Roberto Bravo (novel·la), Bitcoin a màxims, renda dels aturats i fi de la Golden Visa; aniversaris coherents i música amb Ribera

Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat, als Quatre Rius, amb Said Esbai. Una finestra a tot el que passa per sobre el Güell, l'Unyà, el Galligants i el Tert. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la Gironina. Onze i cinc, benvinguts als Quatre Rius. Dijous 21 de novembre de 2024. Llibres, llibres i més llibres. Quina sort poder-ne descobrir uns quants en aquest espai de veu que tenim a Girona FM. Que necessari és posar en valor tota la riquesa editorial que tenim, perquè més enllà dels grans títols que presentem, també tenim absolutament de tot. Perquè, com a la ràdio, en el món editorial tothom hi té el seu espai. Ens falten dies a la vida per poder llegir tot el que ens agradaria. Mentrestant, diem sí a la ràdio, diem sí als llibres i diem sí a la cultura. La qüestió és dir sí al més important. Ei, com sempre m'acompanya autor de grans èxits de la ràdio Girorina. Algún dia tot això plasmat en un llibre cròniques d'aventures entre veu i veu. Arnau Vila, bon dia i bona hora. Home, no està malament, no hem de treure el llibre, eh. Està bastant bé, no? Sí. És això o aventures d'un jove... Aventures d'un micro. Aventures d'un micro. A través d'un micro. Mira, puntem, eh. Arnau Vila, com estàs? Bé, de dijous. De dijous. Sí, home. Sí, què faràs avui? Doncs mira, avui hem de visitar... Anem de visita a la muntanya. A la muntanya? Sí, avui farem visita a la muntanya. No, no, no. Anem a voltar llocs del nostre país, que sempre van bé. Tot això fa fred, que ens n'hem de brigar, eh? El que te n'anava a dir, i a part que serà les fosques, o sigui, espero que portis el frontal i tot, perquè clar... Sempre, sí, quan vaig a caminar sempre em poso un frontal de miner. Què dius, ara? Sí, se'm faig... M'encerrius, això? Faig les curites, o sigui, ja les portaré, eh? Arnau, ets una caixa de sorpreses. De veritat. Ho has vist o no? Sí, sí, estic al·lucinant. En fi. Sí, sí, la vida. Dia a dia. És així, és així. Quin remei. Escolta'm una cosa, avui, com dèiem, presentem el llibre, presentarem el dia de la mort d'en Roberto Bravo, també Economia, en Marc Masmitjà i Pujol, que ens acompanyarà d'aquí una estona en el temps d'Economia, i eduquem-nos amb Ana Julià, que podrem tancar el programa, doncs, intentant a veure si podem endreçar una miqueta Tot el que ens va faltar de petits, saps què vull dir, l'estem descobrint ara a través de l'Anna. Arnau Bill, aquest llibre t'agradarà molt i em sembla que és una proposta que... Te'n recordes el llibre d'en Miquel Riera? Sí, sí. Te'n recordes? Doncs seràs semblant, m'entens? L'aniràs a comprar, te'l quedaràs i el llegiràs progressivament, feint-lo bé i agafant-lo. A mi m'agrada així fer-ho, això. Doncs mira, comencem. I avui presentem el dia de la mort d'en Roberto Bravo. Segurament l'autor el coneixereu, segurament parlaveu, Carles Ribas i Blancher, col·laborador d'aquesta casa i també autor que ho acabo de descobrir fa relativament poc. Carles, bon dia i bona hora. Bon dia, Sergi, què tal? És ben bé que tu també ets una caixa de sorpreses, eh? Sí, ho intentem. Jo t'he de dir que m'acabo d'entrar també que ets coordinador del trofó. Ah, molt bé. Saps que no ho sabia? O sigui, sabia que estava allà, però no sabia pas que era el coordinador. Així anem destressats. I tampoc sabia què és la teva tercera novel·la, ja. Correcte. Carai. Sí, sí, sí. Poc a poc i bona lletra. Com et va despertar, tu, això d'escriure un llibre? Sempre m'ha agradat. Sí? Sí, sí. La narració, la narrativa, sempre m'ha agradat molt. Òbviament, primer en llegir-la i llavors dir a veure què podem fer. A veure si ens en sortim. I bueno, mica en mica i poc a poc, com et deia, ens anem fent cosetes. Abans d'entrar de plena aquest, tu recordes el primer dia que vas escriure un llibre, vinga va, com ho faig? Bueno, ja des de l'adolescent et passa una mica que comences a escriure històries que et veuen pel cap, llavors molt acertadament les tires a les escombraries, perquè... No valen res. Però bé, així es comença, no? Has escrivit molt, llançat molts papers o borrat molts arxius de l'ordinador, i tornarà a començar. Escrivint i reescrivint. Exacte. I mica en mica, al final, aconsegueixes treure'n alguna cosa aprofitable, de tot plegat. Parla'm del Roberto Bravo. que el protagonista, que en aquells moments era un nen, però que ara en l'edat present és un noi de 35 anys, doncs recorda tota aquella experiència viscuda el dia en què s'entera que Robert Obrado va morir. Tu ets gaire de llegir el diari? Sí, i abans ho feia més, amb paper, però com que s'està perdent això de llegir amb paper, doncs... Però sí, sí, abans era cada dia llegir el diari, sí, sí. T'ho dic perquè, de fet, la novel·la comença d'aquesta manera, llegint el diari. Exacte, que és quan s'antera, quan veu l'esquela de l'amor de Roberto Bravo, sí, sí. Bueno, veure l'esquela i les necrològiques, perquè... En el relat, també, un dels protagonistes o dels secundaris és un periodista de la veia escola, per dir-ho d'alguna manera, que sempre ha estat seguint una mica també la pista d'aquest atracador. Es diu Said, aquest periodista? No, no. Va, que xindira, va. Un dia d'aquests ja em farà un numeratge. T'anava a dir, el recurs aquest, tires de flash-forward, per exemple? De flashbacks, més a més. De flashbacks? Sí, sí, sí, clar, clar. És una novel·la que transita entre el present i el passat. Sobretot, clar, dels records de les vivències d'aquells dies en què l'atracador va viure a casa del protagonista i com, clar, evidentment això ens passa a tots que tenim uns records o unes vivències passades que a vegades tendim a mitificar o a idealitzar i potser no eren tan... aquelles vivències no eren tan potents o tan idíliques com realment pensem, no? Vull dir que també el temps el que fan una mica és idealitzar-ho tot plegat però aquí el que s'intenta fer la novel·la és contraposar aquesta idealització doncs una sèrie de personatges que van conèixer en Roberto Bravo, doncs hi apliquen el seu punt de vista. I una miqueta és com aquest pudlero entre tots plegats, entre tots els personatges que apareixen, a reconstruir la figura d'aquest atracador. Clar, al final has trobat també la gràcia en aquest atracador, de poca monta podríem dir. Clar, és intentar descobrir la història d'aquest, és també com posar en valor les petites històries mundanes fins i tot. Sí, sí, sí. I de fet, no farem espòilers ni explicaré res, perquè l'atracador un dia decideix fer una cosa més gran del que està habituat i és quan tot li surt malament. A partir d'aquí, el seu dia a dia de vegineres i farmàcies, si trobava bé per Déu una manera, en el moment en què vol ser més ambiciós tot se'n va pel bord. I al final és aquest interès per la figura d'una persona que va passar de forma transitòria per la seva vida. Vull dir, és que al final és posar en valor aquesta petita història que al final no deixa de ser també el que fem en aquesta ràdio. Sí, bé, de fet, clar, també el personatge principal, diguem el narrador, el que fa, és el que et deia, una mica exercir la nostàlgia, però també és una mica avasat o a causa, del seu buit existencial. De fet, tant aquí com amb les meves dues anteriors novel·les, sí que un punt comú que tot poden tenir totes és que intento reflectir tota una generació, podríem dir, que realment, apesada que s'havia dit que fent tal qual i pasqual aniries molt bé pel món, doncs resulta que com a protagonista encara ha de compartir pis amb els amics perquè no es pot permetre viure sol. Les seves raons sense amor són així aixas, al tema feina ja no en parlem, va fent cosetes però mai pot gaudir de feina estable. I llavors contraposa aquest buit, una mica del present, remamorant aquests temps que, insisteixo, ell creia que dintre les llums i ombres aquella infantesa era meravellosa. És a dir, al final és el que li serveix com a motor per tirar endavant. O sigui, hi ha gent que comença a fer esport, doncs aquesta persona comença a rememorar temps passats. Hauria de servir-li, sí. No, però no desvetllem més. No, no desvetllarem gaire més. El que sí que també em resulta bastant interessant és com la figura del Roberto Bravo, al final, únicament se la pot conèixer ell mateix. I és aquesta deconstrucció que van fent amb petits pudlers, no? Vull dir, tota la gent del voltant, el periodista aquest que el segueix, i és com intentar també construir el personatge, no sé si també mitificar-lo o no. Sí, bé, bueno, mitificado o no, per això s'encarreguen i els altres, els protagonistes, diguem-ne, del relat, cadascú i aplicar el seu punt de vista, com dèiem, tant el periodista com el salador que va conviure amb ell a la presó durant un temps, diversos personatges que, com deia, no tots els punts de vista són el mateix. La gràcia del relat és contradir-los, i que no tot sigui blanc i negre. És a dir, ni aquest senyor era un sant, ni tampoc era tampoc el dimoni. És a dir, hi ha una sèrie de matisos, de grisos, que és el que s'intenta establir en el relat. Inevitablement el llenguatge cinematogràfic ha d'estar impregnat aquí, d'alguna manera. No et pensis tant, referències i cinematogràfiques sí que n'hi ha alguna, però intento... Parlar més de ritme, potser, fins i tot. Intento esquivar-ho. Sí? Sí, perquè en el fons, clar, una novel·la no és un guió, tampoc, no? Vull dir, sí que és inevitable i sobretot... Els que ens agrada molt el cinema i hem vist molt de cinema, sí que visualitzes molt algunes escenes i les visualitzes això narrativament com si passés en una pel·lícula, però el llenguatge literari és diferent i tens altres arguments o altres eines per reflectir el que vols dir. Però no et negaré que en algun moment hi caus. però ara ho fas de forma conscient, és a dir, no vols caure en aquest tòpic. No, no, no, clar, no, no, és el que et deia, per mi són llenguatges molt diferents al cinematogràfic, al literari, per tant, intentar, a la mesura que es pugui, separar-los. Per intentar rescar-te una miqueta més d'informació, en què t'has inspirat? Doncs, home, no gaire res. No? No, no, vull dir, no, no, allò que sempre es diu, què hi ha de realitat en aquesta història, gairebé res, gairebé res. Sí que en anteriors novel·les sí que hi havia més de... li posava més cullerada meva, però en aquest cas, molt poca cosa, molt poca cosa. Tant tonto com un somni, que somies amb això d'un individu que s'amaga una casa, una família, i t'espertes i dius que aquí pot haver-hi una història. I també, parlant de cinema, va, no, ho podem oblidar. Hi havia també un referent d'una pel·li que m'agrada molt i moltíssim, que es diu Mut, una pel·li protagonitzada per Matthew McConaughey, que és una mica... També es parla d'un fugitiu que s'amaga... en una zona poc habitada, i hi ha dos nens que el coneixen, i la relació s'estableix entre aquests dos nens i el fugitiu. Però bé, aquí, en el llibre sí que surt, també tens, doncs, influències, fins i tot de Mark Twain, que si perdes amb Tom Sawyer o Hocka, Albert Rifin, també són aquests, una mica, aquests nens, com, desemparats, una mica, que, doncs, que també troben amb algun adult, aquest reflex de la seva vida. En una història que al final t'aixeixes des de zero, hi ha hagut alguns moments de bloqueig? No t'ho sabies, això, eh? Ara ho has fet com que aquest relat ja s'ha publicat ara, però ja té més o sí, fins i tot un parell d'anys. Sí? Sí, sí. Sempre hi ha bloquejos, sí. Per molt que intentis estructurar des d'un principi una història, que és incaminar-la i dir, mira, ara passarà això, això, així... Al final també la història, quan comences a escriure, et porta on teia vol. Tu et deixes guiar una miqueta pel que va sortint. El que passa que llavors estàs a gairebé a triba, dient ara per on te'n vaig, per allò que penso jo que hauria d'anar o per allò que m'està suggerint aquesta nova part de la història. I, bueno, intentar acotar tot i sempre, sí, clar, o el que és narratiu algun dia, va, deixem d'escriure, anem uns dies per ahir, Ja ho reprendrem més endavant. Serveixen aquestes pauses per ordenar per... Sí, sí, sí. El que serveix més és passejar. Sí? Tot això que molts escritors t'ho diran. Fumar por la devesa sempre t'inspira molt. Bueno, ja tenim la devesa aquí de fons. Escolta, tens presentació, eh, si no m'equivoco, aquesta setmana? Correcte, dissabte a les 12 del migdia a la llibreria 22, que ens acompanyarà en Pep Gieto i en Guillem Tarríves. I tant. I esperem, doncs, que us convidem a tots, òbviament, que vingueu i que serà una bona presentació. Te n'anava a dir en Guillem Tarríves, no surt al llibre, també, perquè com que està tot arreu... No, en aquest cas no surt. Doncs el dia de la mort d'en Roberto Bravo. Ja el tenim a llibreries, eh? Que ja la vaig veure l'altre dia també. Exacte, sí senyor. Doncs el dia de la mort d'en Roberto Bravo. Si voleu saber-ne alguna coseta més, aquest llibre de Carles Ribas i Blanchet, doncs podeu tornar a escoltar aquesta entrevista o millor és anar a comprar el llibre, llegir-vos-el. Arnau, te'l llegiràs aquest? Sí, no? Vull dir... Sí home, el llegirem. Per una nostra estratègia, eh? Sí, sí. Una pregunta molt ràpida. Un bon llibre o una bona pel·lícula? Què tries? Home, tot. Les dues coses. És que en Carles ho vol tot, en aquesta vida. El cinema és d'assumidors. Un bon llibre i una bona pel·lícula. Em va agradar, eh, la Lídia i el Torn, per cert. Vaig anar a veure-ho, sí. Ja en parlarem demà, no? Sí, ja tocarà. Ja tocarà. Quin remei. Carles Ribas, moltíssimes gràcies. A vosaltres, adeu. Si vols saber tot el que passa a Girona i en l'entorn més proper, som la teva ràdio. Girona FM, l'única emissora local de Girona. Informació, opinió, entreteniment, el futbol i el bàsquet en directe. Cultura i molt més, ho trobaràs tot a Girona FM. El 92.7 de la FM i a gironafm.cat. Som la teva veu, som la Gironina. A Girona canviem el model de recollida per reciclar més. Tot i ser una de les ciutats catalanes amb les millors dades de recollida selectiva, no n'hi ha prou. Per això, estem aplicant les noves modalitats com el porta-porta, les àrees temporals i els contenidors intel·ligents. Suma't al canvi. Ajuntament de Girona. Mama, què hi ha per sopar? Carinyo, avui tenim un plat boníssim de jo ja vaig donar l'any passat, amb guarnició de, és que jo ja hi ajudo en altres causes. I de segon? De segon toca saltejat de, ho sento, tinc pressa. Una altra vegada? Aquest any el Banc dels Aliments vol recollir més aliments que excuses. Participa al gran recap dels dies 22 i 23 de novembre. Guanya 100 euros en compres a la Black Friday Week de l'Espai Gironès del 25 al 28 de novembre. Vin al punt d'informació i participen al sorteig per guanyar una targeta regal de 100 euros cada dia. En regalem 4. I fins dissabte 30, l'eclipsi de preus que no et pots perdre. Els millors descomptes del Black Friday són a l'Espai Gironès diumenge 1 de desembre tot obert. Girona FM, l'espai comunicatiu de la ciutat. Gironès 92.7 FM. Informació de proximitat, notícies, entrevistes, tertúlies, reportatges... Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis. El primer cafè. Comença el dia connectant Girona FM per conèixer què passa a Girona i saber, de primera mà, l'actualitat local i de servei. Un programa per començar el dia sabent tot el que necessites. De dilluns a divendres a partir de les 9 del matí amb Pau Villafanye, Said Svai i Arnau Vila. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. A Girona canviem el model de recollida per reciclar més. Tot i ser una de les ciutats catalanes amb les millors dades de recollida selectiva, no n'hi ha prou. Per això, estem aplicant les noves modalitats com el porta-porta, les àrees temporals i els contenidors intel·ligents. Suma't al canvi. Ajuntament de Girona. Girona entre vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Als dijous, un cop al mes, Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la Gironina. Escacs en joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la Gironina. Info Podcast, la càpsula informativa de tres minuts amb tota la informació bàsica del dia, notícies, agenda i informació de servei, un producte de Girona FM i la xarxa fet i pensat en digital, en exclusiva a gironafm.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi! Garcia i Terribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere Garcia i Guillem Terribas, explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta tot a l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat, els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou. Som gent de Girona, som gent de bàsquet. El programa de Jan Torrent que parla sobre el bàsquet Girona. Tot el que passa a Funtajau. Actualitat, protagonistes, curiositats i tot el dia a dia del club a Gent de Bàsquet. Dimarts a dos quarts de nou del vespre i dimecres a la una del migdia, Gent de Bàsquet. Recopera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. Girona entre vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes. Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la Gironina. Els Quatre Rius. El magazine matinal opera la ciutat. I avui recuperem una de les seccions que més ens agraden aquí als Quatre Rius. Parlarem de salut i peles, temps d'economia. Parlem amb l'economista Marc Masmitjai Pujol. Bon dia i bona hora. Bon dia, Seïd. Com estàs? I ben tornat. Com va això? Molt bé. Molt content que t'agradi aquesta secció. Home, clar. Hòstia, parlem de pasta. Exacte, exacte. Parlar de pasta, sempre quan hi hagi, va bé, eh? I quan no hi hagi, vull dir, és motiu de preocupació, per tant la gent també ho escoltarà. Però no t'agrada tant parlar, eh? Quan no n'hi ha. No, la veritat és que no. I escolta'm una cosa, anem per feina perquè ja hem començat amb, em sembla que és un dels titulars més grans que tindrem aquests dies, i és Màxim Històric del Bitcoin ara mateix, t'ho dic perquè ho acabem de mirar amb el telecom mòbil. Sí, sí, ho acabem de comprovar ara, eh? 97.500 dólares. Estem a Màxim Històric de sempre. Per tant, bueno, això no para de pujar. Sembla que aquests dies, doncs amb la victòria de Trump, ha reifat una mica i va enlaire. Ara és saber quant tardarà a arribar a 100.000. No sé si, potser, aquesta setmana, la que ve i arribarà, jo crec que segur, no sabem quan. Que tard o d'hora hi haurà reajustaments. Evidentment. Això, evidentment. Però que està agafant tendència ascendent. Exacte, tendència ascendent, que ja la portava, perquè si recordem fa dos anys i dos mesos, estava sobre 16.000 dòlars, i ara estem ja a 97.000 i pujant. És que al final, jo vull fer una miqueta de pedagogia amb això, Marc, perquè... Això no és apte per a qualsevol ritme cardíac, perquè la volatilitat que tenen les criptomoneres també... La gent a l'hora de posar calés allà, que ho pot fer, evidentment, però que ho faci amb una miqueta de seny. El primer consell per posar diners aquí és entendre com funciona el bitcoin. I no és fàcil entendre, perquè això va lligat a la blockchain, un sistema... de control d'aquestes monedes, un sistema de funcionament que no és fàcil d'entendre. Si algú vol invertir aquí, el primer que ha de fer és conèixer com funciona, i no és fàcil. Primer que llegeixi un llibre o que s'informi molt bé per internet, però no és fàcil saber-ho de bones a primeres com funciona. La sensació que posem diners i ja ens funcionarà, però també és posar diners i no és posar diners només, és com el guardem aquest bitcoin o aquesta part de bitcoin que podem comprar o aquesta part d'aquesta moneda. Com ho guardem? No és com normal com ho posem al banc o posem en un lloc i allà queda guardat. No, no, hem de saber-ho. Com fer-ho? Normalment es guarda en carteres, a través d'un pendrive a vegades. S'ha de saber com fer-ho i com gestionar-ho. En aquest sentit t'anava a dir, saltem al següent tema, t'ho dic perquè m'interessa bastant, que és obligació de renda per als aturats, és a dir, que passarem per caixa. Exacte, no passaràs tu, no, perquè estàs treballant. De moment estic treballant, si toquem fusta... Però, clar, la pregunta és, això és una mesura que va contra el tema fiscal des del punt de vista de l'economia submergida? No, jo em sembla que aquí és més per control que res més. Normalment sabem que hem de fer la renda si tenim uns rendiments del treball superiors a 22.000 euros. Llavors, molta gent que està a l'atur no arriba a aquesta quantitat. Però què s'ha dit ara? Que tothom que estigui a l'atur hagi de fer la declaració d'enreda millor em sembla que més que res per control. Què passa? Que en principi la idea és que aquesta gent que està a l'atur no hagi de pagar ni cobrar res. Que quedi neutre però que sí que l'ha de presentar, que ja suposa un mal de cap perquè has d'anar al gestor, la despesa que et cobrarà, etc. Però bueno, fent els càlculs així és una mica... Doncs, sense concretar molt, podem dir que hi ha gent que acabarà pagant 10 euros si cobra 16.000 euros, més o menys, 100 euros més si en cobra 17.000, o fins i tot 200 euros més si cobra 18.000 euros. Per tant, al final és una mesura que en principi és de control, però que també serà una mica recaptatòria. Clar, és que al final, jo la imatge que m'emporto de tot això és que més enllà d'haver-hi una reforma estructural sobre els impostos i el que s'està fent, l'únic que s'està fent és posar encara més pressió a les classes de baix. Al final sempre era així, no? Sempre es parla. S'ha de fer una reforma fiscal estructural, però de dalt a baix, eh?, del sistema fiscal espanyol. De tot. De tot, exacte. Però què passa? Que tenim governs que són a quatre anys. A vegades no repeteixen. Qui es jugarà? un govern o una legislatura a fer la reforma fiscal. Al final tothom continua com està, fent petites modificacions, depèn del color del govern. Estem cap a una banda, fem unes modificacions, estem cap a l'altra, en farem unes altres, i quan arriba el nou, que aquí a Espanya sempre és intercalat, una vegada es menja dret a esquerres, dret a esquerres, doncs quan arriben uns fan la seva reforma, quan arriben els altres fan la seva reforma. I el que caldria és una reforma estructural, però de dalt a baix del sistema fiscal, cosa que és difícil que es faci. És el que t'estava comentant, jo veig que cada mesura que es fa, més enllà de canviar alguna cosa, l'únic que es fa és posar encara més pressió. Sí, sí, i pedaços. Més pressió. Més pressió, pedaços, no sé, ara els aturàs, no, no haurien de fer la renda, ja l'han de fer. També han de fer la renda els que cobren l'ingrés mínim vital, que al final és, per posar pressió a aquesta gent que... Cobres uns 400 euros al mes, venguis al gestor, que et facin, evidentment et cobraran, etc. Però només no pagaran res de renda. Però sí que pagaran haver-la de fer, pagaran el temps que perdran fent-la, la preocupació entre cometes que poden tenir per fer això, i que no te n'oblidis, perquè després sí que poden haver... Represar-les o poden haver mesures a la gent que se n'ha oblidat. Com és que et treguin l'atur o que et treguin l'ingrés mínim vital, etc. Un altre de bona notícia, no tan bona, sinó més el titular, que és la fi de la Golden Visa. Jo entenc que en clau econòmica no és que sigui bona notícia. Depèn com ho entenguem. Primer expliquem què vol dir la Golden Visa. La Golden Visa era... Doncs per aquests... persones estrangeres, aquests ciutadans estrangers que volen venir a veure Espanya, doncs que obtenien el visat, el permís de residència fent o bé una inversió de mig milió d'euros en habitatge o bé d'un milió d'euros en empresa, no? Llavors, què significava això? Tens diners? Tinc residència i permís de residència a Espanya. Què es deia? Si aquesta gent inverteix en habitatges, què fa? Que el preu de l'habitatge pugi. Per una banda, reactiva l'economia si en certs moments, però per altra banda, fa encarir tots els preus. Això ho va posar el govern de Mariano Rajoy el 2013. Evidentment hi ha hagut molts ingressos per a l'estat espanyol, però ara s'està estudiant o s'ha decidit que s'acabi això. Per tant, aquí la gent que tingui diners, al principi estarà tractada igual que la gent que no en té tants. Amb els mateixos requisits que hauran de tenir per poder ser resident del país. Bueno, i en aquest sentit ara sí, en clau gironina. Gironins i llei de segona oportunitat, ubiquem-nos. Què és la llei de la segona oportunitat? Bàsicament, Normalment sabem que les empreses quan tenen problemes financers es poden acollir el que és ara el concurs de creditors anteriorment conegut com la suspensió de pagaments. Això les persones físiques que tenien problemes, deutes en bancs, en entitats públics, isendes, seguretat social, etcètera, no ho podien fer. A partir del 2016 es va crear aquesta llei de segona oportunitat dient que la gent o els ciutadans particulars que havien tingut problemes per segons què, no? I no tenien prou diners, i havien deixat deutes, bé sigui perquè no van pagar una hipoteca, perquè no van tornar a préstecs, etc. I no podien accedir a gaire res més, doncs que se'ls perdonava aquest deute. Llavors, això, a partir dels missatges va fent, per que et perdonin el deute has de tenir dos requisits, has de complir una, obrar de bona fe, o sigui que el que no podem fer és anar a demanar un prestec sent que no el tornarem perquè si no això també ho podríem fer i que després se'ls perdonin a més a més. Jo algun dia te n'explicaré alguna que van ser de molt bona de gent que ho feia. Un dia no, el proper dia. El proper dia. Deixem el teu moment però ja ho expliquis. Doncs bé, haver obrat de bona fe i no tenir delites econòmics. Llavors la gent que ha fet això pot demanar que se li perdonin els deutes i A data d'avui, 2.000 gironins se n'anen a aprofitar. És al final una bona notícia per a la ciutadania que deixes de tenir deutes, poden continuar una nova vida i sense deutes, més tranquil·litat i continuar tranquils treballant o fent el que feien, però sense deutes, que és una tranquil·litat Encara em queden dos minutets. Tinc un tema que és el menys important de les coses importants de la vida o el més important de les menys importants que és el futbol. Tu com que estàs pagant a tothom, que ets soci i abonat de tot arreu, tu què en penses d'això del Camp Nou? El Camp Nou? Que s'allargaran? Que deien que s'allargaran i tot plegat. Tu has anat a Montjuïc a veure algun partit? No, no, no. Si jo només pago el carnet i no hi vaig. Però, tinguent aquí la girona prop, que tenim futbol de primera divisió, ja no vaig pas per Montjuïc, ni per Barcelona, últimament. Però, el que s'hi hem de dir, clar, què farem ara de començar? Un estàdio? Anar a mitja temporada al Camp Nou? el mes de febrer, retocar-ho tot, nous avonaments, noves coses, igualment, obres a mig fer, jo crec que val més esperar, comencem l'agost la temporada i comencem la veu. Però tu saps que és un tema econòmic, d'explotació del camp, de no haver de pagar el lloguer en un juliol... Sí, sí, tot és econòmic, el que passa és que què farem? Per exemple, tu que ets periodista, no sé si algun dia tens l'oportunitat de seguir un partit al Barça, què aniràs? Allà a mig obres, au, monto tot. Fes-ho tot amb les obres a mig fet. No ho sé. Ara estan decidint això, veurem com acaba, però a més a més, tots ho sabem, a casa sempre passa el mateix, també, quan fem obres. Et diuen un plaç i sempre s'allarga més del compte. Qui cau les obres a temps és que això encara no ho he vist. I ja està. I mentrestant podrem anar a Girona i a veure quin cap de setmana guanyem l'Espanyol. És el que t'anava a dir? Aniràs aquest cap de setmana a veure què sí, no? Sempre aquí, home, sempre aquí a Girona, a veure si guanyem aquest dissabte a l'Espanyol i dimecres a... a Austri, em sembla que anem, a veure si podem guanyar... Si no venia al Liverpool? No. No, encara no. No, Said, estàs a l'altre. És que jo no sé gaire els esports, tio. Bueno, per això no tens a mi. Per això et tinc a tu. Economia, esports... Ens parla de les coses més importants de la vida. Exacte. Hi ha gent que escoltant-te tu ja no necessitaria res més. No, no, exacte. Arnau... Sí, sí, tu no. És així. És el que te n'anava a dir. Ha resumit la vida molt fàcil. Salut, peles i futbol. I amor, podríem dir-ho. Una mica també ens convé. Posem-ne una miqueta, si no és el que ens donem a nosaltres. Ja sabeu que jo us estimo molt vosaltres dos. Parlem d'una altra classe d'amor. Exacte. Marc Masmitja i Pujol creant càtedra un dia més. Moltíssimes gràcies. Moltes gràcies. Ei, Ternau, bon dia. Girona FM, l'espai comunicatiu de la ciutat. Gironès 92.7 FM. Informació de proximitat, notícies, entrevistes, tactúlies, reportatges... Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat. La ràdio de Girona, vagis on vagis. El primer cafè. Comença el dia connectant Girona FM per conèixer què passa a Girona i saber, de primera mà, l'actualitat local i de servei. Un programa per començar el dia sabent tot el que necessites. De dilluns a divendres a partir de les 9 del matí amb Pau Villafanye, Said Svai i Arnau Vila. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. A Girona canviem el model de recollida per reciclar més, tot i ser una de les ciutats catalanes amb les millors dades de recollida selectiva. No n'hi ha prou. Per això, estem aplicant les noves modalitats com el porta-porta, les àrees temporals i els contenidors intel·ligents. Suma't al canvi. Ajuntament de Girona. Girona entre vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Als dijous, un cop al mes, Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la Gironina. Escacs en joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la Gironina. Info Podcast, la càpsula informativa de 3 minuts amb tota la informació bàsica del dia, notícies, agenda i informació de servei, un producte de Girona FM i la xarxa fet i pensat en digital, en exclusiva a gironafm.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi! Garcia i Terribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere Garcia i Guillem Terribas, explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta tot a l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat, els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou. Girona FM obre la finestra a la participació donant veu a les entitats i a la vertebració de tots els barris de la ciutat. Entra a www.gironafm.cat i descobres la ràdio més participativa. Recupera qualsevol programa, entrevista o reportatge sobre el teixit associatiu dels nostres barris. l'alcohol de l'amar, la vida d'un cunyapum de volar. que és tan fàcil, però és més lluny del que s'escriu. I avui estrenem una altra vegada o portem una altra vegada la secció Eduquem-nos amb Anna Julià, que ja aprofito per donar la benvinguda. Què tal? Bon dia. Bon dia. Com estàs, Anna? Bé, molt bé, molt bé. Avui fem un express allò, saps? Que anem per feina. Avui a l'Eduquem-nos de què parlarem? Mira, parlarem de celebracions, aniversaris, festes. Buscaré la coherència, buscaré el sentit i gaudir-los igualment. És a dir, una cosa no porta a l'altra. T'anava a dir que a vegades és complicat això, eh? Una vegada que són pares, vull dir que hi ha tants aniversaris, tantes històries... És que també és una agenda complicada, eh? Sí, suposo perquè ho sofisticen més el compte. Jo, parlant d'aquest tema, vull aprofitar el micro per felicitar tant la transmissió, que jo vaig a seguir per la ràdio, de la celebració del pregó i la festa d'inici de les fires de Girona, que vau portar Tonietti davant, l'Ajuntament va portar Tonietti davant, i penso que és un encert. Els infants han de tenir les festes a la seva mida, amb les músiques per la seva edat, adequades, i ha de ser tot coherent i segurament molt més senzill del que ho fem. I no necessiten 25 regals, i no necessiten ser els reis de la festa. Tot al contrari. És a dir, quan hi ha una oportunitat amb un nen de 3, 4, 5 anys per celebrar un aniversari, Compte perquè el que necessiten és l'entorn íntim, familiar, potser els avis, potser uns veïns o potser uns amics molt íntims, però no necessiten 20 nens i ser els reis i ser coronats i 20 regals. És molt més important que ell vegi perquè penseu una cosa. Ens pensem que està celebrant l'aniversari, però ja està fent una cosa molt més important a aquesta edat, que és aprendre a com es celebren els aniversaris. Per tant, si ja li poses una expectativa d'una festa, un munt de regals que no pot ni gestionar i que ell és el centre, Doncs això ja, sobretot aquí em poso molt Montese Oriana, ja em perdonaràs, però ell està anonament absorbent i, per tant, absorbirà que quan hi ha un aniversari tot és jo, jo, jo, jo, no? I justament, no? És quatre, cinc anyets. Doncs escolta, quants nens i nenes vols portar algun nen i nena? I això jo començaria més tard, a partir dels sis, set anys. Quants sucs de taronja podrem fer entre tu i jo? Quants entrepans entre el pare, la mare i tu? És a dir, mi mare una mica, eh? I no anar a cremar tapes, perquè després, no sé, no millor, doncs quan tinguin 16 anys diran que volen anar a celebrar-ho a París. També hi ha una altra cosa que em sobta una miqueta que és la quantitat de regals que se'ls hi fan. Això és a dir, com ho gestionem com a mares i mares? Per això deia que no, no, frenant i parlant amb els avis, parlant amb els familiars, sisplau no regals o sisplau una cosa i després a casa doncs procurant fugir una mica d'aquells baúls horrorosos on estarà tot posat allà dins i seleccionar perquè amb el tema de regals Menys és més. I tothom sap que a vegades diu doncs un regal i juga amb la caixa, quan són molt i molt petits, en lloc de jugar amb el regal o tu et sents decebut. És que és així, realment creiem-s'ho. No necessiten gran cosa, de veritat. Els més petitons necessiten l'entorn de casa, la coca i participar-hi, sobretot participar-hi. És a dir, a la que ja tenen possibilitat de formar part, fer d'enfitrions, és el que això els quedarà amb ells, que jo he de ser actiu davant d'això, davant de la festa, de la celebració, doncs buscar la coherència i la senzillesa. No passa res per anar contra el corrent. És que tothom ho fa. Tothom fa la festa a tal lloc. Hi ha una època que es posa de moda anar a un lloc on te poden saltar i votar. Compte, perquè els nens estan en un estat d'excitació, que assimilen que un aniversari és un caos. I no, un aniversari no té per què. No hem de perdre tot. Hem de seguir sent models i coherents i tal, perquè això ho estan absorbint els nens i serà el seu punt de referència pel futur. També és fer-los entendre potser que és millor estar a gust amb un mateix que no pas tant comparar-se, perquè amb això que m'estàs parlant ara, estirant el fil, És el que acaba passant, que els nens es comparen tot. Sí, que l'altre ho ha fet, que han fet la festa a tal lloc, que hi havia tants nens, i tu et sembla que com a pares li vols donar el millor, i penses que no ha de ser una gran festa, i el nen en realitat no ho necessita, això. Hem d'anar contracorrent moltes vegades, i serà un assaig d'anar contracorrent, perquè jo he parlat amb molts pares que ho diuen, diuen, escolta, que jo quan vaig veure el cotxe, tots aquells regals que vaig carregar, vaig dir, poc anem bé, i vaig dir, doncs escolta, tallo, Ja la propera vegada digues que no, oi, com s'ho prendran? No passa res. Vindran molts a anar contracorrent en el futur. Per tant jo penso que és possible anar contracorrent i recordar que fer anys, d'acord, pots tenir una petita festa, pots tenir una coca, un pastís i tot el que vulguis, però també implica més responsabilitats, perquè ens fem grans, Per tot. No només per les festes, sinó també per després. Tens tres anyets, quatre anyets, doncs ara ja et pots fer el llit. Anar-ho a portar una mica al terreny, que vagi de manera paral·lela a fer anys, amb tenir més responsabilitats. I en aquest sentit, vull dir, més enllà d'assumir més responsabilitats, també és el... Creus que és bo fer participar el nen o la nena en funció de l'edat que té? Sí, sí, sí. Per exemple, amb cinc anys, doncs dir-li, mira, això d'aquesta manera, o amb setze, de preguntar-li què és el que vol per després trobar el terme a mig? Perquè segurament el que voldrà és anar-se'n a París. No, no, totalment. És a dir, si el fas participar des de ben petit, ja veurà una miqueta en quina línia anem a casa, perquè la línia, òbviament, l'han de posar els pares, és la família que posa la línia de quina tipologia de festes, però que participi des de ben petit, i a mesura que es vagi fent més gran, ah, mira, i tu creus que podrien fer... m'agradaria molt anar a la volera. I quants nens creus que podríem convidar a la bolera? Tants. I quins són els que... És a dir, que si tu ja l'acostumes, aquell forma part de la festa, aquella a més a més és pare implicada. És a dir, potser tenim sis anys i convidem dos nens i dues nenes, o quatre amigues, o el que sigui. Prepararem la casa, netejarem la casa, ordenarem més que mai perquè rebem nens i nenes. Vuit anys, nou anys, deu anys i anem avançant amb això. Doncs no, m'agradaria anar a un parc perquè així podrem jugar tots junts a un joc que... D'acord, doncs anem a un parc, però vinga, portem les coses. I de més grandets, evidentment la negociació i què és el que veus que podem fer, que no podem fer. Però és que si no ens trobem amb unes coses exageradíssimes, amb unes edats que després això, doncs... Insisteixo, has de muntar coses que s'assemblen més a banquets d'adults que no a festes, ja per no parlar, de festes en les que impliquem un consum, una compra, un anar a un saló de bellesa, perquè llavors el nen està assimilant que per passar-m'ho bé també ha d'haver-hi un consum, un preu, etc. Per tant, senzill, no ens sofistiquem gaire, perquè els nens i nenes el que volen és sentir-se acompanyats dels seus. Saps què estava pensant ara, Anna? Que a vegades menys és més i que també fer les coses a la nostra manera també està bé. I em sembla que ja ho hem explicat pràcticament tot. Només em queda una última pregunta. Tu quan tens una agenda tan apretada d'aniversaris, que ets mare, com ho gestiones, com ho fas? No, no, és que jo no tinc una agenda per tardar l'aniversari, perquè és que hi ha d'entrada d'un percentatge que no he d'anar tot arreu. Fa uns anys jo tenia un llibre a la capçalera, un llibre molt senzill i molt bàsic, que deia això, no? O sigui, deixa de fer aquelles coses que realment no has escollit, no facis re perquè toca re perquè tal, per tant tu sigues amo de la teva agenda, per tant no, no, no, a casa ho seleccionem molt i bueno, fem les coses que realment ens venen de gust i sempre almenys és més que t'ho has dit fa una estona, eh, Said? Ana Julià, moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres. Girona FM obre la finestra a la participació donant veu a les entitats i a la vertebració de tots els barris de la ciutat. Entra a www.gironafm.cat i descobres la ràdio més participativa. Recupera qualsevol programa, entrevista o reportatge sobre el teixit associatiu dels nostres barris. Girona a fons, el programa on cada setmana analitzem en profunditat els temes d'actualitat de Girona. Amb anàlisi, entrevistes, debat i la veu dels experts. Cada divendres de 10 a 11, Girona a fons, amb Oriol Mas. A Girona FM i en podcast a gironafm.cat. Som la teva veu, som la gironina. ...missora local de Girona. Informació, opinió, entreteniment, el futbol i el bàsquet en directe, cultura i molt més, ho trobaràs tot a Girona FM. El 92.7 de la FM ja gironafm.cat. Som la teva veu, som la Gironina. A Girona canviem el model de recollida per reciclar més. Tot i ser una de les ciutats catalanes amb les millors dades de recollida selectiva, no n'hi ha prou. Per això, estem aplicant les noves modalitats com el porta-porta, les àrees temporals i els contenidors intel·ligents. Suma't al canvi. Ajuntament de Girona. Mama, què hi ha per sopar? Carinyo, avui tenim un plat boníssim que jo ja vaig donar l'any passat amb guarnició de... És que jo ja hi ajudo en altres causes. I de segon? De segon toca saltejat de... Ho sento, tinc pressa. Una altra vegada? Aquest any el Banc dels Aliments vol recollir més aliments que excuses. Participa al Gran Recap dels dies 22 i 23 de novembre. Guanya 100 euros en compres a la Black Friday Week de l'Espai Gironès del 25 al 28 de novembre. Vine al punt d'informació i participa en el sorteig per guanyar una targeta regal de 100 euros cada dia. En regalem 4. I fins dissabte 30, l'eclipsi de preus que no et pots perdre. Els millors descomptes del Black Friday són a l'Espai Gironès diumenge 1 de desembre tot obert. Girona FM, l'espai comunicatiu de la ciutat. Gironès 92.7 FM. Informació de proximitat, notícies, entrevistes, tactúlies, reportatges... Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper, gironafm.cat. La ràdio de Girona, vagis on vagis. He trobat una ribera encesa, la real sentia el foc He trobat un aventí, era un oliu He cregut tornar a ser casa meva, el pati... I ja escoltem de fons, Josep i Maria Ribot, a Ribera, en aquest cas que estan de visita per Girona i com no podia ser d'altra manera havien de passar pels quatre rius de Girona FM, ja aprofito per donar-vos la benvinguda, bon dia i bona hora. Bon dia, gràcies. Escolteu una cosa, Rivera, single que també serveix com a homònim en aquest cas del disc, un disc que em sembla que podreu presentar també a Girona pròximament, aquí al Foment, pròximament dic el 31 de gener, però vaja, ja que estàveu per aquí per Girona... Ja estàveu entrades a la venda des d'ahir, o així que... Des d'ahir. Ja es poden comprar, sí. Et diré una cosa, avui a Girona sempre és bona idea passar per aquí. A nosaltres ens agrada, a més els inicis de Joget van passar molt per Girona, on Joget estava aquí vivint i... Sí, sí, vull dir que els primers bolos, gairebé com qui diu, els fèiem aquí. Que hi havia un Algea, potser, en aquella època mitjana. Sobretot el Cercle. El Cercle, sí, sí. Era una mica casa nostra, es feien unes xafles molt boniques també musical. Havíem tocat a les trenes en el seu moment, al context també recordo la llibreria que feia, no sé si existeixi, fa molts dies que no, al coking també havíem muntat alguna coseta, el dia no, no hi havíem tocat el dia. No? Els jardins de la Mercè? Els jardins també, la parlàvem de fa deu anys. Fa deu anys, però com ha evolucionat la vostra sonoritat en aquests deu anys? Sí, ha donat voltetes. Justament ara sentim una mica que tornem a començar, no? És a dir, que hem fet el Radalmon i Torn al Born, que vam començar amb cançons molt senzilles, després vam anar cap a una cosa com molt intimista, molt en directe, Després hem treballat més amb bateria, amb un so més cru, més punk d'alguna manera i després cap a una cosa més electrònica. Amb tota aquesta volta, doncs amb Rivera segurament recollim tot aquest bagatge i ho portem amb una proposta més que és molt essencial, és molt directe però que també està més processada i té un so que creiem que parla molt del moment que estem ara. una maduresa ja més interpel·lada entre vosaltres també. Ha acompanyat molt també el fet de ser tres, d'incorporar la Marina també, que malgrat no es va reflectir en el nom perquè era prou llarg. El fet que sigueu tres, t'obre moltíssim el foc creatiu, però també deu tenir les seves intrehistòries en aquest sentit. Són tres punts de vista que poden acostar-se però al final no deixen de ser diferents. Sí, però sempre sumen. Per això estem junts i per això hem passat de ser dos a tres, perquè molt orgànicament la Marina ha anat cada cop formant més part directa del projecte. Va començar sent més acompanyant com a músic i ara ja ens entenem com un trio i nosaltres sentim que suma moltíssim. Ha estat un procés natural aquest, Marina, d'entrar? Sí, la veritat és que sí, va ser això, entrar en febrer-gost del disc anterior i ara ja som la banda dels tres i molt contenta, sí, sí. És vent natural tot amb ells, és com així que s'acull estupendament i bé, al final el que fem i busquem és compartir-ho i si som tres, doncs endavant. Més divertit sempre. Sí, heu notat aquest canvi des del punt de vista de passadors tres? Jo crec que tocant-ho és diferent. És a dir, requereix una concentració... Et concentres en coses diferents, no sé. 102 no se't pot escapar res. El tipus de música que fem, no? En canvi 103 pots repartir més joc, en un moment jugues amb un, jugues amb l'altre... Et permet anar més suelto, jo crec. Calendari de sales gaire ple, que tenim ara aquestes. De concerts. Sí, de concerts. A partir de gener, sí. Aquest cap de setmana estrenem a Madrid, que ens fa molta il·lusió. A la sala Clamores. Ai, aquest xindir aquesta no la coneixia jo, és que he viscut dos anys a Madrid i me feia totes les sales també. Ai, que bo! Ens ve molt de gust i estem a punt d'anunciar ja més gira de cara al gener. El de Girona sí que es va anunciar ahir però farem un moment pa que hi ha Manresa, hi ha Girona, hi haurà Barcelona i anar sumant, sí. En aquest sentit, els feedbacks de moment són immillorables, diria. Estem pendents. Se us nota la cara. La veritat és que ha estat un llançament molt bonic, molt acompanyat pel públic, que sempre diem que és el nostre valor principal. I sí que sentim que nosaltres ja som un dels projectes que anem creixent mica en mica, sense fer soroll, sense fer el soroll aquest potser més mediàtic, més voluminós. i en canvi notem que la cosa avança i que la gent coneix més a fons el que fem. I això també crec que ens omple perquè al final poder compartir tot el que fem, com deia la Marina, doncs és el que dona sentit a això. Només em queda demanar-vos una cosa, i és que aquesta no sigui la primera vegada que venim als Quatre Rius. És l'única cosa que em queda. I abans del foment, vull dir que puguem trobar-nos, sigui aquí o sigui allà, i que puguem tenir una conversa una miqueta més llarga, perquè avui les coses del directe ens han portat al final. Perfecte. Moltes gràcies. Maria Ribot, xotxet, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat, Marina. I una abraçada molt forta, ens retrobem demà. Com un trasllat guardat entre les planes d'un hivern marcat pel fred sentit. Un perdó que triga a fer-se balla. Avui som més. He trobat una ribera encesa darrere el sentit al foc. He trobat un nabentí, era un oriu. He cregut tornar a ser casa meva, al pati que no et fos. La trobem.