Rodoreda i Obiols, Pessebres Vivents i Reis a Girona

Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els Quatre Rius, amb saït esvall. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. 11 i 5, benvinguts als Quatre Rius. Dijous, 19 de desembre de 2024. Ahir al vespre vam poder celebrar la 43a edició dels Premis Manuel Bonmatí. Aviat és dit, una forma de posar en valor el periodisme que tant i tant ens estimem i aprofito també per saludar i felicitar la Marta Costa Pau per aquest exercici de memòria, veracitat i estima per la ciutat de Girona. Parlant de periodisme, parlant d'amor, avui ens visita el Premi Proa de Novel·la. Ens acompanya Eva Comas Arnal en uns moments per recuperar de la memòria una història d'intensitat, amor, tempestes, impregnada també amb la cultura catalana i França com a taló de fons. Parlar de l'amor sempre és bonic, i sempre hauria de ser bonic, i més amb un punt de nostàlgia i màgia. Però no ens avancem pas a pas, calma i bons aliments, és el millor que em surdi en aquests moments. I si parlem d'amor, si parlem de tempestes, si parlem d'intensitat, si parlem de catalanitat, si parlem de memòria i d'història viva d'aquesta ràdio gironina, hem de parlar inevitablement amb Arnau Vila. Bon dia i bona hora. Molt bon dia. T'has deixat el pla de l'estanya, també. El pla de l'estanya. Sí, però cada vegada se't va traient més aquest accent. No, no et pensis pas. No? Això és com quan jo vaig arribar a Madrid, me'n recordo, i em deien aquest accent català te l'haurem de treure i vaig dir no. No trobes pas, no. No toca, no toca. Això quedarà així. Setmana llarga, se'ns està fent una mica llarga. És una setmana estranya, sí, és una setmana estranya, perquè a més a més ja teníem les festes de Nadal aquí, i és allò, aquell traspàs que hi ha molta feina, però també la setmana que ve serà una mica més rara encara, perquè tinguin el Nadal, el Sant Esteve pel mig, encara serà més curiosa de passar. Estranya per tu, que estaràs fent vacances, avui jo estaré aquí aixecant. Vacances i ara, eh? Si et recometes, eh? Ai, quins anava a dir. Saps que avui tinc el meu primer sopar de Nadals, eh? Avui és el teu primer. Avui comença el turmalet. Doncs mira, jo demà faré el segon dinar de Nadal i després el tercer, la del vespre mateix, i dissabte una altra. Per tant, aquesta setmana serà... I anar sumant, eh? No hi ha targeta que aguanti això, eh? No ho sé, no ho sé. El dinar ja veuràs tu on t'haurem d'anar. Sí, de rebaixes tots. Rebaixes, però de la panxa, diguem-ne. De la panxa. Bé, o sigui, també això, en tot cas, propòsits de l'any 2025 encara queda. Queden 15 dies. Hem d'ho començar a pensar, eh? Jo, t'ho dic de veritat, m'estic agafant molt a la filosofia del pas a pas, poc a poc, escolta, no hi ha cap pressa per res, i que per viure tampoc s'ha de tenir cap mena de... No, però s'ha de complir, eh, també. També tens raó. Escolta'm una cosa, avui proposta literària en uns moments també passaran per aquí, o podrem parlar, més ben dit, amb els pessebres vivents. Ja sé que tu, pessebres figurats és cosa teva. Pessebres figures. Pessebres figures. Pessebres figurats, és cosa teva, però en aquest cas parlarem amb els pessebres vivents també a partir de dos quarts de dotze del matí i acabarem parlant amb els maralles. Aviam què ens expliquen sobre la cabalgada de Reis Mags. T'han convocat aquest any, no? Jo estic a fer la de Banyoles. Tu estic a la de Banyoles? Sí, sí. És que sempre et compran a casa, tio. Home, és que clar, si no ho faig, ho fa... És que això sembla un acudit, eh? Vull dir, van un del Pla de l'Estany i un de l'Ala Empordà fent un programa a Girona. Té, té, té. Pobres la cosa, eh? Sí, ja seguirem amb l'acudit en un altre moment, si et sembla. Anem per parts. Ara sí, passem a parlar, o en aquest cas, a fer la recomanació literària. Mercè i Joan és l'obra guanyadora del Premi Proa de novel·la de la mà d'Eva Comas Arnal. Una història d'amor portada a la novel·la on ens volen sonar els protagonistes i, per què no dir-ho, també aquella intensitat que totes i tots hem viscut a la nostra manera. Eva Comas Arnal, bon dia i bona hora. Hola, molt bon dia i molt contenta de ser a Girona FM. Em fa moltíssima il·lusió ser en aquesta ciutat tan bonica, tan inspiradora i a més a més venir i ser entrevistada per tu. Ai, benvingut. Ai, gràcies. Em sembla aquesta les poques vegades que algú em tira floretes abans de començar. També tira, és que abans ho deia amb el Xavi també, Girona sempre és bona excusa, eh? Home, és una excusa fantàstica. Jo, que soc periodista també, quan has de venir a fer una entrevista a Girona i m'agafo tot el dia sencer i passejo per la ciutat, és fantàstica. Doncs escolta, això és casa teva si és que hi ha casa d'algú, eh? Vull dir, si mai passes per aquí i vols entrar, tu mateixa això és casa teva, ja t'ho dic ara. Passem a parlar del teu llibre? Anem-hi. L'amor sempre tira, eh? I tant, i tant. Sí, aquesta és una història d'amor que, clar, tots tenim la Rodorea al cap perquè l'hem llegit mil vegades, no? Perquè està en els plans d'estudi i perquè, a més a més, és l'escriptura més important de la història de la literatura catalana. Però, quina va ser la seva història d'amor? I la seva història d'amor és apassionant. Jo només en retrato, en aquesta novel·la, amb Mercè i Joan, només en retrato 9 anys, del 39 al 48, però la història d'amor s'allarga fins l'any 71. Per tant, és una història d'amor llarga, llarga. Per tant, m'he permès, amb aquesta novel·la, investigar a dintre del cor de Mercè Rodoreda i investigar també moltíssim, perquè hem anat a França, he visitat arxius i he mirat les fotografies amb lupa per veure tots els objectes i tots els espais. És que al final Rodorega no deixa de ser probablement un dels personatges més inconmensurables de tota la nostra ideologia del nostre modus vivendi. Jo crec que juntament amb Jaume I, Jaume I el Conqueridor, és dels personatges més famosos de la catalanitat. Vull dir, també hi podríem posar pla, no?, aquí, però sí, és una de les grans que tenim, sí, sí, i tant. En aquest sentit, es coneixia aquesta història d'amor? Sí que es coneixia, i tant, que es coneixia perquè, a més a més, la seva parella, en Joan Prat, més conegut pel seu pseudònim, Armand Ubiols, doncs també durant la República i després durant la guerra va ser un escriptor molt conegut, era un crític, un poeta, a més a més, però també crític literari, i feia unes crítiques moltes. tan i tan dures, que només per això la Genia el coneixia molt, no? I era un escriptor amb un estil espectacular. Llavors, va ser molt sonada com va néixer el seu amor, que ho explico, tot comença al xató de Roaciembrí, al cap de dos mesos i mig d'haver marxat a l'exili, amb un grup de 20 intel·lectuals estan fent una mena de prescamps. Saps quan s'ajunten diversos escriptors i periodistes en un moment històric important i s'escriuen cròniques per explicar quina és la situació de Desfeta a Espanya, també quina és la situació dels camps d'Argelers i de diversos camps de concentració... Doncs ells estaven escrivint cròniques i escrivint contes en aquest xató, que era un lloc esplendorós. Imagina't-ho amb jardins enormes, gairebé similars als de Barçalles i tots voltats de bosc. I en aquest ambient, així una mica com de somni, es van enamorar. Però això va causar una batalla increïble entre els intel·lectuals. Per què? Doncs perquè tots dos tenien les seves famílies respectives. Mercè Rodoreda s'havia separat del seu marit, però tenia un fill que havia deixat a Barcelona, i hermano Biols estava casat, en teoria feliçment casat, i tenia una filla també a Catalunya. I... Allà, en aquest grup d'intel·lectuals, hi havia el germà de la dona d'Oviols. Per tant, és una relació d'infidelitat que comença amb l'enamorament de Mercè i Joan. Per tant, no és un amor fàcil i senzill, sinó que és un amor complicat. Sí, sí. Res a envejar amb els guions que tenim a les tal novel·les turques últimament. Turques, sudamericanes, angleses, el que tu vulguis. El que fa especial aquesta història, penso, és que són escriptors. Clar. És a dir, no és qualsevol. Impregnen la seva obra, inevitablement. Aquesta relació, i en tenim mostres, en alguna de les novel·les, hi ha rastres de qui això es pot haver inspirat amb l'Arma Noviols. Però sí, sí, o sigui, el fet que fossin escriptors fan que tots dos vulguin crear... les seves respectives obres, Mercè Rodoreda, totes les seves novel·les, i Armà Noviols, la revista de Catalunya, que era una revista importantíssima amb les millors firmes de tota la catalanitat, per dir-ho així, no? I, per tant, el fet de ser escriptors també li dona força amb aquesta relació d'amor, perquè hem de dir que l'un a l'altre s'ajudaven i col·laboraven entre ells, no? Llavors, a més a més de tot això, dèiem aquesta vessant així de novel·la rosa, però hem de pensar que t'he dit, és un triangle amorós, hi ha una història d'infidelitat, però jo de vegades dic no, no, no és un triangle amorós perquè a més a més hi hem de sumar un quart personatge, seria un rectangle o un quadrat amorós, perquè aquí intervé la Segona Guerra Mundial. És a dir, ells quan són allà en aquest tres camp, al cható de Rocienbrí, de cop i volta, quan acaba la drol de guerra, els nazis entren i envaeixen París i ells han de fugir. I tota l'estona la Segona Guerra Mundial els va passant per sobre i evidentment tenim l'amor com es purna, però després ve la història en majúscules. que acaba tancant en Joan, l'hermà noviols, en grups de treball, en pedreres, en camps d'aviació, acaba, després se l'emporten a la zona ocupada nazi, a Bordeus, allà està en un camp de concentració, es fuga amb un amic, després de fugar-se, ja és som-hi, no?, entra a dintre de l'aparell administratiu dels nazis, i estar de cap de l'administració d'un camp de concentració. O sigui, que no és només la història així sentimental, sinó que és la història que els passa per sobre i mentre la Mercè Rodoreda des de Llamotges intentant, movent-se, enviant cartes perquè en Joan tingui una millor situació vital. Per tant, Déu-n'hi-do la de història que passen. Jo m'atreveixo a definir aquesta història com la tempesta perfecta. En la part bona, però també en la part dolenta. I tant. I mira si és tempesta perfecta, que jo penso que si no fos el nom de Mercè Rodoreda i hermano Viols i fos Saïd i una altra persona, funcionaria igual la història la història d'amor amb aquesta segona guerra mundial que els atreveix per sobre i els va anar com ninots amunt i avall, uau, és que podria funcionar amb qualsevol persona. Clar, en aquest sentit, com ha estat el gran repte de novel·litzar aquesta història? Sí. Mira, jo soc especialista en l'obra de Mercè Rodoreda i he escrit assajos i investigacions. El primer que vaig fer es deia El somni blau i el segon era Afinar l'estil. En afinar l'estil jo ja vaig veure que m'interessava molt la figura d'Armán Ubiols, és a dir, en aquell assaig ja els tenia tots dos junts. I clar, dius, home, i per què no vas fer un tercer assaig, com era la idea inicial? Doncs perquè quan m'hi vaig posar vaig dir, ostres, això no ho vull escriure amb assaig, això ho vull escriure amb novel·la. I per què? Doncs perquè necessitava estar al costat dels personatges i no saber què passaria després, no saber si Hitler guanyaria la guerra o no la guanyaria amb ells, no? Això m'hi aportava molta vivesa i, a més a més, també pensava que d'aquesta manera tota la investigació que també hi ha en la novel·la arribaria a moltíssima més gent, perquè una novel·la també arriba molt més, no? I a més a més, que m'ho he passat molt bé fent-la, no? I amb això que em deies tu del repte, no? Doncs el repte ha sigut anar a gairebé tots els llocs que retrato, veure com eren, m'ha dit, les distàncies, on estava el camp de concentració, on era el camp d'ells, la base de submarins de Bordeus. en la qual el Joan va participar carregant sacs de ciment com un treballador forçat més de tots els republicans espanyols que hi va haver treballant allà. I, clar, fer un exercici d'imaginació molt gran, perquè, clar, no només havia de retratar tots aquests espais, documentar-me històricament, perquè la història hi té molt de pes en tota la història, sinó que, a més a més, m'havien d'inventar Els diàlegs i les escenes, i alguns diàlegs i algunes escenes sabem que van passar. Per tant, ha sigut buscar gairebé mil·limètricament i fer una línia cronològica, que aquesta sí, et puc certificar que és 100% aquesta, és a dir, quan dic que són allamotges és perquè són allamotges, escarbar les cartes que s'escrivien... Perquè, clar, durant molts mesos, un és a Bordeus i l'altre és a Llamotges, amb la qual cosa tenim totes aquelles cartes, no? I, per tant, entrar-hi molt. És que el que veig és que poses molt i molt en valor la vivència, és a dir, al final, ja te'l saps tu i ja se'l sap molta gent, però tu el que poses a l'accent, sobretot, és en el dia a dia, en el pas de tot aquest temps. Sí, sí. que al final és el que li dona el sentiment i la intensitat realment a la història. Sí. A mi em va passar una cosa molt forta, que és que quan estava revisant la novel·la, vaig arribar al penúltim capítol, o l'últim, ara no ho recordo, i em vaig posar a plorar, inesperadament, eh?, inesperadament, no m'ho esperava, de tot allò que havia llegit, i això em va fer comprendre, pobres... Com de malament ho devien passar realment, perquè no és per gust que el Joan acabés de cap d'un camp de concentració, perquè ell era anglòfil. Intuïm que ben probablement era per fugir d'una deportació a Alemanya. I perquè, a més a més, ell estava allà de cap del camp de concentració, però infiltrava un enllaç del Partit Comunista com a secretari del comandant nazi. Vull dir que imaginar-me totes aquestes situacions i després la Mercè allà cosint per poder sobreviure, cosint brusses i després llançaria fina a Bordeus, no? Doncs treballar també amb els objectes. Fixa't que la gent quan fa, per exemple, un discurs o una presentació i de cop i volta ensenya un objecte o ensenya una cosa real i tangible, uau, allò guanya molta atenció. Doncs quan això, en una història, hi poses els paisatges, hi poses els objectes, hi poses les cartes, el sentiment surt de cop. I això una mica és el que he volgut fer. La història d'amor de la Mercè i el Joan és agredosa. Sí, sí, molt, molt, perquè clar, jo començo la història, com t'he explicat, amb un triangle amorós. Montserrat Trabal és la dona d'Armenuviol, Joan Prat, I Mercè, diguem-ho així, agafa i diu aquest per mi, ja que la dona és lluny a Catalunya, doncs sabem que ben probablement va ser ella la que li va manifestar el seu amor i el Joan es va deixar estimar, i jo explico que és el Joan qui li fa el primer petó i tot plegat, doncs Al final de la novel·la, no explicarem com, però al final, això se sap perquè les històries de literatura hi és, l'any 48 aquest triangle amorós es desfà. Per tant, estem recorrent, juntament amb el cor de la Mercè i del Joan, tota aquesta situació de no sabem això com acabarà, si en Joan marxarà amb la Montserrat o es quedarà amb la Mercè, perquè no oblidem que quan ha acabat la Segona Guerra Mundial Montserrat Trabal passa la frontera que estava tancada passa la frontera francesa es presenta sense avisar és molt actual això també pot passar ara i tant que pot passar doncs es presenta sense avisar ningú a la feina del Joan i, clar, el Joan, ostres, m'ha vingut a buscar la meva dona, però té a casa, a la Ruth, deixeu fort, i té a la Mercè. Llavors, clar, s'ho ha de manegar la Mercè, indignadíssima, que en Joan es vegi amb la seva dona, agafa les maletes i marxa i se'n va a París. I ell es queda 15 dies amb la Montserrat Trabal, que és la seva dona i és la mare de l'Anna Maria Prat, de la seva filla, es queda 15 dies a Bordeus. Per tant, tot sembla que ben probablement en Joan tornarà amb la Mercè. I de fet, és el que volia. En Joan volia tornar amb la Montserrat. Però aquí passen moltes coses i una de les que passa és que tots estan esperant això, quan acaba la Segona Guerra Mundial, tots els intel·lectuals que estaven a l'exili... Uau, tornarem a casa. Per què? Doncs perquè ha caigut Hitler, ha caigut Mussolini i tots creuen que no es pot deixar el poder a Franco, que era l'aliat número 1 de tota aquesta gent. I llavors, clar, estan tots esperant i fins i tot els dignataris, els diplomàtics britànics diuen... posarem un borbó i traurem a Franco. I aquest era el pla. El que passa és que això no va anar així. Sí, molta gent, recordo que va morir esperant. Sí, molta gent va morir esperant. Joan Prat, hermano Biols, va morir a Viena l'any 71 esperant per tornar. I ells havien esperat tornar l'any 46. Mhm. És molt tràgic, això. És molt dur. És que una de les meves voluntats ha sigut també posar la història del país. És a dir, sí que parlo, òbviament, i el centre és Mercè Rodoreda i Joan Prat, però també estic parlant de tota la intel·lectualitat catalana que va haver de marxar a l'exili i que van ser els únics que es van preocupar durant aquells primers anys d'escriure en català, no? Parles de nou anys d'història, de la Mercè i del Joan, però una història que al final els va marcar per tota la vida. Per tota la vida, sí, sí. Però és que, a més a més, físicament els va marcar per tota la vida, perquè ho podem veure també amb les cartes que van venir a continuació, tots dos tenen molts problemes de salut, de resultes de, clar, d'haver passat aquella Segona Guerra Mundial tan bèstia, per dir-ho així... I sí, el fet d'ell, quan marxa la dona, la dona, Montserrat Trabal, la cosa s'acaba perquè Montserrat Trabal agafa un vaixell amb la seva filla i se'n va a Xile amb un viatge de no tornada. El Joan es deprimeix. Però és que li han de posar injeccions d'hormones, que ve una monja veïna a posar-li les injeccions, i s'ha de prendre de tot per sortir d'aquesta depressió. Vull dir que els va marcar molt tota aquesta història. La realitat a vegades supera la ficció. Jo és que quasi tinc la sensació que tota aquesta realitat era com, aquí hi ha un guió, una novel·la, una narració perfecta i només cal que es treballi estilísticament i que ho muntis amb escenes. perquè sí ha sigut una feina més gairebé d'historiadora que no pas d'allò d'haver d'imaginar la trama perquè la trama en si gairebé que em venia feta I qui ens hagi enganxat a mitja entrevista, em sembla que avui presenteu a l'Espai Cívic Mercadal a partir de les 7 de la tarda i us acompanya el Xavier Pla. Exacte, sí, que a més a més va ser membre del jurat que em va concedir el premi. Per tant, jo estic contentíssima i autor d'aquesta gran obra sobre Josep Pla, que és una meravella. Se'm pensava que me n'anaves a dir que el Xavier Plata bé i estava ficat i dic, ostres, no he arribat tan lluny, eh? No, no, no m'ha arribat tan lluny, no. Quina és la millor lliçó que t'emportes d'aquesta novel·la, Eva? Uau, doncs moltes, la veritat. Mira, a no desistir, a no desistir, que quan tens un tema interessant, en aquest cas, o sigui, a mi Mercè Rodoreda m'ha apassionat des dels 13 anys, no?, però haver començat a produir sobre Rodoreda va ser el 2016 em sembla doncs clar jo pensava ostres estic fent investigacions que no les llegeix ningú i tal però el fet de continuar-hi i ser-hi i ser-hi i conèixer una cosa profundament ah i després una altra lliçó que de vegades les obsessions poden ser bones. En el sentit que per fer una cosa així has de ser una mica... Vull mirar exactament això que es van dir i aquesta dada i aquest... Doncs una mica, una mica d'obsessió de vegades serveix. Amb això ens quedem. Mercè i Joan, molt recomanable, no us ho perdeu. Eva Comas Arnal, moltíssimes gràcies i felicitats pel Premi Prova ben merescut. Moltes gràcies a tu. Som la teva veu. Som la gironina. A Girona canviem el model de recollida per a reciclar més. Tot i ser una de les ciutats catalanes amb les millors dades de recollida selectiva, no n'hi ha prou. Per això estem aplicant les noves modalitats com el porta-porta, les àrees temporals i els contenidors intel·ligents. Suma't al canvi. Ajuntament de Girona. Viu l'edició més espectacular del gran cir de Nadal de Girona i el seu nou espectacle Adrenalina. Aquest Nadal emociona't amb la màgia del cir de qualitat portat a l'extrem. Aquest Nadal participa a la campanya solidària de l'Espai Gironès a favor dels hospitals Trueta i Santa Caterina. Vine a dibuixar la teva mà al nostre llibre gegant i estaràs col·laborant per millorar el denestar dels nens i nenes ingressats. Per Nadal, ajuda'ns a omplir l'Espai Gironès de mans solidàries. Dies 6, 8, 15, 22 i 29 de desembre i 5 de gener tot obert. Girona FM, l'espai comunicatiu de la ciutat. Gironès 92.7 FM. Informació de proximitat, notícies, entrevistes, tertúlies, reportatges... Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis. García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i disseptes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa. A Girona FM, la gironina. Tota la realitat esportiva a Girona en joc. Bau Villafanya i Josep Coll fan el repàs a tota la informació i actualitat de l'esport gironí. Cada dilluns a les 3 de la tarda i a les 9 del vespre, Girona en joc. Futbol, bàsquet i totes les disciplines esportives amb una mirada propera i de ciutat. Girona FM. La teva ràdio. La gironina. Els Quatre Rius. El magazín matinal obert a la ciutat. I seguim en directe als Quatre Rius, d'avui dijous, dia 19 de desembre, quan nosaltres avui, ara sí, ens posem una miqueta més a la disfressa de Nadal, i inevitablement parlar de Nadal vol dir parlar de pessebres, que ja ho hem fet a Arnau Vila, ja han passat per aquí els pessebristes de Banyoles, però també ja no volíem parlar de pessebres figuratius, sinó més de pessebres... en aquest cas de Pesebres Vivents, i per fer-ho ens acompanya avui amb nosaltres, directament, si no m'equivoco, ja la tenim connectada amb nosaltres, Assumpció Garangou, presidenta de la Federació de Pesebres Vivents de Catalunya. Bon dia i bona hora. Hola, bon dia. Primer de tot, jo t'ho he de preguntar, t'ho dic perquè m'ha sorprès bastant, més de 500 figurants participen a la representació d'un estel de Nadal gegant. Sí, això ho vàrem fer el passat 24 de novembre, per donar arrencada a la temporada de pessebres, i vàrem fer un estel gegant, que era concretament l'estel del nostre logo, i el van representar, eren més de 500 persones, amb paraigües, amb paraigües que donaven el color i la forma a l'estel. I això ho vàrem fer a Castell d'Aro, i va ser el tret de sortida dels pessebres vivents d'aquesta temporada. de fet, temporada de Pessebres Vivents, que si no m'equivoco va començar el 6 de desembre i acabarà el 12 de gener. Exacte. Hi ha pessebres, depenent del lloc on estan o de l'ubicació, que comencen més d'hora o més tard. Els mesmatíminers comencen el 6 de gener, abans d'això no n'hi ha cap que estigui entre la federació, i els que acaben més tard acaben el dia 12. Tot i que el gruix de representacions es concentren sobretot en aquestes dades més nadalenques, a partir del proper cap de setmana i fins al voltant de Raïs. Al final estem parlant de 46 municipis de tot Catalunya, 300 representacions en total, jo crec que els pessebres vivents són més vius que mai, si em permets la conya. No, no, realment estan molt vius i és una tradició que està relant i el costum aquest d'aixecar-se de taula els dies de festa i visitar un pessebre és una cosa que s'està creant aquí, que ja té una certa entitat i que ho veus molt i gent que repeteix o que canvia de pessebre i està molt bé, la veritat és que està molt bé i és bonic poder-ho fer. Clar, nosaltres és que en tenim moltíssims, aquí a Girona tenim a Bàscara, a Breda, a Brunyola, a Calonja, a Castelllaro, a Salrà, a Fontcoberta, a Joanetes, a Massanet de la Selva, a Nevata, a Pals, a Paralada, a Sant Martí de Llèmena, a Sant Martí Vell, a Sant Pau, també a Vila Sacra, a Vilavenut. A quin participes tu? Perquè clar, jo entenc que això amb el cor dividit, no? Jo com a presidenta de la federació, que hi som tots, però represento concretament el Pessebre de Bàscara. Ah, mira. Sí, sí, el de Bàscara és el meu. El que em toca de més a prop i en el que hi porto participants i en aquest, doncs el Pessebre va per la 51 edició i jo en porto 51. Escombrant cap a casa? Escombrant cap a casa, què ens recomanes fer? O sigui, quan ho fareu a Bàscara? Mira, basta, comencem diumenge, el dia 22, i continuarem Nadal i Sant Esteve, el cap de setmana següent, que és 28 i 29, i llavors els dies 1 i 4 de gener. Clar, en aquest sentit... Diguem, diguem. No, no, vull dir, aquí nosaltres ja veiem precavades les representacions. Perquè ja ha passat el gruix de les festes i ja baixa molt tot. I la gent també, que ve a fer pessebre, suposo que passa tots els pessebres. Comences amb molta il·lusió, però quan arribes als últims dies és una altra vegada, no? I trobes gent que ja et comença a fallar. Per tant, no pots allargar-te més de 6-8 dies de representació. És que al final mobilitzeu més de 10.000 persones. Sí, sí, se mobilitzen moltes, perquè jo sempre dic, quan la gent va veure el pessebre veu la cara de la gent que està vestida, dels figurants, i en els pessebres n'hi ha moltes, però darrere d'aquests hi ha un gruix molt important de gent que té tota la feina d'organització. Penseu que els pessebres es fan en llocs que durant l'any no hi ha res. Per tant, vol dir que s'ha de tirar el cablejat, s'ha de posar la llum, s'ha de pensar en les decoracions, s'ha d'anar preparant una miqueta tot i això porta molt de temps. Normalment es comencen a preparar els pesebres a finals d'octubre, a començaments de novembre, i els acabem de recollir a finals de gener, perquè és una feinada, tot això. I, per tant, per exemple, en el cas de Bascar estem parlant... d'entre 250 i 300 persones vestides, però que hi estem treballant i amb el muntatge, si ens suméssim en aquests, arribaríem a 400 persones fàcilment. Carai. I més, jo t'he de preguntar, com a presidenta de la Federació de Catalunya de Pessebres Vivents, com articuleu tot això a tot el territori? A veure, això en el fons, cada pessebre... s'organitza ell les dates que li va fer el tipus de pessebre que farà perquè de pessebres n'hi ha diferents tipus hi ha els estàtics, hi ha els que tenen moviment hi ha alguns que són parlats n'hi ha que són amb un paratge més natural, n'hi ha que són més a dintre ciutat. Per això cadascú, segons l'entorn que té i el que ha fet sempre, s'organitza el seu pesebre. I nosaltres ens coordinem amb activitats que siguin de publicitat, d'arrencament de temporada, de posar-nos de corpus per aconseguir unes assegurances que ens resultin més econòmiques o més fàcils de tramitar tots junts, en coses d'aquest tipus és amb el que ens relacionem més tots. Llavors cadascú ja s'organitza el seu a la seva manera. perquè és allò, tants caps, tants barrets, i tothom té el seu estil de fer el pesebre. És el millor moment de la història de la federació ara mateix? Jo penso que és un molt bon moment. Vam tenir una baixada molt important el 2020, que no es van poder fer representacions. Algun pesebre es va atrever a fer-ho amb mascaretes i mantinguem molta distància i amb moltes normes de seguretat. Massanet crec que va ser un d'ells que ho van fer, la majoria van optar per no fer representacions, i el 21 sí que es va tornar a arrencar, però es va arrencar des de molt avall, amb molt poc visitant, amb molt poca participació, i això tant el 22 com el 23 s'ha recuperat molt, i esperem aquest any ser embrenzida i tirar un cara més endavant. Aquest és el desig que teniu per al Tió, per als Reis, entenc que per als Reis, eh, vosaltres, perquè clar... Sí. Nosaltres, a veure, dintre del pessebre, i tenim els Reis, evidentment, la representació del tió o alguna cosa d'aquestes no la tenim. Perquè, en el cas nostre, per exemple, representem el pessebre que fèiem a sobre una taula. Hi ha pessebres que fan... més mogut o així, i llavors sí que posen algun tió o a la sortida el fan cagar. Però això ja te dic, depèn una miqueta de cada pessebre i la manera de muntatge de cadascun. El que sí que no depèn de cada pessebre és segurament l'ambient familiar, perquè em sembla que això és tant per petits com per grans. Això és una activitat que serveix per tota la família, tant per petits com per grans, i podem tenir-hi des d'un nano molt petitó, els pares, els avis, tots estan fent pessebre, i al mateix temps és un espectacle que és molt familiar, perquè és això, tant agradarà si ho venen a visitar amb un nen petit, que es fixarà poder més, amb si hi ha algun animalet, amb els reis, amb alguna cosa concreta, com amb un gran que valorarà més potser tota la posada en escena. Per tant, la gent que hi participa com el públic és molt familiar sempre. Assumpció Garangou, presidenta de la Federació de Pessebres Vivents de Catalunya. Moltíssimes gràcies i que vagi molt i molt bé el pessebre de Bàscara. Moltes gràcies a vosaltres. Aviam si us hi veiem. Moltes gràcies. Som la teva veu. Som la gironina. A Girona canviem el model de recollida per reciclar més. Tot i ser una de les ciutats catalanes amb les millors dades de recollida selectiva, no n'hi ha prou. Per això estem aplicant les noves modalitats com el porta-porta, les àrees temporals i els contenidors intel·ligents. Suma't al canvi. Ajuntament de Girona. Viu l'edició més espectacular del gran cir de Nadal de Girona i el seu nou espectacle, Adrenalina. Aquest Nadal emociona't amb la màgia del cir de qualitat portat a l'extrem. Del 25 al 29 de desembre, sota la gran carpa de la copa. Aquest Nadal participa la campanya solidària de l'Espai Gironès a favor dels hospitals Trueta i Santa Caterina. Vine a dibuixar la teva mà al nostre llibre gegant i estaràs col·laborant per millorar el denestar dels nens i nenes ingressats. Per Nadal, ajuda'ns a omplir l'Espai Gironès de mans solidàries. Dies 6, 8, 15, 22 i 29 de desembre i 5 de gener tot obert. Girona FM, l'espai comunicatiu de la ciutat. Gironès 92.7 FM. Informació de proximitat, notícies, entrevistes, tertúlies, reportatges... Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis. García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i disseptes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa. A Girona FM, la gironina. Totes les disciplines esportives amb una mirada propera i de ciutat. Girona FM. La teva ràdio. La gironina. Som gent de Girona, som gent de Bàsquet. El programa de Jan Torrent que parla sobre el Bàsquet Girona. Tot el que passa a Fontejau. Actualitat, protagonistes, curiositats i tot el dia a dia del club a Gent de Bàsquet. Dimarts a dos quarts de nou del vespre i dimecres a la una del migdia, Gent de Bàsquet. Escacs en Joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la gironina. Els quatre rius. El magazín matinal obert a la ciutat. I ja encarem al punt de 3 quarts de 12 del matí. Seguim en directe als Quatre Rius. No ens traiem la disfressa de Nadal perquè toca parlar ara de la cabalgada de reis que tindrem aquí a la ciutat de Girona, entre d'altres assumptes. Per això mateix, avui ens acompanya el president de la confraria de Jesús Crucificat, Manelles de Girona, Xavier Serra. Aquí ja aprofito per donar la benvinguda i bentornat, que ja és la segona vegada que passes per aquí. Bon dia i bona hora, Xavi. Bon dia, moltes gràcies. Primer de tot, jo t'he de preguntar novetats per aquest any, i aquesta m'ha agradat molt, especialment perquè em sembla que tindrem molt més espai, i és que acabarem la cabalgada aquest any a plaça 1 d'Octubre barra Mercadal. Sí, l'acabarem a la plaça 1 d'Octubre, allà al Mercadal. i la veritat és que aquest espai compleix pràcticament totes les condicions que buscàvem quan vàrem acabar a la Copa. La Copa ens permetia una cosa, que és que tots els patges que ajuden les majestats i que han de tornar al centre logístic, allà al Palau Firal, doncs des de la Copa era molt més senzill que tornessin, i en aquest cas ens genera una certa inquietud el fet que des de la plaça 1 d'octubre... s'hagin de tornar. Jo crec que les majestats ho tenen tot molt ben organitzat i sortirà molt bé, però sí que és cert que, a part, havíem tingut la mala sort que els últims anys hi havia hagut pluges els dies anteriors, fins i tot el mateix dia. Tot ple de basses... I sobretot, també, que quan sortíem de plaça a la Independència, tot aquell tros de vinguda Ramon Folch era molt poc lluït. Llavors, hi havia tota una sèrie d'elements com aquests que t'adic, i que la copa és un espai molt gran, amb la qual cosa costava molt de vestir i la plaça d'octubre crec que ens permet tots aquells elements que eren positius de la copa i aquest petit inconvenient del retorn però crec que ens aporten molts altres elements positius com és l'escenografia, com és l'espai i que és molt fàcil arribar-hi des de qualsevol punt allà on tu hagis vist la cavalcada És que és el que t'anava a dir, especialment jo crec que el canvi sobretot té una cosa molt bona i és que ubiqueu el punt final dintre de circuit. Exacte. Exacte, és que al final, anys enrere ja passava a la plaça del Vi, que era molt difícil poder veure la cavalcada i la plaça del Vi, simplement per un tema d'espai, la gent que anava a la plaça del Vi a les 6 de la tarda ja hi era, i no era possible que veiessin els dos locals, i en aquest cas jo crec que recuperem aquesta possibilitat, que la gent pugui gaudir de la rua, la pugui gaudir fins i tot en algun lloc on té... Perdoneu... Ses Majestats van amb les carrosses, sabeu que el recorregut continua siguent mixta, una part van amb carrosses, a l'apartat de Santa Clara van a peu, i per tant el poden veure en un lloc amb carrossa, el poden veure en un lloc a peu, i poder gaudir de l'acte final a la plaça 1 d'octubre. Pensem que així com amb la copa no ens hem sortit, aquest espai s'ha de consolidar pels propers anys. A més, una altra novetat que m'agrada bastant és que heu aconseguit que la gent segurament pugui escoltar un so tan i tan amè i tan i tan agradable com és el dels violins. Sí, aquesta era una cosa que a Ses Majestats els feia molta pena, perquè la música del violí és molt i molt agradable. De fet, a l'endemà, quan Ses Majestats, abans de tornar a Caporrient, visiten el Trueta, els violins els acompanyen. I en aquell espai reduït, la veritat és que és molt emocionant, poder-ho viure d'aquesta manera llavors aquest any les majestats han trobat la manera que els violins puguin anar ben microfonats i que puguin tenir el so així com els timbals és molt fàcil de sentir tant el dia 2 a les escales de la catedral com el dia 5 a la cavalcada doncs el so dels violins pugui sonar amb contundència i pensem que també serà una cosa que a la gent li agradarà. I especialment també tenim en compte que els preparatius sempre són a molts dies vista, perquè no és una cosa que sigui d'un dia per l'altre. Em sembla que ja de moment els ajudants dels Reis i els Patges, vull dir tothom treballant, no a contrarrellotge, però sí que amb una miqueta ja de tensió d'aquesta de la bona, no? Sí, tenim moltes ganes de rebre ses majestats i tota la gent que ajuda a fer-los-hi fàcil la seva arribada, que els ajuda en temes logístics, que els ajuda a fer aquesta feina que és la de repartir els regals als nens, doncs tothom està molt engrescat i és veritat que nosaltres l'arribada d'ells la preparem amb molt de temps perquè... Al final, vulguem o no, és un acte de ciutat que s'ha de coordinar amb temes de circulació, que s'ha de coordinar amb espais que queden tancats i que no hi poden accedir els vehicles, etc. I, per tant, fa mesos que s'hi treballa. Però sí, sí, ara venen els dies... els dies xulos, venen els dies on la màgia cada vegada és més present i algun dels patges ja comencen a estar per aquí. Ahir la presentació ens va acompanyar un patge del Rei Ros. Ah, mira. I... i ells ja comencen a estar per aquí perquè el patge del fanalet ha anat a les escoles aquestes últimes setmanes ha anat acompanyat d'algun patge de la llum començarem a anar als barris la setmana prèvia a Reis. És el que t'han de dir, no? Vull dir, també hi haurà ruta pels barris per tal de recollir les cartes i tot pagat. Sí, mantenim aquesta activitat. A Ses Majestats els agrada molt Girona. Com a tothom. Sí, exacte. I a ells els agradaria que, de la mateixa manera que Girona té una setmana de flors i té una setmana de fires, també fos possible que hi hagués una setmana de Reis. Tot té la seva dificultat, perquè significa encadenar molts actes, però treballen en aquesta direcció. I allò que fa molts anys era simplement un campament, fa molts i molts era només una rua, però després va ser un campament, una rua i un acte final... amb el temps s'ha anat convertint en un acte el dia 2, amb unes bústies als barris els dies previs, amb les accions espontànies el dia 5 al dematí, la rua del dia 5, i en el que sigui possible els ajudarem a intentar trobar un parell d'actes més que en els propers anys puguem també consolidar Sabeu que el rei blanc és el rei de les arts, el rei del coneixement, i per tant, malabars, etc. Són patges que també arriben a les ciutats els dies abans, i fora bo que d'alguna manera poguessin ja ser presents a la ciutat el dia abans, o dos dies abans, que el rei Ros porta a la cuina, i per tant, per què no organitzar pels nens una xocolatada amb els patges del rei Ros, amb aquesta idea que durant tots aquells dies, a partir del dia 1 de gener... a partir del dia 2, perquè el dia 1 és un dia de repòs després de la vella, però que ja hi hagués aquest ambient de negal i que al final també pensem que això també ajuda a donar dinamisme a la ciutat. I si aquests dies hi ha actes a la ciutat, gent de fora ens visitarà i aprofitarà per conèixer la ciutat, per comprar alguna cosa amb alguna botiga, per dinar amb algun restaurant. Al final, ja crec que entre tots hem d'intentar que... Això s'està parlant per més endavant, eh? Tot just, vull dir, no per aquest any. No, per aquest any no, però s'està parlant ja des de fa temps, i al final el que hem d'intentar trobar... Jo crec que l'acte del dia dos a la catedral és un acte molt lluit, un acte que s'ha consolidat molt bé, i el que no volem fer és un acte de qualsevol tipus. Aquest acte ja l'hem fet, l'hem consolidat, pensem que es quedarà, i potser d'aquí un parell d'anys hem consolidat un acte. I l'idea seria aquesta. Si és que les coses en aquesta vida, a poc a poc i bona lletra i bons aliments, eh? Sempre. La veritat és que sí, les coses, si ja quan les fas pensades, a vegades les has de corregir, eh? Com per fer-les de forma precipitada, no? La idea és aquesta, i quan tinguem clar un segon acte, i la idea és aquesta, que aquella setmana, doncs, el dos, el tres, el quatre, i és un acte cada dia, el cinc la cavalcada, i el sis, doncs, que els nens juguessin amb els regals, que és... No t'ha sonat cap vegada el WhatsApp? Entenc que de moment els Reis deuen estar de camí, eh? Vull dir, encara no... Els Reis són de camí. Tinc la prudència de pagar el telèfon. Ah, ben fet, home. No ho havia d'haver fet. No ho havia d'haver fet, no sigui el cas que trebem alguna notícia que sigui important i no ens trobin. Però, veia, ells estan de camí, saben el camí. El dia 2, Nagmandinen els il·luminarà la façana de la catedral perquè en aquell últim tram ja tinguin la guia corresponent per arribar a la ciutat... I ells estan, jo diria que gairebé tan nerviosos com els nens perquè un any més puguin tenir aquest contacte amb els infants i poder-los portar joia. Jo crec que no hi ha un dia a l'any més il·lusionant. Segur. Després hi ha molts dies que tenen moltes característiques, però un dia en què se generi tanta emoció, tanta ansietat, amb un col·lectiu tan gran com són els infants... I els grans, perquè els grans... Els grans també. A la nostra manera també. I tant, i tant que ens agrada. Xavier, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat, i escolta, molts èxits, perquè això vol dir que li posarem les coses fàcils als Reis, que és el que volem, també, i ja ho has dit, bé, Girona està de moda, inevitablement han de venir, i venen amb gust. Venen amb ganes, venen amb moltes ganes, i... I res, nosaltres l'única cosa que hem de fer, com has dit tu, és ajudar-los a posar-los fàcils i que simplement aquest acte sigui un acte per gaudir-los sense cap tipus de controvèrsia, sense cap tipus de dificultat i que la mainada... Ho sabeu, no sé si teniu mainada o no. Encara no. Els ulls dels nens quan tenen els patges a davant. Jo crec que és una imatge que només la saben els patges i els reis i que cada any ens expliquen que d'alguna manera per ells és una emoció terrible. Per tant, a fer-ho, a fer-ho bé, amb ganes i ja hi som. I aquest any n'estic segur que no serà per menys. Xavier Serra, moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres. L'Alternativa, el programa de rock que porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina. Som la teva veu. Som la Gironina. La Ràdio de Girona. Sempre que tu demani el cos, sóc un secret que tens guardat al menjador. Entre llibres, plantes i cançons, sóc la llum d'un dia fosc. Costa molt trobar algú tan pur com jo. No ho diguis amb veu, Hi ha coses que no les ha sentit tothom, no ho expliquis als altres. Vull ser el secret més ben guardat del por. Sents com repica des del fons el meu tambor, que es posa en fase amb el teu cor. No caldrà trompetes ni demostracions, només amor. Sóc petit i justament això em fa gros. No ho diguis en veu, eh? Hi ha coses que no les entén tothom, no ho expliquis als altres. Volem ser el secret més ben guardat del poc que corri l'aire. Serà una història que ho puc prendre tu i jo. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio.