episodis

Resum general Cobertura en directe des de la 9a edició de la Cioter Europe (Fontajau, Girona). El programa recorre els grans eixos de la fira: B2B i cicloturisme (Cioter Connect), auge de les e-bikes i mobilitat urbana, solidaritat amb Ciclistes Sense Fronteres, nutrició esportiva i el paper institucional de Girona com a seu i ecosistema d’innovació. Temes principals • Cioter Connect i cicloturisme: el B2B de la fira, dades de mercat i oportunitats de desestacionalització turística. • E-bikes i mobilitat urbana: tendència clara cap a la bicicleta elèctrica, zones de baixes emissions i flotes corporatives. • Solidaritat sobre rodes: llançament del moviment Ciclistes Sense Fronteres i nova bici estandarditzada per a Senegal. • Nutrició esportiva: posicionament de Finisher, qualitat de fórmules i compliment de no doping; estratègia omnipresent en proves i farmàcies. • Girona, hub ciclista: equilibri qualitat-quantitat, impacte econòmic estimat (5–10 M€) i possible ampliació d’espais pel 10è aniversari. "Connect vol connectar" — la filosofia que guia el programa B2B del festival. Cioter Connect i cicloturisme (amb Mauri Carbó) Clau B2B i desestacionalització • El Connect crea espais perquè marques, distribuïdors, proveïdors, mitjans i botigues generin oportunitats de negoci. • Girona i Costa Brava, destinació líder de cicloturisme en creixement: entrenaments hivernals de professionals, rutes individuals i viatges organitzats. • Beneficis territorials: el cicloturisme és mobilitat lleugera i sostenible i activa mesos de temporada baixa (febrer–maig i octubre–novembre). • Eina digital del festival per agendar reunions i desvirtualitzar contactes als coffee breaks. "El cicloturisme genera 44.000 M€ a Europa i més de 2.000 M de viatges anuals." E-bikes i mobilitat urbana (amb Marc Sabrià, Ecobike) Tendències de producte i ús • Dominància de l’elèctrica sobre la mecànica en urbana i trekking; sectorització màxima per ús i orografia. • Girona i entorn: augment d’usuaris que entren a la ciutat en e-bike; impuls per ZBE. • Flotes corporatives: empreses substitueixen motos/cotxes per e-bikes corporatives, amb traçabilitat i telemetria. • A la fira: enfoc demo-first — provar la bici per ajustar-la a necessitats reals. "La manera més còmode de moure’t per Girona és amb bicicleta elèctrica." Solidaritat: Ciclistes Sense Fronteres (amb Romà Goulet) Moviment i impacte a Senegal • Llançament del moviment Ciclistes Sense Fronteres per sumar el “major equip de ciclistes solidaris”. Objectiu: finançar bicicletes per al projecte Bicicletes per l’Educació a Senegal. • 10 anys d’experiència i +2.000 bicicletes lliurades. Clau d’eficiència: bici estandarditzada pròpia (nova Viva Bike: corretja, llantes de magnesi, components robustos i antirobatori, quadre unisex alumini). • Matriculació i traçabilitat de cada bici (km, avaries, ús) per optimitzar manteniment i impacte. • Nou enfoc: de finançament institucional a comunitat de ciclistes. Repte de fira: 50 nous socis. "Si no comuniquem bé, és molt difícil arribar. La Cioter és l’aparador per activar la comunitat." Nutrició esportiva (amb Cesc Debo, Finisher) Marca, canals i educació de l’esportista • Finisher, marca farmacèutica: venda exclusiva en farmàcies i presència en grans proves (Vuelta, Volta, CicloBrava, Titan Desert…): abast amateur i professional. • Enfoc en qualitat de fórmules, ingredients i compliment de normativa no doping; educació perquè l’esportista valori la suplementació com valora el material. • Objectiu: arribar a més ciclistes i facilitar el producte en el dia a dia. Girona, seu i estratègia de ciutat (amb la vicealcaldessa Gent Magell) Ecosistema, impacte i futur • Girona consolida la Cioter malgrat ofertes d’altres ciutats europees; hub Girona Salut i Ciclisme per ordenar l’ecosistema (marques de bici i tèxtil, salut, innovació). • Equilibri qualitat–quantitat: prioritzar qualitat i convivència urbana, amb reconeixements internacionals. • Impacte econòmic estimat: 5–10 M€; treball per ampliar espais de cara al 10è aniversari. "No parlem de quantitat, sinó de qualitat." Xifres i dades clau • Cicloturisme a Europa: 44.000 M€ i >2.000 M de viatges. • A la fira: prop de 8.000 participants en proves i ~500 marques. • ONG: +2.000 bicicletes lliurades a Senegal; objectiu 50 nous socis a la fira. • Impacte Cioter a Girona: 5–10 M€ estimats.

Panorama general Episodi temàtic d’arts a Els Quatre Rius (Girona FM) amb converses sobre cinema i exposicions locals. Cartellera amb dues estrenes destacades, retrospectiva François Truffaut al Cinema Truffaut i tres propostes d’art: al barri de l’Eixample, a Banyoles i a la Fundació Balbi. "Que no us enganyin els termòmetres d’avui: la tardor ja ha arribat a Girona." Cinema Homenatge i conversa cinèfila inicial • Record a Robert Redford i repàs a clàssics del periodisme al cinema: Todos los hombres del presidente, Zodiac, Nightcrawler i Spotlight. "Nightcrawler... una meravella que s’anticipa al sensacionalisme." Carla Simón al Trufó i els Òscar • Balance de la trobada amb el públic de la Carla Simón a propòsit de Romeria (gran resposta d’espectadors). • Debat sobre la preselecció espanyola als Òscar: es destaca que enguany la tria és sòlida i que Sira(t) d’Oliver Laxe agafa embranzida internacional. • Agenda: el Truffó marxarà a la Seminci de Valladolid per Fires de Sant Narcís. Estrenes de la setmana • “Un gran viaje atrevido y maravilloso”: proposta arriscada dirigida per Kogonada, amb Margot Robbie i Colin Farrell. Drama-romanç amb viatge retrospectiu pels records. • “Mi amiga Eva” de Cesc Gay: comèdia dramàtica de consens amb Nora Navas, Juan Diego Botto i Rodrigo de la Serna. Crisi vital als 50, to agredolç marca de la casa. Cicle François Truffaut al Cinema Truffaut (25è aniversari) • Retrospectiva amb còpies restaurades fins a l’1 de desembre: Hitchcock/Truffaut + Les 400 coups d’arrencada; també Tirez sur le pianiste, Jules et Jim, L’enfant sauvage, La nuit américaine, Le dernier métro, etc. • Doble sessió setmanal (tarda/vespre). • Apunt tècnic: projectar “com Déu mana” amb restauracions actuals i sense mites sobre pendrives o bobines. "La gent encara es pensa que hi ha un pendrive allà al Trufó... i vinga." Art i exposicions “Ocell sense ales” (AV de l’Eixample, Girona) • Dibuix i pintura d’Ismael Jaber. Relat vital d’un artista migrant que transforma vivències dures en esperança i obertura. • Inauguració amb pica-pica i presència de l’artista. Exposada tot un mes al local social del barri. Biennal d’Art Contemporani i Gastronòmic (itinerància a Banyoles) • Selecció dels primers premis i accessits de les 5-6 edicions (2014–2024). Diàleg entre art contemporani i cultura gastronòmica. • S’exhibeix a l’Espai “i Tard” de la Fundació Lluís Coromí (Plaça Major, Banyoles). • Voluntat de promoció arreu de Catalunya i de captar artistes per a l’edició 2026. Visites guiades i activitats paral·leles. “L’olor i la pols” – Josep Massana (Fundació Balbi) • Escultura en fusta per un ebenista de formació. Obra majoritàriament en xiprer recuperat de l’entorn proper; l’exposició desplega una dimensió sensorial: l’olor del xiprer et rep a l’entrada. • Més de 200 peces i una instal·lació de 1.000 fulles tallades a mà (uns 260 cops d’eina per fulla): reflexió sobre cicles de vida, memòria i el “cor de l’arbre”. • Signe formal i conceptual: la T, el diàleg vertical/horizontal (terra-cel) i la lectura del moble com a metàfora vital (suports i pla on “hi passa la vida”). • Visites comentades i activitats (taules rodones, concerts) durant el període d’exhibició. Exposició de maduresa que recull 10–15 anys de recerca. "Quan entres a l’exposició ja notes l’olor present." Dades pràctiques • “Ocell sense ales” – Associació de Veïns de l’Eixample (Girona). Inauguració: divendres 19/09, 19:00. Obert fins al 19/10. • Biennal Art Contemporani i Gastronòmic – Espai “i Tard” (Fundació Lluís Coromí, Banyoles). Inauguració: 19/09, 19:00. Obert fins a l’1/11. • “L’olor i la pols” – Fundació Balbi. Obert fins al 31/10. Visites comentades programades (p. ex. 02/10). • Cicle François Truffaut – Cinema Trufó. Doble sessió setmanal (tarda/vespre) fins a l’1/12, amb còpies restaurades.

Introducció editorial • El programa arrenca amb una reflexió vital sobre els lligams digitals: el presentador parla dels WhatsApps acumulats, amistats llunyanes i la idea que estar «connectats tot el dia» amb qui ja no forma part de la quotidianitat és antinatural. • Idea clau: les notificacions infinites evidencien el desig de no acceptar el pas del temps. • Petit gag intern amb Arnau Vila (veu tocada i broma dels “tres gats”), i comentaris de clima i cinema. "Estar tot al sant dia connectats amb gent que ha sortit d’aquesta dimensió diària és antinatural." Llibres i pensament: Filosofia de la Moda (Rita Rakosnik) Per què aquest llibre i per què en català • La Rita Rakosnik presenta “Filosofia de la Moda” (L·Geminada), que omple un buit en català sobre moda des d’una perspectiva de sociologia, història i filosofia. • Estructura: traduccions inèdites al català de textos clàssics + un pròleg-assaig de l’autora (“L’estil entre línies”). "M’agrada dir que la moda és la forma de sociologia més superficial, però potser la més reveladora." La moda: baròmetre cultural i pop • La moda té una part frívola però també funciona com a baròmetre cultural, polític i econòmic per la velocitat dels seus cicles. • S’ha democratitzat (supermodels, anys 90, xarxes), i avui conviuen anàlisis pop amb aproximacions més expertes. "La podem fer servir de baròmetre cultural, polític, econòmic, etc." Les quatre veus clàssiques • Georg Simmel — “Filosofia de la moda” (inici s. XX): assaig fundacional de la sociologia de la moda, amb un pensament dualista que cal llegir críticament però vigent al 2025 (el “fanàtic de la moda”). • Giacomo Leopardi — Diàleg poètic entre La Mort i La Moda, que es reconeixen com a “germanes”: text evocador i simbòlic. • Oscar Wilde — Article/conferència amb un gir més classicista del que s’esperaria del seu culte a l’artifici. • Théophile Gautier — Defensa del vestit del present contra la nostàlgia idealitzada del passat clàssic: un text irònic i aplicable avui (alerta contra el remake permanent). "Advertir els perills de recrear-se en un passat on sabem que les coses tampoc van ser millors." Pròleg, mètode i reptes • Ordre cronològic però lectures autònomes possibles. El pròleg orienta lectores cap a context i eines interpretatives. • Repte principal: escriptura del pròleg i perfeccionisme; la selecció dels autors era clara per l’absència d’antologies prèvies. • Falta una veu femenina d’aquella cronologia; la voluntat és seguir editant textos no traduïts i escriure més obra pròpia. Presentació a Girona • Avui, 19:00h, Casino de Girona amb l’equip de L·Geminada i la revista Virtut. Agenda musical: Dani Janer presenta “Vida” (divendres 19/09) • Concert: Divendres 19 de setembre, 19:00h, Centre Cívic Sant Narcís (Girona). • “Vida” (3r disc): exploració i fusió d’estils — del flamenc al beatbox (món hip-hop), passant pel jazz, psicodèlia i elements experimentals. • Posada en escena: set molt fidel al disc gràcies a una loop station i capes musicals en directe. Banda: Dani Pulmon Beatbox (beatbox i loop), Marcel Torres (guitarra), Pablo Jiménez (flauta i veu), Julieta Vidal (veu i percussions) i Dani Janer (guitarra). • Objectiu artístic: provocar connexió vital i relaxació. "Ho plantegem d’una manera que sonarà molt, molt fidel al disc." Comèdia: Oye Sherman (Maria Rovira) al Recòndit – Bonus Track • Dissabte 20 de setembre, Mas Alba (Tarradelles), dins el Recòndit – Bonus Track. • Format: set íntim de stand-up amb Maria Rovira (Oye Sherman), Marc Llinàs i Andrea Farina (~20’ cadascú). • Maridatge: tast de formatges el mateix dia (altres dies: tast d’oli, de mel). • Contingut: mirada humorística a la crisi dels 30 i neures personals, amb apunts locals sobre el Pla de l’Estany. "El stand-up neix als bars: gent a prop i tu explicant coses que no expliques a tothom." Rock clàssic en directe: Silverflame presenten “Fly On” • Segon disc: “Fly On” — renaixement post-confinament: cançons més lluminoses i fresques després d’una etapa fosca. • Gravat en sessió (Vilablareig, Local Mar Pinya): solos inclosos; el que sona al disc és el que sentiràs en directe. Instruments orgànics (incloent un Hammond). • Filosofia de directe: rock clàssic, tot tocat i improvisat. "Tot el que sona ho executem nosaltres." • Presentació: Divendres 19 de setembre, La Mirona (Miro Rock 2025), amb The Mob Rollers, Asitúric, Silverflame (bolu llarg: repertori 1r + 2n disc + versions) i Mr. Bien de Vic Caboom (Lluís Figueres i Nuri Thunder). • Edició física: vinil — 100 còpies en negre, 50 turquesa i 50 blanc. "És el nostre segon ‘primer fill’: primer cop en vinil." Conceptes clau • Sociologia de la moda, dualismes, baròmetre cultural, democratització de la moda, loop station, beatbox, gravació en sessió, rock clàssic, vinil.

Panorama del programa Avui, als Quatre Rius (Girona FM) • Música en majúscules amb la presentació de Maremundi, el nou espectacle de la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya (SCCC) • Actualitat: canvi legal clau al servei domèstic (Reial decret 893/2024) • Escena urbana gironina: entrevista a Roger Fortuny “Fortu”, entre el trap i noves sonoritats "El que pretenem per damunt de tot és que la gent, quan surti del concert, surti més feliç de com hi ha entrat." — Francesc Casú Maremundi: la SCCC posa el mar al centre (214–1237) Concepte i repertori • Espectacle coral de la SCCC amb una cinquantena de peces al voltant del mar i l’aigua: de l’himne de Mar i Cel i clàssics com My Heart Will Go On, a perles de la tradició i sorpreses com El tiburón per aportar espurna i obertura a públics diversos. • Selecció nascuda d’una pluja d’idees democràtica: llistat inicial d’uns 200 temes i depuració fins a un “sudoku” final equilibrat. • Obertura amb Vistes al mar d’Eduard Toldrà (síntesi d’arrel i excel·lència catalana). Artistes, orquestra i procés creatiu • Veus convidades molt contrastades (p. ex. Bet, Samantha, i el grup d’havaneres Arjau) per sumar colors tímbrics i caràcters. • Formació híbrida i intrínsecament catalana: la cobla integrada dins l’orquestra substitueix fustes i metalls sinfònics, amb la corda i percussió de l’Orquestra Jove de les comarques gironines i la veterania de La Principal de la Bisbal; suport coral de la Polifònica. • Assignació de temes als solistes: combinació de proposta artística i adaptació per part dels arranjadors per a la veu adequada. • Treball de producció amb fins a 150 pistes: enregistrament previ, assajos i mescla per situar cada element “al seu lloc”. Missatge i dates • Eix reivindicatiu: sostenibilitat i cura del mar, nascut en context de sequera. • Estrena a finals de novembre a l’Auditori de Girona (tradicionalment 3 concerts i demanda altíssima; possibilitat d’un 4t). 13a edició del projecte, impulsat i patrocinat per Metalquimia. Ruta al Palau de la Música al juny. "Sinfonia vol dir unió de sons; aquesta orquestra se’n surt de la norma, però és una unió de sons amb identitat pròpia." — Francesc Casú Canvi legal al servei domèstic: Reial decret 893/2024 (1590–1831) Què canvia i a qui afecta • Les famílies ocupadores hauran de garantir seguretat i salut laboral al personal de la llar amb la mateixa exigència que qualsevol empresa. • Objectiu: equiparar drets d’un col·lectiu majoritàriament feminitzat, històricament infra-protegit. Obligacions clau de la família ocupadora • Avaluació de riscos inicial i actualització periòdica a la llar. • Mesures preventives i EPIs (p. ex., per jardineria: màscara, guants, calçat de seguretat, etc.). • Termini i eines: entra en vigor el 14 de novembre de 2024; suport a la plataforma pública prevencion10.es. • Com complir-ho: fer-ho la pròpia família, delegar-ho a un familiar/treballador, o contractar serveis de prevenció externs. Sancions i transició • S’espera una aplicació pedagògica inicial d’Inspecció de Treball (fase de transició), tot i que hi haurà règim sancionador per incompliment. "Totes les famílies que contracten personal de la llar hauran de garantir la seguretat i salut laboral igual que qualsevol empresa." — Albert Lleal Fortu: trap des de Girona i nova fornada (2253–2851) Orígens i evolució • Inicis en freestyle amb amics i impuls durant la pandèmia; publicació casolana fins a professionalitzar el flux amb el segell SRGB. • Directes recents: Fontajau (abans del Bàsquet Girona), Barraques (concert interromput per pluja i reprès), i festes majors. So i plans • Exploració d’estils: trap com a base, amb derivades cap a funk brasileiro, dancehall i noves tendències. • Llançaments: àlbum 42 (8 temes), EP (6 temes) a l’abril; treballant un llarga durada (+12 cançons) de cara a 2026. • Identitat artística: passar de “què agradarà” a “el que m’agrada a mi”; prioritzar confort i coherència creativa. Girona com a escena • Reivindicació d’una escena gironina: col·labos com “Des de Girona pel món” i “Flow Mediterrani” (amb Quimo, Quillocat, Kit Campi, prod. McEnroe). • Crítica a la homogeneïtzació de cartells de festivals i desaparició de la classe mitjana d’artistes; reclam d’espais per a emergents. • Xarxes socials com a arma de doble tall: - Necessàries per visibilitzar i “vendre” la música - Risc que pesi més el màrqueting que la qualitat musical "Ara la gent no només ha de fer la música, sinó fer-la i vendre-la." — Fortu Idees clau transversals • La música com a canal emocional i social: entretén, cohesiona i pot conscienciar (sostenibilitat i cura del mar). • Innovació amb arrel: la cobla dins la sinfònica demostra que la tradició pot conviure amb formats contemporanis. • Polítiques públiques: el nou marc del servei domèstic corregeix un buit històric i professionalitza cures i tasques a la llar.

Resum general Programa d’inici de temporada d’Els Quatre Rius amb un to proper i festiu. El conductor, Saïd Sbai, obre curs i desplega un menú amb quatre eixos: Homenatge a Darius Rahola i la memòria de l’antic diari republicà gironí L’Autonomista, en conversa amb el seu net, Dario Rahola. Novetats i línies de la temporada 25-26 de Girona FM, amb Oriol Mas (direcció de la casa). Taula rodona “Més enllà del periodisme: periodistes que escriuen llibres”, amb Anna Estartús (Col·legi de Periodistes de Catalunya – Demarcació de Girona). Presentació de Vórtex (Cap de Brot), de Francesc Duc Casanova, amb conversa sobre relat curt, quotidianitat i estrès contemporani. Temes principals 1) Homenatge a Darius Rahola i memòria de L’Autonomista Figura clau de la premsa republicana a Girona: editor i propietari de L’Autonomista; impulsor tecnològic (linotípies, tèlex) i capacitat logística (diari de tarda, repartiment a comarques per tren i bus). Compromís i repressió: diari obertament republicà i lliure; multes i presó per censura. Anterior experiència amb l’efímer i més punyent L’Eco del Pueblo. Dimensió cívica: acció social al barri de Pedret: escola Ignasi Iglésias (actual Montjuïc), colònies infantils, xarxa de comerços i metges col·laboradors. Relació amb Carles Rahola: germanor total; Carles publicava a l’impremta familiar. L’ombra de l’afusellament de Carles va eclipsar Darius en la memòria col·lectiva. Exili i oblit: Darius mor a l’exili a Perpinyà (1940). Homenatge el 18/09 a la plaça del Mercadal: faristol amb placa, fotos de l’impremta i de Darius (imatge cedida per la família). Donació de materials a l’Arxiu Municipal (impuls del Lluís Esteve i Casellas). 2) Temporada 25-26 de Girona FM (amb Oriol Mas) Continuïtat i reforç local (9–12 h): 9–10: Primer Cafè; 10–11: La Tertúlia; 11–12: Els Quatre Rius. Objetiu: més contingut de proximitat i seguint l’actualitat al minut (ràdio i xarxes/online). Nous continguts: Quinzenal: El Jardí de l’Ànima (benestar i consciència, amb Imma Garolera, Afra Quintanés i Lavínia Martorano). Setmanal: La Cultura Cura (entrevistes i cultura de base gironina). Esports: Girona FC i bàsquet (masculí i femení). Retorn de clàssics: Garcia i Terribas Associats, Escacs en joc, L'Alternativa, La Càpsula, La Principal de Girona FM sardanes amb Montserrat Juvanteny. Exemple d’actualitat: Ple municipal sobre la foto del rei (instrucció judicial arran de denúncia de Vox) i roda de premsa prèvia amb Òmnium i ANC: la ràdio ho seguirà. 3) Taula “Més enllà del periodisme: periodistes que escriuen llibres” (Casino de Girona) Impuls del Col·legi de Periodistes (Demarcació de Girona) en el marc de la Setmana del Llibre en Català (totes les demarcacions hi organitzen un acte aquest any). Participants i obres: Gemma Busquets (Matrioshka sota les bombes), Mar Camps (Sense mans pel camí fondo), Salvador Garcia-Arbós (Història galàctica del porró), Tura Soler (coautora de Sense pietat: vuit crims terribles i cruels). Moderació: Jordi Grau (president demarcació; coautor amb Tura Soler de Sense pietat). Tema central: osmosi periodisme–literatura i l’ofici d’escriure més enllà de la redacció. 4) Presentació de l’obra guanyadora del Premi Recull 2025: Vórtex (Francesc Duch) Vórtex: metàfora de l’ull del cicló en un món d’estrès i sobreestímul. Relats curts contemporanis i independents, enfocats a la quotidianitat (criatures, adults, gent gran): busquen que el lector “surti diferent” després de llegir. Temes: paternitat actual (equilibris entre feina, xarxes i vida), immediatesa i excés d’informació; necessitat de pausa i distància. Edició: Cap de Brot (treball editorial amb “Germán i en Cudi”); portada d’Alba Barceló. Agenda: presentació a la Llibreria 22, avui a les 19.00 h. Frases destacades “Era un diari lliure i republicà… si s’havia de dir alguna cosa, es deia.” “Perdono aquells que m’han vingut a buscar a mi, perquè en buscaven un altre que ha marxat… com hauria pogut marxar jo.” (Notes de comiat de Carles Rahola) Dades clau i agenda 18/09 – Plaça del Mercadal: Homenatge a Darius Rahola (faristol i placa). Avui, 18.30 h – Casino de Girona (c. de l’Albereda, 7): taula rodona “Més enllà del periodisme”. Avui, 19.00 h – Llibreria 22: presentació de Vórtex (Francesc Duch, Cap de Brot). Franja diària 9–12 h a Girona FM: informació local i magazins en directe. Notes L’Arxiu Municipal de Girona rebrà documentació familiar sobre Darius Rahola (impuls de Lluís Esteve i Casellas). La ràdio reforça seguiment informatiu al minut també via internet i xarxes.

Context i to de l’episodi • Últim programa de la temporada (27 de juny de 2025) amb ambient festiu i de comiat, però amb novetats i agenda fins al setembre. "Per ser feliços en aquesta vida només calen dues coses: molta salut i poca memòria" — Pepe Domingo Castaño — El programa confirma la tornada a mitjans de setembre i avança la graella d’estiu de Girona FM. Bloc de cinema amb Jep Soler Refugi climàtic, cinema sènior i cine a la fresca • Els cinemes, a l’estiu, són un refugi climàtic i, tot l’any, un refugi cultural. • Torna el dimarts de Cinema Sènior (majors de 65 anys, entrada a 2 €). • Propostes de cine a la fresca: Estació Espai Jove, GEC i, aquest cap de setmana, Festa Major de Montfullà amb Del Revés 2 (Inside Out 2). Estrena destacada al Truffaut: “Torna a tu” + col·loqui • Pel·lícula danesa subtitulada al català sobre una parella en ruptura amb un ictus sobtat al mig del procés. • Dimecres, 18 h: presentació amb l’Associació d’Ictus de Girona i col·loqui sobre prevenció i impacte familiar. • Dia de l’espectador: entrada 4 €. Blockbusters i sagues (estiu 2025) • F1 (amb Brad Pitt): acció d’alta velocitat i debat sobre edat, gènere i icones de Hollywood. • M3GAN 2: nova nina d’IA (“Emèlia”) que obliga a ressuscitar la M3GAN; eco de les lleis d’Asimov i del tòpic “el dolent es fa bo”. • Calendari d’estrenes: - 2 de juliol: Jurassic World (nova continuació). - 11 de juliol: Superman (dir. James Gunn, to d’aventura clàssica). - 24/25 de juliol: Los Cuatro Fantásticos (amb Pedro Pascal; record dels intents fallits previs). - 8 d’agost: Karate Kid Legends (amb Ralph Macchio i Jackie Chan; pont amb l’univers Cobra Kai). - 22 d’agost: Agarra-lo como puedas (reboot amb Liam Neeson, humor absurd marca de la casa). • 5 de setembre: Romaria, de Carla Simón — l’estrena “original” de la llista, que tanca la seva trilogia familiar. Debats i reflexions • Icones del cinema: de Bogart, McQueen, Newman i Redford a Pitt, Clooney i Cruise; com canvien els referents. • Estiu i FOMO: la dificultat de gestionar el temps lliure; més separacions al setembre perquè cauen les rutines. Salut amb el Dr. Josep Maria Sirvent • Balanç de 10 intervencions al llarg de la temporada: salut, fotografia, clima, contaminació, escriptura i emoció, i una sortida en directe per Fires. • Compromís de rigor i divulgació mèdica; el doctor es mostra disposat a tornar la temporada vinent. Valoració i horaris amb Oriol Mas • Balanç de la 2a temporada: consolidació del programa, més col·laboradors i contingut més compacte. • Estiu a Girona FM: - Fins mitjan juliol: informatius, El Primer Cafè i tertúlia. - Des del 16 de juliol aprox.: Obert per Vacances (magazín de la Xarxa) + informatius diaris a les 14 h. - Remissions d’Els Quatre Rius durant l’estiu. • Tornada prevista d’Els Quatre Rius: setmana del 15 de setembre. Girona Secreta (agenda, amb Carles Pinteado) Cap de setmana • Santuari dels Àngels: Mas Band (dv 20 h) i vermut amb Gerard Solano & Toni Molina (ds 12:30 h). • Jardins Gala: Housing the River (ds 17 h, indoor/outdoor). • La Mirona: tribut a David Bowie (ds 22 h). • Rocambolesc (biquineria): “Bikini & Matcha Party” amb Jordi Roca DJ (Jordi Stone) i Dolce Van Leeuwen (ds 19 h). • Igílic Festival (Sant Feliu de Guíxols, espai Portaferrada): Melendi, Figa Flawas, Hey Kid (dv); l’Alice, Dani Fernández, Marina Reche, Marlon, Marlena (ds). Plans d’estiu • Girobir (Devesa, 3–13 juliol): tastos, parades, concerts i bingo musical d’obertura. • Periscopi (La Mirona): cicle de 22 concerts a la fresca. • Festival Zeta (10–13 juliol): arts en viu per i per a joves. • Banys Àrabs: visites guiades fins al 6 de setembre i tastos de vi amb Celler Cochivi (3 jul, 3 ago, 24 ago). Tancament • Comiat amb to d’agraïment, música i recordatori: el programa torna al setembre. • Missatge final: gaudir l’estiu amb salut, bona companyia i sense obsessionar-se amb “ser a tot arreu”.

Panorama del programa • Episodi marcat per la calor extrema a les comarques gironines, l’actualitat cultural de llibres i exposicions, i una secció d’educació per a famílies sobre temperament, caràcter i baralles entre germans. "La memòria gustativa" — clau per entendre “Pa i llet” i la connexió entre records i menjar. Calor anòmala i canvi climàtic (obertura del programa) • El conductor obre amb una reflexió sobre la calor inusual: fins a 40,9 ºC a Cabanes. • Missatge central: no és (encara) una onada de calor, però el cos i la ment en noten els efectes: cansament, lentitud i malestar. • Preocupació per un risc d’incendis elevat de cara a l’estiu; crida a la paciència i a hidratar-se. • Conversa distesa amb Arnau Vila amb referències a canvi climàtic i sensació d’anomalia meteorològica. Llibres (I): “Pa i llet” — Editorial Gata Maula Què és “Pa i llet” • Quart títol de Gata Maula: “Pa i llet” de Carolina Rangvist. • Estructura d’auto-memòries a través del menjar: records d’infantesa i vida familiar vinculats a olors, sabors i textures. • La memòria gustativa esdevé fil narratiu per parlar d’encerts i errors, parts bones i dolentes, i vincles familiars. "Parlar de tu mateix… independentment de si és maco o no, i seguir el fil dels records amb el menjar." Traducció i to • Traducció facilitada per sentiments universals; els elements gastronòmics locals (suecs) aporten riquesa cultural i algun repte terminològic. • Moments-àncora: la descoberta de les mandarines de petita; records compartibles com el pa amb xocolata. Calendari i novetats • Llibre a la venda el 2 de juliol. • Avanç: al juliol arribarà també “Hotel desconegut” d’Eimear McBride (cinquè títol del segell), una novel·la de monòleg interior itinerant d’hotel en hotel, més madura i centrada en el record d’una persona clau. • Balanç de Gata Maula: mig any, cinc llibres i bona acollida del públic i mitjans. Llibres (II): Recomanació de Guillem Terribas — “El Último Verdugo” (Toni Hill) • Novel·la negra de més de 500 pàgines ambientada a Barcelona; Hill destaca per explicar i dosificar la intriga. • Trama: una sèrie d’assassinats amb una marca a la nuca i una nota recurrent: "Alguien tiene que hacerlo." • S’esmenten eslògans promocionals: “Toni Hill ha reinventado el thriller desde Barcelona” i “Él no puede dejar de matar, tú no podrás parar de leer”. • Recomanació ferma per a lectures d’estiu. Art i patrimoni: Fundació Balbi — Retrospectiva d’Antoni Federico L’exposició • Exposició de maduresa que “tanca el cercle” vint anys després de la primera mostra del mateix artista a la Fundació Balbi. • Recorrut de la trajectòria des de mitjans anys 70: dels inicis autodidactes a un llenguatge propi. Temes i tècnica • Influències i estudis directes: Leonardo (El Sant Sopar, Milà), Goya, Picasso. • De realisme i surrealisme combatius a paisatges i figuracions femenines resoltes amb collage matèric (fusta de caixes de fruita i materials “pobres”), amb color i definició. • Evolució cap a formats grans, formes orgàniques i combinació de ceràmica, fusta, metall. "Per arribar a fer una proposta de pintura abstracta d’un cert nivell has d’haver invertit moltes, moltes, moltes hores a mirar." • Títol al·legòric vinculat al jardí de les espèrides (immortalitat i recerca). • Inauguració: dimarts, 1 de juliol. Eduquem-nos: Temperament, caràcter i baralles entre germans (Anna Julià) Conceptes clau • Temperament: part innata de la personalitat (plor, activitat, persistència…). No és bo ni dolent; és el punt de partida. • Caràcter: es forma amb l’educació i l’experiència (autocontrol, inhibició, valors). És modelable al llarg de la vida. Gels i enveges entre germans • Els gelos sorgeixen davant la sensació de pèrdua d’atenció/privilegis; poden manifestar-se com a por, tristesa o ràbia. • No sempre és per l’arribada d’un nou germà: també per canvis d’estatus (un altre destaca, “t’avança per la dreta”). Claus d’acompanyament per a famílies • Observar i dosificar la intervenció: si no hi ha dany, donar temps a que resolguin. • Paraula i límits: fomentar el diàleg, evitar paraules malsonants i marcar fronteres clares. • Valors i empatia: ensenyar a compartir i a alegrar-se per l’èxit dels altres. • Espais i rols diferenciats: donar temps exclusiu a cada fill; tasques dimensionades per edat per evitar regressions i “equiparar per baix”. • Modelatge adult: els infants imiten els estils afectius dels adults; cal coherència, humor i anàlisi. "Els nens petits han de sentir molts sí… però uns quants no." Quan vigilar més • Diferències d’edat grans poden fer més sofisticades les dinàmiques de gelosia; cal més atenció. • Evitar posar els fills “al tron”: no centrar-ho tot en un, perquè la caiguda quan cal compartir és més dura.

Panorama general Programa: Els Quatre Rius (Girona FM) — Dimecres 25 de juny de 2025. Temes principals: • Girona Motor Fest (27–28 de juny, Fontajau): evolució des de la Crom Ride, expositors, demo-rides, motos d’ocasió i activitats per a tots els públics. • Entrevista a Quiu (e‑jazz/i‑jazz): orígens, estètica híbrida jazz-electrònica, pes de la improvisació, directe amb visuals d’Hermès Lebleu i nova etapa de Cosmosis. "L’objectiu d’una primera edició és celebrar-se." — Joan Martí (Girona Motor Fest) "Algú ens va dir que el nostre concert és com anar a veure una pel·lícula." — Quiu Girona Motor Fest (entrevista a Joan Martí) Què és i com hi hem arribat • Evolució natural de la Crom Ride: el “village” de divendres creix fins esdevenir el nou Girona Motor Fest (divendres i dissabte, obert al públic). • La Crom Ride es manté com a ruta mototurística de dissabte (històricament 500–800 participants). Contingut i experiència • Expositors i marques (prop del 90% del sector local): Yamaha, Kawasaki, Honda, Zontes, Rieju, Harley‑Davidson, MV Agusta, Royal Enfield, entre d’altres. • Proves de motos (demo‑rides): inscripció in situ als estands/concessionaris. • Motos d’ocasió ben triades com a porta d’entrada al món moto; equipament i accessoris. • Food trucks i ambient de cap de setmana. • Entrada gratuïta. Per a qui és • Motoristes veterans i neòfits: descobrir segments (carretera/turisme, trail, cilindrades, etc.). • Girona com a paradís motard: gran varietat de carreteres, paisatges i climes en poc espai, i baixa densitat (fora de pics estivals) que facilita rutes fluides. Objectius i futur • Consolidar l’estrena (“tirar-se a la piscina”) i mesurar l’acceptació. • Fer més gran el village (divendres tarda i tot dissabte) i, si creix, explorar el diumenge en futures edicions. Bloc publicitari i servei • Falques de Girona Motor Fest, CODigital (Diputació de Girona), Mercat del Lleó, Repte dels cims del Gironès, Musicant, Borsa de mediació per al lloguer social (Ajuntament de Girona) i recordatori de GironaFM.cat. Bloc musical (interludi) • Selecció de temes pop/estiuencs en català abans del tram d’entrevista musical. Entrevista a Quiu (Artur Punçà, Pau Jorba, Ferran Rico) Origen i estètica • Neix a l’escola de Llibert Fortuny (Cromàtic); formació a Barcelona (ESMUC) i posterior etapa als EUA (Boston i Nova York). • Definició pròpia com a i‑jazz (electronic jazz): fusió de jazz i música afroamericana amb electrònica, ritmes complexos i melodies marcades. Composició, improvisació i directe • Improvisació com a pilar creatiu: en estudi i sobretot en directe. • Primer disc It’s Not About Me (2023), gravat en directe amb públic. • Directe expandit: instruments com els panderos quadrats, cuidat disseny escènic i visuals d’Hermès Lebleu. • Narrativa Cosmosis: història d’“astronautes” que viatgen (metàfora del procés del grup); el Vol. 2 continua el relat. • Voluntat de trencar barreres: música instrumental accessible a públic no especialista. Calendari i novetats • Concerts recents i imminents: Centre Célix d’Urgell (ja fet), sud del Tirol (Itàlia), 24 d’agost — Festes de Sants, 20 de setembre — Festival Oníric (àmbit gironí). Tancament • Peça final amb bucle de "Bona nit" com a outro prolongat del programa.

Panorama general Programa especial des d’un taulat a Girona per avançar la celebració del Dia de la Música, amb concerts en directe i entrevistes a artistes locals. El to és festiu, amb ambient de carrer i complicitat amb el públic. "Tot sigui per la música" — Cloenda del programa Actuacions en viu Lluís Figueres & Miquel Bruguès • “Burning Hell” (original del disc nou) — blues/rock d’alta energia, riffs de guitarra i veu aspra. • “Stop Breaking Down” (versió de Robert Johnson) — homenatge al blues clàssic amb dinamisme i solos. PNLOP • Dos temes inèdits del seu tercer disc (mesclat i masteritzat), amb barreja pop-indie i lletres agudes; referències culturals (Keanu Reeves, Elliot Smith, Nick Drake) i tornades memorables. Arbre • “Cap Vespre” i “Cap Espès” — cançons que combinen folk-pop íntim amb lirisme evocador i nostàlgia lluminosa. Lluki Valverde • “La Mendrita” i “El Carmel” — cançó d’autor amb imatgeria urbana (Madrid, Carmel) i tornades potents; presentació de material nou. Converses i temes clau Lluís Figueres Trajecte musical: inici als 15 anys; etapes a Girona, Barcelona i 6 anys a Irlanda; avui, projecte propi. Mercat musical: denúncia d’un panorama sobresaturat i monopolitzat que deixa poc espai a gèneres fora del corrent principal. Referents: Led Zeppelin — “Since I’ve Been Loving You” per a moments nocturns. PNLOP (Aitana, Magí Valls, Pablo Hens) Tercer disc: procés ja interioritzat entre amics; fer música surt “natural”, el repte és finalitzar-la. Temes: “Xula de Platja” ironitza sobre l’estiu treballant a Barcelona, la gentrificació turística i expectatives vs realitat. Pablo Hens: possible rècord Guinness de xiulet més agut; demo d’imitació d’ocells en directe. Ona Cabello (gestió cultural) Escena gironina: moment divers i ric per a la música en català. Postpandèmia: auge de concerts de petit format, amb proximitat i intimitat; però les festes majors continuen essent clau per als artistes. Arbre Repertori: del darrer disc (“Cap Vespre”) i peça del primer (“Cap Espès”, ~22 anys). Orígens: anècdota de l’harmònica de vidre (Benjamin Franklin) abans d’abraçar la guitarra. Agenda: concert proper a l’Escenari Foment (Plaça Mercaders). Lluki Valverde Projecte en solitari: neix de la llibertat creativa i d’un entorn que l’acompanya; procés “orgànic”. Formació: records del Conservatori de Girona; inici amb xilòfon/flauta dolça. Gires: Fònica (Banyoles, 25/6), 3 Xemeneies (Sant Adrià, 27/6, prèvia a projecció de Bob Dylan), Vic (22/7). Vivència: la música com una “parcel·la del cor” que dona llenguatge i sentit. Moments especials Xiulet d’alta freqüència de Pablo Hens, amb imitació d’ocells, sorprenent el públic. Ambient de carrer: sirenes i sorolls urbans que s’integren en l’experiència en directe. Complicitat entre micròfons oberts, bromes i improvisació tècnica pròpia de la ràdio en directe. Cites destacades “El mercat està… molt monopolitzat; costa guanyar-se la vida si no encaixes en el tipus de música dominant.” — Lluís Figueres “Volia treure humor d’una realitat: treballar l’estiu al centre de Barna, entre turisme i agovi.” — Aitana (PNLOP) “La música és una parcel·la del meu cor… em fa parlar molt i molt bé.” — Lluki Valverde Tancament Recordatori del Dia de la Música i agraïment al públic. El programa tanca amb el lema: “Tot sigui per la música”, i dóna pas al butlletí informatiu de Girona FM.

Context S’apropa Sant Joan i, amb ell, els petards. Per a molts animals domèstics, aquesta és una època molt estressant: entre el 25% i el 50% de gossos i gats pateixen por als petards i focs artificials. Impacte en els animals Causes: temperament poruc, experiències traumàtiques i, sobretot, la imprevisibilitat dels sorolls. Símptomes freqüents: tremolors, gemecs, salivació, taquicàrdia, pupil·les dilatades, postures defensives, i en casos extrems col·lapse. "No poden anticipar quan tornarà a sonar un altre petard, i això els estressa més." Recomanacions generals (decàleg) Prepara una zona segura dins de casa. Encén TV o ràdio per esmorteir sorolls exteriors. No els renyis per la por ni els forcis a sortir si no volen. Ves al veterinari amb temps per planificar estratègies i, si cal, medicació. "Anar a la clínica veterinària amb temps... per donar recomanacions adequades." (Helena Garcia) Desensibilització i gestió del so (gossos) Associació positiva: mentre hi ha sorolls controlats (p. ex. deixar caure un objecte metàl·lic), oferir masticació, llepar o jocs d’olfacte. Si hi ha un component genètic de por, els exercicis són menys efectius: cal reduir l’exposició, usar música de fons i refugis (p. ex. transportí). "Canviar el concepte: que els petards s’associïn a una cosa positiva." (Ricard Rujals) Estratègies pràctiques (gossos) Des de cadells, donar menjar amb soroll de fons per normalitzar-lo. Objectes per rosegar: ajuden a alliberar endorfines i redueixen l’estrès. Transportí/cistella com a refugi momentani i aïllant acústic. Pautes específiques (gats) Presència tranquil·la del tutor: som el seu referent de seguretat. "Som la seva referència i els transmetem seguretat." (Paula Calvo) Aïlla el lloc d’amagatall amb mantes per esmorteir el soroll. Assegura menjar, aigua i sorral a prop: un gat estressat es pot quedar immòbil diversos dies. Evita desplaçaments llargs dins la casa. Alertes de salut: si un gat està 72 h sense menjar, pot desenvolupar lipidosi hepàtica (pot ser mortal). Medicació i suplements (sempre amb prescripció veterinària) Evita fàrmacs que paralitzen la motricitat però no l’ansietat sensorial (p. ex. acepromacina). Poden empitjorar l’experiència. Opcions més adequades: Sileo (gel de dexmedetomidina): seda lleument i redueix la simptomatologia ansiosa. Benzodiazepines de mitja durada: redueixen l’impacte i poden dificultar la consolidació del record d’aquella nit, prevenint fòbies. Feromones i suplements dietètics com a suport. "És especialment important no donar medicació que anul·li motorament però no sensorialment." Recordatori final Gossos i gats tenen una sensibilitat auditiva superior a la nostra; el que per a nosaltres és molest, per a ells pot ser dolorós. La clau: planejar amb antelació, acompanyar, no forçar, oferir refugi i seguir criteri veterinari. Tingues present que després de Sant Joan arriba Sant Pere: mantén les pautes uns dies més.

Panorama general Episodi magazine amb tres blocs principals: una entrevista en profunditat amb Toni Cruanyes sobre el seu llibre “La dona del segle”, una recomanació literària sobre Paul Newman i una secció pràctica sobre comunicació animal (gossos i gats). El programa s’emmarca en l’arribada de l’estiu, amb conversa inicial lleugera i diversos espais de publicitat i autopromoció. "Dos passos endavant, un enrere… i vas avançant." — Toni Cruanyes, sobre els cicles del progrés en drets de les dones Entrevista: “La dona del segle” (Toni Cruanyes) La tesi del llibre • Memòria familiar i mirada periodística: tres dones —Maria (1900), Teresa (1928) i Victòria (1954)— per explicar un segle XX de canvis, avenços i retrocessos en el paper de la dona. • Arrencada simbòlica al cementiri: la constatació que a les làpides de família no hi figuraven els noms de les dones actua com a trampolí narratiu i denúncia d’una invisibilització històrica. Les tres generacions • Maria Becana (1900): capdavantera, decidida, família migrant dels Monegres arrelada a Barcelona. Viu els avenços de la II República (sufragi) i una autonomia truncada per la Guerra Civil. • Teresa (1928): jove de context nacionalcatòlic; involució de llibertats. Vida marcada per “el lloc” que se li assigna i la moral de l’època. • Victòria (1954): es forma en moviments escultistes post Concili Vaticà II, participa en efervescències progres (Canet Roc, Maig del 68, antifranquisme) i reprèn el fil de l’àvia Maria. Temes clau • Cicle històric: el progrés en drets de les dones sovint avança amb oscil·lacions (avenços i reaccions). • Heroïnes quotidianes: la tasca de cures i de sosteniment de la vida —“tenir el plat a taula cada dia”— és central i sovint invisibilitzada. • Aprendre escrivint: Cruanyes subratlla l’aprenentatge profund que li ha aportat la recerca (fotos, documents, testimonis) i reivindica qüestionar mites familiars per entendre d’on venim. • Actualitat i presentació: presentació del llibre a Girona, a la Llibreria Empúries (18:30 h). Recomanació: “El universo de Paul Newman” Què aporta el llibre • Col·lecció divulgativa sobre cinema: vida, filmografia i context de Paul Newman amb to amè i investigació accessible. • Trajectòria: dels inicis difícils (El Cáliz de Plata, 1954) a títols icònics com El buscavidas (1961) i la continuïtat amb El color del dinero; també obres com La gata sobre teulada de zinc, Harper, i la faceta de director. • Parella artística: relació i treballs amb Joanne Woodward al llarg de dècades. Secció pràctica: Comunicació animal (gossos i gats) Gossos: senyals de calma i lectura correcta • Comunicar-se sí o sí: els gossos utilitzen una escala de senyals que va de baix impacte (girar el cap, badallar, llepar-se el nas) a més intensitat (ensenyar dents, marcar), si no són escoltats. • Claus: - No sempre moure la cua = felicitat; pot ser excitació/defensa (context corporal importa). - Acosta-t’hi en corba, trenca el contacte visual: imita senyals de calma per generar confiança. • Referències: - Turid Rugaas i els senyals de calma. - Vet/etòleg Tommaso Piermarini: l’error humà és ignorar els primers senyals. Gats: miols, postures i subtilesa • Vocalitzacions adaptades a humans: els gats han incrementat l’ús del miol amb nosaltres. • Tipus de miols: - Curts/aguts (salutació o demanda immediata), - Greus/guturals (ofensiu, incomoditat), - Excessius (possible estrès o dolor; cal atenció veterinària). • Clau: cada gat té el seu repertori vocal; cal conèixer la veu individual. • Referències: - Cristina González (etòloga clínica): els gats s’expressen amb senyals subtils i postures. - Alejandra López (consultora felina): interpretar to, durada, intensitat i ritme del miol. Exploracions i límits • Experiments virals: “vocabulari feliu” d’Alec Newman (me mer, brahaha), sense evidència científica sòlida. • Aprenentatge per imitació als gossos: mètode “Do as I Do” (Clàudia Fugazza) — l’animal aprèn observant l’humà. Mirar i veure, sentir i escoltar • Olga Porqueres (comunicació de “cor a cor”): treball terapèutic en fases finals de vida dels animals. "L’ésser humà està acostumat a mirar, però no a veure; a sentir, però no a escoltar." Obertura i to del programa • Benvinguda i sumari: estiu a tocar (Sant Joan), converses lleugeres de cap de setmana i agenda cultural. • Objectiu del dia: llibres i cultura + benestar animal per a una audiència àmplia.

Resum general de l’episodi Programa cultural amb tres eixos principals: una conversa literària sobre “Desarrelats” d’Anna Mallorquí, una segona entrevista amb Ivet Nadal sobre “Justícia Poètica” i un bloc tecnològic sobre la start-up de neurolectura “Cerebro”. Entre seccions, hi ha publicitat, indicatius i una selecció musical. "Aquesta novel·la està escrita des de la humilitat" — Anna Mallorquí Obertura i context Presentació i ressaca del concert sorpresa • El conductor recorda el concert sorpresa al terrat de l’Oficina de Turisme de Girona (al·ludint al rooftop concert dels Beatles). • To distès amb l’Arnau Vila: setmana llarga, plans de cap de setmana i comentari breu sobre un “Sense ficció”. Llibres — Anna Mallorquí presenta “Desarrelats” (Premi Lloseta de Narrativa) Origen i inspiració • De la docència musical a l’escriptura: contes per fer menys feixucs els concerts de final de curs. • Influència del Motel Empordà com a filosofia (qualitat, honestedat, identitat) que inspira l’“Hotel als Cingles” de la novel·la. • Idea d’insularitat: l’hotel com una “illa” amb ritme i idiosincràsia pròpies. Trama i personatges • La novel·la arrenca el dia que tanca l’hotel; la paraula clau és el desarrelament. • Personatges principals: - Martina: desarrelada d’origen, amb càrrega de frustració i recerca de família a l’hotel. - Octavi: aspirant a escriptor; fascinat per l’hotel, hi treballa fins al tancament. • Novel·la coral amb vincles que perduren després del tancament; diversos destins que acaben en illes. Temes clau • Desarrelament contemporani (nòmades digitals, convivències, precarietat residencial). • Especulació immobiliària: expulsió de veïns per hotels/pisos turístics (exemple: illa del Carib de la Martina). • Càrregues emocionals i dificultat per construir vincles sans. • Honestedat amb un mateix com a camí de benestar: "Molts dels punts de la nostra infelicitat vénen d’intentar enganyar-nos a nosaltres mateixos." • Tracte a la gent gran: respecte a l’experiència, evitar infantilitzar (referència a Chagall als 77 anys al Palau Garnier). Aprenentatges i missatge • Escriure com a procés d’auto-coneixement i reconciliació. • Lectors que li escriuen: el llibre ajuda a entendre conflictes familiars (mare-filla) i a mirar la vellesa amb una altra mirada. • Vol que el lector s’endugui la idea que ni diners ni estatus donen la felicitat, sinó l’honestedat i el respecte. Procés d’escriptura • De l’espontaneïtat “compulsiva” a l’endreça i el rigor. • Presentació a la Llibreria 22 amb Josep Maria Fonalleras. Tecnologia — Cerebro: IA per llegir l’activitat cognitiva Què és • Dispositiu tipus diadema que, connectat a IA, llegeix dades cognitives del cervell en temps real. "És com un pulsòmetre del cervell." Aplicacions • Clíniques: estat cognitiu en persones que no poden comunicar-se (coma, infants), monitoratge psicològic/psiquiàtric. • Comunicació bàsica: traduir estats cognitius a respostes simples (sí/no/puja/baixa/estic cansat). • Benestar personal: app vinculada per entrenar meditació, gestió de l’estrès i mindfulness. • Empresa: neuromàrqueting per validar peces publicitàries de manera ràpida i econòmica. Roadmap • Validació clínica imminent amb centres psicològics/mèdics i potencial hospitalari. • Desplegament domèstic (app), i verticals per empresa. Testimoni • Marc Mas Mitjà confirma millores notables en estrès i nervis amb les pautes de l’app. Per què ara • El 93% de la comunicació emocional és no verbal: la tecnologia ajuda a “escoltar” el que costa expressar. Llibres — Ivet Nadal presenta “Justícia Poètica” Contingut del llibre • Encàrrec editorial: llibre confessional i biogràfic sobre salut mental i trajectòria artística. • De l’adolescència a l’actualitat: convivència amb un TCA (anorèxia) mentre continua la carrera musical. • Vincle entre no saber menjar i no saber estimar; madurar en un entorn artístic a vegades descompensat. Objectiu • Desestigmatitzar els trastorns alimentaris i aportar una mirada emocional, d’identitat i trauma (més enllà del cos). • Acte de generositat cap als altres (no escrit per necessitat pròpia). "No l’he fet per mi; ho he fet més com un acte de generositat pels altres." Veu i sinceritat • Tot el que explica també és a les seves cançons i poemes: veritat i coherència artística. • Vol que el lector s’endugui comprensió i una lectura sobre fortalesa i resistència personals. Música, publicitat i tancament Interludis i anuncis • Diversos blocs de publicitat i indicatius de Girona FM. • Peces musicals al tram central i final (cançó en català i una altra amb aire mediterrani/balear). Cloenda • Passadís cap als titulars informatius del dia: inici del butlletí amb l’actualitat local.