Protestes i 3 d’Octubre, estrenes de cinema (The Smashing Machine, Estrany riu), temporada d’òpera a Girona i tot el que ve al Girocòmic

Els quatre rius, a Girona FM, amb Saïd Svai. Divendres 3 d'octubre de 2025. La flotilla ocupa titulars, especialment per les manifestacions que hem tingut a tot el país. Encara continuen les protestes i podem dir que l'objectiu de la missió era mobilitzar la gent. Dit això, fins a quin punt trencar també amb les relacions d'Israel pot acabar amb el conflicte? El que sí que hem vist és que els carrers poden tornar a estar vius per una mateixa causa. De moment sembla que per Gaza s'ha pogut sortir. Em pregunto si en un futur no gaire llunyà sortirem per denunciar moltes coses del dia a dia que grinyolen per totes bandes. Tot això un 3 d'octubre, 8 anys després de ser als carrers. 8 anys després de no estar com vam decidir. I si hi hagués una flotilla a l'estany de Banyoles, sens dubte, el capità, el comodó, l'almirant de flota seria, sens cap mena de dubte, que no en tinc cap, Arnau Vilabó en dia i bona hora. Sí, el que passa és que no aniria massa lluny, aniria en voltes, això sí. De fet, tu ja vas ser capità de la flotilla invencible de la travessia de l'estany. No, home, no, hi havia molta gent també... No, hi havia gent nedant, però tu estaves a sobre... No, però hi havia d'àrbitres també, eh? Ah, sí? Home, i tant. Ah, carai. Sí, sí, i ens donaven algun ordre que no podríem realitzar segons quins moviments per tema d'aquells puguin veure les posicions i... Us va interceptar l'exèrcit israeliat també. Sí, l'israel no, però l'interceptar l'àrbitre sí una mica. Sí, prenem-nos un conya perquè... Home, sí, hem de fotre una mica de conya. Arnau Vila, fa vuit anys, eh? Fa vuit anys, fa vuit anys, i a més a més d'un discurs d'un rei espanyol que jo encara espero que demanin perdó. A mi, sí, bueno, sí, ja pots anar esperant, tranquil, i jo també, eh? Jo crec que tots podem anar esperant, tranquils. El que sí que, i jo ho he de dir, eh? A mi el que m'ha agradat molt de les mobilitzacions... Però ja ha deixat davant dels colors, eh? Sí, sí, que no, de no. Si ets verds, si ets blau, si ets vermell, si ets qualsevol color... Senyor Vila, qui dia passa... Sí, sí. Anyempeny, m'entens què et vull dir? O sigui, ara és el menor dels seus problemes. Jo el que sí que... I jo ho he de dir, eh? Vull dir, una de les coses que més m'ha agradat del tema de les manifestacions que hi ha hagut ara, ahir, avui i tal, és que encara, si crema prou l'espurna, encara poden passar coses al carrer. Saps què et vull dir? La gent està endormiscada. Jo crec que sortim, en general, en molts temes, no només en el de la flotilla o, evidentment, el del de la flotilla. No, no, jo ara no he entrat en el tema. En general, en general. Crec que sortim poc. No, no, sortim molt poc pel que hauríem. Hauríem d'estar cada dilluns, dimecres i divendres als carrers. Ara, no és així, però... No, perquè la gent necessita menjar, també. Però veurem, perquè jo ja et dic, a mi m'ha sorprès per bé la imatge de tanta gent als carrers. Sí, home, la... M'ha agradat veure com encara tenim capacitat de protestar. La nit, jo vespre deia, xifres oficials de 1.500, jo crec que eren més de 1.500, eh? Sí, home, sí, bueno, en fi. O sigui, la qüestió és sortir. I la qüestió és que jo crec que hi haurà carpetes que ja ens tocarà sortir-hi. Però bé, tampoc cal avançar-nos, perquè això, en tot cas, que la bruixa Lola ens ho digui. La bruixa Lola. Saps mi que... Jo coneixia... Jo conec un parell de bruixes, bueno, unes quantes de bruixes, però vull dir... Jo també en conec unes quantes de bruixes. D'oficials, dos. Jo també en conec unes quantes de bruixes, sí. Però bruixes, però que... Moltes bastantes. Bones, eh? Però... No, les meves no són bones, de bruixes. En qualsevol cas, Arnau Vila, si et sembla, avui és divendres, per tant, parlarem amb el Jep Soler, també parlarem amb els amics de l'òpera d'aquí de Girona, que presenten temporades. Seguirem també, no t'ho perdis, has parlat de moltes fires, però no d'aquesta, la fira de la Galeta de Can Prudon. Oh, aquesta és bona, eh? Sí. Aquesta és bona. També parlarem de còmics, perquè tenim els gironcòmics aquí a la cantonada, i sense sobretemps, que tant de bo que sí, tot Girona està esperant a que l'Arnau Vila ens posi un temazo per poder marxar de cap de setmana. El Castell de Focs. Però, si et sembla, Arnau Vila, no començarem pel final, sinó que començarem pel principi, amb el temps de cinema. ADN Gironí, ADN 92.7, la ràdio de Girona. I és moment d'obrir les nostres pel·lícules particulars. Si de cas, fem-la amb el nostre protagonista de capçalera, Gep Soler, bon dia i bona hora. Bon dia i bona hora. Hauríem de començar amb un tema molt important, eh? Aviam. S'acosta al Festival de Sitges i jo no tinc notícies que anem a fer un cafè en llet... Tens tota la raó del món. ...a la platja, vull dir que no sé, com ho veurem. Ens han dit que prioritzem les sortides aquí dintre de casa, llavors, clar, Sitges ens pilla una miqueta lluny. Sitges ho tenim ja, eh? Vull dir que clar, és que ja hi hauríem de ser quasi... Ja, ja, però hem de prioritzar Gep Soler i l'accent gironí. M'han demanat això, des de la cúpula m'han demanat això. Sí, sí, que hem de demanar, doncs. Per tant. L'accent gironí anem a parlar de les pel·lícules que s'estrenen... De les que tenim aquí. ...a la ciutat de Girona. Clar, només faltaria. Aviam, Gep, què tenim? Avui, imagina't, avui, això ja sembla com el mercat del peix, ja s'estrenen més de 15 pel·lis a tot l'estat espanyol, avui. Sí? I clar, no hi queden totes els cinemes de les nostres contrades i això no hi queden. I per tant, avui n'hem triat algunes de les que es fan aquí i que jo crec que poden interessar, si més no, perquè són temàtiques diferents. Començarem per una que jo crec que a tu t'agradaria, perquè crec que t'agradarà, si l'agressis a veure. Aviam. Protagonista, Dwayne Johnson. Ah, mira, molt bé, The Rock. Aquest senyor què feia, aquest The Rock, què feia quan era jove? Què va començar amb el wrestling? Això què és? Amb la lluita lliure i tot allò, o sigui, aquella que va guionitzada. Vale. Ens enganyem. Sí, que és una. Acaba enganyat el personal, ja. Si tu ja parteixes d'aquí ets un lluitador, lo lògic és que, tot i que ha fet sempre pel·lícules de guerrer, de comèdia, Jumanji, l'Atodogast i totes aquestes coses. Fast and Furious. Sí, el Fast and Furious. Però perquè el tio, les coses com són, era un visionari. Perquè el Fast and Furious, o sigui, no només va entrar a protagonitzar-la, o cop protagonitzar-la, sinó que va entrar i va comprar la franquícia. O sigui, ell és un dels propietaris del Fast and Furious. I què li passa? Que ara aquest senyor ha fet diners i que el que busca és prestigi. Un cop tu ja tens diners, el que vols és prestigi. I per tant, si tu vols fer prestigi, fes alguna pel·lícula sèrie que la gent pugui dir, hostia, xapó. Doncs és el que ha fet ara. Ah, sí? Sí, s'ha posat a les mans d'un director que es diu Ben Safdie, que va fer una pel·lícula que no m'agrada gens, d'Adam Salner de Netflix, Diamantes en Bruto, no sé com es deia, però és un director de renom, i fan una pel·lícula que es diu The Machine Machine, que seria la vida real... Un biopic. Un biopic d'un lluitador, d'un lluitador que va començar fent lluita olímpica, diguéssim, i que es diu Marc Kent, i que després el que va fer va ser començar a fer arts marcials d'aquestes mixtes, que es van començar a fer famós, que em sembla que la franquícia es dia UFC, o un campionat d'aquests, i són els orígens d'aquest campionat d'arts marcials mixtes. I era un lluitador que es posava molt nerviós, tenia por a lluitar, a fer-se mal, a fer mal als altres, tenia molts dubtes interns, interiors, i per suportar tant aquest dolor físic com el dolor emocional, prendia molts analgètics. I per tant la seva vida va ser una barreja entre les drogues, les lluites, era com una muntanya russa, de cop soc el mirador del món, de cop m'enfonso, de cop tiro, i al costat la seva dona era la que anava suportant tot això. El paper de la seva dona l'interpreta Emily Blunt, que l'hem vist, de Sicario, Penheimer, Un lugar tranquilo, per tant, és una pel·lícula d'en Dwayne Johnson seriosa. La primera, potser? Jo diria que sí, tot i que a mi la comèdia m'agrada molt, a mi les dues de Jumanji que ha fet m'encanten, a mi el veure'l en comèdies m'agrada, és un actor que... Sí, li dóna jo que a Baywatch, per exemple. Sí, per mi et dóna. Sí, sí, a Baywatch a mi em va agradar molt. El que passa és que s'entén que algun dia digui, hòstia, jo també puc fer d'actor de veritat, no? Ja. I surt d'aquest paper típic que tenim, i agafa un paper que ja se li es cau, que és el de Lluitador, i per tant el podem veure. Aquesta pel·lícula del Festival de Venècia ha tingut molt bones crítiques, per tant, sí, sí, sí, va agradant molt, i per tant seria l'estrena més important a nivell nacional, diguéssim, d'això. Que per cert acabes de comentar a Oppenheimer que per fi la vista. Perquè la van fer a la tele, no? Clar. El que ha dit d'aquelles persones que miren la televisió... Jo miro, no, no, jo miro quines pel·lícules fan aquell vespre i si em crida l'atenció entro. I per fi he vist Oppenheimer. I què tal? Molt bé, molt bona. La Barbie, com estava la Barbie? No surt, d'aquesta manera. No, no, la Barbie no. Sempre es deien que l'estiu feia el Barbie Oppenheimer, i que no ho sé què. La Barbie la van donar, però jo aquell dia crec que vaig sortir i he donat un tomb. I clar, vaig arribar, doncs devia ja haver-hi l'esperança gràcia donant el tarot, o sigui, imagina't. No, sí. Oppenheimer. Per tant, què li posaríem? De l'Uldeu o Oppenheimer? Ostres, molt bona. Si un 10 és excepcionalment excel·lent, jo no ho ben tirat a l'Hidonga, eh? Ah, no pots perdre res, eh? Perquè van a saco explicant les coses i si et perds sembla que no... Sí, total, de fet jo vaig perdre amb els cinc primers minuts, o una cosa així, i ja vaig perdre que eren tres línies temporals, saps? És Nolan? Sí. Molt típica de Nolan. És que clar, ens en anem amb tres línies temporals, una, dos, tres, si correcte, llavors clar, ho he dit interbarrejades, llavors jo deia, bueno, estem en una investigació, val, sobre aquest, tal, no sé quantos, i al final de tot ja vaig agafar, ja vaig agafar el ritme, però... Però nosaltres, quan vam anar al cinema, vam fer el pacte de no preguntar res durant la pel·lícula. Uf! És a dir, entre nosaltres. Sí. Saps per què? A la que et perds d'alguna cosa, ja, que normalment quan estàs acompanyat dius, ostres, això què vol dir, això què diu, comentes alguna cosa, doncs no, no, aquesta no es pot preguntar res perquè ja sabíem que era... Jo també et diré una cosa, eh, jo per Tenet he hagut de veure-la cinc vegades per entendre-la, però va ser com allò que ho vaig entendre en un moment, però ara si em preguntes de què va Tenet, encara no t'ho sé ben dir... És a dir, vas entendre la línia temporal. Sí. La pel·lícula no. Ah, exacte. No, o sigui, la línia temporal la vaig arribar a entendre en un moment donat. Sí. Però ara ja no. Llavors, ja no l'he... Jo he de reconèixer que Tenet l'he vist dos vegades i la segona vegada vaig aconseguir entendre la línia temporal. Imagina't. Que ja està bé, perquè la primera no la vaig entendre ni un moment. No, no, per això et dic. Vull dir que és un... En fi, és igual. Petit incís. Però això és lo maco de Nolan, no? Sí, però ostres. Memento mateix és fantàstic. Memento és... Sí, però home, ja et dic... A mi algunes m'agraden i l'altre no tant. Exacte, jo és això. I en Nolan, bueno, és una persona que... No, l'origen a mi me... Jo, si haig de postar li diria que és un sí. Home, sí. Sí, home, sí. Fa una pel·li i s'ha d'anar a veure-la. Que visca en Nolan. Ja fareu el cicle algun dia al Trufo. Esperem que sí. Home, estaria bé una filmoteca en Nolan. Home. Però crec que han de passar alguns anys, eh? Sí, que baixin el preu de... No, que canviï algú de cada cine. Aquesta hipoteca. Ja ho trobarem. Ja ho trobarem, això, cap problema. Molt bé, val, hem fet la primera que seria la més comercial de totes, la Smashing Machine aquesta de John Johnson. Anem per dos estrenes més petits, però que per ser petits no han de ser dolents. Un, anem pel grà de la catalana. La catalana es diu Strange Riu, és una pel·lícula que també ha passat per diversos festivals amb molt d'èxit. Val. S'estrena a l'Òpera Prima de Jaume Claret Moixart, és la primera pel·lícula, bé, és una persona que ve del món dels curtmetratges i aquesta és la seva Òpera Prima i és una pel·lícula amb Jan Monté que també l'actor és la seva primera pel·lícula que interpreta un noi adolescent que se'n va a fer un viatge familiar d'aquests d'estiu en bicicleta pel Danubi. És la família que se'n van a fer unes vacances idíl·l·liques voltant pel Danubi parlant de la vida i de cop apareix un personatge en aquest viatge que estan fent que comença a interpel·lar una mica el noi entre la seva sexualitat, les seves ganes de viure, el que vol ser la vida, més contemplatiu. I aquesta relació entre tota la família, aquest nou personatge i sobretot centrada en les vivències d'aquest protagonista, d'aquest adolescent, és estrany riu. Les crítiques que arriben són bestials i jo us recomano molt que es diu i som divendres, doncs dijous avui s'estrena, dijous que ve a dos quarts de vuit de la tarda visitarà el trufó en Jaume Claret Moixart i farà una presentació de la pel·lícula i un col·loqui i per tant tota aquella gent que tingui ganes de veure-la i més a més de conversar amb el director ja pot comprar entrades anticipades per anar a veure-la de dijous vinent, dijous dia nou, a dos quarts de vuit hi haurà la presentació. També d'actriu hi veureu Nússica Bonin que és més coneguda en el món català audiovisual que també forma part d'aquest repertori. Seguim aquesta, el trufó, i seguim el trufó. El trufó és una pel·lícula que jo aquesta l'he pogut veure ja abans perquè a vegades les distribuïdores ens deixen veure les pel·lis abans i aquesta a mi m'ha agradat molt. Es diu Adorable, és una pel·lícula noruega, no diré el nom de la directora, és una obra prima perquè té tantes consonants que no ho sé. Lilja seria el nom i el cognom no ho sé. I Solfloti, no ho sé, és molt llarg això, no pot ser. Tu tira. És la història d'una dona que té quatre fills, dos del primer matrimoni, dos del segon matrimoni que ella diguéssim es dedica al món artístic i ha aparcat una mica la seva una mica o totalment la seva carrera professional per cuidar la família i el seu marit aquest nou que té és un marit que és músic i per tant passa moltes temporades fora de casa. El situem a Noruega i arriba un dia el senyor d'un dels seus viatges i tenen una discussió només d'arribar a la cuina que provoca que l'home li demani separar-se. A partir d'aquí ella comença a pensar com és que es vol separar què ha passat no sé i comença com una batalla interna també de la mateixa dona per saber veure què ha passat com és que ho estic fent jo ho estic fent bé l'altre ho està fent malament i començo aquesta discussió de parella i de relacions familiars. M'agrada molt la part emocional de la pel·lícula perquè t'explica molt coses que els psicòlegs a vegades diem una mica semen rares però és aquesta emoció des de quina emoció jo em relaciono amb les altres persones? És a dir si jo em relaciono des de la ràbia amb les altres persones el més fàcil és que no tingui amics per exemple? Per exemple per tant si jo em relaciono des de l'alegria o des de l'amor però m'ha de sortir aquesta emoció les emocions les tenim totes però si quan jo tinc ràbia em dedico a relacionar-me amb la gent des d'aquesta emoció la gent marxarà del meu voltant i una mica va d'això la pel·lícula si ens parem mai a dir quina emoció jo estic sentint per relacionar-me amb un altre cada vegada està més de moda les coses com són està més de moda dir-ho però fer-ho fer-ho potser no tens tota la raó del món i tu domines més el tema que no per això i antigament ni es deia ni es feia ni se sabia però tot això jo crec que és una pel·lícula que és molt interessant de veure la veurem al Trufó aquesta primera setmana només es fa un passe diari i la setmana que següent segurament s'augmentarà més sessions perquè ara anem una mica col·lapsats d'horaris això serien les tres pel·lícules d'estrena i ràpidament ens anirem a la filmoteca filmoteca del senyor Trufó que saps que està mort el senyor Trufó sí home t'ha pogut explicar una anècdota tenim dos minuts i tant sí, mira la primera pel·lícula que vam passar de la filmoteca va ser un documental sobre Trufó és a dir això ho va explicar en Carles perfectament que en Trufó se'n va anar a entrevistar Alfred Hiscot als Estats Units i va fer un llibre de la història del cine Sovans Hiscot o no me'n recordo com es diu i en aquesta conversa clar, Trufó és francès Hiscot, anglès hi havia una traductora una senyora que els hi feia la traducció per l'entrevista aquesta senyora es va enamorar bojament de Trufó però no era correspost l'amor Trufó era molt mujeriego tenia moltes parelles però no era correspost i ella quan Trufó torna a París ella decideix anar-se'n a viure a París a prop d'en Trufó perquè mai perd l'esperança d'aconseguir l'amor del director francès Trufó és mort la relació mai fructifera però ella continua estic en enamorada d'ell i què fa? doncs compra una tomba molt a prop d'on està enterrat Trufó i si aneu a veure la tomba de Trufó que és una de les coses més clàssiques que hi ha que es veu és una tomba molt austera una làpida de color negre frons a Trufó allà la tomba una mica més no gaire més lluny 4 o 5 tombes perquè estan totes a terra 4 o 5 tombes i és ella una tomba blanca magnífica perfecta amb una làpida entre l'amor i l'obsessió i era el desig ja que no t'he pogut tenir en vida vindré a prop teu amb mort és una història una anècdota sobre Trufó i la gent s'ha inventat que les relacions tòxiques venen d'ara no però no l'atabalava gaire diguéssim estava allà perquè no hi havia whatsapp en aquella època que si no estaria tot el dia allà tiqui tiqui tiqui però ella tenia aquesta volia estar a prop seu i fins i tot estar a prop seu en la seva mort i els que som una mica friquis del cinema quan anem a veure la tomba de Trufó que la vas a París i vas a veure-la i t'hi fas la foto doncs aprofites per anar a veure-la d'ella que ara no recordo el nom però que ho podeu trobar en un segon lloc i és una cosa molt maca perquè a Trufó li agradava molt l'amor i les dones i en tenia moltes i repartia molt sempre que volia repartia joc recordem que la setmana passada Jules et Jim era un trio de dos nois i una noia que els dos nois són molt amics i s'enamoren d'una noia ara la següent pel·lícula les passem de manera cronològica per tant la següent pel·lícula de Trufó era La Piel Suave i La Piel Suave és un altre trio però aquest trio és diferent és un trio diríem més convencional senyor conegut famós ric bueno ric no sé ric burgès però diguéssim que no gaire gracià tampoc impossibles però no gaire casat amb una criatura i tal ves per on té una amant més jove més guapa que la seva dona un cliché és un cliché doncs és això el que veiem La Piel Suave és la relació de les tres persones és un trio però és un trio que no s'ajunta mai diguéssim però sí que veus la dona molt enfadada sospitant queixant-se molt enfadada i fins i tot arribant a separar-se la parella l'home entre dos mons i l'amant que no saps ben bé què li demana perquè a vegades et demano molt demano poc i encara com tota la societat burgesa de l'època accepta o no accepta que tu deixis la teva dona probablement jove és una mica com un ah quin tros de pel·lícula és interessant això t'agrada una mica de cotillero així burges i que reflectia també aquests valors ja si em dius que l'escenari de fons és Girona ja bueno és que hi ha moltes girones dins Girona aquesta pel·lícula s'hauria de fer a l'Eixample ah no sé jo la burgesia on te la tenim ara Pla de Palau és que defineix burgesia també vull dir perquè ara abans era l'Eixample si van a la zona noble del barri vell on vius tu? jo he vist a Bescanó a Bescanó segurament s'hauria de fer també no sé si a burgesia a Bescanó hauré de preguntar ja ho veurem el meu barri no el teu no el teu no? bueno bueno el rei muerto rei puesto sí tot es pot fer però bueno benvinguts als burgesos home i tant que si no hi fos parell ara en comptes de cavall porten bicicleta els burgesos de quins enriuríem aquí a Girona abans portaven cavall i ara van amb bicicletes sí sí hi ha bicicletes i bicicletes ja ho has dit bé però va Gem Soler deixem les pel·lícules ja encara ens queda alguna cosa no no ja estem sí sí perfecte jo trobo que està bé no? sí home Déu-n'hi-do ens has deixat teca per aquest cap de setmana home home teniu el més faltaria que plogués una mica no ja veurem a veure què passa Gem Soler moltíssimes gràcies bon cap de setmana una abraçada adeu la música en directe les arts escèniques i les fires no et perdis el pregó els gegants i capgrossos les sardanes o els castellers i els concerts a la copa consulta el programa girona.cat barra fires de Girona i segueix l'actualitat de la festa a Instagram arroba fires de Girona i arroba girona guió baix cat ADN Gironí ADN 92.7 la ràdio de Girona i ja camí del punt de dos quarts de dotze del matí seguim en directe als Quatre Rius a Girona FM avui divendres i obrim la nostra particular agenda ho dic perquè aquest pròxim dilluns a partir de les set de la tarda tindrem la presentació de la Curs dels Amics de l'Òpera de Girona per poder comentar la jugada el seu president Joan Manel Barceló bon dia i bona hora molt bon dia primer de tot vaja vull dir inici de la temporada ja tret de sortida com aquell qui diu aquest dilluns a l'aula magna de la Casa de Cultura de la Casa de Cultura exacte a les set de la tarda sí i una miqueta com articulem aquesta temporada 2025-26 bé amb ganes amb diversitat de propostes perquè a vegades per diversos motius a alguna gent li va millor unes coses que altres de manera que mirem que hi hagi varietat i una certa quantitat d'activitats la temporada passada vam realitzar una activitat de setmanal de promig una mica més de manera que hi hagi possibilitats diverses jo siguis de destacar dues coses més importants hi ha altres que potser tinguem de comentar és el concurs de joves cantants que es realitza ja per quarta vegada serà el mes de març i també les sortides al Liceu donat que aquí a Girona només ens representen en el Teatre Municipal dues òperes llavors 8 més les anem a veure al Liceu atès que pel que sigui Girona no té tanta oferta com ens agradaria per què creus que és això? bé una òpera és una cosa cara de fer de produir també hi ha tota una esclar l'únic teatre que té condicions per fer òpera és el Teatre Municipal de Girona a més és un lloc que és maco que es faci perquè té molta tradició d'uns un pla més bueno des del 1839 de manera que és un lloc molt idient el que passa és que és un teatre relativament petit en quant a nombre de de seients i hi ha partiment tot un trimestre que es fa alguna activitat molt interessant vull dir que no n'hi ha dubte que és la temporada alta però la programació del qual doncs no coincideix amb el que és l'òpera tradicional i llavors vol dir que pràcticament queda mitjany i a més també els recursos són limitats jo diria que entre els costos la disponibilitat de locals doncs és una de les dificultats que Girona té que Girona té per tenir òpera a més a més si no m'equivoco celebreu que heu estat reconeguts com a entitat d'utilitat pública per part de la gent sí, sí, sí això és una cosa important ja feia temps ja feia temps que hi estàvem treballant i això dona possibilitats primer a la gent que és que n'és soci de poder tenir un reconeixement dels donatius que fan o altres per dir-ho així anuals i també doncs poder accedir a empreses o entitats o persones que puguin esponsoritzar una mica algunes de les activitats sobretot el que és promoure concerts que hi hagi diguem feina que hi hagi activitat pels cantants i això lògicament té un cert cost també gaudim d'alguna subvenció pública escolta i aneu cap a París també sí, sí una de les activitats que fem cada any és fer algun viatge pot ser un pot ser dos depenent una mica de com es presenten les coses i els llocs són diversos aquesta vegada serà el mes de desembre es va a París allà hi fan una tosca precisament el cantant és el John F. Kaumann que és dels més reconeguts i home també amb l'Alicienda a veure si veiem la Notre Dame un cop reconstituïda no? sí aquesta serà el mes de desembre i hem fet altres l'últim havia estat a Bilbao hem fet Madrid hem fet Milà depèn d'una mica de de quines programacions van sorgint i el que es pot fer a més veig també i això per anar comentant una miqueta més la jugada que tindrem projeccions comentades d'òperes al casino de Girona sí entenc que també és una miqueta com teixir aquestes aliances amb diferents espais d'aquí de la ciutat sí aquesta és la bona Girona és una ciutat bé recursos limitats com dèiem i si col·laborem entre entitats els resultats són sempre millors efectivament el casino ens permet fer unes projeccions que algun aficionat del grup presenta i llavors es veuen i possiblement aquest any esperem que hi haurà ocasió també d'acabar fent una mica de tertúlia prenent alguna coseta allà al casino mateix doncs escolta'm una cosa és que no us volem xafar la presentació que és aquest dilluns a partir de les 7 de la tarda com hem dit a l'aula magna de la Casa de Cultura Joan Manel moltíssimes gràcies i que vagi molt i molt bé moltes gràcies a l'aula magna a l'aula magna a l'aula magna a l'aula magna adn gironic adn92.7 la ràdio de Girona Del 24 d'octubre al 2 de novembre arriben les fires de Sant Narcís a Girona Viu la cultura popular la música en directe les arts escèniques i les fires No et perdis el pregó els gegants i capgrossos les sardanes o els castellers i els concerts a la copa Consulta el programa a girona.cat barra fires de Girona i segueix l'actualitat de la festa a Instagram arroba fires de Girona i arroba girona guió baix cat L'actualitat en 180 segons cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris a Girona FM la gironina Descobreix Girona com mai abans ho havies fet els quatre rius amb saït esvai entrevistes gent cultura històries Girona pren la veu al 92.7 FM a les plataformes i a les nostres xarxes socials Girona FM la teva ràdio la gironina i ja ha passat tot l'estiu tornem a ser a la tardor i com no podia ser d'altra manera temps de còmics i més aquí a la ciutat de Girona que ho necessitàvem no sé si estava amagat a la batcova l'Albert Terres bon dia i bona hora hola què tal i la platja no sé si l'ha tocat gaire el Sergi Giró o el Fili Prín bon dia i bona hora bon dia i bona hora no gaire no gaire la veritat és que no hem vist gaire el sol aquest estiu aquest estiu jo t'anava a dir no sé si se'ns ha fet a tots o curt o llarg o estrany amb tanta calor jo pràcticament jo pràcticament no l'he trepitjat és que jo no sé en fi nosaltres ja tornem a ser aquí i vaja vull dir jo em sembla que no hi ha millor manera que començant o obrint temporada parlant del Giro Còmic que em sembla que vosaltres vaja ho hi sereu segur doncs sí tornem a repetir soms diversos companys de podcast a part d'en Sergi i jo que repetirem el programa allà i estem molt contents perquè això et dona l'oportunitat de tenir la gent allà cara a cara veient-te a fer una cosa que tu la fas normalment a través de xarxes o d'internet no? sí és molt maco en aquest cas em sembla que és segon any sí sí, segon any és un any que anem al Giro Còmic però amb altres xerrades és molt maco això veure la gent que t'escolta que et segueix que t'escriu a xarxes que et puguin veure la cara i llavors quan acabes el directe o abans poder xerrar amb ells és una cosa molt maca i s'agraeix la veritat i a més molta gent quilòmetre zero és a dir l'agenda per aquí vull dir que s'ho apunta a l'agenda i volen anar i al Giro Còmic vull dir que és una proposta plenament consolidada aquí l'organització s'ha esforçat molt en aquests dos o tres últims anys ja nosaltres gent d'aquí a prop i tal ja ens donaven facilitats per acreditar-nos per poder cobrir l'esdeveniment que ja va ser un gran què i des de l'any passat que van obrir l'espai de l'Aula Podcast doncs ens donen aquest espai a nosaltres i aquest públic familiar que potser queda lluny del públic al que solem arribar nosaltres amb els nostres programes també et descobreixen i va ser molt curiós l'any passat a tots ens va passar que anava gent famílies que passejaven et veien fent alguna cosa i se sentaven allà i alguns sí que s'aixecaven i seguien perquè els interessa alguna altra cosa de tota l'oferta que té el Saló però altres es quedaven molt encuriosits i fins i tot s'esperaven que s'acabés el programa per venir-te a fer algun comentari o pregunta molt maco això és el maco que vinguin a preguntar si estaves parlant d'aquest còmic o estaves parlant d'aquest personatge o què et podia recomanar per llegir el meu fill o els parells mateixos i això s'agraeix veure que la gent et posa interès et pregunta és molt interessant i com deia l'Aubert sí que és veritat que d'un temps que va aquí l'organització està treballant molt està millorant molt com més representant del còmic van dir tot tira més cap al manga que és normal perquè el jovent és el que li tira ara però també hi ha un parell d'edicions que estan cuidant molt el tema del còmic de portar autors reconeguts per firmar i per fer xerrades o sigui el fet que el Premi que donen ells també anualment també és molt interessant o sigui que molt molt contents en aquest sentit del Girocòmic que no tot és a Barcelona i que aquí a Girona tenim esdeveniments de cert nivell i això que ho tenen complicat perquè les dates que estan molt a prop de les feries de Girona queden a cavall entre el Saló del Còmic d'Avilés després passat Nadal ja tothom arrenca amb el Còmic Barcelona però just abans de Nadal hi ha el Saló del Manga i és complicat a vegades moure segons quins autors que ja han sortit a fer la seva gran sortida pels salons però l'esforç que fan és considerable i ara parlàveu sobre aquest públic més familiar també al final vull dir no ens enganyem els còmics i jo crec que ho hem comentat alguna vegada és moltes vegades la porta d'entrada a la lectura dels més petits això és una cosa que hem parlat i sempre hem discutit perquè per exemple la meva parella és llibretera i tenim amics llibreters que a vegades t'entren pares domana alguna cosa per llegir pel nen i posa-te un còmic i et diu no alguna cosa per llegir sí que clar que li donaràs el conte de Monte Cristo exacte deixa que comenci amb un còmic ja sigui infantil o juvenil i a partir d'aquí ja era veient i ell triarà és la porta d'entrada a nivell infantil juvenil hi ha una varietat de contes i de còmics superinteressants i superxulos i a partir d'aquí ja va arribant més la línia de ser de Batman Superman infantil és molt xula és molt maca Marvel ho ha intentat en català no va funcionar però en castellà també té línies infantils molt interessants i a partir d'aquí el nano pot anar descobrint altres còmics o altres temes però és que això que diu Seït és més important del que sembla perquè encara que sigui amb el manga que no és ben bé el que tocava nosaltres estàs començant a crear l'hàbit de lectura regular i això ho és tot perquè si s'hi enganxa ja acabarà trobant aquella altra cosa que el motivi sobretot si algú l'acompanya sigui el pare sigui un bibliotecari o sigui un llibreter o companys i amics i això és molt important per crear nous lectors i sobretot jo crec que també trencant una llança a favor a vegades el fet que el manga creixi això també repercuteix en que el còmic en general creixi perquè és com allò que diuen que si obrim un restaurant al costat d'una gelateria ostres va genial vull dir sí que el restaurant no vendrà tants de postres però la gent anirà cap a la gelateria després de dinar sí, sí molt bona comparació sí, sí tal qual no, a vegades s'ha intentat com confrontar el manga i el còmic no, no i un s'alimenta de l'altre o sigui són dos variants diferents de còmic un amb origen japonès o asiàtic i l'altre més europeu o americà però un s'ha d'alimentar de l'altre és una guerra freda encoberta encara això i Déu-n'hi-do el tema el tema pot passar a ser una autèntica guerra quan atrapem allò que en diuen els experts la massa crítica de lectors que pel que sembla estem bastant a prop de sèrie i arriba un moment en què el mercat no pot absorbir més novetats més títols més volum d'obra publicada amb el manga ja fa temps que venen diguent que estan a punt de trobar aquest punt de la bombolla el que passa que hem tingut situacions molt irregulars en el mercat espanyol amb tot el còmic les independents s'han posat Panini ha agafat el forat que va deixar ECC amb aquell mal a publicar i mal praxis que tenia i clar hi ha hagut tota una eufòria portem uns mesos des del saló del còmic del còmic Barcelona passat que es van presentar fins ara que ha sigut eufòria brutal fins i tot havien reduït un pèl les ventes del manga però tot això s'està equilibrant i salons com el del girocòmic o el saló del manga seran el termòmetre perfecte per veure exactament on estem perquè costa una mica de veure perquè les ventes s'han disparat en alguns casos d'una manera que no és normal no és que cap ventes però que ja ho sabem parlarem amb calma el nivell de publicació nosaltres ho parlem i ho discutim entre nosaltres que clar és que no hi arribes el nivell que s'està publicant ara actualment de DC i Marvel i el nivell independent és exagerat o sigui ens queixaven que no hi havia oferta ni varietat i ara en tenim bueno tanto com vulguem sí de fet sí però bueno sobre el girocòmic ah clar és que hem de parlar del girocòmic faltaria ens n'anem a part del típic gran espai de l'Art Isale que sempre tenen el girocòmic que és on tu pots descobrir petites grans joies hi ha una exposició que a mi m'ha cridat molt l'atenció i és que faran un homenatge al gran Ibáñez que no deixa de ser molt important perquè aquest públic familiar que va al girocòmic el poden captar en aquelles famílies que els pares han llegit Ibáñez i troben l'excusa per portar els nens a veure si s'enganxen a alguna cosa a llegir això que dèiem de que agafin l'hàbit lector pot ser una cosa molt maca de veure i jo estaré especialment atent a veure quines sensacions m'emporto de veure la gent a veure això de la gent El Quibáñez era un personatge, era un artista molt proper, havia vingut en els principis del giro còmic, quan es fèiem juntament amb la fila del disc aquí a Girona, i era un personatge super proper, super amable, molt simpàtic, ni més que menys ha tingut moltes anys, els cipisapes, botones saquerino, tots aquests a casa. O sigui, és un personatge que anava. Anàvem a menys també al premi d'aquest any al giro còmic, si no m'equivoco, amb en Jordi Canyissà, que és un historiador d'Ibáñez i del còmic espanyol, espanyol, també molt interessant. O sigui, pot ser molt xula aquesta exposició de veure l'Ibáñez, que qui més qui menys tothom el coneix. Però bueno, que tenim un Fornés, eh? Un Jorge Fornés també ve aquest any, eh? És un dels tops de l'estat, és un grandíssim dibuixant, i tindrà el seu espai allà, i tindrà sessió de firmes, i suposo que es tornarà a liar les cues d'Economico de Sandoval, o un d'aquests, que són d'aquelles que te pots tirar 3 hores a la cua per aconseguir el teu còmic signat. Tot això, per cert, vull dir que ho tindrem al Palau de Fires aquí de Girona, el giro còmic, que em sembla que no ho hem comentat encara. Què tindrem així més que tingueu ganes d'anar a visitar? T'ho dic perquè això és com quan vull anar-me'n de viatges. Home, hi ha una cosa molt que a tu t'interessarà molt. Vinga, va. Home, ja sé per on va. Hi ha un espai de One Piece que té molt bona pinta. Sí? Sí. Em faràs venir tot. Té molt bona pinta. Ja fa un parell d'anys hi va haver... Però que ell va crear un pèl de polèmica perquè van fer algun espòiler de més quan van fer l'exposició, però va ser un èxit rotund. I, a veure, One Piece, gràcies al 3XL, està arrasant. És una sèrie que està triomfant. Ha estat tirant molt fort. Està molt, però molt, eh? Jo he de dir, per defensa meva, que jo, quan va arribar el 3XL, la primera vegada, jo ja feia molt de temps que la veia, perquè la donaven, no t'ho perdis, a Telecinco, a les 6 del matí, els dissabtes i els diumenges. Sí, sí, o sigui... Aquest senyor s'aixecava a les 6 del matí amb 9 anyets que devia tenir per posar One Piece. És que molta gent que l'havia vist així, o l'havia vist per altres plataformes, o d'aquesta manera, ara tenint el document català, s'ha llançat molt, i haurà xerrada també sobre One Piece. Sí, sí, sí, aquest espai de One Piece promet molt, té molt bona pinta. Aquestes coses les van actualitzant, estan anant a pinyó fixa publicant coses noves, tant en els seus perfils de xarxes com a la pròpia web del Girocòmic. És molt fàcil de localitzar. Busques per la Girocòmic i ho trobes. Som molt actius, sobretot a Instagram, que diàriament van penjant els convidats que hi haurà, les xerrades que hi haurà, també una cosa que tira molt són els cosplayers que en diuen, la gent que es vesteix dels personatges preferits. Ah, clar, és veritat, hi haurà cosplay, no? També hi haurà una passarel·la amb gent dintre del món que és molt reconeguda i els veurà també és molt important del cosplay, que també és una cosa que cada cop tira més i és increïble. Pregunta-tonta, què pot costar una disfressa d'aquestes de cosplay? No vols saber-ho. No vols saber-ho. Una de les coses en què se solen gastar molt perquè els hi donen molt de caché, perquè entre la seva manera pròpia de valorar-se són les perruques, i les perruques costen un dineral, eh? Jo me'n recordo en un còmic Barcelona hi havia una parada que només tenia perruques. Però deies, de roses, però hi havia potser 10 o 15 tipus d'arròs diferents. que et devia dir de quin personatge és i tot, no? N'hi ha que sí, que pertanyen a un color i un pentinat concret. La del veget, per exemple. Ah, exacte. I llavors, clar, la feinada que molts, i és la gràcia, s'ho fan ells. Clar, tot el vestiment és un patronatge, has de tenir algú de mollista per fer el patronatge, per preparar-t'ho tot, i n'hi ha realment que val molt, molt la pena. Allò que et queda esperat, i jo no, deixa-me'ho veure bé perquè... Ah, em pots comprar de fetes, però la gràcia és que te la facis tu, que ets tu gastant els calés amb això, amb la pàrruca, amb... com en diuen la goma eva, la treballen molt per fer les espases o parts del traje, o sigui, són increïbles. I a veure, s'ha de confessar que aquí els que venen de l'anime us rebenten, eh? Sí, sí, sí. Tot i que reconec que jo un any em vaig llançar i vaig anar a vestir de Spiderman, tinc un traje de Spiderman, i a més va ser el primer any que hi havia la Tirolina, que creuava tot el pavelló. Hòstia! És que vaig dir, soc espion, m'haig de llançar amb la Tirolina. Fins així. I l'any següent hi va haver molta gent, però reconec que jo vaig ser el primer Spiderman que em vaig tirar en Tirolina per allà, o sigui, va ser un moment bastant curiós. De no fer, i la quantitat de mòbils que gravaven també era bastial. Escolta, us anava a preguntar, ara centrant-nos una miqueta més en vosaltres, us trobarem a l'espai podcast, què podrem esperar-hi d'aquell moment? D'acord, a baix hi haurà l'escenari, hi haurà coses, però l'aula podcast la prepara a Nadal, és en una de les cantonades, hi ha un escenari que té sonorització pròpia, amb seients o bancs, depèn de com hagin previst aquest any. tindrem connexió a internet i pantalla de suport, amb la qual cosa tu pots anar a fer la teva presentació. Nosaltres estem preparant un especial sobre algun supergrup d'ADC. Estem acabant de perfilar Lliga Justícia, JTCA, Suïssa T4, Doom Patrol, aniran per aquí els nostres tiros. Ja saps que si és això, voto el JTCA. Sí, sí, tu i molta gent, i més amb les publicacions que està fent. En principi hem acabat de conclutar amb els dos companys, amb en Marcos i en Pibé, però com que a principi hem de fer una tertúlia especial on toquem diferents temes, farem això, una tertúlia especial on amarcarem més el còmic, i sí que dintre de la nostra xerrada tenim la presentació d'un llibre, que ens ajudarà en Pau Garriba, el director Fustat, d'edició en sec, que presenten un llibre que és un llibre joc. I dintre de la nostra xerrada, els primers 20 minuts serà la presentació d'aquest llibre, que és un llibre joc d'aquells típics com el de... Triar la teva aventura. El de Triar la teva aventura, ho han fet en català. Doncs això l'11 i el 12 d'octubre, si no m'equivoco, i ja la setmana que ve, doncs Girocòmic, si busqueu... El tenim aquí. Si busqueu l'Albert o el Sergi ja sabeu on trobar-los, i a mi probablement a l'estand de Wampis. Ja ens ho trobarem. I anem a passar la llista, ja ens hi ha passat o no. Molta gent em farà... Estarà de guàrdia a veure si passo o no. Però jo crec que sí, eh? A part no hi he anat mai. I, ostres, ja tinc ganes també de... Val la pena. Sí, almenys he d'anar-hi un dia per fer xec. Jo sempre dic que la gràcia del Girocòmic que es mantingui és l'ambient familiar que hi ha. És un ambient molt maco. Té aquest punt d'afant i del seguidor còmic, però l'ambient familiar és molt maco i s'agraeix molt aquest ambient. A part allà al Palau de Fires, sempre que munten alguna cosa, surt genial. Sí, això també suma. Qualsevol cas, Albert Sergi, moltíssimes gràcies i ens escoltem a la propera. Merci per tornar. Gràcies. A tu. Adéu. ADN Gironí, ADN 92.7, la ràdio de Girona. T'ha agradat, eh, aquesta sintonia? Home, és entrenada triomfal, això, eh? Mola molt, eh? Sí, sí, sí. Jo el que no entenc és per què la tenim des del setembre de l'any passat, allà a la carpeta de sintonies. I no la posàvem. No, no, mira, que és la número 10, eh? És la número 10. Sempre dèiem la 8, la 4, la 3, la 30, la 14, la... Mira. Sí, sí, algun dia d'aquesta... Però t'ha agradat... És que m'agrada que t'agradi, perquè és molt bona aquesta. Sí, home, que sí, que sí. És molt bona, vull dir... Sí, sí, fa... Està a l'alçada de les dues primeres que tenim. Fa programa, fa programa. Sí, home, i tant. Ara no recordo quina era, si d'Ocean's Eleven o de la de Thirteen. Ara no me'n recordo, si era... I ara m'has mort, però... Diria... Fa oixents, eh, potser. No, és d'Ocean's segur, o sigui, és la banda sonora d'Ocean's. Ah, és la banda sonora, vaja. Això és segur. Com gairebé totes les sintonies que tenim aquí. Sí, n'hi ha alguna que potser no, però... Alguna potser no, però la majoria sí. En qualsevol cas d'Arnau Vila, ja sabem que tu t'aniràs de fires aquest cap de setmana. Això ja ho tenim claríssim. La setmana passada no ho vam fer, i crec que les tradicions que funcionen... No ho vam fer la setmana passada? No, perquè hi havia la Clàudia Ramírez. Ah, és veritat, és veritat. Va ser un empalme així, allò... Una pinzellada, una pinzellada. Sí, sí, i va estar molt bé. Arnau Vila, jo crec que no hi ha millor manera d'acomiadar tota una setmana aquí als estudis de Girona FM. Jaume va al mes número 15 baixos que al teu ritme. I jo crec que quedareu fort separats. Ens desplacem fins l'any 2007. I l'any 2007 sonava això. La, la, la, la, la... Na-na-na-na-na, na-na-na-na-na, na-na-na-na-na-na-na... Na-na-na-na-na-na, na-na-na-na-na-na... Sí, sí, la veu de la Xana Blu, eh? Tu no em siguis conscient, em poses passe... Recordem aquesta producció de Mac en Sac a les discoteques, com sonava, eh? Em poses a cent. És a llegenda, això. És a llegenda pura, viva de la nit. Sí, sí. Cada nit et desitjo calenta, calenta. A més a més, dents en català, dents del nostre país. Feta casa nostra. Tenim poquet, eh? Poquíssim, poquíssim. Per això et dic. Sí, sí, de qualitat. Són aquesta i quatre mesos. Sí, sí, sí. Ja que hi som, també, vull dir que no sé si ens posava sent o no, també una abraçada molt forta al Carles Pintiado. No, i tant. Que tampoc... Clar, vull dir que ell ens acompanyava sempre en l'última franja de... Sí, li ha sortit allò a gent de plena, eh? De els divendres. Sí, sí. Però al final, bueno, tu, la vida és així, però res, una abraçada molt forta, molt forta, molt forta pel Carles, que ens va... Eh, Déu-n'hi-do, eh? No, i tant. A tu et va poder gaudir durant dues temporades. I a mi em va bé d'aguantar durant dues temporades. Bueno, no, també, jo crec que també. I jo crec que aquesta l'hi podem dedicar en el Carles per aquestes dues temporades que ens ha acompanyat. I tota la gent que li agrada aquest tipus de ball i recordant els millors temes de la música d'ens al nostre país. Però res, Arnau Vila, jo crec que... Això, marxem? Home, és que ho hem deixat tan amunt que ja qualsevol cosa que diem ens anem cap avall. O sigui, que jo crec que ja, Arnau Vila, fins dilluns, si Déu vol. Fins dilluns! Fins dilluns! Molt a poc que a poc sentiràs el meu amor. Molt a poc que a poc encén el meu cor. Molt a poc que a poc sentiràs el meu amor. Molt a poc que a poc encén el meu cor. La la la...