Pregó infantil, fires segures i controls de trànsit

La ràdio de Girona, vagis on vagis. Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. 11 i 5. Benvinguts als Quatre Rius. Divendres 25 d'octubre de 2024. Us convidem a totes i a tots aquesta tarda a la plaça del Vi. Us convidem a totes i a tots a començar les nostres fires i festes de Sant Narcís en aquesta casa. El pregó a les 8 de l'espre, en directe i des de dos quarts de set, amb nosaltres amb tot el que hauríeu de saber sobre aquests dies a Girona. Totes aquelles veus que us explicaran el que no veieu a simple vista. També per això estem. I encara tindrem una estoneta perquè els de Calavento passin a veure'ns pel balcó. Tothom a punt. Comença la festa i la xerinola. I el somriure impretèrit d'aquesta ràdio, d'aquesta Girona FM, d'aquest carrer Valmes, número 15 de Girona. Arnau Vila, bon dia i bona hora, rei de la xerinola. Molt bon dia, com anem? Has vist? Ha lligat i tot això, eh? Això se m'ha quedat. Arnau Vila, rei mestre de la xerinola. De la xerinola. Com estàs, Arnau? Això ho caldo. Bé, de festes. Jo ja sento l'olor dels papos de nas i les castanyes. Nosaltres ja anem amb cinquena. Escolta, Arnau, nosaltres tenim moltíssima feina. Avui recordem programa especial a partir de dos quarts de set de la tarda des del balcó de l'Ajuntament de Girona, des de la plaça del Via on farem el repàs d'uns entitats. parlarem també amb artistes, tot el que hauríeu de saber sobre aquests dies a Girona, i com hem dit, aquestes coses que potser no es veuen a simple vista, però que per alguna cosa hi són per explicar. I a més a més també escoltarem músiques que habitualment no sonen a l'emissora, com per exemple, home, Àngel Dabant, Jordi Tonieti, cançons mítiques, que jo en recordo d'alguna que em farà molta il·lusió, a veure si la canten al balcó, si fan festival tots cantant. És que jo veig tots els nens cantant, i grans també. Jo i els cors de tothom, nosaltres aquest matí el que farem és una ràpida pinzellada de coses que també hauríeu de saber per aquests pròxims dies de Sant Narcís. Ara parlaves de l'Àngel Davant, del Jordi Tonietti, doncs mira, ara els escoltarem com a pregoners que avui faran el pregó de fires, escoltarem també tota la prèvia i a més a més parlarem... Recuperarem la conversa amb el Centre Jove de Salut, també amb els Mossos d'Esquadra, amb la seva divisió de trànsit, per poder estar al cas, especialment en la prevenció, aquests dies de fires i festes de Sant Narcís 2024. O sigui que, en aquest sentit, posem cinquena i comencem. Els Quatre Rius. El magazín matinal oberta a la ciutat. Ai, ai, ai. Què, què, què? Has vist què hi ha per aquí? Pau, virrejo. Sí, jo penso que hi ha una abella. Una abella? Sí. Què dius ara? Ja saps què fan les abelles, no? Què fan i què fan? No m'espontis. Les abelles, no. Bé, doncs els cantautors infantils gironins, Àngel Davant i Jordi Tonietti, pregoners de les fires de Girona. Ho va anunciar l'Ajuntament fa uns dies en un pregó que podem seguir en directe per aquesta casa, val a dir un missatge clar per a reivindicar la música infantil en català i reconèixer també la trajectòria dels dos artistes del territori que han brillat també amb lluc pròpia des de fa una pila d'anys. Àngel davant, Jordi, Toni, Etti, bon dia i bona hora. Bon dia. Bon dia, bon dia. Primer de tot, us ho esperàveu? No. No? Com va ser aquella trucada que vau rebre? Entenc que no estàveu junts, que us van trucar per separat. Sí, no, no, per separat. Em sembla que era el dimarts, és que encara no recordo si era dimarts o dimecres, que em va trucar en Lluc, l'alcalde, i diu, soc jo en Lluc, en Lluc Salelles, l'alcalde, i al principi no m'ho creia, dic... una broma, una cosa d'aquestes així o una estafa d'aquelles però després anava dient no, no, és que sóc l'alcalde i llavors sí que li vaig conèixer la veu però encara tenia dubtes i jo per dintre pensava quina n'has fet perquè et truqui l'alcalde per un... deus haver fet una bestiesa i jo què sé, una multa d'alguna cosa per camí però deu ser molt greu això per això llavors em va explicar una mica que estaven acabant d'organitzar el... les fires i festes de Girona i que pel fet que nosaltres havíem fet l'animació i tota la vida havíem treballat amb això que volíem fer com una mica un homenatge a l'animació i que havíem pensat en nosaltres per fer el pregó vaig quedar de pedra el primer moment no ho sé, aquell que vols que et digui, jo no m'hi veig, jo no ho he fet mai, o això d'un preu així, no? I, doncs, mica en mica m'anar explicant, que, bueno, que sabia que feia, jo ara fa 50 anys que em dedico a l'animació, a la música, i bé, doncs, a partir d'aquí va anar estirant, llavors el record de... d'en Xesco Bosch, que va ser l'iniciador de tot el món aquest de l'animació permeinada, que ara ha fet 40 anys que va morir, i a partir d'aquí m'ho van encarant i pensem que... en Jordi Doniet i tu doncs sou representants d'aquí a Girona com a en el món de l'animació llavors a partir d'aquí doncs molt bé però al primer moment no sabia ni com agafar-me no m'ho esperava Jordi a tu et va trucar també un dimarts et va trucar abans jo crec que justament després de trucar a l'Àngel em truca i també jo penso que la sorpresa de què va tenir l'Àngel a mi ja m'ho va preparar Però escolta, no, que sóc l'alcalde de debò, no sé què, dic, ostres... I de seguida li vaig conèixer la veu, també, i això, clar, una sorpresa, de fet, quan em va explicar el per què, em va fer molta il·lusió, que em va dir, ostres, serà un pregó, doncs, conjunt amb l'àngel, no?, I això m'ha fet molta il·lusió. I el fet, sobretot també, del motiu que era reivindicar una mica la nostra feina, l'utilitat pública que ha tingut i que té, i que una mica moltes vegades no ha sigut prou reconeguda. El nostre espai dins la música i dins... és el que us anava a dir, un reconeixement a tota una vida dedicada a la música per als més petits i en català sí, és que és això jo jo reflexionant el fet de dir, ostres realment a vegades potser no t'adones però sí que és cert que Músics que hagin fet tota una vida 40-50 anys de professió no n'hi ha masses, vol dir que alguna cosa s'ha fet i que és una feina que ha sigut útil, però que alhora no està prou reconeguda. Fins i tot ara en aquests moments, i deixa'm reivindicar, que molts festivals que es fan ja no compten amb nosaltres com a animador infantil, sinó que van a buscar grups, fins i tot grups que no han fet mai música per infants, que són adults però que els col·loquen a dins d'aquests festivals. Llavors... A vegades et sap greu perquè dius, ostres, nosaltres, no nosaltres dos, som un gran grup de gent, de músics animadors, que ens dediquem a la música infantil, però no només com a música, sinó com a eina pedagògica o eina de cultura i de llengua, no? De transmissió de tradicions, de cultura popular i tot això. Però el que és trist és haver de reivindicar el català perquè ja ho dones per suposat que ens estem adreçant en català i que estem en un món en català. No sé per què hem d'anar insistint en això i com és que s'ha perdut d'aquesta manera, no? És que sembla que la batalla a vegades és més de les administracions que no pas tant del poble, eh? És que l'altre dia ho pensava. Sí, sí. Sí, bé, home, jo et diré la meva realitat en si. Jo últimament quan vaig a les escoles em trobo que el 90%, i em sap greu dir-ho, però és que si així és, el 90% l'ambient sonor és castellà. I a l'hora d'interactuar amb els infants, les respostes que a vegades demano així majoritàriament són en castellà. I fa uns anys això no passava. I fa uns anys tu proposaves alguna cosa i els nens et contestaven en català, encara que fossin castellanoparlants o donats. Ara no. Ara molts nens no, no, no te ho parlen en català. I també detectes que hi ha unes franges d'edat de dos, tres anys, que abans hi havia una fluidesa de... Si t'entenien bé, doncs ara els hi costa, i a vegades dius, ostres, què passa? Com és que no em reaccionen? I llavors te n'adones que senzillament perquè o no t'entenen o encara no tenen l'hàbit de parlar en català, llavors doncs es reprimeixen i senzillament no diuen res. No sé si et trobes amb el mateix, Àngel. Sí, sí, sí. Aviam, també abans recordo que a totes les festes majors sempre hi havia un espai en el programa que era dedicat a la veïnada i a vegades ens trobàvem grups, però diferents grups, que durant tot aquell espai anàvem a combinar l'escenari i hi havia d'ells de pallassos en català, cercaviles, màgia, tot el que vulguis, fins i tot hi havia el Fakir Kirman que feia, doncs, treia foc i feia no sé què, i una serp... i es clavava vidres i tot allò, no? Tot en català, vull dir, no, no, titelles, teatre, tota mena d'espectacles, res a la meïnada, i trobàvem una cosa normal i corrent, vull dir, totes les festes, les festes majors, hi havia això, i hi havia el mateix també a les escoles, quan feien... festes de l'any i coses aquestes, o inclús també en els barris, les festes de barriades, diguéssim, de carrers i d'això, doncs també interveníem nosaltres i no... Era una cosa normal, natural, no? I mica en mica s'ha anat perdent tota aquesta tradició, no? I hem quedat una mica que sembla que tot el de fora sembla millor que no pas el nostre d'aquí. Parlant una miqueta sobre això també, vull dir, més en aquests temps on, vaja, sembla que estem immersos tots en aquestes xarxes socials, cada vegada menys socials, en aquestes pantalles. Vosaltres al final seguiu sent can de directe? És a dir, com us heu adaptat a tot això? Abans parlàvem, per exemple, de la pandèmia, abans de començar. Vull dir, no sé si vosaltres us heu volgut adaptar també a aquest ritme de pantalles i xarxes o sou més carn de directe? Home, cart de directe, evidentment. Què passa? Que t'adaptes o t'adaptes. Llavors, les xarxes, que jo crec que ja estan mal dites xarxes socials, jo crec que ja no són xarxes socials, sinó... Jo crec que és un altre fenomen, va més enllà de les xarxes socials, perquè no deixen de ser uns... uns mecanismes per abduir, absorbir a tota la població i portar-lo on vulguis. Però sí que és cert que el que abans, quan feies un disc, sortia, te'l compraven, et coneixien, ara no, tot això no serveix. Ara si no estàs dins de YouTube o no estàs dins una xarxa i quan treus un material el poses allà, ja no arriba. Llavors, sí, s'ha convertit, evidentment, la xarxa, s'ha convertit en un espai, doncs, de difusió i de reclam. Si tu no... Si tu vols que et trobin, el primer que fan és buscar-te en una xarxa. I t'han de trobar, t'han de trobar el teu web, o t'han de trobar un Instagram o alguna cosa que sàpiguen on ets. I la teva música, doncs, abans veníem discos i ara invertim per no re, perquè... te'ls agafen a Spotify o el que sigui però evidentment la nostra feina real és el directe que ens desenvolupem bé i fins i tot potser més bé que molta gent que avui en dia si aneu a algun concert d'aquests de gent molt puntera ara veureu que la majoria és playback i fan servir pistes i fan sortir moltes coses i realment no és en directe Sí, no, el que espera la gent a vegades és que siguis un influencer d'aquests que com mestis... Ja ho som una mica, influencer. Home, esteu a la ràdio. Exacte. No, no, però vull dir que, bueno, compten allò que si té un milió de, no sé, de 100 euros, i dius, quina bestiesa, jo no ho acabo d'entendre, la veritat. I llavors, doncs, esperen això, que els idoni és tot mastegat, tot directe, i que, no ho sé, intervinguis d'aquesta manera, no? I nosaltres no som d'això, no? Clar, la nostra feina precisament és el contrari. O sigui, la nostra feina és fer que hi hagi interacció orgànica, natural. Que els nanos, quan estan amb nosaltres, doncs, s'ajuntin, ballin, s'agafin, facin rotllanes, que es mirin, que ens mirin, sigui... La intenció és molt diferent, molt diferent. és l'idea de treballar el grup i que la gent doncs cara a cara participi i esclar des d'això des d'un micròfon d'aquella manera i després te diuen i no tens un podcast i no sé què i no vinguis amb històries que no d'això no No, que també hi és, però nosaltres la feina que hem de fer és aquesta i crec que és la que té valor. I a més, ho detectes, no? Que, ostres, els nanos quan veuen que tu estàs allà per ells i que estàs interactuant amb ells i per ells, ho no. I llavors hi ha un intercanvi de dir, ostres, ens agrada això, no? Vull dir, no és allò tot pautat i que si tanquen... No, no, no, allà ells van esperant què passa. És que fent el símil una miqueta amb la lectura, el que seria en Tatano, Cavallfort, vull dir que han servit sempre per intentar enganxar la mainada des de ben petits, vosaltres faríeu el símil amb la cultura popular i amb la música. Bé, nosaltres som una eina, jo sempre dic que nosaltres, i sobretot, bueno, ostres, l'Àngel té un repertori immens de cançons i de reculls que ha fet populars i així, i els altres també hem anat fent músiques adaptades a les necessitats, no? I llavors, ostres, el que hem creat és eines, són eines perquè llavors els puguin fer servir. Hi ha moltes escoles que fan servir les seves cançons, les meves, i d'altra gent, Tant per la tardor com per expressar diferents emocions. Llavors, tot aquest material són recursos, són eines, que estan obertes a que qualsevol persona que es dediqui al món de l'educació, del lleure o les famílies, els puguin fer servir i són allà, i a més en català. Llavors, nosaltres necessitem ocupar aquest espai que no hi és, de tot allò que es fa però a més a més en català però no tan sols només amb la llengua sinó amb la manera d'entendre la nostra manera d'entendre la vida la nostra manera d'expressar-nos de les tradicions vull dir que llavors aquesta és la nostra feina en aquest sentit és que m'enganxa llunyà per això us ho he de preguntar quins van ser els vostres referents? a mi l'Àngel davant No s'hi vol dir Jordi, eh? No, no, i dic de debò, no, és que jo sempre... Això... Bueno, ara ja no m'ho pregunten tant, perquè ara, normalment ara ja ens consideren referents a la gent. Que heu creat escola, vosaltres. Sí, exacte, no? Però jo recordo abans, moltes vegades, em deia, el teu referent és en Xesco Boix, i jo els hi deia, home... En Cesc Oveja és el que va deixar, però jo sempre deia, el meu referent és més proper a l'Àngel, perquè jo primer de Girona, segona que el tenia més proper i el coneixia i el seguia més. Jo l'any el Cesc Oveja, pobre home, fa 40 anys que no hi és i l'havia vist 4 vegades. No vaig tenir l'oportunitat de gaudir, de viure com... de seguir-lo. En Camis, l'Àngel sí, el tenia molt proper i veia la feina que feia i tant els programes que feia com les cançons i així, no? I per mi, doncs, és un dels meus referents, no? T'ha deixat el llistó ben amunt, eh? Ho dic amb sinceritat, perquè és veritat, a part que el conec de fa molts anys, les nostres famílies es coneixen, sortim d'allà mateix, del mateix barri, d'aquí cinc minuts, aquí a Sant Josep, estàvem tots jugant i així, i... I conec el seu germà, que també es va dedicar molts anys a l'animació en Pini i la seva germana. Vull dir que la persona més propera que jo tenia, allò de dir, ostres, que guai que s'ho munta, per mi era l'Àngel, sí, sí, evidentment. El teu referent, Àngel? El meu, el Francesco. Vull dir, ens havíem conegut i vam estar treballant uns quants anys junts. Havíem fet un grup que es deia 5 dies d'una mà, 5, i tots 5 ens dedicàvem a l'animació, però ell era una mica el que estirava el carro i que ens anava marcant i que... ens portava material nou i que ens donava idees i ell havia obert el camí aquest ja portava uns quants anys per davant de treballant així i llavors jo vaig aprendre molt a partir d'això de la coneixença d'en Xesco i és això fa 40 anys que va morir Ens vam quedar una mica orfes, en aquest sentit. Home, ell era, va ser el que va portar l'animació entesa com el que nosaltres entenem. Perquè a altres llocs, si vas a parlar d'animació, l'animador infantil és un personatge que fa festes als càmpings. Bé, a tot el món, menys nosaltres aquí a Catalunya, no? Que l'animador infantil, el concepte aquest és aquest, no? I va ser ell qui ho va... Era curiós perquè en aquella època, no? Era els anys 70, i i part del 80, que ens venia a les actuacions nostres, ens venia gent de fora, prop de fora, vull dir, d'Itàlia, o de Polònia, o de França, o de la resta de l'estat espanyol, que venien a, aviam què fèiem exactament, que havien sentit parlar de, que fèiem animació per la meïnada, i volien saber exactament què és el que estàvem fent, no? I acabàvem les actuacions, acabàvem els bolos, i ens venien allà darrere a l'escenari, i com ho feu, i que som d'aquí, que som d'allà, i que i això com ho adapteu i gravaven coses de tot. D'alguna manera era un punt de mira de tot el que poc després van començar a fer a altres llocs. El que va és que tot això s'ha anat perdent perquè la gent d'aquí el que ha fet és al revés, mirar a fora per imitar-ho aquí. Llavors hem perdut aquell contacte. O sigui, Enxesco el que va fer és aprendre de Nord-Amèrica i va aprendre directament amb Pete Seeger i tota aquella colla de gent que feien el folk en aquell moment. Llavors ho va importar cap aquí, va traduir moltes cançons, però alhora va recollir moltes cançons populars i va anar traient, no sé, una cançó francesa, una cançó italiana, una cançó anglesa, una cançó... de Noruega, coses així, no? I fer la seva versió en un català molt correcte, molt ben treballat, no? Llavors, doncs, és aquesta simbiosi de barreja de coses d'aquí i d'allà que, d'alguna manera, ens va anar enriquint, no? Llavors, ell tenia una forma de connectar amb la meïnada molt especial que, bueno, de seguida se les fia seus, no vull dir que no hi havia problema. Amb ganes de pujar, no sé si ens podeu avançar alguna cosa del discurs. Del discurs, ui, el pregó, el pregó, perquè clar, això és l'altre, això és un compromís que ens vam posar, no?, perquè nosaltres estem acostumats a pujar en un escenari i a fer animar la gent, clar, el pregó... El concepte pregó és una altra cosa, no? Llavors, sí que diré que, bé, em penso que el que esperen de nosaltres precisament és que siguem nosaltres, que representem el que és l'animació i els fa gràcia que el nostre pregó sigui una gran festa... d'animació per tots els gironins i gironines i que estiguin a la plaça i els que no també llavors crec que el que esperen és això una mica i el que nosaltres volem fer serà una mica per qui que sigui la representació de lo que és l'animació l'animació infantil Fent un pregó, doncs, que el protagonisme sigui tant les cançons que en música popular, les cançons tradicionals, com sobretot la participació dels que hi haurà a la plaça, no? Per tant, sonarà la música? Sí, clar. És que si no, tororut. Què fem? Què fem? Et puc dir que començarà la primera frase, benvinguts. Benvinguts. i l'última sa, adéu sí, segurament estarem a prop jo estaré a sobre vostre, em sembla o sigui que si vosaltres estareu al balcó jo estaré una plata per sobre i ja m'ho miraré bé si podeu saludar cap a dalt no, intentarem, ens fa molta il·lusió fer-ho perquè, bé, primer, perquè, ostres, que et demanin fer un pregó, no tothom li demanen fer un pregó, i a més, de fet, ens ha sobtat una mica, doncs, el rebombori aquest, no?, ens pensàvem que ens trucaven fer un pregó, i jo pensava, mira, mira el que et diré, jo pensava que, diríem, bueno, tal dia, tal lloc, no sé què, perquè a mi em veien demanat per fer una actuació un parell d'hores abans, vaig dir que sí, i Diu, bueno, jo arribaré allà... Però llavors, clar, diu, ostres, no, la cosa no va així, no, millor que no, llavors, clar, la cosa no va així, i llavors el rebombori aquest, doncs, que si, ostres, el diari, que si què, que si... Dius, ui, això és més sèrio del que ens pensàvem, no és anar a fer un bolo d'aquests normals que puja i arribes, això allà, muntes els altaveus i cantes, no, no, això... Clar, això té una transcendència que va més enllà d'un volum, sí, no? Llavors hi ha una cosa més interior, més profunda de dir, ostres, és una responsabilitat, una bona responsabilitat el fet de dir, ostres, que estiguem a l'alçada d'allò que ens demana, que en el fons és... inaugurar les festes que és una de les coses més típiques que hi ha a Girona i potser els gironins són les fires de Girona llavors, ostres inaugurar-les doncs bé, és l'intenció però sí que hi ha un punt de dir ostres, ho sabrem fer o no ho sabrem fer el que ens sobte és que nosaltres estem acostumats a cantar i adreçar-nos amb la mainada però vull dir, missatges curts, directes, i cantar, bàsicament, i explicar contes, i jocs, i avances, i tot això, no? O sigui, un pregó ja vol dir, doncs, preparar-te un text, no?, i adreçar-te a tota una... moltíssima gent que et pots trobar allà, i em posa, em posa, dius, ostres, això... Jo crec que ens sortirà la vena d'animador, suposo, perquè a més és el lloc d'estarem més còmodes, i suposo que més comprobós semblarà una rondalla, un conte, així, no? Però que ja suposo... A veure, jo em sento... A vegades ja m'ho diuen, home, és que... A vegades quan parles jo diuen, s'quema que estigues en l'escenari, no? Perquè comences a desenvolupar alguna idea o allò, i ostres, és que t'hi estàs recreant, no? Estàs... Sembla que us representis amb les mans i així, no? Però que suposo que és el que també esperen de nosaltres, no? Vull dir, que sigui una cosa... De fet ja ens ho han dit algú, ostres, a veure, esperem cantar, eh? I d'allò, doncs sí, home, sí, cantem i ballem i... Un pregó que servirà, com bé heu dit, per donar el tret de sortida a aquestes fires de Sant Narcís. Us heu de preguntar què representen per vosaltres, Àngel? Les fires, d'alguna manera, és una data clau al llarg de la vida. Cada any, l'esperar a les fires és una festassa. De fet, és les festes a Girona. I llavors recordes això des de petit, que anaves a buscar la poma ensucrada aquella, a buscar els ànecs i a pescar aquells ànecs, quan era molt petit i molt belló. Hi havia tortugues. Tortugues, sí, també. Tortugues vives, pobres. Sí, sí, sí. Però jo vaig arribar a veure això. Sí, sí, sí. I les giraven i tenia el número pobres, tortugues. El número sota, ja veia, segons el número, doncs... I el conill porquí? Hi havia un conell porquí, també, sí, era una atracció que era un conell porquí amb moltes portetes, cada porteta tenia un número, i el conell porquí al mig, i quan aixecaven una cistella, el conell porquí anava a parar amb una porteta, i el número que tenia, el que hi havia d'allò, doncs li tocava. El que vindria ser els camells de curses, no?, que tenim ara, no? Sí, però era un conell porquí. Era un conell porquí. Sí, sí, però el tren de la Bruixa també era una de les atraccions, els cavallitos, que en dèiem, no? No sé, és que hi havia... Llavors sí que anar seguint l'evolució, vull dir, allò que ja ets una mica més grandet, doncs ja mira els autors de xoc, i ja la Nòria, o la Sínia, com li diguin... Després, mica en mica, també, aquests aparells tan grossos que van anar apareixent, no?, que allò, el martell i el no sé què, i allò, el rodó que dona voltes, que t'enfiles cap a no sé on, i això, vull dir, tot això te va... atreien segons l'edat, no? Les tòmboles, que allò que t'imagines que et tocarà qualsevol cosa i te vas deixant els diners allà i aquells paperets que tiren per terra amb els números que no ha tocat i d'allò, no? I vas mirant aviam si hi ha algun que sigui premiat i que l'hagin llançat coses aquestes, no? Llavors hi havia les paradetes aquelles de les de joguines que també atreien molt i estaves hores allà mirant això o també les paretes de bars o de, diguéssim, no sé què servien, doncs, alguna beguda o alguna cosa d'aquestes, hi havia les típiques de grups, per exemple, no sé, de l'escola tal, de l'escola tal, dels del futbol, dels del bàsquet, des dels veïns de no sé on, i t'anaves voltant, coneixies ara aquest, ara l'altre, no sé, no... les altres parades de castanyes, que també eren típiques de moniatos i això, llavors, de mica en mica, allò que ha anat evolucionant tot, no?, i ara hi ha aquelles de patates amb... El paponazo. Sí, aquestes, no? Ha anat evolucionant també, no? Déu n'hi duret, no? Sí, sí. Jordi? Jo, bueno, tot això, i també, a més a més, aquests dies, quan em van dir això del pregó, vaig pensar, ostres, les fires, què han representat per mi, no? I llavors, tot això, l'olor de fires era una olor especial, perquè de fet, la devesa la teníem abandonada tot l'any fins a les fires, llavors no, és això, dius, ostres, o si anaves al mercat, però vull dir que la devesa era fires, no?, Però és que el mercant ja no es feia. És que no es feia. No, no, per això vull dir que les fires era la d'Avesa, però era aquella època, clar, parlem de uns quants anys nosaltres enrere, el fred, abric, perquè a les fires ja anàvem, era quan la gent estrenava l'abric, l'abric i la bufanda i feies... I et sortia això, tot això, personatges que venien... Recordo la Mujer Aranya, per exemple, hi havia un fakir, hi havia diferent... Me'n recordo un motorista que es posava dins d'un tub de fusta i començava a rodar, pujava i baixava i allò... Però clar, estem parlant d'unes èpoques que només hi havia un canal o dos de televisió, per tant, les fires eren quelcom... Ostres, coses que venien de fora. Al Teatro de la Manuel Valle de Tachin. Clar, o sigui, venien coses... Les fires eren... Durant l'any normalment no es feien gaire coses. i més a partir de l'any 70 i així, que després van començar a recuperar carnes toltes i així, però abans no es feia res. I l'única festa que hi havia eren les fires. Per tant, tothom anava a les fires, tothom anava a les fires, i trobaves a tothom. I tant les fires de les atraccions, que després les paradetes que estaven entremig, que després van convertir-les en la copa i tot això, però que abans estaven integrades... És que no arribava al final. No existia. Era només el passadí central de l'Avesa. De l'Avesa. I anaves veient a cada banda coses. I llavors l'embalat, això sí, que durant uns anys es va muntar, a la plaça Catalunya es havia muntat l'embalat. I llavors recordo, quan hi eren més 17-18 anys, anar l'embalat, que allà era fantàstic. Una cosa anava a les fires i després l'altra l'embalat. I després el dia 1, la fira aquesta, doncs, a les paradetes de tota la fira d'artistes, tot això... Clar, la ciutat guanyava... Ara Girona està a dalt, de tot, eh? Sí, no, estem a dalt, de tot, amb tot. Però fa... Fa uns anys a Girona no estava dalt de tot. Però sí que les fires era allò que li donava vida, li donava color, sobretot el dia 1 venia tota la gent de fora. Llavors, clar, vull dir... No hi havia tanta gent, però gaudies més. Ara, depèn què, pateixes, perquè estàs ja estret, que no camines, t'aporta. Clar, clar. Clar, però bé, és que hi ha molts, molts, molts records, eh? Clar, d'això. Però vull dir, les fires és una cosa especial. Que jo crec que poques fires de Catalunya hi ha com les de Girona. El concepte, festa major, fires, tot. O sigui, aquí no celebrem la festa major, celebrem les fires de Girona. Cosa que a la majoria de llocs es fa la festa major. En canvi, aquí el concepte tenim de fires, no? I al final acabem amb els focs, no? Que... Tu ja te n'has anat al final. Anem cap al principi, que serà la plaça del vi amb el vostre pregó. Jordi Àngel, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat. A vosaltres. I us esperem. I tant, que hi serem. I les ullones et grongen el dolçó. I et faré un petró i un xai els teus petits per mi. Els quatre rius. El magazín matinal obert a la ciutat. I arrenquem ja la part final d'aquest primer cafè de Girona FM d'avui dilluns, dia 21 d'octubre i ho fem de la mà del Centre Jove de Salut. Ens acompanyen avui Sergi García. Bon dia i bona hora. Bon dia. Segona vegada que vens, eh? Segona vegada. Has vist? I avui se'ns estrena també Carme Forneix. Bon dia i bona hora. Bon dia i moltes gràcies per convidar-nos. Només faltaria. I ara que heu entrat a la roda, més que vindreu, ja ho veuràs. Ens farem pesats en aquest sentit, perquè al final també hi ha coses que crec que a vegades s'hi han de posar l'accent. I ara, com que últimament estem parlant sempre de fires i de tot això que ens ve aquesta setmana, de fet volíem parlar sobre l'aposta de l'Ajuntament de Girona per aquestes fires segures, lliures i inclusives. I volia saber exactament quin és el paper que feu des del Centre Jove de Salut. Bé, nosaltres des del Centre Jove de Salut l'any passat ja vam impulsar el programa Nits de Qualitat, que és un programa de la Generalitat que contempla una sèrie de requisits que garanteixen que a la festa té uns elements de seguretat, com per exemple que hi hagi dispensació d'aigua gratuïta, que hi hagi preservatius gratuïtament, que hi hagi taps per les orelles, que hi hagi personal de les barraques format, etcètera, etcètera. Hi ha una sèrie de requisits i això era una sèrie de coses que ja veníem fent des de fa molts anys Però aquest any passat es va acabar de consolidar tot el que ens faltava per aconseguir el distintiu, i aquest any hem volgut reforçar l'iniciativa amb el tema d'un còctel sense alcohol, que és una iniciativa que hem impulsat enguany, que ens interessa bastant fer la difusió, que la gent ho sàpiga, que es dirà mosqueta, i és un còctel de base de poma sense alcohol. Tu domines el tema del còctel sense alcohol? Bé, no és que el domini, però sí que és una iniciativa que fa anys que li anem al darrere, però que mai havia pogut ser... És una iniciativa que, de fet, ja fa anys que està disponible això, a través de la barraca de salut, del punt de salut. Sí. Aquesta barraca, que molta gent ja la coneixerà, no?, és la típica barraca que hi ha allà al costat dels lavabos del mig, que fan, hi ha una ruleta, hi fan proves en temes de salut, prevenció de consums, en temes de sexualitat també, etcètera. Doncs allà també hi ha disponible un col·límetre per a les persones que realment vulguin comprovar el seu nivell d'alcohol en sang per a si han d'agafar el cotxe... Bàsicament per al tema de la conducció. És a dir, no és un instrument per divertir-se. No, clar. Però que està bé que se sàpiga que si algú li interessa pot anar a fer-se el test del col·límetre allà per saber si està en condicions de conduir o no. Tu saps com es feia això abans? Com es feia això abans? T'acostaves a la rotonda caminant i li deies, perdona, podo bufar? Ah, sí? Sí, home i tant, però això fa... No sé quants anys tens tu. No, jo 28. Ah, mira, jo en tinc 30, que tampoc en tinc gaires més que tu. Però això es feia abans així, i això sí que és veritat, que en segons quines festes es va començar a agrair perquè era allò de dir, ostres, no puc agafar el cotxe, millor no l'agafo. M'entens? I això està molt i molt bé. A més a més, el dispensador de preservatius gratuïts, o sigui, dispensació de preservatius gratuïts, em sembla que és com també un dels emblemes estrella d'aquest tipus de festes. Sí, sí. Sí, això ja fa anys que ho fem, llavors en el punt de salut no és que els repartin com carmels, però sí que les persones que s'acosten demanant informació o demanant en algun, doncs se'ls hi dona sense cap mena de problema i fins i tot es pot explicar el seu ús, com utilitzar-lo, no només és dispensar-lo, sinó que també és ensenyar, saber-ne fer un bon ús. Tot això des del punt de salut jove. El punt de salut jove, que estarà obert sis nits durant les fires, de 11 a 3, crec. I, a més a més, ja fa un parell d'anys que també es fa una tasca itinerant, és a dir, no només es dona atenció allà en el punt de salut, sinó que alguns voluntaris del punt de salut, amb les seves motxilles, es mouen per l'esplanada de la copa, també per poder anar fent tasques de sensibilització i educació entre el jovent. Exacte. A més a més, també veig que la prevenció sempre és important, i de fet s'ha fet un cartell preventiu amb la col·laboració de l'alumnat del batxillerat artístic de l'Institut sobre què és. No el teniu aquí, eh? Sí, sí que el tenim. Ah, sí? Ah, mira, diguem. És aquest. Ah, doncs, mira. I què estarà penjat? Repartit per Girona, per les fires? Sí, de fet, mireu, l'hem penjat a 10 marquesines de bus. Sí, 10 o 14, crec, sí, bastantes. Sí, bastantes. I, doncs, també ens hem fet arribar als centres cívics, als centres educatius. Ah, mira, molt bé. Bueno, hem fet arribar bastantes còpies i cada barraca en tindrà on de penjat. D'acord, eh? que el que diu bàsicament és divertir-se té moltes versions i tenim des de l'ampolla d'aigua fins al got de barraques fins a un altre got de barraques però hi ha fins a 3 ampolles d'aigua i 3 gots de barraques i 3 ampolles d'aigua i llavors també d'aquest cartell n'hem fet un petit folletó que dispensem en el punt de salut amb 4 mesures preventives i que en guany també es repartiran els autobusos que desplacen en el jovent des dels pobles del voltant fins a la festa el cartell de l'alumne Júlia Isern-Cos. Exactament. Ja que se l'ha currat... Segon any, eh? Segon any que l'Institut col·labora. És a dir, que l'any passat vàrem obrir la iniciativa a l'Institut sobre què? Es va sortir un primer cartell... i cada any intentem implicar al màxim també a entitats i a jovent gironí, que en definitiva pensem que si les iniciatives parteixen dels joves, també tenen més èxit que si parteixen d'un equip de disseny que no forma part d'ells. I ja recte final, aviam que em podeu explicar d'això, t'ho dic perquè es presentarà la plataforma Dinder Club. Aquests ja els faré passar per aquí, eh? Sí, serà superinteressant. Segur que els interessa. De què es tracta? Bueno, Tinder Club és una aplicació de plans i cites, molt semblant a el que és el Tinder, però aquesta és fonamentalment i bàsicament per persones amb una discapacitat intel·lectual. Llavors, és una plataforma que ja a Barcelona, per exemple, funciona i que aquí a Girona ara ha fet el tret de sortida i començaran a impulsar-se. Llavors, aquí el que s'ofereix és que a totes aquestes persones que tenen un grau de discapacitat poden optar a entrar en aquesta plataforma, sempre tutoritzats per un adult, ja sigui de l'entitat on estan o també, per exemple, des del Centre Jove de Salut, I llavors ells poden optar o bé per el pla de fer plans en grup un diumenge a la tarda, o bé de cites, que ja és una cita més personal i més individual. Sempre que hi hagi uns mínims garantits, que és que siguin cites segures, cites on no hi ha cap risc i on hi ha la formació. I aquest any, per què ho hem presentat per fires? Perquè per fires faran el primer plat d'inder i serà anar al concert de Miqui Nuller del diumenge dia 3 a les 6 de la tarda. Sempre aquests plans són monitoritzats amb monitors que els acompanyen i que vellen per la seva seguretat i pensem que és una molt bona iniciativa perquè sí que des de Centre Jove... feia temps que vèiem que era una necessitat, que moltes vegades les persones amb discapacitat, primer eren més vulnerables a patir abusos o a patir algunes agressions, i segon que a vegades era el que els faltava. Tenien molt cobert l'espai durant la setmana, però al cap de setmana alguns d'ells i elles estaven una mica sols i soles, per tant pensem que és una gran iniciativa i que des de l'Ajuntament la impulsarem a full. I ja molt ràpid, per últim, és el que hem dit primer, unes fires segures, lliures i inclusives. Les de Girona ho són? Segurament es podria millorar, però estem treballant. Jo crec que anem en la línia que cada any siguin més segures i que tinguin més elements de promoció de la salut i de seguretat. M'agradaria comentar... I tant. Sí, tenim un minut. Sí, perfecte. Doncs que quan comentàvem el tema de la còctel sense alcohol, per la soutenia, que ens estigui escoltant, que ho sàpiga, que les persones que optin per fer aquest consum, que comprin un còctel sense alcohol mosqueta... A dos euros i mig, superbarat. Això faltava dir. A dos euros i mig tindran també un petit obsequi, que han fet uns lanyards, que són com uns... O les cintes de claus de tota la vida. Les cintes de penjar-se al coll les claus. I són amb el disseny de mosqueta i qui vulgui comprar el còctil tindrà que t'obsequi fins a exaurir existències. Doncs mira, que ja et dic jo que per 2,50 euros el còctel, aquest còctel volarà. Ojalà. T'ho asseguro. Carme, Sergi, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat aquí a... Anava a dir els Quatre Rius, no? Al primer cafè de Girona FM. I ens veiem ben aviat. Molt bé, moltes gràcies. Els Quatre Rius Bé, doncs, obrim aquesta última part del primer cafè d'avui, seguim amb informació de servei i volíem posar l'accent en la prevenció. Especialment, ara que arriben les fires i festes de Sant Narcís, a punt de començar, volíem estalviar alguna situació desagradable a la majoria dels que ens pugueu estar escoltant. Per això mateix, avui ens acompanya el caporal Xavier Durant, dels Mossos d'Esquadra. Bon dia i bona hora. Bon dia. També ens acompanya l'inspector Joan Costa, també de Mossos d'Esquadra. Bon dia i bona hora. Bon dia. I veníem a parlar precisament avui sobre el dispositiu que podríem tenir aquests dies al voltant de les files i festes de Sant Narcís, centrades en el trànsit. Suposo que al final, com sempre diem, la feina dura és en la prevenció i no pas tant en l'actuació. Evidentment. Nosaltres focalitzem totes les nostres energies en la prevenció i la dissuació de conduir sota efectes de begudes alcohòliques o substàncies psicotròpiques. Nosaltres per aquestes festes hem dissenyat tot un seguit de controls, que com comentem tenen aquesta funció disuasòria i preventiva. perquè el que hem d'evitar són els accidents i la conducció sota aquestes influències merma el que són les capacitats tan reactives com d'interpretació que poden tenir els conductors i acabem amb accident. Això és el que nosaltres volem intentar minimitzar al màxim. Com fem nosaltres l'estratègia d'ubicació de controls? Doncs... perquè puguin ser disuessoris comencem a muntar ja controls en franges horàries de molta mobilitat a la tarda i al matí perquè la gent vegi que s'està controlant i després els més estratègics ja són en entorn de possibles consums el retorn de la festa que és quan trobem els positius Per fer això, doncs, a quins llocs els ubiquem? Doncs els ubiquem a les entrades i sortides de Girona. Ah, t'anava a dir, però no diguis els exactes, eh, perquè si no malament rai... Bueno, ja ens veuran, perquè és el que hi ha interès, també. I després, doncs, el que és una mica la connotació urbana perifèrica de Girona, com poden ser les poblacions limítrofes, no? Salrà, Cadaqués... que puguin les vies de connexió però aquest any a més a més també hem obert una via de coordinació molt positiva, nosaltres la valorem amb la policia municipal de Girona que ens coordinem amb controls vol dir que farem una estratègia per coordinar un seguit de controls perquè el conductor tingui la percepció de que Estar, doncs, l'accés i sortides de Girona, doncs, controlats, no? Perquè deixi el cotxe i se'n vagi, doncs, amb un mitjà, amb un altre mitjà o condueixi una altra persona. I després d'aquests, doncs, alguns, doncs, hi haurà l'actuació conjunta en tots dos, no? En tots dos coses, doncs, per fer una mena de més macrocontrol. És a dir, pot ser que hi hagi controls de la policia municipal a dintre de la ciutat, perquè això ho hem vist alguna vegada. Correcte, sí. Ens hem coordinat, nosaltres fem més el tancament exterior i després amb la policia municipal, doncs, més estratègic a les zones. Suposo que organitzar un dispositiu d'aquest tipus al voltant de Fires de Sant Narcís ja és una feina recurrent, és anual, suposo que cada any el que aneu fent és actualitzar-la. Sí, sí, sí. Tot depèn de les dates que hi ha, si poden ser més festives o no tant... o dels events que es montin. Si hi ha un concert relacionat amb les fires, amb un punt de la ciutat, es l'ha focalitzat. Depèn de com cau Sant Narcís. La Galasta cau que t'afavoreix més un desplaçament de gent de fora de Girona, que vindran cap aquí, si només hi ha gent de Girona. Si fem un desplaçament, si ja tenim en compte que caiguin un dia que afavoreixi que vingui molta més gent de fora, aquests dispositius es canviaran no massa, però sí que possiblement estratègicament, perquè també t'esperes més gent. Bé, tots sabem que, de fet, les fires de Girona, Déu n'hi do la gentada que mou, caigui quan caigui, i com diu l'inspector, però bàsicament... Ara jo estava pensant, com el dia aquell que van venir dels desplaçaments, que també llavors reforcem les entrades de Girona, una mica com si em permets el temps de flors, que el temps de flors... mobilitza moltíssima gent, però aquí no parlem tant d'alcoholèmia com parlem potser més de fluïdesa del trànsit perquè les vies es colonsen. Bàsicament és afegir-hi això. A més, volia comentar-vos, vull dir, al final l'accent sempre l'intentem posar, encara que la gent no s'ho cregui, en la prevenció, perquè molta gent es pensa que els controls d'alcoholèmia són recaptatoris, és a dir, que el que es busca és enxampar la gent, quan realment el que es busca és dissuadir la gent que agafi el cotxe sota efectes d'alguna substància. aquest és el nostre objectiu tant és que aquí amb el caporal tenim un grup de monitors de formació de mobilitat segura i estem fent unes xerrades més divulgatives informatives i conscienciadores a diferents col·lectius amb diferents temes de mobilitat però el tema de l'alcohol i drogues i torno a matitzar potser el tema de drogues perquè és molt important doncs amb aquestes xerrades el missatge que s'envia és de si no estàs en condicions doncs no agafis el cotxe busca una altra alternativa no? Amb el pas dels anys heu vist una mica com la gent és més conscient que abans? Sí, jo diria que sí. Hi ha més consciència. Sí que és veritat que també els temps canvien. Els cotxes cada vegada són més, si em permets, anava a dir intel·ligents, més confortables. Perquè el problema del cotxe confortable hi té molt a veure. Ja n'has d'aquest cotxe abans que... Ara tens un cotxe que la que tanques les portes a dintre pràcticament queda aïllat. Però sí que hi ha una certa consciència. Tot i això, la lluita diària d'alcoholèmia, de drogues, de distraccions, les distraccions ens estan massacrant, la vida, el mòbil, ho havíem parlat, la vida, el mòbil, la distracció... De fet, apuntant com deia l'inspector, ara en breu tenim una xerrada a la Universitat de Girona per personal que treballa a la Universitat de Girona, en el marc de treballar empreses. Fem moltes xerrades amb empreses per tractar els desplaçaments in itinere i treballant, perquè hi ha molta casuística també d'això, de distraccions. Tot això, si bé és veritat que hi ha certes coses que hem vist que han canviat, hi ha altres coses que han enromput amb molta força. I el mòbil i les distraccions són una d'elles. No deixem d'atendre motos, ciclistes, això també, perquè desgraciadament ja sabeu que a Girona ja ho vam parlar també, és una regió, un lloc on hi ha vies per poder practicar ciclisme i ens amoïnen molt, ciclistes, aquests accidents. I, per què no, també a vegades l'ús del mòbil mentre es va amb bicicleta. Però sí, hem notat, no sé si estarà d'acord amb l'inspector, però sí que hem notat un cert canvi, però ja dic, han entrat noves tendències que... Dins d'aquestes noves tendències és que no hem pogut evitar fixar-me en què has posat l'accent diverses vegades en les drogues. T'ho dic perquè potser amb l'alcohol sí que és veritat que s'ha fet un canvi de mentalitat, però amb les drogues ha anat al revés. Mira, a hores d'ara, per exemple, tenim uns 3.500 positius de drogues i d'alcohol. Les drogues, d'aquests 3.500, representen el 51% dels positius. Vol dir que... tenim ja la droga que està superant l'alcohol i el procediment de fer el mostreig de drogues amb un control és una mica més complex i potser no es fan tantes lectures. Me'n refereixo a que és molt més àgil fer un test d'alcohol que no el de drogues. Perquè si fos tan àgil suposo que per aquests números elevaríem molt més. I a vegades la gent no és conscient que prendre una substància d'aquestes comporta el mateix, la distorsió de tots els sentits a l'hora de conduir. A més a més, volia anar acabant, ja sé que no és directament de la vostra competència, però, per exemple, han sortit iniciatives també en línia de la prevenció. Per exemple, hi ha alcoolímetres disponibles per saber si una persona pot agafar el cotxe o no. Això em sembla que ho tiren des del Centre Jove de Salut d'aquí Girona, que tenen allà l'estana a Barraques. Suposo que també va una miqueta en aquesta mateixa línia, en poder-se coordinar tothom. O i tant i tant, i nosaltres ho veiem molt positiu, perquè si una persona se somet a fer la prova aquesta, em sembla que es diu el punt de salut que hi haurà a les barraces de les fires, no? I és molt positiu, perquè fas el mostretge allà i dius, bueno, doncs mira, no estic en condicions i ja no surto. L'objectiu és que no surti conduint. Jo me'n recordo, a la meva època, aviam, tampoc és que sigui gaire gran, això saps com es feia? Es feia anar caminant fins a la rotonda i demanar-li a la gent, perdoni, podria bufar que tinc el cotxe allà i no sé si el puc agafar o no. No sé si vosaltres us hi trobàveu gaire amb això. Bueno, algunes vegades. Sí, no? però això està molt i molt bé perquè significa que tens la voluntat de fer-ho d'anar allà és això el que en certa mani de dir l'inspector la frase potenta de la prevenció és això escalar d'una manera o altra en la gent aquesta mena d'egoisme perquè qui millor que et cuidarà que tu mateix El problema és que ens costa molt. La prevenció funciona? Sí. Clar que funciona. Però com s'ha de fer? Com s'ha de fer perquè la nostra naturalesa, això cali. Perquè som els éssers humans, som empírics. Aprendem, si em permets, l'expressió a base de bufes. I amb això a vegades hi arribem una mica tard, eh? Però... Doncs amb una mica de sort, poques bufes aquests dies de fires. Xavier, Joan, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat aquí als Quatre Rius i ànims aquests dies, que tots tenim molta feina. Doncs gràcies per permetre's a tots fer aquests quatre consells i molt bones festes de Girona a tots. Moltes gràcies, ja ho sabeu, el dia que vulgueu i tornem. Girona FM.