pluja. Xim, xibiribum. M'agrada el sol. A veure, tots xim... Molt bé. M'agrada la pluja. M'agrada el sol. Vinga, ajudeu-nos. Sóc un bolet molt petitó. Som-hi tots, va! Xim-xim-i-ri-bipum, m'agrada la pluja. Xim-xim-i-ri-bipum, Soc un bolet molt petitó, creixo sota els pins enmig la verdor. Vinga tothom, som-hi! Xim-xi-di-di-di-bum, m'agrada la pluja. Xim-xi-di-di-di-bum, m'agrada el sol. Xim-xi-di-di-di-bum, Vinga, tornem a repetir! M'agrada la pluja, m'agrada el sol. Mireu, ens agrada cantar i fer-vos cantar. Ens fan cantar a qualsevol hora, faci sol o faci fred, dalt d'un escenari o dalt d'un tamboret, amb el públic assegut o dret. Quan em pregunten a què em dedico, els hi contesto. Mireu, sóc un cantamanyanes que viu del cuento i mai ben entendit. I qui voleu que us digui? Tenim el millor públic, la mainada, però també el més exigent. Quan els agrada i s'ho passen bé, t'ho diuen, però si no, també t'ho diuen. i el que no té preu és l'abraçada d'agraïment. Ho diu la dita, els infants i els orats escampen les veritats. Cantem per fer ballar, cantar i jugar, però sobretot per acompanyar els infants en el seu creixement i a ser bones persones. Cal no oblidar-nos dels milers d'infants que estan patint la barbària de la guerra en aquests moments. Les nostres cançons volen ser un cant d'esperança i una eina per ajudar a construir la pau. Si teniu cançoner, m'agradaria que seguís la cançó. És una cançó molt bonica... De l'Àngel, de l'Àngel davant. A veure si la podem seguir, diu. Obriu també les ales. Si podeu prescindir del cançoner, obriu les ales. Si no, agafeu bé el cançoner. Les ales, les ales, vol dir els braços ben oberts, va, ben estirats. Sabeu volar. Sabeu volar. Sabeu volar. A veure qui vola, vinga, va. ben estirats, va, una banda i l'altra, això va, com si fossin ales, això, vinga, va, i comenceu, comenceu a volar una mica, i diu, voluminar, voluminar. Damunt l'avió fantàstic, solcant núvols elàstics i el món és els meus peus. Volo ben alt, volo ben alt. Damunt l'avió fantàstic, solcant núvols elàstics i el món és els meus peus. La terra és com un globus, la gent sembla en puntets, les cases són com capses, com fils tots als carrers. Volo ben alt, volo ben alt. Damunt l'avió fantàstic sucant núvols elàstics i el món és els meus peus. Volo ben alt, volo ben alt. Damunt l'avió fantàstic sucant núvols elàstics i el món n'és als meus peus. Som-hi, vinga, forra! Voleu, voleu, en l'aire, va, i viu! La mar com un llençol blau on se'm mira allà el cel. Els llacs d'almins són basses i els rius semblen llars verds. Volo ben alt, volo ben alt. Damunt l'avió fantàstic sucant núvols elàstics. i el món és els meus pès. Volo ben alt, volo ben alt, damunt l'avió fantàstic, sucant núvols elàstics, i el món és els meus peus. Camins sense fronteres, muntanyes a l'abast, els camps amb coloraines i el verd del bosc allà. Vol-ho ben alt, vol-ho ben alt. Damunt l'avió fantàstic, sucant núvols elàstics i el món és els meus peus. Vol-ho ben alt, vol-ho ben alt. Damunt l'havia el fantàstic, sucant núvols elàstics, i el món és els meus peus. Som-hi, va, que anem acabant. L'última diu així, diu... Tristeses i somriures es ponen en el vent. Els pobles tots fan pinya per un món molt més ferm. Vol-ho ben alt, vol-ho ben alt, vinga. Damunt l'avió fantàstic, sucant núvols elàstics i el món des dels meus peus. Vol-ho ben alt. volo ben alt damunt l'avió fantàstic sucant núvols elàstics i el món és els meus peus. Hi ha algú que ha passat per aquí, l'has vist, eh? Sí, sí. Un dels aspectes que sempre intentem transmetre en les nostres cançons, els contes, el material en general que passem, a banda que tot sigui en català, transmetre també els valors. Ens referim als valors humans, com l'estima, la pau, el respecte a la vida... que tan necessàries en aquests dies sobretot, no? La igualtat, la solidaritat, la inclusió, el dret a l'educació, a la sanitat, l'habitatge digne, a tenir una feina i un sou honrat, a tenir i gaudir d'uns espais naturals, a desvetllar l'esperit crític, a poder pensar, a sentir-se segurs, a somiar, a imaginar, a estimar i ser feliç. És per això que trobem aquesta cançó d'en Jordi, una cançó que es diu Tots som Germans. La teniu per aquí en aquest petit cançoner. Vinga. És fàcil, diu, diu, diu així. Tots som germans, venim d'on venim tant se val. Ens hem d'estimar, ens hem d'ajudar. Tots som germans, vinga d'un costat cap a l'altre. Tots som germans, venim d'on venim tant se val. ens hem d'estimar, ens hem d'ajudar, tots som germans. La lluna somriu per a tots, per a tots el cel és tan blau, tots tenim el dret de viure en pau, de ser tal com som perquè tots som igual, tots, tots som germans. Venim d'on venim, tant se val. Ens hem d'estimar, ens hem d'ajudar. Tots som germans. Vinga una mica més fora, va. Tots som germans. Venim d'on venim, tant se val. Ens hem d'estimar, ens hem d'ajudar. Tots som germans. La claror del sol és de tots, per a tots és l'aigua del mar. L'arena i els camps, els boscos i el blat, tots tenim el dret de tenir una llar. Vinga! Tots som germans, venim d'on venim t'ha salvar. Ens hem d'estimar, ens hem d'ajudar, tots som germans. Tots som germans, venim d'on venim tant se val. Ens hem d'estimar, ens hem d'ajudar, tots som germans. Gràcies. Mireu, en convidar-nos a fer aquest pregó hem fet memòria. Tots recordant la nostra infantesa i joventut a les Fires de Girona. Records i vivències que no s'esborren. l'abric i la bufanda, les castanyes i panellets, l'embalat, els gegants, els castellers, els titelles, el làtigo, la sínia o nòria, els cavallitos, que n'hauríem de dir ja cavallets de fira, Les paradetes de joguines, la pesca de tortugues i d'ànecs, les pomes ensucrades i l'olor de garrapinyades. El barriig barreig de la música, de les tòmules, les atraccions i les paradetes de curses de camells. Les olors dels pinxos, frànfors, patates fregides barrejades amb les castanyes, moniatos, fregits de peix i qui sap què. I la visita obligada al certamen. I les barraques, eh, les barraques, birres, llom amb formatge i... Bé, ho deixo aquí. Des d'aquest pregó, tots recordant tant els gironins i gironines que sou a Girona, com aquells que sense ser de la ciutat heu vingut a viure i a treballar aquí. I per tant, també sou gironins i gironines. Així com els gironins i gironines que sou escampats arreu del món. Des d'aquí i en les distàncies us convidem a gaudir d'aquestes fires de Girona. Visca les fires de Girona! Visca! Que comenci la festa! Vinga! Som-hi! Una cançó. Agafeu el cançoner. Feta expressament per avui. Vinga! Vinga, vinga! Gironins i gironines, gironines i gironins, benvinguts a les fires, les fires de Sant Narcís. Gironins i gironines, gironines i gironins, benvinguts a les fires, les fires de Sant Narcís. I ara tots, aixequem les mans en l'aire. Vinga, ben en l'aire! tots saltant, cantem ben fort. Girona, Girona, la nostra ciutat, amb portes obertes al món estimat. Girona, Girona, la nostra ciutat, de portes obertes al món estimat. Vinga, som-hi, que comencen les fires! Gironins i gironines, gironines i gironins, benvinguts a les fires, les fires de Sant Narcís. Gironins i gironines, gironines i gironins, benvinguts a les fires, les fires de Sant Narcís. Gironines i gironins, benvinguts a les fires. Quines són? Les fires de Sant Narcís. Vinga, que comencin aquestes fires. Salud a tothom. Gràcies. Gràcies, Mercès, a tothom. Déu diu de les festes. Visca les fires de Girona. I visca les gironines i els gironins. Clar que sí. Jo he de dir que ho hem patit aquí. T'he de dir que un dels fregons... I la festa continua cap allà. Mira. Més entretinguts Què? Us heu obligat de mi? I espera't que crec que no ha acabat Encara no ha acabat? Bueno, no ho sé Home, hauria Alguna cansa més? Veurem Jo no descarto res A veure La gent demana un altre, típic de concerts. Sí, sí. No, n'hi ha prou. No, no. No t'ho perdis. Hi ha una pancarta amb motiu del parc no es toca. Ostres. Han sortit i comencen a cridar. Tota reivindicació és bona en qualsevol moment. Bé, continuem aquí amb la faràndula i ara tots seguit entraran a plaça i ballaran per tots nosaltres La imatgeria festiva de la ciutat de Girona, amb l'Àliga, els capgrossos, els gegants, els vells i els nous, Sí, jo crec que el prego ja s'ha acabat. Ara ve la festa de veritat. I en tot cas, doncs, la imatgeria, com bé comenten, ja es fa un espai entre la gent que hi ha a la plaça del vi, per tant, ara valls, música, xerinola, aquí a la plaça del vi, i per tant el prego d'Àngel Davant i Jordi Tunieti, doncs que amb moltes cançons, amb molta alegria, amb molta dansa, doncs s'ha fet pas aquí a... I explicar-vos també que una plaça del vi que no hi cap ni una agulla, eh? I molt entretingut, eh? Aquestes cançons que tots alguna vegada han sentit, algunes o altres, i que, bueno, han engrescat a tothom que hi havia aquí a la plaça del Bí. A mi tant, hi ha hagut un moment del tren Xuxuà, Xuxuà, que escolta, m'he vist aquí uns trens fantàstics a la plaça del Bí. A mi la del bolet, eh? M'ha agradat molt. A mi també, sí. M'esteu fent sentir com l'any passat... Sóc un bolet! Molt petito. Sí que sóc un bolet per dir-ho, perquè m'esteu fent sentir com l'any passat, quan vaig arribar, que era el meu primer programa, i vosaltres dos anàvem aguantant el micro mentre jo anava fent... Home, però és que tu precisament estàs al mig del balcó? Vaja, i deus tenir una vista fantàstica aquí, perquè jo l'ho tinc una mica tapada, eh? Vine, vine cap aquí, Arnau. A veure, m'acosto, m'acosto. A veure, qui tenim ara a la plaça? L'Àliga, l'Àliga Rayal. L'Àliga, sí. Ara balla l'Àliga. Es tracta d'una espècie de moviment folklòric, eh? Sí. Vull dir que podem veure. Doncs per la gent que ens està escoltant ara mateix a la plaça del Vi, quan ja passen 5 minuts del punt de dos quarts de nou d'aquest vespre de divendres, el Ball de l'Àliga. Sí, i en aquest cas el ball que de moment jo crec que és el primer acte després del pregó. És solemne, eh? Sí, i molts de nens i nenes envoltant-lo asseguts a primera fila. Mira, ja ha començat el ball... Carai. Mira l'àliga d'aquestes cames que té, eh? Mira com les mou. Petitones, eh? Petitones. Ostres. La segona diria que l'han domesticat, eh? Sí, sí. Veieu alguna cosa més aquí a punt de sortir o no? Sí, veiem gegants. I tant. Tots els gegants preparats. Entenc que perquè després serà el seu torn del ball dels diferents gegants. Per tant, res. La gent que haurà de veure passar. Balls i balls. Sí. per aquesta, diguem-ne, zona habilitada que s'ha creat en un moment a la plaça del Vi i veure tota la imatgeria i totes les cançons de la cultura popular desfilar per aquest espai després del pregó, com dèiem, ja musical de per si. I més a més, un pregó que l'hem pogut gaudir sense pluja, que de moment ens està respectant. Sí, no, jo crec que això ja aguantarà i si plou ara, doncs mira, tothom a córrer i ja, com diria en Saïd, que la pluja ens agafa ballant. Que la pluja ens enganxi banyant, senyors. Banyant, senyors, banyant. No, no, no, banyant, banyant. Bueno, i banyant també, perquè clar, si plou ens banyarem tots, eh? No, però mira, ballant l'agafaria ara mateix. A l'àliga... Però ha anat bé, eh, aquest pregó, Déu-n'hi-do. Sí, home. Estàs molt bé. Estàs molt bé. I, bueno, l'any que ve més i millor. O sigui que... L'any que ve, l'any que ve, anem a treballar davant, eh. Esperem-ho, això voldrà dir que hi som tots. Estaria molt bé. Us imagineu un dia que féssim el pregó a nosaltres? No, no, no. Jo ho faria així, com estem ara? Escolta, jo ara que hi soc, jo deixaria una carta ací de casa al despatx d'algú. No estaria malament, no estaria malament. Com a candidatura per l'any que ve, el pregó judicial que faci Girona FM. Sí. Sí. Tenim un bagatge suficient, jo crec. I tant, que tenim bagatge. Per posar en valor, escolta, la feina de quilòmetre zero que fa, la tensió entre lo local i lo global... Això que t'assabonis a tu mateix... No sé si farem el pregó, però el que sí que haurem fet és explicar-vos el que passa a la plaça d'Algui. Això sempre. Doncs sí, en aquest cas, avui amb aquest pregó de les Fires 2024, i suposo que anirem tancant, m'agradaria preguntar-vos què és el que teniu més ganes d'aquestes Fires de Sant Narcís... de, bueno, no sé si és a nivell gastronòmic, si és també a nivell de fires, atraccions, o, bueno, actes. Jo crec que serà una barreja de tot, serà una barreja de tot, eh? De fires, també la Diada Castellera, no oblidem els castells, perquè tindrem sempre una diada fantàstica, la plaça d'avís. Veniu amb temps, eh? Això sí, ja ho sé ja. Si no, no trobarem... A mi em va passar l'any passat. Va passar, va passar. Vaig venir un pèl tard i no hi va haver manera ja. Per tant, i... No, no, arreu. No, no, anava a dir, i les filles que també reparteixen bona part de la ciutat, eh? Sí, de mica en mica, veiem més actes, ara ha acabat. El ball d'Àlica de Rallal, Saïd, tu, Barraques i prou més, no? No et pensis, eh? Vull dir, jo he de dir... Va, que a la 20 o 5 no, eh? Sí, però jo he de dir que, ostres, feia anys que no podia gaudir de les barraques de les fires d'aquí de Girona i t'he de dir que aquest any hi ha una cosa que m'agrada molt i és les reunions d'amics. Al final no deixen de ser mai unes coses a Sant Narcís per trobar-te amb una colla de gent que feia molt de temps, feia setmanes o mesos que no et trobaves... I sempre és bona excusa fer un sopar, encara que siguem 4, que abans érem 13, n'hem perdut uns quants pel camí, però encara que siguem 4 o 5 amics, anar a passejar per barraques, veure gent coneguda, gent del passat, però mira, t'hi trobes allà a la copa, i en un ambient distès, i fins relativament d'hora que ja tenim una edat, nosaltres. Doncs una reunió, en aquest cas, el que és el pregó també aquí a la plaça del Ví. Nosaltres que ho anirem deixant aquí, quan queden 20 minuts per les 9 del vespre la festa segueix aquí al centre de la ciutat de Girona. I res, donem per començades les fires de Sant Narcís 2024. Gràcies a tots, Saïd, Arnau, Oriol també a la producció i a gaudir-les. Per tant, res, bones fires de Sant Narcís i a tothom qui ens ha escoltat també, que les gaudeixi de la millor manera. Que visca Girona i que visca la ràdio. Bones fires. I tots plegats ballen la dansa dels capgrossos.