Els 4 Rius Dilluns 20/10/2025

Avui és dilluns 20 d'octubre de 2025 i avui toca parlar de memòria, de passat, també d'efemèrides. Avui fa 47 anys que la cultura gironina té la llibreria 22, una llibreria que fa coses, com qui la va aixecar en el seu moment, el bo del Guillem Terribas, que sempre n'està fent alguna. Una llibreria que va començar també a trencar amb aquest cliché d'espai estàtic per convertir-se en un espai viu on s'hi fan coses, on s'hi volen fer encara més coses. 47 anys s'havia desdit gairebé mig segle de llibreria 22, incombustible, essencial i part ja de la identitat de Girona i la seva cultura. Per molts anys, a la 22 i per molts anys, Guillem. I després d'unes bones fires i unes bones barraques, visc a Sant Martirià, Arnau Vila, bon dia i bona hora. Molt bon dia. Com anem? Bé, home, però ara estem de festa major, eh? Avui és l'últim dia i per tant tocarà cloure la festa amb uns bons focs. Home, hi ha focs artificials avui? Aquest és preci, a les 8 del pavelló de la Draga. Es veuen des de Figueres? T'hauria de dir que sí, però no crec. M'encantaria, però em sembla que... On volia dir que sembla espectacular. Hi ha quatre núvols murris per aquí, també traient el cap, per tant, serà complicat. Bé, nosaltres particularment aquesta setmana també simplement recordar que el divendres, a partir de dos quarts de set de la tarda, pujarem uns quants esgraons i estarem des de la plaça del Vi per donar el pregó de les fires i festes de Sant Narcís. I no som els pregoners encara. Encara. Per tant, nosaltres encara ho haurem de veure des de la barrera. Des del balcó. Des del balcó, en qualsevol cas. Amb moltíssimes entrevistes i continguts de Fires i Sant Narcís 2025. En qualsevol cas, avui, sens dubte, el tema del dia és el canvi de nom de la plaça Poeta Marquina. en aquest cas que s'ha donat a l'acció dels veïns. De moment, ara comentarem àmpliament tot el que està passant, d'on venim i cap on anem. També parlarem de l'any Llumpart, de Josep Maria Llumpart, en aquest cas, el poeta crític, literari i també editor, activista cultural, que de fet tenim un acte aquí a Girona demà. demà dimarts, i podrem comentar també la jugada, i acabarem amb el temps de música, clima, que presenta el seu nou disc, el seu segon treball d'estudi, Això que ens passa. En qualsevol cas, mirem què és el que està passant ara mateix a Girona. I comença avui el procés de les votacions per canviar la denominació de la plaça del Poeta Marquina. L'Ajuntament vol canviar el nom de la plaça per el de Plaça del Carril, que és el seu nom històric. Per això ha posat en marxa un procés participatiu perquè siguin les persones propietàries dels habitatges o locals de la mateixa plaça els que decideixin si volen tirar endavant aquesta mesura o si volen mantenir la denominació actual. Membres dels diferents grups municipals de l'Ajuntament, com Guanyem, Junts, Esquerra, també el PSC i el PP, en aquest cas Vox no ha donat resposta, han explicat a Girona FM el seu posicionament sobre el canvi de nom. El posicionament que tenim com a Guanyem Girona és clar, defensem el canvi de nom i la recuperació del nom històric de plaça del carril. No és només una qüestió simbòlica, sinó una manera de reconèixer la història de la ciutat i reparar una decisió imposada pel franquisme. Recuperar el nom original és un acte de memòria històrica. A més, és una obligació a les administracions donar compliment a la llei de memòria democràtica, com ja hem fet en altres espais de la ciutat, com el cementiri, per exemple. I finalment volem transmetre un missatge de calma als veïns i veïnes, tal com va explicar l'alcalde a les sessions informatives. S'ha parat amb correus, amb Google Maps i s'han gestionat tots els tràmits perquè no hi hagi cap inconvenient i tothom rebi la seva correspondència amb normalitat. Estaríem parlant d'un poeta, filofranquista, que a més no té cap arrelament popular. Els seus poemes realment han passat bastant desapercebuts. De fet, és un poeta de rang menor en llengua castellana. Per tant, no veiem la necessitat d'haver de sostenir aquest nom en una àrea tan cèntrica. com aquesta zona i, per tant, ens semblaria bé mantenir el nom que encara utilitzen popularment molts dels antics veïns d'aquella zona. La plaça del Carrió és encara un nom vigent en moltes de les converses. Per tant, no ens semblaria malament que tornéssim al nom original. Defensem canviar el nom perquè el que volem és acabar amb les reminiscències del franquisme i recuperar la memòria democràtica de Girona. quan va adoptar-se aquest nom, el 1943, ho feia perquè no s'ajustava a els principis inspiradores del moviment. Per tant, és obvi que nosaltres hi estem d'acord i també s'enmarca i es pot enmarcar dins de les actuacions que el que busquen precisament és dignificar els espais de la ciutat. Com hem fet tant als finals de l'altra legislatura com aquesta, des de les diferents àrees de govern, també, evidentment, des de cultura i des dels museus, que en el fons són també responsables de conservar els objectes i el patrimoni per recordar l'emòria històrica. Des del nostre grup municipal del PSC estem d'acord amb que la plaça Poeta Marquina recuperi el nom de plaça del Carril. Estem d'acord justament per dues raons. En primer lloc, perquè creiem que s'ha de respectar i s'ha de complir el que diu la Llei de Memòria Democràtica 2022, que indica que les administracions han de retirar noms de carrers, placats i altres símbols que exalten la dictadura franquista. I justament, aquest és el segon element, el nom d'Eduardo Marquina, representa aquesta dictadura, representa els valors d'aquesta dictadura a través de l'escriptura, de la poesia i de la prosa, i per tant creiem que la defensa de la memòria democràtica també s'ha d'expressar en els carrers de la nostra ciutat. En concret, no crec que hi hagi una demanda per part de la ciutadania de fer aquest canvi de nom, i posats a fer canvis de nom, podríem fer dues coses. Una, no proposar-ne un, sinó que posin tres o quatre noms, o que preguntin a la gent quin nom voldrien, i l'altra, posats a fer referèndums, podríem fer un referèndum, per tornar el nom de plaça Constitució a la plaça Constitució, ja que segurament molts ironins l'han conegut com a plaça Constitució i no els agrada aquest altre nom que hi han posat. Doncs bé, ja hem escoltat tots els posicionaments polítics, en aquest cas dels grups municipals, però nosaltres volem anar per parts. És a dir, sabem el que està passant ara, sabem més o menys quines són les posicions, després veurem una miqueta quins poden ser els efectes. Abans de tot això, ubiquem-nos... en l'espai i en el temps. I per fer-ho, com no podia ser d'altra manera, Joan Boades, bon dia i bona hora. Hola, bon dia. I ben tornat, al final t'hauré de posar el nòmin aquí. Bon idea. En qualsevol cas, m'agradaria parlar sobretot sobre l'espai físic, és a dir, d'on venim per trobar-nos amb la situació actual. No sé fins on ens hem de remuntar. Mira, ens hem de remuntar, diguem-ne més o menys, a partir de 1862, que és quan arriba el ferrocarril a la ciutat de Girona, el tren, el tren que ve de Barcelona, i que podríem dir que Girona entra a la modernitat. És a dir, a partir d'aquell moment, per anar a Barcelona ja estem gairebé com ara, unes dues hores, quan era un viatge que hi havies de destinar 10, 11, 12 hores per moure't entre una ciutat i l'altra. Per tant, aquest canvi, aquest canvi radical que transforma la ciutat, també transforma aquest espai urbà que neix espais. just davant del que era la primera estació de ferrocarril. I arran de la denominació popular, que la gent ja em diu plaça del carril, no del ferrocarril, sinó del carril, l'abril de 1870, l'Ajuntament de l'època, per tant estem parlant d'una cosa força recolada, ja decideix anomenar que es rotule la referida plaça col·locant-ne ella una làpida con la inscripció en plaça del ferrocarril. A partir d'aquell moment la gent ja en diu plaça del carril fins sempre. Malgrat que a nivell administratiu aculli alguns canvis. Un que només, curiosament, dura no gaire més d'un mes, del 3 de juny de 1921, és a dir, la plaça ja portava 50 anys batejada com a plaça del carril, i arran de la persona que va declarar a la Primera Guerra Mundial la guerra a Alemanya, és a dir, el president Brodrow Wilson, es va... dedicar durant un mes i poc més la plaça en aquest senyor. Bé, es torna a posar l'any 21, es torna a posar a la plaça del Forre Carril, perquè ningú podia dir aquest nom a Girona, i es manté fins a 1974 que arran de la mort del dia de Nadal de 1933 del president Francesc Macià, es decideix honorar la memòria de Francesc Macià i posar plaça de Francesc Macià. Això, com tothom sap, o molta gent sap, el 36 arriba la Guerra Civil, la Guerra Civil també és un trasbals enorme, i per honorar una altra persona que mor, que era un militant de la CNT, que es deia Abelil Oriente, l'any 1967 es treu el nom de Francesc Macià i es posa el nom d'Abelil Oriente. Quan arriba a partir els nacionals, l'exèrcit que es va sullevar contra la República, quan arriben els nacionals, els franquistes, el 4 de febrer de 1979, comencen a organitzar el que és l'administració franquista i decideixen treure el nom d'aquest militant anarquista, sembla més que evident, i el 4 de juliol del 40... govern de l'Ajuntament de Girona de l'època torna a nomenar plaça del carril a la plaça que es havia dit sempre plaça del carril. Per tant, aquest espai s'ha conegut des de 1870 a nivell oficial fins a 1943 com a plaça del carril. Estem parlant de 3073 anys. És a dir que... Per entendre'ns, el nom d'aquesta plaça ha portat merder des de temps immemorials? No, no, més que merder no, respon una mica a les vicissituds de cada moment històric, les coses no són inamovibles, però en tot cas la pregunta que ens hem de fer és com és que l'any 1943 es bategi aquesta plaça i per quin motiu, no? L'acord que es pot llegir en el ple diu que, examinades detenidament les denominacions de les diverses calles i plazes de la immortal ciutat, s'ha observat que algunes d'elles no s'ajusten als principis inspiradors del glorioso alzament nacional, per la qual ha decidit modificar les denominacions de les calles siguientes. I aquí canvien noms de persones que eren... diguem-ne, republicanes o progressistes i posen els noms dels seus representants, és així. Però, curiosament, no sé quin principi no s'ajustava el nom de la plaça del Carril, que diu, se suprime el nombre de plaça del Carril en la que la ostenta en l'actualitat i se la da el de plaça del poeta Marquina en homenatge a este bate, bate és una manera de dir poeta, seria un sinònim, en homenatge a este bate insigne glòria de la Real Academia Española i modelo de patriotas. És a dir, no hi ha gaire motiu de dubte sobre per què se li dona aquesta plaça. Algú decideix, molt probablement des del govern de Madrid, que cal reconèixer els serveis que estava prestant, perquè encara era viu i encara l'han fet més insòlit en aquell moment, que posis a una plaça una persona que estigués vivint. Cal pagar els serveis prestats d'apologia del moviment franquista i del feixisme en general que havia fet el Poeta Marquina. Aquesta és l'explicació bàsica i central de Poetamarquina. Clar, jo et volia preguntar, no sé si tu recordes algun cas on un espai, un carrer, una plaça hagués tingut sempre tant de joc respecte a tants de canvis en la seva denominació. Home, no t'ho puc dir de memòria, però és una cosa que no és infreqüent. I no és infreqüent no només en èpoques convulses, diguem-ne, sinó que, posem-nos un exemple molt més recent, quan Girona anecciona Salt i Sarrià, hi ha un canvi total de noms de carrers. I quan es torna a separar i endavantitzar Salt de Girona, hi torna a haver un altre canvi de carrers per evitar duplicitats que es produïen, no? No, no és infreqüent, no és infreqüent, perquè és un espai també cèntric de la ciutat, és una plaça que té una certa personalitat, o la tenia en el seu moment més cara, perquè ara està molt colonitzada pels cotxes, però no és que sigui realment infreqüent. I tu què en penses? Home, la pregunta clau és dir, qui era? Qui era Eduardo Marquina, no? El primer que penso és que el fet d'haver posat poeta li treu una mica de connotació negativa al personatge, perquè un poeta, d'entrada pots pensar, home, poeta és molt difícil que... Que sigui dolent. Que actuï malament, exacte, que sigui dolent. Dolent com a poeta, sí, dolent com a persona. El que és un poeta és un poeta. Això li treu aquesta mica de... de càrrega negativa, però Poeta Marquina no era ni més ni menys que qualsevol altra persona. És un home que neix a Barcelona el 1879, que, bé, d'una família que són uns quants germans, una família no pas benestant, normal, que es posa a treballar, no acaba els seus estudis, o no pot començar els seus estudis universitaris, i comença a publicar. I comença a publicar en català, revistes de l'època, com Pèl i Ploma, és a dir... sense cap tipus de connotació ni positiva ni negativa ni anticatalana ni procatalana bé, pública i ja està en un determinat ell decideix en benefici de la seva cabera naturalment traslladar-se a Madrid això em sembla que és a començaments del segle XX i comença a publicar la seva obra en castellà que té molt d'èxit és a dir, com a dramaturg, com a autor de teatre perquè sí que és poeta i jo no puc valorar si és un bon o un mal poeta, perquè no tinc els coneixements suficients, però sí que segur que respon a una època, com tota producció literària. A partir d'aquest moment, ell publica unes quantes obres que són èpiques, que devien agradar molt a l'època, i el 1910, em sembla que és, publica la seva obra més famosa, que és En Flandes s'ha puesto el sol, que té un èxit extraordinari que es recorda moltes i moltes vegades. I comença... no en aquella època, perquè no podies passar franquista abans del franquisme, naturalment, però comença a fer un viatge, a mostrar un viatge més aviat més conservador, més vinculat a la seva mateixa producció literària. Però... això no tindria més conseqüències, té èxit a Espanya i té èxit a Sud-amèrica. Molt d'èxit amb les seves obres. Per exemple, aquesta, en Flandes se'ha posat al sol, es va estrenar a Montevideo. I l'any 1966, quan hi ha l'aixecament militar... Ella es troba a Buenos Aires, precisament. Ell, amb la seva dona, són a Buenos Aires, representant diferents obres, ell com a creador, obres de teatre a Buenos Aires. I, per tant, també s'ha venut moltes vegades que Marquín era un exiliat, no? Que Marquín era bastant mai de la vida exiliat. va tornar a venir el 37, va recollir el seu fill a Perpinyà, se'n van tornant cap a Sud-amèrica, i va tornar allà en 1938 i se situa a Burgos dins el que era el govern nacional catòlic, el govern franquista a Burgos, i comença allà d'una manera sistemàtica a fer apologia del franquisme. Com ho sabem això? Ho sabem per moltes coses. Primera, l'any 38 ell jura els principis del moviment, els principis de la falange, que Concretament, en una carta publicada per un dels fundadors de la Falange, Eugenio Montes Domínguez, diu textualment, Eugenio Montes diu, una de les més belles emocions que retengo d'este any en Amèrica és la d'aquella tarda en què, amb la camisa azul, llegiste el jurament de la Falange i jo glosé i canté públicament el aconteciment. És a dir, L'adhesió de Marquina a la falange és evident a partir de l'any 1938. Però no només això, sinó que l'any 1938, des de Burgos... comença a fer poemes en honor i lluant el dictador, el Caudillo. N'hi ha un que, per exemple, serà llarg de llegir en castellà, però que acaba dient, poso la meva ploma, és a dir, la seva escriptura, poso la meva ploma, poso la meva praula i poso la meva vida al servei del Caudillo. I és el que fa a partir d'aquest moment. És a dir, la producció literària de Marquina en els anys 39, per exemple, amb un sonet en homenatge a José Antonio, quan li regalen tota una sèrie de poetes, ja era mort, però quan conmemorant fan una sèrie de poemes que es diu Corona de Sonetos... vol dir, diversos sonets de diferents autors, ell l'inaugura, o quan l'any 1941 publica, acabada la guerra, publica los tres libros d'Espanya, que és una trilogia poètica, on la primera es diu España en el ocaso, el segon España militante, el tercer España en albas, és a dir... tot aquest caràcter èpic que dona cobertura ideològica a un moviment com era el franquista, que estava força mancat d'aquesta cobertura ideològica, que una banda li donarà l'Església, deixem el tema, podríem parlar també del paper dels bisbes en tot aquest món, i l'altra li donaran una sèrie d'intel·lectuals, entre ells en Pemán, entre ells en Machado, no l'Antonio, sinó en Manuel, el germà, i el mateix Marquina, no? Joan Boades, moltíssimes gràcies per fer-nos denotari de la història en aquest cas i de la terminologia que ha tingut sempre aquest espai. Gràcies per ser amb nosaltres avui aquí. Nosaltres volem seguir comentant una mica la jugada, sobretot si ara ja estem una miqueta tots ubicats. Escoltem, per exemple, un tall del Josep Prat, que ell té, de fet, al despatx d'advocats Prat-Sàbat, allà, precisament, a la plaça Poeta Marquina, o del carril, ja veurem com acaba dient-se, que de fet ho comentava l'altre dia a la tertúlia de Girona FM el dia 10 d'octubre, el podem escoltar. Al final hi ha molts veïns, molts veïns particulars i molts veïns que tenim empresa. Jo he posat un exemple, nosaltres en el despatx, si no vaig equivocar, dèiem tenir unes 15 o 20 empreses domiciliades, que no són totes nostres, evidentment, sinó que són de clients, i que tot això comporta un canvi, un canvi de noms de moltes coses, des de Registre mercantil, modificació d'un nom d'una societat en un domicili concret. Si no canviem els noms en el registre mercantil del nom d'una societat, quan vulguin notificar alguna cosa no li arribarà la notificació en aquella empresa, en aquell domicili, perquè plaça Potamarquina haurà desaparegut. I per tant, què és plaça Potamarquina? No és res, no seria res. I per tant, aquí hi ha una feinada brutal. Ens ubiquem ara sí ja al present i ens acompanya ja el Jordi Chirgo, ell és cap de servei de l'AUMAT, Unitat Municipal d'Anàlisi Territorial, a qui ja aprofito per donar la benvinguda, bon dia i bona hora Jordi. Bon dia a tothom. Primer de tot, vaja, avui donem el tret de sortida a aquesta consulta, més enllà de tot una miqueta com s'ha gestat tot això, perquè em sembla que ve precisament de la llei de memòria històrica. Sí, en el cas de la llei de memòria democràtica, evidentment, és un referent bàsic, en aquest cas. En tot cas, a partir d'aquí, però sobretot a partir d'una demanda que fa el Consell, la Comissió del Nomenclàtur de l'Ajuntament de Girona, vinculat, en aquest cas sí, a demandes ciutadanes respecte a la possibilitat del canvi de nom. Justament en aquest marc, aquesta comissió, a través del seu reglament preveu la possibilitat ja de canvis de noms i, entre altres coses, demanar consulta a les persones propietàries per poder valorar, tenir arguments per valorar el possible canvi de nom. En definitiva, el procés de votació que avui s'inicia deriva en darrer terme de la Comissió de la Menclàtor i la capacitat que té d'iniciar o de motivar consultes d'aquestes temes. Jo crec que la motivació simbòlica em sembla que potser és comprensible pel 99,9% dels ciutadans de Girona i també de l'espai. El que sí que sembla que ha portat una miqueta, bueno, algun toc on et diuen potser que votaran que no, fins i tot... és portat a la praxi, portat al dia a dia. Ara escoltaven, per exemple, el Josep Prat, que comentava precisament això, sobre aquest canvi que implicarà en tantíssimes administracions o ENS, o com se li vulgui dir, de plaça de Poeta Marquina a plaça del Carril. Posem exemples, si et sembla. T'ho dic perquè, per exemple, en el DNI o en el padró de la persona que viu o que està empadronada a la plaça, se l'ha de canviar, no se l'ha de canviar? És a dir, com serà una miqueta el procediment des del consistori en cas que surti que sí? Jo, evidentment, entrarem en detalls. Deixem fer una prèvia que crec que és prou significativa. Segons dades de l'OC, la Administració Obert de Catalunya... El darrer any el 78% de tràmits eren digitals en la administració. Aquesta mateixa dada, d'acord amb l'administració general de l'estat, l'AGE, la pugem un 5 més, el 79% i el 70%. Això vol dir que bàsicament tota relació que tenim amb l'administració, o majoritàriament en aquests moments ja és a través de via digital, de manera que l'adreça pràcticament és un fet, no diré anecdòtic, però gairebé. De manera que el fet de com identificar un lloc no és tant per l'adreça, sinó que, i tots ho tindrem present, bàsicament quan ens referim a persones o empreses, evidentment NIF o CIF, o quan ens referim a allò que és referència cadastral. Per tant, el canvi d'adreça en cap cas modifica el vincle d'un fet tributari o una gestió determinada respecte al local. Dit això, quan... I ara us estava escoltant, escoltava en Joan Boades i comentava que és un fet relativament freqüent. Evidentment, un canvi d'adreça no es cap trasbals, en aquest sentit. I ho dic perquè cal tenir clar que sempre hi ha una traçabilitat en un canvi d'adreça. És a dir, una pèrdua d'adreça no cau en el no-res. Un canvi d'adreça permet en tot moment... el reconeixement d'adreça anterior i posterior. Ho dic perquè és una qüestió relativament habitual en el nostre dia a dia argumentar o justificar un canvi d'adreça. En molts casos... ens trobem sobretot a nivell de registre de la propietat, escritures de registre on consta, posem pel cas, una adreça que fa referència al nom de l'urbanització i un número de parcel·la determinat. Ho dic perquè es registrava quan encara no hi havia adreça. Això què vol dir? Que cau en el no-res? No. En tot cas, i cada cop més i de forma obligada en els darrers anys, la referència de cadastres anys que ens permet vincular un adreç amb un altre. Per tant, més enllà de quin serà el resultat i si finalment es decidirà el canvi de Poeta Marquina, el fet d'un canvi d'adreça no genera un saló o no res sinó que evidentment sempre hi haurà un vincle entre una adreça antiga i la nova l'Ajuntament en el moment en què hi ha un canvi d'adreça sí que d'ofici per tant, sense que sigui a demanda emet un certificat a totes les persones propietàries dels locals, immobles de manera que aquest certificat és el que els permetrà, quan sigui necessari, justificar el canvi d'adreça. Igualment, en aquelles persones residents, per tant, empadronades, en aquest cas a la plaça, rebrien el mateix certificat, en aquest cas una notificació justificant el canvi d'adreça. Tres quarts del mateix, és a dir, en tots aquells tràmits que els fos requerit el fet de justificar el canvi d'adreça, tenen el document que els avala. Però, en tot cas, el fet de fer el canvi, evidentment, és inherent al canvi del padró, de manera que no cal que faci un canvi de padró. La gestió del padró és municipal, per tant, és inherent al canvi. Vinculat amb això, tot aquell tribut o base de dades corporativa... de forma immediata també queda canviada, per tant no cal que la persona vingui a l'Ajuntament a justificar un canvi que fa a l'Ajuntament Registres mercantils, per exemple, delegacions d'Hisenda Evidentment, això són gestions derivades que no depenen de l'Ajuntament N'hi ha una que sí que va vincular directament a l'Ajuntament, que és però significativa, que és el cadastre. En el cas de l'Ajuntament de Girona, no sempre és així, però en el cas de l'Ajuntament de Girona, té competències per conveni delegades respecte a gestió de cadastre. Per tant, en el cas del cadastre, el canvi també és immediat. Efectiu, no cal que facin res, sinó que el canvi d'adreça li queda recollit en el cadastre. Com deia, la referència cadastral, evidentment, no varia, per tant, tota aquella informació vinculada a registre cadastral... es canvia automàticament. Per tant, agència tributària, si fa referència a localització i a l'identificador bàsic a referència cadastral, no cal que facin canvi. Canvis de padró respecte a administració de l'Estat, a través de l'INE, que és qui gestiona els padrons municipals, agència tributària també rep dades de canvi de domicili. Per tant, no cal que facin un canvi en aquest sentit. Evidentment, el canvi... Els patrons, evidentment, s'aproven un cop l'any. Per tant, evidentment, el canvi no és immediat, però sí que quan hi hagi la revisió aquesta revisió es notificarà. Mentrestant, el que us deia, és a dir, si cal pel motiu que sigui, de forma urgent, canviar un registre, el certificat sí que li permetrà ja a la persona que sigui justificar el canvi. Si no, no cal necessàriament fer el canvi en el moment d'un canvi d'adreça. No vull dir una gran marca, però, per exemple, un Amazon missatgeria paquets quan els demanes, entenc que sí que has de fer, per exemple, el canvi manualment a la pàgina web. Però no sé si això, per exemple... Clar, jo sí que demano un paquet des de casa meva, En cas que, per exemple, un repartidor que fa servir a Google Maps, li surt poeta Marquina i jo la direcció ja ho he canviat com al carril. Sí, mira, dues qüestions respecte al fet de paqueteria, o enviaments postals, que és enllà de paqueteria. De la mateixa manera que notifiquem a Generalitat, per exemple, respecte als canvis d'adreça, vol dir que serveis sanitaris, serveis policials de seguretat, evidentment també rebran el canvi d'adreça, tenim un acord amb Correus justament pel mateix. És a dir, en el moment que fem el canvi, Correus té la constatació del canvi d'adreça i, per tant, durant els anys que calgui, Correus continua reconeixent l'adreça interior i la nova. Les dues, per exemple. Les dues. Per tant, no vol dir que siguin vigents. La vigent serà la nova. No, òbviament. Però en tot cas, si arriba un paquet perquè resulta que tens registrat Amazon l'adreça vella, la rebràs igual. Per tant, respecte a enviaments via Correus, cap problema. Diguem-ne que ja anem coordinats. afortunadament des de fa pràcticament un any l'Ajuntament de Girona és partner de Google això ens permet modificar directament els registres cartogràfics de Google pel que fa a localitzacions per tant Google i Wave parlo de Wave perquè diguem-ne que és la matriu en aquests moments que gestiona la lògica de la mobilitat de la qual Google s'alimenta. Per tant, estem treballant amb les dues empreses, de manera que aquests canvis també quedaran reflectits. Per tant, en el moment en què fem el canvi, gestionem aquest canvi en aquests navegadors i per tant el tema de mobilitat, quan el repartidor busqui la nova adreça, la trobarà. Jordi, jo crec que, i ho crec, jo crec que la gent el que té por és el mentrestant, és a dir, ja hem dit que simbòlicament, que des d'un punt de vista de nomenclatura, jo crec que el 99% deu estar-hi d'acord, m'ho estic inventant, però segurament va per aquí, però jo crec que la gent el que té por és el tema pràctic, és a dir, el dia a dia, que res és per sempre, però que hi pot haver un mes, dos mesos, 5 mesos, un any, el que sigui, on ells vegin el seu dia a dia alterat o les seves gestions alterades. La pregunta és, a nivell d'Ajuntament, vosaltres quin període teniu contemplat més o menys en cas que sigui aquest canvi de nom per a una normalitat absoluta? No estem parlant pas que això sigui ara... Sí, preparats hi estem, en qualsevol moment. És a dir, en el moment en què, si és el cas, el ple aprovi el canvi de nom, l'endemà de l'aproposició del ple és efectiu, el canvi. Per tant, en aquell moment, qualsevol canvi d'adreça, o per tant, en aquest cas concret, en el supòsit que es passés a plaça del Carril, qualsevol enviament, notificació amb aquest nom arribarà al seu lloc. i conviurà amb el nom antic ad eternum. És a dir, la transibilitat serà permanent. Si d'aquí 30 anys, pel motiu que sigui, figura en algun registre a plaça Poeta Marquina, evidentment tenim transibilitat. Per tant, li conterrà arribar la informació. Per tant, no hi ha mentrestant, en aquest sentit. És a dir, el risc de pèrdua d'informació, paqueteria, referències, és nul. Una altra cosa és la voluntat de la persona o de l'empresa que el canvi sigui immediat en els registres. És una qüestió voluntària, però no condiciono el dia a dia això. Deixem-me posar un cas molt concret i molt evident. L'any 2021, per tant fa relativament pocs anys, vàrem canviar tots els noms... i adreces, diguem-ne que és un xic més complex per dir-ho així, noms de carrers i adreces de Grup Germà en Sàbat. Grup Germà en Sàbat afectava unes 300 persones al voltant de 100 domicilis bé, no ens ha arribat cap queixa vam treballar-ho molt directament amb l'associació per si hi havia algun dubte, algun problema en aquest sentit i sincerament no ens ha arribat cap ningú ha plantejat cap inconvenient, cap pèrdua correus no s'ha perdut, els navegadors no s'han perdut per tant, és un fet relativament freqüent i home, fins allà on podem, que crec que és bastant el tenim controlat tu què creus que passarà? No ho sé, no voldria opinar sobre això. Jo, en tot cas, el que sí que voldria... Moneda a l'aire, eh? Sí, no, no, però deixeu-me... Simplement acabem amb una qüestió molt evident. La decisió, m'agradaria que no pivotés sobre el risc de canviar de dràcia i què vol dir efectes de gestió tributària, sinó que... pivotaria sobre la tertúlia la conversa que heu tingut abans de la meva sobre el significat del que anem a fer no tant la conseqüència per tant, a partir d'aquí no opino doncs veurem què passa, si de cas ho farem a toro passat Jordi Txergo, cap del servei de l'OMAT moltíssimes gràcies per aquesta estoneta i estem en contacte, aviam com acaba tot això gràcies a vosaltres ADN Gironí, ADN 92.7, la ràdio de Girona. L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya, concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM, la Gironina. Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80... Escolta Girona FM els matins de diumenges de 10 a 12 i els dissabtes també de 10 a 12, però de la nit. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Programa divulgatiu de la cultura musical pop-rock. Recorda, diumenges de 10 a 12 del matí, dissabtes de 10 a 12 de la nit, aquí a Girona FM, 92.7 FM. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Entra el Jardí de l'ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM, amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavinia Martorano. Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda. I quan vulguis en podcast a gironafm.cat. I bé, doncs fem el nostre particular repàs a l'agenda. Ho dic perquè estem celebrant, com no podia ser d'altra manera, l'any Llumpart. Parlem de Josep Maria Llumpart, poeta, crític literari, editor, també activista cultural, un home que va dedicar tota la seva vida al servei del país i de la llengua. Doncs bé, en el marc de la commemoració d'aquest any Llumpart, aquest dimarts 21 d'octubre, demà, La Casa Solterra de Girona acull una xerrada sota el títol Josep Maria Llumpart, un home al servei del país. Hi participaran Jaume C. Pons a l'Horda, també comissari de l'any a Llumpart i Quim Torra, el 131è president de la Generalitat. Per comentar la jugada, Jaume C. Pons, bon dia i bona hora. Molt bon dia i moltes gràcies per aquesta estona per poder parlar de l'acte que farà demà. Només faltaria. Escolta'm una cosa, com neix la iniciativa d'organitzar aquest acte aquí a Girona? El plegat neix a partir de la coordinació de Mireia Mata-Solsona, que treballa als serveis territorials a Girona, que ens va proposar a la Institució de Lletres Catalanes, que han fet aquesta gran exposició Constel·lació Josep Maria Llompar, que tenien moltes ganes d'acollir aquesta exposició i, a més a més, de dur a terme una sèrie d'activitats paral·leles. Varen fer una inauguració fantàstica en la Maria Elena de Tolosa, que té un espectacle musicat de poemes llompartians. Després també hi va haver un recital... que varen coordinar els amics de l'UNESCO i va anar a venir sense altre dia, va omplir dissabte passat, i rematèrem una miqueta a sa jugada, tot i que es vera que s'exposi, això es pot veure fins a la setmana que ve, amb aquesta xerrada Josep Maria John Park, un home al servei del país, amb en Quim Torra perquè ho hem coordinat a partir de la seva oficina i la veritat és que això és una miqueta una excusa per tal que la gent pugui venir a la exposició però també pugui descobrir més coses d'en Josep Maria Joan Part en guany que és el centenari del seu naixement. És el que t'anava a dir, 100 anys després com d'important és recordar la seva figura. És fonamental perquè per la cultura catalana actual, dintre del marc, no només de Mallorca, no només de les Balears, no només del tema Young, sinó també de tots els països catalans, va ser una figura fundacional. Ell va ser poeta, va ser prosista, crític literari... traductor de literatures gallegues, portugueses i brasileres, editor, professor i un home vinculat amb les màximes institucions culturals i polítiques del país, des de l'Associació d'Escrites en Llengua Catalana que va arribar a presidir, fins a l'obra cultural balear i moltes altres coses. I clar, ara mateix que estem amb aquest retorn de les amenaces de les ultradretes, d'un retorn a la manca de llibertats, de drets d'expressió i que la gent cada vegada està entrant en discursos d'odi Jo crec que és fantàstic poder mirar al passat figures fonamentals com és en Josep Maria Llompart perquè ens ajudin a marcar una miqueta el camí i una miqueta d'ordre enmig de tant de caos. I per tant, la xerrada marcarà totes les facetes d'en Josep Maria Llompart i també que en podem extreure del seu mestratge que ens pugui ajudar 100 anys després del seu naixement. A més a més, la instal·lació, la constel·lació Llompart, que es pot visitar aquest 24 d'octubre a la Casa Solterra, de què es tracta exactament? És una exposició que recull totes i cadascuna les seves facetes, no només la seva figura, amb totes les particularitats del sistema familiar, la seva família, el seu naixement i tot plegat. També la generació a la qual va formar part, que és una generació literària apassionant al costat de Jaume Vidal, Covell, Nens Mollà i Blai Bonet. D'aquí a l'any que ve, la institució de la lluita escatoriana ja està preparant el centenari oficial de naixement també. I després a partir d'aquí veure els seus poemes, perquè com que va fer tanta feina, sa gent a vegades oblida que va ser un gran poeta, i després aquí ses seves aportacions com a traductor, com a home de combat i com a editor, perquè clar, no només va ser editor i director literari de l'editorial Moll, sinó que va ser una de les persones que va donar a conèixer el talent de tots els països catalans. No només estem parlant de Llorenç Villalonga, que el va ajudar a recuperar-lo perquè tornés a escriure en català quan s'havia posat a escriure en castellà. Va ser, per exemple, el primer editor d'en Jaume Cabrè, que ara tothom parla d'en Jaume Cabrè però en el principi tenia dificultats per publicar, doncs el primer editor que va confiar en ell i el seu primer llibre, un llibre de contes magnífic que se diu Carn Doña, va ser en Josep Maria Llompar i d'això parlarem. Doncs demà dimarts, dia 21 d'octubre, a la Casa Solterra de Girona tenim aquesta xerrada, en aquest cas Josep Maria Llompart, un home al servei del país, amb Jaume C. Pons, també amb Quim Torra, instal·lació a partir del 24 d'octubre. Demà a quina hora que vull venir? Sí, serà dos quarts de set. Ah, mira, que bé bona hora. Estàs molt convidat i tothom qui vulgui venir crec que tindrem una xerrada fantàstica. Doncs mira, ja ho tindrem i, escolta, Jaume C. Pons, moltíssimes gràcies i feliç any Llompart. Moltíssimes gràcies i també moltes gràcies per tot el que fas, perquè això ha de donar a difondre la cultura i la vida a través de la ràdio cada dia és més complicat. Per tant, moltes gràcies per aquest espai i endavant. Només faltaria. Gràcies. Del 24 d'octubre al 2 de novembre arriben les fires de Sant Narcís a Girona. Viu la cultura popular, la música en directe, les arts escèniques i les fires. No et perdis el pregó, els gegants i capgrossos, les sardanes o els castellers i els concerts a la copa. Consulta el programa a girona.cat barra fires de Girona i segueix l'actualitat de la festa a Instagram arroba fires de Girona i arroba girona guió baix cat. L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM, la gironina. Dona'm una mica més d'aquesta adrenalina. que em recorre tot el cos cada cop que tu em mires. Digue'm què podria fer per tindre't nit i dia per poder emplanar aquest buit que em deixes quan no arribes. I avui una de les bandes empordaneses que més ha crescut en els últims anys, Clima, que acaba de publicar el seu segon treball discogràfic, Això que em passa, que ens passa, després del seu debut em té trobat a faltar i d'una gira també intensa per festivals, places d'arreu del país, el grup fa una petita pausa per reconnectar amb ells mateixos i presentar també un disc molt més madur i probablement introspectiu. Per comentar la jugada avui ens acompanya Alberto Pujadas, cantant i guitarra de Clima. Bon dia i bona hora. Bon dia, moltes gràcies per convidar-nos a seguir. No, home, no, això és casa teva, si és que hi ha casa d'algú oberta. Moltes gràcies. Escolta, això que ens passa arriba també després de, vaja, d'aquest moment efervescent, no? Vull dir, després de l'estiu també, de molts de bolos, com vau viure també aquest... o com esteu ara mateix, a nivell de grup, després de publicar aquest segon disc? Al final vam treure aquest disc, ha tardat a sortir, perquè vam fer com una parada. Nosaltres vam deixar de fer bolos l'estiu passat, que en vam fer dos, i hem estat durant tot aquest any, des del juny del 24 fins ara l'agost del 25, bàsicament tancats, preparant aquest disc, donant-li voltes als temes i també transformant una mica el grup, perquè al final sí que veníem d'un grup que érem una formació de 7 i ara passem a ser una formació de 4, que al final les cançons també han sortit com han sortit i ens han portat aquí, que és on ara mateix ens trobem més còmodes i molt contents. Heu definit aquest disc com una declaració d'intencions. Què voleu dir exactament amb això? Al final és una mica explicant això. Nosaltres sortíem d'un grup de versions que fèiem temes semblants a tots els grups que pressionàvem en aquell moment, amb el que he trobat a faltar, i amb aquest ha sigut una mica buscar realment nosaltres el que teníem ganes de fer, I ha sigut un treball introspectiu, buscant a dins, a veure què és el que ens sentíem més còmodes, i una mica al final acaba sortint això. Per això et dic que és com aquest procés que hem fet fins ara, i ara és on tots ens trobem còmodes i tenim ganes d'ensenyar com som realment. És una declaració d'intencions al final. Heu trobat una miqueta la vostra sonoritat, el vostre humor, per entendre'ns. Hem estat treballant sobretot amb això durant tot aquest temps, perquè quan vam començar a gravar el disc no sabíem ben bé cap on volíem anar, i sí que finalment després hem agafat i hem trobat el camí i els últims moments d'estar gravant el disc han sortit les últimes cançons que han acabat de rodonir, de donar-li el valor que volíem donar en aquest disc i el so, i que l'ha treballat també amb en Joan Borràs ens ha ajudat molt. perquè ell ens ha ajudat això, a saber definir ben bé el que volíem trobar de cada tema i al final sonar orgànic, sonar a banda, que és el que volíem també, però moderns, i al final és que treballant amb en Borràs hem aconseguit això. Bé, en Jordi Borràs, teclista, dues gràcies també, de posar-m'hi aquí. No sé si al final us ha donat també una dimensió diferent, precisament això. Bé, al final no buscàvem més això, sinó buscàvem al final la Formell, que té sensibilitat de cura amb les cançons i que ho ha demostrat durant tot aquest temps que hem estat treballant amb ell. Que, ostres, la idea que té ell al cap de com treballar les coses ens ha servit molt també per nosaltres... seguir buscant el camí i trobar-lo. Creiem que amb aquest disc, amb totes les cançons que hi ha, hem trobat una mica de tot el que volíem explicar musicalment parlant. Comenceu l'àlbum i hem començat també aquesta conversa amb la Metja de Fons. Per què? Aquesta cançó al final parla una mica de quan estàs liat al mig d'una cosa i tens el moment aquell de dir què faig, segueixo així, segueixo no, no sé què, tens els dubtes aquells i al final has de fer un pas i tirar-t'hi. Al final la metge parla una mica d'això, nosaltres ja teníem encès aquest grup i era com ho hem de tirar endavant, hem de trobar la forma de nosaltres estar còmodes i de seguir-ho fent i una mica el tema parla d'això, de la música, de cara que la tenim aquí, que volem seguir fent coses... Ens hi hem de tirar i hem de seguir endavant i és com al final el primer tema del disc com explicant això. I acabeu amb el meu destí, si no m'equivoco, amb l'última col·laboració, l'única col·laboració, en aquest cas, amb el Sergi Carbonell. Sí, sí, al final una amistat que tenim des de fa un temps amb en Sergi, quan li vam proposar, que era una cançó tranquil·leta, molt càlida, i que ell amb el que ha estat fent últimament, que és amb l'aspecte més de temes d'autor, no?, i quedava molt bé la seva veu, vam provar-ho i empastaven molt bé les dues veus, i bueno, va ser molt fàcil, i estem molt agraïts que hi vulgués connectar, i... i al final acaba una mica la cançó diguent que passi el que hagi de passar, que vingui el que hagi de venir, que també va una mica en relació amb tot el nom del disc, això que ens passa, que al final explica una mica tot el que hem viscut des dels nostres punts de vista, però explicat d'una forma que la gent al final hi pugui connectar a través de les seves pròpies vivències. Vull dir, tractem temes universals, però d'una forma que parlen personalment, però que la gent hi pot connectar. Aprofito que ho has dit tu, vull dir, què és el que ha de venir? Exacte, al final és deixar que la vida et porti cap a on t'hagi de portar la vida, fent el que tu tens més ganes de fer, sobretot, saps? Sense tallar-te res i atirar endavant de la forma que tu vols viure la vida. Tenim alguna coseta ara mateix en agenda amb vosaltres? Sí, mira, aquest divendres estrenem a Garrigàs. Ah, mira que bé, si home i tal. Fem el concert de presentació del disc. A Garrigàs? Sí, un concert autoproduït per nosaltres. Divendres, eh? Aquest divendres... A les 10.30 obrim portes i a les 11 començarem. I després la setmana que ve, divendres que ve, anem a obrir el festival del Castanyà de Roc, del Cabró Roc, amb un meló. A les 5.30 comencem, fem un bolo de 40 minuts. I després crec que tenim tancat ja cada que és pel desembre, ja ens anem més cap al 26, algunes sales estem acabant de mirar per tancar durant l'hivern, i esperant que la gent que escolti el disc, els programadors, que ens donin l'oportunitat al final per ensenyar el que estem fent. Escolta, i precisament sobre ensenyar-ho, no sé si a l'hora de fer el disc també, o sigui, perquè al final... Jo crec que és tot un repte, eh? Vull dir, trobar la teva pròpia sonoritat en un segon disc, penso que és un gran èxit, però no sé si t'heu tingut en compte després tot això passar-ho a la performance. Exacte, el directe. Mira, al final, clar, tots aquests temes estan pensats, no?, perquè al local ens sonin i ens funcionen. És a dir, potser tenim més problemes en arranjar el que era l'altre disc, perquè, clar, al final era una formació de set, ara estem en una formació de quatre, però ja hem estat treballant i estem molt contents. Crec que quedarà un directe molt xulo, o sigui que convido tothom qui vulgui a venir al 24 Garrigàs o a Montmeló o els que vagin sortint per escoltar-ho. Doncs directe tots cap a Garrigàs i si algú que no pot... Exacte, això seria ideal. Portes obertes, vull dir, taquilla inversa, més a més, vull dir que tothom pot venir, tothom més convidat. Sí que va, quin remei, ja l'hi diré a en Geri, aviam que m'ha dit en qualsevol cas. En Geri bé, en Geri bé, en Geri m'ha dit que m'hi faltaria, que si no... Si no, malament rai. Berto, moltíssimes gràcies. Marxem escoltant-te, però no parlant, sinó, en aquest cas, cantant. Marxem escoltant Clima. Tu, moltíssimes gràcies. Ens veiem divendres. A vosaltres, en sèrio. Merci, doncs. Ens veiem divendres, això. Agarri gas. Avui que, avui que val la pena, avui no, avui no, avui no miro enrere. Saps que sóc inseg quan canto aquesta melodia? Ja no és cap secret, ho sap tothom i no és mentida. Si hagués de triar no dubtis que et repetiria. Em torna tan boig el gust de mel de quan m'estimes. Ara que tinc l'oportunitat no puc deixar passar allà, em segueix intacta la intenció de llançar-m'hi de caps. Passo d'esperar-me més, no vull tornar-me a veure qui ets i deixar passar el tren un altre cop. Ara que he tingut la sort de poder entendre bé qui sort de sentir dintre meu tota la força que tu em dones, ja no puc esperar més, no vull tornar-me a veure qui ets i deixar passar el tren un altre cop. Avui no, avui no, avui no ho deixo perdre Avui que, avui que, avui que val la pena Avui no, avui no, avui no mireu enrere Avui no, avui no, avui no ho deixo perdre Avui que, avui que, avui que val la pena Avui no, avui no, avui no Ja no puc apagar el fons, no veus que ens esfoca la metja Fins demà!