Poesia i amor pop a Girona: Lluís Lucero Comas presenta “Tàmiris i els jacins” i Jules estrena “Amb amor”, amb reflexió inicial sobre armes

Compre productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compre producte local. Compre al mercat del Lleó. Ajuntament de Girona. Aquest abril, la Costa Brava es basteix de vi i gastronomia. Arriba el Vivid, el més de les experiències anoturístiques a la ruta del vi de la Déon-Pordà. Esmorzes entre vinyes, tastos en espais singulars, meridatges exquisits... Entra vivid.costabrava.org i compra la teva entrada. Vivid, la primavera té gust de vi. Organitza patronat de turisme Costa Brava Girona, Diputació de Girona. El més clàssic i el més actual del sou cada dos divendres a les deu de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a gironafm.cat. La Càpsula, el programa dedicat a la música sol, amb Oriol Mas. Converteix el teu pis buit en una oportunitat per a tu i un benefici per a tothom. A l'Ajuntament de Girona, oferim una oportunitat a les persones propietàries que vulguin col·laborar en la lluita contra la crisi de l'habitatge. Si tens un habitatge buit o disponible a Girona, posa-lo a la borsa de mediació per al lloguer social. Ajudaràs a oferir un habitatge digne a persones i famílies amb ingressos mitjans o baixos i gaudiràs d'ajuts i avantatges fiscals. Missió Habitatge. Ajuntament de Girona. L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres cada quinze dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa. A Girona FM. La gironina. Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat, als Quatre Rius, amb Said Esbai. Una finestra a tot el que passa per sobre el Güell, l'Unyà, el Galligants i el Tert. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la Gironina. Onze i cinc, benvinguts als Quatre Rius. Dilluns 7 d'abril de 2025, nou cap de setmana marcat per les armes de foc a casa nostra. De moment, que hagi sortit publicat, un parell de pistolers rondant per font de la pólvora que van acabar fugint pel bosc. Tot això ja amb l'expedient que portàvem. Pitjor encara, a Figueres, segons diuen ara, uns nanos estaven jugant amb un revòlver i acaben farint de gravetat una altra jove, que està estable però la úsida el tret. Dic diuen perquè primer van dir que els havien atracat i després que estaven jugant. I alguns pensaran malament, però això ja és feina dels Mossos d'Esquadra. En qualsevol cas, en quin moment les pistoles i les armes han entrat en el debat? I si nosaltres teníem el Lucky Luck de petits, bang, bang, Lucky Luck, nosaltres tenim la Rauwila. Bon dia i bona hora. Ja sé que cobriu una cosa d'aquestes, eh? Te n'anava a dir Mocent perquè vinc d'un casament, però bueno... No, a mi m'ha agradat molt Lucky Luck, eh? Lucky Look. Sí, és que clar, en anglès seria Lucky Luck... Sí, i aquí indiquem Lucky Look. Jo soc molt cosmopolita, molt internacional, llavors clar, jo sempre... Sí, sí, o jugar a les cartes del banc, però vaja... Mira, bang bang, el casament d'aquest cap de setmana. Sí? Sí, ens ho vam passar molt bé. Des d'aquí, enviat tota la felicitat del món a la parella, Ferran Faustín. Molt bé. I una abraçada molt i molt forta. Arnau, no vas voler venir al casament, catxindena? És que no soc massa de casament jo, eh? Ja ho sé, ja. L'últim que vas anar-hi tu era en blanc i negre, potser. Quasi bé, quasi bé, sí, sí. I encara gravàvem en Super 8. Ostres! Amb aquells camarotes, no? I una cosa... Sí, sí, sí. No és veritat, eh, no... Doncs mira, jo crec... No, no, no... No forco... No forco gaire. Jo crec que es gaudien més, perquè no hi havia ni telèfons mòbils, ni districcions, ni històries rares. I segurament, vull dir, i tothom esperava amb candeletes les fotografies del casament. No, i tal, i el vídeo. I el vídeo. Sí, sí. Bueno, que hi ha el vídeo en aquella època, quan tu anaves al cine. Sí, amb el cinexcine. Al cinema. Al cinexcine. En qualsevol cas, Raúl Vila, avui afortunadament, com que és dilluns, elevarem una miqueta el nivell de la taula parlant de poesia amb Lluís Alcero Comas, també ens acompanyarà a Temps de Còmics amb Albert Terrés, també ens acompanyarà en Sergi Giró, el Filip Prim, per parlar de còmics amb aquests dies i també acabarem parlant amb la Jules, la cantant gironina que ha fet actuarà per segon any consecutiu a les trenes i que ens ha tret aquest nou disc, amb amor, Jules. Vull dir, una posada de llarg, molt i molt interessant a la seva música, així, urbana, jove, potser tu i a mi ens enganxem una miqueta lluny. No, escoltarem, escoltarem. Farem el que podrem. De qualsevol cas, comencem amb poesia. Comencem. I si parlem sovint de llibres i de tant en tant de poesia, no podíem deixar escapar l'oportunitat de passar una estona amb una veu coneguda i reconeguda també d'aquesta casa. Lluís Lucero Comas publica, amb l'editorial girorina Cap de Brot, Tamiris i els jesins, un poemari que arriba, com aquest petit recull d'obres, algunes inèdites i d'altres que també hem pogut seguir en diferents recitals del mestre de la poesia en farcell. Lluís Lucero, com és? Bon dia i bona hora i ben tornat a aquesta emissora de ràdio. Bon dia, gràcies. T'ho he de dir. Presentació primer de tot dijous, dia 10 d'abril, 7 de la tarda, a l'Auditori Viader. A la Casa de Cultura. A la Casa de Cultura, amb moltes ganes ja d'aquesta posada de llarg. Sí, la veritat és que sí. Ha estat a foc lent, aquest poemari? L'hem anat fent a poc a poc? Hi ha una mica de tot. És veritat que hi ha poemes molt antics que van quedar al calaix quan vaig publicar l'Anterior el 2012. I com que, en principi, a mi em costa escriure i de tant en tant m'han de posar, diguéssim, un encàrrec, i no diré la pistola al pit, però gairebé per dir. Júries, ens interessaria que publiquessis, no sé què. Llavors jo tenia el compromís d'enllestir-lo, Més o menys per reis. Va haver de ser una mica més tard i llavors hi ha una sèrie de poemes escrits en un mes que ja tenia pensats que s'havien de fer, que estaven projectats. Jo, quan explico aquest llibre, sempre dic que el títol ja sabia que el meu segon llibre de poemes es diria Tàmiris i els jacins. el 2012, i ho vaig dir públicament a la presentació de l'anterior, el que passa que ha trigat de 13 anys a tenir els poemes que hi havia d'haver. Hi havia poemes que estaven pensats, hi havia un poema amb aquest títol que s'hi havia d'incloure, un altre, un altre. Els he anat fent aquest últim mes de gener, segurament, però després també em van sortir, per circumstàncies X, em van sortir algun altre que no estava previst, però que també entrava en l'estil o en la temàtica que volia que tingués el llibre, i per tant, sí, hi ha poemes que fa 30 anys que estan fets o que estan migfets, que s'han anat modificant una mica, potser, i després n'hi ha descrits a finals de gener o començaments de febrer. Jo t'he de dir que des de cap de brot ens diuen que és més el favor que els hi has fet tu a ells que no pas ells a tu. A veure, a mi em fan el favor d'obligar-me, m'han fet el favor d'obligar-me a posar-m'hi i a treure a la llum alguns poemes de fa temps i d'haver-ne escrit d'altres, no? Suposo que ho comendarem a la presentació. Clar, n'hi ha molts poemes, ja us dic, jo necessito alguna mena, a part de la necessitat d'escriure, alguna mena d'estímul exterior a vegades. Llavors, alguns d'aquests poemes, més o menys els tinc... Comptats. Quan jo era professor de poesia a l'aula d'escriptura, els alumnes, a part de fer-los llegir, també els hi posem deures i els hi diem. Has de fer un poema amb una mètrica determinada o amb el que sigui. Jo no posava mai constriccions temàtiques, potser si algun any una cosa he de dir. que tingui una mica de gràcia o que sigui un punt irònic. Llavors, de la mateixa manera que si jo podia i tenia temps, de la mateixa manera que els alumnes els demanava que escrivissin uns alexandrins, doncs jo també ho feia. Llavors, en el llibre hi ha alguns d'aquests exercicis que jo vaig fer també com a mostra, si voleu, per als alumnes de l'Aula d'Escriptura. Per tant, bé, s'ha anat fent, sí, a foc lent. No hi ha aquesta lentitud que ja hi havia en el títol de l'anterior, que era la lenta digestió de les crisàlides, per la lentitud en què es va trigar a fer i a sortir, però sí que bé. No vol presses, vol una certa calma a la poesia i deixar que reposi a vegades. Alguns poemes no han reposat gaire, però bé. com que hi penses molt abans de posar-te a escriure, penso que ja han madurat l'amena abans de sortir al paper. Ara parlaves de la pausa, al final alguna vegada que hem parlat de poesia aquí, la poesia al final el que et fa precisament és això, aturar-te, reflexionar, pensar, veure el perquè... Sí, molt sovint a vegades també és... quan estàs en un moment que les ocupacions quotidianes passen a un segon terme o estàs en un viatge o així o no tens aquestes preocupacions del dia a dia quan estàs a casa és quan potser tens la ment més oberta i les idees flueixen per tant també necessites aquests espais de pausa i de tranquil·litat i de calma que poden ser buscades, no necessàriament tant d'arribar per motius externs a la teva voluntat. És en el moment en què pots llegir, escriure, si és que escrius... Sí, és una bona pausa, és una... no direm feina, és una activitat potser molt en conflicte amb el terreny de la vida actual. És el que t'anava a dir. Que tot és pressa i pressa i fer-ho tot l'endemà passat, no? Abans d'ahir. En canvi, la poesia vol això, vol una certa calma, una certa tranquil·litat, una certa desconnexió del món, oblidar-te el mòbil en silenci a la cuina perquè no t'atabalin o t'interrompin, I és el contrapunt al que estem vivint ara, del que diria per exemple, vida contemplativa de Víctor Català, per exemple. Tàmiris. Mitologia grega? Mitologia grega, sí, entre grega i llatina. Jo soc més llatinista que l'anista, com més saps. Però sí, és un personatge de la mitologia, és un poeta humà. En principi tots els poetes són mítics, no sabem si Homer va existir realment, però aquest és un poeta anterior a Homer, en teoria. I sí, per què? No ho sé. La veritat és que fa molts anys que vaig descobrir aquest nom que tenia a l'ordinador un article d'aquests científics i molt especialitzat sobre el poeta Tamiris. Però bé, la història aquesta del poeta al qual els déus, Apolo de fet, treu la parla i la vista perquè hi ha un conflicte, desafia les muses, hi ha una rivalitat amorosa entre Apolo i Tàmiris, i el castiguen els déus sense l'ús de la veu i sense poder tocar l'ira i sense poder escriure. Bé, era un tema i era un nom sonor, suposo que també m'hi ajudava això. I els Jacins, perquè Jacin és un... les metamorfosis d'Ovidi, Ovidi és un dels meus autors de capçalera, diguéssim, llatins. Són metamorfosis que m'interessen, Jacint, Cyparisos, el Ciprer, Narcís, i llavors, bé, el Jacint com a símbol, possiblement, d'alguna o algunes persones estimades. Jo t'ho he de preguntar i em veig obligat a preguntar-t'ho. Tu dic perquè com que les estructures de la poesia al món de la poesia a vegades em supera, té algun fil realment tot el que podem trobar en el teu ràpid? Bé, hi ha gent, de fet, que, bueno, al darrere del llibre hi surt i en alguna xarxa es parla d'un... a veure, que m'ho he apuntat perquè s'ha de fer servir el mòbil. Hi ha qui, bueno, el Jaume Pons a l'Orda, que se l'ha llegit, es veu, segur, a l'Instagram me'n va arribar, que havia escrit que és un poemari preciós sobre el desig, la consciència plena que ofereix l'acte d'estimar autènticament. Segurament. I estàs d'acord? I estic d'acord, sí. I estic d'acord. I d'aquesta, més o menys, la idea. El calaix havien quedat... És veritat que a la lenta digestió de les crisàlides hi ha algun poema eròtic o que parla del desig o de l'amor o de les relacions amoroses, però aquest volia que tingués un eix temàtic, més o menys, comú. amb elements, com sempre en els poemes que escric, amb estímuls o pretextos, més que temes, externs. De quan anava al cinema, d'alguna obra d'art pictòrica o escultòrica, a vegades els pretextos que t'ajuden a crear són diversos. No només les experiències que has viscut amb pròpia pell o has vist viure amb la pell d'altres, sinó també coses, lectures, obres d'art, pel·lícules que has vist que t'han d'alguna manera frapat. Els amors que han estat, són o seran? Aquesta és la dedicatòria. Que m'ha encantat. Jo ara estic dubtant de si vaig escriure o m'ho van corregir o ho vaig corregir jo abans d'escriure-ho. No sé si havia posat O o I seran. Aquí posa O. Sí, aquí posa O, ja ho sé. Però jo no sé si havia pensat fins i tot a dir-ho... a dir I. Però bé. Quina seria la diferència? No ho sé. Segurament amb l'I hi ha la seguretat que possiblement n'hi haurà. En canvi amb l'O hi ha el dubte. Sempre deixes tot obert, en aquest sentit. Aquest és el punt de vista de l'amor de Lluís Lucero? Aquesta és la concepció d'amor de Lluís Lucero? Quina? La del que hem viscut, del que vivim i del que viurem. La mort que mou el sol a l'altre estel, que deia Dante, és el motor de la vida. Tot de mena de mor i bé, sí. Per què no? Tenim llatí també? Hi ha un poema en llatí, sí. A part d'algunes citacions, un parell o tres, no dues, em sembla, hi ha un poema en llatí, sí. Aquest és el poema que jo tinc hidratat, segurament més antic. Aquest poema el vaig escriure o me'l van fer escriure, s'ha de dir el 87. Que orai! Jo penso que encara no havia fet els 20 anys, no en tenia 19. A l'universitat de Girona, que no era universitat de Girona aleshores, la signatura de llatí eren 3 anys anuals, 3 cursos. Llavors... Igualet cara, eh? Exacte, igualet cara. Una cosa... Exacte. I la doctora Mariansa, la Vilallonga, bona amiga, em va convocar tres, només, el tercer va ser aquest, el 87. Convocava un cartamen poètic en llengua latina, un concurs de poesia en llatí, per als estudiants de segon i tercer. I era obligatori participar-hi. Llavors et deia, has d'escriure dístics el·legíacs en llatins i el tema de Seno Ciquín, etc. I llavors jo l'any 87 feia segon i em va tocar i vaig participar i vaig guanyar el tercer premi i és aquest poema. A la llarga després em vaig fer una traducció, adaptació, versió en vers I bé, la vaig publicar com dir que la nota de l'autor al final, l'any 2000 o no sé quant, ara no me'n recordo exactament, que es va fer un recital que la Consolvidal em va demanar de participar-hi al sac del setembre del 2000, organitzat pel Museu d'Art. i es va publicant aquell llibret. Llavors, la versió catalana és posterior. Això s'ha de... ho vull explicar. O sigui, no és que hi ha una... ha agafat un poema llatí i l'ha traduït. No, no, hi ha un poema escrit originàriament en llatí que s'ha traduït. De la mateixa manera que hi ha un poema escrit primer en francès i després traduït al català, al cap d'uns anys em sembla, i igual que també hi ha una petita tanca, un poema breu, en italià acostumo, acostumo, tampoc ho faig cada dia, però quan escric alguna cosa en italià acostumo a escriure simultàniament en les dues llengües. En l'altre llibre hi havia també una petita sèrie de poemes en italià. Sí, són tres llengües, Sobretot literàries que acostumo a llegir, i puc llegir en versió original, i que m'agrada de traduir-les també. A més a més, paraules d'Amar Bosch, que és l'Anna Lapilac, també. Rosa Font, que vam ser companys i que va ser la presentadora del primer llibre fa 13 anys. Al final, evidentment et deixen a dalt de tot. Només faltaria, no suposo. No ho sé. Sé que fa de mal dir, però en qualsevol cas, Lluís, perquè últimament jo crec que la societat o la gent no està gaire acostumada a que surti llibres de poesia, a centrar-se en la poesia. Per què creus que és això? A veure, jo fins a un cert punt Discreparia. Hi ha molta gent que escriu, o que li sembla que escriu poesia. No vull ser massa crític, però se n'escriu i se'n publica. Ara en les xarxes, potser més que mai, es fan recitals. Però sí que és veritat que potser fa por. A vegades la gent et diu que no s'entén. Jo, que soc professor, a vegades ho dic, quan els professors i els mestres... És que l'hàbit lector no llegeix, no sé què. Bé, és que, possiblement, és que no saben llegir. no han après a llegir correctament i llavors aquells textos que demanen més implicació del lector, com poden ser els textos poètics, segurament el llenguatge poètic, costa més. O ets molt clar i tractes de manera molt directa temes que la gent pot interessar, o bé si hi ha una elaboració literària al darrere i un ús del llenguatge i una mètrica i unes... i realment considerar que la poesia és un art i que té el seu llenguatge i que has d'explicar les coses que no és tan important o és igual d'important allò que dius com la manera com la dius la cosa i que potser allò que dius també està en la manera com la dius, és a dir, aquesta lectura més aprofundida fa que, possiblement, a la gent li costi més. Sí que penso que, possiblement, Per mi és més compatible amb la vida quotidiana llegir-te estones un llibre de poemes que no agafa una novel·la de vuitcentes pàgines. De Tolkien, per exemple. Exacte, perquè llavors sí que necessites allò, un moment de pausa i de desconnexió total en el dia a dia. Jo no em veig en un... Bueno, tampoc m'hi veig, eh, però físicament, en un metro o en un autobús llegint una novel·la. Llegint poemes a la sala d'espera del metge, sí, enduent-me una novel·la, no. Perquè necessites, potser, el tema t'absorbeix o l'argument, i necessites dedicar-hi moltes més hores. En el cas de la poesia necessites dedicar-hi hores, però són hores concentrades en un sol poema. Que si el poema és curt, hi pots dedicar més minuts. Llavors, potser per això i per què fa aquesta por dels alumnes? Home, si ho pots dir d'aquesta manera més senzilla, perquè no fa servir aquesta paraula rara, dius, per què m'agrada? Per què sona millor? Per què em va bé pel ritme? Per què he d'empobrir el llenguatge fent-lo assequible? No ho sé, és una manera... És que al final també, ara ho comentaves, xarxes socials, etcètera, és que potser també el que fan és que ho deixen al mínim denominador comú. És a dir, a vegades trobem dos versos, que la estructura també és bona, però potser l'abús aquest de la brevetània. Bé, jo soc... no em considero un poeta d'obra extensa, ja es veu, ni de fer molts poemes llargs. N'hi ha. Jo soc més de moments, de petites coses, i quan et ve una il·luminació, si vols, escriure-la. I intentar dir-me tan poc, al màxim possible. I això és el que permet les xarxes, a vegades. Però també a vegades la xarxa et publiquen poemes llarguíssims o recitals de poemes llarguíssims, que també està bé. Tot és... Valorable, i valorat. El que valoraríem molt també és poder-t'escoltar. Si algun poema ha demanat. Tàmiris. Tàmiris, el primer. Tàmiris, i tant. Per entendre... Per entendre una mica. Us estalvio la cita en llatí d'Estasi. Mútostà miris d'amnàtus inàntnos, oréssimòl et quitaràque. Bé, sense l'ira i sense veu, t'han deixat, taxels poeta. Així ho han determinat el Déu Apolo i les muses. Vas gosar desafiar-les i un tal excés mereix càstig. També han perdut als teus ulls la glauca i negra claró amb què tan es destacava la bellesa d'Ajacín. Pecat d'orgull, gelosia d'un déu que enveja els humans, tant mateix romana el mite. Mestre d'Homer, autodimnes, precedent de morts insignes. Aquest seria un. Potser... El primer l'he triat jo. La gent dirà... I això de la glauca i negra claró, primer glauc, què vol dir? Glauc és blau. I negre, negre, lògic. I la cloró són els ulls, els teus ulls. Perquè una de les coses que es deia era que t'amiris, diguéssim. No sé ben bé l'història, l'història del que diré ara, perquè em sembla que hi ha molta literatura que corre sobre el tema. Era com un David Bowie de l'època, perquè tenia un ull de cada color. Ah, d'acord. Un ull era blau i l'altre era negre. Per això la mirada o la claror glau que hablava i la claror negre amb què mirava Jacint. Una altra. Vinga, va, sí. Ara t'ha sortit de formació professional, eh? Sí, l'explicació... A vegades tenim aquest defecte. I t'ha sortit de dintre, eh? Sí. Bueno, va... El primer l'he triat jo, el segon... El segon el trio jo, és un poema que... que vaig escriure aquest gener, però que ja estava en cartera, diguéssim, sabia que el volia escriure, és el primer d'aquells tres, no, el segon, d'aquells tres que tenen com a subtítol el títol d'una pel·lícula. El títol és Mike, que és un dels personatges, i el subtítol és My Own Private Idaho, la pel·lícula de Gus Van Sant del 91, que el Mike era el River Phoenix i l'Escot, l'altre personatge, era el Keanu Reeves. A posteriori hi vaig posar uns mots en anglès de The Cure, un grup de música que m'agrada en especial, de la cançó This is a lie, One special friend, one true love. És estrany. Si heu vist la pel·lícula, entendreu possiblement i la recordeu algunes coses, si no l'heu vista, aneu-la a buscar i mireu-la. Remunten als salmons rius desfermats, fan llenya a cases sobre camps deserts, que solquen vius deixants de qui treu fum. De cop sobte s'adormen pregoneses que s'acosten al risc del no retorn. Enyores guars de mare calibressin encers i errors, penediments i joies. Un sexe mal pagat no és succedani, d'allò que sent pel company de disbaixes que ho deixa tot quan té els diners del pare. A l'ombra dels seus ulls, retroba uns braços que li mostren l'efecte que fratura, sense l'escalf que voldria gaudir. T'he de dir, Lluís, que sonen els telèfons a Girona FM preguntant quant torna el poesia en farcell. A veure... Sense mullar-te, no cal mullar-te. Com bé sabeu, alguns, si vols aquí presents també, i alguns dels que m'escolten també, aquest any que ha començat el vaig començar a la clínica per un problema cardíac, llavors estic de baixa, a la feina i gaudint d'una certa calma. Segueixo llegint poesia, segueixo fent els meus àudios per WhatsApp, com Sembloriol i molta altra gent, i dedico cada dia una estona a la poesia, però de moment comprometre'm ja m'agradaria. Però vull deixar que el cor es refaci, que tot torni a lloc, I ja hi estic pensant, eh? Ja hi estic pensant. T'estem esperant amb candeletes vosaltres. Gràcies. I bé, doncs, pels més impacients, presentació aquest dijous. Presentació aquest dijous. El dia 22, per si algú no pot, aquest dijous 10, en tornarem a fer un altre al Centre Cívic de Sant Narcís, amb en Lluís Gil, en German, la Josefina. N'hi haurà d'altres a l'estiu segurament al presentador de Platja d'Aro, potser a la tarda a Sant Feliu de Guíxols. Bé, anirem voltant i per Sant Jordi sempre el podeu comprar i en algun moment seré en alguna paradeta esperant lectors i compradors abans i seré molt content de rebre'ls. Lluís Lucero Comas. Moltíssimes gràcies per aquestes notícies. Gràcies a vosaltres. Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La gironina. Girona FM. 92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM. Que voig jo al món, que no té cap sentit. I em fa pensar, no sé què hi faig aquí. Que voig jo al món, que no ho puc entendre mai. Ja pots lluitar amb constància que un dia et fot un cop amb tanta força que et deixa sol. En el principi del camí diuen que el món s'hi ve a patir. Que vols el món que no té cap ni peus i ens deixa tenir el que tenia mai. que boja el món que no vol aconseguir. Per fi esborrava el mapa aquelles coses que menys premi ens fan sentir masquins. En la distància està el secret que allà t'oculta si en discret. Baixem com l'aigua i acaba l'obstacle. Refem com si res el camí construint a mida el destí. A contracorrer de cara al vent amb mar de fons i onades, governant per baixer que no tenen res. de moment tots possibles. Que boig el món, que em fan amor i avall, i és tard quan veig que molt pitjor estic jo. Que boig el món, on podem creure més d'un déu. Però el pitjor és no saber mai qui mou els fils al teu terrat. però aixell que no ten res a perdre res, a perdre res, res a perdre. Vox a un món és vox, però és nostre i és el millor d'entre els possibles. millor d'entra als possibles. A mi em deixa indiferent No busco el que té ella entre el caos de la gent Et prometo pel que vulguis ho té tot Espero que no siguem un error I el món quedaria buit Sense el teu somriure per això aquí t'hi vull Com tu quan queda per veure't en el Google Maps Amb amor, Jules, com si d'una firma de carta es tractés, la Gironina ens presenta la seva primera història narrada en forma d'album. Una posada de llarg que parla de les seves pròpies emocions, també de la seva manera d'entendre-ho, i entenc que amb molt d'amor i amb un bolo poc després de Sant Jordi, ni més ni menys, que l'estrenes una altra vegada. Ja sabem com acaba la carta, si de cas comencem-la. Jules, bon dia i bona hora. Bon dia, Girona, com estem? Tinc la sensació que et conec d'una vida passada, no sé per què, en qualsevol cas, gaire ressaca emocional. Jo crec que sí, em dura molt. Estic dissucióna una mica, encara. Ha sigut tan impactant que ara encara penso, uau, de veritat, tinc un àlbum i a vegades entro a Spotify i dic, hòstia. Potser sí. Vas estar gaire a l'estudi o què? Estava, sí, tres mesos, matí i nit. A vegades em despertava a les set del matí i tornava a les deu a casa, perquè l'he produït a Terrassa amb en Jordi Strani i jo estic ara visquent a Barna. Llavors era de Barna a Terrassa, a Terrassa a Barna constantment. A mi els meus companys de pis no m'han vist el pèl. Rodalies va tan bé que... Bueno, eh, almenys anava amb el Ferrocarril, que aquest encara funciona una mica millor, agraïda sempre. T'anava a dir, abans m'ho has comentat, allò, és com, vas posar cinquena, ja des de l'estiu per poder arribar, tu i perquè normalment quan veniu per aquí em dieu, no, ha estat un disc, he trigat dos anys en fer-lo, etcètera, no, no, tu has agafat i... Clar, jo des de l'any passat que estic fent música, estic treballant, he penjat algun single abans de l'àlbum i he fet aquestes cosetes, Però és veritat que llavors jo l'estiu sabia que anava a fer un àlbum 100%, ja l'estava escrivint com una boja, sobretot vaig fer com nou concerts aquest estiu per tot arreu. Sí, ha sigut un no parar. Però per aquí en tenia moltes ganes i sabia que aquest projecte havia de ser de tope. I com ha estat aquest camí, te l'imaginaves? No, gens rímica. Ha sigut un camí molt, molt, molt guai però molt pesat també. De dissociar molt, sempre ho dic. Era el fet d'estar a l'estudi i dir, wow, en sèrio estic dedicant-me a la música, en sèrio està passant. Tornar a casa, escoltar una catxota de demo que dius, en quin moment he fet això de cop? Ha sigut un camí molt guai però també pesadet. En aquest sentit, és el que dius, dissociat, és a dir que la persona sortia del personatge. Jo crec que les... saps què passa? Que jo sempre surto de mi mateixa. És veritat, a vegades camino pel carrer i de cop he d'arribar de casa meva fins a un lloc i ja estic al lloc sense haver vist el camí. No sé si m'explico. Doncs jo crec que he gaudit molt el camí, però sí que ha passat molt ràpid. Alguns dies s'ha fet lent, evidentment, tornar a casa a les 10. Però sí, jo crec que el meu jo sortia bastant i llavors de cop arribava a casa i dic, jo tinc 7 cançons, potser ja s'haurà de quedar al penji, no? Escolta, què ens expliques en aquest album? Jo crec que aquest àlbum el que explica evidentment va d'amor i tracto l'amor de moltíssimes maneres, però jo crec que aquest àlbum mostra més qui soc jo com a juls, com a artista, i jo crec que sí, amb aquest disc la gent pot conèixer a mi. Sí que tracta de l'amor de moltíssimes maneres, però al final estic explicant històries que m'han passat a mi, com visc jo les postrelacions, com visc jo el sentiment cap a la terra. Tracta de l'amor, però l'amor, el meu amor. Des de totes les seves cares i facetes possibles. Evidentment n'hi ha més eh. Només faltaria. Jo crec que amb vuit cançons no mostres tot l'amor. Però sí. Jo crec que sí en general. Així globalment ho he mostrat bastant. Jo crec que almenys el que he portat a dins durant tots aquests mesos ho he tret. I això m'ha anat molt bé. Com et definiries com artista? Uau, jo crec que, ja com a persona i com a artista molt natural i molt autèntica, vull dir, simplement em mostro, no m'hi poso airefiltre enlloc. Chill, no? Sí, sí. No soc una persona gaire chill, eh, perquè sí, a vegades penso, ah, sí, vaig a fer veure que soc una tia chill de collons, saps? I realment no ho soc, perquè aquestes cançons realment parlen de... Jo què sé, un problema almenys, saps? Jo vaig estar destrossada, llavors molt chill de collons no soc. Però sí que és veritat que em mostren molt... A mi mateix com soc. I jo crec que és guai perquè la gent pot empatitzar molt. I això com ho fas per jugar amb les sonoritats, per exemple, més enllà de les lletres? Mira, clar, la lletra és per mi la part que més m'agrada fer de la cançó, sempre ho dic, perquè és el que em va bé tant bé amb mi al final. I ara cada cop més m'agrada més el fet de produir les cançons al costat del productor. Jo mai, mai, mai vaig a l'estudi amb la intenció d'això de ser pop, saps? Perquè clar, jo aquest disc l'he produït amb en Jani Starani però les demos m'ha ajudat també amb Marc Gelabert. I amb el Marc Gelabert doncs és veritat que a vegades anava allà i deia, mira tinc aquesta lletra i potser vull que sigui, jo què sé, la Vanera, li vaig dir, vull que sigui una Vanera. I no, no és una Vanera, no és una cançó que tingui sonoritat de Vanera. És a dir, jo soc una nena molt pop, però no busco ser pop, simplement em neix, i és un pop amb diferents vessants, com pop dancehall, pop més urbà, saps?, una mica de barreja. Un calaix de sastre... Literal, literal. O el típic calaixet del primer calaix que tens a la tauleta de nit, que allà dius, és que no sé què tinc, millor no l'obris... A mi em passava amb el segon, això. El primer sempre el tenia molt ben ordenat. Ah, clar, té més sentit. Perquè deia que el primer almenys el deixarem ordenat, però el segon ja... i el tercer ja... Ja no tenia tercer. Jo ja no tenia tercer. Tu, i t'anava a dir, no sé si tu ets també un artista d'aquestes que elabora l'àlbum pensant ja en el directe o és un problema de l'ajuls del futur? És un problema de l'ajuls del futur i és un problema meu en relació que jo en general ho penso tot en el present i no penso en el... Com ho faràs d'això? Sí que és veritat que va haver-hi un mes que jo volia ficar tres cançons més a l'àlbum, que eren molt més canyeres, perquè jo soc una tia molt hiperactiva, a mi m'agrada molt també. Jo no sé ballar, gens, però m'agrada molt moure'm a l'escenari així divertit. Llavors, clar, és un àlbum, realment, bastant tranquil, té cançons fortes d'emoció, però en quant a rítmic no és tan rítmic. I clar, pensava, bueno, el directe com serà? De fet, és una cosa que ara encara s'està elaborant. El directe ja està bastant pensat, però encara està en procés. Llavors... És el que te n'anava a dir, tu ara per aquest directe. És problema d'ara mateix. Tu ara estàs veient o escoltant alguna cançó i fent, pfff, vaya liada. No, no, perquè jo crec que al final, pfff, és que m'agrada tant com m'ha quedat de veritat i estic tan orgullós de mi mateixa i del que he fet, que, pfff, pfff. Potser faig un remix d'alguna cançó de cop i La Venera és un techno que el faig allà. Per mi cap cançó és cap problema. No crec que faci això de La Venera, perquè me l'estimo massa i es quedarà així. Però és veritat, jo què sé, de tot arreu se'm pot treure algú bo. Expliquem això de La Venera, sisplau. Lídia on baixa? Baixa de que jo he crescut literalment passant els estius al meu poble d'aquí a la costa Brava. Mira, i és una cosa que m'enfada una mica perquè molts, en alguna entrevista o alguna cosa han dit, clar, no sé què, sí, sí, perquè tu tens una casa a la costa Brava. No, és que el meu besavi es moria. I el metge li va dir, si vas al mar, potser et senta bé i tot, llavors, justament, es va comprar una casa al meu poble, van anar a viure allà, i es va recuperar i va viure molts, molts, molts d'anys. Llavors, clar, la meva família viu allà, saps? I jo recordo estar amb els meus avis al balcó, mirant avis, tocant a maneres davant del mar i aquestes coses tan boniques, que hi tinc un sentiment superarrelat al mar i a la costa brava. I és que jo he passat, és això, he crescut passant els estius a l'Empordà, hi estava un dia a classe de català... Què em diràs, begú o a l'escala? Et diré Calonja. Estava un dia a classe de català, era hivern, estava superfrustrada i vaig dir que em trobo a faltar la costa brava i vaig escriure la cançó a classe i llavors vaig anar amb el productor i vaig dir que volia fer una venera i aquí ha sortit la venera davant del mar. I de moment quin és el feedback del disc en general però de les aveneres en particular? La gent tenia molta gana de l'avenera perquè la vaig filtrar l'any passat abans de Sant Jordi. És que té un rotllazo. És guai, és guai. Abans no tenia aquest rotllazo, abans era més guitarreta, tranquil·la, més... Lo típic que es feia més abans, no? Però ara he optat per donar-li una sonoritat una mica més diferent, així, xula. Hi havia molt de hype per aquesta cançó i crec que l'ha complert, a la gent li ha agradat. I és això, vaig una mica... Xinxa, perquè vaig filtrar la cançó dos dies abans de Sant Jordi de l'any passat i la gent es pensava que sortiria per Sant Jordi. Jo també pensava que... doncs no. Ja, i miau, no? Mala sort. No, i t'anava a dir, més enllà de tot això, respecte a les trenes, hòstia, repeteixes, t'ho dic perquè, vaja, estàs allò en el top de penya, no sé quanta penya ha repetit a les trenes, unes quantes, però seguit, dos anys seguits... No? Cantant gironina. A mi em fa moltíssima il·lusió, em fa molta il·lusió perquè al final és que és la meva ciutat. I ja que el meu primer concert fos Estrenes, i el primer concert que amb el que estreno l'album sigui Estrenes, és com, uau, a sobre faig el concert a Estrenes Urbana, allà a l'estació, i és un lloc molt acollida perquè al final jo estic tot el Sandy a la Renfe, llavors, quin lloc més a casa que Girona i a l'estació. Em fa il·lusió, és molt guai, és molt guai, en tinc moltes ganes, la veritat. Et caire d'estar per Girona o què tu? A mi m'agrada molt Girona, me l'estimo moltíssim. És veritat que Barna m'agrada molt i, tio, culturalment i artísticament em sembla una cosa superadmirable, que crec que a nivells de comparació no hi ha punt de comparació, però és veritat que... Jo sempre ho dic, no podria mai mai mai viure a Barcelona. És veritat que ara ja estic visquent, però perquè estic estudiant allà. Però jo quan acabi d'estudiar em vaig girar una altra cop... És que és molt fort la compressió de ritmes. Aquí la gent va tranquil·la, amb la mà a la butxaca. Saps la cançó de demà que diu? Caminant amb la mà a la butxaca. Jo vull estar així tranquil·la sense sentir que t'esvera la gent. Jo crec que Barcelona tenen un problema molt i molt gran que no saben... Els espais personals no els saben respectar. Sento que la gent és com que m'acapara I no, no, em torno boja. Vull Barcelona o Mas Vera? Això és com allò que deia, que no ho deia de Barcelona, que deia de Madrid, que era subúrbia quan ho deia Nats. És com si compareixi subúrbia amb el poble d'un altre... És que no puc, és que no puc. És un altre rotllo? És un altre rotllo, completament. Si hi hagués una cançó que haguessis de triar, ja sé que és com dir-li a una mare quin és el seu fill preferit, més enllà de la manera. La manera no la triaria, com a primera. No triaria ni la manera ni papallones, perquè la tinc tatuada, no fotem. És una cançó que evidentment és la que m'ha portat a ser on soc, me l'estimo moltíssim, però no és la cançó que més em defineix ara mateix. Jo no triaré la cançó per la que més m'agradi, però la cançó que més em defineix ara. Jo crec que és Error. És una cançó que m'encanta o gira sol, et diria. Gira sol, com que ara ve l'estiu, em motiva molt també. Però Error és una cançó que m'ha acompanyat en una època de la meva vida, que vaig estar passant molts canvis. Però ho he gestionat tan i tan bé, gràcies a experiències del passat, que m'he construït i ara soc una tia que m'agrada molt més que com era abans. Llavors, Error crec que és la que triaria. Ara mateix és Error. És que al final la sensació que dones és que has descobert allò que diuen que el millor que et pot passar és conèixer-te una miqueta més a tu mateixa. Exacte. I jo no em conec del tot a mi mateixa, vull dir. No em sou conscient que l'hauré de cagar mil i una vegades més, eh. Mai ningú s'acaba de conèixer. No. No, no. Ja, ja. Completament. I que guai, realment, eh. Que és guai no conèixes del tot a un mateix. Si no, no hi hauria sorpreses a la vida. Les millors sorpreses venen de tu. I sempre pots esperar més. Les millors sorpreses venen de tu mateixa. És molt guai. Però més enllà d'això, que hem vingut a parlar de tu, que ara és a l'estiu. Gaires bolos, gaires ganes. De moment em puc dir que 13 assegurats. 13 assegurats, joder que bé. I ara mira, avui ahir van anunciar l'Orriu Sona Fest. Bueno, no és a l'estiu, de fet, em sembla que és a l'octubre, ara se m'ha pirat. Bueno, amb el canvi climàtic hi ha tira, eh. Ja, oi? A l'Orriu Sona, a l'Empordà Music Festival també hi toco. Aquí a l'Empordà em fa il·lusió. A l'Empordà toques o no? Ara mateix no t'ho sabria dir. Ara mateix no m'ho sabries dir? No. Això és d'agenda d'artista bona eh, quan no saps on has d'anar. També és que tinc molt mala memòria, no et mentiré. El Tingleado, ara estrenes, n'hi ha forces. De fet, avui han anunciat que et tocaré a la Crema per Sant Jordi. És aquella festa de polo amb el Lil Dami. I tant. Molt guai, molt guai, un showcase allà. La pregunta és, la Jules, que és tan hiperactiva, zero chill, etcètera, ja està pensant en un segon àlbum o encara és allò de tu? La Jules vol dormir. No, sí, sí, estic pensant. No àlbum, però potser un EP. Bé, jo tinc singles, eh, per... doncs d'aquí un temps. Jo què sé, saps, a mi abans de l'estiu m'agradaria treure alguna cosa, potser una mica més marxós, per fer més actius els directes. Ja he pensat alguna cosa, tinc molts conceptes, també és veritat que jo escric tot el Sant Dia, llavors estic a classe i ja estic al Pinterest i dic, aquesta foto m'acaba d'inspirar i de cop vull fer una portada com això, llavors arreu de la portada penso quatre títols de cançons, a partir dels títols escric les lletres, jo tinc massa idees, llavors sí, sí, sí. És que m'ho he pensat per aquí 20 anys potser, no ho sé. Carai. En qualsevol cas, doncs mira, si treus disc l'any que ve, o EP ni que sigui, doncs suposo que seria un èxit, no? 3 estrelles seguides. Home, des d'aquí, des de la ràdio Girona FM, demanem als coordinadors d'estrena, si us plau, que no sé si algú ha fet 3 ensaïts d'estrena, però podria ser la gironina que ha bat el rècord de 3 estrena assaïts. Podríem trucar al Guinness. Home, estaria guai, no? El Guinness? Ujala. I de petita tenia tots els llibres allà d'estanteria. Ah, sí? Sí. Era molt fan. A mi m'encantava aquell tio amb els ungles així de llargues. De fet, vols que t'expliqui una cosa superdivetida un moment? El meu tiet va intentar vetre alguns records de beure's tomata. Clar, perquè aquí girona és tomata. Atenció. De tomates solis amb palleta. I no ho va aconseguir, però ho va intentar. Ah, sí? Sí. Tu en tens algun al cap? A part de ser la gironina que estigui a tres estrenes? Uf, no, aconseguir que la carrera i la música es portin bé. Anar tirant, no? Sí, anar tirant i que passi el que Déu vulgui. Qui fa el que pot no està obligat a més, eh? Ja està. I punt. Però sempre es pot una mica més. Escolta, jo sempre he pensat que una cançó val molt més que mil paraules. Et sembla si acabem escoltant-te tu però aquesta vegada cantant? Em sembla generalíssim. Vinga, va. Ah, jo he de cantar? Ah, no, posaràs la cançó. Quin susto! T'anava a dir no, no, no. Just, moltíssimes gràcies per aquesta estona amb nosaltres. Merci a tu, merci a tu. Merci, Girona. Estimen la terra amb la rosa a la mà I avui em ve de gust cridar El meu corbate en català He crescut passant l'estiu a l'Empordà Girona FM, l'espai comunicatiu de la ciutat. Gironès 92.7 FM. Informació de proximitat, notícies, entrevistes, tertúlies, reportatges... Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona. Vagis on vagis. Cocodrill Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80, escolta Girona FM els matins de diumenges de 9 a 11 i les nits de dissabtes de 10 a 12. És el temps del Cocodrill Club, tot un clàssic de la ràdio. Recorda, dissabtes de 10 a 12 de la nit, diumenges de 9 a 11 del matí, a Girona FM, 92.7. Cocodrill Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, Cocodrill Club. No, vas a estar-hi caïna, a estar-hi amb el cocodrilo. Garcia i Terribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere Garcia i Guillem Terribas, explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta tot a l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat, els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou. Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80, escolta Girona FM els matins de diumenges de 9 a 11 i les nits de dissabtes de 10 a 12. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Recorda, dissabtes de 10 a 12 de la nit, diumenges de 9 a 11 del matí, a Girona FM, 92.7. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, Cocodril. L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya, concentrat en 3 minuts els butlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dilluns 7 d'abril i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafany.