Poesia, estrenes de cinema, Spotlight i Mel 'INRI'

El més clàssic i el més actual del sou cada dos divendres a les 10 de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a gironafm.cat La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas. Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els Quatre Rius, amb saïd esvall. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza al 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. 11 i 5, benvinguts als Quatre Rius. Divendres 21 de març de 2025. Avui, Dia Mundial de la Poesia amb una Girona que fa xup-xup amb el Festival MOT. Mil i un activitats, no només per celebrar aquest dia tan i tan especial, sinó també una nova festa de la cultura amb denominació d'origen. Ahir passejava per la Carla Rahola, demà Poetry Islam i mil propostes més per gaudir de la cultura de la nostra ciutat, encara que sigui passats per aigua per la pluja d'aquests dies. Tot i així, sembla que demà es farà una petita treva i, si no, sempre hi haurà algun pla B. Que la pluja ni res ens aturarà si nosaltres volem. I la persona que em diu cada matí que arribo a fer-te un poema a aquesta emissora de ràdio, Arnau Vila, bon dia i bona hora. Home, és que és tot un poeta, eh, diguem-ne. No, tu no dius això, tu dius que jo arribo a fer-te un poema. No, però jo dic ara que ets un poeta. Ara soc un poeta? Sí. Per cert, parlant de poetes, Arnau Vila, tu... Quin és el teu poeta preferit, si és que n'hi ha algun, si és que pots triar? Ja sé que és com dir-li a un pare quin és el seu prop. Home, n'hi ha molts, però de... Viscint en tres estallers. Estallers, home... És que en tinc molts, eh? Va venir l'altre dia, bueno, ja fa uns dies... la Isabel Oliva. Ah, mira, sí, molt il·lumina, i tant. Sí, sí, i vaja, i amb la seva data està perfecta, eh, vull dir, fantàstica poeta de les nostres comarques. Ja els ha fet els 100 anys. Sí, no, supera, supera, sí, sí, 100 anys, 100 anys, que podeu recuperar un entrevista que li va fer en Lluís Lucero, que des d'aquí li enviem una abraçada. I des d'aquí li enviem una abraçada molt i molt forta, que presenta llibre ben aviat, eh, també. Però, sí, i el dilluns que podem escoltar, posi en farcell. Ah, mira, veus que bé. Jo soc més de William Blake. Jo sóc més, ja ho saps, més cosmopolita, més trets cap enfora de Girona. No sé si hi ha, diguéssim, pel·lícules de poesia. No ho sé. Ara li podem preguntar amb en Gep, que segur que ho sap. Segur que hi ha alguna cosa. Comencem amb el cinema, vinga, va. I si nosaltres els divendres arribem, fets uns poemes aquí a l'emissora de ràdio, poeta del cinema per excel·lència, amo i senyor del vers cinematogràfic gironí, Jep Soler, bon dia i bona hora. Bon dia, bon dia. Com saps? Que sapigueu que... Jo la poesia no l'entenc. És a dir, quan ells em feia llegir poesia no entenia res i no soc consumidor de poesia més enllà de la que pugui ser les cançons. Saps? És a dir, molta poesia l'he conegut a partir de versions de cançons d'en Llach, com feia Martí Pol o altres cantants, Raimon i companyia. Però no l'he entès. Desconnecto. Vaig seguint algun paràgraf i de cop, pof. Me n'agrada alguna d'en Margarit, perquè en Margarit té una poesia sobre la mort que per coses professionals he anat llegint i són molt interessants a la vida d'en Margarit, però no soc consumidor de poesia. M'avorreix, m'avorreix la poesia. Hi ha pel·lis? Sobre poesia, un huevo, segur. Hi ha moltes pel·lis sobre kids, sobre iaits, aquests surten a tot arreu. Però per a la gent que li agrada la poesia i el cinema, jo ara em ve al cap una que es diu Patterson, que és una pel·lícula de Jim Jarmusch, que és un conductor d'autobús que viu en una ciutat i té una vida molt monòtona i que escriu poesia. I Adam Driver fa un paperàs i jo diria que per mi és l'única pel·lícula que m'agrada i, per tant, crec que a la poesia li agradarà Patterson, si la voleu. A mi, el que passa és que soc molt més pla en el món del cinema, ja ho saps, i benvenia el Club de los Poetas Muertos. Clar, evidentment, sí, sí. És el més mainstream que hi ha, no ens enganyem. T'ho he imaginat com estic posat en poesia. Quan has dit William Blake, jo m'he imaginat un pirata. Jo crec que hi ha un pirata que també es diu William Blake... No, aquest era el de Pirates del Caribe. Aquesta és una altra història. No els dèiem Lake, però sí que hi ha molts Pirates. Sí, senyor. Escolta, passem a cinema d'actualitat i no tant d'aquests poemes mentals que ens muntem nosaltres. Ha arribat la primavera, plou una mica i la gent va al cinema. Avui ho farem, com que deixo triat, que vols que parli primer, avui portem quatre estrenes, que farem molt ràpid, i el nostre amic coroçava pel final. Avui ho fem per edat. Quina edat vols que comencem? Cinema per edat de quin tipus? Infantil, gent gran... Anem de menys a més. Comencem pels petits. Comencem pels petitets de la casa. Comencem pels petits, ja saps què dic. Disney s'ha posat entre cell i cella, això de fer totes les versions de les seves pel·lícules d'animació, ara les fan personatges reals, o personatges fets en 3D o en digital, com sigui. Doncs ara, aquesta setmana, ens arriba la Blancaneus. És a dir, tornarem a veure la Blancaneus vestida en aquell vestit típic, amb vermellet, amb aquelles obreres, d'aquella manera que li agradava tant, i és una... Clarament de Disney, per fer-ho una mica més modern, aquesta Balancaneus diguéssim que és una mica més empoderada. I per treure tot aquest debat que hi va haver en l'última Balancaneus, perquè se n'han fet un merder de pel·lis de Balancaneus, a veure si els actors havien de ser nans o havien de ser persones amb estatura normal i de... després digitalment, doncs aquí els han fet ja digitals. El nan surten digitals i ja no tenen el problema dels actors més baixets. Dirigeix Mark Webb, que és un dels que va fer una trilogia de l'Spiderman on l'actor era en Garfield, l'Andrew Garfield feia d'Spiderman, per tant ve del món dels superherois, i la Dolenta la Bruixa és la Gal Gadot, que també ve del món dels superherois perquè és del Wonder Woman, i ella farà de la Dolenta de la pel·lícula. Bàsicament és això, és l'estrena infantil, juvenil, princesetes, el castell típic que veus a Euro Disney, i jo crec que és l'aposta forta d'aquest cap de setmana per a la gent més petitona. Si avancem en la franja d'edat... Deixem el femenat, els adolescents continuaran anant fora al carrer a fumar i a drogar-se i a connectar-se, perquè no hi ha cap pel·lícula per adolescents típica que facin avui, és a dir, no tenim l'estrena de terror que tots els adolescents irien a veure o de comèdia, però sí que en tenim una per la gent que va viure la infantesa als anys 80. Per tant, no te toca a tu, no? No, a mi no, a mi em pilla lluny. Doncs és una pel·lícula que es diu Los Aitas, una pel·lícula espanyola dirigida per Borja Coveaga, que es va fer famosa amb els Ocho Apelidos Vascos, i aquí, tot i que no intenta ser una pel·lícula tan ridícula com els Ocho Apelidos Vascos, és a dir, aquí li dona una mica més de substància, és la història d'un grup de nenes gimnastes que han d'anar del País Basc a la Manya a competir. I l'entrenadora... necessita que alguns pares les acompanyin. I hi ha tres pares que estan a l'atur i que decideixen anar a acompanyar les nenes fins a Alemanya. I què veurem? El que passava als anys 80, els pares tampoc eren els pares d'ara, els masculins, diguéssim. És a dir, tampoc estaven acostumats a conviure amb les criatures, perquè tot el dia treballaven i era una educació diferent. I arribaran a Alemanya, que als anys 80 ja sabem que Alemanya és on hi va haver molts canvis polítics en aquella època. Per tant, és una road movie en un autobús. Comèdia, un conductor simpàtic, unes nenes divertides i una manera d'anar a passar l'estona amb humor i amb una mica... que de missatge social. Tampoc molt profund, eh? Tampoc gaire. Bé, això del final és per passar l'estona, ja ho has dit bé. La profunditat la farem ara. Ara? Doncs vinga, saltem a la tercera estrena i entrem en profunditat, de caps. Sentim la generació que seria la X, no? Jo m'he perdut. Jo m'he perdut amb la X, la Z, aquestes coses, jo m'he perdut molt. Sí, jo soc X, també. Entre la generació X, veuríem, i els que se'n queda algun encara de Baby Boomers, no, perquè seria per generació X, iríem a veure La noia de l'agulla. La noia de l'agulla és una pel·lícula danesa que va anar als Òscars, pel·lícula Magui Negra, no ho he dit, Blancanieves i Los Aitas, el veurem al cine de Girona. La noia... La noia de l'agulla la veiem al trufó, versió original sotitulada al català. La pel·lícula passa a Dinamarca, al final de la Primera Guerra Mundial, i és la típica pel·lícula d'Aramont de desgràcies, que quan surts del cine dius quina sort d'haver sigut aquesta noia, perquè és l'història d'una noia que treballa en una filatura, pobra, de classe molt baixa, i tot el que ha de viure... per sobreviure durant aquesta final de la Primera Mundial, que ja s'acaba, diguéssim, i comença la que seria la Pau. Però ella la Pau no la troba i és una tragèdia dramón d'aquelles que, bueno, hi ha gent que li agrada, no? Si plou, fa aquest temps plou, te'n vas allà i dius quina sort de no haver viscut en aquella època. Ja, Geb, arriba un moment que els dramons ja foten mandra. Què dius ara? Si la vida és una comèdia. Tu que agafes trencada de dia és una comèdia, a tot plegat, no? Sí, l'he començat a agafar més sovint i, vaja, vull dir, més que comèdia sembla ciència-picció a vegades. I després ja pels grandets, perquè bàsicament el director de la pel·lícula la Barry Levinson té 82 anys i l'actor és Robert De Niro, que en té 81, i per tant ha fet una pel·lícula que es diu The Alto Nikes i ha tornat a l'otípic del tema de la màfia. És a dir, és una guerra de dos mafiosos, al final del que seria tota la màfia americana s'intenten explicar com es va desmuntar tot... els gánsters i la màfia de l'època dels Estats Units. I això ho fan a partir de la confrontació entre dos capos, que tots estan interpretats per Robert De Niro, el maquillatge que hi veurem cadascú li agradarà a un altre, i com dèiem dirigeix Barry Levinson, que és molt conegut, ja m'havíem parlat fa poc amb el Good Morning Vietnam de... el Dia del Mundial de la Ràdio, però també el reconeixerem per l'Aimant, o per una pel·lícula que recomano molt, que es diu La Cortina d'Humor, que podeu veure com manipula la premsa i tot plegat pel servei de tots els camals dels polítics. Aquesta Dia d'Alton Aids la podeu veure també als al cine. Per a la gent que li agrada això dels gàsters i tal... Que tampoc s'ho esperen un Robert De Niro amb molta acció, eh? Més introspectiu, potser, en aquest sentit, però... Diríem que la primera part és més introspectiva, la segona part hi ha una mica més d'acció, perquè clar, que siguin grans no vol dir que puguin manar algú a matar la persona. Això és una altra història. I parlem d'altres històries. Mestre Kurosawa, com no podia ser d'altra manera aquest dilluns, no? Hòstia, sí. Què farem aquest dilluns? Deixem els samurais ja i deixem tot això que hem vist. Ens posem al Japó dels anys 60 i ens anem a el que seria un thriller policial. Es diu L'Infierno de l'Odio i explica la història d'un senyor que té una empresa i que vol invertir uns diners per acabar de fer-se ric i li segresten... El dilema és què faig? Pago aquest rescat per salvar el meu fill? O hi perdo l'oportunitat i qui el pobra? O com ho faig? I mentrestant veiem com la societat japonesa de l'època era com les ciutats grans que veiem habitualment. Robatoris, prostitució, la policia desbordada, una part d'una sèrie de ciutats. i he de destacar el que dèiem que Kurosawa ens marca el camí he de destacar que és una pel·lícula en blag i negre on en algun moment hi surt algun toc de color i això, clar, tothom pensa hòstia, l'Spielberg com va fer l'Iceus Linder que era en blag i negre, va fer aquella nena amb la gabardina vermella perquè tal, ja ho havia fet Kurosawa sempre, és que sempre ho ha fet abans Kurosawa És que no. Segurament deu tenir algun guió que posa allà Four Rivers o alguna cosa així, els Quatre Rius. Segurament. Segurament té un personatge que es diu Seid. Probablement també. Jo crec que alguna referència al programa segur que la trobaríem i el mestre Kurosawa és el que marca el camí. Podríem dir que Kurosawa és el nostre damus del cinema. Sense cap mena de dubte. És el Nostradamus del cinema. No, més que el Nostradamus és el mestre. Jo crec que és diferent. Ell no preveu. Ell marca el camí. Llavors dit bé. I això veu que és dilluns, només dilluns, a les 8 d'ovespre, al Cinema Trufó, i després podeu fer la pizza curaçava, com sempre, al Bartali. Ai, que bé. Doncs, escolta, amb ganes de pizza Kurosawa, amb ganes de cinema de Kurosawa i amb ganes de veure't ben aviat, Gep, també. Sí, home, i tant. Ens veiem així d'una altra manera. Bueno, escolta, sí, la vida al final és això, és anar mirant les coses amb el prisma adequat i sobretot no tenir la mirada cansada. Ets un poeta. L'has vist? Home, clar, i més avui que és el meu dia. Gep Soler, moltíssimes gràcies. A tu, adeu. Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els quatre rius, amb saïd es bai. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza al 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. Aquest abril la Costa Brava es vesteix de vi i gastronomia. Arriba el Vivid, el mes de les experiències anoturístiques a la ruta del vi de la D. Ompordà. Esmorzes entre vinyes, tastos en espais singulars, maridatges exquisits. Entra a vivid.costabrava.org i compra la teva entrada. Vivid, la primavera té gust a vi. Organitza patronat de turisme Costa Brava, Girona, Diputació de Girona. Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat, la web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compra producte local. Compra al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona. L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina. Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80, escolta Girona FM els matins de diumenges de 9 a 11 i les nits de dissabtes de 10 a 12. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Recorda, dissabtes de 10 a 12 de la nit, diumenges de 9 a 11 del matí, a Girona FM, 92.7. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, Cocodril Club. La Gironina. Els Quatre Rius. El magasin matinal obert a la ciutat. Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compra producte local. Compra al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona. Un divendres més, moment d'obrir el sac de jocs. Pau Regincós, bon dia i bona hora. Bon dia, aquí estem. Avui, escolta, posa una miqueta de llum a la foscor, t'ho dic, perquè t'has portat aquí llenternes, ens has portat investigació... Però no hi ha crims, aquí no hi ha crims, aquí hem de buscar, hem de ser investigadors, hem de trobar diferents personatges. El joc es diu Spotlight. pot jugar versió cooperativa o competitiva hem de trobar a personatges s'està fent fos s'està fent de nit i hem d'ajudar amb les llanternes nostres a trobar diferents personatges segons la carta que girem el joc porta fins a 4 jugadors no, d'1 a 5, pots jugar solitàriament tens 5 jugadors no sé com dir-ne això, fulls així foscos, i amb l'ajuda dels nostres llanternes, que és una rodoneta blanca, posant aquesta rodoneta blanca sota d'aquell full, això existeix en llibres de lectura. Jo a casa en tenia i ho han portat a joc de taula. A mi m'agraden adaptacions que agafen d'altres entorns i diuen, mira, fem un joc de taula de buscar pistes, és un busca-wally, Però imagineu-vos que en vez de tenir la pàgina d'un gol i tota la vista que estàs allà buscant, tens un full així com de plàstic en negrit, amb el fons negre, i que gràcies a aquesta lupa que té una rodona blanca es va visualitzant el que vas passant i vas moguent-la. És una lupa tope llarga i la vas moguent i vas buscant. Doncs és un joc que si juguem cooperatiu hem d'intentar trobar abans que s'acabi el rellotge del temps, que és un minut o dos minuts en funció de la dificultat que volem posar, Doncs l'objecte que hi ha aquí. Llavors girem una targeta i diu, va, hem de trobar aquesta nena que va així amb la gorra i tal, tal. Tothom té una quadrícula diferent, amb un dibuix que està tallat per una manera o una altra, per tant no és el mateix dibuix, i sense dir res a l'altre company has d'anar veient quants cops trobes aquesta persona. Surt més d'una vegada. Ah, surt més d'una vegada. Sí, surt més d'una vegada. n'he trobat un però m'ha costat doncs dius, a veure, en tinc un llavors tens un minut per anar resseguint tot el contorn del que és aquest quadradet d'imatges i pots dir, vale, m'enpunto un no pots dir res has de callar-te de veure quants cops tal quan s'acaba el minut dius, temps tothom agafa el seu dial aquest d'apuntació i posa quants cops ho ha trobat i allò, si tu n'has trobat 3 jo n'he trobat 4, tindré potser més punts que tu perquè n'has trobat menys que jo Com comprovem quants n'hi havia? Doncs girem la targeta i et diu que aquesta nena sortia cinc vegades en aquell taulell. En quin taulell en funció? Tu tens el logo aquest de la caseta aquesta d'aquí, buscaries en aquest d'aquí, els puntets te'ls marca en el quadrant. En aquell quadrant de la dreta tens tres puntets. Cada quadrant és una part... i tindries un puntet, dos puntets, tres puntets per si hi ha algun incrèdol de dir no m'ho crec, doncs aquí tens la resposta i tens l'apuntació màxima i si jo he dit més de cinc m'he equivocat perquè et podries enganyar però ho voleu No, està pensat perquè justament t'ho prenguis en sèrie i busquis. Si només n'hi ha dos i tu n'has dit cinc, t'has passat. Si n'hi ha cinc i n'hi has dit dos, t'ha faltat buscar més. Anem fent puntuació, anem avançant per la casella del taulell, el taulell mateix està incorporat a dintre de la capsa, i hem d'intentar que la lluna, que és la nit, no ens atrapi. Si es fa fos i ens atrapa, tenim la penalització que se'ns acaben les piles de la llanterna i queda una rodona més petiteta. I hem d'intentar, amb les fitxes aquestes de llamp, avançar el que és la nit, fem això de donar-se pressa i avançar-nos perquè no ens atrapi. Farem diferents rondes i al final qui tingui més puntuació haurà guanyant la partida o, si aconseguim tenir tots els personatges davant de la Lluna, guanyem cooperativament la partida. Doncs spotlight. Moltes targetes. Molt ben trobat, eh? Pots anar veient, pots fer més dificultat. Cada cop que gira la targeta et diu una lluna o dos són les posicions que avança la lluna, que es fa de nit. És una bona idea de joc, pots jugar lliurement, pots fer-ho com a taller de dir, va, giro una targeta, tothom alhora a veure quin troba més i al seu ritme. Pots posar el crono o jugar cooperativament o competitivament, que està molt bé. Ja t'ho he dit, molt ben trobat. Fa un regincor, sac de jocs, gràcies. Gràcies, a la pròxima. Els Quatre Rius. El magasin matinal obert a la ciutat. Aquest abril la Costa Brava es vesteix de vi i gastronomia. Arriba el Vivit, el mes de les experiències enoturístiques a la ruta del vi de la D. Ompordà. Esmorzes entre vinyes, tastos en espais singulars, maridatges exquisits. Entra a vivid.costabrava.org i compra la teva entrada. Vivit, la primavera té gust a vi. Organitza patronat de turisme Costa Brava, Girona, Diputació de Girona. Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80, escolta Girona FM els matins de diumenges de 9 a 11 i les nits dissabtes de 10 a 12. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Recorda, dissabtes de 10 a 12 de la nit, diumenges de 9 a 11 del matí, a Girona FM, 92.7. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, cocodril. Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta tota l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat. Els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou. L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina. Girona entre vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats. Fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la gironina. Dicen alguien te hizo daño, ya no eres el mismo, todo se acabó. Si le hago caso al destino que quiso cruzar, no hasta que nos unió. Si todo lo cura el tiempo, vamos a curar, no hasta que salga el sol. Que nada ni nadie nos calle, que no nos apague el luz verde. I ja escoltem de fons Lala, el primer capítol que ens presenta la jove artista gironina o saltenca, això que m'ho digui millor ella, Mel, amb el seu primer EP, Inri. Bones. Primer de tot, jo suposo que les primeres vegades sempre són especials, i més per un EP. Sí, molt especials, la veritat que vaig fer aquest projecte amb molta il·lusió, amb moltes ganes, perquè al final és com el primer projecte més consolidat que tinc, fins ara havia estat traient singles, i per tant això va ser com un projecte en si, diguéssim, de pensar des d'inici a final, tot el que havíem de fer, cada pas que havíem de donar, I al final, fer un projecte tan tancat, havent de pensar tantes coses, fa molta il·lusió, comporta moltíssima feina, a diferència del que havia fet fins ara, tot i que també havíem treballat molt. Però va ser com un pas una mica més avançat a la meva carrera i supercontenta i superemocionada. Què vol dir, Enri? Doncs bé, per explicar-te el significat, jo crec que hauríem de partir que, si et fixes, en l'EP va per capítols. Cada capítol és un element natural. Inri és una paraula de l'idioma breu. Si tu agafes cada sigla, és a dir, si cada element natural... el transformes a l'hebreu i agafes cada sigle d'aquests elements naturals acaben formant la paraula Inri. Això és en l'àmbit filosòfic, perquè Inri també, si et fixes, estava a la creu de Jesucrist... o d'aquestes figures com més elevades, però té com dos significats, el significat més cristià, diguéssim, i el més filosòfic. I jo vaig dir, jo vull fer un EP que parli de l'amor, d'una relació tòxica, que en aquell moment jo estava vivint, i al final per mi era molt més fàcil escriure, i em venia de gust escriure alguna cosa real, per ser el primer EP, i vaig agafar aquesta relació tòxica i vaig dir, la vull explicar d'una manera maca... Com m'ho puc explicar? Doncs com un llibre, fem-ho per capítols, i al final cada etapa de la relació va lligada a un element natural. Per exemple, el primer capítol és el capítol de l'aire, que per mi és com la primera etapa de la relació perquè simbolitza com que... L'amor està en l'aire, les papallones, llibertat, i així amb cada capítol que simbolitza com una etapa que es veu superclar a cada cançó, perquè cada cançó té moltíssima personalitat i l'element aquest està superreflexat. Al final és el que et deia, sis cançons en forma de capítols, narres una miqueta aquesta història, vaja, és que està de moda també parlar d'amors i desamors. Sí, a veure, al final és el que et dic, jo volia fer alguna cosa personal, perquè ara tinc l'oportunitat, de moment puc decidir jo sobre la meva carrera, i volia fer alguna cosa que em vingués de gust, que em vingués de gust escriure alguna cosa que jo sentís real, i mira, en aquell moment estava en aquella situació de la meva vida, i vaig decidir escriure sobre això, i em vaig influenciar del... dels meus sentiments i de la meva situació en aquell moment i és això, vaig decidir fer aquest EP sobre aquesta relació tòxica i en comptes de fer-ho com en primera persona deixo entreveure com en la intro que parla d'un personatge que es diu Luna que en la intro explica com una mica el que seria això, una introducció del que s'escoltarà després al llarg del disc. T'has servit a tu mateixa també per ordenar-te potser aquest disc? Sí, jo crec que és un disc molt personal però a la vegada crec que tothom es pot sentir identificat perquè tothom amb qualsevol etapa del disc perquè tothom està enamorat i si no ho ha estat ara o ho estava tothom ha patit un desamor o estarà vull dir, tothom ha patit un desamor per exemple la cançó de Jeremías parla sobre la ira, sobre el rancor, sobre la venjança tothom ha patit Encara que no sigui d'amor de parella, però d'alguna situació d'amistat o d'alguna cosa així semblant, vull dir que tothom es pot sentir identificat. I al final parlo de mi, però el maco de la música és que tothom també s'ho pugui emportar al seu terreny, a la seva història. I jo crec que amb aquest DP ho pots fer. És que estàs molt contenta, em sembla que t'han passat moltes coses bones. Sí, la veritat és que sí, vull dir, va ser una feina molt dura realment el fet de ser un artista emergent que porta tan poc recorregut, com dir, va... Em llenço a fer un EP, no?, perquè realment és molt aviat, gairebé fa un any només que trec música, o sigui que és molt aviat, però realment volia fer alguna cosa consolidada, alguna cosa que em donés molt de joc també després per tema shows, perquè al final, quan fas un EP, en el meu cas que és conceptual, tens tota una estètica, vull dir, has de pensar moltes coses que et donen joc a que després tinguis tot molt tancat, per tenir una imatge molt concreta d'aquell EP, tant estèticament, visualment, als xous, en tots els àmbits que has de tenir en compte quan fas un EP, que no és només la música, sinó després has de pensar com ho portaré als xous, quina manera aniré vestida per reflexar això, i les coreografies dels ballarins, hi haurà visuals, són moltes coses. No, que al final, vull dir, per fer un camí necessites fer un primer pas, i el primer pas és el primer EP. Sí, sí, sí. t'ho dic perquè estem parlant de les coses bones però entenc que de hàndicaps t'hi deus haver trobat a saco molts, molts perquè tot i que tu tinguis moltes idees i moltes ganes les ganes no ho són tot perquè al final partim de la base que soc un artista emergent torno a repetir que porto un any només a la indústria és una indústria molt gran, molt competitiva que ha canviat molt durant els anys que ara importa poder més altres aspectes en el món de la música que no són tan musicals, com per exemple les xarxes socials han influenciat molt, el número de seguidors influencia molt, i et veus una mica condicionada amb això, perquè tu pots tenir molt de talent, tu pots tenir moltes ganes per fer coses, et pots moure moltíssim per aconseguir coses... però poder-se t'avançar algú que té molts més seguidors que tu, encara que poder no tingui tant de talent com tu, o que, saps el que vull dir, que al final ets emergent, ets petita, i has de... Jo faig tota la feina que puc, vull dir, a mi ningú mai me dirà, és que no, perquè jo poso tot de la meva part, el meu projecte, tota la gent que hi ha implicada en el meu projecte, curre com els que més, o sigui, jo estic superorgullosa d'això, però és veritat que quan ets un artista petit... costa molt aconseguir les primeres vegades que et deixin com demostrar el que pots fer i sobretot en això en el món en què vivim avui dia de les xarxes socials ajuden algunes coses perquè et deixa com mostrar-te i molta gent et pot veure sense voler fins i tot però a la vegada també per aquesta banda dels seguidors de si tens més likes, menys likes això també condiciona molt però jo crec que ja has après i si no ja ho aprendràs que les coses les has de fer per tu Exacte, sí, sí, però vull dir que al final quan algú em contracta, malauradament moltes vegades, miren. Quantes persones escolten aquesta artista? Exacte, i és això, això et condiciona moltes vegades a poder créixer, no? Perquè no sempre, o sigui, no depèn de tu. És evident que una gran part sí, no? Perquè si tu no tens ganes, no tens idees, no t'hi poses a currar, no et sortirà res, perquè el primer pas és aquest, vull dir, has de posar de la teva part si és el que tu vols. Però després hi ha molta feina que no depèn de tu. I aquesta que no depèn de tu jo crec que és la més difícil dels artistes emergents d'avui dia. Que al final és seguir aguantant i seguir agafant. Exacte, o sigui, no et pots rendir. Jo sempre ho dic, no em puc permetre gairebé tenir un mal dia perquè... Aquell mal dia, si tinc uns seguits de mal dies, anem malament, o sigui, la meva carrera va com així, saps? He d'anar com il·lusionant-me, trobant coses que em facin il·lusió per seguir remant i avançant perquè al final sobreviu el més fort. És que estàs parlant de reptes també, em sembla, i vaja, quin tros de repte també convertir els samples que tenim a l'Inri en el directe. Sí. Perquè em sembla que, si no hi estàs a sobre, et tocarà currar-t'ho a sac. De fet, si nosaltres treballem molt amb els shows, amb els singles ja teníem un show superguai, supercurrat, Les meves artistes referents tenen shows superguais d'inici a final, que tu veus aquell show i dius és aquell artista, per exemple la Indigo, l'Emilia Mernes, que les he vist en directe i agafa referències de quina posada a l'escena o quines visualizers que ha fet tan xula. Jo vull agafar aquestes referents Jo sempre dic que tinc un projecte d'un artista nacional o internacional però amb el pressupost d'un artista emergent. O sigui, les meves idees i el meu projecte està a aquesta alçada però, evidentment, compto amb el pressupost que tinc jo d'un artista emergent i amb la gent que col·labora amb mi perquè confia en el projecte. Però el xou que tenim és molt guai perquè el fet d'haver fet un EP... que és com un llibre diguéssim és com una història realment per capítols em dona la possibilitat de poder explicar que hi ha història en el directe a partir de visualizers que seran superxulos que explicaran aquesta història i acompanyaran seran molt importants tindran una veu molt important les coreografies també ara hem incrementat ballarins en el meu equip de ball ara som sis ballarins nois i noies i jo la cantant són set en l'escenari i això, tenim coreografies, tenim canvis de vestuari, vull dir que per idees no és. No, ni per idees ni per ganes. Exacte, o sigui, jo crec que això, que si tu t'ho curres, arribarà el dia en què tot això arribi a algun punt i jo de moment no em vull rendir i vull seguir endavant perquè el projecte em fa molta il·lusió, hi ha molta gent implicada que també està amb les mateixes ganes que jo i seguirem endavant. Doncs, si et sembla, fem una cosa, et seguim escoltant però cantant. Ostres... Mel, moltíssimes gràcies per aquesta estona i, escolta, si mai necessites res, això és casa teva, si és que hi ha casa teva. Moltíssimes gràcies. Siempre supe que soy yo el baby Luché contra mí misma Aunque tenía miedo nada a mí me frenó Y ahora estoy en la cima Nada de esto he regalado Nunca pude olvidar lo que dijo papá Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. I la nit reneix, no acaba mai. Hi ha tanta gent que està esperant. I la pluja cau sobre els seus caps. Sota un cel que no té final. Queda't amb mi, no marxis mai. Diuen que els rius porten el mar. Tots els cors d'avui s'han desbordat. Diuen que haurem de travessar. Però els baixells també s'han altres. Sota un cel cada cop més gran. M'han preguntat si arribaran. No em deixis, no, perquè se'n van. Queda't aquí, no marxis mai. Sobre el gel que ara es va trencar. Anem preguntant si arribarem. Queda't amb mi, porta'm al cel. No em deixis sol, no marxis mai. Totes les llums s'han apagat i la gent segueix aquí esperant. Tots els camins estan tallats Va ser una tarda molt llarga, no s'acabava mai. Tu estaves assentat esperant-me, vestit molt elegant, rap amb tina, tan gomina. Crec que vaig flipar deixant anar les aparències, sense quan vaig apropar. Va ser una tarda molt llarga, no s'acabava mai. Tu parlaves de la bellesa, i a mi això m'és igual, la nit en què et vaig conèixer. Em vas encantar, però semblaves una altra persona, quan et vas posar a parlar. Portes un munyó molt maco, la samarreta et senta bé, aquesta llum accentua el teu somriure. Estàs molt guapa, tu he dit o què? Música Música Música Música Després de mitja hora escoltant-te, m'estava cansant, vaig dir. Portant-me a la plaça de sempre, caduc la guitarra i vull desconnectar. Ai, maca, quina bona idea, ets tan llesta, tan interessant. Sisplau, marxeu, canviï el tema, o seré jo que acabi marxant. Pensa que a mi m'agraden les coses senzilles. I la sinceritat que si em vols dir bonica. Que sigui de veritat. I amb la banda sonora d'aquells atracadors de bancs, casinos, obres d'art, entre d'altres històries, encarem ja la recta final d'aquests quatre rius de divendres, també de la setmana, amb moltes ganes de saludar a Carles Pintià d'Ola de Girona Secreta, la gent de bon dia i bon dia. Molt bon dia, com estem? Com estem? Nosaltres bé, tu veig que ets dels meus, eh? Vull dir, dia rúfol, plou, però no hi ha manera d'agafar paraigua, eh, tio? No, no, no. Tu vas sense paraigua per la vida, no? Igual que jo. Jo depèn del dia, eh? Depèn del dia. Avui ja, jo tinc l'esperança que s'acabi a la pluja, em sap molt de greu. Ja tenim aigua als pantans, ja estem contents. Ja s'ha complert, ja està, vull dir... Jo necessito sol. Sí? Jo no, jo soc de... A mi m'agrada... Però ja he seguit, tres setmanes ja... Bueno, està bé, 4 i 5 i 6, i jo m'estaria així fins al mes d'agost, jo, quan agafi vacances. O sigui, quan jo tingui vacances, allà sí, que faci un sol espaterrat. Jo tinc un optimisme perquè he vist a l'aplicació que aquesta tarda ja surt el solet. Sí, ja ho he vist, demà hi ha una petita treva, però després diumenge torna... Bueno, en fi, ja veurem això com... Ja veurem. Com funciona, en qualsevol cas, pendents de la meteorologia, no per res. Perquè tothom està planificant els plans Bs. Per cert, Arnau Vila, que no podràs anar a Sant Mer aquest cap de setmana, que ho hem posposat. No ho vaig veure, ho hem posposat. Ho hem posposat a l'estrena d'Avisme. Però la gent hi anirà igual, eh? I anirà el dia 4 d'abril, que a mi se'm desbloqueja aquesta data, que potser sí que hi vaig. Ah, mira, veus? Que és un divendres. És que jo crec que ho hem fet més caràcter per això, eh? No, no. En si no pot venir, ho passarem al 4 d'abril. Segurament ha estat per això. Com deia, tothom està buscant plans bé. Mentrestant, nosaltres busquem plans en general. Doncs sí, en tenim bastants. N'hi havia un pel diumenge, que era el Black Music Picnic, que s'ha anul·lat. S'ha anul·lat. Una llàstima, perquè és un planazo. Però llavors què vol dir? Que s'acaba el Black Music Festival. Recuperarà. No, l'han suspès fins l'any que ve. Perquè ja s'acaba el festival i el tancarem aquesta nit amb un concert, al Centre Cívic Sant Narcís, un concert doble. Primer tindrem Coco Ginanda Tònics, música negra, molt guai, i llavors Dani Nelo, que ve amb los saxofonistas salvajes. Uf! Ja té nom de cap punt de... Home, sí, salvatge, serà salvaig. Llavors això serà avui a partir de les 9 del vespre al Centre Cívic Sant Narcís. Què tenim avui també? A la Mirona, triple concert. Hombre! No, un, un i dos, tres. Tenim per començar Fetus, el grup de la Bisbal, ja ho sabeu, que presenta el nou disc Cantir Nou Fa Aigua Fresca. Vinga, tu. Tindrem també Remei de Cala Fresca, d'Arbúcies, també nou disc L'Am de la Pregunta i els Gironins Minibus Intergalàctic, que també presenten el seu nou EP. Tot això serà a partir de les 9 del vespre a la Mirona. I encara tenim més música. En Flaco. Doncs sí, en Dani Flaco, Arriba Llea, allà davant de Correus. Dani Flaco és un cantautor de l'Hospitalet del Llobregat. Potser per nom no us sona, però té cançons conegudetes i té un CD amb músics superconeguts, com Santi Valmes, per exemple. i estarà aquesta nit a partir de les 11 al guia. Tu havies anat al guia? Quan era Michigan. Quan era Michigan. Jo també. Es començava allà la nit gironina, dels dijous. I els dimecres també. Abans que la Bohem allò agafés, me'n recordo, el començament de les nits era sempre al Michigan. Feien coses molt divertides, o sigui, innovaven. Sí, és que eren altres temps. Jo ara hi penso... Perdoneu, jo era més doble, però... però Blou no era per començar clar jo hi anava al principi i he venit a la festa que hi havia clar, jo me'n recordo clar, Michigan Blou Blou Lux, abans que Lux estigui com ara d'allà Lux i ja d'allà cap a platea Però que era un platea molt especial. Era un platea a rock and roll que tancava a les 7 del matí, que de fet tu quan sorties hi havia la dona de la neteja. Moltes històries poden passar. Jo me'n recordo un dia d'estar ballant amb la dona de la neteja al costat. Hi havia tants canvis i tantes rutes que podies desaparèixer en algun d'aquests canvis. Jo a la sala de platea vaig entrevistar a dos i me'n. Aquí? En dosen. Aquí és en dosen. Ah, vale. Sí, sí, sí. Ah. Oh! Bueno. Vinga, va. Va, seguim amb la gent. Demà dissabte. Començarem al matí sense tanta festa. Començarem dolçament al dissabte amb el concurs mundial del Xuxo. És la cinquena edició que fan. Ho trobareu a la Rosaleda, al Parc de la Devesa. I tenen diverses activitats durant tot el matí. A tres quarts de dotze, la història del xuxu explicada per Panitz. Una taula rodona al voltant del xuxu. Fan un xux cooking, un xux cooking, de part de la guanyadora de l'any passat. A la una anunciaran que és el guanyador i a la una i quart, a tres quarts de dues, xuxada popular. i aquí tenim després també un bàsquet Girona un bàsquet Girona contra el Dreamland Gran Canària a les 6 de la tarda i a les 8 del vespre anirem cap a l'auditori perquè hi actua la cantautora Naís Vila i Pellucas Pellucas, exacte Pellucas torna a la Mirona però torna diferent no sé si ho sabeu que Pellucas ha canviat el seu cantant després de molts anys de petar-ho han tingut un canvi de cantant crec que és el segon concert que fa el nou cantant si no m'equivoco però ja van canviar-lo ara el febrer està en període de prou encara no Sí, no, però diuen que molt bé, eh? Diuen que molt bé, i és un concert molt especial, que us animo que hi aneu, un concert solidari per la Creu Roja, dins el projecte de joguina educativa, que busca que cada infant tingui dret a una joguina nova. i fan aquest concert pel Lucas dues hores d'actuació on enllaçaran més de 100 cançons que segur que les coneixem al 99% per tant molt bon pla i solidari més per demà a la nit i si el diumenge tenim també una petita treba del temps tindrem una calçotada doncs sí, al barri de Vistalegre tant l'associació de veïns com el CAU han organitzat conjuntament aquesta calçotada popular a partir de les 11 al migdia al parc de Vistalegre i si no, doncs el que no fa ja el de sempre, el vermut als jardins Gala Aquest diumenge, a partir de les dotes, hi haurà l'Ari Martín amb les seves versions musicals. Tu hi aniràs? Jo no hi aniré, perquè cap de setmana, amb sort, m'escapo. Què tens avui? Casa rural o així? Sí, sí. Tio, a mi n'estàs molt de casa rural, tu, eh? És que és un pla molt guai. Seràs uns 5 estrelles de l'Airbnb de... No, perquè no reservo jo, perquè si no estaria... En fi, avui una petició musical que m'han demanat en pocs metres. És que t'hi assembles. Ja, ja, ja. Molt bé. Aviam. És Justin Timberlake. Can't Stop the Feeling. Fins demà! Oi que tu també li veus un aire? És que aquest matí he entrat i he dit, Arnau Vila, tens un aire aquí, i em diu, a veure què diràs. I dic, a Justin Timberlake. Per l'elegància, per l'estil, pel saber fer. Sí. Ara l'estic veient per aquí i, home, jo potser... Però molt poc, molt lleuginament, eh? Però he dit un aire. Un aire. He dit que siguis calcant. El poder de la paraula Vés avui, Dia Internacional o Dia Mundial de la Poesia Exacte Fets un poema, com sempre, per acabar el programa És com estem Ai, senyor, tu de casa rural, eh, te'n vas? Sí, sí, sí A mi em toca, potser, d'aquí Tres setmanes, crec És que és un pla molt guai. Però també és una casa rural, perquè està mullet de paral·lada, vull dir... Bé, clar, tràcia. És una gràcia que te'n vas aquí al costat, a 20 minuts en cotxe, i canvies de xip. Bé, a mi em pilla 5 minuts en cotxe des de la meva nova localització, però això és una altra història. Ai... Bé, o què, marxem o no? Poder que sí, no? No tenim ganes de marxar, o què, avui? Mira, em quedaria per aquí. És... Bueno, mira, si... Marxem, si de cas. Marxem fins dilluns. Si anava a innovar, però... Deixem la ràdio experimental per un altre dia, si de cas. Carles Pitiado, moltíssimes gràcies. A vosaltres. Arnau Vila, fins dilluns que ve. Si Déu vol... A partir de les 9. Adéu-siau. Fins demà! Fins demà! Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio.