Ocells i salut, El Cinquè Riu i 'Fàcil'

Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compra producte local. Compra al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona. Girona FM 92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els Quatre Rius, amb saïd esvall. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. 11 i 5, benvinguts als Quatre Rius. Dilluns 24 de març de 2025. Avui el Diari de Girona obre amb el rècord de dies seguits de pluja a Girona i Salt. Han estat 18 dies consecutius de precipitacions, la dada més alta des del 1884 a la capital i des del 1999 a Salt. Una benvinguda a la primavera que ajuda i molt a tothom. Una treba a la sequera crònica, una ajuda als boscos per prevenir incendis, un cop demà pagesos i també al sector primari. Ara bé, com sempre, ens hem de queixar per bici. Ja arribarà el sol, ja tornarem a tenir calor i no patiu, que de sol no en faltarà, que sempre acaba sortint però no cal ser impacients. Que quan no tenim sequera són naps i quan no són cols. És ben bé, i ho torno a repetir, ens queixem per bici. I qui no es queixa per bici, notari de la veritat, aquí, als estudis del carrer Valmes, número 15 de Girona, normalment sempre té raó. No sé si ho has enganxat bé, això. Sí, molt bon dia. Normalment sempre té raó. I si hi ha raó, malament, eh? De vegades sí que és veritat que la primavera la sang altera i fa alterar les coses, però normalment intentem que no sigui així. I traiem el tema també de com a vegades hi ha gent molt maca en aquest món, però hi ha gent que no tant. Sobretot aquests que tiren la pedra i amaguen la mà, mai més ben dit, i més quan ens toquen el cotxe ens retrenquen alguna cosa. Hem de dir que hi ha de tot. Hi ha gent honrada, amb valors, amb un respecte per la gent i per la propietat privada, que agafen, escriuen una nota amb el seu número de telèfon, t'ho deixen allà i fan la part. Això passa un de cada mil cops. Però t'he de dir una cosa, Arnau Vila. Hi ha esperança... Perquè a tu i a mi ens ha passat. L'esperança és que l'asseguradora, bona fe... Bona fe i asseguradora no poden... Però almenys que hi hagi... Sí, home, sí. Sí, home, sí, però escolta, s'ha de ser un ciutadà. Sí, no, no. Escolta, que si toques que no passa res, a tothom li pot passar, però escolta, agafa un paperet, posa el teu número de telèfon, que a part les asseguradores estan per això. El problema és quan la tens. Ostres, sí, però vull pensar que sí que la tenia. Jo també, però... Vull pensar que sí que la tenia. Però vaja, en fi. Ai, en fi, senyor. Com ha anat el cap de setmana? Bé, home, comencem la setmana de nou. La volta pel Pla de l'Estany no podia faltar. No, mai, mai falta aquesta volta. Jo ho recordo, que em vaig aixecar dissabte al matí i la primera foto que vaig veure en aquestes coses diabòliques... Però aquesta foto ja feia quasi dues hores, eh, que l'havia fet. Ah, sí? Sí, home. Ah, però si m'havia aixecat aquella hora... I la vaig veure i vaig dir, mítol. No podia faltar. Ja fa una estona que estava envoltant per les tanches. Carai, és ben bé que... És que tu ets de matinar. Jo normalment, sí. Sempre havia estat molt nocturn. Sí, jo també, el que passa que jo encara cap de setmana et pendis, eh? Vull dir, els dissabtes abans de set quarts de vuit ja estem en dansa. Ah, sí? Sí, sí, sí. En fi, escolta'm una cosa, comencem el dilluns, si et sembla, d'estrena. T'ho dic perquè passarà per aquí la Bàrbara Julbé, la periodista de RAC1, també col·laboradora del diari Ara, per exemple, i estrenarem una finestra amb ella, que és el Sabies què? Avui ens parlarà sobre ocells, l'observació d'ocells, molt interessant. També parlarem avui del cinquè riu, d'aquí una estona, amb una veu que està... Això, l'home que haurem de parlar amb carinyo, d'aquest domà. Sí, per això ara ho negociarem amb... amb el seu responsable, que passarà per aquí. I, bueno, posarem les coses en ordre. Això m'agrada. I acabarem el programa amb el temps de música, amb Joan Jubosc, que presenta l'album. Si et sembla, Arnau Vila, doncs hi posem. Comencem. Bé, doncs, avui dilluns nosaltres volem donar el tret de sortida també a una nova carpeta, a una nova portada, a una nova secció aquí als Quatre Rius. Sabies que, en qualsevol cas, aquests tres punts suspensius ens els respondrà Bàrbara Julver, ella és periodista de RACU aquí a Girona, també col·labora amb el diari Ara, entre moltes altres coses que segur que ja ens anirà explicant, aquí ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora. Bon dia, què tal, com esteu? Primer de tot, amb moltes ganes que vinguis, eh? T'ho dic de veritat, perquè sempre sumar gent al barco és complicat. Sí, jo de sèrie, eh, també. Fem molta il·lusió. En aquest sentit, et volia preguntar... Bueno, nosaltres farem una miqueta un repàs sobre un treball que ja tens fet, si no m'equivoco, al diari Ara. Sí, exacte. Vaig fer un reportatge al diari Ara sobre la importància de l'observació dels ocells. Observar ocells així de manera natural i espontània és una cosa que a mi m'agrada fer, no? Caminant, passejant... Però arran d'una entrevista que vaig fer a l'Escola de Santa Esteve de Guialbas, que ells fan una observació a diari, porten un registre i tot això, vaig... parlar amb una de les persones que he entrevistat en aquest reportatge i vaig veure realment la importància i els beneficis que portava a nivell físic i a nivell mental, sobretot, l'observació d'ocells i vaig dir, aquí tinc un calaix on poder explicar moltes altres coses i per això vaig decidir a fer-lo. És que abans parlàvem, tu i jo, abans de començar, el tema de l'efervescència de la vida, no? Vull dir que, ostres, estem tot el dia amant i avall, que si ara parca el cotxe aquí, que si ara aquest trànsit d'aquí, el soroll que tenim a la ciutat. Si és que al final és normal, entenc que, vull dir, l'observació d'ocells requereix, un, plena atenció, i dos, també és aquest microcosmos, aquesta petita atmosfera que crees, en la qual et quedes tu i la natura. Exacte, et permet viure plenament el moment present, tot i que és una sensació molt efímera, precisament això és el que et permet connectar amb aquesta natura. Els beneficis que aporta, hi ha un estudi científic que en parla, és això tant a nivell físic com mental, hi ha diverses investigacions en el entorn d'això. Hi ha un estudi publicat el 2017, per exemple, a Bioscience, en què donen suport a la idea que l'observació dels ocells és bona per al cervell. Van determinar que l'abundància d'ocells en barris urbans s'associava amb una menor prevalença de depressió, d'ansietat i d'estrès. I també hi ha una investigació que es va publicar al Journal of Environmental Psychology, que va trobar que tots els sons naturals que es poden sentir, de tots, els ciutadans, associaven més sovint el camp dels ocells amb la recuperació de l'estrès, la restauració de l'atenció. Per tant, mirar ocells et permet tenir aquesta mirada curiosa, de deixar-te sorprendre. És el que ens comentava precisament Inés Fernández, ell és psicòloga i membre del grup de treball de salut psicoambiental de Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, també és instructora de Mindfulness i de Compassió, Ella parlava d'aquest viure el present, l'aquí i ara, estimular tots els sentits, i parlava d'un terme molt específic, d'un terme concret, que a mi em va despertar amb molta curiositat, que és la biofilia. No saps què és això, la biofilia? Biofilia? Aviam, expliquem-ho. Biofilia és la connexió i l'afinitat que té l'ésser humà amb els animals i les plantes i que ha coexistit durant molts i molts anys. Concretament aquest terme el va designar l'Eduard Wilson i ha tret un llibre sobre, va treure un llibre que precisament es titula així Biofilia. Ell ho defineix concretament com l'impuls d'associació que sentim cap altres formes de vida, i per traduir-ho de manera planera, què és això? Doncs que s'entra en contacte amb el canvi constant, les estacions, les fulles com cauen d'un arbre, els moviments dels ocells, el seu so... com van de branca en branca, si us sembla. Escoltem a la Inés Fernández, que ens explica més concretament què és aquest concepte tan estrany de la biofilia. Molts cops quan arriba el cap de setmana les persones s'apropen, ja sigui al mar, a la muntanya, a un parc, a passejar, a prop de la natura perquè ens reconnecta amb aquest biorritme intern que tenim i ens reconnecta amb la vida, amb alguna cosa una mica més gran, que va una mica més enllà de la nostra pell. I a través dels sentits, del que sentim, del que podem observar, ens connecta al dins, l'ésser humà amb el fora, amb la natura, d'alguna manera arribem a sentir-nos formant una mica d'alguna mica més gran, d'un tot. De fet, l'acabem de sentir, i ara t'anava a dir, perquè abans has tret un parell de reportatges en revistes científiques, evidentment en anglès, la majoria, perquè t'ho dic, normalment els anglosaxons sempre van amb una passa per davant nostra, en aquest sentit. Sí, és que sabies que Anglaterra en observació d'ocells, l'observació d'ocells a Anglaterra, volem dir, és una de les aficions més esteses després del futbol. Ah, sí? Doncs sí. Mira que el futbol se'l van inventar ells, eh? Déu-n'hi-do. Sí, sí, i reuneixen molts espectadors. Doncs l'observació d'ocells és, si bé no la segona, és una de les més, per això molts dels estudis, esclar, evidentment, d'ons venen... Venen d'allà, el que passa és que potser et podries preguntar, i allà s'observen molts ocells? Doncs bé, a Anglaterra i altres països d'Europa se n'observen una mitjana d'unes 200 espècies a l'any. Això podria semblar molt, però no ho és tant, perquè a Catalunya aquesta xifra s'incrementa un 60%. Què dius ara? És a dir, som molt afortunats de poder observar, no? Home, doncs sí. bastantes més espècies. També perquè tenim molt bons llocs aquí, eh? Vull dir, jo escombraré cap a casa i diré l'Empordà, però tenim el Delta, de l'Ebre... Vull dir, ostres, tenim zones montanyoses també molt interessants. De nord a sud del país i de dreta a esquerra. Sí, m'ho va explicar Sergi Sales, ell és ornitòleg professional que treballa a la Fundació Plegadis, que és centre d'educació ambiental a les terres de l'Ebre i des de fa més de 20 anys es dedica a observar ocells més de 20 anys. Doncs em va explicar que hi ha una gran riquesa aquí a Catalunya, que no la veiem en cap altre país d'Europa i que a Catalunya s'han arribat a observar fins a 334 espècies en un any. Això en una xifra i en una paraula resumida que em va donar ell és que és una brutalitat. En només 10 dies, per exemple, es poden observar a Catalunya més ocells que el Regne Unit de manera regular en un any. T'imagines això? És clar... Són molts, molts ocells. I què és el que ho explicaria? Doncs bé, el clima i els hàbitats aquests tan diversos. El clima mediterrani també, vull dir que tenim nosaltres aquí, que això al final ajuda moltíssim. Ajuda moltíssim i per què? Per exemple, ell explicava que en només 24 hores et pots fer un recorregut amb tota una gamma de paisatges. Escoltem-lo. Això es diu bàsicament... Hi ha tres factors. Un és la situació geogràfica. Estem situats enmig de la ruta migratoria de moltíssims ocells que marxen ara a l'hivern de les zones hivernades africanes fins a les zones de cria del centre i nord d'Europa. L'altre és el clima, que li ofereix moltíssimes possibilitats als ocells migradors. I, finalment, la gran diversitat d'hàbitats que tenim. Podem anar a Catalunya a primera hora al matí des de les zones més altes del Pirineu, al mig matí està creuant el Prepirineo, al migdia fer els estepes de Lleida, i finalment a la tarda acabar una zona humida tan important com és el del Terebre. Aquesta diversitat d'hàbitats en tants quilòmetres és una cosa que no es produeix en la resta de zones. Ara escoltant-lo, mira, t'estava revisant el reportatge i he trobat això del Ornito.cat. Clar, és que sempre ho hem de fer cap al .cat, només faltaria. Què és això? És un portal que està dedicat a l'intercanvi d'informació sobre les observacions d'ocells i animals, que pertany a l'Institut Català d'Ornitologia. Qui aporta aquesta informació? Doncs la ciutadania. És a dir, tu, si surts a observar ocells, tornant a casa, o si fas des de... al mòbil o des de la taula i tot on sigui, doncs pots introduir les dades que has observat en aquell passeig que aproximadament ha de ser d'una mitja hora, perquè s'ha calculat que més d'una mitja hora observant ocells arriba un moment que la ment ja es dispersa. I hi ha una curiositat, per exemple, que em va arribar fent aquest reportatge. que hi havia una persona que era aficionada, simplement aficionada, a buscar observar ocells, no era una afició desmesurada, però li agradava. Llavors, aquesta persona que va voler mantenir l'anonimat, em va explicar que va tenir problemes d'assetjament a la feina i que va caure en un trastorn d'ansietat, va començar a fer un periple de visites a psiquiatres, psicòlegs, especialistes, i saps què li van recomanar? Bé, segurament, a part de... Fes fort, etcètera, el que tothom... Fes fort i potser algun medicament, això ara mateix no t'ho sé concretar, però com que li agradava aquesta pràctica d'observar ocells, li van dir que l'agafés com una pauta a seguir. Què dius ara? S'ho va agafar tant de forma seriosa aquesta pràctica que s'obligava a sortir cada dia amb els prismàtics, acostar-se al balcó de casa seva... I la particularitat que tenen, i ell m'ho deia, jo tenia tendència a baixar el cap, el cap cot, i observar ocells t'obliga a mirar en l'aire, a observar el cel, aixecar el cap, d'alguna manera aixecar-te aquest ànim. I ell cada dia arribant a casa apuntava les dades i es va aconseguir de les primeres posicions en el rànquing d'aficionat que introduïen aquestes dades en aquest portal. Per tant, li va fer especial il·lusió això, de com, mira, fruit d'un... un contratemps a la vida va agafar més afició encara en aquesta observació d'ocells i va aconseguir el primer rànquing en aquestes posicions és l'estrava dels ocells per entendre'ns jo ara surto a mirar ocells i vaig i ho introdueixo cap allà i t'ho dic, aquest estrava dels ocells també deu dir alguna cosa en relació al tema de la població d'ocells t'ho dic perquè em sembla i ho he pogut llegir en el reportatge que treus al diari ara cap a la baixa, en principi Sí, això són males notícies i crec que hi farà falta molta pedagogia i també que les administracions es posin les piles. De fet, aquest portal, l'Ornito.cat, es dedica no a fer polítiques, però sí a totes les dades recollides, les xifres que han recopilat, han de servir per orientar i són claus perquè les administracions actuin en conseqüència i posin en marxa les polítiques que consideren necessàries relacionades amb la conservació dels ocells. Per tant, aquestes dades que surten d'aquí són molt importants per després fer polítiques per preservar tot el que és els ocells. I una de les dades alarmants que m'explicava Xavier Riera... El seu quart, que és el responsable de l'ICO, aquest Institut Català d'Ornitologia, em deia que en els darrers 40 anys a Europa es calcula que han desaparegut al voltant de 550 milions d'ocells. Els que sortosament no han desaparegut tant serien els d'ambients forestals, els de secants sí, que han desaparegut, com per exemple el pioc salvatge. Aquest, de fet, ha estat l'últim a extingir-se i hi ha altres candidats a punt de fer-ho, com ara la trenca o la ganga, que aquests són ocells d'ambients de secar. I els demis forestals no han desaparegut. Per què? Perquè cada vegada la massa forestal és més extensa aquí a Catalunya. Una de les causes que m'explicava Xavier Riera d'aquesta desaparició, què seria? Doncs n'hi ha moltes, des de la pèrdua d'hàbitat, la introducció d'espècies invasores, la deforestació, el canvi climàtic, és a dir, hi ha tot un grup d'ocells, em deia ell, que estan en declivi. Només un apunt, perquè precisament et deia sobre els ocells propis de bosc, que són els que, sortosament, encara aquests es conserven bé, però hi ha excepcions, per exemple, el gall fe, el gall de bosc, aquestes seves poblacions també estan en retrocese. Això m'ho explicava en Xavier Riera. Una altra dada que no és massa bona i encara que sembli baixa és molt significativa i és que es perdran en el món un 10% de les espècies en els propers 10 anys. En el catàleg de fa una amenaçada que es va publicar aquí a la Generalitat l'any 2022, Hi ha, per exemple, 25 espècies d'ocells considerades en perill d'extinció i 35 més que són vulnerables. Per tant, ens movem en un escenari complex que cal posar-hi molta atenció, fer-hi moltes polítiques, pedagogia, com deia, perquè el que han canviat... també són no tant el número d'espècies, sinó el nombre d'individus que veiem quan sortim a fer un passeig. Ens ho explicava en Xavier Riera, et sembla que l'escoltem? Vinga, va. Fa 50 anys, segurament, quan sortia del carrer, veies molt més pardals, moltes més oranetes, molts més verdums, molts més agafarons, individus, d'acord? I se n'han perdut milions. I això suposo que va lligat, primer, a una pèrdua d'hàbitat, però també a la regressió que estan patint els invertebrats, per exemple. És sabut que els invertebrats realment estan en declivi important. Sempre s'explica que tu, fa 50 anys, quan conduies... Quan anaves a un cotxe a 50 quilòmetres acabaves amb el parabrises ple d'insectes allà esclavats. I ara això realment passa. Per tant, al final, si hi ha un declí important dels insectes, que són font d'alimentació de molts ocells, Al final, els ocells pateixen les conseqüències, igual que de l'ús d'insecticides, d'ardicides, d'altres plaguicides. Per tant, en certa manera, estem posant tota la biodiversitat en una mena de carreró sense sortida. I si no prenem mesures, bé, en patirem les conseqüències. I precisament una de les conseqüències d'aquestes que em va anomenar Xavier Riera és que en els ocells nidificants, en un atles que es va fer relacionat amb els ocells nidificants fa uns dos anys, van veure com algunes espècies anaven canviant la seva distribució mica en mica cap al nord. És a dir... Anaven pujant cap a la muntanya en alçada. Ell comentava que això està molt bé perquè les espècies d'alguna manera es van adaptant, però què passarà amb aquelles espècies que es crien a l'Àrtic? Aquestes ja no podran anar més al nord. Tot això fa reflexionar molt. El problema és que sí, el problema és que hi ha molts problemes, em sembla que aquest també és una miqueta el resum de la nostra vida, però com que hem d'acabar bé, perquè sempre hem d'acabar bé i comencem bé també, què et sembla si parlem de curiositats boniques dels ocells per anar tancant? Vinga, te faig quatre propostes, a veure quina és la que més t'agrada. Mira, què et sembla veure una persecució a 300 km per hora d'un falcó pelegrí a un colom per caçar-lo? Em sembla que no ho podré veure gairebé ni en un documental. I això es pot veure? Això es pot veure, sí, sí. No, no, bé, però hi haurem d'anar, ja veuràs. Aquesta és la primera, la segona. Jo també m'hi apuntaré, són imatges fets, curiosos, no?, relacionats amb els ocells, o, per exemple, també veure els nius de teixidors mascles, abans de trobar parella, fan uns nius molt particulars, en forma com de bossa, també si t'atures passejant a admirar-los, és un moment molt màgic, no?, que aprendrem també moltes coses amb aquest niu, que no és el típic niu. Es nota que els ocells no tenen Tinder, que han d'anar fent aquestes coses. La tercera seria, mira, si vols et convido a veure una concentració de flamencs en el delta de l'Ebre, aquesta és com més assequible, i molt visible. I després, per últim, no sé si tens present el duc, el cant que fa, la llum de la lluna. Ah, no, doncs no. És com un so, així com el uc, uc, però més espaiat, evidentment. Si ho busqueu per internet ho trobareu, llavors imagina't allà el cant sota la llum de la lluna, escoltar el camp del duc, els sacans de Lleida, seria una altra molt bona proposta per anar a observar els oceans. T'hi sumo la cinquena, aigua menys de l'Empordà, que ja hi anirem. Vinga, va, doncs fet. Doncs vinga, aquest sabies que, aquesta primera edició, Bàrbara, Jul, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta amb nosaltres. Tornaràs, no? Tornaré, sí, com un altre tema. Vinga, va. Que vagi bé, adeu. Escolta el que viu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els quatre rius, amb saïd esvall. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. Aquest abril la Costa Brava es vesteix de vi i gastronomia. Arriba al Vivid, el mes de les experiències anoturístiques a la ruta del vi de la D. Ompordà. Esmorzes entre vinyes, tastos en espais singulars, maridatges exquisits. Entra a vivid.costabrava.org i compra la teva entrada. Vivid, la primavera té gust a vi. Organitza patronat de turisme Costa Rova, Girona, Diputació de Girona. Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. Tots els camins estan tancats i la nit reneix, no acaba mai. Hi ha tanta gent que està esperant i la pluja cau sobre els seus caps. Sota un cel que no té final. Van preguntant qui té la clau. Queda't amb mi, no marxis mai. Diuen que rius, per què? Tots els cors d'avui s'han desbordat. Diuen que haurem de travessar. Però els baixells també s'han aturat. Sota un cel cada cop més gran. S'hi arribaran. No em deixis, no, perquè se'n van. Queda't aquí, no marxis mai. Sobre el gel que ara es va trencant, anem preguntant si tornarem. Queda't amb mi, porta'm al cel. No em deixis sol, no m'hagis mai. I no ens hem equivocat de dia. Avui, dilluns, volíem parlar de la Girona Secreta, volíem parlar de l'agenda, però no només d'això, sinó també... d'una d'aquelles frases que tant de mal ha fet últimament i és I si fem un podcast? Em sembla que és una d'aquelles frases lapidàries de les que tenim una xacra del nostre segle XXI però en aquest cas volem preguntar com va sorgir aquesta idea del cinquè riu aquest nou podcast de la Girona secreta un cop al mes on fan el repàs de l'agenda però també de tot el panorama cultural d'aquí de la ciutat de Girona i per què no dir-ho una miqueta més enllà per parlar-ne precisament ens acompanya Carles a la taula del cònic No, no, no va ser el del cònic. Va ser, bueno, va ser la John de Lord, que és on gravem el podcast, que ens va començar a fer piqui-piqui el cap amb la idea. Al principi era un no rotund. Però allò que et va quedar en la idea, dius, bueno, si ja és un cop al mes, podem fer alguna cosa xula, podem fer alguna cosa diferent. I mira, al final ens vam enxitxar i aquí estem. En un moment n'hem tret un i bé, contents. Això n'estic segur que és també perquè ja havies mossegat micròfon. O sigui, ja havies mossegat micròfon i dius, vinga, va. Pot ser. Home, venir aquí al final, nosaltres sempre havíem fet digital, no? Jo mai havia tocat ràdio ni cap mitjà més convencional, diem-ne. Venir aquí ja m'agrada, ja ho sabeu que m'agrada molt venir els divendres aquí. I al final, doncs, també, potser, de veure i aprendre una mica amb vosaltres també, doncs, va ajudar a poder tirar-ho endavant. Què feu exactament al Cinquè Riu? Doncs al Cinquè Riu vam intentar planificar una mica com que sigui un podcast una mica diferent del que hi ha normalment, amb un format amb moltes seccions, molt ràpid, molt dinàmic, que vagi canviant tot. I tenim una miqueta de tot. Comencem sempre amb l'agenda del mes, perquè com que ho fem sempre el primer de mes, fem l'agenda del mes amb tot el que es podrà fer a Girona, en aquest cas al març, a l'abril, al que toqui. Llavors tenim una secció que es diu Quesco a Girona, que entrevistem sempre dos restaurants nous de la ciutat, venen al xef o l'encarregat i ens expliquen per què han obert, quina oferta vostra una mica tenen, etc. I després ja anem jugant amb les diferents seccions que tenim. Tenim una entrevista normalment sempre... En aquest proper programa que ja l'hem gravat, sortirà el 31, sortirà el dilluns que ve. Per exemple, fem un joc, que ja us avanceu que es diu Gironi o Pixapí, fem un joc amb la gent del públic, per veure si realment som tots Gironi, de veritat, o ens falten coses per avendre la ciutat. Després repassem propostes pel Gironès, que ja es veu que treballem molt amb el Consell Comarcal, doncs també ho tenim al podcast. I al final tanquem sempre... amb la pregunta del mes, que és una pregunta que fem a través d'Instagram, la gent en respon, i tenim la nostra reportera, la Berta, que se'n va al carrer també a fer aquesta pregunta, i repassem tot el que ha dit. És el que anava a dir fer volta a la Berta també, perquè una abraçada des d'aquí, Berta Rossell, t'estimem. Sí, que també va formar part d'aquesta família. Home, va passar per aquí també molt maja, però és el que et deia, que surt per plaça d'independència... Sí, se'n va a l'excursió. Aviam què passa, no? Sí, sí, fa això, fa... La pregunta del mes que hem fet a Instagram, ella se'n va al carrer a fer-li a la gent pel carrer i amb què ens diuen. I sobretot el format directament videopodcast, eh? Vull dir... Sí, sí, no. Aviam, al final, nosaltres ens ho prenem com una font més de contingut per xarxes. Més que com un programa sencer. Si hi ha algú que vol entrar a YouTube i consumir el programa sencer, fantàstic, encantíssim, si està fet per això, però també per tenir píndoles, per anar donant contingut a les xarxes i tenir més vidilla, no? És que al final, vosaltres, el que heu fet és l'adaptació del contingut digital, que ja ho faríeu un cop per setmana, és simplement teixir-lo, organitzar-lo, ordenar-lo i dir, val, doncs això ho tirem com a podcast. Sí, un altre suport perquè la gent pugui estar al dia al final. Hi ha coses que repeteixen, és obvi que el contingut és el que és, però li donem un altre format per, si algú li és més còmode, des de Spotify, des de YouTube, des d'on sigui, que ho tingui fàcil. Ha estat fàcil això d'organitzar un podcast o què? Ha estat més complicat del que m'esperava, no t'enganyaré. Sembla fàcil de primeres, perquè... Però la que et poses i comença... Bé, clar, primer trobar qui sortirà al podcast, perquè nosaltres tenim clar que ni jo ni la meva soció volíem sortir. Vam obrir un càsting de gent, ens van enviar més de 50 vídeos, 50 persones que volien sortir. No vam dir que era per un podcast, vam dir que era per ser reporters, però al final nosaltres sí que sabíem que era per això. Va ser molt complicat fer aquest càsting. Llavors, quan ja teníem els nois, va ser una decisió arriscada també, perquè, no sé si l'heu vist o no, però els presentadors són tres, hi ha en Martí Oliveira, que sí que té una mica més d'experiència, però els altres dos nois, la Niol i la Judit, són estudiants de periodisme, estan estudiant encara, tenen 19 i 20 anys, són superjoves, supertendres. Clar, era una decisió rescada perquè sí, tenen bones veus i tenen personalitat i tenen força, però, clar, entre els tres no es coneixien, es van conèixer a principis de gènere quan van fer la reunió de dir venga va, ho fem, i va ser complicat aquest primer procés. Després ja ens podem fer el guió, vam fer un programa pilot per provar que tot aneix bé amb l'estudi, amb el tècnico... I llavors ja gestiona convidats, que d'això tu ja deus tenir el cul pelat, però si no ho has fet mai, Déu n'hi duret. Capís d'agenda, vull dir que si avui no pot, que si l'altre sí... Però al final també és el que dius, jo crec que al vostre podcast sí que me l'he pogut mirar una mica i està genial, però també perquè complementa una miqueta tot el que hi ha i és el que dius, que al final el que esteu fent és donar continuïtat a un projecte que ja funcionava, li doneu més contingut, però és que a més a més també li doneu la coherència... que és de la Girona secreta, o sigui, no us heu inventat ara... No, no, no, és una extensió més del contingut que ja fem. Per exemple, el primer capítol va venir el cantant de diversió, que ara fa 20 anys i fan el meu concert per Girona. Crec que és una persona que tots hem vist al dalt de l'escenari. Tots. I potser no hem acabat de conèixer-lo i que ell expliqués la història, no? Perquè a 20 anys, hosti, Déu-n'hi-do, doncs... Tampoc pretenem tenir els convidats més top, ni tenir aquí a la plana major de Girona, sinó també donar veu a gent que potser sí que tenim vistos o que ens sonen o que tenen històries interessants a explicar, doncs donar-los-hi veu, no? Però sempre d'aquest prisma que tenim de Girona Secreta de anem a aprofitar el nostre temps lliure i anem a passar-ho bé. En aquest sentit, quin feedback has tingut de moment entre amics, coneguts i saludats? Clar, això... L'altre dia ho parlàvem amb l'Arnau Madrià, que presenta Multigiving, que també ho graven allà mateix, i em deia, què tal el feedback? I dic, clar, ningú m'ha vingut a dir veia merda de podcast, però ningú m'ho vindrà a dir a la cara, saps? També et dic. També és veritat. A mi ningú m'ha dit veia merda, és més que tens raó. Ningú m'ho vindrà a dir veia merda has fet. Tothom m'ha dit que molt bé, i òbviament hi ha moltíssimes coses que volien, som plenament conscients, és el millor cop que fem un contingut d'aquest tipus, per tant, jo crec que fins que no fem 10 capítols allò no rotllarà 100% com ens agradaria, però jo crec que ha anat superbé a nivell visualitzacions estem molt contents, ha anat molt bé, el contingut a xarxes també està funcionant superbé, Per tant, jo estic molt i molt content i el proper que hem fet també, ja veureu que ha quedat molt xulo. Sí? Sí. Al final, és donar-li continuïtat cada mes de l'any, o sigui, de gener a desembre, o farem aquesta aturada també a l'agost? Segurament a l'estiu pararem. Sí, sí. La idea és fer un capítol al juliol, que sigui com d'estiu, més fora de Girona i Costa Brava, descansar a l'agost i tornar al setembre tornar al setembre a tope amb més ganes això ja seria la segona temporada la primera l'hem planificat això fer la primera temporada fins al desembre i amb aquest peron d'un mes a l'estiu i aguantar fins a desembre fent-ne un al mes i llavors veurem perquè sí que no hi ha gent que per què no vens al nostre restaurant agraa un capítol per què no no sé què Sí, però jo vull anar a poc a poc. O sigui, aquest any en farem un al mes, piano-piano, des de l'estudi, anem a consolidar el que tenim, anem a fer-ho bé, i l'any que ve Déu dirà. Déu dirà. No, no, Déu dirà, i sobretot una altra cosa, i és allò que diuen, no?, que més val fer-ne un al mes i ben fet. I ben fet, que no pillar-nos els dits. Sí, sí, perquè quan comences alguna cosa així... Si et parteixes de zero, et pots enxitxar ràpid. Sí, enganxa molt. Sí, en fem una a la setmana, va, perfecte. Nosaltres ja venim, nosaltres tenim Girona Secreta, que ja funciona i ja ens consumeix molt de temps. Tenim la Secreta, que és l'agència de màrqueting, que també ens consumeix molt de temps. Llavors ha sigut això una a més a més, que ja ens... Perfecte, eh? Genial i supermotivats. Però no ens podem tirar a la piscina de cop a fer-ne una a la setmana, perquè si no morirem. Quina és la sorpresa més agradable que t'has emportat d'un moment? Amb el podcast? Amb el podcast. O videopodcast. Donar-me'n compte que molta gent coneix Girona Secreta quan jo pensava que no tanta. A Girona. Sí? Sí. És que sou referència, eh? Sí, però tu veus el número Instagram, jo el veig i dic, vale, és molta gent, però no soc conscient que tanta gent ho segueix per la ciutat. I llavors, al començar... Clar, nosaltres vam començar a ensenyar la nostra cara fa relativament poc, no fa ni un any, a Instagram. I jo he sortit amb ell de vídeos només, però... la meva associació a la meina ha sortit, o ara que surten els presentadors, i ens ho diuen, molta gent m'ha parat o m'ha dit que no sé què, i dic, hosti, que fort, no? O sigui, no era conscient que teníem aquesta visibilitat, i sí, pres els números i em quadra, però m'ha sorprès, m'ha sorprès. I com és gestionar aquest tipus de projectes digitals? Perquè el més important és la constància, això és evident. És la constància, però... i la vam seguir com a hobby molt de temps. Jo me'n recordo caps de setmana amb la Marina a casa, que teníem el paper de deures el cap de setmana, que ens posàvem fèminim dos articles al blog i planificar dos posts d'Instagram per la setmana, i això t'estic parlant 2017-18, que ja fa anys, ja fa anys. I va ser pic o pala, pic o pala, pic o pala, llavors va arribar el Covid, que vam tenir temps lliure per poder-hi dedicar, i va ser quan també vam crear La Secreta, l'agència de màrqueting, i a partir d'aquí, quan comencem a crear equip i a contractar gent, va ser quan vam poder tenir més temps per poder dedicar a Girona Secreta, però al final Girona Secreta va fer el gran salt, el gran boom, quan vam començar a fer els reels de la gent de cap de setmana, perquè va... Abans sí que potser fèiem un carrusel o fèiem un article al blog amb què fer aquesta setmana, però no havíem fet el pas de, va, cada setmana ho fem i ho fem en aquest format. I allà va ser quan va fer l'úmi, ha sigut Constància, perquè ha sigut cada setmana, flogui, nevi, la que caiga. Recordes el primer vídeo viralitzat? Allò que dius, el cap de setmana aquell, que dius... Ostres! Dels reels dels plans, no. Recordo el primer post que se'ns va viralitzar, que no va ser Instagram, va ser Facebook. Ah, sí? En aquella època, clar. Clar, és veritat, encara tirava. Clar, sí, era 2016 a Facebook i vam anar a fer un reportatge del cònic de Font de Labat. Sí. Que acabaven d'obrir, feia un any. Correcte, preciós. Molt xulo. I vam fer un post a Facebook... I es va fer super viral. I això encara estàvem fent el treball d'universitat. I, no sé, és que no et sé dir els números, però sé que en aquella època era una animalada. Era una animalada que un bloc de dos universitaris tingués aquella visibilitat. I va ser el que ens va fer continuar, realment. O sigui, si estem aquí, potser és pel cònic, també et dic. Perquè ja es va fer super viral. I llavors, de Reels, clar... És que la memòria a vegades amb aquestes coses falla. Ara recordo els més recents, per exemple, vam fer un que era del repte dels cims del Gironès, que era un reel bastant senzill, sin más, però que té ara més de 4.500 likes i l'ha vist centenars de milers de persones, que em serà una animalada. Llavors, bueno, també això va una mica amb... Amb això que et dic que no saps què esperar mai, perquè el digital a vegades els algoritmes et juguen bones i males passades, perquè tu t'esperes que alguna cosa funcioni molt bé i fracassa, i aquest reel dels cims, sí, està bé, però parlar d'anar els anys al cap de setmana s'ha fet 10.000 vegades, mira, de cop, viral. Crec que estaràs d'acord amb mi amb què... Com més intentes viralitzar-te, fer-te famós i ser més conegut, pitjor. Pitjor. Això és agafar una pedra, tirar-la a l'estany i a veure si despertes el monstre de Banyoles. Sí, sí, sí. No, no, i no hi ha una fórmula secreta, eh? No existeix. No, no, no. I si la tinguessis tampoc la diries, no? No, clar, no la diria. No la diria, però és que no hi és, perquè tu que ets influencers de tota la vida... que s'han hagut de reinventar. Tots, eh? Tots. Perquè la dolcella que ho petava tant al seu dia, el contingut que fa avui en dia no té res a veure amb el que feia... Totalment. Totalment. Llavors ens hem d'anar reinventant i també per això ha sigut la prova de fer el podcast, perquè a Jorana Segreta mai hem volgut quedar-nos quiet i sempre hem volgut, doncs vinga, provem les coses noves que hi hagi. I ara TikTok, vinga, TikTok. Anem provant. Anem provant. Jo t'he convidat aquí, a veure quan em convides tu allà. Va, quan vulguis, Seït. Jo et convido, jo et convido. Arnau, si vol venir també, Arnau, vols venir o...? Jo vindré de públic amb aquelles fantàstiques cadires que tenim per veure... O és un secret? No, però pot venir públic, no? Sí, sí, tenim un formulari a la web per qui es vulgui apuntar de públic, però ho hem fet diferent, no com altres podcasts. Nosaltres, qui es vulgui apuntar per venir de públic, a contraprestació, ens ha de proposar un convidat. Ah, doncs jo, mira, jo us proposo... És molt l'agència de màrqueting, això, eh? M'ho hem tirada... Si aconseguim que vingui el convidat, jo, la persona que ens l'ha proposat, doncs que vingui. Doncs jo els proposo seguides, vai. Va. I vindré jo també. Bueno, no seria el primer podcast on ens convidarem. Me n'hem convidat uns quants, ja. Ah, sí, és veritat, sí. Home. Carles Pintiado, la Girona Secreta, el cinquè riu. El cinquè riu. Vaig els divendres al Quatre Rius i després me'n vaig al cinquè riu. I em portes quatre a les esquenes i vas al cinquè. Vaig a pel nou. Moltíssimes gràcies, Carles Pintiado. A vosaltres, a vosaltres. L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina. Els Quatre Rius. El magazín matinal obert a la ciutat. Cocodrí. I ja escoltem de fons, Roda que roda, el primer tema del nou disc de Joan Jovosc, Fàcil, en aquest cas també ho hem volgut fer fàcil i l'hem volgut portar al temps de música dels Quatre Rius. Joan Jovosc, bon dia i bona hora. Bon dia, què tal? Primer de tot, no sé si ha estat gaire fàcil, no? Entenc que és l'acudit fàcil que et faran. Sí, sí, sí, ja està una mica provocat. Aviam, tot sabent que no hi ha res fàcil en aquesta vida, però sí que he intentat que... no fer-ho més difícil del que ja és. Aquesta podria ser la... És una qüestió de no complicar-nos la vida. Exacte. Més, encara, del que ja és. A vegades saps que és molt complicat no fer les coses fàcils. Sí, sí, sí, és complicat. Però, bueno, una mica amb l'experiència d'altres discos i d'altres maneres de fer pròpies, doncs... al final vas aprenent una mica i mira s'ha sintetitzat amb aquest àlbum que és molt acústic té pocs ingredients i bueno la premissa era de fer-ho fàcil i jo crec que Ho he fet relativament fàcil i relativament ràpid, que era la idea. Què ens expliques en aquest disc? Bé, aquest disc és un disc en la meva línia, la gent que em conegui sabrà quina és, la gent que no em coneix és una línia de cançó d'autor, de rock acústic, amb textos personals... de caire poètic, emocional, com li vulguis dir. També ja en aquest disc recupero l'espai per treure, ensenyar una mica la cresta, que feia temps que la tenia una mica amagadeta. Hi ha cançons noves com les Utopies o el Roda que Roda mateix, que, bueno, semblen aparents cançons inofensives, però, en cert, estan carregades de mala llet i de certa radicalitat. Una miqueta el rotllo del Dylan, eh? Sí, potser sí. Sí, sí, sí. Sí, de fet, ens n'anem cap als 60, no? El Dylan acústic, encara. Sí, jo... Mira, avui ho comentava, que és un àlbum de matriu molt dels anys 60... però amb una manera de fer molt dels anys 90, que és on jo vaig començar a fer música. A mi mateix em recorda inclús la música que es feia a Girona als anys 90 i gravat el 2025, no?, amb aquesta sonoritat potser més actual, no? Sí, però a la vegada senzilla, però... d'una senzillesa que t'entra també per la uïda o sigui que no has d'estar pendent de samples de fons i tot això sí és el que hem intentat buscar la cançó despullada original i bueno si hi ha instruments hi ha guitarres de mandolines guitarres de 12 cordes hi ha l'armònica i anar a buscar l'essència de la cançó he intentat fer de la necessitat virtut en aquest sentit perquè el 2023 vam fer un projecte de rock precisament amb l'Albert Serrano que és el guitarra amb el que ha gravat el disc l'ha produït, vull dir, és... li dec pràcticament tot en ell perquè soni com sona. I veníem d'un projecte de banda i tal, i la veritat és que Em venia de gust fer una cosa molt acústica, però a més a més no podia fer una altra cosa que això. Llavors és buscar una mica això de la necessitat virtut. Aquí en som especialistes, això de convertir la necessitat en virtut, ja t'ho asseguro també. T'anava a dir, gran hàndicap que t'hagis pogut trobar a l'hora de fer aquest disc. Què vols dir? Grand Handicap, jo per exemple sempre dic que quan sou vosaltres sols, els que composeu, els que articuleu els àlbums, també és com aquell moment de dir fins on arriba la introspecció i també fins on t'arriba el feedback extern que et pugui fer aquesta compensació. T'escoltes gaire algú quan algú et diu, doncs mira, jo això per exemple ho canviaria així. Sí, sí, sí, soc bastant obert, sí. Perquè a més, inclús, algunes de les cançons les hem composat ma a ma amb l'Albert. Jo he fet més d'autor en el sentit de les melodies vocals i de la lletra. i ells s'han ocupat més de la part musical i altres les portava jo guitarra acústica i veu. Bueno, ha estat un treball molt cooperatiu, no?, A vegades ell portava un arpegi de guitarra i a partir d'aquí surt la cançó, altres que, jo què sé, el solo, a vegades jo el canto i ell el capta i el tradueix en guitarra... Sí, soc bastant obert també perquè no soc un músic molt complert en el sentit que jo intento i faig cançons i soc un bon constructor de melodies però sempre necessito cooperació d'altres músics També, a més a més, tenim una versió, si no m'equivoco, d'una dècima de segona Sí De l'Antonio Vega. D'on va sortir la idea de fer la versió? Mira, aquesta versió enllaça amb el projecte de Corada que vam fer amb l'Albert, el 23, i en els directes, que era un directe molt elèctric, molt canyero, fèiem una baixada de... d'una baixada d'intensitat amb aquesta cançó i la fèiem a nivell acústic guitarra i veu i volia fer una cançó en castellà en l'àlbum introduir un tema en castellà perquè al final el castellà és la meva llengua materna jo fins als 10 anys parlava en castellà i els 10 primers anys de carrera amb les bandes de rock més dur i tal en les que vaig participar Pràcticament cantava en castellà, sempre. És una llengua amb la que em defenso i aquesta cançó m'agrada molt, és una cançó molt delicada, molt xula i tanquem l'àlbum amb aquest tema. Ara parlaves del directe, entenc que ja el deus tenir pràcticament preparat. T'ho dic perquè, vaja, el dia 5 d'abril ja presentes el disc aquí al Foment. Sí, sí, sí. Fa molta il·lusió. El presento a Girona, el dissabte 5 d'abril, al Foment, dins del programa del Barna Sants. El Barna Sants també surt de Barcelona, de fet... a diferents llocs del Principat, a València, també, un programa, no sé si són 90 o 100 concerts, i res, presentarem, el disc estarà calent-calent, perquè surt demà dimarts, doncs el dia 5 el presentem en directe, i serà en directe amb l'Albert Serrano i jo. Ja l'hem dit, per definició, un àlbum bastant en format acústic. Entenc que la conversió cap al directe també és com un procés força natural. Sí, serà molt fidel al disc. I també recuperaré cançons d'altres àlbums, algun dels nostres cantautors també més estimats. Bé, estem preparant un repertori molt guapo També podrem escoltar el 10 de maig al Castell de la Bisbal, si no m'equivoco També el 22 de maig al Harlem Jazz Club de Barcelona No tenim res a Figueres? A Figueres... Encara? Sí, sí, sí. A Figueres aniré a la CATE, però serà de cara a la tardor. De cara a tardor? Sí, sí. A l'estiu també farem coses per l'Empordà... Per l'Empordà i tal, no? Sí, a Puigcerdà... Hi ha diverses coses que s'han d'anar definint. I al Gironès també, de cara a finals d'estiu, tardor. Però encara no us puc dir dates en concret. Doncs Joan, jo fem una cosa. A vegades una cançó val més que mil paraules. Si et sembla fem-ho fàcil i acabem escoltant-te cantant, en aquest cas. Moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat. A vosaltres. Recusa'm, recusa'm la ferida. Que no estic sol, de sol a sol, però aquesta nit final és ben dur. I aquest que veus viure dins teu si és que l'oblid, si és que la so no el crida. Tens el cos ple com un carrer de gent que balla't bé, que et mira i et somriu però no et coneix. I et sents petit, tan diminut, però no et pots amagar dels propis ulls d'aquest estrany tirat. Recorda'm, recorda'm ple de... Gràcies. Si et trobes sol, de sol a sol, i no sents violins per dins, abraça't als teus mots si es fa de nit. Que aquest que veus viure dins teu amb riures i neguits, que viure no té sentit si no és per morir, Recordam, recordam de vida. Recordam, recordam de vida. Recordam, recordam de vida. Recordam, recordam de vida. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio.