Pepe Sales 2025, Girona a Milà i Club Tàndem

Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els Quatre Rius, amb Saïd Esvall. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza al 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. 11 i 5, benvinguts als Quatre Rius. Dimecres 22 de gener de 2025. Milà sempre és un bon pla. Avui la ciutat llombarda en va plena de gironins. En pocs minuts la plaça del Duomo s'omplirà de samarretes del Girona i els nadius italians escoltaran alguns dels càntics dels que se senten normalment a Montilivi. Quan es vol, es pot. I és que un dimecres qualsevol de gener, una colla de gent s'ho ha muntat com bonament ha pogut per anar amb avió, autocar o cotxe, matinant o no, la il·lusió és el que mou a tota aquesta gent que amb una classificació gairebé impossible només queda aquella sensació de gaudir el moment, que no és poc. Cap a Milà passarem d'aquí una estona que sempre fa gràcia escoltar el català lluny de casa. En cap moment he parlat de futbol perquè el futbol, sempre ho he dit, va més enllà d'una pilota. I no sé si domina gaire l'accent italià. Abans que facis la broma, filibuster, número 1 del Pla de l'Estanya. Arnau Vila, bon dia i bona hora. Què tal, bon dia, com esteu? T'ha agradat, eh, la paraula filibuster. Sí, és bonica, és bonica. Tot i això, diré que no el domino massa a l'italital perquè tinc un accent més de Sicília i és més del sud. Sí, exactament. Bueno, jo... Més obert, eh? És més obert, sí. Sí, bueno, et passa aquí també amb l'Uluti i el Banyolí. Com estàs, Arnau Vila? Molt bé, dimecres. Sí? Sí, home. El pitjor dia de la setmana. Sí, bueno, el pitjor és que qualsevol dia pot ser pitjor i qualsevol dia pot ser fantàstic. Per tant, deixarem que serà un dia neutral avui perquè estem gairebé al mig de la setmana. Qualsevol diria que te n'has anat a l'Índia a trobar-te tu mateix i a trobar aquestes reflexions. No cal anar a l'Índia, no, no. T'anava a dir? No he anat mai a l'Índia. No? No, no tinc intenció d'anar-hi. Mira, de fet, el lloc més lluny que he estat ha estat a Venècia. Vull dir que... Bueno, Déu-n'hi-do, em pensava que em diries Càceres, que dic, ostres... No, no, no, però no gaire més lluny, eh? Escolta, en qualsevol cas, Arnau Vila, nosaltres anirem repassant no tant l'actualitat, sinó la realitat que tenim a Girona. Això vol dir que avui parlarem del festival Pepe Sales, també. Realitat gironina o no, ens n'anirem una estona al Duomo, després a parlar amb el gran Pere Albertí. Home. Que jo li he demanat un Toblerone, a veure si... A veure si el porta. Sí, clar, perquè tota la gent que conec... Home, més que un Toblerone pot ser un Panetone, no? No, Toblerone. O una pizza, no? No, es pot comprar el Dutifri, és molt fàcil. Saps què passa? Que jo al final, com que tinc el programa, no puc viatjar gaire. durant la temporada, dic. Clar, què passa? Que tothom s'escapa, tothom se'n va aquí, tothom se'n va allà, l'altre se'n va al Caribe, l'altre a Nova York. Almenys que ens ho expliquin. No, i dic, escolta, a mi no em portis una samarreta, m'hi porten un Toblerone, que a part és fàcil, quan aterres amb l'avió vas al Dutifrí. Jo em sembla que li demanaré una pizza. Arribarà tot tiesa, tio. Bueno, depèn. Què vols dir? Una calzona i congelada, no. A part alguna cosa congelada, vés a casa tarda. Però estarà fet allà, no aquí. Bueno, en fi, romàntic i purità fins al final, amb el menjar. Només faltaria, doncs com deia, passarem pel Duomo i al final de tot parlarem amb la Marina Porres i la Juliana Canet, que van passar per aquí, Girona, amb el Club Tàndem, amb aquest programa barra Club de Lectura, per parlar de Pinya Rosa. Saps el que és Pinya Rosa? És un llibre. És un llibre, sí. Ubiquem-nos. És un llibre. En qualsevol cas, comencem amb Realitats de Girona. Comencem amb el PP Salles. I ja m'agraden aquests temes perquè vol dir que ja no ens veiem per primera vegada, sinó que ja puc saludar per segona vegada, des que estic aquí a Girona FM, Lluís Llames, bon dia i bona hora. Hola, bon dia a tothom. També ens acompanya avui Aleix Cabarroques, coordinador del festival, bon dia i bona hora. Bon dia, què tal? Escolta, Pepe Sales, que ja arriba, només faltaria, si no m'equivoco, el vau presentar ahir dimarts, eh?, en roda de premsa, 18a edició. Sí, sí, sí, ahir va ser, sí. Tenim el Pepe Sales entre l'1 i el 15 de febrer. Exacte. Aquí a la ciutat de Girona. Abans d'elles, Lluís, arribar a una 18a edició, eh? Sí, bueno, això és el que també deies tu, que millor que no aturar-se a la primera, no? Si te sembla, expliquem una mica, l'Aleja ens explica el que és el festival, dedicat a un autor, i així la gent entra una mica en matèria i després parlem del festival, o si vols parlem del futbol i del Barça, també, que... Saps que no m'agrada gaire el futbol? A mi, bueno, algú d'ahir, a mi tampoc. Ahir va guanyar, no, el Barça, em sembla? Sí, una gran victòria. En qualsevol cas, escolta, el Barça ja va passar ahir, mirem cares de futur, avui, o en aquest cas, el Pepe Salles, aquesta 18a edició, qui ret homenatge? Mira, fas bé de dir que és la 18a edició perquè ara que dius em sembla que és l'únic festival que es va mantenir durant la pandèmia i tot, no, Lluís? Em sembla que no s'ha interromput mai des de la primera edició i aquest any està dedicat a la Carolina Maria de Jesús que és una autora del Brasil que va morir l'any 77 I bé, suposo que ja coneixeu l'esperit del festival que és cada any parlar d'un autor de tot el món normalment desaparegut i que sigui, la condició seria que sigui un autor maleït, com diuen els organitzadors, és a dir, un autor que en vida potser no hagi estat reconegut. però que llavors al cap del temps se l'hagi posat en valor o troben els organitzadors del festival Lluís i la Consol que s'ha de posar en valor. Normalment són autors una mica de l'underground, perquè no ens enganyem, són autors que al seu moment eren transgressors i que no estaven circonscrits a cap dels corrents del seu moment. Llavors hi ha una feina cada any d'intentar buscar un autor d'aquest tipus d'un país diferent o d'una cultura diferent o d'una... que no sigui mainstream, sobretot que no sigui algú mainstream i de posar-lo en valor aquí a Girona. Podríem dir fins i tot avançats a la seva era. Totalment, totalment, totalment. I a nosaltres ens agrada destacar també, ahir ho dèiem a la presentació, que el PP Sales possiblement és l'únic festival que no podria patrocinar una marca de cervesa. I amb això no estic dient que els altres siguin dolents, simplement que és un festival que busca transgredir, busca incomodar també, perquè és un festival purament cultural i artístic, i el que busca és anar més enllà i posar en valor allò que la gent no coneix i creiem que ha de conèixer. Al final un festival d'autor. Totalment, totalment. En aquest sentit, Lluís, festival d'autor que manteniu al ritme, i com dèiem la Carolina Maria de Jesús, que la definiu com la veu de les faveles. Sí, bueno, s'ha de dir que la realment directora del festival, que és la Consol Ribas, que és la que tria cada any el personatge, o sigui, l'última paraula és seva, té un encert especial a l'hora de triar aquest tipus d'autor, com molt bé ha explicat l'Aveix, són autors d'entrada que potser són molt coneguts, com un Jan Genet, hem fet la Santa Teresa i tal, Però que en el seu moment van haver de fer la seva obra al mig de grans dificultats i en contra del poder establert moltes vegades i d'allò. I amb el temps la seva obra i les seves vivències tenen una relació amb la nostra realitat. I aquí està prim una comparativa que serveix per introduir un festival que vol barrejar el lúdic amb el pensament. Que no sigui... ens ho passem de puta mare per dir alguna cosa també però hi posem una mica de guió que tampoc costa tant la Carolina Maria de Jesús neix l'any 1914 a Minas Gerais en un entorn rural imagineu-vos a principi de segle passat el que devia ser un entorn rural al Brasil devia ser com Disneylandia una mica tots negritos, descendants d'esclaus de bon clima però clar, venen les les mogudes aquestes especulatives multinacionals per entendre'ns que van explotar recursos naturals que van desplaçant a la gent primer des de l'entorn rural fins al poble del poble ja passen a un altre poble i al final acaben a la gran ciutat acaben al suborbi, no? la Carolina Maria de Jesús acaba al suburbi a Sao Paulo acaba a la favela és clar, la favela la favela per una persona d'un entorn rural i això és... És horrorós. És que és una idiosincràcia completament diferent. I si és negra, mare soltera, amb tres fills al seu càrrec i sense diners, havent de viure del que trobava a les escombraries per donar a menjar als fills, és la panoràmica. Ara, això és un negatiu. Un positiu, sempre hi ha alguna cosa positiva, és que ella va estar dos anys escolaritzada. Clar. I aquesta senyora, quan la van escolaritzar, van trencar una mica el programa que teníem marcat per ella, no?, de dona sumisa, de... a ella li van donar un arma. I ella no va parar d'escriure mai. A més, en el seu poble hi havia un home, que era una espècie de farmacèutic o així, que llegia cada dia textos a la gent que no sabien llegir els il·latrats. I els llegia trossos de fragments de clàssics, o els llegia notícies del diari. Clar, tot això fa que aquesta dona, quan arriba a la febrera, a 30 i escaig anys, amb la mainada al seu càrrec, amb la misèria aquella a sobre que fa por. I d'allò, ella té un pòsit cultural que li servirà. D'algú que recull de les escombraries, dels papers fa quaderns i escriu un diari de les faveles i els seus poemes. Un dia arriba un periodista, l'any 60, arriba un periodista a les faveles i sent una conversa vi una discussió i diu, pareu perquè si no sortireu al llibre. Llavors aquell home va sentir el llibre i va contactar amb la Carolina. L'any 1960 es publica aquest llibre, 500.000 exemplars, traduït a 16 idiomes, i va ser un èxit brutal. I ara, si us sembla, l'Aleix pot seguir parlant una mica del festival i llavors seguirem parlant una mica de la Carolina. Per no fer-ho tan pesat. Sí, veieu que... de fet jo crec que el Pepe Sales sempre fa això els grans festivals presenten noms que tothom coneix per atraure la gent i el Pepe Sales fa precisament el contrari presentar un nom que potser ningú coneix i llavors es fa com una aproximació quan la gent ja entra al festival és un festival al revés has de venir al festival per conèixer qui és el cap de cartell per entendre'ns i en aquest cas ja ho ha dit en Lluís la Carolina María de Jesús O sigui, amb una biografia ràpida ja veus que va ser alguna cosa realment important, no? Passar d'una pobresa extrema a escriure un diari i passar a vendre 500.000 exemplars d'aquest diari vol dir que realment era un talent per descobrir, no? I com s'hi apropa al festival en aquest autor o a la resta d'autors... El que fem, a mi m'agrada dir-ho, és com una aproximació a 360. És a dir, no és un festival de lectura, no és un festival de llibres, sinó és un festival multidisciplinar. Hi ha audiovisual, hi ha pintura, hi ha escultura, hi ha performance, hi ha de totes les arts que et puguis imaginar dedicades... a la vida i sobretot a l'obra de l'autor en concret de cada any. Llavors no és un club de lectura, com dèiem abans o una cosa així, sinó que ens apropem a la seva obra des de diferents punts de vista. Per exemple... Hi ha una inauguració del festival com a tal, que ja és una festa en si mateix, que es farà a la Mercè. El dia 1 de febrer. El dia 1 de febrer, que hi haurà una festa de Carnaval, com no pot ser d'una altra manera, perquè el Carnaval és la icona de Brasil. I aquell mateix dia s'inauguren una exposició de pintura i escultura de molts artistes. Em sembla que són una trentena d'artistes, 40 artistes. Quasi 50 pintors i 15 fotògrafs. I els 15 fotògrafs que fan la seva pròpia interpretació de la Carolina Gessus i la seva obra de manera plàstica, diguéssim, i això és una de les activitats del festival. Llavors hi ha un altre dia que fem el mateix, però en un festival de cine, d'audiovisuals, curtmetratges, videoclips, peces experimentals, etcètera, en el cinema trufó, que en aquest cas són realitzadors de Girona, que s'apropen a la Carolina Maria de Jesús a través de l'audiovisual. Un d'ells és Albert Serra, que cada any participa al festival, em sembla que no ha fallat en cap de les 18enes de les edicions que s'han fet fins ara, i també és superinteressant. I llavors hi ha la gran nit del festival, el que diguem la gran gala, que és una gala en directe que es fa a la Mercè, que això seria el dimarts 4 de febrer a les 8, que aquí és on fem l'aproximació a la seva obra amb música, teatre, humor, dansa, pull dance, track queens, o sigui, des de totes les disciplines que et puguis imaginar, com interpreten l'obra d'aquesta... Una autèntica obra de varietats, eh? Totalment, totalment, totalment, totalment. De fet, s'assembla bastant un cabaret, perquè al final, el dia de la gala, el que acaba sent és una gala transgressora, lliure, no subjecta a cap gènere, diguéssim, sinó que tothom s'hi apropa de la martera més experimental i artística que troba, i jo trobo que el bo del Pepe Sales... a part de rescatar aquests personatges, és que tots els artistes que hi participen en qualsevol disciplina ho fan de manera altruista, diguéssim, i és ben bé per l'ànim de valorar el personatge, de posar-lo al lloc. Són els autèntics patrocinadors del festival. Exacte, del festival, clar. Sí, sí. Digues, digues. no, no, endavant, endavant carta blanca anava a preguntar per la Carolina Maria de Jesús és que m'he quedat així amb les ganes clar, la pregunta és quan es va trigar després a valorar realment la figura la figura es va valorar, és que l'història és bonica per això val la pena anar-la intercalant una mica perquè l'any 60 ràdio novel·la tu, hem superat un format també blanc i negre L'any 60, o els anys 60 en general, a nivell global, són molt importants, perquè són uns anys de canvis brutals i tal. L'any 1960, que és l'any que ella es dona a conèixer, que publica, que té aquest excitàs brutal, estem en el Brasil, de la inauguració de Brasília. La gran capital que van transformar, que jo era petit, i veia totes les revistes les fotos d'una ciutat impensable. Una cosa... Futurista era ben... Sí, sí, realment. Una meravella, no? Una cosa impensable, eh? I aquesta modernitat del Brasil de l'any 60 contrasta amb aquest Brasil perifèric. De la dona aquesta, que en el seu diari tots els fragments del diari dia al dia a dia comencen per la búsqueda de menjar. Ella, quan té el menjar pels seus fills, ja ha fet la diada. Ja pot escriure, ja pot no sé què, pot no sé quantos. Hasta que no té el menjar pels fills, és una búsqueda, és una fam. És l'atenció del dia a dia. És brutal, és que és una cosa brutal. Aquest Brasil del gran èxit, el Brasil encara ens el pinten com el país del futur. Sempre fa 60 anys que és el país del futur, perquè... Però hi ha aquella imatge tan impactant, que em sembla que és a Sao Paulo, perquè al final Sao Paulo no deixa de ser la principal capital financera del Sud d'Amèrica, que és aquella imatge on hi ha un mur, on es veuen grans blocs d'edificis de 20 plantes, apartaments de luxe, i just les faveles al davant, que clar, tu veus allà el contrast i és aquelles dues realitats, no diria lluitant o confrontades, és que amb perfecta sincronia, no? I al final és com nosaltres volem mostrar això, però la realitat és aquesta. Doncs l'any 64, quatre anys després d'aquest megabum, resulta que hi ha un cop d'estat militar al Brasil, un cop d'estat brutal, els amics del Bolsonaro que... Han estat fins ara fa poc? No, no. O sigui, estem parlant de coses molt sèries. I, naturalment, la Carolina, que amb els cèntims que ha fet de publicar el primer llibre, ha aconseguit sortir de la favela, que era el seu gran somni, i tenia el que ella deia una caça de ladrillo, donar estudis als seus fills i tot, va morir que encara el cop d'estat dels militars encara hi era. I, per tant, hem de pensar que els militars l'obra social de la Carolina no la volien per res ni els interessava res. però bueno, dins de tot la dona va tenir el final feliç de poder viure amb la seva vida i sobretot de poder educar els seus fills aquesta és la història de la Carolina per això nosaltres hem volgut començar el festival amb un acte que uneix El poble brasilè. Hi ha dues coses que coneixen el poble brasilè puntualment. Una seria la selecció de futbol, que és la gran... Això és ABC. Però diguem que la cosa més important al Brasil, més que la selecció de futbol, és el Carnaval, que és una festa pagana admesa per centres religiosos, estaments polítics, i és la festa de tothom. i nosaltres hem volgut començar precisament el festival amb aquest carnaval, que el presentador serà el senyor que tenim aquí al costat. Són multitasques, total, en aquest festival tothom fa de tot. Polivalència. Sí, total. Explica-los què fotràs en aquest festival, va. Doncs això, a la inauguració hi haurà aquest gran carnaval, amb un concurs de disfresses, fins i tot, amb diversos premis, i sempre acaba sent una festa. Diguem inauguració, però el que acaba sent és una gran festa, no? I una mica l'esperit del Pepe Salles és aquest, eh? O sigui, no es fa res, tot i que parlem de temes que poden semblar densos, en realitat sempre ho agafem tot des de la vessant lúdica i transgressora, no? I festiva, fins i tot. Vull dir que tothom que no ha vingut mai al Pepe Salles que vingui, que no es pensi que ve... amb un simpòsiu, sinó a viure aquesta autora des de la festa, des de l'apartat cultural i lúdica, diguéssim. Sí, hi ha uns premis aquest any a la millor disfressa. La disfressa no és obligatòria, naturalment, perquè ja és més complicat. Esteu parlant amb un cap de colla de Carnaval, eh? d'aquí de roses doncs aviam si s'animeu aviam si afinem perquè hi ha uns premis que són molt pepe sames que són dos nits cada que és al hotel Cristina això a la millor disfressa dius? sí esteu a punt de carregar-vos tota aquesta imatge intetxable que tinc de persona professional i plantar-me allà disfressat t'esperem t'esperem tu pensa que el dia d'avui no, o sigui, hi ha una barra de bar que portarà el col·lectiu LGTBI, hi ha drag queens, hi ha DJ, hi ha capoeira, hi ha tamborada, i bueno, no sé, com vulgueu, podem fer bocadillos també. Hi ha un altre premi, que és un sopar íntim allà a Paratallada o restaurant al pati, que es menja molt bé. Després és un casc de moto i una jaqueta cedits per la casa, no sé quina casa. Onda. Com diu la directora, en la moto l'has de posar tu. No, clar. I llavors el Guillem Terribas de la 22, l'altre dia s'apunta i diu, vinga, va, hi ha un lot de llibres. Un lot de llibres, sí. Vinga, tu! Un lot de llibres de la 22. I llavors, vinga, posa un lot de llibres de la 22. Tu te creus que a mi no m'ha pagat mai ni un cafè amb llet aquell Guillem Terribas. I va regalar llibres a Tort i a Gret. Cachin, nena. Cachin, nena, un abraçava Guillem des d'aquí. Tu has de treballar més. No, ja ho sé, he de ser més simpàtic encara. Quin remei. Escolta, unes activitats que, com dèiem, comencen amb la posada de llarg, amb aquest carnaval el dissabte 1 de febrer a les 8 del vespre al Centre Cultural La Mercè. Anem desgranant, si us sembla, entre La Mercè i el Trufó molt ràpidament. Anem tenint diferents activitats i, vaja, també està molt bé perquè... Teniu compresa com les activitats presencials fins al dia 6, aproximadament, i després ja ho espanyem una miqueta més fins al dia 15. Que és la clausura de les possessius. Clar. Finalment serà el dia 7. 7, m'han dit. 7? Sí. Val. Bé, l'endemà de la inauguració, que és el de febrer, com deies, el diumenge 2 de febrer, a les 11 del matí a una matinal, per la gent que no tingui ressaca, i el que farem és passar al cinema trufó a una pel·lícula que potser molta gent ha vist, que és Ciudad de Dios, que és una pel·lícula que descriu molt bé l'ambient de les faveles del Brasil, i la presentarà Àngel Quintana, hi haurà una mica de debat, i després hi haurà Vermut, perquè, com us he dit, tot acaba amb festa, per baixar una mica. Dilluns 3 de febrer hi ha una conferència, potser és la part més... Més densa, no? Més acadèmica. Més acadèmica, exacte, sí. A la Mercè també, dimarts, com us dèiem. Perdona un segon. Aquest any la conferència, perquè sempre hi ha un marge dins de la serietat de les coses, la conferenciant, que és la Iris Martínez Hernández Quini, aquesta amb dos noies que toquen els tambors i van fent la conferència i toquen els tambors tot. Vull dir que hem comprat un... Una bateria de xulets d'aquests d'allò, per ambientar allò. Sí, aquí posa conferència, però bueno, sota paraula d'honor, eh? No, no, però ei, ja ho és. Per això mateix. Canviant el concepte totalment d'allò. Digues, digues. Vale, dimarts a la Mercè, a les 8 de vespre, la gran gal en directe amb més de 40 artistes, des d'això, des de la Sol Picó, que també és una clàssica del festival, fins al fozzo de Vilallonga, les Ninets, bueno, de tot, una representació artística super... supergran, amb en Jordi Coromines, altres actors, humor, etc. Dimecres 5 de febrer a les 8 al Cinema Trofó hi ha el festival aquest de curtmetratges que dirigeix l'Esther Bertran. I dijous 6 de febrer hi ha un debat, un debat obert, que també us avisem que sol ser debat, no és una d'aquelles taules rodones on tothom està d'acord, sinó que realment hi ha debat, perquè es toquen temes complicats, del racisme, la classe social, es toquen molts temes i sol ser un debat animat, vull dir que també us animo a venir, la gent del públic també participa, es parlarà d'esclavitud, es parlarà d'esclavitud fins i tot a Catalunya, vull dir que pot ser polèmic i interessant també, val? Sí, sí. I el que dèieu, les exposicions, el festival s'acaba al 6, però les exposicions d'art continuen obertes fins al 15, en principi, no? 15 o 16. Vull dir que tothom que vulgui passar per la Mercè, que va de veure aquestes exposicions d'art i d'escultura i pintura, que pot passar a veure, estarà obert per tothom. I després de la gala en directe, si em permeteu, direm que és una plataforma una mica de... No de promoció, però sí d'ensenyar el moment artístic de la gent de Girona. Els artistes aquí a la ciutat de Girona per pujar a un escenari el tenen una mica cru perquè no n'hi ha gaires d'escenaris. Llavors allà el que es munta és un gran escenari i amb un equip tècnic que la majoria col·laboren també desinteressadament des del principi del festival i són bons, són molt bons, es aconsegueix una qualitat de so i... i d'imatge més que acceptable, i el que té d'especial aquesta gran gala és la gran varietat de músiques, d'estils i tot, i sobretot que molts dels... dels temes que es fan i tot això, fan especialment, bé, tots perquè tots dediquen el tema a l'autor que estem treballant, en aquest cas la Carolina, però diguem que hi ha unes col·laboracions entre artistes que són inèdites totalment, que es fan especialment pel festival. La Sol Picó, Premi Nacional de Dansa, que aquest any col·laborarà amb el Granvià d'Aura Mangara, de Banyoles, i amb Marc Balsac, de Banyoles. Vull dir, el Martí Pere Ferrer també ve amb un guitarrista en Torres. També són actuacions que són el mateix en l'Eix Cabarroques actuar amb la seva senyora, l'Ester Bertran, perquè ells són humoristes també, o sigui, dominen una sèrie de coses que, a part de fer nens i això, dominen moltes coses. I, bueno, després hi ha també la Easy Revolution Band, també, que és una banda formada per aquest dia, el Jordi Coromines, l'actor, que també treballa amb una persona del món de la capoeira i un músic, en fi, que són actuacions inèdites. Doncs mira, si us agrada l'art, si us agrada el carnaval, si us agrada Brasil, si us agrada també les varietats, Ho teniu tots junts. En el 18è Festival Pepe Sales, d'Art Independent, entre l'1 i el 15 de febrer, recordem també, amb Carolina Maria de Jesús com a taló de fons. I accés gratuït a tots els actes. Accés gratuït, si ens ho posen gratis, Arnau, ens ho posen gratis. És que el farem el febrer de Girona, que fa molta fred. Exacte, serà fàcil d'anar-hi, sisè. I si hi ha entrepens, encara més. Home, home, t'anava a dir. Si no, te'ls irem a gust. Lluís Aleix, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos aquesta estona. A vosaltres. Moltes gràcies. Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat, la web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compra producte local. Compra al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona. Som la teva veu. Som la gironina. Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. El més clàssic i el més actual del Soul, cada dos divendres a les 10 de la nit, al 92.7 de la FM. I en podcast a gironafm.cat. La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas. La tertúlia de Girona FM. Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la ràdio de la ciutat. Cada dia, veus de tots els àmbits analitzen l'actualitat de Girona i de Catalunya i et donen les eines per entendre el que passa en clau local. A Girona FM. La gironina. Info Podcast, la càpsula informativa de 3 minuts amb tota la informació bàsica del dia. Notícies, agenda i informació de servei. Un producte de Girona FM i la xarxa fet i pensat en digital. En exclusiva a gironafm.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi. Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els quatre rius, amb saïdes bai. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell. L'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. Somriurem. Quan tot falli, abraçarem el temps junts quan el món s'encalli. Somriurem quan tot falli. Guardo una vida cada instant. La Rosada estàs al seu bell fred i humit. A poc a poc ha anat quedant buida a la plaça. Guardarem un bon record d'aquesta nit. quan sota els estels tot el poble ballava. Que ens adorni suau la calma de l'estiu mentre el sol desperta als cims de les muntanyes i desplega a poc a poc tots els camins i per les finestres es projecta l'alba. Hem anat veient el pas dels anys i pels que venen seguirem cantant. I ho hem dit a la portada, Milà sempre és un bon pla i qui sé que sempre suma un bon pla és en Pere Albertí, que em sembla que ja el tenim al Duomo de Milano. Buongiorno, Pere, com estàs? Buongiorno per la matina, aquí a Milà. reunits davant del Duomo aquí un bon grup de seguidors del Girona i el dia és un dia rúfug està ploguent però és una pluja d'aquelles saps tipus nord? tipus del nord però estic per exemple amb mi està en Jordi Bufill al Ràdio Girona Girona FM què tal Jordi? hola bon dia com anem per allà pel Duomo? Bé, aquí estem sota la pluja, que avui és un d'aquells dies de Milà que plou tant, i aquí estem aguantant i esperant arribar als dilluns. Jo ja sé que aneu pel futbol, però a veure, a mi no m'enganyeu pas. Segur que heu esmorzat molt bé i que teniu moltes ganes de dinar, eh? Sí, no, no, es menja bé, es menja bé. Alguna pasta ja l'hem provat aquests dies. Jo hi vaig arribar dilluns i ja hem provat alguna cosa i es menja molt bé. És una bona ciutat per menjar. Com arriba de moment l'ambient? Em sembla que el jovent gironí s'ha convocat a les 12 tot plegat però que ja està arribant tota la comitiva gironina. Sí, ja hi haurà al voltant d'un centenar de persones ben bones i estan començant a arribar. La situació és a les 12 del migdia però ja cap a una mica abans ja estaran aquí i molt bon ambient, sobretot a les terrasses del voltant d'aquí del... del Duomo estan plenes de gironins que estan acabant això d'esmorzar abans de venir cap aquí, molt bon ambient, càntics, famílies, tot a les edats, des dels més petits fins de gent gran, emocionada, alguns recordant familiars que ja no hi són i que tant de bo estiguessin aquí veient això, perquè han vist el Girona en èpoques molt fotudes i això és molt bonic de contemplar, i molt bon ambient, un ambient molt sac, com és l'afició del Girona. T'anava a dir Jordi, és que ho hem parlat amb l'Arnau Madrià aquest matí, una mica la sensació, ja que l'equip és pràcticament impossible que es classifiqui per a la següent ronda, el que sí que hi ha aquella sensació de gaudir aquest any de Champions fins al final. Sí, totalment, això, més enllà de guanyar o perdre, al final la victòria és ser aquí, poder ser partícips d'aquesta experiència que crec que acompanyarà tota l'afició del Girona al que queda de vida i que no se sap mai si es repetirà, tant de bo que sí, hi ha un projecte molt interessant a nivell del club que fa indicar que l'equip viurà experiències contínues com a mínim a primera divisió, que això ja és molt important i sobretot això, no? La gent ve a gaudir, a representar aquest orgull gironí que s'ha creat en els últims anys amb l'estabilitat del club en categories altes Jordi, deixa'm tranquil que puguis anar a fer el segon esmorzar si cal o el que sigui, no sé si tens el Pere per allà al costat Sí, ara tot torna un Pere, bueno, ara anem a treballar això després ja anirem a dinar ara anem a treballar nosaltres Una abraçada, Jordi Una abraçada, gràcies Bueno, ja m'heu seguit. Acaben d'arribar ara un bon grup de gent. Ja els he sentit. Sí, doncs aquí comença la festa. Ara, a les 12, comença la festa. Avui hem vingut a disfrutar, amic meu. Avui hem vingut a disfrutar. Si traiem alguna cosa positiva, collonut. Si no, escolta, escolta, com diuen els castellans, que ens quiten la bailau. A part, et diré una cosa. És que ara no vull patinar, però el partit és a Sant Siro, no? És a Sant Siro, amic meu, Sant Siro. T'ho dic perquè el tiren a terra aquest any, eh? El tiren a terra? Ah, no ho sabia, això. A mi em sona que el tiraven a terra, eh? Bueno, escolta, més de tirar-lo a terra ja ens el podien regalar, no? I el portem cap a Girona. No sé si és que el tiren a terra o el reestructura no passa alguna cosa, perquè aquesta era l'última temporada del Sant Siro, tal com el coneixem. Doncs imagina't jugar a Sant Siro l'última temporada d'aquest estadi i gaudir del Girona. Quins ho tenia que dir? Quins ho tenia que dir fa 20 o 25 anys. Ah, bueno, s'ha salvat. Ara ho estic trobant. Se salva, se salva. No, no, al final se salva. Se salva? Sí, sembla que se salva i que faran una reestructuració. Però bueno, no serà l'última. A veure, potser després de la patacada que li fotrem avui al Girona, potser se n'arrepentiran i ja no, que ja ens el fotem a baix i ja està, fem un de nou, perquè això ha quedat molt, molt més. Bueno, maco, doncs ja veus, aquí amb la gent gaudint, esperant ara les 12. Després ens concentraran tots, m'han dit el lloc, però com que tinc mala memòria, ens concentren tots allà, la policia ens vol tots concentrar allà perquè la gent de Girona ja saps que som perillosos. Això és que no us coneixen gens, o sigui, us estan comparant amb una sèrie d'edicions. Per favor, sí, això és terrible. Som molt bona gent, molt bona gent. Mira, ara estàvem aquí a les galeries aquestes vidriades, Saps aquestes les de Victoria Emanuel, aquestes galeries amb vidres, i la gent estava aprofitant per fer compres, un que comprava un bolso de 1.500 euros, l'altre de 2.000... Comprant, suposo que també n'hi ha algun que robava, que per això els carabinieri volen veure què passa, no? En fi, bueno, maco, doncs ja està. Sempre és un autèntic plaer parlar amb tu, i més quan esteu d'aquesta manera, lluny de casa, però fent sentir com a casa un Girona que farà tremolar Sant Siro, sense que mena dubte. Sense cap mena de debò. I gràcies per trucar, també és un gran plaer parlar amb vosaltres i sentits acollits per la ràdio gironina i que pugueu fer sentir a la resta, perquè hi ha molts que voldrien estar aquí. Som 2.000, però segur que en serien molts més que voldrien estar aquí. Però clar, és un dia elaborable, és un desplaçament que té el seu cost... jo ho entenc i clar jo tinc la sort de ser jubilat i que clar els jubilats doncs cada dia és diumenge no sé com dic tu m'entens però bueno però tota aquesta gent que sàpiguen que intentarem cridar tant com podem per tots ells perquè d'acord estic convençut que no seríem 2.000 seríem 10 o 15.000 aquí d'acord? Gràcies per tot Ciao Gràcies Arrivederci Un esperit que ens fa millors, perquè som d'aquest paisatge, des del mar fins a Ponent. Acceptem el repte, respectem de cap a peus, però seguirem, i tant fins al final. Girona! Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els quatre rius, amb saïdes bai. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza al 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. Sempre fa gràcia sortir una estona de l'estudi, més si anem cap a l'espai 22, avui especialment per comentar el Club Tàndem, i és que arriben avui a Girona en aquesta segona parada del programa, per poder comentar la jugada, Juliana Canet, bon dia i bona hora. Bon dia, què tal? També ens acompanya Marina Porres, bon dia i bona hora. Què tal? Bona tarda. Primer de tot, em sembla que sempre és bona excusa passar per Girona. A mi m'encanta venir a Girona, jo sempre ho dic, que si no vinc mínim un cop al mes em trobo malament, m'agafen que els freds... No, no, m'encanta venir. A més és que jo vaig viure aquí i llavors li tinc un efecte especial. A mi sí, fan moltes coses, vull dir que per una excusa o altra sempre acabes venint molts cops l'any. Encara que no volguéssim, hauríem de venir molt sovint, per tant, millor prendre'ns-ho de cara. En aquest sentit, us anava a dir, veniu amb una molt bona excusa, amb aquesta segona aturada del Club de Lectura, vaja, vull dir, em sembla que millor motiu impossible. Sí, a mi em fa especial il·lusió que aquesta segona parada de Club Tàndem sigui aquí a Girona. A més, crec que quedarà molt bé i molt lligat, perquè realment era una ciutat molt important per Joaquim Ruira, que és l'autor que toquem avui, vull dir que quedarà molt xulo. Tan li queda tan lligat que va néixer en aquesta ciutat. De fet, encara es conserva la casa on va néixer, amb un estat una mica deplorable, aprofitem per dir, però tenia un lligam molt estret amb Girona i hem pensat que era bonic fer-ho aquí. El que us anava a dir, Pinya de Rosa, per què aquesta obra? Doncs perquè a Club Tàndem volíem parlar d'obres de la literatura catalana que fossin importants per nosaltres o que fos impossible no saltar-se i aquest és el cas claríssim de Pinya de Rosa. És una obra que no et pot saltar perquè totes les altres obres que toquem a Club Tàndem s'expliquen gràcies a això, gràcies a que existeix Joaquim Roira i que existeix Pinya de Rosa. Va ser realment, és un nom fundacional en la prosa catalana i com diu la Juliana, és a dir, tots els escriptors que han vingut després de Ruïra ens hem trobat que li reten homenatge, que diuen que li deuen coses i per tant ens ha interessat explicar, no, d'alguna manera aquesta fundació, quines bases va posar Ruïra i per què tanta gent s'hi va agafar després i volíem una mica treballar la seva obra i fer-la llegir i ens consta que ha agradat molt. I també aquest punt que comentes tu, Marina, de fer-la llegir, o sigui, de fer que gent que potser no ha llegit Ruïra perquè és un autor que, pel que sigui, no ha sigut tan mainstream com és ara Mercè Rodoreda, per exemple, doncs que la gent tingui l'excusa de llegir-lo quan potser no ho ha fet. I especialment també amb una obra tan connectada amb la Costa Braga. Clar, això queda tot molt rodó, la veritat és que queda molt xulo. De fet, vam dubtar si veníem aquí o potser anàvem a Blanes, perquè en realitat Blanes és molt important també per l'autor i especialment per Pinyada Rosa, però mira, vam decidir-nos per Girona perquè al final és capital. A més, perquè en realitat, amb l'excusa, anem bastant per la Costa Brava, o sigui, no serà l'última vegada que aparem a Girona, perquè anem a Palafrugella a parlar de Pla, anem a l'escala a parlar de Víctor Català, per tant, en realitat seria molt fort d'anar a tots aquests llocs i no venir mai a Girona, no estaria bé. Anem més a la Costa Brava que a Barcelona, i no és broma, és que la Costa Brava ha estat un paisatge que ens ha donat molts artistes i molts escriptors, per tant... i a més també un plantejament de programa que també intenta recuperar aquestes obres tan clàssiques per un públic potser més jove aquesta gent que potser no es va enganxar tant d'hora a la lectura i que ara ho poden aconseguir sí, per gent més jove però en realitat és un programa que volem que sigui per totes les generacions i que crec que és així i que quan vens als esdeveniments de Club Tàndem es veu molt clarament perquè pot haver-hi gent de 18 anys i també pot haver-hi gent de 60 anys com la meva mare que ella sempre reivindica que es fan no perquè sigui la meva mare sinó perquè realment li agrada el programa que té raó perquè no ve a cap esdeveniment del que no surti d'aquí, per tant jo me la crec. O sigui que sí, jo crec que té aquesta cosa que pot interessar a qualsevol persona que tingui una mica d'inquietut literària, cultural, que li interessi Catalunya. És com una excusa per fer llegir obres, com a tots els clubs de lectura en realitat, que potser pel teu propi petó no arribaries a llegir, i en canvi si te la trobes enmarcada, si te la trobes en un relat de conjunt, doncs és més fàcil que hi puguis accedir. Però jo crec que simplement és un programa per a lectors. És a dir, qualsevol persona que li interessi la literatura crec que li pot interessar. Us anava a dir, el primer acte, el de Mirall Trencat a Barcelona, em sembla que el vau fer el desembre, sold out, em sembla que la intenció també és que això no sigui pas el sostre. Què vols dir? Que fer més sold out? Fer més sold out per tot el territori, per tot Catalunya i seguir repartint llibres i literatura. Efectivament, farem sis escapades més, comptant aquestes dues primeres que hagi fet i anirem a Reus, anirem com dèiem a la Costa Brava i esperem, evidentment, petar-ho a totes les trobades. És veritat que més gent de la que ja deixem que s'apunti no pot venir, perquè si no ja no és un club de lectura i si de cas seria un programa en directe, un programa en públic. I la gràcia també per nosaltres és que aquesta part presencial també tingui la interacció del públic, que per això ho fem presencial i per això... sumem també com aquest esdeveniment, perquè si no podríem deixar-ho anar al programa i ja està. Però sí que teníem ganes també de sumar-hi la veu dels espectadors i la manera de fer-los també en un format més de petit comitè. De club de lectura, totalment. Vull dir que en realitat la gent pot i ha de venir aquí a xerrar. Al final és buscar aquesta intimitat, no ho suposo? La gràcia de fer els esdeveniments presencials és precisament replicar el que és, un club de lectura que és un lloc on es generen tota una sèrie de converses a partir d'un llibre que s'ha llegit com cadascú individual però que llavors ho poses en col·lectiu i que com sempre passa en tots els clubs de lectura, hi ha lectures que no t'esperen i hi ha mirades diferents i per això sempre és bonic i interessant fer clubs de lectura. Sí, i que jo crec que la gràcia del nostre programa és que d'alguna manera sembla que ens estiguis espiant per un pany i que estiguis podent veure una conversa entre dues amigues i per tant també té gràcia que arribi un punt que aquesta conversa s'obri i on tu puguis dir la teva i com deia la Marina sumar mirades diferents que les nostres. Doncs escolta, jo m'hi quedo una estona Marina, Juliana, en tu en qualsevol cas aquí estarem, moltíssimes gràcies per aquesta estona. Gràcies, gràcies a tu. Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat, la web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. Som la teva veu. Som la gironina. Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els quatre rius, amb saïd es bai. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza al 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. No sé quina hora és, però és fosfa estona. És fàcil veure que no hi ets ni un paper. Ja poc importa, poso els peus a terra, vull caminar. En un dia radiant encara em queda temps per descobrir tot allò que m'he amagat i que no m'he volgut Corren, corren pels carrers, corren, paraules que no s'esborren, imatges que no se'n van. I ploren, ploren pels carrers, ploren, com gotes d'aigua s'enyoren, aquells que ja no es veuran. Difícil descobrir qui sóc avui, una gota em cau mentre un altre em treu la cel. Plou i passa l'hora, tumba la bala, tumba la bala, que m'apuntava a la meva, jo mateixa em disparava. Raig de llum, il·luminant trauma-funt. Una revolució dins meu, desedueixo i es transforma. No, no, no, no, no, no, no, no, s'esborren. Em conformo a mirar-me, mirar-me dins, cap enfora. Oh, anar-te a buscar Nena, no és broma, hauria d'haver estat diferent, però en un moment s'han tancat les portes. Poso els peus a terra, vull caminar, necessito despertar en un dia radiant. Encara em queda temps per desplorir tot allò que t'he amagat i que no t'he volgut dir. Corren, corren pels carrers, corren, paraules que no s'esborren, imatges que no se'n van. I ploren, ploren pels carrers, ploren, com gotes d'aigua s'enyoran, aquells que ja no es veuran. Corren, corren pels carrers, corren, paraules que no s'esborren, imatges que no se'n van. Sous-titrage Société Radio-Canada Miro i cada persona al davant porta un secret amagat. Seguim, cadu solo el bar repetit. Si el món es mou, jo em puc estar durant. Hi ha tantes coses a fer i et queda tan poc temps per fer-les. Tantes coses a fer, llocs per recordar, llavis per passar. De fora hi ha un dia Fins demà! Per molts que he vist que et envio, sempre n'hi haurà minuts per trobar. Si el món es mou, jo em puc estar aturat. Hi ha tantes coses a fer i em queda tan poc temps per fer-les. Tantes coses a fer, llocs per recordar. Hi ha avis per besar. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio.