Sant Jordi a Girona: llibres, ecologisme i tradició

I dimecres 23 d'abril de 2025, felicitats a tots els Jordis i Jordines, per a molts i moltes són les 11 i poc del matí del dia més bonic de l'any. Com aquell drac maldestre que van matar, com la seva sang, com les roses i sobretot els llibres i la cultura han trobat el seu espai comú en un dia. Més enllà del que el folclore ens imposa, el Sant Jordi és aquell dia... on tothom es troba. Es troba envoltat de roses, envoltat de llibres, una festa que el món sense enveja, un dia que intenten imitar en molts punts del món. Però, com bé va dir més d'una vegada la gran Marianne Newman, aquella dona que es va enamorar del Sant Jordi a Barcelona i l'ha intentat portar a Nova York, el que es viu a Catalunya no es pot igualar, no es pot repetir i tampoc es pot imitar. Avui, fora d'aquell petit estudi de ràdio, al mig de la plaça Catalunya de Girona, seguim, un any després, feliç Sant Jordi a tothom. I celebraríem el Sant Jordi igualment, però segurament no podríem fer ràdio sense l'Arnau Vila. Bon dia i bona hora. Molt bon dia a totes i a tots. Home, Girona està preciosa sempre, però és que avui estem envoltats de parades, de roses i llibres, és fantàstic això. A tu t'encanta, eh? A mi m'agrada molt. Quan traiem excursió de passeig per aquí... Sí, sí, jo era dels petits... Apa, tu fas gasto? Jo ja tinc la rosa feta i el llibre també recuperat, diguem-ne, allò... Jo no gasto en res, eh. Res, res, res. Ni una roseta. Què va, què va. Mira, després t'explicaré... Tu ets d'aquells batalles que batallen amb el drac. No, t'explicaré després el que... Una vegada li vaig regalar a la meva mare i em va dir, nen, no et gastis els calés amb tonteries. I es va quedar així la cosa. I es va quedar així. Sí, bueno. Però el drac què? Tu què faries amb el drac? Amb el drac no ho sé, però si et sembla a tu anem per feina. T'ho dic perquè comencem aquests quatre rius de Sant Jordi amb Gemma Geis, vicealcaldessa de Girona. Bon dia i bona hora. Bon dia i bona hora. Vaja, l'olla ja comença a bullir. A mi em sorprèn bastant, perquè normalment al matí solia ser molt tranquil, però veig que el temps també ha acompanyat. Sí, el temps ha acompanyat. La veritat és que és molt emocionat, perquè en el meu cas, com que estic darrere les bambolines, de veure-ho amb plànols, els dibuixos, a veure-ho realitat, doncs home, és un dia que et fa feliç, aquesta és la veritat. I una organització del Sant Jordi, que no ens enganyem, comença l'endemà del Sant Jordi de l'any anterior, amb la Marta ho vam parlar. Sí, l'any passat vam tornar al Sant Jordi al centre i el primer que fas és fer una avaluació, que és aquelles coses que han funcionat i aquells aspectes que potser hem de quedar a millorar després de la tornada aquí. i estàvem mirant també les dades i hem incrementat, o sigui, el 2018 estàvem a 120 parades de llibres, etc., i ara en total hem incrementat de 144, per tant, el creixement és important i per tant vol dir que la festa i el sentiment d'aquest dia Sant Jordi és viu. i hem trobat el nostre lloc, eh, Girona. Home, no es faltaria que la ràdio de Girona no tingui el seu lloc el dia Sant Jordi. No, ho deia en general, eh, de Sant Jordi. No, no, no. T'anava a dir, a més a més, hi ha una novetat que em sembla que els ha agradat a... Perdona, és que no és fàcil, hi ha un assentador aquí, que és la persona que marca els espais, els metres de cap a una de les parades, per això et dic que veure-ho en disseny d'un plànol, que és el que fem a l'àrea de promoció, a llavors veure-ho en realitat, doncs per això et dic que és emocionant i hi havia els llocs que hi havia, per això t'ho dic que tal qual. La gent encara es pensa que les paradetes surten com bolets, eh? Normalment avui en dia és difícil que tot surti així a base de bolets. Anava a dir, l'escenari que tenim a la nostra dreta, ja l'any passat vam tenir algun concert, jo t'he de dir que des de les paradetes han dit que, ostres, li dóna molta vidilla a la tarda. Sí, crec que és un format que va funcionar, aquí sí que hi entra l'àrea de cultura de l'Ajuntament, i per tant, doncs, crec que dona més aquest caràcter festiu i jo crec també reivindicatiu de país, de Catalunya, de la llengua, de les nostres tradicions, i que quan diguem el xat GPT, la intel·ligència artificial, això que escou avui és impossible que pugui sortir de res que no sigui de la humanitat i del sentiment de les persones. Ara sí que t'he de demanar opinions. A veure. La primera... No em fas una por. No, tranquil·la. La primera, i jo crec que vaja, vull dir, és una miqueta... Sempre s'ha dit, o es diu bastant, que el dia de Sant Jordi hauria de ser elaborable o hauria de ser festiu a Catalunya? Jo crec que està bé que sigui elaborable. Aquest elaborable difuminat, per dir alguna cosa, que entre surt que ningú et diu res, jo crec que és molt especial i que crec que si et canviéssim segurament també canviaria amb l'essència de Sant Jordi, és escapar-se per anar a buscar una rosa. A casa meva fa molts anys que hi ha una baralla entre mon pare i el meu home, entre qui la porta primer, que és molt divertida i per tant jo crec que aquesta essència, el fet de treballar, la fa més rica i per tant no la canviaria. Tens agenda gaire complicada avui? No, sobretot al matí sí que he vingut aviat per controlar que tot això que havíem dibuixat estigués en ordre. Ara ha vingut la Sant Odó, hem posat una mica de revista a tot. No, normal, com tothom. Sí que he pogut anar a comprar molts llocs diferents perquè em veig gairebé obligada a comprar per tot perquè un no el coneixes d'aquí i l'altre el coneixes d'allà, però m'encanta, la veritat. Sí, al final Gaudi del Sant Jordi a Girona també és això, no? Som molt feliç, perquè al final la vocació de servei públic és quan dies així veus el treball i quan veus la constatació, la realitat d'això, doncs són dies que justifica una mica la feina que estàs fent. Ja ho hem dit al principi, nosaltres de Roses en gastem poques, però em sembla que de llibres bastants. No sé si tot aquest recorregut que sumes, trajectòria, això pot cristal·litzar en algun moment en algun llibre. Ja et dic que jo que m'has dit que ho preguntaries, no sé si... Hi ha alguna cosa, però no és de política, és de vivència, segurament, més emocionals o més personals, perquè crec que a les dones ens costa molt encara fer-nos en un lloc i segurament som o més emocionals o més vulnerables o més generoses, i per tant jo crec que els darrers anys sí que he viscut diverses situacions que no sé si podrien... Escriure-s i ajudar alguna altra persona, però no ho sé, estic en allò. I em fa molta vergonya més que m'ho hagis preguntat i no vull mentir, perquè tampoc no m'agrada mentir, o sigui que no sabia això que ho preguntaries. En qualsevol cas, ja per anar acabant, el tema de llibres, tothom pregunta sobre quin llibre recomanarem per aquest any, jo no faré aquesta, sinó quin és el llibre que més t'ha colpit al llarg de la vida? Que més t'ha marcat? Mira, n'hi ha un quan estudiava la carrera, que és l'Assassinat en Puig Antic, que l'escriurà, no me'n recordo, el director de programes de TV3, me'n recordo aquest. Llavors hi ha un altre llibre que m'agrada molt, que és l'art de la guerra, d'en Sonser. I llavors hi ha un altre llibre, que és de la Gemma Cernuda, que diu 24 hores, 7 dies sempre dona, que són frases de moltes dones que al llarg de la vida, des de dones que han tingut posicions més rellevants o dones que han trencat estereotips, i és un llibre que també m'ha... M'agrada molt i el Breviari de Ciutadania d'en Carles Rola per mi és la meva constitució cívica i política, per dir alguna cosa. Primera conversa, que no sigui l'última, eh, Gemma Geis? Ai, com vulguis. Moltíssimes gràcies i feliç Sant Jordi. Igualment, moltíssimes gràcies a vosaltres. Hola, sóc Eugènia Cross i recomano com a lectura La Taranyina, de Joseph Roth. És un llibre recentment publicat per una editorial nova que es diu La Gata Maula i que us recomano fervorosament. Es veu com hi ha l'entremat de la societat a la mània abans del nazisme o com es forja. Molt recomanable per la descripció que fa d'aquest ambient. Hola, sóc Martí Terès i aquest Sant Jordi em regalaran Diagonal a Manhattan de Xavier Bosch. Sóc un gran lector d'aquest autor català que escriu unes novel·les fantàstiques i en aquesta ocasió ens parla, a més a més, de la publicitat, que és la meva activitat professional. Per tant, us el recomano. Segur que serà una lectura fantàstica i que tingueu un feliç Sant Jordi. Bon dia i bon Sant Jordi. Soc Miquel Riera, perivista i escritor. I per aquesta diada us volia recomanar una novel·la preciosa que es diu Peripècies i de la qual és autora la gran Maria Barbal, l'escritora del Pallars que fa tants anys que ens deleita amb les seves obres, des que ens va escriure aquella meravella que es deia Pedra de Tartera. A Peripècies la Maria ens disecciona la vida d'un escritor i és una novel·la que enganxa des del primer minut. Molt recomanable. Bona diada. Hola, sóc en Josep Prat, de Prats Sabat Advocats, i per aquest Sant Jordi us recomano... i me l'estic llegint, 10 anys menys 53 dies, de l'Albert Ballesta, de l'editorial Llibres per Sir, en el que explica una miqueta tota la seva trajectòria des del 2011 fins al 2021, quan va ser director dels Serveis Territorials Interior Girona, Una miqueta explica com funciona la política i, a més a més, després també explica en aquest llibre els 53 dies que va ser alcalde de Girona. És un llibre que està bé, que és divertit, en el sentit que és de molt fàcil lectura i que ens situa tots una miqueta en l'àmbit polític. Per tant, qui ho vulgui llegir, us animo. Bon Sant Jordi! I unim llibres i ecologisme. Ho fem de la mà d'algú que domina el tema, aparquem la carpeta institucional, no perdem la militància, tampoc descobrim, o en aquest cas sí que descobrim, una altra faceta de Sergi Cot, regidor de l'Ajuntament de Girona, que ha escrit a quatre mans, juntament amb Marta Guillaumes, el fil verd i roig. Doncs seguint el fil, Sergi Cot, bon dia i bona hora. Bon dia, gràcies. El dia més bonic de l'any, Sant Jordi? Sí, hi ha molts dies molt bonics, però Sant Jordi és un gran dia per a tothom, especialment també pels patriotes, que és la nostra diada, i s'ha de reivindicar a Catalunya i en català, no com fan alguns que la volen desdibuixar una mica, pel que sembla. Suposo que també es viu diferent com a escriptor. Com a escriptor, ara m'has tirat un triple interessant, perquè més que com a escriptor, sí que amb la Marta Quellaumes, que és una companya de salt, que no ha pogut ser aquí avui, però l'hem coordinat, més que no escrit, perquè ara en parlem una mica més extensament, però vam considerar fer una obra després de molta reflexió, després d'haver compartit molts espais de militància, d'activisme, tant ecologista com polític, i de detectar també una mancança que hi havia en forma d'obra, és a dir, l'obra del fil verd i roig, que és una obra coral, on hi escriuen més de 30 persones per parelles, cada capítol va d'un tema diferent i cada capítol és per parelles i són gent i perfils diferents. era una obra inèdita, en el sentit que feta a Catalunya, en català, és a dir, nacionalment autocentrada, que parlés d'un ecologisme social i també d'alliberament nacional, i en aquest sentit vam trobar aquesta mancança, que no hi havia res d'això en format llibre al nostre territori, i vam dir, per què no ens hi posem, coneixem molta gent, coneixem molts perfils, la gent experta en temes des de l'acadèmia, des de la política, des de l'activisme, sobre diferents temes, i vam començar a contactar gent i a enredar-los, si es pot dir així, per participar en el Filbert i Roig. Això que plantegeu en un altre temps potser era ciència-ficció, però ara mateix és la realitat. És la realitat i una cosa també molt simptomàtica és que com més s'agreuja la crisi climàtica, que té moltes vessants, són molts temes encadenats, per això té més el fil verd i roig, és a dir, és la part, diguéssim, verda per la part més que tots entenem, la part més de l'ecologisme i roig per la part més del socialisme i dels seus valors, per tant, hem intentat trenar aquestes dues idees, que no és una cosa que ens inventem nosaltres ni molt menys, és a dir, és una cosa que que ja porten molts anys, però Catalunya s'està definint, es va definint, hi ha també molta trajectòria històrica i esperem que en quedi molta encara en un futur. I com comentes, assuntem a cap dalt i ara ens adonem que a través de tota aquesta onada reaccionària de populisme d'extrema dreta bestial, que un dels seus focus és evidentment la lluita contra la crisi climàtica, perquè és una lluita de justícia social, és una lluita de classes, és una lluita que implica... moltes d'aquestes qüestions. Evidentment, el seu primer objectiu, igual que el feminisme, igual que altres temes que consideren banals, estan al seu punt de mira. I com més s'agreuja la crisi climàtica, menys se'n parla. Tenim científics que ara fa escassament una setmana sortia el darrer informe del clima on s'analitza totes les dades de l'any anterior i així. des d'un consens científic molt ampli i es fa fredat, sincerament, fa fredat. A mi els fils en general m'agraden molt com a metàpores, sobretot els fils invisibles. En aquest sentit, quins són aquests fils que tenim aquí a Catalunya? Sí, en aquest cas hi ha molts fils. Catalunya és una terra amb una llarga trajectòria de lluites socials, moviments socials, lluites per defensar el territori, una pila de qüestions relacionades amb uns valors intrínsecs que sempre són i seran progressistes a Catalunya i que a vegades nosaltres els que estem més implicats doncs diem, a vegades hi trobes a faltar gent, falta múscul i així, però és que realment vas a altres coordenades, altres països, altres latituds i dius, sort en tenim a Catalunya del que tenim aquí, no? i és una terra de lluites històricament, ara fa just un segle, només cal recordar com estava Barcelona, com estava Catalunya, tot el moviment obrer, és a dir, tot un seguit de lluites, per tant, cada d'aquestes lluites, diguéssim, comporta un fil, un fil d'uns valors compartits, d'uns objectius compartits, d'uns horitzons, d'uns anels polítics, socials, etc. I per tant, el fil vert i roig és un fil més, podríem dir, vam buscar aquesta metàfora, no?, i que en aquest sentit ens fa molta il·lusió perquè un dels criteris que teníem és que aquestes 30 persones que hi participen teníem tres criteris que ens va costar complir-lo, en alguns casos l'hem complert, en alguns no, però al final ha quedat molt ben equilibrat, ho considerem, i era buscar dues persones que no fossin de la mateixa comarca per parlar d'aquell tema, que tinguessin edats diferents i que també tinguessin gènere diferents. Per tant, o madona o així, i llavors, bueno, en alguns casos ho hem aconseguit, en alguns d'altres no tant, però ha quedat ben equilibrat. El que sí que ens fa especial il·lusió és que el pròleg i l'epíleg, que és l'inici del llibre i el final, que és l'obertura del fil, diguéssim, i el tancament del fil, D'aquesta primera part, perquè ja dic en primícia que estem preparant una segona part per l'any vinent. Ara ho explicaré. I és el pròleg del Joan Martí Nadalier, que és una persona, un gran referent intel·lectual, que té els seus 80 i escaig anys llargs, un referent mundialment reconegut, un economista catedràtic d'Economia, molt reconegut, especialment a Amèrica Llatina, un dels grans referents intel·lectuals de l'ecologisme d'aquest país i a nivell mundial. I vam comptar amb la sort, li va fer molta il·lusió que comptéssim amb ell, de poder participar en aquell llibre, en el pròleg, entrar i encetar aquest fil des de la part més històrica, més del passat. I l'acabem, al final de tot, amb l'epíleg de la Laura Zúñiga Cáceres, que és una de les filles de la Berta Cáceres. que és una activista hondurenya que van assassinar el 2016 a Honduras per oposar-se a un macroprojecte d'una centràlida elèctrica. I, per tant, també enllaça, perquè volíem centrar-lo a Catalunya, als pisos catalans, tenim aportacions, evidentment, de catalans i catalanes especialment, però hi ha una aportació del País Valencià, hi ha una aportació de les Illes, hi ha una aportació d'una persona d'Euskal Herria, I ens faltava una aportació d'algú del sud global, del que abans s'anomenava Tercer Món, i en aquest cas la Laura Zúñiga Cáceres els hi va prestar, també ens fa molta il·lusió, i creiem que tanca molt poèticament el que representa i vol representar aquest llibre. I com es dona continuïtat a un tancament així? Efectivament, com a continuïtat? Doncs perquè nosaltres quan ens vam posar, ara fa dos anys, just abans del Sant Jordi de l'any 23, amb la Marta, com comentava abans, vam detectar que hi havia aquesta mancança, ens hi posem, ens hi posem... i ens vam motivar a començar a escriure a tot el personal, i hi havia gent que ens deia, hòstia, ara mateix per terminis no puc, aquests tres mesos que em poseu de termini per escriure el capítol, perquè vam demanar capítols curtets, entre 7 i 10 pàgines, cada capítol és independent, tot i que tots van lligats, evidentment, per tant, la gent se'l compra, i a vegades hi ha capítols que s'entenen més o menys, o vam intentar que fossin molt planers, però sempre respectant els estils i els criteris dels autors i autores, llavors això sí que ho vam tenir claríssim. En aquest sentit hi havia autors i autores o temes en qüestió que no van poder incloure, i que van dir, mira, guardem-ho, no fem la gran enciclopèdia de l'ecologisme català contemporani, sinó que fem-ho amb dues parts, perquè per exemple hi ha capítols tan més importants que els que hi ha ara dins de la primera part, com pot ser la qüestió de la mobilitat, ara tan de moda, malauradament per la qüestió de rodalies, l'ordenació territorial, la crisi de la biodiversitat, que també és un tema molt greu i molt important, La qüestió del litoral català, què en fem amb el litoral, amb la pesca, fiscalitat verda, com podem augmentar o generar uns impostos verds realment i que siguin efectius. Tot un seguit de temes que són, insisteixo, tan importants com els que ja tenim a dins i que estem guardant per una segona edició, per una segona part, perquè de fet ara estem estrenant la segona edició d'aquesta primera part, que també ens fa il·lusió, vull dir que està tenint el seu èxit. I de cara a l'any 20, d'aquí a un any, esperem poder venir el següent Sant Jordi amb la segona part. Això voldrà dir que anem bé de timings. T'anava a preguntar, sempre que mirem notícies internacionals, parlen del partit verd, sempre hi ha cristal·litzat tot aquest moviment en una política efectiva. Nosaltres sí que tenim uns verds aquí, però no crec pas que estiguin gaire amb l'onada. En aquest sentit, encara li queda recorregut a Catalunya perquè pugui cristal·litzar fins i tot en un partit i que no sigui la militància la que agafa aquest pes? Bona pregunta, bona pregunta. En aquest llibre hi ha molts capítols, per exemple, també els tenim ordenats de la manera que comencem més per la part més teòrica fins a la part més pràctica, podríem dir, però sí que molts comparteixen una mateixa idea, que és el que comentava al principi, que Catalunya és una terra de lluites, hi ha diversos capítols que parten de defensar el territori des dels tribunals, també del tema de l'edat ambiental, però també des dels carrers, totes les mobilitzacions que hi ha hagut, tot l'activisme juvenil que hi ha un capítol dedicat a l'activisme juvenil dels darrers anys, va començar la moneda de Fridays for Future, podríem dir a nivell internacional, i a la Greta Thunberg, però van a cristalitzar a Catalunya amb les nostres pròpies maneres i costums. Llavors, quan llegeixes el llibre, el Philbert i Roig, te n'adones que hi ha moviment, i que és el que deia abans, sempre estem pitjor del que ens agradaria, però estem molt millor que en molts altres llocs. Llavors, que això acabi sintetitzant en un partit verd, o d'alguna manera en una qüestió política, no ho sé, no ho tinc clar, a llarg termini, ja ho veurem, estem en un moment de molta polarització. El que sí que és veritat és que molts partits actuals, diguéssim, intenten... traslladar i transposar totes les demandes que hi ha al carrer, que són demandes molt sovint, el 99% de les vegades, no diré sempre, perquè sempre no existeix, però el 99% de les vegades som solament lícites, som absolutament correctes, som absolutament, diguéssim, ben orientades, no? És a dir, tota la qüestió del Hard Rock o els Jocs Olímpics. Hi ha un capítol precisament de dos de les portaveus, tant del Hard Rock com del Camp de Tarragona, com dels Jocs Olímpics, que expliquen com ha sigut tot aquest procés, tot el mobilització que ha fet, tot el múscul popular que han anat aconseguint a través d'explicar el projecte, però les realitats del projecte, no només la part de la fotografia que queda més bonica i després ningú se'n recorda de totes les conseqüències que comporta això. Perquè ja ho hem vist a altres llocs, altres latituds, llavors no ens inventem res, no som els del no a tot, sinó que som els que tenim un model alternatiu i que volem intentar, diguéssim, consolidar aquest model alternatiu que és molt més sostenible i és molt més segur per una vida i un clima a llarg termini molt més saludable i, en definitiva, per una vida molt més digna a llarg termini. amb una mica de sort l'any que ve ens ho seguiràs explicant, no? Esperem que sí, la segona part, amb la Marta, si pot ser, que avui n'ha pogut venir, però esperem que sí. Abans de marxar, preguntes no típiques, quin llibre t'estàs llegint ara mateix, i no s'hi val dir el fil Vertigo. No, perquè el Vertigo Roig, de fet, l'he llegit per parts, per capítols, en complet no l'he llegit, el que em vaig llegir, clar, perquè ja l'he llegit abans, el que em vaig llegir diumenge i dilluns va ser el llibre d'en Manel, Vidal, que és bastant graciós, La veritat és que fa molt bo. També el llibre de l'Octavi Iscariot, que m'he llegit darrerament, que és molt ràpid de llegir, és un tema interessant. I el que tinc de mitja és que em costa trobar temps, perquè s'ha llegit molt poc, han de ser llibres molt petits i molt condensos, perquè si no m'està costant molt trobar temps o energia per concentrar-me. Però és el d'un món de deixalles que vaig començar a principis d'any i ho vaig per la meitat més o menys, que és molt interessant i que també és molt escaient pel tema en qüestió que estem vivint a Girona, també amb tota aquesta transformació en el sistema de residus. Llavors, un món de deixalles és una gran recomanació que faig. També hi ha un altre llibre que va sortir uns dies més tard, setmanes, que va ser una coincidència, però ens va fer molta il·lusió a les dues parts, es diu Futurs i Impossibles, que és un llibre també coral, com el nostre, potser una mica més enfocat a la part més acadèmica, però que parla una mica també això, de l'ecologisme, és una òptica més diferents qüestions, més associades a la investigació i a l'acadèmia. i a la part més teòrica, podríem dir, que es diu això, Futurs Impossibles, coordinat per la Babila Seca i en Rubén Martínez, i també ens fa molta il·lusió, els vam convidar a la primera presentació que vam fer a Barcelona, i bueno, aquests són els llibres que vull llegir-me, però en tinc molts, per cada tres llibres que em compro me'n puc llegir un, hòstia. Ja ho imagino, ja. Qualsevol cas, Sergi Cot, si tot va bé l'any que ve, i si no entre mig, doncs ja trobarem algú amb accent basc que ens pugui reunir. Moltíssimes gràcies. Bé, doncs, al llarg d'aquest matí sí que seguirem nosaltres a Plaça Catalunya, però recordem que a la tarda també tenim Sant Jordi més enllà d'aquí. I és que els barris de Girona també s'hi fan coses. Això ho diem cada dia de l'any, però avui a Sant Jordi especialment també. Primera parada, ens n'anem cap a Sant Narcís. Carme Castell, bona tarda i bona... Bueno, bon dia i bona hora. Que la tarda després. Hola, què tal? T'anava a dir, vosaltres per Sant Jordi, és impensable que no feu alguna coseta i em sembla que sí que teniu activitats per aquesta tarda. Sí, mira, a les 4 començarà un mercat de llibres i roses. És important que tothom que vingui a la plaça veurà que hi ha llibres de segona mà, també. O sigui, hi haurà llibres de segona mà i suposo que també hi haurà llibres nous. Bé, suposo, no, segur. Però volem fomentar el reciclatge, que és superimportant amb els llibres. que molta gent té molts llibres a casa, no sap què ha de fer, no els pots llançar, doncs llavors donem l'oportunitat a tothom que vulgui tornar a donar-los vida en aquests llibres. Després, a les 7 hi ha un concepte del cicle a prop. O sigui que aquest any aprofitem això i ve el grup Nuny. I després, durant tota la tarda, hi haurà una fot-trac, la ximaleta, que ens donarà o tapes o pizzas o, com es diu allò, entrepans petitons. Ho fan super, super bé. Ja vénen força sovint al barri. Jo estaré encantada de rebre la gent. Només faltaria, en qualsevol cas, Carme, un any més, una vegada més, de dir que Girona no és tan petita com ens pensem i que els barris també s'hi fan coses. Els barris tenim vida. Els barris tenim vida, que molta gent se'n descuida. Nosaltres no ens n'oblidarem pas. En qualsevol cas, hi ha temps per fer-ho tot. Per fer plaça a Catalunya una estoneta i cap a Sant Narcís. I tant, que si per això ho fem a la tarda, que la gent al matí vagi cap al centre i després a la tarda que es quedi en el seu barri, perquè igual que a Sant Narcís hi haurà molts altres barris que faran cosetes. Ara mirem aviam què fan. Carme Castell, moltíssimes gràcies. Moltes gràcies a tu per recordar-nos de sempre. Molt bé, saltem de Sant Narcís, ens n'anem ara sí cap a Montilivi, on també tindran activitats al llarg d'aquesta tarda. Aviam què ens explica l'Eva Poello de l'Associació de Veïns. Bon dia i bona hora. Bon dia i bona hora. Sant Jordi no només es fa a Plaça Catalunya, no només es fa a Sant Arcís, sinó que també a Montilivi tenim cosetes per aquesta tarda. Sí, per aquesta tarda en el nostre barri tenim activitats preparades per les afes de les escoles que ens envolten al barri. Tenim preparat fer una llegenda molt especial, una representació de la llegenda molt especial. No és la típica de sempre que el prince, el cavaller mata el drac. L'heu de venir a veure, és especial per la diada. Llavors tenim tallers de manualitats per nens, paradetes amb llibres, roses i moltes altres coses fetes a mà per les diferents afes. Eva, en qualsevol cas, i ara li deia a la Carme fa un moment, hi ha temps per tot, eh? Vull dir, hi ha temps per passar per Sant Jordi aquí a Plaça Catalunya i també de poder-se escapar la gent cap a Montil i bici, si vol. Sí, la nostra idea és que, com que està pensat per la mainada, sobretot, La mainada vingui a fer Sant Jordi per aquí al barri, conegui, estigui tranquil i després cap a les 7 o les 8 ja passejar cap a la rambla tots junts. I que els barris hi fan coses també. I tant, moltes coses. Eva Puello de Montilivi, moltíssimes gràcies. A tu, moltes gràcies. I acabem mirant cap a Girona Est, potser no per aquesta tarda, però sí per aquest divendres. Per fer-ho parlem amb l'Ivan de Castro del Centre Cívic Unyac, i ja aprovito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora. Bon dia, Saïd, què tal? Em sembla que vosaltres, vaja, us escapeu una miqueta d'avui de la diada de Sant Jordi i ens anem a divendres. Sí, aquest divendres, a la tarda, a les 5, celebrem Girona Est amb la lectura, que és un acte comunitari que està emmarcat amb la Diada de Sant Jordi, perquè sempre ho fem el divendres de després de Sant Jordi. I és un acte comunitari que és per promoure el gust per lectura i el que fem, bé, totes les entitats de... del barri, entitats, serveis, comunitat educativa, preparen tota una sèrie de parades literàries on cada una d'elles té una proposta diferent. Algunes propostes, per fer-nos una idea, algunes són un conte interactiu, hi ha d'altres de manualitats, ja fan mímica amb textos literaris... Bé, hi ha tot un grapat d'activitats amb diverses paradetes i la gent, de fet és una activitat oberta per tothom, molt familiar, de fet, per tots els públics, i la gent pot anar fent un tastet de cada una d'aquestes activitats, i a més a més, tenen una... una butlleta, que cada activitat, cada proposta que participen, marquen aquesta butlleta i quan la omplen poden anar a una altra parada i aconseguir un llibre gratuït. O sigui que, a part de ser una festa lúdica on s'ho passaran bé les activitats, també s'emporten un llibre que poden escollir de tota una sèrie de... les llibres que tenim per totes les edats. I suposo que fer un divendres també ajuda bastant, no? Vull dir, més enllà de Sant Jordi, ja deixem enrere tot aquest tornado i, a més a més, un divendres que sempre convida abans de començar el cap de setmana. Sí, de fet és una activitat que pel barri està molt esperada perquè com també hi participen les escoles, les famílies venen amb la mainada de la zona i sí que també parlant amb tu m'agradaria això que... que és una activitat que també volem obrir a la ciutat, que pugui venir gent de tot Girona i fins i tot de fora. És una activitat, això, molt oberta. Doncs mira, nosaltres de moment avui ens quedem a Plaça Catalunya, però ja sabem que divendres venim cap aquí. Molt bé, perfecte. Vinga, moltes gràcies. Que vagi bé la diada. Vinga, a reveure. Adéu. Hola, sóc en Pere Albertí. Com a persona profundament enamorada de les terres gironines, per aquest Sant Jordi us voldria recomanar qualsevol llibre que edita l'editorial Les Gavarres, que fan una magnífica tasca de preservació de la memòria i cultura de les nostres terres. Ara mateix acabo de llegir el llibre Corones de Roure, d'en Xavier Txergai, Aquest llibre és un conjunt d'articles que va publicar la revista Garrotxes sobre la vida de les famílies del Pla de l'Estany. Històries de pagesia, històries dels masos, etc. Però si dubteu, us aconsello un clàssic que, si viviu a la comarca germana i us les estimeu, no podeu deixar de llegir. Els dietaris d'en Miquel Peyrolí. un escriptor gabarrenc que lamentablement va traspassar fa anys. Però a les nostres terres no tot són flors i violes. Lamentablement es produeixen també fets delictius, alguns d'ells molt greus, crims que no sempre tenen el seu càstig. Com extraordinàriament ens ho expliquen la Tora Soler i en Jordi Grau en el seu llibre, el seu magnífic llibre Sense Pietat. Ja ho veieu? molt a llegir sobre les nostres terres. Vinga, que tingueu un bon Sant Jordi. Hola, sóc en Roger Cacera Gumbau i per aquest Sant Jordi tiro cap a casa. Us recomano el llibre Presents imperfectes, d'Elisabet Gené, el Premi Just Manuel Cacero 2024, una novel·la que entrellar-se vides urbanes amb una mirada tendra i irònica sobre la solitud i els desitjos quotidians. Bona diada de Sant Jordi i bona lectura! I tornem dels barris, tornem cap a Plaça Catalunya per veure què ens depara aquest Sant Jordi 2025 que ja tenim a mig fer. I a mig fer no, perquè ja tenen tota la feina feta, són les editorials que ja tenen paradeta per aquí, per Plaça Catalunya. En aquest cas, hem convidat amb nosaltres la Cristina de Gatamaula. Bon dia i bona hora. Bon dia. Però avui vens amb tres veus diferents, perquè em sembla que també representes a Cap de Brot. Has vist? És que estic pluriempleada. M'ha agradat molt aquesta combo que heu fet. És a dir, explica'm una miqueta com ha anat això. Uns van cap allà, altres venen cap aquí. Clar, t'organitzes al principi, ets nou, no tens excessius recursos, temps personal i... Havíem comentat que la possibilitat perquè poguéssim estar tant aquí a Girona, evidentment, com a Barcelona, era partir-nos. Ells estan a Barcelona, s'han emportat uns quants dels nostres, de llibres, i així podem fer parada amb els llibres de cap de brot i amb els llibres de Gatamaula, i nosaltres hem fet el mateix aquí a Girona i també a la parada de Gatamaula tenim llibres de cap de brot. Atac en estèreo, eh? Per terra, mar i aire. Tot, tot, tot. De Gatamaula, què podríem destacar per aquest 2025 aquí a Sant Jordi? Home, a veure, estem molt contents. És que ara ho comentava fa... És el vostre primer Sant Jordi? És el primer Sant Jordi. És el primer. El primer primer primeríssim. Portem dos mesos i uns quants dies de vida. Carai. S'ha passat rapidíssim. Qui dia passa, nyempènyer? És, mare meva. És que no te'n dones compte i en res ja ho tens aquí. I, bueno, clar, al principi molts de nervis, perquè ets 100% nou. I Sant Jordi, Sant Jordi, és un dia de bojos. Molt maco i tot look típic, no? Però és de bojos. Clar. Què podem trobar? Vostre. Clar, a veure, de moment no tenim molta quantitat, però tenim molta qualitat. Però ja va bé, clar. Doncs ara per Sant Jordi hem arribat amb tres títols. Tenim l'últim, que ha arribat, Hwang Song Yong, un autòcoreà, amb el capvespre. No sé si més o menys te l'has pogut mirar. Segurament no, tens molta feina. No, per sobre, sí. El que passa és que me l'explicaràs tu. Sí. Bé, tens tota aquella espècie de mirar enrere de què has deixat amb el pas dels anys quan has volgut fugir d'una situació que a tu no t'agradava, voler canviar... tot allò que no era el teu somni de quan ets jove i llavors arribes a certa edat, mires enrere i plantejar-te si t'ha valgut la pena, què has perdut que fos important, què podries haver fet diferent i té la part interessant que tens dos narradors. Tens aquest home que rememora el seu passat i llavors tens una persona que retroba d'aquesta joventut que ja ha perdut. I també té una part de narració important. Aquest com a primer títol... Aquest és l'últim. Va sortir ara el 2 d'abril. I llavors tenim els altres dos amb els que vam inaugurar l'editorial, que és la balada dels ocells de muntanya de l'escriptora xinesa Can Xue i la teranyina de en Josep Roth. T'anava a dir, quantes vegades te'ls has repassat de pa a pa? Uf, ma meva... Pregunta trampa, eh? Crec que ja sé on està qualsevol cosa de qualsevol dels contes de Can Xuer o qualsevol fragment de l'execrable protagonista de La Tranyina. Te'ls acabes aprenent de memòria, si no te queda un altre. T'anava a dir això respecte a Gata Maula, però clar, com que tu també parles de part de Nincu i de... També, vi aquí a portar els altres. Sí, sí, tenim... Què tenim? Eh, que tenim una novetat molt important d'un autor de Girona. El puc donar jo, aquest? Sí, sí. O el poemari de Lluís Lucero. T'anava a dir, quants anys feia que Lucero no em portava un de nou? 13, em sembla, 13 o una cosa així, 14. Crec que més o menys. Jo encara era jova i tot. Jo encara era jova. Imagina't. Podia sortir l'endemà no estava cansada, sí. Però, ostres, s'hi feia moltíssim, que no teníem un poemari de lucero molt important i molt il·lusionats, la veritat. Perquè, ostres... Autor gironí, molt, molt conegut. Bueno, il·lusionat ells, però tu també, no? Ilusionada jo també, perquè, ostres, fa anys que el conec, i potser no tant com ells, però sempre fa il·lusió que algú que coneixes publiqui. Home, i tant. I Rossinyol, si no m'equivoco, que també tenim el títol de Rossinyol. Sí, sí, sí, un títol, doncs, també molt a destacar. A veure si no m'equivoco, perquè estic molt, molt espessa jo avui, Ocells de Fang. Ocells de Fang. Sí, sí, sí. I llavors també han emportat un molt divertit, també un personatge absolutament exagerable, però graciosíssim, amb el de... La traducció és d'en Domènech Bonzatí, que havia treballat per la llibreria Geli. Ah, no el conec. El del calent mental. És que el títol... No és perquè no m'ocupi allò de la feina, és perquè soc un autèntic desastre. No, clar. Com era? No ho tinc volgut. Sí, és el que l'he inventat qualsevol, i me falta el tros del principi del títol. M'encanta l'Anna com a apuntadora. Tu pots, Anna? En qualsevol cas. És fantàstic, però sí, sí, sí. Meravellós. La Mar Cadalà, amb un altre poemari boníssim. Sí, home, jo que sóc de Figueres, ja m'ho conec, ja. Figueres, aquesta ciutat intrèpida i salvatge a vegades. Ara que anau a buscar-me la xuleta aquí en el mòbil. Sí. No ho farem d'aquesta manera. On us podem trobar a Gatamaula i Cap de Brot? Mira, aquí a Girona estem al principi de Plaça Catalunya, al costat del bolet, i a Barcelona estan a Plaça Universitat. A Plaça Universitat. No puc ser més concisa perquè realment... No, tranquil·la, vull dir, deu ser llei, que preguntin a la gent, vull dir que això sempre funciona. En temps de Google Maps i tot això, vull dir, és fantàstic. Google ho farà molt millor del que pugui fer jo, o sigui que... Cristina, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta i que vagis superbé i feliç Sant Jordi. Moltes gràcies. I no marxem de plaça Catalunya, tampoc de parlar de les editorials que tenim nostres d'aquí de Girona. És el torn de llibres del segle. Marta Costa Pau, bon dia i bona hora. Hola, molt bon dia a tothom i molt bona diada. El primer que us he de dir és on us podem trobar. Bé, ens podeu trobar aquest carreró que hi ha entre la plaça de Catalunya i la Rambla, un lloc molt de pas, o sigui que no hi ha un de nostre cel·lent i estem tot el dia, evidentment, amb els nostres en tot el nostre català. T'anava a dir, dia de Sant Jordi, vosaltres, llibres del segle, què podem buscar i trobar amb vosaltres? Porto aquí un exemplar de totes les novetats, m'he deixat el principal, o un dels principals, que és les Matriosques. Les Matriosques de Gemma Brusquet, que és un llibre històric, de rescat de la memòria històrica de Girona, d'un episodi molt important i malauradament desconegut perquè hi ha les dones pel mig i ja sabem que les dones la història no les tracta bé. Aleshores el que ha fet la Gemma Busquets és anar parlant amb mil persones, buscant en els arxius, i trobar aquella història de dues regidores republicanes que quan ja Girona estava ja pràcticament ocupada per les propes franquistes, elles es van posar al capdavant de l'Ajuntament de Girona sabent que tot estava perdut, que no hi havia res a fer, però ells troien en la república i van dir, nosaltres la defensarem fins al final. Sabien que al cap de poques dies o al cap de poques hores havien de marxar l'autorí. diuen que igualment, i vaja, ell explica tot això, ho explica amb una delicadesa, d'una manera literària, és un llibre històric, però també és literatura, i és molt i molt recomanable, així que aneu-lo a buscar. Arran d'això, hauria de dir-vos també que l'Ajuntament de Girona ha col·locat una plata, ha dedicat una sala a la Junta de Girona a aquestes dues regidores. O sigui que ja estan una miqueta trasportades a l'obligació de l'objectiu de la Girona. Jo que encara no he esmorzat, veig el futur del menjar. El futur del menjar. Mira, això ho explico. És a forma part d'una col·lecció que hem engegat fa un any. Es diu D'ara endavant. És una col·lecció d'assaig que coordina l'Albert Consola i ell és el traductor junt amb la Maria Soler del Bany perquè són assajos de temes d'actualitat, d'aquí, de l'ara endavant, d'actualitat, una mica que també ens presenten on diuen què passarà en el futur, amb temes que ens afecten moltíssim, des de les xarxes socials, com és el primer títol, que es deia el Bonimocràcia, fins al menjar, que en un món que cada vegada és més globalitzat, que està afectat pel canvi climàtic, hi haurà molts per tothom. També es planteja, és la fi de la carn animal, una mica totes aquestes coses, que els transgènics són realment bons, són realment dolents, és un repàs d'una... d'una periodista nord-americana, la Amanda Little, que va rebre als Estats Units els premis més importants que consuminen la literatura o el periodisme amb el canvi climàtic, amb el medi ambient, que és el Premi Neuquilus i el Premi Rachel Carson Amir Manrú. I ella va a diversos països del món on s'està investigant o s'estan aplicant Bé, mètodes per arribar aquí, que hi hagi menjar per tot com en un món que cada vegada serà més fundat dins... que està cuent, no? Mai més ben dit, en el món del menjar a nivell mundial. I és molt, molt interessant. I un Sant Jordi no seria un Sant Jordi sense alguna cosa del Josep Maria Funelleras? Del Josep Maria Funelleras. És que en tenim dues, de coses. Dues? Dues, dues. Hi ha un conte molt... Sempre fa dos per un, eh, que toma. Sí, sí, sí, exactament, mira... Un és un conte que ha il·lustrat la Pilarín Vallès i ella ha fet el text, o sigui que és un llibre meravellós, un llibre preciós, que es titula i em parles d'unes coses on m'ha caigut oblid, que, com el Pico l'indica, va sobre l'Alzheimer, les malalties degeneratives, que ha impulsat l'IDIGI, de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona i és per explicar als nens que un dia els avis poden perdre la memòria i explicar per què la perden. Té aquest component educatiu a banda que és un llibre preciós i aquest component educatiu que li dona un valor afegit. Hi ha una altra cosa absolutament diferent que és un còmic que es diu Éxtasi a l'Unyà, que els dibuixos, les il·lustracions són fetes per a Marc Vicenç. És psicodèlic, eh? Jo el veig. Psicodèlic, però és que la història també ho és, eh? Perquè si us en recordeu, els gironins se'n recordaran que el mes de maig del 2020, en ple confinament, un veí que dona la seva casa dona al riu Unyà, veu en el riu Unyà, a la llera del riu, una figura, que primer es pensava que era un cadàver, Després es pensava que era una figura, una escultura que fins i tot la Marta Madrenes diu que pot ser una escultura que podria ser del segle XVIII o anterior, mirem què passa. No dic que molts veïns ho sabran, però pels que ho sàpiguen no dic què va ser realment. Però era una història que va tancar un cert enrenou a la ciutat i està aquí immortalitzada amb aquests dibuixos d'en Mar Vicenç i en Josep Maria Funelleres. Sempre un valor segur, el senyor Funelleres. I ja per últim, on la ciutat canvia de nom? Bueno, no podíem deixar escapar l'any Candel. L'any Candel se celebra aquest 2025 i nosaltres hem publicat la seva millor novel·la, que és D'on ve la cibre de canviar el meu nombre, l'hem publicat en català. Per què l'hem publicat en català? Perquè l'editorial llibres del cibre és l'editorial que li va publicar més obra en català. El meu pare, el fundador de llibres del cibre, Manu Costa Pau, era molt amic amb l'any Candel i tots els llibres en català els hi publicava ell. que encara ja era viu i ara hem de posar una mica el que havia fet la trajectòria amb aquesta amistat que tenien els dos, publicant un llibre de Can Bell, també en català directament, Hi ha un prefaci preciós de la Maria Candel, que és la filla de Candel, que explica aquesta necessitat que la gent del barri, perquè aquesta obra parla de la gent del barri on vivia Candel, necessitat que parlin en català en un llibre de Candel, perquè, de fet, el català és de la seva llengua. Parlar en castellà o en català, un castellà barrejat en un català, però eren catalans i per tant ens trobem parlant en català amb la seva principal novel·la que és la Ciutat Camià, que està traduïda per Gerard Bagué, que és un periodista gironí que ara està al diari Ara i que a més a més està traduït a altres coses i es va embolicar o atrevi amb aquest repte que era traduir Candela al català. Llibres del segle, Marta Costa Pau, moltíssimes gràcies. I et deixem tranquil·la perquè em sembla que el gruix de la feina ve ara, eh? Ara comença, no? Sí, sí, sí. Sant Jordi de Vall de Bastons, eh, pels llibres. Anem cap allà, sí, sí. Moltíssimes gràcies. Hola, sóc Claudi Raquena, periodista, i per aquest Sant Jordi us recomano els dos últims llibres que jo he llegit. Terra Magra, on l'autor Gerard López Fajada narra la història d'Argesinda de Llaés, una de les últimes monges del monestir de Sant Joan de les Abadeses. Aquesta història d'aquesta monja lliga mil anys després amb la recerca sobre les guerres carlines que estan fent la Raquel i en Dani. L'altre llibre és Quatre estacions i un ramat, d'en Jordi Joanola Antoti, un pastor que, sense oler-ho, s'ha convertit en un influencer que, a través d'aquest llibre, dona a conèixer el seu món als lectors. I no ens hem mogut de Sant Jordi aquí a Girona. Què anaves a dir? No ho sé. Ens hem mogut de Girona, diguem-ne. És que m'he bloquejat, m'he posat nerviós amb tanta gent ja que comença a inundar els cabells de la ciutat de Girona, especialment del Rovell de l'Ou, que en diríem vosaltres, vull dir, d'aquest lloc tan i tan bonic i preciós. Vosaltres què fèieu? Al Sant Jordi me'n recordo a la Devesa, eh? Quan jo no hi era. Home, vàrem fer un cop a la Devesa i també vàrem estar a la Fira de Girona per provisos de pluja i sort que vàrem anar-hi perquè hi havia un reguitzell d'avantades i de... Gran encert aquell... Sí, sí, no, no, va anar un pèl. T'anava a dir, però a vosaltres us va agradar la Devesa entre la polsegada, el polen i el no sé què... Jo prefereixo aquí a plaça Catalunya Rambla, carrer Santa Clara, que és molt més nostàlgic i a més a més tenim la catedral aquí de Sant Fèlix, la catedral de Girona, postal de Sant Girona. Et puc donar una recomanació, un consell? Sí. Mira, no ho faré pas jo. Ho farà l'Anna de la examinada, aquí hem convidat aquí amb nosaltres, aquí a Plaça Catalunya. Bon dia i bona hora. Hola, bon dia. Sort que us tenim de costat, eh, quasi, perquè si no... Molt, molt a prop. De fet, ens podeu trobar al carreró aquest que hi ha entre la Plaça Catalunya i el Pont de Pedra. Som allà amb tots els nostres llibres i tota la nostra energia, que el cansament s'acaba tapant amb l'emoció de vendre llibres, per tant. Quin remei, més avui no que toca, vull dir, quin remei, no es pot moure. També esteu en estèreo? Vull dir, teniu algú a Barcelona? I tant, sí, sí, sí, som aquí a Girona i també som a la plaça Universitat de Barcelona. Ah, mira, al costat de Cap de Brot i potser... Exacte, internacionals, ja. Hem de buscar les editorials gironines a Barcelona, plaça Universitat, ja ho sabeu. si ens esteu escoltant des de fora i si és aquí a Girona, doncs ja ho hem dit, per aquí pels voltants de la plaça Catalunya. Què tenim de la geminada per aquest 2025 de Sant Jordi tan bonic, tan preciós? Mira, l'última novetat que vam treure abans de jugar al Sant Jordi van ser les cartes d'amor entre la Virginia Woolf i la Vita Sackville West. dues donasses, la Virginia Woolf molt més coneguda que la Vita, evidentment, però crec que aquí, en aquestes cartes, es descobrirà la figura de la Vita Sackville West, que era una aristòcrata escriptora, viatgera, perquè el seu marit era ambaixador, escriptora més, molt d'èxit, molt més d'èxit que la Virginia Woolf en la seva època, de fet, l'editorial de la Virginia i de Leonard Woolf, es va fer bastant d'or gràcies a moltes de les novel·les de la Vita Sackville West i elles van començar una relació epistolar, personal, però també epistolar, molt intensa, en aquella època que encara la gent s'escrivia cartes. Eren bons temps aquells. Eren molt bons temps i gràcies a això podem recuperar joies com aquesta d'una intensitat, bé, d'un voltatge emocional molt molt alt llavors. És una alegria, sí, sí. Tenim més títols? Segur que sí. Oh, i tant, tenim molts més títols. Quins en podries destacar, va? Mira, com que les cartes d'amor són més tendres que picants, ara et vull portar un llibre més picant. Ja deia jo, això estava massa endolçat, tot això. I la novetat de la col·lecció Idilis, que sabeu que és la nostra col·lecció de literatura eròtica, l'últim llibre que ha sortit és Confessions d'una Sugar Baby, que és un llibre que recull la veu d'una noia que es dedica a ser Sugar Baby o fillola de sucre. Fillola de sucre, m'agrada molt la traducció al català que n'heu fet. És molt bonic, és molt nostrat. Fillola de sucre. No, no, molt bé, molt bé, sí, sí. I és un llibre que, tot i que es digui Sugar, és més àcid que en Sokrat, la veu de la narradora, que està basada en una història real, però hi ha un pseudònim per motius de privacitat obvis, La narradora és acidíssima, és una noia sense pels a la llengua, que explica les alegries i les desfetes d'una professió que ve, que existeix, és a dir, no hi ha cap posicionament moral per part de l'editorial quan a la pràctica d'aquesta professió, diguéssim, però creiem que amb el fenomen Only Fans, que potser a Estats Units ha arribat més que aquí, però aquí també ja està arribant i és una realitat, creiem que és una cosa que ha de sortir a la llum i que val la pena escoltar una veu com aquesta, perquè a més és una veu molt càndida, molt directa, i rius, i pateixes, i... sobretot rius, perquè ella se'n riu bastant de la vida, se'n fot bastant de tot, però alhora és una noia que ella diu que el que li agrada més a la vida és... Puc dir una paraulota? Pots dir el que vulguis. Sí, d'acord, gràcies. Bueno, sí, és una paraulota. A ella li agrada follar i després li agrada llegir. Llavors, ella estudia literatura i al llibre també hi ha bastantes referències literàries i això és molt interessant, perquè... És un llibre marrano, però alhora literari. He de dir que m'han parlat, i la paraula que em van dir em va agradar molt, que era sinceritat. Sí, sí. Era un llibre molt i molt sincer, més enllà de judicis que puguem tenir després cadascuna amb els seus filtres, eh? Però que era un llibre molt i molt sincer. Ella no posa cap filtre, llavors això és molt interessant de veure aquesta perspectiva que sempre sol estar tapada per moltes capes de... Totalment, totalment d'acord. I encara ens dona temps per una última recomanació. Una última recomanació, mira, jo recomanaré, perquè a més l'ha traduït una gironina d'adopció, l'Anna Carreras, ens va traduir Ocellets de l'Anaïs Nin, que és un recull de relats d'aquesta escriptora, diguéssim, també històrica. Per qui va llegir Delta de Venus, aquests relats són una mica més rebaixats de to, eh... I l'Anaïs Nin és una... jo dic que pinten paraules l'Anaïs Nin, a mi m'agrada molt els colors que posa els relats que recullen aquí a Ocellets i és una aposta molt més literària potser que Sugar Baby, que és més directa, l'Anaïs Nin hi posa molta més literatura, molts més recursos literaris. i des de diferents perspectives també hi ha relacions entre dones, hi ha relacions molt poc convencionals amb obres d'art, és a dir, és una senyora també molt punky, però que potser el nom espanta, perquè avui aneix Nin, una clàssica, però no ha d'espantar gens. És un llibre molt amable per als lectors i ens el poden venir a comprar aquí al costat del Pont de Pedra. Va, que ens el treuen de les mans. Anna, el dia més bonic de l'any, Sant Jordi? A mi m'agrada més estar darrere de la parada. Per comprar llibres no m'agrada tant. Ara, per vendre'n és un dia fantàstic, sobretot perquè quan se t'acosten a la parada pots recomanar perquè tu saps el que tens i aquesta conversa amb els lectors és molt, molt divertida i, no sé, crec que omple molt i t'omple d'energia per seguir fent encara més llibres. Anna, Noguer. Noguer. De la geminada, moltíssimes gràcies i que tinguis un Sant Jordi gairebé tan fantàstic com tu i tots els teus llibres. Moltíssimes gràcies, gràcies per convidar-nos. Hola, sóc Eugènia Cross i recomano com a lectura La Taranyina, de Joseph Roth. És un llibre recentment publicat per una editorial nova que es diu La Gata Maula i que us recomano fervorosament. Es veu com hi ha l'entremat de la societat a la mània abans del nazisme o com es forja. Molt recomanable per la descripció que fa d'aquest ambient. Hola, sóc Martí Terès i aquest Sant Jordi em regalaran Diagonal Manhattan de Xavier Bosch. Sóc un gran lector d'aquest autor català que escriu unes novel·les fantàstiques i en aquesta ocasió ens parla, a més a més, de la publicitat, que és la meva activitat professional. Per tant, us el recomano. Segur que serà una lectura fantàstica i que tingueu un feliç Sant Jordi. Bon dia i bon Sant Jordi. Soc Miquel Riera, peribrista i escritor. I per aquesta diada us volia recomanar una novel·la preciosa que es diu Peripècies i de la qual és autora la gran Maria Barbal, l'escritora del Pallars que fa tants anys que ens deleita amb les seves obres, des que ens va escriure aquella meravella que es deia Pedra de Tartera. A Peripècies la Maria ens dissecciona la vida d'un escritor i és una novel·la que enganxa des del primer minut. Molt recomanable. Bona diada. Hola, sóc en Josep Prat, de Prat Sabat Advocats, i per aquest Sant Jordi us recomano... i me l'estic llegint, 10 anys menys 53 dies, de l'Albert Ballesta, de l'editorial Llibres per Sir, en el que explica una miqueta tota la seva trajectòria des del 2011 fins al 2021, quan va ser director dels serveis territorials d'interior Girona, Una miqueta explica com funciona la política i, a més a més, després també explica en aquest llibre els 53 dies que va ser alcalde de Girona. És un llibre que està bé, que és divertit, en el sentit que és de molt fàcil lectura i que ens situa tots una miqueta en l'àmbit polític. Per tant, qui ho vulgui llegir, us animo. Bon Sant Jordi! Hola a tothom. Aquest Sant Jordi penso que paga la pena recordar tots els herois aquells qui defensen terra, llengua i cultura. I per això us recomano el llibre de Josep Vicenç Mestre, Paraules de president. Un llibre que analitza els discursos de Prat de la Riba, de Puig i Cadafalc i de Macià, i de la imatge que projectaven, com també del seu ideal de nació. Cap dels tres diuen que no va ser un gran orador, però amb les seves paraules van transformar la Catalunya del seu temps. Feliç diada de Sant Jordi a tothom. Bon dia, sóc en Toni Iglesias. Us recomano Diagonal Manhattan de Xavier Bosch, que tracta sobre el tema d'una agència de publicitat i una filla que se'n va a Nova York a aprendre el funcionament d'aquest tipus d'agències multinacionals. I la gran pregunta és, diu, quin és el logo de la felicitat? Soc l'Anna Sala i per aquest Sant Jordi m'agradaria recomanar-vos Mercè i Joan, d'Eva Comas Arnal, que va ser l'obra guanyadora del Premi Pro 2024. La novel·la s'endinsa en la complexa relació amorosa entre Mercè Rodoreda i Hermano Biols, pseudònim de Joan Prat, i que sempre ha despertat molt d'interès durant la primera etapa del seu exili a França. El llibre enganxa no només pel fet que està basat en fets reals i per l'intens treball d'investigació que hi ha al darrere, sinó també perquè et fa adonar de l'impacte que va tenir l'exili i els efectes d'aquest exili, inclosos els de la Segona Guerra Mundial, en l'obra posterior de Mercè Rodoreda. Hola Girona FM! Soc en Xavier Villarreal i la meva recomanació per aquest Sant Jordi és Els dies previs de Lluís Montada, un llibre que segur que us atraparà amb el seu estil i que us emocionarà amb la dolçó de les seves històries. Que tingueu una bona diada. Adéu! Et despertes amb un bon cafè? El primer te'l posem nosaltres. El primer cafè. Comença el dia amb el repàs de tota l'actualitat a Girona FM. Pau Villafanyer, Arnau Vila i Saïd Esvai et posen el primer cafè del dia amb tota la informació que necessites per encarar la jornada. Engeguem el dia a Girona FM amb el resum de l'actualitat i el que ens espera. Cada dia, de dilluns a divendres, a les 9 en punt del matí. I ja a camí d'un quart d'una del matí, seguim des de plaça Catalunya, seguim amb aquests quatre rius de Sant Jordi. Tota la gent que ja comença a omplir aquests carrerons i aquesta plaça Catalunya que tenim per aquí comencen a estressar l'Arnau Vila una mica. No, però ja m'agrada a mi, perquè així estic envoltat d'amics i amigues, de roses i llibres i alegria aquest dimecres. Amics coneguts i saludats. Com deia Josep Pla. Mira, el que sí que ara al·lucinaràs una miqueta més, Arnau Vila, és perquè redescobrirem una nova faceta del doctor Josep Maria Sirvent. De quines facetes? Que com jo, probablement és com el Leonardo da Vinci d'aquesta era. Jo crec que sí. S'ha fet de tot. I tant, segur. Que passarà per la posteritat de qualsevol cosa. Doctor Josep Maria Sirvent, bon dia i bona hora. Què tal? Bon dia. Com anem? Bé. L'altre dia m'obre i em diu, no, és que jo tinc dos llibres, saps? I dic, hòstia, no em potis. Sí, sí. Dos llibres. Així és, dos contes, dos llibres de contes que vaig escriure el 2017 i 2018 i que parlen de històries de la meva infantesa, no? Que em vaig posar a escriure... 17 anys després d'haver-los explicat a la meva filla jo els utilitzava per posar la meva filla a dormir i aquestes històries eren coses que jo havia viscut al meu poble jo saps que soc de ponent però coses molt jo què sé fer una coca de llimona amb la mare o anar a comprar coses molt simples jo les estructurava i l'explicava a la meva filla A l'hora d'anar a dormir, quan tenia 4 anys, pum, s'adormia ràpidament. Després aquests protagonistes es van fer grans i jo els vaig portar a casa de la seva tieta a la costa i van descobrir el mar, que és una mica com el vaig descobrir jo, val? Jo aquest exercici d'escriptura, avui vinc a explicar aquí com actua sobre les nostres emocions i la nostra salut mental. Però és el que t'anava a dir, ara ho deies, no? Molt simple, molt simple, però és molt complicat. explicar una història de forma simple. Correcte. És molt complicat. Molt complicat. Perquè tothom sempre, i més conforme avancen els anys, sempre trobem maneres rocambolesques d'explicar les coses quan realment la manera més difícil és fer-ho simple. És així. I fixa't, fixa't que jo aquí en aquest segon introdueixo temes del meu dia a dia, no? Jo saps que soc metge, no? I sempre estic per la que si la vacunació, que si l'alimentació saludable, que si la cuina, no? Doncs tot aquest segon llibre, no? Amb la tieta, que és... una ecologista, una professora de biologia, els nens els porto a fer un gaspatxo, a fer una passejada per la platja i estirar la corda, a jugar a la xerranca. Totes aquestes coses que jo les vaig integrar de petit i les vaig transmetre a la meva filla, doncs ara me'n vaig fer aquesta pregunta, això va actuar... De manera positiva, en la meva ment... Definitivament sí. És així. És evident. És a dir, hi ha una escriptura que es diu teràpia expressiva, de l'escriptura, que redueix l'estrès i l'ansietat. Quan jo sortia de l'hospital que treia flames, no? Doncs... Em seia allà, em posava a escriure, recordar les històries i millorava el meu estat d'ànim, incrementava la claretat mental, la meva manera de fer funcionar el meu cervell, saps? I el dia següent estava com nou. Després, clar, connectar amb la infantesa sempre et fa repassar una miqueta, de dir la teva vida, posar ordre, posar ordre, de dir quines coses he fet bé, quines no, dones valor en aquelles coses petites a vegades, que dius, ostres, que importants que són. És que has donat una tecla molt bona que és la nostàlgia, però no la nostàlgia negativa, perquè tothom sempre no, es comença a rasgar les vestidures, no parlem d'aquesta nostàlgia, parlem d'aquella bonica, la de recordar les coses amb tendresa, amb dir, ostres, el que hem sigut, no? Correcte, aquesta és la paraula que... Això és l'adequat, és a dir, alguns m'han dit, són uns contes molt ensucrats, però que macos. Diu, els he llegit i acabes, després de llegir-lo, saps? Com, ostres, amb bon gust. Després també la creativitat com a vàlvula d'escapament, és a dir, quan tu tens ànsia d'arribar a casa per... continuar aquella història, et dona un desestrès molt important sobre les coses quotidianes de la vida, que són prou dures. Ja saps que jo treballo a la UCI, treballava a la UCI, i tenim coses no sempre agradables. I llavors això t'ajudava moltíssim. I després la... que sempre la narrativa i la identitat, el dir jo soc de Ponent, jo he viscut aquestes històries, sempre és bo, perquè et construeixes una narrativa de vida, és a dir, jo soc de Ponent, vaig conèixer el mar molt tard, però també vaig ser petit, i vaig passar per totes aquestes coses. Aquests són els meus contes, Teresa la Marsopa, ...comptes per anar a dormir... ...de vacances vora el mar... ...i que sàpiga la gent que els poden llegir els seus nens... ...o... ...i bueno, els poden comprar aquí... ...o no els podem trobar... ...aquí mateix a la Gerolífic... ...a la llibreria Gerolífic que està enfront... ...pues allà els tenen a l'abast... ...o a qualsevol plataforma... ...però avui és un dia per comprar-los... ...aquí a l'aire lliure... ...jo crec que el resum que acabes de donar és molt i molt bo... ...que sobretot és posar-se a ordre un mateix... i anar amb la motxilla lleugera, que escriure també et serveix per això. Exacte, és així. Doctor Josep Maria Sirvent, una faceta nova més que coneixem. Ja veus. Jo ja no sé, ara no sé quina sortida més tenim, el Ludivers, creador de jocs, cineasta, potser, algun dia. No, no, no. segueixo escrivint i posant, per ajudar-me a posar coses en ordre. I ens ajuda vostè també a posar-nos en ordre. Vinga. Tu, Josep Maria Sirvent, moltíssimes gràcies. Feliç Sant Jordi. Feliç Sant Jordi. Soc en Roger Cacero Gumbau i per aquest Sant Jordi tiro cap a casa. Us recomano el llibre Presents imperfectes de l'Elisabet Janer, el premi Just Manuel Cacero 2024, una novel·la que entrellassa vides urbanes amb una mirada tendra i irònica sobre la solitud i els desitjos quotidians. Bona diada de Sant Jordi i bona lectura! Hola, soc en Xavier Pi de l'Agència Catalana de Notícies i per aquest Sant Jordi us recomano el llibre Els pilars de la terra de Ken Follett. Sé que pot semblar una mica un tòpic però realment jo me l'he rellegit diverses vegades perquè aquesta novel·la a mi em va fer descobrir la meva passió per la novel·la històrica. Feliç Sant Jordi! Hola a tothom. Aquest Sant Jordi penso que paga la pena recordar tots els herois aquells qui defensen terra, llengua i cultura. I per això us recomano el llibre de Josep Vicenç Mestre, Paraules de president. Un llibre que analitza els discursos de Prat de la Riba, de Puig i Cadafalc i de Macià i de la imatge que projectaven, com també del seu ideal de nació. Cap dels tres diuen que no va ser un gran orador, però amb les seves paraules van transformar la Catalunya del seu temps. Feliç diada de Sant Jordi a tothom. Hola, sóc la Clara Jordán i per aquest Sant Jordi us recomano Terra Magra de Gerard López Fageda. És una novel·la històrica sobre les vivències d'Argesinda de Llaés, una de les últimes monges que van viure al monestir de Sant Joan de les Abadeses. És una trama molt entretinguda i passa de tot, que lliga el present i el passat i, a més, descobrim com era la vida a la Catalunya interior de fa mil anys, quan els que manaven eren els comtes i els bisbes. Hola, sóc Claudi Raquena, periodista, i per aquest Sant Jordi us recomano els dos últims llibres que jo he llegit. Terra Magra, on l'autor Gerard López Fajada narra la història d'Argesinda de Llaés, una de les últimes monges del monestir de Sant Joan de les Abadeses. Aquesta història d'aquesta monja lliga mil anys després amb la recerca sobre les guerres carlines que estan fent la Raquel i en Dani. L'altre llibre és Quatre estacions i un ramat, d'en Jordi Joanola Antoti, un pastor que, sense oler-ho, s'ha convertit en un influencer que, a través d'aquest llibre, dona a conèixer el seu món als lectors. Camí de dos quarts d'una del matí, seguim des de plaça Catalunya en aquest especial de Sant Jordi. Avui Arnau Vila, no sé si pagaran doble, però ens estem aquí fins a les 5 de la tarda. Fins a les 5, fins a les 6, però escolta'm, és que amb aquest ambient és que dona goig, perquè jo veig unes riguades de gent, és espectacular això. Jo estic en aquell punt intermedi on sí, ja m'agrada estar aquí, però que d'aquí una estona ja no, perquè s'acostarà el moment de recollir i carregar caixes i no en tinc pas gaire... Mira, la gent s'emociona també. Sí, sí, sí, això són els ànims, són els ànims això. Escolta'm una cosa, Nauvila, jo sé que el teu gènere preferit és la novel·la negra, policíaca... Sí, sí, sí. T'encanta? A mi m'agrada, sí. Doncs mira, presta molta atenció perquè ara mateix, Untocom és aquesta novel·la policíaca que ens presenta Esteve Carrera, juntament amb el seu germà, Jacint, però en aquest cas tenim nosaltres a l'Esteve, aquí ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora. Bon dia. I feliç Sant Jordi. Igualment, bon Sant Jordi. Com és viure aquest Sant Jordi com a escriptor? No sé si també et formes part o et formes membre de tot aquest imaginari col·lectiu que tenim ara mateix als nostres carrers. El dia de Sant Jordi és fascinant, aquí a Catalunya Principat, diríem, perquè jo soc d'origen també de Catalunya Nord i allà és una altra història. I com participar-hi com a autor? Jo també haig de reconèixer que som uns autors artesanals que entrem aquí per la petita porta, No tenim un allau de parades, però fa molta gràcia veure-ho de l'altre costat i jo no com a lector i que va triar una rosa i un llibre, sinó com a algú qui porta un llibre, és molt maco. Parlem d'un tocom, t'ho dic perquè tenim aquesta novel·la policíaca que sobretot destaca pel seu escenari de fons i és que estem a l'Alba Llespí. Sí, de fet és una zona transfronterera entre el Vallespí i Alta Garrotxa, també és tot l'univers vital de la nostra família, del meu germà i de jo. La gracieta és que el meu germà que ha nascut a l'Alta Garrotxa, a Bassagoda, Acabat fent de professor de francès a la Universitat de Perpinyà. Jo, que he nascut a Perpinyà, m'he passat 30 anys treballant a la premsa a Girona. És un va i ve, però sí, és aquest escenari entre el Vallespí i el Tagarrotxa. En aquest sentit, quin és el conflicte que se'ns hi desenvolupa? A la novel·la? A la novel·la. És una intriga policiaca, és dir que com a totes les novel·les policiaques hi ha un mort... i algun investigador, en aquest cas és un detectiu privat, que va resseguint pistes i esdeveniments que han passat per allà dalt per intentar solucionar i trobar la solució d'aquest crim. En aquest sentit, sobretot el repte, no sé si ha estat lingüístic també. Sí, sí, perquè aquest escenari entre Alt Bellespí i Alta Garrotxa, una de les gràcies és que té també el que en Joan Beny, el lingüista famós, definia com el català septentrinal de transició, és a dir, les fronteres i aquesta en concret no és tant una barrera sinó una zona de pas i d'intercanvis. I lingüísticament també es dona aquesta situació i el títol que tothom ens diu que aquest títol no s'entén ni de què passa, és el reflex, volíem que sigui el reflex d'això, és a dir, d'un català que es parla a una banda i a l'altra de la frontera, ontocom, la paraula ontocom, a prepinyà ningú sap què vol dir i a Girona tampoc. Però a l'alt bellespí i alta garrotxa és molt natural. En aquest sentit, com és això d'escriure una novel·la a quatre mans amb un germà? Doncs és a vegades complicat. Em pensava que em diries interessant. Sí, també perquè enriqueix i crec que facilita i dona la dimensió, ens permet de veure un personatge, un protagonista de diferents maneres, d'introduir-hi matisos, de no estar sol. És un taller, més que una obra d'un autor, és un taller d'escriptura. I més enllà de tot això, a l'hora de teixir la història, vull dir, sobretot més enllà dels escenaris, entenc que també hi surten elements de la cultura, del folklore, de l'Alba Llespi. Sí, clarament. És a dir que tot aquest mundillo, entre abans i abans de la frontera, és també un lloc on, a part d'un idioma compartit, d'una manera de parlar compartida, també hi ha festes, les festes de l'os, aplecs, camins de contrabandistes, camins de retirada... Hi ha tot un món que és l'escenari de fons de la novel·la. Un escenari que potser s'hauria de seguir reivindicant cada dia més, i més en aquests temps que corren? Sí, sí, i més per la part nord-catalana potser, perquè malauradament tots sabem que la situació del català allà tampoc és per tirar coets, però sí, sí, també era un dels objectius d'aquesta novel·la, és a dir, és una novel·la artesanal, senzilla i pensada potser més per a gent de Catalunya Nord que no llegeix habitualment el català, i que a través del guió d'una novel·la policiaca s'ha de poder llegir fàcilment. A part el format enganxa, eh, també? Vull dir, sempre que hi ha morts i coses d'aquestes la gent... Sí, hi ha una mica de morbo sempre ajuda. T'anava a dir, si m'haguessis de fer alguna recomanació literària, quina seria per aquest dia de Sant Jordi? Doncs potser tiraria també cap... Primer un tocó, això segur. D'entrada. D'entrada, aquesta ja la donem per la testa. Aquesta és inevitable. Però després potser també tiraria tant per tant per ajudar autors de Catalunya Nord i que alguns els trobareu per aquí a les parades de Girona també. però precisament perquè hi ha zones de l'àrea catalana on és més complicat i si podem contribuir entre tots a reforçar aquelles zones, doncs també estaria bé. De fet, ara ja estava pensant i em sembla que el Joan Lluís Lluís viu a... Sí, sí, és d'allà. És d'allà, de fet, i... En Besonov... I suposo que també és un pes important que tinguem autors tan importants també a la Catalunya Nord com per poder-ho reivindicar. És una gran sort, és una gran sort que gent com en Joan Lluís Lluís o en Joan Daniel Besonov, que juguen a primera divisió, a diferència dels germans Carrera, siguin de Catalunya Nord. És curiós, és dir, les àrees... que potser tenen la llengua més fotuda, d'allà surten gent molt potent i s'ha d'agrair. Esteve Carrera, fa molts dies que ho estic preguntant a diversa gent. Creus que el dia de Sant Jordi hauria de ser festiu o laborable? Doncs no sé, tenim aquesta diferència també a Catalunya Nord, la diada de Sant Jordi no és prou arrelada i no es fa el 23, és a dir que ho vàrem fer el dissabte passat i el cap de setmana que ve també hi haurà municipis que ho faran, perquè si es fes en setmana no funcionaria. Aquí... Aquí és un èxit cada any, faci el temps que faci. Sento cada any que si es cau un festiu no funcionarà perquè la gent s'anirà a la platja, però funciona sempre. Tal com està aquí muntat, em sembla que no tocaria res perquè és un èxit. Doncs mira, la recomanació que tenim que ens ve des de la Catalunya Nord és un tocom, aquesta proposta d'Esteve Carrera, que ha escrit juntament amb el seu germà Jacint. Moltíssimes gràcies, Esteve, encantat, i espero que ens veiem algun dia en aquella festa on Macià, Garibaldi i tot plegat, però que no direm el nom perquè no volem que s'ompli de tanta gent. Molt bé, moltes gràcies a vosaltres. Hola, sóc Eugènia Cross i recomano com a lectura La Taranyina, de Joseph Roth. És un llibre recentment publicat per una editorial nova que es diu La Gata Maula i que us recomano fervorosament. Es veu com hi ha l'entremat de la societat a la mània abans del nazisme o com es forja. Molt recomanable per la descripció que fa d'aquest ambient. Hola, sóc el Martí Terès i aquest Sant Jordi em regalaran Diagonal Manhattan de Xavier Bosch. Sóc un gran lector d'aquest autor català que escriu unes novel·les fantàstiques i en aquesta ocasió ens parla, a més a més, de la publicitat, que és la meva activitat professional. Per tant, us el recomano, segur que serà una lectura fantàstica i que tingueu un feliç Sant Jordi. Bon dia i bon Sant Jordi. Soc Miquel Riera, periodista i escritor. I per aquesta diada us volia recomanar una novel·la preciosa que es diu Peripècies i de la qual és autora la gran Maria Barbal, l'escritora del Pallars que fa tants anys que ens deleita amb les seves obres, des que ens va escriure aquella meravella que es deia Pedra de Tartera. A Peripècies la Maria ens disecciona la vida d'un escritor i és una novel·la que enganxa des del primer minut. Molt recomanable. Bona diada. I després d'aquest petit viatge cap a la Catalunya Nord, tornem cap a plaça Catalunya de Girona, Sant Jordi 2025, com no podia ser d'altra manera amb la veu inestimable, sempre, no sé què és zona de fons, però no m'agrada. Arnau Vila, bon dia. Que vas ser alcalde de Girona. Hola, molt bon dia. Mira, no, espera't, que tinc aquí... No, és que volia obrir el micro d'ell. Ah, pensava que era un jingle o una broma d'aquestes o una broma d'aquestes. No, el que passa és que aquí pot ser que sentim moltes veus perquè estem envoltats de gent. Però ja és el que toca per ser jovi. Sí, sí, sí. No sé si per Sant Jordi, abans ho dèiem, parlàvem de cops, de pal, parlàvem de morts. Avui tocava parlar del dia de la mort d'en Roberto Bravo. Carai. Tu te'n recordes qui era en Roberto Bravo? Ara el tinc una mica confós, però vaja, espero que em sortiu de dubtes. Doncs un dia ens ho va explicar el bo del Carles Rivas. Bon dia, bona hora. Bon dia, Saïd. Com estàs? Com ha anat aquest esmorzar literari ja que et teníem allà d'infiltrat? Doncs bé, bé, bé. Sempre, bueno... S'ha esmorzat bé? Sí, sempre. El més important sempre d'aquestes coses és saber si s'ha esmorzat bé i si ha faltat teca. Bona teca, bon suc, bon cafè i vinga, agafa forces per aguantar el dia. Avui fa ruta, quantes firmes tens? Perquè ja n'has fet una, em sembla, no? Sí, ara estàvem a la llibreria 22 i sí, sí, i anem fent. Però bueno, tranquil·lament, eh? Sense estressar-nos. Bueno, però tu ets un veterano cortit amb mil batalles, vull dir, perquè jo quan et vaig dir, ah sí, has escrit un llibre, em vas dir, és que bueno, aquest és el tercer, però bueno, fes-ho com vulguis, maco. Exacte. T'anava a dir, el Sant Jordi sempre és una miqueta més especial, quan s'escriu un llibre, quan es presenta, quan es signa... Sí, de fet, clar, la gràcia és que el vius als Sant Jordi a vegades de maneres diferents, des dels dos àmbits, des del punt de vista escriptor, sinó com a punt de vista de passejant i vianant i lector, no? I això et permet viure les dues maneres del Sant Jordi, sí, sí. Són diferents, sí, però jo crec que és un dia igualment estiguis on t'estiguis que fa goig i avui realment això està espectacular. L'Arnau ja se l'ha llegit, però vaja, perquè l'última vegada que et vam entrevistar allà a l'estudi ho comentàvem, però explica'ns una miqueta, qui va ser Roberto Bravo? Qui era Roberto Bravo? En Pau Descansi. En Pau Descansi, sí. Va morir Roberto Bravo, de fet la novel·la arrenca des de... Mira, hi ha gent que passa per aquí, per Plaça Catalunya, amb el teu llibre a la mà, eh? És que és el best-seller, és el best-seller. Sortirà a totes les llistes, aquesta llista. No estava preparat, moltes gràcies, Jordi Garcia. És que la gent es pensarà que tenim aquí tots preparats. Per això et dic que moltes gràcies, Jordi Garcia, ara et donaré l'abraçada que et dic. A vosaltres. Doncs exacte, el punt de partida de fet és això, el dia que mort Roberto Bravo o més ben dit el dia que el personatge principal llegint el diari descobreix la mort de Roberto Bravo que havia sigut un quinqui aquests que diríem de poca monta, que durant unes setmanes, quan el protagonista era nen, doncs es va refugiar a casa seva, perquè va fugint de la policia. Aquests dies en què Roberto Brava va conviure amb el protagonista, la seva mare i el seu germà, doncs van quedar molt en la retina, en la memòria del personatge principal. I aquest personatge principal que està al llarg de tota la novel·la buscant respostes a la seva vida, perquè porta una vida on realment no sap ben bé què fer-ne d'ella, doncs s'aferra una mica al record de Roberto Bravo i a investigar realment més coses sobre en Roberto Bravo, potser a l'espera de trobar aquestes respostes que la vida no li dona. En qualsevol cas, t'anava a dir, tu ets més del Sant Jordi, pel matí o per la tarda? M'agrada més el matí, a mi. Sí, no? Més tranquil, més relaxat. Feina feta. Probablement. Feina feta, mira, que més bona aquesta. T'agrada la nova ubicació, ara que ens han col·locat aquí al mig de... Bueno, no ho sé. Bueno, notant nosaltres de la ràdio, parlo del Sant Jordi en general, t'ho dic perquè em sembla que els últims anys que jo no hi era, clar, me'n vaig anar, em vaig despistar i ja no sé on éreu. Vull dir que vau anar a la Devesa, a les Fires també... Devesa i Fires, ja diríem que... Bé, va ser per les circumstàncies que van passar, no? Bé, hi ha gent que és més nostàlgica de la Rambla, sí que és cert que aquí a Plaça de Catalunya és més espaiós, tens més... Més oxigenat. Sí, més oxigenat, tot i que entenc que a la gent que li agradava la Rambla, aquella multitud, allò... Ostres, ja me'n recordo d'allò. Tenia un altre rotllo, no sé, jo els dos espais m'assemblen bé, vull dir, mentre això no tornem allà a baix i ni hi hagi pandèmies que ens obliguin a fer coses rares, aquí em sembla molt bon espai, també. Sant Jordi és el dia més bonic de l'any, encara que no sigui divendres d'estrenes al cinema? És potser un dels dies més bonics de l'any, sens dubte. I sí, no hi ha estrenes, però sí, sí, sens dubte. És un dia molt especial, però per tothom, no? Vull dir, en aquest cas... És un dia d'aquests on sortim tots al carrer amb massa i s'agraeix aquest ambient de festiu o encara que no sigui festiu. I tu que ets una persona d'una profunditat cultural gairebé inimaginable per a la majoria, quin llibre t'estàs llegint ara mateix? Doncs jo soc molt de clàssics. Soc molt de clàssics. I... La Ilíada. No, no tant, però estic a... estic a... amb el Gran Gatsby. Ah, hombre! De Scott Fitzgerald. Sí, sí. I tant. L'altre dia, passejant, me vaig trobar un... bueno, aquests llibres de vell. Sí. Doncs me vaig trobar una edició que feia molt bona pinta i vaig dir... no tinc el Gran Gatsby, que això s'ha d'arreglar. Clar. I estic amb el Gran Gatsby. I tu que ets un tio pràctic que has acabat i has dit, mira, cap endavant, no? Vull dir... Carles Ribas, que passis un Sant Jordi gairebé tan fantàstic com tu. Moltíssimes gràcies. Gràcies, Saïd. Adeu. I sobretot, que sigui en català. la nostra bonica i èngua, perquè per Sant Jordi els llibres s'han de comprar en català. Gaudiu molt d'aquesta festa. Hola, feliç Sant Jordi a tots. Soc la Carme Castell i jo us recomanaria per aquest Sant Jordi que us compréssiu la col·lecció de llibres que em té totalment enganxada de la Carme Mola. En té diversos de la mateixa col·lecció que és la nòvia gitana, la red púrpura, les mares i la nena. Són uns llibres que hi ha una mica de tot. Hi ha assassinats, hi ha intriga, hi ha mort... Bueno, són aquells llibres que tu llegeixes i mentre l'estàs llegint no te'n recordes de res més. Que jo crec que actualment és molt important, això. Recordeu, la col·lecció de la Carme Mola. Gràcies i felicitat Jordi. Hola, sóc en Pere Albertí. Com a persona profundament enamorada de les terres gironines, per aquest Sant Jordi us voldria recomanar qualsevol llibre que edita l'editorial Les Gavarres, que fan una magnífica tasca de preservació de la memòria i cultura de les nostres terres. Ara mateix acabo de llegir el llibre Corones de Roure, d'en Xavier Txergai, Aquest llibre és un conjunt d'articles que va publicar la revista Garrotxes sobre la vida de les famílies del Pla de l'Estany. Històries de pagesia, històries dels masos, etc. Però, si dubteu, us aconsello un clàssic que, si viviu a la comarca germanísa, si us les estimeu, no podeu deixar de llegir. Els dietaris d'en Miquel Peyrolí. un escritor gabarrenc que lamentablement va traspassar fa anys. Però a les nostres terres no tot són flors i violes. Lamentablement es produeixen també fets delictius, alguns d'ells molt greus, crims que no sempre tenen el seu càstig. Com extraordinàriament ens ho expliquen Latour Soler i en Jordi Grau en el seu llibre, el seu magnífic llibre Sense Pietat. Ja ho veieu? molt a llegir sobre les nostres terres. Vinga, que tingueu un bon Sant Jordi. Bona nit. I com no podia ser d'altra manera, si és Sant Jordi, han de sonar les sardanes, la nostra Rolling Stone en particular. Montserrat Joventeny, bon dia i bona hora. Hola, bon dia. Com estàs? Mira, bé. T'agrada el Sant Jordi? No és el dia més bonic de l'any, aquest? És un dels dies més bonics de l'any. Quin seria l'altre? Home, la vèrsia de Montserrat. També tens raó. Feu aplec allà a Ripoll per la verge de Montserrat? No, a l'aplec de Ripoll és el mes de juliol. Més de juliol, és que jo ja ho saps, els calendaris ja quan surto de Girona no me n'enterro gaire. I el de Girona el dia 1 de maig. El dia 1 de maig, no te'n perds ni un? No, procuro una perda. Clar, només faltaria. T'anava a dir Sant Jordi i Sardanes, eh? Oh, clar. Combinació inevitable. I a més a més nosaltres amb una sardana pròpia. Pròpia? Que no totes les ràdios tenen una sardana pròpia. Això que ha sentit, això que hem posat. Això que estem sentint. Exacte, tu no ens assegueixes perquè ja sabem que no ets sardanero. Però és una assignatura que tinc pendent a la vida. Val, doncs un dia que vulguis te n'ensenyaré. Doncs això ens ho va fer en Josep Antonio López, un músic gironí, un amic de molts anys, que és una persona que no té mai un no per ningú. I com va saber que fèiem el programa, li vaig dir, ens faria falta una sintonia. Em diu, ja la tens. I mira, mira si la tenim, que es va estrenar amb bombo i plataret per Sant Narcís a l'Auditori de Girona, la principal de la Bisbal. Ja no podíem demanar res més. I llavors, al mes de finals de gener, es va enregistrar l'estudi 44.1 perquè la tinguessin ben enregistrada per la principal de la Bisbal. Que bé. Sí, sí, que bé. No hi ha gaire ràdios que puguin dir això. No, no, per això mateix. I em sembla que avui ens has portat un convidat. Home, clar, és que veure, si parlem de Sardana, si parlem de la principal de Girona FM, hem de tenir Josep Antoni López. Josep Antoni, benvingut. Hola, gràcies, bon dia. Això que no és gaire, t'ho diré, no és gaire amic d'entrevistes, és una persona molt seriosa, molt quieta, no és amant de protagonismes. Per Sant Jordi... Bueno, hi ha ratos de tots, eh, no? Però per Sant Jordi toca. Per Sant Jordi potser toca una mica, no? Jo t'he de preguntar, és el dia més bonic de l'any? Per mi sí. Oi que sí? Sí, sí, sí, sí, sí. Bueno, només has de sortir al carrer i veure com està el pati. Un dos contra un, eh, Montserrat? Bueno, mira, tothom té els seus gustos, no? No. Jo ho he de dir, i és que al final les sardanes com tenen el seu lloc absolutament a tot, de la nostra cultura i de la nostra societat. Home, i tant, i tu perquè no ho vius, però si et m'ho haguessis, veuries, mira, les comarques gironines, i centrem-nos a casa, perquè som una ràdio de proximitat, doncs centrem-nos a casa, comencen el mes de març, a Salrà i acaben el mes d'octubre, estic parlant només de plecs, a Tossa de Mar. Si llavors amb tot això hi poses les festes majors, les rebelles, les audicions que fa cada ajuntament o cada entitat, hi ha una quantitat de sardanes impressionant, impressionant. Jo us ho preguntaré als dos, m'agradaria que comencés el Josep. Josep Antoni. Josep Antoni, perdó. Jo ho he de dir, escombro cap a casa. Jo veig que últimament el jovent està ressorgint una miqueta tot el que és el folklore i l'imaginari en català. Les sardanes també tenen el seu propi espai. Ara estem veient artistes joves, relativament joves, que tenen 20-30 anys, que fan com una fusió entre el que s'escolta i també la sardana. Què en penseu vosaltres que estigui passant això? Bé, tot va evolucionant, però de totes maneres la sardana amb el jovent ha fet un baixón massa que no és gaire positiu. Perquè, esclar, potser fa uns anys, quan jo ballava en una colla, i també voltaven pels aplecs, estava ple de jovent. Llavors els músics eren els que eren molt grans i tot el jovent nosaltres deiem, ostres, el dia que aquesta gent se jubili, qui tocarà sardanes? I en aquests anys ha fet un tomb total. Ara resulta que tenim les cobles plenes de músics joves i de balladors de jovent poquíssim. Ja n'hi ha, però poquíssim. I això que s'han fet esforços les diputacions per ensenyar sardanes a hores lectives poder, podríem dir, quasi, en els col·legis. Jo vaig fer a l'escola, d'acord? Jo vaig fer sardanes a l'escola. Sí, no, i resulta que sí, que amb el de jovent n'ha après, però... A l'hora d'anar a ballar no hi van, en els Aplecs. Ens trobem que en els Aplecs tota la gent que hi ha és molt gran. I això és una mica preocupant. Sí, la veritat és que baixis. Montserrat, tu què en penses? Jo em penso que la societat ha canviat molt. Ha vingut molta gent de fora. Llavors, quan la gent canvia del seu lloc habitual i va a un altre lloc, no podem demanar que de cop i volta s'habituïn i s'adaptin. Cada dilluns o dimecres hi hagi un canvi. Exacte. Jo crec que fins que aquest jovent que ara és petit s'hagi adaptat a la nostra societat pot ser que llavors canvien les coses. Però també hi ha un altre factor que jo fa anys que l'estic dient i el veig. I és que, per exemple, per què jo vaig sortir sardanista? Perquè en aquella època tampoc tenia grans coses. Però és que ara hi ha molta oferta lúdica. Clar. I amb l'oferta l'ho dic, a veure, nosaltres anàvem a l'aplec de Calella, perquè era un aplec gros, amb un autobús, però és que ara la gent surt perquè té el seu cotxe. Aleshores tenen moltes possibilitats. Potser ara el problema més gros que té el jovent és l'econòmic. Però tenen moltes possibilitats i esclar, no ho sé, jo vaig acompanyar els meus fills, sobretot la meva filla, la petita, als concerts de sopa de cabra. Perquè esclar, algú els havia de portar i el meu marit, segons l'horari que feia, costava una mica. Doncs jo, quan vaig veure la gent que hi havia allà i tal, vaig pensar, no ho sé, si jo quan era joveneta hagués tingut les ofertes que hi ha ara pel jovent, si també hagués anat cap a la sardana. Vaig anar cap a la sardana perquè era una cosa que ho tenia a mà, però no ho sé, no ho sé, ja et dic, no ho sé. Però jo us he de dir també que són temps difícils per tot en general, no només per la sardana. Hi ha com molta mala maró en general. No, ja, ja, i tot és molt difícil i val tot molts diners. I després hi ha un altre problema, i és que el públic sardanista això de rascar-se la butxaca tampoc li va gaire bé. Són una mica reacis, rascar-se-la. Estan acostumats que la sardana la donaven de gratis. Però també et diré, Josep Antoni, això potser també és aquell plantejament que sempre ens deien a la ràdio, que sempre ens havien matat 20 vegades, però aquí estem. A la sardana no li passa el mateix. No, no, no, i aquí estem i aquí serem i continuarem. en qualsevol cas, com a veus autoritzades, em sembla, i rellevantes en el món de la sardana. Ai, moltes gràcies. Només queda, la millor manera és acomiadar-vos amb una altra sardana. Sí, hi ha una d'emblemàtica, que em sembla, espera't un moment, que tinc una noteta, perquè no me n'en recordo. Una noteta. Això és ràdio, eh, Montserrat, perquè parla ràdio. Si vols t'ho dic, eh, de la cobla dels mongrins. 1971, Rosa de Sant Jordi, la va fer en Fèlix Martínez i Comín. És que no me'n recordava quin any l'havia feta i per això m'ho havia apuntat. No, no, però a mi m'ha encantat això, perquè això és ràdio en directe, eh? Ja, ja, ja. Aquí qui no corre vola. A veure, hi ha molts autors... Que la gent no ens canviï de dial, ara. No, no. I és molt difícil en un moment d'un altre recordar una data. Només volia dir 1971. Des de llavors és una icona de Sant Jordi. Rosa de Sant Jordi, d'en Fèlix Martínez i Coment. Doncs em sembla que no hi ha millor manera... d'acomiadar-los. Montserrat Joventenys, Josep Antoni, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta a nosaltres. I feliç Sant Jordi. Igualment, Feït. Bon dia. Bona nit. . . . Fins demà! I ara sí, encanem recte final d'aquests quatre rius que hem començat, no me'n recordo ni l'hora, però sí que acabarem puntualment a la una i poc, perquè ens demanen pas ja des d'informatius, també que tenim més programació especial per avui, dia de Sant Jordi, des de Plaça Catalunya, i si parlem de Sant Jordi, si parlem també de Girona, com no podia ser d'altra manera, havíem de parlar de la Consueta. En aquest cas, Joan Pinya, bon dia i bona hora. Molt bon dia. No sé si la persona que més mana de la catedral de Girona, però gairebé. Déu mon guard i mai millor dit. No, no, no. Per sort ara tenim bisbe ja, o sigui que hem estat dos anys sense bisbe, per tant ja hi ha qui manen. Hi ha aquell buit de poder que vas agafar tu, potser. No, torni, torni. Déu mon guard, torno a invocar. No, no, no. Joan, parlem de la consueta de Sant Jordi. Vaja, èxit rotund, consolidat, sold out un any més. És tremendo, sí, sí. De tots els anys que ho portem fent, pensa que és un miler d'entrades o d'inscripcions, perquè és gratuït, no se'n pot d'entrada, que posem a l'abast, són dos passes que fem. de 500 i 500, i de forma tremenda, eh? A més a més, cada any és la mateixa representació, sí que anem afegint alguna novetat, algun afegit així de fetes especials, alguna cosa, però no deixa de ser el mateix. I ple, cada any ple, és la veritat. Ara que acabo de sortir del passe infantil, del passe escolar, també ple, les escoles de Girona venen totes també a viure-ho. És tremendo. Tu que hi ets, molta cara coneguda, amics coneguts i saludats, o també és una cosa que va rotant? És un mixt. Sí? O sigui, veu gent que va repetint, que ho tenen ja com una activitat tradicional venir, i fins i tot que afegeixen gent familiar o amistats que els acompanyen, i veu gent que fins i tot que ve de lluny, que venen d'altres, no de Girona ciutat, sinó que realment hi ha un efecte provincial, i no sé si fins i tot perquè no ho controlem de fora de província. Bueno, qui sap també, perquè com que Girona ara és tan internacional, vull dir que... Exacte, ens hem posat el mapa. Que no ens vingui gent de Nova Zelanda, T'anava a dir, abans em parlaves de, aviam, el mil·lenari de Montserrat, qui té a veure? Exacte, nosaltres cada any sempre aprofitem fer aliança amb alguna altra institució que ens apassen una imatge que tinguin d'algun Sant Jordi, alguna obra d'art, i aquest any hem procurat que ja que és del mil·lenari de Montserrat, doncs què millor que aliar-nos amb el monestir de Montserrat. Ens han passat una imatge d'un penó que tenen amb un Sant Jordi preciós, que serà la portada d'aquest any del llibret, i així, a més a més, el nostre granet de sorra a aquest mil·lenari d'aquest monestir tan important pel país. Has parlat de novetats, quina podem destacar? Aquest any... Home, està sold out, o sigui, no podem fer d'allò, però sí una miqueta d'espòiler. No, el que anem cada any millorant i perfeccionant són els efectes. Perquè, per exemple, tot el que és so i il·luminació, cada any els donem un plus, que l'efecte és espectacular. En fi, tot l'efecte musical, cada any intentem millorar-ho una miqueta. Va haver-hi anys de traca, que es va fer el que el drac baixa volant, o el tema del cavall, que això són grans incorporacions. Ara diguem-ne que hem arribat com una espècie de sostre, d'allà l'espectacle ja no pot donar més de si, i al que anem és fent petits afegits perquè es noti alguna consistència nova. Tindrem cavall novament a l'interior de la catedral de Girona. Mira, ara acaba d'entrar el cavall amb tota la catedral plena de canalla d'escoles allà cridant, i el cavall te'n seré, és tremendo, com no s'espanta ni fa cap gesto. T'ho puc preguntar, és que ara m'acab... I on guardeu el cavall? Perquè, clar... El cavall és de l'empresa que fa el tema d'actors, la Dracònia, i mentre duren els passes i tal, està aparcat, si es pot dir així, a la plaça Yadonesa, ja ven a la vora de la catedral. Clar, és que jo t'anava a dir on te'l guardeu, perquè un cavall no s'amaga a part de... No, no, no, no, el tenim allà aparcat, llavors ve a la plaça dels Apòstols a esperar-se per entrar, però la veritat és que és un cavall molt ben ensinistrat, eh? L'última vegada que vam parlar, Joan, va venir el... Bueno, que vam parlar de la catedral de Girona, va venir el Gustau. Sí. Des d'aquí has de sortir amb la promesa que no passarà un any sense fins que ens tornem a veure. Jo encantadíssim. Doncs queda dit. I tant, i tant. A parlar-te... Jo la meva especialitat és del patrimoni de la catedral. Jo no hi he viscut com a en Gustau, per tant, jo et puc parlar dels tresors que tenim allà dintre Magats. Tu ja saps que nosaltres podem parlar del que vulguis, Joan Pinya. Bueno, també. tampoc cal arribar tant, però jo encantadíssim de venir, de veritat. Joan Pinya, moltíssimes gràcies i que vagis superbé a la Consuelta de Sant Jordi i que passis un feliç Sant Jordi. Igualment, moltes gràcies. Desperta el barri a cops d'escombra tot cantant, les primeres persianes sobre el feixugues padallant. Rere el vidre entelat, el capa té segura que no era penal i es desfà la conversa igual que el sucre del tallat.